Time will stop, the hours fly, I watch my life slipping by, another day, another wish, don't walk my life to be like this, they call it news, it's not to me.
Torna a ser dimarts, tornem a saludar l'Albert Miró i les seves sexu últimes notes. Albert, bona tarda.
Bona tarda, Núria, i bona tarda a tots els i les oients.
Veig que no has canviat la salutació respecte a la temporada passada.
És com un segell, un segell de la casa.
No hem fet avui la xerradeta prèvia, no hem tingut temps, l'Albert abans de començar la secció sempre em diu
hi ha moltes notícies, n'hi ha poques, són d'aquest tipus de l'altre.
I avui tenim les que toquen, amb tres noticietes jo crec que ja farem, un per omplir això a quart d'hora.
De la premsa internacional, l'Albert sempre separa, no?, d'estria les notícies o més curioses o que afecten a personatges més especials.
Sí, i avui són bastant curioses, les tres.
Començarem potser per la que és menys curiosa i que afecta amb un dels membres fundadors,
de Pink Floyd, el Roger Waters.
Començarem potser per l'altre.
Un clàssic, eh?, de Pink Floyd.
Un clàssic, comencem amb un veterà de la música, que és Roger Waters,
que està presentant aquests dies els 30 anys del The Wall, del disc on apareix aquesta cançó,
i està fent uns shows pels Estats Units, on la veritat és que són molt macos,
perquè hi ha així com un mur fet amb una pantalla, o sigui, el mur es converteix en una pantalla
i va projectant imatges a sobre d'aquesta pantalla, i la veritat és que és força espectacular.
Doncs bé, la notícia és que Roger Waters ha rebut l'acusació que, amb les imatges que ofereix en aquest show,
doncs mostra una imatgeria amb tòpics sobre els jueus, per tant l'han acusat d'antisemita.
Unes acusacions una mica greus, la veritat, i jo he estat mirant les imatges.
Les espistes.
I la veritat jo crec que filen una mica prim.
A veure, l'explicaré.
Vols dir que té la pell fina, que no n'hi ha per tant, vols dir?
Exacte, no n'hi ha per tant, perquè posa el mateix sac als jueus, però també amb altres símbols,
com per exemple, hi ha el dòlar, hi ha el símbol comunista, també, que és molt diferent de tots aquests.
Per tant, doncs és voler mirar unes coses i altres no.
El que li ha acusat ha estat la lliga antidifamació, que deu ser, doncs, això, un col·lectiu que intenta millorar la imatge dels jueus al món.
I, doncs, s'ha fixat en què surt l'estrella de David.
Això apareix en un moment que apareixen com uns bombarders,
i en la cançó que es diu Goodbye Blue Sky,
doncs apareixen uns bombarders en què comencen a tirar com a bombes els diferents símbols,
i hi ha inclús això, el símbol de l'estrella de David,
però hi ha també el símbol comunista, el símbol del dòlar,
inclús el símbol de l'aixell,
o sigui, l'aixell també es podria queixar que aparegués allà,
i en canvi no ho ha fet.
Perquè l'aixell no deu tenir un cometer de bona imatge.
Doncs jo crec que els hi faria falta, eh?
perquè últimament no tenen molta bona imatge,
juntament amb British Petroleum, BP també,
no tenen gaire bona imatge.
Doncs bé, aquesta lliga sí que ha estat la que ha posat el crit al cel,
però no crec que canviï massa cosa de l'espectacle en Roger Waters,
i tot continuarà com fins ara.
Fins demà!
When your day is long
And the night
The night is yours alone
And you're sure you've had enough
Of this life
Hang on
Don't let yourself go
Cause everybody cries
Everybody hurts
Sometimes
Doncs bé, aquesta cançó que sentim de fons, que és Everybody Hearts, dels REM, que seria en anglès, és la que encapçala una llista que ha fet la PRS, que seria una associació de lletristes de música, que ha fet una llista sobre les cançons que fan plorar més els homes, no les dones.
I ja hem sentit llistes d'aquestes estupendes a vegades, no, cançons amb lletres més tontes, per exemple.
Estupendes, dic, potser dius estúpides.
No, no, bueno, estupendes irònicament. Se en van fer una que deia que les cançons que tenien la lletra més absurda del món mundial.
No me'n recordo quines...
Sí, hi havia l'Elevator dels U2, aquesta me'n recordo.
Ah, l'Elevator dels U2, sí.
I algun altre...
Sí, sí, sí, sí.
Bueno, en tot cas, ara estem a fer una llista...
Doncs estem amb la llista de les cançons que fan plorar més els homes, i això és el que m'ha sorprès més.
Ah, no les dones.
