El Fons González, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Com estem?
Bé, passant calor.
Aquí no.
Si vols que t'obri l'aire acondicionat, em fas un signe,
em fas, no sé, un moviment així com d'obrir l'aire acondicionat i ho fem.
Aquí s'està perfectament, és el carrer on fa calor.
Et farem suar una miqueta, perquè és que ens has portat tres temes,
bé, dos especialment molt potents, que jo no sé si en 20 minuts tindrem temps de tancar.
Comença la secció AI Europa en què parlem sobre la Unió Europea,
amb temes d'actualitat.
Comencem per la dada de la setmana?
Vinga.
Quants estudiants europeus se'n van a estudiar a un altre país de la Unió Europea?
Sí, dins del programa Erasmus, que és un programa bastant conegut en el marc de la Unió Europea,
que el que permet és que qualsevol persona que estigui estudiant una carrera aquí a la Unió Europea
pugui anar amb un altre estat membre a fer una estada d'estudis.
Els Erasmus noves valen per la Unió Europea, doncs?
Sí. De fet, tenen un altre programa que es diu Erasmus Mundus,
que també permet sortir fora de la Unió Europea,
però la gran majoria és dins de la Unió Europea.
És un programa que va començar l'any 87 i que ja porta molt de temps.
i una anècdota només, i després ja ho deixem córrer.
I què?
Dins de la Comissió Europea, aquest programa,
que va servir perquè estudiants universitaris sortissin fora del seu país,
se l'anomenava col·loquialment programa Orgasmus.
Ah, sí, això tothom.
Tothom?
Sí, tothom ho diu.
A Europa també l'hi diuen així?
A la Comissió Europea també l'hi diuen així?
Sí, sí, sí, efectivament.
Recordo una vegada que em vaig trobar un funcionari
que treballava just en aquest àmbit
i ells ja diien que l'hi deien així també.
Molt bé.
Sí, és una mica popular, el nom popular que se li ha donat.
Home, és una experiència de joventut interessant.
Efectivament.
Què es fa quan es té 18 anys i es va per aquests mons de Déu?
Conéixer gent.
Doncs avui volem saber a l'any
quants estudiants universitaris de la Unió Europea
fan estades d'estudis dins d'un altre país a l'Unió Europea.
Quants aprofiten aquest programa Erasmus?
No només a Espanya, sinó tot el moviment que hi ha, eh?
Intern de la UE.
Aneu-hi pensant.
A l'any.
Jo també estic descol·locada, no ho sé.
No ho sé.
Al fons, comencem per la notícia internacional?
Comencem per la notícia internacional, la notícia de la setmana.
La notícia de la setmana va ser, això passava dilluns,
dilluns, sí, quan...
Era dilluns, no?
Potser diumenge a la matinada.
Aquí va arribar dilluns seguríssim.
Sí, doncs va ser just a la matinada del diumenge a dilluns.
És a dir, dilluns, de fet era dilluns.
Doncs l'exèrcit israelià va abordar en pla pirata
un vaixell que portava, segurament, ajuda humanitària
i el més greu, potser, del cas, ajuda humanitària, cap a gasa.
El més greu del cas, o el més transgressor,
és que navegava per aigües internacionals.
Sí, sí, i que, a més a més, aquest abordament o aquest atac
va provocar més de 10 morts.
És a dir, que no només és a dir, paralitzar o aturar un vaixell
o detenir-lo en aigües internacionals,
la cosa està prohibida pel dret internacional públic,
és a dir, això està completament prohibit,
sinó que, a més a més, aquest abordatge
va provocar la mort de gent que hi havia en aquest vaixell.
O sigui, aquí, d'entrada, sense fer-ne moltes interpretacions
i tal, amb la llei a la mà,
s'han transgredit alguns convenis internacionals.
Sí, sí, sí, tots els convenis que regulen
el que s'anomena el dret del mar,
que és el que regula el trànsit per les aigües.
Llavors, hi ha una part del mar que és mar territorial
i que aquest mar no pot centrar
si no és amb el permís de l'estat riberenc
a no ser que sigui en trànsit només.
