Durant els ja tardes d'estiu, almenys en el parell de setmanetes que portem,
ens hem dedicat a fer entrevistes de tipus musical,
amb presentacions de discos o algunes de caire lúdic,
amb activitats molt refrescants de cara al temps en què ens trobem.
Una de les activitats que acostumem a tractar durant l'hivern,
perquè passen més sovint i a l'estiu la veritat és que no proliferen,
són les presentacions de llibres, de novel·les.
Estem molt contents avui de poder-vos dir que a les 8 del vespre i a la llibreria La Rambla
es presenta, a més, una novel·la negra.
La signa Jaume Benavente, aquí ja saludem. Jaume, bona tarda.
Ara sí, et pujo micro. Jaume, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I el Jaume ve, a més, acompanyat per dos anfitrions d'aquí de Tarragona,
la Colla Valls i la Xulia Ricarda Trigo. Bona tarda.
Bona tarda, què tal?
Bona tarda.
Xulia, si et sembla, comença presentant-nos a la Jaume,
que em sembla que és la primera incursió que fa en aquest gènere,
però que ja havia publicat altres títols.
Sí, sí, sí. Bé, de fet és un escriptor reconegut,
però penso que té molta gràcia el fet que s'hagi aventurat en la novel·la negra,
perquè, de fet, jo diria que aquesta novel·la negra,
Codes de Nicolás Klein, que ha publicat columna en català
i Roca Editores en castellà,
va més enllà en el sentit que és una novel·la atmosfèrica,
és una novel·la molt ben escrita,
és una novel·la que continua amb l'estil de l'autor,
és un estil molt marcat pels personatges.
I jo diria que és una bona ocasió ara a l'estiu,
perquè també marca un moment en què la gent llegeix coses,
bé, que li agrada entretenir-se,
però també entretenir-se no vol dir no anar més enllà.
I penso que aquesta és una novel·la,
però alguna cosa més que entretenir-se.
Et deia la Xulió, Jaume, que tu ja tens un nom,
com a escriptor al darrere.
Si no m'equivoco, has publicat bastanta literatura juvenil?
He publicat quatre novel·les juvenils,
tot i que el gruix de la meva producció literària
és, diguem, una novel·la d'adult,
novel·la d'adult, relats, llibres de viatges...
Però primera novel·la negra.
Primera novel·la negra, de fet,
però com diu el Juli, com estàvem parlant abans,
no s'aparta gaire del que he estat fent fins ara.
El que passa és que aquí l'assumpte negra, la trama,
la intriga criminal és implícita.
El personatge, la seva feina és fer de policia.
Ara parlarem del personatge,
perquè a més em sembla que arreu sobre ell,
sota aquesta inspectora, gran part del pes,
i a més, ara en parlem.
O sigui, que el fet que se catalogui com a de gènere negre
no ha sigut una incursió voluntària en el gènere.
No és que diguis, vinga, va, vaig a trepitjar aquest gènere,
que m'agrada molt.
No, és una tria natural, diguem-ne.
És una conseqüència lògica del desenvolupament de tota l'obra.
De fet, en altres llibres hi ha petites aparicions negres,
però no és tan... la intriga no està treballada de gènere a gènere.
Jo l'estava dient abans que realment el seu estil,
l'estil de les seves novel·les, havia d'acabar a l'an cap a una novel·la negra.
Perquè realment és aquest estil, com deien abans,
l'atmosfera és molt important, és molt important la ciutat,
les relacions socials entre els personatges.
I és un poc la novel·la negra europea que s'està fent ara,
i que ve d'Escandinàvia, per exemple,
i que ha renovat molt el gènere,
que ja no és aquesta novel·la americana tan dura i tan senzilla d'alguna manera.
Aquí va una mica més enllà.
Per què Amsterdam?
La ciutat, com deia el Xulio,
jo crec que és un... jugo en paper molt important,
justament perquè deu donar molt de joc, no?
