I és que ho farem com la temporada passada, que a cada començament de mes,
la primera setmana del mes, vindran alguns representants de l'associació Trinca,
que són els responsables de la programació del Tarragona en Viu,
a explicar-nos o a fer-nos la visió general de la programació de tot el mes.
Salva Miranda i David Coo, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Molt bé.
Balans del mes d'octubre, que era el mes d'arrencada en aquesta segona temporada del Tarragona en Viu.
Doncs la primera meitat, a més, bastant fluixeta, es va notar que veníem de Santa Tecla
i la gent, m'imagino, que tenies curada o la butxaca o la salut o les dues coses.
Clar.
Però la segona meitat ja hem arrencat millor.
Molt bé.
Esperem que continuï el novembre.
Molt bé.
Jo sempre us demano, abans de començar, abans que res, un cap de cartell, pel mes de novembre.
Ui.
En molts.
Sí?
Hòstia, no m'ho havia pensat.
I que és un mes, allò, espectacular, no?
Potser, però aquells que els s'agradi el rock and roll seria Tom Rumba,
per aquells que els s'agradi el mestissatge seria De Callaos.
I potser serien aquests dos, no, David?
Sí, com més coneguts, més importats, potser sí.
Això ens garanteix, pel que estic veient, com sempre, però especialment aquest més,
una programació variada en el sentit d'estils musicals, eh?
Bé, s'intenta.
Rock, flamenc fusió, blues, jazz, una miqueta de tot.
Però ens ha sortit bastant rock, eh, al final.
Sí, sí, la veritat és que hi ha 3 o 4 bolos rockeros.
Sí, a vegades passa, a vegades hi ha un mes que pesa més per un costat que per l'alga.
La cabra tira el monte.
Bueno, muchachos, doncs ho fem cronològicament.
Sí, així escoltem una miqueta els diferents grups.
I després parlarem amb els protagonistes d'aquest cap de setmana,
que mireu un d'ells, és aquesta formació que està sonant de fons.
James McCann and the Dirty Skirt Band, qui són?
Doncs és un dels membres fundadors de The Drones,
una banda de l'escena rock australiana,
que, bueno, es va escindir de la banda,
va venir fa un any o dos ja en solitari a tocar aquí a Espanya,
i aquesta és la segona gira que fa en banda completa.
i direm que arriba a recomanar per Spencer P. Jones, dels Vistos Bourbon,
i que fa, doncs, com sentiu, un rock típic australià dels 80,
podríem dir, en plan Nick Cave o el Gang Club.
Podrem escoltar James McCann amb la seva formació a la divendres,
aquest divendres, demà, per tant, al cau, a dos quarts de deu de la nit.
Estaran talonejats, precedits, per tant, per una formació, en certa manera, nova.
Són els Nuncakema, Islàndia Nuncakema,
no?, que ara hi contactarem i parlarem, són de Reus.
Sí, nova banda, nou repertori,
i està formada per tres membres d'Inc,
banda de Reus, que va guanyar el D.O. Tarragona fa,
no sé si tres anys o quatre, ja em falla la memòria,
amb un membre de Pupilla.
Doncs després parlarem de què fan aquesta reconversió de bandes,
de quins estils tocaran,
i no podem escoltar música perquè es veu que és tan recent tot plegat que...
Sí, es fiquen a gravar el dia 20-21 d'aquest mes.
Sí?
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Primícia.
Gràcies, Salvat.
Després escoltarem què ens expliquen els Islàndianuncakema.
A Consell de James McCann, Islàndianuncakema,
al cau, divendres.
Passem, passem, passem a la proposta de dissabte.
Digueu, digueu, que ja em gusta la música.
Dissabte tenim els Guadalupe Plata,
que és un grup que ens ve d'Aú, ve de Jaén.
I, bueno, més rock,
més rock però en aquest cas serà blues
i ells defineixen a si mateixos com a blues pantanós.
I, bueno, és el que estem sentint de fons.
Les lletres són lletres bastant,
molt viscerals però molt senzilles.
I, bueno, és que la busca parlar per a si mateixa.
I, bueno, és que la busca parlar per a si mateixa.