Però no és el cas,
perquè estàvem fora d'aquestes 12 milles
que és el que marca el límit del mar territorial,
estaven entre 80 i 100 milles
i això ja són aigües internacionals
sense cap tipus de competència per part de l'estat riberenc
i això no ho podíem fer.
L'ONU es va reunir,
van passar 12 hores,
tota la matinada de dilluns a dimarts,
per intentar treure, doncs,
una declaració conjunta.
12 hores van passar,
van treure al final una declaració
pel que vam llegir, no?
Bastant tova, eh?
Sí, light.
Bastant light.
Qualificant o...
Com ho diríem?
Ara no em surten les paraules.
De fet, el gran problema amb Israel
és que Israel és un país
que té molts amics poderosos, no?
i que internacionalment
aquests amics poderosos
sempre intenten protegir
o justificar
algunes de les seccions
que fa Israel
que contravenen
la normativa internacional.
I això és el que ha succeït
en aquest cas.
És a dir,
que el que ha fet el Consell de Seguretat
de Nacions Unides
és condemnar els fets,
però simplement els fets,
com si no tinguessin uns autors
i com si...
i lamentar les morts
i demanar també
una investigació imparcial.
Però res més.
res més.
Si això hagués fet
un altre estat
que no fos Israel,
doncs segurament
la condemna
que hagués rebut
d'aquest estat
hagués estat
molt més clara
i fins i tot
el Consell de Seguretat
de Nacions Unides
hagués adoptat
algun tipus de mesura
coactiva,
és a dir,
en contra d'aquest estat,
cosa que no ha passat amb Israel.
Això va ser la declaració
conjunta de l'ONU.
A nivell de Unió Europea?
També hi ha hagut coses.
Hi havia de dir alguna cosa
a la Unió Europea?
Bé,
la Unió Europea
també té opinió
a nivell internacional.
Té una política exterior
i de Seguretat Comuna
que s'anomena
i aquesta política
el que fa és expressar
l'opinió de la Unió Europea
respecte als diversos
esdeveniments
que succeeixen al món
i també podia fer-ho
sobre això.
I qui ho havia de fer
dins la Unió Europea?
Perquè sembla que
tothom a la Unió Europea...
Tothom no,
però ja hem sentit
moltes veus
aquests dies autoritzades
a parlar d'això.
Molts porten veus
de la Unió Europea.
Aquí està.
Jo crec que una persona
que no estigui mitjanament
assabentat
de com funciona
la Unió Europea
no tindrà clar
qui mana,
i qui és el que
representa la Unió Europea
perquè hem tingut
l'opinió
de l'alta representant
de la Unió Europea
per a temes
d'exteriors,
per a afers exteriors
i política de seguretat.
Hem tingut també
una declaració
de la presidència espanyola
que exerceix la presidència
d'exercici
d'aquest semestre
del Consell de la Unió Europea
i hem tingut també
una declaració
del president
del Parlament Europeu.
És a dir,
tots s'han opinat.
I clar,
de fet,
qui ho podia fer això
l'única persona
legitimada
per fer-ho
era l'alta representant,
l'alta representant
de la Unió Europea
per a política exterior
i temes de seguretat.
Aquestes que ho ha fet.
El que passa
és que quan fa
una declaració
d'aquest tipus
ella pot agafar
i fer la declaració
unilateralment
o esperar
a veure què li diu
el Consell de la Unió Europea,
que és on es reuneixen
els governs
dels estats membres.
I aquí el que va passar
és que es va esperar
que els governs
dels estats membres
diguessin
què havia de fer.
És a dir,
no va fer la declaració
ràpidament,
sinó que va esperar
a veure què opinava
no en aquest cas
el Consell
sinó un òrgan social
del Consell
que es diu COPS,
el Comitè Polític
i de Seguretat.
Que va tregar
en reunir-se.
No, es va reunir
el dia següent
bastant ràpidament.