Dona molt de joc, és una ciutat clarament europea,
totes són europees, no?
Però per mi és com el paradigma de l'Europa que a mi m'agrada,
que m'interessa, d'un caràcter atlàntic,
un caràcter nòrdic, però que no del tot no és escandinà,
o està escurat cap al centre,
i on conflueixen la cultura germànica amb l'anglosaxona, d'alguna manera.
Aleshores, a més a més,
Amsterdam té un gran...
Amsterdam, més que el camp d'Holanda,
Amsterdam té un gran sentit de la llibertat personal,
un món on conflueixen diferents tipus de cultures,
i que a mi m'anava bé per treballar la trama,
i per col·locar un personatge com el de la marge batelar.
Coneixes, doncs, Amsterdam, la coneixes aprofundament,
més que altres ciutats, o no?
Més que altres ciutats, he estat en diferents etapes de la meva vida,
i les darreres, doncs, per documentar la novel·la.
Diuen que una novel·la negra, tot i que ja hem vist que el gènere no és buscat,
però que, vaja, que és imprescindible que tingui crítica social.
Sí, segurament.
Jo vinc de llegir el Henning Mankel i de la Patricia Highsmith,
i naturalment també els americans,
i la crítica social o l'aspecte moral és present.
Perquè, si no, diuen que és novel·la de misteri.
Sí.
I ja ho baixen unes raó, eh?
Sí, i novel·la d'enigma, i novel·la de...
Això és una novel·la negra.
El que passa és que és una novel·la negra,
que en el fons és com Llums a la costa,
o com Noctur de Portbou.
La feina del personatge central és fer de policia.
No t'ho dic perquè el tema de crítica social,
tenint en compte que la morta, ho podem dir clar,
ho podem dir, està a la contraportada,
que la morta és una immigrant.
No sé si van per aquí els trets de la crítica social.
Més no diré.
Val, val.
Hi ha una morta inicial, que és una immigrant,
i un desaparegut, l'acompanyant, i aleshores, a veure què dic.
La teva investigadora, perquè, clar,
com vas començar a plantejar-te la novel·la?
Jo crec que el personatge de la Mària Batelar es diu?
Marge, Marge Batelar.
Vas començar per ella?
De dir, m'interessa un personatge així?
Sí, m'interessa un personatge femení,
m'interessa fugint dels estereotips d'home gran
i, bueno, una mica els estereotips del detectiu
o investigador nord-americà i mediterrani.
M'interessa una dona jove, tímida, insegura,
intel·lectualitzada,
i que a mi em funcioni per anar avançant amb ella,
perquè ella va creixent com a persona i com a investigadora,
i això em permet anar pujant amb ella
i a partir d'ella projectar una mirada sobre Europa,
perquè, de fet, Ànsterdamm és com l'epicentre d'aquest paisatge.
Ara la trama d'aquesta novel·la es desenvolupa a Ànsterdamm i també.
També a Holanda continuarà tenint com a epicentre o escenari principal això,
però Marge Batelar haurà d'anar viatjant a través d'altres novel·les.
N'hi ha una cosa que jo crec que, ho dic des de la ironia,
però crec que té el seu punt,
i és que la Marge Batelar no és una gran gastrònoma,
més aviat se compra, a la pizzeria al costat es compra els menjars,
cosa que, bueno, trenca una mica en el detectiu mediterrani clàssic.
Que les passa a la vida cuina.
Exacte.
Sí que és veritat, no?
Que estem acostumats a...
És veritat a l'estereotip americà o l'estereotip europeu més mediterrani?
Brunet i, bueno, no sé, la gent sempre estan cuinant.
I aquesta pobra xica no té temps.
No, ella té més temps per llegir o per mirar pintura
o per fer bicicleta o per nedar que per cuinar.
Escolta, diries que és una novel·la de gènere
pel fet que el personatge sigui femení
i, per tant, un personatge més que tindré jo,
agafant un rol normalment masculí, no?
