logo

Arxiu/ARXIU 2010/JA TARDES 2010/


Transcribed podcasts: 418
Time transcribed: 5d 9h 30m 41s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Cap a Viallem i Gerant.
Doncs sí, perquè hem estat tota la setmana en ruta per la vall d'Aran,
per aquesta zona, per Viallem i Gerant,
hem conegut, home, l'oia arenessa,
hem parlat de bon sapa, de bon menjar,
però també de rutes impressionants,
llocs meravellosos com, per exemple, el bosc de Baricaua
o Ull de Jueu, entre d'altres, entre molts,
perquè, de fet, n'hi ha per triar, eh?
Poblets amb rutes del romànic,
en fi, hem parlat de moltíssimes coses de Viallem i Gerant.
I ara, Núria, volem ampliar informació,
volem saber-ne encara més.
És que sempre els divendres el que fem
és demanar directament les claus de la població que visitem.
Li demanem avui al seu alcalde,
l'alcalde de Viallem i Gerant, Pau Perdíces.
Ui, que el teníem, el telèfon, eh?
Vaig a intentar localitzar-lo.
Això són els mòbils, els seus mòbils.
En qualsevol cas, recordem que aquesta setmana
hi havia un premi, home, suculent, eh?
Era un any d'hotel per dues persones
en aquest municipi, a Viallem i Gerant,
un any d'hotel per dues persones,
a l'hotel El Ciervo,
un hotel que està situat al mateix centre de Viallem,
potser els que el coneixeu,
els que heu estat alguna vegada, ja sabeu on és,
perquè està situat a la rambla que hi ha,
doncs, tocant pràcticament del riu Garona,
al centre mateix del poble de Villa.
Està allò una mica...
En fi, el començament mateix de la rambla,
aquesta rambla que és una rambla força comercial.
És l'hotel que s'emportarà, doncs,
algun de vosaltres que heu concursat
el concurs al llarg de la setmana.
Hem conegut de Villa, doncs, això que us dèiem,
la part gastronòmica, però també,
i especialment, la part natural, eh?
Tot aquest entorn natural, us parlàvem d'Ulls de Jueu,
el Pla de Jueu, també, doncs, al Cap de Mont,
on podeu fer una preixada, doncs,
al mig d'una gran extensió d'herba,
amb cavalls salvatges, en fi,
un lloc impressionant,
amb uns passatges també increïbles
i amb muntanyes molt altes.
Ara sí, saludem, si tot va bé,
l'alcalde de Miela i Mijeran, Pau Perdíces.
Senyor Perdíces, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com es diria bona tarda en Aranès?
Perquè aquests dies, Déu-n'hi-do, eh?
Hem estat intentant aprendre Aranès
i la veritat és que sona molt bé,
però ho teníem una mica complicat.
Bueno, doncs, això en Aranès és fàcil.
Seria bona tarda, igualment.
Bona tarda, igualment.
Aquesta és la part fàcil.
Doncs bona tarda, Pau, com estem?
Gràcies, bona tarda.
Doncs molt content i felicitacions pel programa.
Home, ara mateix esteu,
si no abans de Marats,
esteu celebrant, bé,
ja us vau germanar amb Calafell,
que està aquí al Tarragonès,
ja fa alguns dies,
i ara esteu celebrant un dels actes del germanament, no?
Sí, sí, sí, sí.
La veritat és que vam fer aquest germanament
i els de Calafell en tenen moltes, moltes ganes
i una de les coses que hem fet és
un acte de promoció turística de Calafell
en aquest cas a Viella
i justament ara fem la inauguració
de l'estand que han muntat al mig de la plaça de Viella.
De que ell seran el cap de setmana,
és a dir, s'expulsaran el producte gastronòmic
i ampli turístic de Calafell aquí a la Vall d'Aran.
Sí, sí, efectivament.
És a dir, penseu que de casa vostra de tot Tarragona
hi ha molta gent que puja a Vall d'Aran,
gent que puja cada cap de setmana a Viella,
esquiar, tenen apartaments,
i llavors, realment, és un lloc que per nosaltres
sou uns bons clients de la Vall.