Les dones no, no compten.
No més els homes.
Potser faran una entrevista de cançons que fan plorar més a les dones.
Perquè té més mèrit fer plorar un home, no? Potser.
En principi sí.
Diuen que sí, perquè les dones es veu plorant més fàcilment.
En principi sí.
Doncs bé, aquesta se'n porta la palma de fer plorar els homes.
A mi no massa, però bé.
Alguna de la llista em fa plorar, però...
Home, té una lletra xula, la veritat, sensible.
Sí, sí, sí, sí.
Home, és una cançó sensible, això s'ha de dir, ara, fins al punt d'arribar a plorar.
Quines més hi ha?
La número dos és un clàssic, també.
Tears in Heaven, de Big Clapton.
Que aquesta fa plorar, però potser...
Però aquesta se'n sembló una.
Sí, potser de vergonya.
Així ja s'ha afegit tot a l'Albert.
Això és collita pròpia.
I la tercera, jo crec que és potser la millor de les tres,
que és l'Hallelujah, de Leonard Cohen.
Mira, però no li conec la lletra jo, amb aquesta.
Ara, fins al punt també de plorar.
Això és el que han pensat aquesta associació.
Ells analitzen només les lletres, però qui sense la música no faríem res.
Jo crec que analitzen sobretot les lletres, perquè és una associació de lletristes, però clar...
A la música també acaba de fer-la molt tall.
Clar, clar.
Hem d'analitzar també una mica...
Perquè tu poses aquesta lletra, o la de l'Aleluya, seves amb els compassos i no.
No, it's on my page.
No, it's on my page.
Well, everybody hurts, but sometimes everybody cries.
Everybody hurts.
Estàvem buscant la lletra de l'Everybody hurts, que vol dir tothom, tothom fareix alguna vegada.
Tothom fareix.
Sí, però clar, no, és una lletra d'aquelles que traduïda fa de mal traduir, no?
Perquè són frases sueltes aquí i allà, ara amb la música, el vídeo i tot.
Jo crec que potser és tan genèrica que per això fa plorar, perquè tothom la interpreta com vol.
Exacte, però sobretot jo crec que és la combinació de les dues coses, de melodia i de lletra.
No deixis de portar-nos notícies de llistes d'aquestes.
Sí, sí, sí, jo quan trobi. I la següent també és una notícia força curiosa.
Té com a protagonistes dos membres de dos grups diferents que estan tocant junts ara mateix.
Té com a protagonistes dos membres de dos grups diferents que estan tocant junts ara mateixos.
Té com a protagonistes dos membres de dos grups diferents que estan tocant junts ara mateixos.
Tu hain 알고ixer és una notícia més clara contenta 컨oll a dos grups diferents que est platins ara mateixos meg a citizenats ara mateixos, ja.
The last time we slept together, there was something that was not there, you never wanted to unloved me, but I'm the one that's drowning now.
Well, these are the Block Party, and the protagonist is, concretely, the Block Party, Russell Lirsog, who collaborates with the Ash right now,
which is seen that they were not very effective and needed help of someone, and as the Block Party right now isn't doing anything,
the guitarist is in the tour that they are doing the Ash, the Scottish Ash, for all the world, and they are now in Sud-Africa,
and they were going to take advantage of the concert and concert, and they wanted to visit one of the typical things of Sud-Africa,
which is to go to see the animals with a safari.
They went to Russell Lirsog, and also Tim Wheeler, the singer and leader of the Ash, and they had an accident,
and one of them went to attack.
What do you say?
Yes, and they went to make a lot of pain, and especially the most affected was the guitarist of the Block Party, Russell Lirsog,
who had to be ingressed, at a hospital.
But this is very serious.
Yes, yes, yes, Tim Wheeler saw that he was saved a lot, and Russell Lirsog,
a ver, the truth is, it is not that it is scary, but well, some mousseau was going to bite.
And also, I don't know if they are in trouble,
but at the hospital that they entered, they saw that they had to be quarantined,
because they saw that they had died two people from a strange virus,
which they did not have been localized.
And so, after being cured, they could not be able to go out of the hospital,
which it does not make any sense.
So, the things they did not go well at the Ash,
for Sud-Africa.
Ni at the Block Party.
Ni at the Block Party.
Well, at least at the guitar that there was.
Per tant, des d'aquí,
i jo crec que el Russell Lirsog i el Tim Wheeler estarien d'acord,
que si aneu a Sud-Àfrica amb un safari, aneu amb molt de compte,
no baixeu dels cotxes ni feu cap tonteria,
perquè llavors són perillosos de veritat.
Ostres, Albert, estàs molt dogmàtic, eh?
De tot es pot treure una lliçó.