El que passa
és que el COPS,
aquest òrgan,
el que va decidir
és que els ministres,
el Consell,
no diria res
i que el que hi hauria
seria una declaració
de l'altre representant.
I pràcticament
li van redactar
la declaració.
És a dir,
ella no va dir
res de motu propi
sinó va dir
el que li van dir
els governs
que havia de dir.
Els governs
de la Unió Europea.
Representants
de cada país.
Efectivament.
I la declaració
també és una declaració
bastant light.
Bastant light.
És a dir,
comença dient
que la Unió Europea
deplora profundament
les morts ocasionades
durant l'operació
militar israelí
en aigües internacionals
contra la flotilla
que es dirigia a Gaza
i presenta
les seves condolències
als familiars
de les víctimes.
Aquesta és la part
més forta
de la declaració.
Deplora profundament.
Però fixa
que no utilitza
la paraula
condemna
que en el llenguatge
diplomàtic
és la paraula
que serveix
per dir
nosaltres no estem d'acord
amb el que has fet
i a més a més
ho denuncien públicament.
Deplorar
és...
Em sap greu.
En llenguatge
sí,
és com em sap greu
o veus
que això
no hauria de ser passant.
Sí,
potser és un llenguatge
molt més adequat
si estem parlant
d'una desgràcia natural,
no?
Sí.
Sense un causant...
Efectivament,
sense una persona
que directament
sigui el causant
d'aquests fets.
És a dir,
el llenguatge que utilitza
és molt, molt...
Com és que la Unió Europea
no ha fet un pas endavant?
Perquè jo entenc
que l'ONU
en què hi ha representats
es representa
que a tots els països del món?
Sí, sí, sí.
Al Consell de Soguretat
estan no tots
els estats del món
però sí que estan
els principals estats del món
entre els quals
es troba als Estats Units
que és el principal
aliat d'Israel.
Clar, per això,
amb ells segurament
els és més difícil
trobar un consens
però a la Unió Europea
potser hauria d'agafar
aquestes regnes
o tenir el pas ferm i valent
que a vegades
l'ONU es veu limitat
i no pot tenir.
Quines limitacions
té la Unió Europea?
Mira, la Unió Europea
de fet ha tingut
una actitud molt més crítica
amb Israel
quan ha fet coses
d'aquest tipus, no?
I sempre ha intentat
buscar el diàleg
entre les dues parts
del conflicte
entre palestins
i israelians, no?
Cosa que no li ha agradat
gens mai a Israel
fins al punt
que a Israel
normalment
quan arriben propostes
de la Unió Europea
doncs la subvia
no vol saber res
a no ser que vinguin
recolzades
per als Estats Units.
Si la proposta
és nord-americana
llavors ells estan disposats
a parlar-ne
però quan és una proposta
únicament
de la Unió Europea
no volen saber res
és a dir
la relació entre la Unió Europea
i Israel
és molt delicada.
Clar,
ja tenint en compte
aquests precedents
doncs difícilment
la Unió Europea
prendrà mesures
encara més fortes
perquè ja seria
trencar definitivament
les relacions
entre Israel
i la Unió Europea
cosa que tampoc
no li interessa
a la Unió Europea
i per tant
per això té aquest llenguatge
així tan políticament correcte
per dir-ho d'alguna manera
Un altre factor
que pot influir
corregeix-me si m'equivoco
és veritat
que el vaixell
era de bandera turca?