I, bueno, és que la busca parlar per a si mateixa.
I, bueno, és que la busca parlar per a si mateixa.
I, bueno, és que la busca parlar per a si mateixa.
I, bueno, és que la busca parlar per a si mateixa.
I, bueno, és que la busca parlar per a si mateixa.
I, bueno, és que la busca parlar per a si mateixa.
Es fa estrany això de sentir blues
amb aquest accent de blues, no?
Sí, jo no ho pensava.
El tema tòrrit hi és, eh?
El tema aquell que caldó a fer, que és típic del blues.
Ja tenen una miqueta aquesta estètica,
les fotos s'han de cementiris, bueno...
No són negres, però s'ho fan.
Sí, sí.
És blues no de riu,
no de Mississipi o de Francolí,
si tu de Pantà, això que dèieu, no?
Pantanós, sí.
I els podrem veure al grup aquest dissabte,
això a les 9.
Doncs ara els trucarem també, eh?
Ah, perfecte.
David, anaves a dir?
Bueno, això, que tindrem la sort de veure'ls
abans que vagin al Primavera Club,
que, bueno, avançar-nos,
deixem un grup abans al Primavera Club,
doncs, bueno, és...
Està prou bé, que és la versió d'hivern del Primavera Sant.
Molt bé, molt bé, sí,
però sí, passaran abans per Tarragona,
que ho hem vist aquí.
Molt bé.
I una proposta per a aquells a qui els agrada el flamenc i jo.
Per l'altra setmana, no?
que s'ha de parlar ja de dijous, dia 11.
Flamenc Fusió, de Callaos,
una de les bandes de més nom,
podríem dir, de l'escena mestissa de Catalunya,
que van tocar a la plaça de la Font amb el Bicho.
Sí, és que em sona moltíssim, eh?
Ja han vingut, aquesta gent.
Perquè la plaça de la Font estava plena aquell dia.
I estan presentant 19,
amb una gira per tot Espanya,
que passarà per la vaqueria.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música



La proposta amb De Callaos,
amb aquest flamenc i jo,
la tenim el dijous, dia 11,
a la vaqueria.
Jo crec que a més l'escenari està molt ben triat.
No fan rumba, com dèiem,
però tampoc us enganyeu,
perquè tampoc fan rumba,
alçat amb rumba, no?
No, més d'uns ho pensava, eh?
Gràcies, gràcies per riure'm les gràcies.
Fins i tot dins de trenca,
algú pensava que feia en rumba, però no.
Expliqueu, expliqueu,
això és la proposta de Divendres 12.
Bueno, a Tom Rumba,
que he dit,
han estat aquí moltes vegades ja,
a la Sala Cero.
És un dels millors grups de rock and roll de l'Estat.
Sempre intentes dir això de...
No dir això dels millors o els pitjors,
però és que en aquest cas,
jo crec que canta de lluny.
Caps de cartell, no?,
allò que dèieu al començament.
Sí, de l'àmbit més rock, sí.
I, bueno, han estat...
Es van separar fa un parell d'anys,
han estat a la natura de la tècnica
i ara canvien la formació
entre Josep A i Josep A. Choki
a una guitarra
i tornen amb disc nou,
acabat d'editar a finals d'octubre,
gravat per Cacier Carazzo
i un dels primers concerts d'aquesta nova formació
i d'aquest nou disc
serà l'Aquí de Tarragona.
Fins demà!
Però escolta, que comencen a girar aquí a Tarragona
als Atom Romba.
Sí, sí, sí.
Han fet uns quants concerts d'escalfament,
d'aquests sense avisar ni res,
pel País Basc,
per fer una mequeta de rodatge
i ara és quan comencen a devolar la gira espanyola.
També és un lojo.
De fet, el videoclip és un concert en una teulada, no?
Sí, un concert en una teulada fet a Bilbao.
El trobareu a YouTube.
Està molt curiós.
En plan 1-2.
Molt bé.
En plan 1-2.
Sí, l'ambit.
Estan bé.
Original no ho seria,
tocaran molt bé,
però el videoclip no se l'ha currat gaire.
