Només la sintonia d'aquesta secció on li fa mal ja ens relaxa,
ja ens prepara per al cap de setmana
i per gaudir de la nostra salut i cuidar-la sobretot.
Això és el que intenta cada divendres inculcar-nos,
fer-nos saber el Felip Caudet, fisioterapeuta i col·laborador
des de fa molts anys d'aquesta casa.
Felip, bona tarda.
Bona tarda, Núria, i bona tarda a tothom que ens escolta.
I avui em vens a parlar d'una cosa que és el teu ofici, és el teu dia a dia,
és com vas començar, el Felip és fisioterapeuta
i tot i que desenvolupar tècniques d'acupuntura i altres tècniques de salut,
el Serrallo, recordeu que té la consulta allà al Serrallo, el carrer Gravina,
doncs tu vas començar com molts fisioterapeutes, amb les mans.
Sí, bé, més que començar...
És el dia a dia.
És la tècnica bàsica.
S'ha de dir que el món de la fisioteràpia té moltes tècniques diferents,
i també perquè hi coexisteixen moltes especialitats diferents,
a les que potser l'eina del massatge, que és el tema que avui parlarem,
no és el referent o la tècnica d'ús més bàsic,
però, per exemple, en el camp de la traumatologia,
que potser és el camp més conegut de la fisioteràpia,
doncs és així, potser.
És una de les eines més comunes.
Envers de parlar dels massatges.
Sí.
En general.
Sí, n'hem parlat de massatges alguna vegada, no?
I jo penso que és interessant...
Tornem a parlar bàsicament perquè hi ha conceptes a vegades erronis,
mal entesos, i molt mal entesos una mica per la història
que s'amaga darrere del massatge,
és a dir, com arriba a casa nostra el massatge
i com es practica a dia d'avui les tècniques de massatge.
Dic tècniques perquè el massatge és un nom genèric, d'acord?
I podrem veure que de maneres de massatge n'hi ha moltes i molt variades,
i fins i tot moltes que són molt exòtiques perquè ens arriben de fora, d'acord?
Van tintades d'una altra manera d'entendre el cos
i, per tant, també d'una altra metodologia.
Ara, el que sí que s'ha de dir és que el cos sigui aquí,
o sigui, la xina és el mateix.
Per tant, és a dir, els efectes o les accions que s'acometran damunt del cos
doncs tindran les mateixes conseqüències.
Cal saber com ho farem i qui ens ho farà i com ens ho farà.
Quines premisses bàsiques ha de tenir un massatge?
Un massatge, com definiríem el que és un massatge i el que no ho és?
Jo, a mi, sempre m'ha portat la paraula massatge
a imaginar-me una massa de pizza, no?
Allò com qui fa una massa per fer pa o per fer pizza.
És cert, és a dir, la paraula es defineix a partir d'una de les tècniques
pròpies del massatge, que és potser la tècnica més...
aparentment més òbvia, que és l'amassament, es diu.
És l'amassament.
I l'amassament és això, és fer una massa, és gairebé treballar com quan treballa
un forner que fa pa o un cuiner que fa una pizza, una massa en si.
El que passa és que no sempre que diem massatge ha de ser amb les mans.
No, correcte, és això.
I cal diferenciar que quan parlem de massatges, com jo molt bé et deia, Núria,
com a terme genèric, doncs hi ha dos grans grups.
Una cosa són els massatges manuals i una altra cosa són els massatges instrumentals,
que això també ho podem trobar.
O sigui, massatge instrumental, doncs serien els massatges típics
que fan servir algun tipus d'eina que permet treballar la musculatura,
treballar les faces, les cobertures, la pell, d'acord?
Però no directament amb la mà, sinó directament amb algun estri.
Dins els estris, doncs, trobem de tot.
Trobem des dels clàssics i molt comuns, que s'anomenen vibradors,
són uns aparells que emeten una vibració i permeten, doncs,
anar relaxant el múscul al posar-ho damunt.
Qui et diu això?
Doncs hi ha altres aparells que el que permeten és fer un massatge més profund,
amb més força, d'acord?
Llavors són eines que acostumen a tindre algun tipus de vora una miqueta especial
o estan fets algun material resistent que permet, doncs,
encara posicionar més força en el gest del massatge.
Per tant, ja veiem els massatges distribuïts en grups,
depèn de com es practiquin, amb instruments o amb les mans,
però després també suposo que hi ha grups,
depèn d'on es vulgui incidir o on es vulguin practicar,
perquè no tots els massatges van dirigits a la part muscular, no?
