...
Quines ganes que tenim aquí els ja tardes
que arribi els dijous per saludar l'Alfons González.
Alfons, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Alfons és professor de la Universitat de Rubí i Virgili de Dret
i tot un especialista en la Unió Europea
i és per això que ve cada dijous
i ens ofereix la secció All Europa
per entendre una miqueta millor com funciona aquest puzle,
aquest engranatge europeu.
Jo cada setmana tinc un munt de preguntes
però, si cas, les deixo pel final.
Tu pregunta.
Pregunto. Tu estàs satisfet personalment?
Sobre la meva vida en general?
No ho sé.
Raonablement satisfet, sí.
Si haguessis d'apuntuar d'un 10 a un menys 10,
la teva satisfacció personal, què diries?
Més 5.
Molt bé, no està malament.
Home, pensa que és 20 punts, 20 punts.
Està molt bé.
No és que vulguem entrar a la vida de l'Alfons, eh?
Li preguntem perquè, de fet, és la dada que ens preguntes avui,
no concretament la nostra, sinó els ciutadans europeus,
quin grau de satisfacció personal tenen?
Tot això arran d'una enquesta que s'ha fet, no?
Sí, la Comissió Europea va fer una enquesta
durant els mesos de maig i juny del 2009
sobre el grau de satisfacció personal
i el grau de satisfacció en general
que tenien els ciutadans europeus de la seva vida.
Però jo em pensava que era satisfacció
en quant a com funciona la Unió Europea
o el que els aporten.
No, no, és tan genèric com això, eh?
Grau de satisfacció personal.
Sí, sí, hi ha moltes...
Es van preguntar moltes coses, no?
El general és el personal,
però a partir d'aquí, doncs, coses com, per exemple,
si estan satisfets amb la gestió dels serveis públics,
que hi ha al seu país,
si estan satisfets també amb el fet del seu habitatge,
si estan satisfets també amb el fet
que siguin o no propietaris d'on viuen,
del cos de la vida en general,
del cos de l'habitatge, de coses d'aquest tipus.
Molt bé, per tant, no era la pregunta directa
d'esteu satisfets a nivell personal,
sinó que hi havia totes aquestes altres preguntes que...
Sí, també hi havia en la directa, eh?
Per tant, nosaltres ens centrarem en la resposta directa.
Sí, perquè...
Se'n centra en detalls.
És la dada que estem buscant avui,
aneu-hi pensant a quin grau de satisfacció
valorar personal tenen els ciutadans de la Unió Europea,
per tant, aquí entrem en mitjanes
i hi pot haver països que més que menys.
Clar, podem veure quina és la mitjana general de la Unió Europea
i podem veure les dades dels més satisfets a Europa,
dels menys i dels espanyols,
a veure per on queden.
Entre un 10 positiu i un menys 10.
Efectivament, són 20 punts de marge.
A veure què penseu vosaltres.
Doncs aquesta és la dada,
que la resoldrem al final de la secció.
Entrem, si vols, a començar parlant de la notícia de la setmana,
que ve molt relacionada amb el que vam parlar la setmana passada.
Parlàvem de la política agrícola comuna, no?, de la Unió.
Sí, efectivament.
La setmana passada explicàvem quins són els trets característiques
d'aquesta política agrícola de la Unió Europea,
per què servia, no?
I ara resulta que la Comissió Europea ha començat un estudi
per veure com ha de modificar aquesta política a partir del 2013.
Si te'n recordes, vam dir l'altre dia
que la política agrícola comuna essencialment
era una política de subvencions, no?
De subvencions als pagesos, doncs,
per poder produir amb qualitat,
per poder, diguem-ne, mantenir un nivell de vida digne
i per poder recompensar la feina que feien també de jardiners d'Europa,
de cuidadors del medi ambient.
Doncs ara s'han de replantejar
quin ha de ser el cos d'aquesta política el 2013,
perquè del 2007 al 2013 això ja està compromès
i, per tant, ja són diners que sabem que aniren.