Atom Romba a la sala 0
el divendres, dia 12 de novembre.
Passem a dijous a 18
quan tenim una proposta internacional
que ens arriba dels Estats Units.
Sí, que són els Cave.
Són els Cave,
és un quartet de Chicago
i és, bueno,
com podem veure al Folletó,
és un dels descubriments del segell de Drag City
o podem trobar gent com la Joanna Niusso,
el Bill Callahan,
Bonnie Prince Billy
i, bueno,
fan una música bastant hipnòtica
amb unes arrels bastant cru-rock
com podria ser Can o Neu
i, bueno,
és un dels grups que tinc més ganes de veure.
Es parlàvem de Cap de Catell
però, bueno,
jo tinc moltes ganes de veure aquests
i, bueno, els podem escoltar.
Fins demà!
O més d'aquelles formacions
amb etiqueta indefinible, no?
Bueno...
Què m'ho has dit abans?
Trance psicodèlic?
És bastant trance
però, bueno,
és rock,
és grau rock,
una miqueta de grau rock alemany
però, bueno,
estem parlant de més rock
i també li podem posar
la petita etiqueta d'espace rock
com podíem fer
a l'Espín Florid a començament
o alguna cosa així.
També és psicodèlic.
Sí.
També és electrònic.
Una proposta interessant.
Interessant tota, eh?
Que trenca tòpics.
tòpics, va, dijous, dijous, dia 18,
el cau.
A més, la sala torna a encaixar perfectament.
No és l'única,
pel que estic veient més endavant,
no és l'única proposta així una miqueta més,
no sé si diré experimental
o més curiosa que arribarà,
però ja arribarà,
tot el seu temps.
Ens tragedem a divendres 19,
Beri Pumelo.
Sí, això, mira,
doncs passem d'un grup americà
a un grup català.
És un grup català
que està donant bastant
de parlar últimament
i, bueno,
dintre de la seva formació
ens trobem
algun membre,
Mike Wajkowski,
algun dels...
top models?
Els top models, sí.
i, bueno,
és bastant...
fan un rock,
fan rock, si, pop,
bueno,
és bastant eclèctic.
Et poden passar la rumba,
et poden passar,
bueno,
a qualsevol estil.
I, bueno,
han triomfat, per exemple,
el pop art
i, pel que tinc entès,
cada concert que fan,
fan moure la gent bastant.
Jo no m'ho he pensat
però he de re conèixer
que el veure tan feliç
em va fer sentir molt pitjor
Després me'n vaig anar cap a casa
i em vaig prendre una infusió
I em van vindre unes ganes bojes
d'ordenar l'obritació
Però no s'orbi de res
Segueix igual després
Heu anat amunt
el que m'ha fet perdre els papers
Així sonen els Eric Pomelo
Jo crec que, mira,
perfecte que els porteu
perquè teníem ganes
d'entrevistar-los
que ja ens va arribar
el seu disc i tot plegat
i no havíem pogut conversar
amb ells
Doncs en parlarem
Beri Pomelo
La sala 0
Una cosa
Són catalans
però el cantant és mallorquí
perquè aquest accent
Es nota, es nota
Cantar-ho una mica
Escolta, i el que tampoc em quadra
és que dient-se
Xavier Gazzón
el líder de Playboys Band
sigui belga
Hosti, i no parla castellà per mail
No l'hem preguntat
però ens parla en anglès
Bé
Potser és d'antepassats
Potser sí
Playboys Band
És la proposta
Cassiotone
que ens feu
per el dia
per la dijous 25
Bé
Més que Cassiotone
ell forma part
d'un moviment internacional
que es diu
Circuit Bending
que consisteix
en canviar els circuits
d'instruments antics
o de joguines
també antigues
per convertir-les
en nous instruments
electrònics
Amb tota aquesta
parafernàlia
un munt d'instruments
de joguina
i trastors vells
i tal
construeix
una espècie
d'electropop
bastant accessible
més que ballables
bastant pop
Imagino que és
d'aquells concerts
per anar a escoltar
i sobretot
per anar a mirar
les andròmines
que porten
Jo crec que hem posat
la cançó
menys pop que té
Vinga va
espera
en tenim més

Així ja serà més popi.