No, no, no. Això també és molt important
i també és una de les coses interessants a parlar, d'acord?
Jo avui et portava el tema dels massatges
perquè de vegades hi ha una mica de malentesos, no?
amb el quan es necessita un massatge
i per quin tipus de trastorn es necessita un massatge.
Això també és molt important, acotar-ho, d'acord?
Perquè no tot s'arregla amb massatges.
Com ja et deia, en el camp de la fisioteràpia hi ha moltes més eines,
aquesta és una.
Llavors, per què ens pot servir un massatge?
Eines o aplicacions que pot tenir?
Doncs mira, la més directa i la més bàsica i la més evident
és el treball en aquest terreny muscular.
Això, ja tothom quan pensa en massatges sol pensar en aquest sentit.
Però podem tenir massatges, Núria,
que vagin orientats, per exemple, a la part més superficial, a la pell.
Llavors, aquests correspondien normalment al món més aviat de l'estètica.
Un tipus de massatges en què es fan servir un tipus de productes,
que això en parlarem també, del tipus de productes que es fan servir,
per estimular, a fi de comptes, aquests teixits superficials.
O el rec sanguini a la pell.
O el rec sanguini.
Això es deu utilitzar molt en el que són massatges de cara, no? Facials,
en què la musculatura, bueno, doncs no...
Sí, hi ha unes zones més delicades, com la cara, d'acord?
Però més aviat hi ha més que la zona només,
no és només la zona la que condiciona,
sinó també l'efecte que es vol.
D'acord? I això fa canviar una tècnica o una altra.
Després, per exemple, trobarem massatges també que són adequats
per tot el que són els trastorns circulatoris.
I aquí, al tanto, quan dic adequats, dic que són estrictament controlats.
Per què? Perquè hi ha trastorns, per exemple,
que no necessiten un massatge com a tal.
És a dir, per exemple, algú que pateixi d'averius
no ha d'anar a fer-se massatges.
Pot fer servir, per exemple, una tècnica manual
que s'assembla al món del massatge,
que és, per exemple, el drenatge linfàtic,
que ben bé no és un massatge,
però que potser a ulls d'algú que no ho conegui
li semblarà perquè veurà que la persona
està aplicant les mans damunt del cos
d'una manera molt sensible, molt delicada,
en aquest cas.
I en aquest cas, la gent de les verius,
doncs sí que l'afavoriria.
Però un del massatge dels que entenem com a convencionals
en el treball muscular, per res del món.
Al contrari, s'ha d'extremar les precaucions
en gent que té trastorns vasculars.
Això és important.
Llavors, fins i tot hi ha una altra aplicació
en el món del massatge, Núria,
que és en el món dels trastorns orgànics, abdominals.
Per exemple, hi ha massatges que són expressament
per activar la mobilitat intestinal.
La gent que pateix estrenyament
i el pateix perquè té un intestí que no és prou actiu,
que no s'ho mobilitza,
ja sigui perquè la musculatura superficial
no fa prou feina,
o ja sigui perquè les conductes alimentàries
han fet endormiscar aquell intestí,
doncs també hi ha tècniques que facilitaran l'evacuació.
Això és una altra aplicació.
I també serà, com a altra aplicació que és,
també té una altra manera de procedir molt diferent.
I abans, hi ha una cosa que la voldria dir,
perquè parlem ara de les possibles aplicacions
que té el massatge.
I t'ho dic,
i dins el món del massatge hi ha maneres
i tècniques molt, molt, molt especialitzades
que potser a ulls d'algú que no ho coneix
li semblaria que no és una tècnica de massatge,
a pesar de que s'entén així.
Però un concepte que jo us volia dir,
i és molt important,
és el fet que quan anem a fer-nos un massatge,
què ens hem de trobar?
O què ens podem trobar?
I és important preguntar-nos-ho,
perquè moltes vegades patim experiències
que són innecessàries i que després tenen repercussions
sobre el nostre cos.
Bé, i és que a vegades també ja partim d'una mala base
i és que anem a fer-nos un massatge,
quan realment potser hauríem d'anar amb un expert
en diverses qüestions terapèutiques,
com series tu,
que determinaries si realment necessitem un massatge
o necessitem una altra tècnica.
Correcte.
Vull dir, potser anar amb la filosofia
de necessitem un massatge directament,
potser no ho hem de decidir nosaltres.
Clar, popularment hi ha aquesta idea,
tinc dolor, tinc algun tipus de disfunció en el cos,
doncs vaig a fer-me massatges.
Sí, amb el dolor és molt habitual.