Ens recorda que parlem que aproximadament
el 40% del pressupost de la Unió Europea
serveix per finançar aquesta política.
Per tant, ara el que fan és llançar preguntes
als ciutadans europeus
sobre com creuen que ha de ser aquesta política.
Agafaran aquesta consulta les respostes,
miraran les xifres i a partir d'aquí modificaran o no.
Però, escolta, pregunten a tothom,
perquè, clar, si a mi em pregunten sobre la política agrícola,
jo no soc, d'entrada, part directament interessada,
tot i que sí que menjo verdura, però no seria això.
Bueno, de fet, tothom està interessat,
perquè aquí ells...
Aquesta és una consulta oberta a tothom,
és una consulta que estarà oberta fins al 3 de juny del 2010,
és a dir, que hi ha encara dies,
i que és una consulta a la qual es pot accedir a través d'internet.
I pregunten a tots, a consumidors, a productors,
a agricultors, a l'empresa, a tots, a tots,
perquè jo crec que tots tenim alguna cosa a dir,
sobretot per això que dèiem abans.
D'una banda, perquè ets consumidor,
i d'una altra banda, perquè es gasta un 40% dels diners,
dels teus impostos, en paga aquesta política.
Per tant, si volem participar en aquesta enquesta
i dir-hi la nostra,
pel que fa com ha de ser la futura política agrícola de l'UE,
com ho fem? Entrem a la pàgina web?
Sí, a la pàgina web de la Unió Europea.
No sé si mai hem dit quina és l'adreça,
però, de fet, és una adreça molt fàcil.
L'adreça és europa.eu.
EU, que és l'acrònim d'Unió Europea,
European Union.
Llavors, és europa.eu,
i aquesta és la plana general,
vas a la versió espanyola,
perquè tens les diverses versions,
i un cop allà,
te'n vas a política agrícola,
i a política agrícola trobaràs ja de seguida
la consulta oberta fins al 3 de juny.
Doncs, per als qui estem més inquietats
i no podem esperar,
quin tipus de preguntes es fan?
en aquesta consulta.
Doncs, mira, en aquests moments,
les preguntes són les següents.
De fet, ja està oberta,
i tu pots accedir fins i tot a les respostes,
i pots veure què és el que ha contestat la gent.
És a dir, que...
Ah, sí? En plan estratègia?
A part, tu veus tot el que hi ha.
És a dir, és transparència absoluta,
perquè després també...
Això jo crec que és una bona idea.
Per què?
Perquè d'aquesta manera,
la Comissió Europea mai podrà dir
que a algú no li ha dit alguna cosa determinada.
Tu dones transparència a tot el que t'han dit,
i, per tant, t'estàs també comprometent públicament
a intentar donar resposta a aquestes inquietuds.
No podem dir, no, no, jo no sé res d'això.
Ningú m'havia dit res.
Tu has vist totes les propostes.
Llavors, les preguntes són quatre preguntes molt faciletes,
molt faciletes i alhora molt complicades.
Quatre, només, eh?
Sí, quatre.
Diu, una és,
per què és necessària una política agrícola comuna europea?
És a dir, li pregunten als ciutadans
si ells creuen que és necessària aquesta política o no.
Què esperen els ciutadans de l'agricultura?
És bastant filosòfica, aquesta, eh?
O totes, totes, escolta.
La tercera, per què creu el ciutadà
que és necessari reformar aquesta política?
i aquí sí que, diguem-ne,
sobretot els consumidors
o fins i tot els productors, els agricultors, els pagesos
tenen molt a dir, no?
Poden tenir idees de per què creuen que és necessari canviar-ho
i, finalment,
quins creuen que han de ser els instruments
que s'han d'utilitzar dins d'aquesta política?
És a dir, com ha de ser aquesta política?
Si pregunten, fes-nos propostes sobre com ha de ser la política.