Més com si m'hi ha de telefunquem.
Sí, sí, sí. Al final, sí.
Al seu MySpace podeu trobar una cançó,
un videoclip, que seria
com una versió naïf de Serge Gainsbourg
i James Birkin.
I que es jetem d'estupèn o no?
No es un jetem, però és molt semblant,
en plan, un parla, l'altre respon...
però, bueno, més naïf.
Playboys Band, curiós,
electropop, des de Bèlgica,
per el dijous dia 25, al grup Park.
Què més, nois, oi?
Jazz des d'Itàlia? Sí.
Que bé. Sí.
Bueno, i que no és habitual, no?
Bueno, intentem fer un bono.
Que programeu jazz, almenys.
Però, italians?
Bueno, és el bateria de l'enfant rus,
el Jacopo Andreini,
que una de les moltes bandes que té és aquesta,
Squarci Catrici,
que hem posat que fan jazz...
Ho has dit de carrer, ella, eh?
Que a mi m'ha costat de llegir.
Ha estat tota la tarda assajant.
Squarci Catrici, que xulo.
Squarci Catrici, sí.
Em va dir què volia dir, però no me'n recordo.
I hem posat que fan jazz,
però en realitat és una barresa de diverses coses.
Hi ha ritmes africans,
hi ha molta actitud punk, també.
Hi ha una certa part festiva,
de l'edat dels gitans de l'est d'Europa.
i, bueno, hi ha bastant fris,
ho hauríem dir.
Porten bass, porten guitarres elèctriques,
instruments de vent, bateria,
canten...
I el directe, he estat mirant el youtuber,
la veritat és que és incendiari.
Però són d'Itàlia, eh?
Són italians, sí.
Com que l'etiqueta de jazz ja no ens quadra gaire.
Són tots italians.
I que més.
Els entrevistarem també, no?
Vinga.
Va, extrem
fes,
fes.
Fes
Fes
Fes
Fes
Fes
Fes
Esquarchi Catrici, són això, els italians aquests que fan per un jazz eclèctic,
com podeu escoltar, i que seran els qui tanquin la programació del Tarragona en viu
pel mes de novembre, divendres 26, a partir de les 10, a la Bequeria.
Veig que les sales són les mateixes?
Les mateixes adreces, però no els mateixos noms.
De sales?
Sí.
Hi ha hagut un canvi.
Hi ha hagut un canvi, el LUP es diu ara Les Golfes Club.
Molt bé.
Molt bé.
El que passa d'aquest mes encara no hem programat res aquí, però possiblement el següent.
El desembre començarem a programar.
Tot i que l'inauguran l'obra amb el nom nou aquest mes ja.
Sí, sí.
Molt bé.
Val, veus, no m'hi havia fixat perquè no teniu encara cap concert programat aquí.
Els preus també oscil·len, però són en principi bastant populars, eh?
Des dels 6 euros, mira, 3 euros, 6 euros, 9, 12.
12 és el més car, el de Tom Rumba.
Sí, sempre fem aquests múltiples de 3, entre 3 i 12.
Molt bé.
Nois, doncs ja estan.
Què voleu acabar?
Quina música posem per tancar?
Doncs mira, ja que toquen aquest dissabte els Guadalupe Plata, si li fem una miqueta més de bombo...
Doncs mira, no només els escoltarem, sinó que ara els entrevistem.
Molt bé.
Perfecte.
David Salva, moltíssimes gràcies i que vagi molt bé també aquest mes de novembre.
Tant de bo.
Sí, merci.
Tant de bo.
Vajagra!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ja us ho hem dit, que això és un operà, que volem parlar-vos de les activitats per aquest cap de setmana, pel que fa al Tarragón en Viu.
Ara ens hem fet la visió general de tot el mes, però ja ens estrenem conversant amb el Pedro, ell és el guitarrista dels Guadalupe Plata, això que estem escoltant de fons.
Pedro, buenas tardes.
Hola, buenas tardes.
¿Cómo estáis?
Pues muy bien, aquí en carretera.