Jo no sé, aquesta gent que ve de Tarragona
o la majoria de turisme que teniu,
si tiren més cap a l'esquí,
per tant, turisme d'hivern,
o si tiren més cap a altres qüestions de muntanyisme,
que serien més turisme, excursions, turisme de primavera,
o fins i tot la ruta dels romànics.
Si haguésseu de fer un percentatge, què pesa més?
Bueno, en principi pesa més l'hivern,
perquè això de la neu,
jo crec que som el país de la neu,
i realment s'esquia molt bé,
i llavors és el principal atractiu turístic
de tot l'any,
però el reste de l'any, no que és l'estiu,
sí que comença, i afortunadament estem veient
que cada vegada més la gent catalana
i del reste d'Espanya,
s'apunta més al tema del senderisme,
al tema de valorar que fer una passeja a la muntanya,
fins i tot fer una excursió ja de llarga durada,
és una cosa que aprecia cada vegada més,
perquè sí que es veia molt la diferència,
per exemple, amb els francesos,
que ja fa molts anys que ells els agrada molt
de sortir a la muntanya i de caminar.
Alcalde, jo faig una mica de trempa
perquè ja es conec molt bé,
perquè ja està fent l'Emili aquí a casa vostra.
I jo no sàpiga la de vegades
que he escoltat la història de l'Emili i del Pep,
jo també com si m'hi hagués viscut aquí.
És que, doncs mira, ja et convido,
aprofito per convidar-te.
Mira, no, és que és normal,
l'Emili i la Vall d'Aran els hi ha marcat molt a tots
des de fa 50 anys que es fa o més,
perquè pensa que és un lloc que s'ho han treballat,
vull dir que s'han recorregut la Vall Sencera,
a l'estiu, a l'hivern.
L'any passat van fer per primera vegada
un acte d'homenatge a tots els que havien fet
l'Emili i la Vall d'Aran,
i aprofito per convidar-te, i va ser un èxit total.
Vull dir, el 5 de setembre hi havia
250 o 300 persones emocionades,
fent un d'allò de fotos,
de coses que havien fet.
És normal que te'n recordis
de l'Emili a Viella.
A més, han cret un bloc, em sembla, de...
Sí, sí, sí.
Em sembla molt, han cret, eh?
Enguany repeteixen, perquè els hi va agradar tant
que el primer cap de setembre tornen a vindre
perquè em van estar encantats l'any passat
de retrobar-se tots mandos i tot,
vull dir, van vindre el capità general de la regió,
vull dir, va estar molt bé.
I llavors, doncs, t'animo que vinguis.
Molt bé, moltes gràcies, alcalde.
No, jo li deia per això que faci una mica de trampa,
perquè, veu, us conec prou bé, eh?
Però a mi m'agradava molt, quan estava aquí dalt,
fer petites escapadetes,
a banda d'estar naturalment a Viella,
perquè jo diria que de Viella està molt bé
perquè pots triar.
Entrar a un restaurant on menjaràs molt, molt, molt bé,
naturalment pagant un preu,
a menjar, doncs, una crep, una pizza...
Vull dir, que ho teniu tot, no?
Teniu aquesta combinació.
Sí, sí, sí.
La veritat és que la gastronomia
hi ha fa anys que dóna gust
perquè hem aconseguit una qualitat,
jo crec que molt equilibrada
entre el que és el preu i la qualitat,
i, a més a més, inclús l'especialització,
perquè cada vegada més
hi ha gent que s'està...
Bueno, restauradors i cuiners
que estan fent una cuina ja de qualitat
realment ja considerable,
que es combina amb la senzillesa
de la cuina de muntanya,
amb el que pot ser una olla,
o el que pot ser les costelles,
i aquestes coses,
que tot, entre tot, fan, com dius,
una combinació molt atractiva.
L'Oi Aranessa, vaja,
aquí no l'ha aprovat,
l'hem de convidar que l'aprovi, eh?