Tu ara l'has volgut feminitzar.
El pot convertir en una novel·la de gènere o no?
Sí, però ella, segons com, és bastant masculina, eh?
És una dona...
És molt singular per mi, eh?
I no la considero una novel·la de gènere femení.
Val, val.
Colla.
Digue'm.
Què diries? Perquè tu faràs la presentació.
No, jo el que faré serà una lectura de fragments de la novel·la.
Val, la presentació la fa el Júlio.
Sí, la presentaré el Júlio.
jo faré un apropament a qui ens hi vulgui acompanyar.
Llegin uns quants fragments per anar fent boca.
Escolta, que és molt demanar, això no s'ha preparat.
És molt demanar que ens llegeixis un trosset.
No.
Sí, perquè a més tu ja els tens seleccionats.
Doncs vinga, perquè així ens fem idea també de l'estil,
que després us preguntaré per l'estil del Jaume,
que ara no sé si l'has hagut de canviar.
el tractar, el tractar...
És que és el Jaume Benaventi de sempre, de fa 30 anys,
millorant una mica, espero.
Per sort per nosaltres, eh? Per sort per nosaltres.
Si vols, et donem marge, colla, eh? Ves-te pensant.
Que mentrestant li faig una altra pregunta al Jaume.
Afecta l'Arson.
Has patit l'afecte a l'Arson?
sigui per bé o per mal?
De dir, vull fugir d'aquí perquè això ja és el que...
Sí, sí, una mica com de rebuig.
O sigui, jo de la pare escandinava em quedo amb el Mankel, eh?
El Henning Mankel i també l'Indrida són l'islandès.
Amb l'Arson, doncs, vaig començar-lo i no l'he acabat.
No sé.
És que et produeix com un efecte de rebuig,
aquesta onada a l'Arson.
Per tant, no ho assimilem, eh?
No, no, no.
Allò que diuen si t'ha agradat l'Arson...
No, si t'ha agradat l'Arson no ho sé,
però la marge de l'Arson és una altra història.
Està més a prop del Henning Mankel, per exemple,
o en el futur també estarà a prop de la Patricia Highsmith,
segons com, que no de l'Arson.
No té res a veure, allò d'aquelles 900 planes
d'investigació periodística, històrica i tot això.
El món de la marge de l'Arson és com més atmosfèric,
interior i de lectures i de mirades.
Sí, perquè a més em sembla que el personatge,
gran part de...
El personatge també té drets amagats,
té parts fosques,
que es van anar ajuntant amb la trama, no?
Sí, sí, hi ha el rerefons de la mort del seu germà,
que és un tema latent,
i que no es resoldran aquí,
que continuaran mantenint-se al llarg de les futures novel·les.
La família, la diàspora, on he enviat la família,
l'he escampat pel món,
que és un recurs també per poder anar buscant noves trames
en altres llocs.
o sigui, la marge de batel·lar té com un fons de calaix bastant important.
Parles de futur tota l'estona,
això vol dir que ja t'has fet el plantejament de tot el que ha de venir?
Sí, ho vaig veure bastant clar.
A principi pensava en una tetralogia,
però després he anat veient que hi ha més material,
que és que podem anar creixent i escrivint junts,
i aleshores ho tinc plantejat actualment com una sèrie.
Més de quatre?
Més de quatre, sí, sí.
Sis, vuit, no sé, fins que acabem.
Ja ho dic.
Aleshores té tot un procés, això,
i hi ha d'anar creixent, potser...
És gairebé com parir un fill, eh?
Sí, sí, clar.
No, que el vas fent créixer, el vas fent créixer tu.
Sí, sí, és cosa meva.
Espanta una mica.
A veure, coia, doncs escolta, quan vulguis.
Bé, doncs farem un bocinet d'aquest que parla de la mort del seu germà,
potser, i d'obicar-lo una mica amb ella.
Després de deixar de parlar amb l'Axbel,
Marge va conduir cap al Jordan, seguint Príncipe Grasch.