Però, excepte l'última pregunta,
les altres és això que dius tu,
tenen un caire filosòfic
i, a més, són preguntes molt obertes,
tan obertes que jo m'imagino
a qui estigui al darrere revisant les enquestes
de, en fi, quants ciutadans hi ha a la Unió Europea?
Molts.
Va, doncs, aquest plegat de ciutadans,
el buidatge és impressionant,
perquè, clar, són preguntes
no de blanco o negre, de si no són tipotestes, eh?
No, clar, de moment,
hi havia penjades en les respostes,
aquesta tarda he consultat a veure quantes n'hi havia
i hi havia una vintena de respostes,
tampoc no hi ha molta gent que hagi participat,
s'acaba d'obrir ara, eh?
I hi havia una d'un espanyol.
Llavors, tu, de fet, ells, tu has d'identificar-te,
has d'identificar-te tu o la teva empresa
que dóna resposta
i has de posar un e-mail de contacte
perquè ells puguin comprovar, diguem-ne,
qui és el responsable d'això
i el que sí que fan és publicar
les teves respostes amb el teu nom,
però no amb la teva adreça
ni amb res que et puguin, diguem-ne,
després anar a molestar-te, no?
I tenim una,
perquè com que es publici, jo crec que es pot dir,
d'un senyor que es diu
Candido Barrera Ortiz,
que és espanyol,
i que ha contestat a les preguntes, no?
I llavors, per exemple, fixa't, no?
Diu, ¿por qué reformar la PAC?
I diu, fundamentalmente,
porque no es de recibo mantener un sistema de pagos
por no producir.
La PAC debe ir encaminada
a suministrar productes alimentarios
en las mejores condiciones posibles,
medioambientales, sanitarias y de calidad,
para los consumidores europeos.
Fixa't, no?
Ell, el que está en contra,
és que es subvencioni amb un pagès
per no produir un determinat producte,
per evitar que hi hagi, després,
doncs, estocs d'aquell producte.
i això no li agrada,
i per tant, ell diu, això s'ha d'acabar.
Si es produeixen determinats productes
i això produeix un estoc,
doncs, és el problema dels agricultors
que canviïn de conreu.
Bueno, doncs, aquí tenim una posició molt marcada.
Ell creu que la PAC ha de servir essencialment,
fixa't, no?
Doncs, perquè, per la qualitat dels productes,
per fer productes agrícoles de més qualitat.
I la resta de coses no han d'existir.
Trobo bastant sorprenent,
però aquestes preguntes estan obertes
que no està malament.
El que passa és que,
vols dir que no tenen ja una idea
de cap a on ha d'anar aquesta nova política agrícola,
cap a on ha d'anar la reforma, evidentment, eh?
I ara, bé, intenten confirmar-ho
o de tot això es quedaran amb el que més s'aproximi.
Bueno, la Comissió Europea,
clar, després de tants anys de política agrícola,
ja sap moltes coses, no?
I fa...
Però preguntar-li als ciutadans
qui opinen sobre això,
tenint en compte que és això que demà abans,
que ens gastem un 40% del pressupost de la Unió Europea,
és a dir, milers de milions d'euros.
Només amb això, doncs,
no crec que sigui una cosa dolenta, no?
I, a més, segurament no sentirem respostes sorprenents,
però sí que podria servir per veure
doncs què pensa la ciutadania majoritàriament.
També hem fet una enquesta de l'Eurobaròmetre,
com aquesta que...
que després veurem quines són les dades de satisfacció personal
sobre el grau de satisfacció dels europeus
respecte a la política agrícola comuna.
I, curiosament, en aquesta enquesta de l'Eurobaròmetre,
que és una enquesta feta amb molts europeus,
el que ha sortit és que els ciutadans europeus
estan a favor d'aquesta política
i que fins i tot estarien disposats a pagar més
per aquesta política.