Sí, sí, bueno,
que m'hi vagis a cada lloc
té la seva qüestió típica,
però sí, l'Oi Aranessa,
sí, és, bueno,
és ja coneguda
i està, doncs, forçament,
és un plat que val la pena tu fer-lo.
De fet, una de les coses
que farem amb Calafell,
i aprofitem,
és a dir, quan ho fem,
que hi aneu,
ho farem...
Segurament ells vindran
a fer una arrossada marinera
d'allà, de Calafell,
i nosaltres anem a fer
l'Oi Aranessa allà baix.
El mar i muntanya, eh?
Sí, senyor.
A part d'alimentar el cos,
també s'ha d'alimentar l'esperit,
que diuen,
i hem descobert
que per aquí a la Vall d'Aran
teniu un patrimoni romànic
molt, molt destacable.
Diuen que el més
o dels més importants
de Catalunya,
però a més és un patrimoni romànic
que jo he descobert
que és que combina,
dins dels vostres temples,
combineu peces
de diferents segles.
És com si no hagués passat el temps,
s'hagués barrejat tot, no?
Sí, sí, sí, la veritat
és que sí,
m'imagino que,
bueno, clar,
estem des del segle
10 o 12,
passant per peces
del segle 15,
16, 17,
i realment,
potser l'única diferència
amb la Vall d'Avui,
que són els nostres veïns,
i de fet són els mateixos mestres
que vam fer,
és que la Vall d'Aran
que va tindre més,
ha tingut més gent
durant els segles,
hi ha algunes
dels eglésis
que s'han reformat,
que s'han tingut
que fer més grans,
és el cas de l'iglésia
de Viella,
Sant Miquel de Viella,
o alguna altra,
la d'Arties,
també,
és a dir que,
però en canvi,
fan en total
un conjunt
tant en patrimoni
arquitectònic
com en patrimoni
mobiliari,
realment molt considerable,
i en total,
és a dir,
si el sumem
la totalitat,
jo crec que és més ric
del que és
el patrimoni romànic català.
I com es fa alcalde,
perquè aquí a Tarragona
ens les desitgem també,
com es fa
per poder mantenir
en condicions,
en bones condicions,
tot aquest patrimoni?
Bé,
doncs...
Us és fàcil?
Jo crec que hi ha hagut
sempre,
clar,
les iglesies,
sempre tots els pobles
l'han considerat
com a seva.
Hem tingut,
o tenim la sort,
que els pobles
no se'ns han morit,
com a altres llocs,
i tots els pobles
de Viella,
Mijeran i de Vallera
són vius.
Penseu que
tots els alcaldes pedanis,
tots els venits
del poble
sempre han volgut
mantenir la seva iglesia
i tindre activitat,
és a dir,
fer missa
a la seva iglesia,
i tot això ha portat
que durant molts anys
s'ha conservat
per ells mateixos
per la voluntat
del poble
de fer-ho,
amb la qual cosa
si recollien alguna cosa
es conservava la taulada,
però ara ja fa 15 anys
que el Consell General
d'Aran,
sense gaires diners,
però amb una constància
jo crec que bastant
molt seguida,
ha anat conservant
mica en mica tots
i almenys
amb una qüestió
bàsica
estan tots
bastant ben conservats.
A la Romània
que és un dels puntals,
però home,
tenia també la fàbrica
d'Aralan,
i el museu
de la Vall d'Aran,
naturalment també,
no?
Bueno, sí,
aquesta,
per diferència
amb nosaltres,
això sí,
només ho tenim
els postres
on hi ha aigua,
la Vall d'Aran
com tenia aigua
la seva força motriua
al llarg dels anys
fins que no va arribar
a l'electricitat,
doncs era el motor
de l'aigua
el que movia,
en aquest cas
la fàbrica de llana
o fàbriques
de fer,
de fer,
de moldre
el pienso,
el blat
i, bueno,
qualsevol cosa
es hauria de moure
amb aigua.
i això és una de les...
Sí.
No va dir també
que el Palau de Gel,
el Palau de Gel,
que també,
a veure,
que aquests que van a esquiar,
que pujan a esquiar
i que ho coneixen
només per l'oferta d'hivern,
que vinguin també a l'estiu,
perquè el Palau de Gel
s'hi pot anar, no?,
ara,
en qualsevol època de l'any.
