El pont medieval, o pont vell, ja era prou conegut i ara encara ho és més després de l'exitós llibre del periodista nascut a Basalú, Martí Gironell.
El primer cap de setmana de setembre, Basalú acull una de les fires medievals més participatives.
El pont, els palaus, el monestir i les esglésies medievals, també els habitatges, les places, els bancs jueus, els carrers, tot és un bullici.
Tot a Basalú es transforma durant aquests dies, tot i que habitualment ja és medieval. Medieval de veritat. Si no fessin aquesta fira, valdria igualment la pena passejar-s'hi.
També destaca i força el call jueu del municipi. El primer cap de setmana de març s'hi celebren les jornades Basalú-Ciutat Jueva, amb visites guiades pel call, pel migbé o casa dels bancs.
De fet, l'únic recinte de bancs jueus descobert fins ara a la península ibérica, també és un dels més ben conservats d'Europa.
La sinagoga, el centre d'interpretació del call...
En el mar de les jornades jueves, els restaurants ofereixen menjar a l'estil safardí.
També s'organitzen conferències, jocs, exposicions i mercat d'artesans i oficis.
Si aneu passejant per Basalú, també hi trobareu altres edificis interessants, com ara l'antiga església del monestir de Sant Pere, la de Sant Vicenç o la Casa Cornellà.
Basalú està integrat a la xarxa d'ajudaries d'Espanya Caminos de Safarat.
Fruit d'això, ja fa uns anys que va néixer un projecte d'especialització turística en la cultura jueva.
A Basalú també podeu visitar el Museu de Miniatures i Microminiatures.
És una de les col·leccions més completes i variades d'Europa i la primera a Catalunya situada en un edifici singular.
Una farmàcia del segle XIX, una perruqueria dels anys XX, una caravana de camells al trau d'una agulla o la torre Eiffel damunt d'una llavor de Rossella.
En total, més de 2.000 peces cada vegada més petites fins a arribar a les dimensions inimaginables de les microminiatures.
Tenim moltes raons per visitar Basalú, com per exemple la Fira de la Ratafia o el Festival de Màgia que es fan al novembre.
La processó dels Dolors de Basalú és una de les més matineres del país.
La venerable congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Basalú, amb més de 300 anys d'història, és considerada una de les més antigues i carismàtiques de Catalunya.
Són només algunes de les coses que podem fer en aquest municipi que volem visitar aquesta setmana i que farem a ritme de concurs.
En coneixerem de fet tots els detalls.
La primera bona rou per visitar el municipi ens l'acosta Maria Fauró.
Ella és cap de l'oficina de turisme.
Maria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Doncs sí, bé, jo crec que penso que el més important punt per visitar Basalú i un dels motius bàsics és el pont romànic.
També han anomenat pont vell per la seva magnífica estampa de pont fortificant medieval, perquè és un pont únic de setarcades i de forma angular,
perquè van aprofitar les roques del riu com a fonament per la seva construcció i, per tant, és un pont curiós.
I també perquè ni els terratrèmols que van haver-hi al segle XV ni les riuades que tenen del riu fluvià al llarg de la seva història
han impedit que a l'actualitat el visitant que arribi a Basalú pugui gaudir d'una de les visions més impressionants de Basalú.
És un pont majestuós que, sobretot de nit, pren un aire romàntic indescriptible.
Només arribar a Basalú heu de passar per sobre del riu fluvià per aquest impressionant pont medieval del que ens parlava la Maria.
De fet, constitueix, sens dubte, la imatge més popular de la població
i és alhora un dels ponts més espectaculars i emblemàtics de Catalunya.
Es tracta d'una construcció composada per set arcs aixecats seguint una disposició angular
motivada per l'aprofitament de les roques del llit del fluvià com a basament.
El pont original data del segle XI-XII, però, posteriorment, va patir diverses morts reformes.
En època medieval es va aprofitar per cobrar un peatge a aquells viatgers que l'utilitzaven per creuar el riu.
Es va reixir al seu extrem el portal del pont, protegit per una torre fortificada.
També es va haver de reconstruir al segle XIV, quan hi va haver una gran crescuda del riu,
i al segle XVII, perquè estaven molt mal estat.
I, de fet, un segle després, el XIX, es va destruir la seva torre central
i el portal que donà accés al poble per permetre el pas de maquinària.
També durant la Guerra Civil va ser volats alguns arcs.
Una bona manera de conèixer la singularitat d'aquest pont
és fer-se amb un exemplar del llibre del periodista de Basalú, Martí Gironell.
Gironell en relata com el mestre d'obres a Prim Llombar
es rep l'encàrrec del comte de Basalú de construir un pont fortificat.
Aquest, de fet, és el punt de partida de l'obra.
I també és el punt de partida per la nostra pregunta.
Molt senzilleta, amb aquest toque literari del qual estàvem parlant.