Doncs hem de veure primer davant de qui estem,
quin criteri té, quina formació té aquesta persona
per poder-nos orientar a l'hora
que si realment necessitem un massatge
i no pas necessitem un altre tipus d'atenció.
Això és important.
D'acord?
I jo us deia el que us deia,
bàsicament perquè moltes vegades,
hi ha l'entesa,
és una entesa molt comuna aquesta,
que els massatges han de ser una cosa molt activa,
molt forta.
D'acord?
Un treball, com que els músculs,
el pensament lògic és aquell de,
com que els músculs estan tensos,
necessita un treball ben fort per destensar-los,
per relaxar-los.
I clar,
això porta moltes vegades
a que en comptes de relaxar-los,
empitjori la qüestió
i el dolor augmenti.
Ho dius perquè a vegades,
si sortim del massatgista
amb sensació de no m'ha fet res,
m'ha tocat molt poc,
bueno, potser ja és això també.
De vegades serà molt necessari.
Què passa?
Tot això té una raó històrica, eh, Núria?
Mira, la fisioteràpia com a tal,
com a disciplina científica,
fa molt pocs anys que està en aquest país.
a cas nostre parlem d'uns 20-25 anys d'història,
com a tal, com a fisioteràpia,
fins i tot com a estudis universitaris
en àrea de la salut, d'acord?
Però, en canvi, els massatges han existit
des de fa molt més temps.
Què passava?
Que quan teníem alguna disfunció,
doncs anàvem a això,
a aquell senyor que feia massatges,
al massatgista,
no anàvem al fisioterapeuta
perquè no n'hi havia.
I normalment,
les persones que feien servir aquest tipus de serveis,
doncs,
eren gent vinculada al món de l'esport.
Era molt habitual.
L'esportista,
aquella,
tenia una mica més de consciència
que la solució podia estar
en un treball dels músculs explícitament, no?
Què passava?
Que, clar,
gent de l'esport,
gent forta,
doncs,
la lògica que et deia abans
que em farava
era, doncs,
un treball ben fort
per relaxar-los
i aquesta musculatura.
Clar,
han anat passant els anys,
els hàbits,
els hàbits vitals han canviat,
la gent sí que fa esport,
però, per exemple,
ha canviat molt les feines.
Llavors,
feines eminentment físiques
cada vegada n'hi ha menys
a la nostra societat,
cada vegada són més
de despatx
i feines més sedentàries.
Què vol dir això?
Vol dir que ja són cossos
que no poden rebre
treballs de massatge
molt forts,
al contrari,
o sigui,
si fa un treball de massatge
molt fort acaben,
s'ets molt bé,
acaben adolorits
per totes bandes.
Llavors,
què passa?
Que això ha quedat
una mica en herència
i en el món dels massagistes
encara es pratica
moltes vegades
aquesta manera de fer
bastant intensa,
bastant forta,
d'acord?
Quan no té sentit.
El que s'ha de fer és
que cada persona
necessita un grau
d'intensitat
molt apropiat
i aquí cal fer
una valoració
molt bona,
igual que per decidir
si necessita un massatge o no,
per decidir com ha de ser
aquest massatge.
En tot cas,
aquí sí que la clau,
perquè dius,
bueno,
que obrem bones mans
en mans de professional,
la clau és sempre
que t'ho expliquin
i tu també anar dient,
no?
Ara és massa fort,
quan fa mal.
Un referent bo,
Núria,
un referent bastant,
bastant clar,
és quan us fan un massatge
mai,
mai us han de fer mal.
El dolor
no és un mètode
per trobar-se bé,
per solucionar.
El que passa és que
si tens un nus
en algun punt de l'esquena,
per desfer-lo,
representa que fa dolor.
Aquest és el concepte,
que si això de desfè,
això no funciona així.
Bueno,
home,
no,
no,
no,
t'ho dic d'aquesta manera,
sí,
t'ho dic d'aquesta manera
perquè socialment
hi ha aquesta idea.
D'acord?
Mireu,
la musculatura,
per la vida que portem,
doncs té un comportament constant
de contraure's
i relaxar-se,
però sempre deixa
un marge de contracció
una miqueta,
una miqueta actiu,
això és el que li diem
al to muscular,
per respondre
a tot el que fem.
Llavors,
dins d'aquesta dinàmica
que sempre té un to,
els músculs
mai es contrauen
d'una manera,
perdó,
d'una manera total
i uniforme,
sinó que té unes bandes
al múscul
en què es tensa molt més
i dins aquestes bandes
té uns grups,
uns grups feixos
d'unes fibres musculars
que encara treballen
molt més fortes.