Ells creuen que s'hauria de donar encara més diners als agricultors.
Que és curiós, no?
Jo crec que...
Jo crec que...
No sé si a l'enquesta també s'han preguntat
si estan disposats a que es pugin els impostos
per pagar més als agricultors o no.
Clar, clar.
Segurament si després d'allò...
Has de pagar més als agricultors
i, bueno, si totalment és gratis,
que els paguin més, no?
Però puguem els impostos per pagar més als agricultors?
Segurament la resposta seria...
No, mira, saps què?
Potser no, no?
Ja està bé, no?
Mentre no es vagin queixant gaire.
Clar, llavors, bueno,
ara tenim aquestes respostes,
les podem anar veient
i el 3 de juny la Comissió Europea
tancarà aquesta consulta pública.
El 3 de juny
per elaborar aquesta nova política agrícola
que ha d'entrar en vigència a partir del 2013.
Sí, encara tenim molts anys.
Encara va per llarg.
Però, bueno...
No s'ha dit després que es farà
o com s'avaluaran aquestes respostes?
Perquè...
No, normalment el que acostuma a fer
la Comissió Europea en aquest cas
són llibres,
un llibre blanc o un llibre verd, no?
Són llibres en els que fa un resum
de la situació actual
d'una determinada política
i en el que també s'apunten
les diverses posicions en joc
de diferents sectors involucrats,
en aquest cas els resultats
de l'Eurobaròmetre,
d'aquesta consulta, etc.
I a partir d'aquest llibre blanc
la Comissió Europea farà
les seves propostes.
Però la Comissió Europea,
quan treballa,
acostuma a ser bastant transparent.
Li agrada que la gent opini,
li agrada rebre molts inputs,
moltes opinions diferents
per poder després recolzar-se
amb aquestes opinions
a l'hora d'adoptar determinades polítiques.
Doncs mira,
n'anirem a parlar,
potser el 2013 encara tindrem la secció,
al fons,
i ho explicarem en directe.
A veure, tema del dia,
tema central,
el bloc central,
la Unió Europea
té una política de turisme,
en matèria de turisme,
té competències,
jo no ho sabia això.
No, de fet és que no ho sabies
perquè és una novetat.
Alguna cosa havia fet
la Unió Europea
en els darrers anys
en matèria de política de turisme,
però dins d'una altra política
que era la política d'indústria,
perquè es considera
que els de comerç i d'indústria,
perquè es considera
que la indústria turística
és una part de la indústria,
per tant aquí podria fer alguna cosa,
però ara ja hi ha un títol
específic en el tractat
de funcionament de la Unió Europea
en el que es diu
que la Unió Europea
té competències
en matèria de turisme.
Per tant,
poden opinar també
sobre el Salou Fest.
Poden, diguem-ne,
podrien dir alguna cosa
sobre el Salou Fest.
És a dir,
anem a veure com és aquesta política,
per veure si fins a quin punt
poden dir i on poden arribar.
De fet,
és una política
que li dona
molt poc espoder-se
a la Unió Europea
en aquest àmbit.
Es considera
que aquesta és una competència
dels Estats membres
i que en tot cas
el que fa
la Unió Europea
és simplement
recolzar,
coordinar
o complementar
les accions
dels Estats membres
en matèria de política turística.
i per tant
el nucli central
del poder
el té els Estats
i la Unió Europea
ajuda els Estats.
En quin sentit
ajuda els Estats?
Doncs,
essencialment,
en promoure
la competitivitat
de les empreses turístiques.
Han de ser
empreses competitives
que siguin capaç
de captar
nous mercats.
I llavors,
aquest és l'objectiu final.
Com es fa?
Doncs,
de dues maneres.
d'una banda,
fomentant un entorn
que sigui favorable
al desenvolupament
d'aquestes indústries.
I per tant,
donant una bona imatge
del que és el turisme aquí,
de la qualitat
del turisme,
etcètera.