En carretera. Oye, ¿sois un poco los bluesmen, los misisiperos del sur?
Pues eso parece.
Yo creo que sí, ¿eh? Se nos hace un poco extraño escuchar estas, bueno, cantar blues con este acento andaluz que tenéis.
Sí, es que la verdad, como siempre nos hemos criado con el español, con el blues en castellano y lo que es el inglés no lo entendemos apenas y tenemos un nivel bastante bajo, pues no podríamos hacerlo de otra manera.
Hay mucha gente que, muchos grupos, vaya, en Andalucía, por lo que sabéis, que se dedican a este estilo de música, al blues, o no, sois un poco raritos en este sentido.
Pues hay bandas, bastantes bandas de blues en Andalucía, lo que pasa que hay gente que un poco tire más de la raíz o del modo pantanoso, pues quizás somos menos.
En Málaga hay otro grupo que se llama de Holler también, que tira también más de, pues esto, de la raíz, más del sonido quizás más crudo.
Cuando decís pantanoso, Pedro, os referís a esto, ¿no? A un sonido más crudo, más radical, más arrastrado.
Sí, más arrastrado, más basado en el blues del delta, donde la estructura no es tan clara y tan exacta, ¿no? Un poco más caótica.
Y más, pero...
¿De qué van vuestras letras?
Pues van del cementerio, van de mujeres, de alcohol, de locura, de, no sé, de Jesús, de los muertos.
Ah, un poco góticos sois también, con eso del cementerio y los muertos.
No, no, la verdad que el rollo gótico no nos tira nada.
Lo que pasa que, no sé, quizás homenajeando un poco casi toda la gente que nos gusta, en tantos muertos, pues usamos a la muerte como una amiga.
Ah, la gente que os gusta a nivel musical, ¿no? Estamos hablando de la música de John Lee Hooker.
Por ejemplo, sí.
O Skip James, que yo no sé quién es, pero me sale aquí como referencia.
Skip James es un bluesman de los 30, que es muy especial porque tiene una voz muy peculiar y un estilo de guitarra muy diferente al resto de contemporáneos de la época, vamos.
Oye, es que tenéis una sonoridad, es verdad, muy, muy, muy arraigada, ¿no? Muy de pantano, como decís vosotros, pero no sois negros, ¿a que no?
No somos negros.
Eso es lo que es Valda.
Ya nos gustaría. Bueno, a Colbín, no. A Jimena no lo sé. ¿A ti te gustaría ser negro?
No lo sé.
No lo sabe.
A mí sí.
¿Quién canta, quién canta?
Canto yo.
Cantas tú. Yo creo que ya esto está superado, ¿eh? Ya tenéis una sonoridad ya bastante negra. Si encima fuerais negros ya sería total.
Muchachos, ¿os vais al Primavera Club?
Pues creo que sí. En noviembre creo que es. En Barcelona y Madrid.
Sí, después, pero de pasar por Tarragona. O sea, venís antes a Tarragona que al Primavera Club. Y esto, hombre, es un orgullo. Para nosotros está muy bien.
¿Cómo sois en directo, Pedro? ¿Cómo será el concierto?
¿Cómo somos en directo?
Sí.
Pues, no sé, explicarte. Intentamos ser hipnóticos, buscamos que el directo nunca, a pesar de que las canciones son siempre las mismas, buscar el momento y usar la improvisación, el, no sé, intentamos soltarnos la melena, endemoniarnos.
Y yo, me imagino mucho, me imagino mucho, mucho diálogo entre vosotros en el escenario, ¿no? Mucho feeling.
Sí, es que es básico. Yo creo que en la música del blues, como pasa en el flamenco, mucha música de raíz, muchas de las, pues no sé, de las improvisaciones o cosas que hacemos, se basan en lo que te he comentado en el momento.
Y entonces, siempre tenemos que tener un contacto visual para saber por dónde va a tirar uno, tirar otro.
Claro.
También somos amigos de hace mucho tiempo y eso, pues facilita mucho, facilita mucho las cosas.
Y esta conexión en el escenario, después se nota.
Claro, claro.
Para los que estamos abajo, lo notamos.