Ens hauríeu de dir com es diu, quin és el títol de la novel·la de Martí Gironell.
El Pep us dona les quatre opcions.
Doncs mireu, l'opció A, el pont del Llombard,
la B, el pont dels jueus,
la C, el pont medieval,
la D, el pont del Fluvià.
I ara obrim línies telefòniques.
977-24-47-67.
Línia oberta, 977-24-47-67.
Busquem resposta a aquesta pregunta, jo diria, molt senzilla.
Hem començat tranquils, relaxadets, al concurs en rota.
Recordeu que no us aventureu a dir la resposta
fins que no n'estigueu a segurs,
perquè la lletra que digueu, o l'opció que digueu,
és la que agafarem com a bona,
i si us equivoqueu, doncs mira, sabrà greu,
però no us ho podrem donar per bo.
I no donem pistes.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Dora Rioja, no?
Ai, mira, tinc aquí una periodista.
Un munt d'apuntes que ja estic perdida.
Jo ja t'ho imaginava, jo ja t'ho imaginava.
Dora, t'ho dic la...
Me sembla que ha dit el pont dels jueus.
Ei, ei, dora, dora, vols que et digui les respostes?
Jo t'ho dic per si cas.
Fem-ho bé, fem-ho bé.
Mira, la novel·la del Martí Gironell.
Sí.
A, el pont de Llombard.
B, el pont dels jueus.
C, el pont medieval.
D, el pont del fluvià.
M'ha dit el pont dels jueus.
Ah, ha dit el pont dels jueus.
Molt bé, Dora, molt bé.
Molt bé.
Ja està, molt bé.
Ho tenies apuntat.
T'ho has apuntat tot.
M'he fet una quantitat de coses que no veig tu.
El que m'ha quedat amb el sabor de boca és la ratafia.
Per què?
Què vols dir?
Ah, perquè la ratafia és un licor.
Sí, sí, sí.
És una beguda molt així, molt especial.
T'agrada, Dora?
T'agrada la ratafia?
La vaig provar una vegada sola,
però me'n van regalar amb una ampolla que és molt bonica.
I jo la vaig regalar després.
Val, és que, home, per beure sota una ampolla s'ha de tenir estómac, eh?
Home, no, de mica en mica.
Això és com ho passarà, una miqueta res més i ja està.
Una miqueta per passar el fred.
Per l'estómac, perquè senta l'estómac i ja està, sí, sí.
Dora, doncs, escolta, felicitats.
Tens el número 1.
Oye, m'ha fet molta gràcia això de les pizzas, eh?
Tengo unas ganes que mi nieto sea mayor para llevarlo a todos los sitios que no veas tú.
Quants anys té, ara?
Quants anys té?
Ara, tres anys, fa el desembre, com el del Josep, igual, del mateix mes.
I que l'heu disfressat?
Sí.
El Spiderman, fill meu, tenim el Spiderman, bueno, per tot arreu.
Sí, li agrada molt.
Oi, mare, és un fan, però, bueno, tot, tots els quadernos, els llibretes, els sols, l'Spiderman, mira.
L'Spiderman, bueno, mira, ja, és fàcil de contentar, doncs, ja saps el que li agrada.
No, no.
Bueno, Dora, doncs moltíssimes gràcies i tens el número 1, eh?
Molt bé, gràcies, guapa.
Sort.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu, gràcies, adéu.
Era el pont dels jueus, ja ens ho deia bé la Dora.
De fet, ara li apuntarem les dades, no els hi hem demanat perquè ja les tenim d'altres concursos.
Et recordeu que la Dora opta amb el número 1 al sorteig, que farem d'un cap de setmana,
amb sopar a l'Apsis Restaurant i dormir i esmorzar a l'hotel Comte Tallaferro Gentilesa del Grup Calparent.
De seguida passem a la segona pregunta, a la segona pregunta d'avui. Estigueu de fet de temps que el premi s'ho val.
L'establiment de 4 Estrelles es troba a la plaça de Sant Pere, al centre de Basalú, un lloc que presideix l'abadia de Sant Pere.
L'edifici que ocupa l'hotel té uns fonaments del segle XII, per tant, és una mica posterior a l'abadia.
El primer pis, amb sostres altíssims, té com a cobertures i grans balcons.
Està format per 4 suïts i una suït júnior.
El segon pis hi ha 5 habitacions, una suït júnior al darrere, amb saleta i dormitori al mateix peu,
una suït júnior al davant i 3 estàndards, dues d'elles amb cambres espaioses adaptades per a minús vàlids.
El tercer pis de l'hotel del qual, per d'any, correspon a aquest regal, sota taulat és l'alçada dels suïts de bou.
Aquestes habitacions agafen també llum mitjançant a claraboyes, entre mig del sostre de fusta.
Consta de 5 habitacions estàndard i una suït júnior.