Els vaixells
eren de bandera turca
efectivament
sí, sí
aquí
bueno
a veure
en principi
la Unió Europea
ha condemnat coses
que no tenien res a veure
amb els seus nacionals
i en aquests vaixells
hi havia nacionals
de la Unió Europea
i per tant
crec que hi ha una cinquantena
de nacionals
de la Unió Europea
en aquests vaixells
que han estat detinguts
a més a més
i que ara
han estat alliberats
pel govern israelià
jo crec que aquí
el que ha jugat
és intentar
no enfadar
massa els israelians
amb independència
que els fets
siguin clarament
condemnables
en canvi
el Parlament Europeu
el president del Parlament Europeu
ha fet una declaració
molt més
forta
el que passa és que
el president del Parlament Europeu
no representa la Unió Europea
representa el Parlament Europeu
i per tant
és l'opinió
d'una de les institucions
de la Unió Europea
sí, però en segons
jo diria que a nivell internacional
potser se'l té més
en el punt de mira
es coneix més
potser té més pes
el que ell digui
perquè acostumes
a ser portaveu
és a dir
com que és
és una institució
que està formada
per gent elegida
democràticament
als Estats Units
i no es deuen
directament
als governs
no, ells
diguem-ne
representen la seva opinió
com a parlamentaris
com a representants
dels ciutadans
en la declaració
del president
ha dit coses
com per exemple
que aquest és un atac
injustificat
o també ha dit
que es tracta
d'una violació
manifesta
inacceptable
del dret internacional
és a dir
ha fet
afirmacions
molt més dures
no
exigien
a Israel
també
que s'expliqués
immediatament
amb la màxima
transparència
i adoptant
totes les mesures
en cooperació
amb una investigació
que ha de ser
portada a terme
sobre el conjunt
dels esdeveniments
és a dir
un llenguatge
molt més fort
què pot fer
però el Parlament Europeu
si realment
pensen així
per forçar
és complicat
és a dir
hi hauria una possibilitat
però és complicat
per exemple
el Parlament Europeu
ha d'en alguns casos
autoritzar
els acords
que es celebrin
entre la Unió Europea
i Tercers Estats
per exemple
en Israel
i en aquests acords
acostumen a haver-hi
clàusules
que se'n venen
democràtiques
en virtut de la qual
si alguna de les parts
viola de manera greu
i persistent
drets fonamentals
es pot suspendre l'acord
el Parlament Europeu
podria instar
a la suspensió
d'acords d'aquest tipus
que es tinguin amb Israel
quina mena d'acords
es té la Unió Europea
amb Israel?
acords comercials
essencialment
acords comercials
acords que permeten
l'entrada i la sortida
de béns
de mercaderies
i de serveis
que s'han fet a Israel
i que entren dins
de la Unió Europea
o al revés
que s'han produït
a la Unió Europea
i que entren a Israel
i que són acords
que permeten
que entrin
pagant molt poc aranzel
o sense pagar aranzel
és a dir, sense pagar impostos
hi ha interessos comercials
sí, però jo dubto molt
sincerament
que el Parlament Europeu
després de la veritat
adopti mesures
d'aquest tipus
la pressió dels Estats Units
continua sent-hi?
creus sobre Europa?
bé, és a dir
Estats Units
simplement bloqueja
és a dir, bloqueja
condemnes
molt explícites
i sobre els europeus
els deixa fer
els deixa fer
perquè com que
els Estats Units
també ja és conscient
que Europa
té interessos comercials
amb Israel
doncs
i
ja sap que no
és a dir
que juga un paper
més exigent
respecte
a les situacions
de violacions
de drets humans
però que
la sang
no arribarà al riu
les relacions
mutues
em refereixo
més declaracions
tenim
de més persones
que aquí ha parlat
tothom
sí, també ha parlat
la presidència espanyola
en aquest sentit
potser una miqueta
més forta
que la de la
Cadena Eston
però no gaire més
la declaració més forta
diguem-ne
més
condemnatòria
va ser la del Parlament Europeu
perquè a més a més
va donar la circumstància
la casualitat
que just quan es produïa
aquest atac
de l'exèrcit israelí
sobre aquest vaixell
el president
del Parlament Europeu
i vuit parlamentaris
estaven a Gaza
de visita
què dius?