Oye, y última pregunta, Pedro, ¿de dónde viene el nombre de Guadalupe Plata?
Pues mira, resulta que la patrona de nuestro pueblo es la Virgen de Guadalupe.
Ah, en Úbeda, ¿no?
En Úbeda.
Y bueno, haciendo un poco también, el nombre de Guadalupe es bastante enigmático, ¿no? Tiene como una serie de significados y cosas, y está muy relacionado también con la cultura mexicana, que nos gusta mucho.
Y bueno, y lo de plata, quizás por la aureola de estrellos plateados que tiene esta Virgen sobre la cabeza.
Y no sé, la plata también un poco sugiere la electricidad, ¿no? La fuerza de... y por ahí va el nombre.
¿Sabes que os veo yo como una imagen o una actitud, por lo poco que sé de vosotros, eh? Como muy Tarantino.
Sí, además que...
Tarantino Robert Rodríguez. Ahora que me has dicho esto de México, le digo...
No, nos encanta ese cine, además, de Tarantino. Nos gusta mucho el hueste, el desierto, en fin, todo lo que también es cultura mexicana y...
Vale.
Sí, pero también si no olvidas un poco de dónde venimos. El Jaén, ¿no? Una tierra también de olivos y pantanos.
Vaya mezcla, vaya mezcla. Vamos a encontrar el sábado en el Group Bar Guadalupe Plata.
Pedro, muchísimas gracias y buena carretera.
Pues nada, pues muchas gracias a ti.
Un abrazo, guapísimos. Hasta luego.
Otro pa' ti, otro pa' ti.
Chao.
Chao.
Chao.
Chao.
Chao.
Chao.
Chao.
Chao.
Chao.
Chao.
Chao.
Chao.
Chao.
Chao.
Chao.
I encara amb els Guadalupe Plata de Fons,
protagonistes de l'agenda d'aquest cap de setmana,
concretament dissabte a les 9 al Grup Bar,
parlem ara d'un estil musical totalment diferent.
El que passa és que de moment no tenim música
per oferir-vos com a mostra.
Islàndia Nuncakema és el nou nom d'una formació B,
que en certa manera són músics que ja coneixem d'altres projectes
i que estaran actuant al cau divendres a dos quarts de deu.
Carles Ribes, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ho hem de dir, Carles, perquè la gent tingui referència.
Islàndia Nuncakema, sou una barreja de grups, no?
Sí, de fet, una barreja només de dos grups.
de la barreja de gent, doncs, que van estar als INC.
I després, doncs, també tenim una...
De fet, som tres membres que estàvem a INC
i després una altra persona, un altre dels membres,
el Salva, que ve dels Copites.
Tots dos grups, doncs, en un moment durat van deixar d'existir, no?
I va ser, diguéssim, un moment, una ocasió, doncs, per, bueno,
doncs, per provar, diguéssim, una nova tarda.
A mi, molt nou, és l'àntima.
I molt d'una mica de, Carles, perquè ens estem quedant sense cobertura.
Sí.
Això és fatal, és fatal.
Sí?
T'anem n'encentint.
Sí?
Sí, si no ja...
Sí, jo crec que ara sí, si no ja farem un S o S.
D'acord.
Doncs, perquè l'haguessin m'ho agafi de referència, eh?
Pupille i Ink, Ink, que recordareu, van guanyar el Dió de Tarragona.
Quantes edicions fa? Tres?
Ostres, me sembla que va ser el 2004 o així.
Ostres, Déu-n'hi-do.
Sí, el 2003, no em recordo ara.
Però sí, ja fa temps de tot això.
Uns estils musicals que, en certa manera, encaixen.
No ben bé pel tipus de música que fèieu, que no era ben bé la mateixa,
però sí per la filosofia.
Però llavors, quin és el resultat?
Bé, més que pensar en el resultat,
tenint en compte els estils musicals que nosaltres tenim,
simplement, el resultat no és massa diferent
del que fèiem, per exemple, a mi.
La proposta musical que es va fer en el seu moment,
quan vam estar parlant, per exemple, amb el Salva de Pupille,
va ser, doncs, de fer una cosa amb una línia pop-roca.