El veïnat d'aquella llarga i tranquil via d'aigua
era menys burguès que el que vivia a Herengrach,
o Keixer Grasch,
els altres dos canals del cor de la ciutat,
però molt més que el seu barri, el Jordan.
Cada vegada qui passava,
caminant, amb bicicleta,
o com ara en cotxe,
inevitablement li venien al cap records
de quan era tan sols una nena
i la seva mare la duia a passejar
seguint el Príncipe Grasch.
La seva mare s'aturava sovint a fer fotografies
dels vaixells,
les cases flotants i les gavarres,
o d'algun detall de les façanes dels edificis.
Al principi, Marge no hi donava gaire importància,
però quan un dia a casa li van ensenyar una revista
amb unes fotos de Príncipe Grasch
i va llegir que la fotògrafa era Esther Levit,
va començar a comprendre per què sempre duia la càmera a sobre.
Segons la seva mare,
aquell canall recollia fins i tot en el nom
l'esperit actiu, feliç i noble d'Amsterdam.
Quan de petita marge la sentia parlar així,
sempre s'imaginava el príncep de la Casa d'Aranys,
segles enrere,
saludant els seus súbdits a banda i banda del canal,
mentre navegava en un vaixell llarg, vell,
esplènguidament guarnit de banderes i flors,
però suficientment estret i baix
per moure sense dificultat
en el dègal de canals de la ciutat.
Ja més gran,
Marge havia continuat amb els seus passejos
pel Pincegraix,
amb els pares, els germans
i també amb l'oncle Peter,
el germà de la seva mare,
sergent de policia de la petita comissaria
del final del canal,
gairebé tocada al riu Amstel.
Marge sempre havia sentit simpatia
per l'oncle Peter,
un home tranquil, serè,
jo practicant que freqüentava la sinagoga
de New York Kirk,
ben a prop de la seva comissaria.
De petits,
més d'una tarda havien anat tots tres germans
a trobar-lo a la sortida de la feina
i havien fet una volta per barri,
seguint Pincegraix,
una d'aquelles tardes.
L'oncle els havia dut a visitar
la casa museu d'Anna Frank,
l'història de la qual li havia semblat horrible,
insuportable,
fins al punt que es van jurar
que mai no tornaria a posar els peus en aquell lloc.
Encara ara,
quan hi passava per davant
i veia les cues que feien els turistes a la porta,
se sentien malament.
Després,
vindrien els temps difícils pels Baterlars,
arran de la mort de William.
Bé,
ens fem una idea.
Per tant,
hi ha molta,
més que acció,
hi deu haver acció també,
però veiem...
Sí, és una novel·la negra,
ha d'haver acció.
Però veiem sí que un punt molt introspectiu també,
no?
Sí, sí,
és una novel·la atmosfèrica,
és una novel·la on la ciutat d'Ànster,
d'Amielmont,
interior de marge a Baterlars,
té la seva importància,
és fonamental.
Per als que coneixen Amsterdam,
jo crec que això és una petita joia
que, a més,
trobarem reconèix, no?
Sí, sí,
tot el que hi ha a la novel·la
hi és a la ciutat.
I et diries que també és això,
l'atmosfera forma part
o la mateixa ciutat forma part
del cabal de la novel·la, no?
Sí, sí, sí.
Qui estigui enamorat d'Àmsterdam
s'enamorarà de la novel·la,
perquè hi és present.
Esperem-ho.
Bueno,
i qui no ho estigui
s'enamorarà igualment,
perquè una de les coses
que més destaquen de la novel·la
és com està de present la ciutat
fins a quin punt
el lector la fa seva, no?
Però entens que no és l'única ciutat
o en aquesta primera entrega, sí?
Que Amsterdam és la ciutat protagonista
i després en vénen d'altres.
Sí, sí, sí.