just en aquell moment
estaven a Gaza
visitant
per veure
quina és la situació
dels palestins allà
i bueno
diguem-ne
van fer la declaració
clar
en calent
en calent
Déu-n'hi-do
sí que és veritat
que això posa de manifest
no sé si ha passat altres vegades
però el fet
una mica de la disbauxa
a la Unió Europea
de bé
a qui parla
i a qui és el portaveu
sí
això és una certa disbauxa
que jo crec que
ja la Unió Europea
hauria de començar
a plantejar-se seriosament
de donar-li el poder
a un
i els altres
han de callar
Alfonso
tindrem temps
per analitzar
en profunditat
el tema
el tema de la setmana
que ens portes
per parlar de pressupost
a la Unió Europea
sí
si no en parlem
en detall
sí
va tenim 100 minuts
vinga va
100 minuts ho fem
pressupost
sobre el pressupost
de la Unió Europea
hi ha molts mites
bé tu ens diràs
si són mites
o si són veritats
que es distinen
molts diners
que es perden molts diners
en burocràcia
en papers
que es donen subvencions
astronòmiques
als agricultors
que hi ha molt
malbaratament
de recursos públics
que hi ha països
que paguen molt
mentre que altres
reben molt
i que
la Unió Europea
té un pressupost molt alt
té un pressupost alt
però no tan alt
com la gent es pensa
és a dir
el pressupost global
de la Unió Europea
és
d'una banda
de 141.000 milions
d'euros
que ja estan compromesos
i per tant
que serveix per pagar
determinades coses
que ja estan clares
i després
122.900 euros
milions d'euros més
que serveixen
per pagar altres coses
aportats per cada estat
no
això és
qui aporta el pressupost
ara ho podem mirar
m'ho vas dir una vegada
i no me'n recordo
no t'amoïnis
per això estem aquí
per això et faig venir
cada setmana
faràs un examen
a final de curs
hi ha diverses fonts
per exemple
B de l'IVA
l'IVA serveix
per pagar
el pressupost comunitari
però tot l'IVA
o una part
una bona part de l'IVA
una bona part de l'IVA
llavors
d'una altra banda
dels pagaments
que s'aconsegueixen
a través de
les mercaderies
que entren dins
de la Unió Europea
totes les mercaderies
que entren dins
de la Unió Europea
paguen uns arancels
dueners
i aquests arancels
serveixen per
nodrir el pressupost comunitari
i també
venen d'aportacions netes
que fan els Estats membres
en base al seu poder econòmic
aquestes són
les tres grans fonts
aportacions netes
en base al seu poder econòmic
sí
en base al que és el PIB
per tant
sí que els països
aporten
sí
però no és la part
més important
del pressupost
és a dir
ells aporten una part
però no és la part
més important
doncs
d'aquest pressupost
xifres
l'altre dia
em comentaven
que les subvencions
a l'agricultura
havien baixat
que al principi
tenen el 70%
ara s'estan situant
al 40%
sí
de fet
han baixat bastant
és a dir
si agafem les dades
més o menys
el que passa és que el pressupost comunitari
és d'un any
però el que es fan és
fer previsions
a 5 anys vista
per diguem-ne
poder planificar millor
les polítiques
és a dir
si tu cada any
ells diuen
amb 5 anys
gastarem més o menys això
en aquest àmbit
i en aquest altre
llavors
el que s'anomena
el creixement sostenible
que és tot el relacionat
amb fons estructurals
ajudes per al desenvolupament
de les regions
o investigació
o per exemple
educació
això es destina
dins del que és
un marc pressupostari
del 2007 al 2013
382.000 milions d'euros
després
el que inclouria
perquè aquí hem fet una cosa
hem fet com una mitja trampa
el que inclouria
política agrícola
i medi ambient
aniria a continuació
que serien
371.000 milions d'euros
Ah, m'ho estàs dient
m'ho estàs ordenant
per més important
per més important
pensa que fixa't
que has vist
i més d'educació
i coses així
després ja ve
agricultura
medi ambient
i ja després
venen coses relacionades
amb ciutadania
llibertats
seguretat i justícia
que són 10.000 milions
o sigui que baixa moltíssim
baixa moltíssim