I d'una altra banda,
fomentant la cooperació
entre els Estats membres.
De tal manera que,
per exemple,
què és el que es busca?
Que si un Estat
té una bona idea
i té una iniciativa
que ha funcionat
molt bé
en aquest Estat,
doncs llavors,
exportar aquesta idea
a altres Estats membres
perquè la copiïn.
És a dir,
és el que s'anomena
permetre
les bones pràctiques,
el foment
de les bones pràctiques.
I a partir d'aquí,
doncs la Unió Europea
comença a treballar.
I ja ha fet alguna coseta.
Sí, ara t'anem a dir,
com es materialitza això
després a nivell d'accions?
A veure,
ha fet alguna coseta,
no moltes tampoc,
perquè ja et dic
que és una política jove
i tal.
En aquests moments,
potser un dels programes estrelles
per nosaltres
no és una novetat,
però és un programa estrella
per la Unió Europea.
És un programa que es diu
Calipso.
Calipso.
Calipso.
I el programa Calipso
és un programa
de turisme social
que s'anomena.
Encara potser no
percep de què estem parlant,
però si et parlo
dels viatges de l'Inserso,
de seguida
saps de què parlem, no?
Doncs el que volen
és exportar el model
dels viatges de l'Inserso
però a nivell europeu.
De tal manera
que els ministeris
d'afers socials,
dels diversos estats membres,
doncs potenciïn
el turisme
de la tercera edat
fora
de les zones
de la temporada alta
en llocs d'interès turístic.
Aquesta és la idea.
És a dir,
un programa
que ha funcionat
molt bé
a nivell espanyol,
que ha servit
d'una banda
perquè
els jubilats
puguin viatjar
més,
i a més
amb un cost
bastant reduït
perquè està molt
finançat
per l'Estat.
d'una altra banda
també ha anat molt bé
pels empresaris turístics
que han pogut allargar
la temporada turística
fora dels períodes
de vacances de Nadal,
Setmana Santa
i estiu,
no?
I per tant tenim
els nostres avis
viatjant
per Andalusia
i per Salou
i per la Costa Brava
i per Canàries
i Mallorca
durant tot l'any.
Mira,
ara se'n podran anar a França,
a Alemanya
i anar fent.
Aquesta va ser una idea
que va ser llançada
pel govern espanyol.
Per què?
Perquè aquí el govern espanyol
va veure un camp obert.
Van dir,
bueno,
de moment som nosaltres mateixos
que estem pagant per això,
però si aconseguim
que els ministeris d'Alemanya
paguin els jubilats d'Alemanya
per venir a les seves vacances
a l'hivern a Espanya,
ja això és la monda,
no?
Perquè a més
reforcem la nostra indústria turística
i a més no ens gastem un duro
perquè se'ls gasta
el ministeri alemany, no?
I ara han començat a treballar
en aquest àmbit
i han fet unes quantes reunions, no?
Per veure com es pot fer això
i tot i que el programa
encara no ha començat a funcionar,
sí que ja comencen a haver-hi
alguns estats interessants.
Aquest és un exemple
de política fomentada
des de la Unió Europea, no?
Que és la de donar veu
a l'estat espanyol
perquè presenti això,
organitzar reunions
entre els diferents estats
perquè es pugui portar a terme
un programa d'aquest tipus.
Que compta també amb subvencions
per atorgar
aquesta política de turisme?
No, pràcticament,
és a dir,
els diners que s'otorguen
a aquesta política
són molt, molt, molt petits, no?
De fet, la idea aquí
és només donar suport
a aquests programes
i llavors, des d'aquesta perspectiva,
el que fa és organitzar
les reunions,
apropar els estats membres
perquè es coordinin, etcètera.
Però no sortiran diners
de la Unió Europea
per pagar
a les persones jubilades
de Romania
que vinguin de viatge aquí.