Comvinen la calidesa de la fusta amb la pedra senyorial.
L'edifici és conegut per la gent gran de Basalu com a Calboter o el sindicat.
Vosaltres el coneixereu per l'estructura octogonal Calcorona,
coneguda també com el Colomar i que dona llum a l'escala interior.
Estem parlant de l'hotel Comte Tallaferro, és del grup Calparent.
A més a més el premi estigueu atents perquè també consta d'un sopar al restaurant Apsis,
que ofereix de fet una cuina elaborada amb productes locals, a platja de sempre,
amb presentacions però agosserades.
Anem a la segona pregunta, Pep?
Anem a la segona.
Efectivament, doncs, la novel·la de Martí Gironell va contribuir de fet a que el Pont dels Jueus,
el Pont Vell, fos més conegut arreu, si és que ja no ho era prou.
També us recomanem el darrer llibre de Gironell, La venjança del bandoler,
que també té com a punt de partida el seu poble natal, Basaló.
En aquest cas, però, narra la història de Josep Pujol, de Camp Boquica,
un jove traginer que coneix tots els camins de les comarques frontereres
i que es posa al capdavant d'una guerrilla contra la invasió napoleònica.
Si heu llegit els dos llibres de Gironell i si heu estat atents al que us hem relatat,
no tindreu cap problema per respondre correctament la segona pregunta d'avui, que és...
Doncs, com es diu el restaurant on el grup Calparent us regala un sopar?
Donem les quatre.
Com es diu? Vinga, va, repeteixo la pregunta i tu dones les opcions.
Com es diu el restaurant on el grup Calparent us regala un sopar,
un sopar inclòs en aquest premi, en aquest any d'hotel?
Teniu un d'hotel, a més aquest sopar al restaurant, tenim quatre opcions.
La A, restaurant Absis, la B, restaurant Claustre, la C, restaurant Rossetó o la D, restaurant Migdent.
I tenim ja una trucada a punt. Bona tarda.
Hola, bona tarda, Núria.
Imma, com estem?
Bé.
Sí?
Més que més per saludar, tio, que no?
Bé, bé.
Bé, doncs ja està.
La resposta, bueno, o sea, pum pum.
Bé, però ho proves, no? Va, jo et dic les opcions, Imma, t'estic les opcions.
Estem buscant el nom del restaurant aquest on us regalarien el sopar de la nit de dissabte.
Primera opció, restaurant Absis.
Segona opció, restaurant Claustre.
Tercera opció, restaurant Rossetó.
I quarta opció, restaurant Migdent.
L'Apsis.
La?
La primera.
Com, com, Imma, digues?
La primera, com ho semblen.
La primera, restaurant Absis.
Doncs, Imma, mira, ja només trucaves per saludar i t'emportes el número dos.
Vale, sí, que me sonava este nom.
Sí, no?
Sí.
L'hem dit, l'hem dit bastant.
Imma, què tal el carnaval? Com ha anat això?
Doncs bé, el dissabte, doncs aquí, vaig veure la gruva d'aquí, de transporta.
Va ser xula.
Sí, estava bé.
Bueno, és que vaig veure, vaig veure una mica començada, però bueno.
Va ploure o no va ploure?
Va poder sortir, no?
No, no va ploure, però feia fred.
Feia fred.
Això, això ja ho sabíem.
Feia fred.
Això ja, ja ho sabíem.
Però, bueno, va lluir i va ser xulo.
Sí.
Molt bé, Imma.
Tu et vas disfressat?
Vas pintar la cara o alguna cosa, o res, no?
No, la mateixa pintura que porto sempre.
La mà jo subit i ja està.
Molt bé.
Doncs, Imma, moltes gràcies per trucar.
T'assaludem, que ara feia molt de temps que no parlàvem.
I recorda, tens el...
Sí, feia temps ara.
Tens el número dos, Imma, a veure si hi ha sort.
Vale, adeu.
Gràcies.
Adéu, adéu.
Doncs mira, el número un per la Dora, el número dos per la Imma,
i així hem tornat a començar el concurs en ruta,
un concurs que durant tota la setmana us anirem oferint a les 6 de la tarda.
Demà seguirem en ruta i coneixerem concretament el Mic D.
Així s'anomena, té un nom, doncs, una miqueta, clar, difícil de pronunciar fins i tot.
Es tracta, en realitat, de banys jueus impressionants, els banys jueus de Basalú
i tot el que fa referència al passat safardita de la ciutat.
Tot això anirà passant, Basalú, raconet a raconet,
l'anirem descobrint de dilluns a dijous i divendres.
A dos quarts de sis farem el sorteig i ampliarem també informació
amb l'alcalde del municipi, Lluís Guinó, i Sobirós.
No només ens ampliarà informació sobre Basalú,
sinó que, com sempre, li demanarem simbòlicament les claus de la ciutat.