primer i el segon
estan bastant equiparats
i el tercer
sí, sí
en temes de política exterior
temes d'ajuda al desenvolupament
aquí pugem una mica
són quasi 50.000 milions d'euros
i tu diràs
i aquí
i quant es gasten
pagar els funcionaris
això m'en parlava una vegada
sí, això és el que t'anava a dir
tota la burocràcia aquesta
les mil administracions
que sembla que hi hagi
que no n'hi ha tantes
que no n'hi ha tantes
són també uns 49.000 milions d'euros
que representa el 5%
aproximadament del pressupost
només burocràcia 5%
5%
aquestes xifres així mirades
semblen molts diners
però en realitat
no són tants diners
no són tant diners
perquè de fet
això representa
aproximadament
un 1,04%
del que seria
la renda nacional bruta
de la Unió Europea
és a dir
de la quantitat de diners
que mou
a la Unió Europea
i el que suposaria
cada any
en aportacions
d'un ciutadà
de la Unió Europea
serien 246 euros anuals
o sigui
cada un de nosaltres
de mitjana
paguem 246 euros l'any
a la Unió Europea
efectivament
la qual cosa
no és del tot certa
perquè has vist
que molts d'aquests diners
venen dels aranzels
de les mercaderies
que venen a altres països
que per tant
ja no són nostres
no els paguem nosaltres
sinó que els paguen uns altres
com està la situació
en qüestió econòmica
ja veus que es necessita
ampliar el pressupost
de la Unió Europea
o no?
De moment amb aquest pressupost
anem bé?
No, es manté bastant estable
el que canvien
són les partides
per exemple
ara cada vegada
es destinen més diners
al que són ajuts
a la recuperació econòmica
una cosa que en un principi
no estava prevista
però d'aquests
cent i pico mil
milions d'euros
2.400
es dediquen
només a la recuperació econòmica
que és una vaga important
que es treuen d'un altre sac
doncs en tot cas
es treuen
no del mateix sac
però diguem-ne
d'altres coses
que es deixen de fer
pensa que tampoc
són tants diners
perquè això no és res
comparat amb el que es gasta
un estat
en el pressupost
també un estat
fa moltes coses
té sanitat
té educació
etcètera
un estat fa
sí, clar
a la Unió Europea
totes aquestes despeses
no les té
no, no les té
no les té
simplement fomenta
fomenta coses
ajuda
ajuda
que es facin coses
i fa moltes lleis
i això és gratis
fer lleis és gratis
clar, fer normes
és bastant barat
aquí ja paguem
això als funcionaris
aquí està
però la Unió Europea
fa moltes normes
no té polítiques
de prestació
de serveis
pràcticament
està bé això
diu com s'han de fer
les coses
i després ja els estats
ja ho comentaran
ja ho faran
efectivament
al final sé que hem tingut
temps de tot
quina és la dada del dia
buscàvem quin nombre
a l'any
d'estudiants universitaris
de la Unió Europea
fan estudis
en un altre país
també de la Unió Europea
en definitiva
programa Erasmus
quants estudiants
de la UE
es beneficien
del programa Erasmus
ara mira
perquè et facis una idea
aproximadament
quants estudiants universitaris
diries que hi ha
a Europa
a la Unió Europea
no ho sé
dos milions
dos milions
i quants creus
que fan cada any
Erasmus
va si n'hi ha dos milions
ostres no ho sé
al fons
180.000
és un nombre
considerable
vull dir
em pensa
d'entre dos milions
180.000
és molta gent
que cada any
es mou d'un país
a un altre
tu no veus
que sigui molt?
és que ja
com que hem començat
parlant de pressupostos
ja són cifres astronòmiques
que jo no les puc assumir
180.000 estudiants
circulant cada any
pagats per la Unió Europea
o finançats per la Unió Europea
perquè puguin fer Erasmus
però mira
això és un tema molt xilo
dels Erasmus
podríem parlar un dia
de més estadístiques
quins són els països
que acullen més Erasmus
o els que n'envien més
clar, per exemple
jo vaig ser Erasmus
fa 20 anys
jo també
Erasmus o Orgasmus
vam ser Orgasmus
va
Alfons
moltíssimes gràcies
i fins la setmana que ve
fins la propera setmana