No, se m'acut que a veure
si dius que la filosofia
és un dels punts que es diu, no?
d'aquesta política de turisme
és, doncs, fomentar
això, la indústria turística
a base, per exemple,
que estigui en un entorn,
que sigui competitiva,
que estigui en un entorn agradable,
vaja.
Clar, mira, hi ha una altra cosa.
Llavors hi ha punts negres,
a Europa hi ha punts negres
a nivell d'indústria turística.
Clar, a veure,
aquí el que fa la Unió Europea
és dir,
nosaltres no recolzarem
models turístics
que no siguin de qualitat
i sostenibles, no?
I per tant,
nosaltres no ho prohibim,
els estats membres
que facin el que vulguin,
però les nostres accions
han d'estar encaminades sempre
a premiar,
a fomentar
i a visualitzar
aquell model de turisme
que nosaltres creiem
que és el futur del turisme, no?
I per tant,
des d'aquesta perspectiva,
doncs,
s'inventen accions.
Per exemple, aquesta.
Mira,
podríem fer una etiqueta,
vam parlar,
una etiqueta de qualitat.
Què dius?
Existeix, efectivament.
Jo m'imaginava estrelles d'europees, no?
Doncs, de fet,
aquesta etiqueta es diu Eden, no?
Són destinacions d'excel·lència
i llavors el que han fet,
això és,
la fórmula és una mica curiosa,
també.
Han fet concursos, no?
Llavors,
cada estat membre
organitza,
cada any
hi ha un concurs
sobre una temàtica
en el que es busquen
destinacions d'excel·lència.
Per exemple,
aquest any,
l'any 2010,
el que busquen
és destinacions
de qualitat,
de molta qualitat,
d'excel·lència,
en matèria de turisme aquàtic,
no només platja,
sinó també rius
o llacs, etcètera.
I què busquen?
Busquen destinacions turístiques
de qualitat
i que no siguin massives.
Llavors,
el que fan
és,
els estats
convoquen aquest concurs,
es presenten
les diverses
destinacions turístiques
i es premien
les millors.
I es dona
un premi
a nivell europeu
que consisteix
en l'etiqueta
Eden
Turisme
d'Excel·lència Europeu.
Que xulo.
I segurament,
després,
clar,
la gràcia és que podem
trobar un llistat,
el llistat Eden
de totes les destinacions
i també en web,
en xarxes.
Efectivament,
si tu entres a la plana
web d'Eden,
doncs veuràs.
Però a banda que,
diguem-ne,
els promotors
o les oficines turístiques
d'aquest punt
que ha rebot
aquest reconeixement
també ho podran utilitzar.
Vols saber
quines hi ha d'espanyoles?
Ah, sí, sí.
D'un més dos.
Amb l'etiqueta Eden,
eh?
Amb l'etiqueta d'Excel·lència Turística.
Una és la Sierra de les Nieves,
que està a Màlaga,
no?
Que és un lloc pintorès
d'un cert interès etnogràfic,
etcètera.
I l'altra és el Delta de l'Ebre.
Ah, que xulo.
És a dir,
que l'altra és el...
El Delta de l'Ebre
és una de les dues úniques
destinacions turístiques
que han tingut
aquest reconeixement
de qualitat
a nivell europeu.
Déu-n'hi-do,
clar,
aquí caldria veure
què tenen en compte
a l'hora d'aturar
aquest reconeixement,
no?
Tots els punts.
Aquí,
essencialment,
el que busquen
en aquest cas
és, doncs,
millorar la visibilitat
d'aquestes destinacions
turístiques d'excel·lència
que tenen
caràcter emergent,
és a dir,
que són poc conegudes,
no?
D'una altra banda,
promoure
els diversos països
i les regions
europees,
facilitar una certa
descongestió,
no?,
en el turisme,
és a dir,
facilitar el coneixement
de llocs que no són
molt coneguts
però que són
de molta qualitat,
no?
I, per tant,
que això faci
que altres llocs
que estan molt congestionats,
on va molta gent,
doncs, no hi vagi
tanta gent.