Aquestes són les que donen
la sensació de nus.
Què passa?
Mireu,
això gairebé sempre hi és.
No és que aparegui
i desaparegui,
és que sempre hi és.
Llavors,
el que passa és que
poden estar actius
o poden estar no actius.
Això és la diferència.
Quina diferència és?
Doncs que quan estan actius
és quan ens fa mal allò,
aquells nusos
que tu ara comentaves,
no?
Que són aquests punts
de màxima contracció
del múscul.
D'acord?
Doncs,
som dolorosos
o no ho són.
Llavors,
això de desfels,
aquest concepte de desfels
és una miqueta
força antiquat.
D'acord?
El que realment
s'ha d'aconseguir
és desactivar
aquesta crida
que està fent
aquella concentració muscular.
D'acord?
Per això et dic
que les tècniques
no cal que siguin fortes.
Han de ser en la justa mesura
i ben executades.
Per això d'aquí
el d'un professional
adequat.
D'acord?
Però res de desfels,
això ens ho hauríem
de treure del cap.
Bàsicament també
perquè l'estatus
d'un múscul
ve condicionat
al llarg de la vida.
De tot el que fem,
de com ens movem,
de quins hàbits tenim.
Llavors,
fins a la postura,
que un dia vam parlar,
totes aquestes situacions
condicionen,
per exemple,
que un múscul
sigui una estructura
que hi circula bé
la sang per dins
o al contrari,
que li costa.
Quan li costa molt,
doncs arriba a fer,
arriba a calcificar-se,
arriba a acumular
substàncies
que no s'han d'acumular.
Llavors,
amb els anys,
aquell múscul
agafa una consistència
pètria,
de pedra.
Llavors,
ho hem de desfer?
No ho podrem desfer.
És una mica absurd.
El que hauríem de donar
al múscul
és elasticitat,
és flexibilitat.
Llavors,
d'aquí que les tècniques
de massatge,
les més interessants,
les més profitoses
per a tothom,
seran aquelles tècniques
més que intenses
per la força
que s'està aplicant,
aquelles que,
aplicades bé,
aconsegueixen
guanyar elasticitat,
flexibilitat
del múscul
i de la
d'una estructura
també poc coneguda
per a tothom,
no?,
s'aviat,
que són les fàcies,
que són les cobertures
que tenen
un teixit
molt dur i molt resistent
que també
quan ens posem nerviosos,
quan fem massa excessos,
es tensa molt.
Llavors,
la gràcia
del bon fisioterapeuta
serà
que amb tècniques manuals,
amb tècniques
de massatge,
possiblement,
podrà distensar-ho
i podrà
flexibilitzar tot allò.
realment és com
fer massa per pa,
eh?
És que ve de ser
una mica així.
Ho veus,
ho veus,
a veure,
quan veus les tècniques,
sí que ho sembla,
ho pot semblar,
però, clar,
la gràcia està
amb el coneixement
bé del cos
i de la tècnica
i llavors,
realment,
el que s'està fent
no és amassapar,
per suposar,
és elastificar
el que et deia.
És el que dius tu,
estem parlant
de tècniques de massatge,
doncs això,
controlades
per a professionals
que aplicaran
més o menys pressió,
més o menys força
i coses així,
però és el que també dius tu,
el massatge,
doncs,
qui més i qui menys
a nivell casual,
escolta,
si atreveix
i de tota la vida.
Hem de patir
i hem d'anar en compte
o, bueno,
fins a cert punt.
Bé,
a veure,
a veure,
mireu,
quan parlem estrictament
de tècniques de massatge,
estrictament,
eh?
I això us ho dic
ja des del punt de vista
professional.
En principi,
el massatge en si,
un massatge,
ha d'estar molt mal aplicat,
molt mal fet
per lesionar en algú.
D'acord?
Per fer mal en algú,
que no és el mateix
que causar dolor.
Són dues coses diferents,
eh?
Parlo de lesionar,
de causar un...
Un...
Una lesió,
sí.
Sí,
és que sento ser ridonant.
Clar, no, no.
Sí.
Ja t'entenc.
Fer malbé una estructura del cos.
D'acord?
Això hauria d'estar molt mal fet.
Ara,
si no està molt mal fet
però està mal fet...
Què és el que ens passa
quan ens posem a fer un massatge?
Ens podem quedar amb què?
Lesionar,
en principi,
no hauríem de lesionar,
però si més no,
el que podrem
és causar força dolor.