És a dir, fer allò que realment sabem fer.
És a dir, no se m'acudaria tocar un altre estil de música
que realment no el pugui il·luminar.
En aquest cas, doncs, el nostre llenguatge musical
sempre ha anat, tant amb el Jordi, el Javi i jo,
en aquest cas, quan tocava a mi,
no és que féssim un estil de música,
no és perquè les nostres influències, no?
Perquè realment és el que ens surt,
és el que ens agrada fer i és espontani, en aquest sentit.
No és una cosa extremadament meditada, no?
Evidentment, no ens tens en compte moltes coses, no?
Els nostres gustos musicals, etcètera.
Però, en aquest cas, el que vam escollir de...
És a dir, no vam pensar si farem una barreja d'inc i pupille,
no, simplement, doncs, en tenint en compte la figura del Salva,
doncs, perquè musicalment hi tenim moltes afinitats.
I, a més, doncs, té una forma, diguéssim,
un estil molt propi, molt especial,
i que ens va agradar,
i, per tant, vam pensar que seria una bona combinació.
Mira, jo em resistia, però sonaran els inc de fons, eh?
Puc?
Bé, va, vinga.
Vinga, va, va.
És que, a vegades, necessitem també una petita referència musical,
i, pel que em dius, a més, no serà un trencament,
sinó que el públic que us coneixia com a inc
hi veurà reconegut, doncs, això,
tot aquest trajectòri anterior en el nou projecte.
És l'Àndia en un que quema, en matisos,
però serà com una continuïtat?
Sí, a veure,
quant a estil,
podríem dir que sí,
serà una continuïtat.
Ara, evidentment,
doncs, amb les persones que treballarem ara,
amb aquest grup, amb Islanya en un que quema,
la veritat,
la nostra intenció és,
ara és inevitable, no?
Estem començant,
però la nostra intenció és que cada cop
es parli menys, tinc,
i es parli més,
d'Islanya en un que quema,
com a aquest grup, diguéssim, de referència, no?
En aquest cas,
no volem que sigui una continuïtat d'Islanya,
perquè, clar, és inevitable,
molta gent que ens coneix,
doncs, clar,
són tres membres,
d'Islanya i un de Pupil,
llavors,
a vegades la gent es pensa,
hosti,
això és una continuïtat del nom,
del grup,
fins i tot amb el nom,
no?
Podríem fer alguna broma,
de Islanya en un que quema,
si fas inicials,
és com si diguéssim,
però,
en aquest cas,
és com una broma,
però,
no volem,
no volem que sigui
una continuació d'Islanya,
no,
la nostra intenció no és que sigui això,
és una cosa que intentem convencer
a tota la gent que tenim molt a prop,
no?
Que es tracta d'una cosa,
un projecte totalment diferent,
amb gent diferent,
i amb uns objectius molt diferents,
també.
Bueno,
quins objectius seran,
per exemple,
perquè em sembla,
baix,
ens ho ha dit el Salva,
no és que ho sàpiga jo,
és que ens ha dit que entreu a gravar ja,
a finals de novembre.
Sí, sí, sí,
de fet,
hem concentrat
el nostre primer concert,
i les dates de gravació,
doncs,
molt,
molt properes.
Ara,
bueno,
tenim el concert que és demà,
el CAU,
però el dia 20 i 21,
els dies 20 i 21,
estarem a l'estudi,
doncs,
enregistran el que serà,
doncs,
digue-li,
un mini LP,
un EP,
seran quatre cançons,
de fet,
tampoc no tenim un repertori molt extenu,
encara,
com per poder fer un disc,
però ens venia molt de gust,
és a dir,
tenim ganes de fer allò que realment ens ve de gust,
sense cap mena de pressió,
per part de cap discogràfica,
ni res,
és a dir,
tenim ganes,
la nostra filosofia de treball,
en aquest cas,
seria,
doncs,
fer cançons,
enregistrar-les,
fer cançons,
poder tocar tant en algun directe,
i és això,
sense cap mena,
sobretot,
de pressió,
tenim molt clar.
Un mini LP o un EP,
que gravareu en plan amb estudi professional,
o us ho fareu una miqueta vosaltres?