Però a anteriors novel·les,
per exemple,
sento molt interès per Lisboa
i a Llums a la Costa,
que vaig guanyar el Pini Soler del 2006,
doncs,
el personatge central,
a part dels personatges,
doncs,
era la ciutat de Lisboa.
Quina diferència hi ha
entre escriure un diatari de viatges
o agafar una ciutat
i fer-la protagonista
també de tota una història novel·lada?
Com que et sent més comodat?
Hi ha molts diataris de viatges,
jo no,
els meus diataris de viatges
tampoc són,
diguem-ne,
purament descriptius.
Hi ha elements de ficció,
són com materials una mica vius.
És un exercici que ja havies començat a fer.
Sí, sí, sí.
Vull dir,
vaig escriure el viatge d'hivern a Madeira,
que barrejava ficció i realitat.
ara estic treballant amb un dietari de Porto,
d'on són els avis materns de la marge batelar,
o sigui,
tot lliga,
tot lliga.
Tot lliga,
està dintre el camp.
Sí,
passa que ho estàs vivint tant
que fes en compte,
si veieu,
que el sec s'amunti al seu món a part,
tireu-li un cable.
Molt bé.
Molt bé.
A quant de temps fa que ha sortit el llibre?
No res,
tres setmanes,
a principis de mes va sortir.
De moment,
l'acceptació,
la crítica,
suposo que l'editorial encantada,
perquè si tu ja estàs pensant en noves entregues,
l'editorial deu ha dit que tira milles.
Home,
m'estava preguntant si l'any vinent podré tenir la següent,
jo ho provaré.
Ho provaré.
Bé, Jaume,
i com és que no publiques,
que no edites o treus novetat per Sant Jordi?
Què fas al mig de l'estiu presentant?
Som bastant anti-Sant Jordi,
perdó,
però som del sector anti-Sant Jordi,
després d'algunes experiències
amb el mare magnum d'autors
i de cuiners i de tot
que publica Sant Jordi,
doncs m'estimo més aquest d'entretemps,
que no és ni la tardor,
perquè jo abans era tardor,
però ara m'estan dient
que el millor moment per publicar és juriol,
com no publica ningú el juriol,
et fan cas.
Ara,
que igual te trobes que no et ve ningú a la presentació,
perquè està tothom de vacances.
Ja ho veurem.
Tu ja ho tens al mercat.
Jo ja he escrit el llibre, tu.
A les vuit del vespre avui,
a la llibreria La Rambla,
sí?
Alguna cosa més a dir,
coia, Xulio?
Bueno, no sé,
gràcies per aquesta oportunitat
de presentar una novel·la
que pensem que paga la pena
i que la gent, sobretot,
s'ho passarà molt bé,
llicint-la.
Tu ja te l'has llegit, coia,
per haver de fer,
per seleccionar els trossets, també.
Sí, però no puc avançar res.
Estan sota jurament.
Només digue'ns,
el teu personatge preferit,
perquè part de la marge
en surten d'altres, no?
Només que marge rastre, eh?
Pesa molt.
Sí, pesa molt.
No em direu qui és,
Nicolás Klen, es diu?
S'hauríeu de dir Klen o Klen?
Klen.
Klen.
Bueno, hi ha diferents versions.
Jo tinc...
He fet dues consultes
a holandesos,
nadius,
i em diuen pronunciacions diferents.
Així que ho deixem
en tal com llegiríem aquí a Catalunya,
Klen.
En Klen.
I no em direu qui és,
es pot dir o no,
el del quadern?
No, no es pot dir.
No, home.
No, no, jo pregunto.
No, no, ni parlar-ne.
Oh, quin misteri.
El quadern de Nicolás Klen,
recordeu, de Jaume Benavente,
editat en català i en castellà,
i que es presenta avui
a les 8 del vespre
a la llibreria La Rambla.
Jaume, felicitats,
gràcies per venir.
Gràcies.
A vosaltres.
Júlio i Colla,
moltes gràcies a tu.
Gràcies a tu.
Gràcies a tu.
Vinga, gràcies.