Recompensar
el turisme sostenible,
això és fonamental,
és a dir,
doncs,
el Delta de Béu
jo crec que és un exemple
en aquest sentit,
no?
És a dir,
un pot anar a fer turisme
allà
i trobar-se un entorn
natural agradable,
no gaire degradat,
molt respectuós
amb el que és
el medi ambient,
no?
I, doncs,
fomentar també
xarxes,
la idea és també
fomentar xarxes
de destinacions
recompensades.
Doncs,
si això funciona,
tu podies acabar dient,
bueno,
on vaig a aquest estiu
de vacances,
entres a la plana web
i veus,
doncs,
mira,
hi ha aquest,
aquest altre,
doncs,
aquest any anirà a aquest lloc
i l'any mínim
podria anar a aquest altre,
no?
Saps què fa l'efecte?
Que tota aquesta política turística
està encarada
a fer turisme interior,
dins dels països
de la mateixa Unió,
no és bo buscar el de fora,
no?
Nosaltres perquè tenim,
no,
turisme ha de ser dins
de la Unió Europea,
i per tant és fomentar
la nostra indústria turística.
Però per nosaltres mateixos,
potser no?
Bueno,
també amb aquesta idea,
la cosa també,
si tu dones a conèixer això
a nivell internacional
a través de planes web,
una persona d'Estats Units
que ha de venir a Europa
i busca llocs de qualitat
podria entrar aquí,
és a dir,
tu quan estàs creant
aquesta etiqueta
de turisme d'excel·lència,
estàs dient
a Europa
i en determinats punts
que la pròpia Unió Europea
ha dit
són interessants,
són sostenibles
i val la pena anar-hi,
és a dir,
que també estàs captant
turisme internacional
cap aquí,
no?
Després la Unió Europea,
doncs,
si participa en fires internacionals,
etcètera,
doncs pot,
diguem-ne també formantar
i promocionar
aquestes destinacions
turístiques.
Doncs així
no té veu,
pel que fa al Salou Fest?
No.
No és una fórmula...
No tindrà el distintiu
d'excel·lència,
possiblement,
però...
És una opció
dins del que és el turisme
en els Estats membres,
però no és l'opció
per la que entra
a la Unió Europea,
és a dir,
no rebrà mai
ni el reconeixement,
ni subvencions,
ni cap tipus d'actuació,
eh?
Si els Estats volen fer això,
doncs que ho facin,
si Salou vol fer,
que ho faci,
és legítim,
però no és el tipus de turisme
que busca la Unió Europea.
Doncs mira,
avui hem après
aquesta cosa tan interessant
que és que hi ha
política de turisme
dins la Unió Europea.
Hi ha una altra cosa
tan interessant,
hi ha altres programes,
potser més de cooperació
i de reunir-se i tal,
però hi ha un
que estan intentant
crear una xarxa
de camins
de rutes de bicicleta
a nivell europeu.
Ah sí,
estrictament de bicicleta?
Efectivament,
és a dir,
el que estan fent ara
és agafar
i organitzar reunions
de diverses oficines
de promoció turística
que tenen
diverses rutes
amb bicicleta
i a veure
si és possible
al final crear
com una mena
d'autopista europea.
Carri el bici
a nivell d'Europa.
I efectivament,
llavors ara estan
donant-se els primers passos
perquè també és
un model de turisme
interessant,
aquest del motxiller
o amb bicicleta
o el de fer excursions
amb bicicleta,
conèixer els paratges
i conèixer pobles,
doncs, bueno,
és també
dins d'aquesta,
entra dins
d'aquesta idea.
Li diuen
camí cortina de ferro
a aquesta iniciativa
i han començat
a treballar
fent reunions
entre diverses oficines
que ja treballen
aquesta qüestió.
Doncs ja ens sentirem
a parlar.
Que xulo, molt bé.