I imagineu-se,
en una situació inflamatòria
que causar més dolor
voldrà dir
encara més dolor
i més inflamació
i més perpetuïtat.
Si algú ens diu
ai que em fa molt l'esquena,
si hi ha dolor,
millor no ens hi posem, eh?
Aquí està.
O alguna cosa que ens pot servir
a casa,
que ens pot orientar,
és el dolor com a referent.
D'acord?
Perquè, mireu,
quan tenim no més tensió,
quan està carregat,
que això és la paraula mateixa,
ho defineix força,
és quan la persona
té aquella sensació
de pes
en aquella zona.
De pes
o que
aquell gest,
aquell moviment
és difícil,
costa de fer-lo.
Això vol dir carregat.
Quan està carregat,
en principi,
doncs bé,
a casa ens en podríem sortir,
així mig mig,
amb bona voluntat,
amb bona voluntat
i amb calma,
i amb molta calma.
Ara,
quan hi trobem,
hi ha situacions
en què no és només
aquella sensació de càrrega
o aquella petita dificultat
de fer aquell moviment,
sinó que
la dificultat de moviment
és evident
i, a més a més,
ha aparegut dolor,
doncs llavors,
indiscutiblement,
jo us recomano
que aneu al professional.
Aneu al professional
i que es valori també
si es pot fer
o no es pot fer.
I jo us ho dic,
antigament,
com que hi havia aquestes pràctiques
des del món del massatge,
doncs moltes vegades
fins i tot
els metges
en desconfiaven,
no va ahir el massatgista
li deien, no?
Clar,
ara ja aquesta figura
ha anat en detriment
de l'aparició
dels fisioterapeutes
i en les formacions
dels fisioterapeutes
ja se'ls ja ensenya
quins són aquests límits
i quines raons
hi ha
per aplicar el massatge
o no aplicar-lo, no?
Per tant,
ara ja el sector mèdic
ja hi confia
en aquest professional
de la salut
i doncs el remeta
amb coneixement.
Bé, doncs potser sí,
això serà adequat
solucionar-ho d'aquesta manera.
Escolta,
aconsellaria-me també
encara que no hi hagi
cap dolència
ni cap carregament,
que no hi hagi
cap problema aparent
anar regularment
a un fisioterapeuta
a fer-se un massatge
per al manteniment
de la salut,
massatge d'esquena
que potser és
de les estructures
que necessiten més.
Com qui va a la perruqueria
cada 15 dies
o cada mes.
Però en aquest cas
en comptes de per estètica
seria per salut
i d'acord
doncs seria molt apropiat.
Per què?
Perquè mireu,
els humans
pel món en què vivim
doncs constantment
tenim tensions.
vivim exposats
a estímuls constants
i aquests estímuls
constants
que irriten
el sistema nerviós
la prova és
que avui en dia
no vulguis més
d'insomnis,
no vulguis més
de dolors,
d'alteracions
d'aquest terreny,
doncs tenen
una repercussió directa
sobretot al cos
aquests estímuls
i un lloc
que no s'escapa
és el teixit muscular.
Llavors,
el fet
que encara que no ens faci mal
doncs prevenir,
fer-nos una atenció
en aquest sentit,
en el sentit
del massatge,
pot ser molt interessant.
Per què?
Perquè, mira,
permetrà,
entre altres coses,
permetrà que el cos,
els processos de neteja
que té
la pell
i de toxines
es facilitin,
s'elimini més ràpidament.
Permetrà
que les articulacions,
per exemple,
treballin
amb més soltura,
sense tant d'estrès
i per tant
evitarem
que en un futur
aquelles articulacions
acabin tenint
desordres,
artritis,
artrosis,
el que pugui ser.
És a dir,
a nivell preventiu
ens seria molt interessant
d'anar
de tant en tant
cuidant-nos
i aquest de tant en tant
l'hem d'adequar
una mica a la vida
que portem.
Hi ha qui potser
per prevenir
necessitarà
atendre's cada setmana
i potser hi ha qui
en un marge
de tres setmanes,
un mes,
ja en tindrà prou.
Això és valorar
la situació
de vida
que es té,
això és important
també,
una mica
adequar,
adequar a cadascú
quina pot ser
la seva necessitat.
En tot cas,
com sempre us rometem
que pregunteu
als experts,
experts com el Felip,
en aquest cas
el nostre fisioterapeuta
que, en fi,
de l'ofici ja veieu
que en sap,
en sap punt 1.
Felip Caudet,
moltíssimes gràcies
i ens retrobem
la setmana vinent.
Ens tornem a veure.
Adéu-siau.