I després d'aquestes notícies prou curioses,
arriben després de les últimes notes.
L'Agenda.
L'Agenda.
L'Agenda.
L'Agenda.
L'Agenda.
L'Agenda.
L'Agenda.
L'Agenda.
L'Agenda.
L'Agenda.
L'Agenda.
L'Agenda.
L'Agenda.
L'Agenda.
L'Agenda.
L'Agenda.
L'Agenda.
L'Agenda.
L'Agenda.
L'Agenda.
Dimecres, 6 d'octubre, Apolo.
Tindrem la cantautora nord-americana Janelle Monaghi.
Resmetes 3.
El country pop dels canadencs Blue Rodeo.
Dijous, 7 d'octubre, Resmetes 2.
Tindrem el death metal melòdic des de Suècia dels Dark Tranquility.
Resmetes 1.
Tindrem música fusió amb el madrilen El Vicho.
Palau Olímpic de Badalona.
Aquests que sentim de fons el concert de la setmana als iniciadors del trip-hop Massive Attack.
Divendres, 8 d'octubre, The Loft.
El tecno negre de Carl Craig.
Afnac, El Triangle, Barcelona.
Hip-hop amb Tote King.
Rasmatazo.
El líder i cantant de The Killers, però en solitari, Brandon Flowers.
Sala Lolita.
Tindrem l'electro des de Detroit de Jimmy Edgar.
Nitza.
I electro, Tecno Electro, des d'Alemanya, amb Sasha Funke.
Dissabte, 9 d'octubre, Resmetes 1.
Electropop amb Dorian.
Apolo.
Tindrem el cantautor sevillà, Albert Ucho.
Resmetes 3.
L'indie, l'indie d'electropop també, des de la Gran Bretanya, dels londinens, Chew Lips.
Pop bar.
La que va ser cantant de Transmission Bomb, Wendy James, fent de DJ.
The Loft.
Tindrem el DJ de Tecno, des d'Holanda, Steve Ratchman.
La que va ser cantant de la Gran Bretanya, dels d'Holanda, Steve Ratchman.
Fins demà!
Ai, com m'agrada aquest tema, eh?
Ara ho tèiem amb l'Albert fora de micro.
Massiv atac, el gran concert de la setmana, recordem dia i lloc.
Serà dijous, aquest dijous, 7 d'octubre, al Palau Olímpic de Badalona.
A veure si encara hi ha entrades, no ho sé.
No crec que...
Difícil, eh? Molt difícil.
Doncs vinga, ja està, després de l'agenda.
Doncs bé, presentem un dels discs d'aquest que tenim una mica retressats,
tot i que ens queden molts, però bé, aviat ens haurem de posar el dia.
I ara recupero un de no fa massa, tampoc, que ha sortit a començaments del setembre.
És un grup d'electro-pop, sobretot electro, perquè la base és molt electro,
electro del clàssic dels anys 80,
però que li donen com un gir i el fan molt pop, després,
i sonen, doncs, bastant, jo diria que a Hotchip, potser, al final.
I, doncs, tenen, com no, col·laboració del cantant de Hotchip,
entre molts altres, naturalment, també James Murphy,
que és el seu padrí, diguéssim,
perquè el Sheet Robot, que és el grup que presentem avui,
doncs, forma part del segell de James Murphy, el DFA de Nova York.
I, doncs, dir això que el Sheet Robot és Marcus Lampkin,
doncs, que va viatjar des d'Irlanda, fa molt de temps ja,
a Nova York, i allí va descobrir, doncs, l'electrofunk del segell DFA,
i es va llançar, doncs, a fer moltes sessions de DJ i remescles
i treure singles.
Per tant, ara presenten el primer àlbum, el Sheet Robot,
però, dintre del món de l'electrònica, ja som molt coneguts
per això, per tota la història que porta de remescles,
de singles que ha tret.
Per tant, és un primer àlbum, entre cometes.
No és un descobriment, diguéssim, sinó és un primer àlbum.
I al darrere del projecte només hi ha ell?
Només hi ha ell, però, naturalment, ha comptat amb la col·laboració
de James Murphy, del cantant de Hot Chip, i també de Joan McLean,
que és un altre dels DJs de Nova York.
L'àlbum es diu From the Cradle to the Rave,
que vol dir des del bressol fins a la rave,
i, doncs, que és un àlbum que fa ballar,
però és un àlbum merament pop.
Sheet Robot.
Sheet Robot, la cançó que us presentem es diu Tough Enough,
i és en James Murphy qui canta.
Amb aquest descobriment electro, doncs,
tanquem les últimes notes d'avui.
Gràcies, Albert. Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Gràcies, Albert.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!