Mira, estic com més satisfeta
personalment
després de fer la secció.
Ja saps,
la propera destinació turística
jo crec que el que pots fer
és agafar directament
i entrar a la plana web
d'Eden
i mirar a veure
què és el que tenim.
Hi ha coses molt interessants.
A França, per exemple,
hi ha una ruta del vi.
Mira.
Que les rutes viars
s'han posat molt de moda,
doncs hi ha una ruta del vi
que ha estat premiada
com a destinació d'excel·lència.
Et dono idees també
als oients
i als bodeguers
del Priorat o del Montsant
o de qualsevol.
Aquí tenim diverses denominacions
d'origen a les nostres comarques
perquè intentin també
fomentar això,
que es presentin al concurs
i a veure si això
ho guanyen
i tenen l'etiqueta aquesta,
que és visibilitat,
plana web,
visibilitat
i promoció, vaja.
Molt bé, molt bé.
Doncs això,
jo et deia que ja estic
més satisfeta,
Alfons.
En fi,
ja tenim una cosa més.
Però saps per què t'ho dic?
Ah, per l'enquesta.
Que ja falta la dada.
Per tant,
si te l'hagués fet
a l'inici de la secció...
Ara ha pujat, eh?
Ara ha pujat.
Ara ha pujat, sí, sí.
Per sobre de cinc?
Sí, home, i tant.
Estàs molt satisfeta.
I tant, ja quan has entrat
per la porta
ja hi ha una pujada,
rebentant l'estadística.
Avui volíem saber,
amb l'Alfons,
de fet ens ha proposat ell,
que ha fet una enquesta
i que valoressin
diferents aspectes
que en teoria
estan relacionats
amb la satisfacció personal
del 10 al menys 10.
Del 10 al menys 10.
Llavors,
la mitjana
de satisfacció
del ciutadà europeu
respecte a la seva situació
en general,
a la seva vida en general,
és més 3,2.
Més 3,2.
Pensa que 0...
0 és el dia aprovat.
0 seria el mig.
L'aprovat, no?
És a dir, satisfet, aprovat.
Més 3,2
crec que és raonablement satisfet.
I llavors hi ha gent
que està molt satisfeta
i gent poc satisfeta.
Tu quins creus
dels 27 països europeus
qui són els més satisfets?
Ai.
Ai.
Vinga.
Ai.
No.
Els nòrdics
o els mediterranis?
Els més satisfets,
els nòrdics.
Efectivament.
Els danesos
són els més satisfets.
Amb més 8.
És molt.
Molt satisfets,
molt satisfets.
Després,
entre els molt satisfets,
normalment hi ha Suècia també,
Països Baixos
i Finlàndia.
És a dir,
aquests països
són els més satisfets.
I els menys satisfets,
quins creuries que són?
Els mediterranis,
però potser països
de l'est,
de nova incorporació?
Efectivament.
En aquests moments,
els que tenen
una puntuació més baixa
respecte a la seva pròpia
satisfetació
són els búlgars
amb un menys 1,9.
Que tampoc és que estigui
molt, molt, molt...
Tampoc és un gran desastre.
I després també estan
per aquella banda,
és a dir,
poc satisfets,
els hongaresos,
els romanesos
i els grecs.
Jo crec que ja se'n sumaven
que això pintava malament.
Què passa amb els espanyols?
Tu què creus?
Cap a la banda baixa.
Si dius que la mitjana
és un 3...
Bueno, potser...
I la més alta és un 8?
Bueno, sí,
potser estaríem rondant el 0.
No.
No?
No.
2,8.
Més 2,8.
Molt bé.
Estem pràcticament
a la mitjana europea.
No, estem bé.
Estem relativament satisfets.
Doncs així,
parlant de grau
de satisfacció personal
dels habitants
de la Unió Europea.
Tanquem la Europa
d'aquesta setmana.
Alfons, moltes gràcies.
A tu, bona tarda.