No, no,
serà en estudi professional,
això sí.
Autoproduït,
això sí,
però...
Autoproduït,
almenys aquesta és la primera intenció,
i l'estudi serà el mateix estudi
on vam gravar la cançó que està sonant ara,
l'estudi que vam gravar a Barcelona,
ara es diu McMyers,
i...
Ai, Carles,
que torneu a perdre.
Sí,
em sentiu ara?
Ara sí.
En un joc una mica complicat.
Ara sí,
bé i baixa,
sí.
Vale.
Doncs,
el coneixíem,
i perquè el resultat
sent que va ser bo.
I vam pensar,
vam estar sospedant altres possibilitats,
però vam veure que
aquest estudi,
doncs,
bé,
ja s'adequava
al que nosaltres buscàvem,
per tant,
no ens volíem arriscar,
potser,
a trobar un altre lloc
que tingués un resultat,
doncs,
no esperant.
És possible
que us hagués sentit
en algun concert
una versió
de la Velvet,
d'aquest tema,
sí?
Sí, sí.
És que t'anava a preguntar,
sentirem versions també
el demà al cau?
Sí,
tenen dues versions.
Que les versions
diuen bastant també
de cap on van els trets,
per això t'ho pregunto,
eh?
Ho saps?
Saps quines són les versions?
No, no,
t'ho pregunto,
no ni idea.
És que no les vull dir.
Val,
doncs ja està,
ara ho diguem.
Però només que demà
la gent vingui
i vegi aquestes versions
i veurà que,
bueno,
són dues cançons
que...
Que són noves
per a vosaltres,
no les heu format.
Són noves per a nosaltres,
sí,
no les hem tocat mai
i,
respon una mica també,
no a una nova línia,
però també
a una certa obertura
cap a...
Bueno,
altres formes de fer cançons.
Molt bé.
Tampoc no és res
de l'altre món,
però són unes referències
és que un diria,
home,
per exemple,
a Mink,
no en podia pensar,
és que no tenia
massa cosa a veure,
sobretot una d'elles,
no?
Hi ha un altre
que és potser més pop
i no...
en aquest sentit
no crec que desencaixi massa.
Però,
mira,
és el que dius,
ostres,
tenim ganes de fer-la,
la farem,
independentment
si forma part
de la nostra referència
musical directa
d'Islanya Nuncakekema.
En aquest cas,
sempre he sigut partidari
de pensar que cadascú
en tregui
les conclusions pertinents.
No sé,
algun cop em pregunten,
escolta,
quins són els grups
de referència
d'Islanya Nuncakekema?
Doncs mira,
no ho sé.
Ho sé,
però no ho sé.
És a dir,
podria dir-te ara
una sèrie de grups,
però m'estimo més
que la gent
pugui dir,
ostres,
això em sona allò,
aquí hi ha aquest soc
que no em recorda
que hi ha altra cosa.
Perquè hi ha moltes coses
que hi entren,
no?
És una mena
d'olla barrejada.
Doncs mira,
si voleu ser dels primers
d'escoltar bé els primers,
perquè és el primer concert
que feu,
que feu,
com a Islanya Nuncakekema.
Sí, sí, sí.
Primer és a escoltar
Islanya Nuncakekema
aquesta nova formació
que ja té, doncs,
les seves arrels
per una banda Ninc
per l'altra banda
en Popilla
i que és una nova formació,
ja ho sabeu,
el divendres demà mateix
a partir de dos quarts de deu
al cau.
I a més puntuals
perquè sou els taloners
i per tant actuareu primer, eh?
Sí, sí, sí.
Home,
hem començat
com comencen els grups,
no?
És a dir,
pen de taloners
amb un concert
de poca durada,
però crec que serà
prou intens,
almenys per nosaltres
ho serà.
Ens veiem al cau,
doncs,
Carles Ribas.
Escolta,
felicitats, eh?
Perquè comença
un nou projecte
amb una nova il·lusió
i ens en alegrem
molt que tireu endavant.
Amb moltes ganes.
Moltes gràcies, Carles.
Una abraçada.
Gràcies a vosaltres.