Sí, sí,
la veritat és que el Gel
és de les coses
de les apostes que hem fet
ja fa molts anys
i és una cosa
que és curiosa
perquè no hi ha
moltes pistes
de gel a Espanya
i, bueno,
doncs va venir molta gent
i val la pena
fer un patinatge,
però també val la pena
el que ens ha sorgit
una mica un esport,
els esports de gel
dins del que és el municipi
han arrelat molt i molt bé,
llavors estem fent
hoquei sobre gel,
estem fent patinatge artístic,
estem fent curling
i llavors,
ho han agafat com un...
ho han agafat tots
una mica com uns esports propis
de la vall
que ens estem implantant.
Esteu fent curling?
Doncs sí, sí, sí.
És que és un esport
supercuriós, eh?
Doncs mira,
casualment no em diràs,
jo estic ara mateix,
estic parlant des de Vitòria
perquè estem fent uns...
vinga,
participar jo mateix
a uns campionats
aquí a Vitòria,
sí, sí.
És que el trobo
un esport molt curiós,
molt especial,
potser perquè no estic acostumada,
que es veu que hi ha pobles
que ja tenen molta tradició.
Però expliquem una mica com és,
perquè jo crec que hi ha molta gent
que no ho sap, eh?
És com escombrat,
és com fregar.
Això, això.
Exacte.
Fa molta gràcia.
És com fregar,
que a casa teva
li fan una mica de conya
amb aquest esport.
Sí, no?
Tots que viuen.
Però bé,
els esports dels països europeus
és molt...
és molt legític.
És unes pedres especials
que hi ha de granit,
de 20 quilos de pes,
que es llancen una mica
per similitud
a lo que és la petanca.
Es llancen a 25 o 30 metres,
llisquen molt bé
a sobre el gel.
Llavors el que intentes
és ficar-les amb una diana
a l'altre costat de la pista.
I s'ha de ficar,
doncs això,
hi ha dues persones
que van per davant de les pedres
anant fregant el gel
per aconseguir
que agafi la velocitat
i la direcció
que ha de prendre.
No és fàcil, eh?
Passa que des de fora
és molt divertit.
I com us ha agafat,
Pau,
per practicar aquest esport?
Com ha anat això?
Bé,
doncs mira,
és ben bé
el de la pista de gel.
Es va començar
a fer naturalment
el patinatge
i el hockey
sobre gel.
I jo mateix,
que m'agraven molt
els esports diversos,
que jo i tot sempre vaig...
Bueno,
vam estar un dia a Suïssa,
vam estar veient
i vam dir,
home,
podem provar-ho de portar
i ho hem portat.
Llavors,
doncs aquest també
està més o menys
participant
amb els campos d'Espanya.
Vull dir,
bé,
són esports
i et dic
que els tres,
bàsicament,
aquests,
doncs estan agafant
molt bé
el que és
la població jove
de la viella.
Pensa que el diumenge passat
amb valet artífic
sobre gel,
doncs a Toulouse
vam fer,
vam quedar
els subcampionants
de,
bueno,
d'un trofeig internacional,
no és oficiós,
però pràcticament diria
que el campionat d'Europa
oficiós
de valet artífic
sobre gel
i és un molt bon resultat
per nosaltres.
Vaja,
aneu forts,
eh,
sí,
sí.
Bueno,
amb futbol
és molt difícil
perquè sou
competint
i hi ha molta gent
i clar,
fins i tot
són pocs,
eh,
vull dir que,
però,
però,
bueno,
s'esforcen,
la veritat
és que molt bé
i aquestos,
aquestos esports de gel
com els de neu,
eh,
vull dir que amb neu
penseu també
que hi ha molt bona afició
en esquí de fons,
en esquí artí,
en esquí artí,
sí,
sí,
sí,
després,
bueno,
això ja fa més anys
que ho estem practicant,
ja fa 50 anys
o 60
que estem practicant
l'esquí habitualment.
I anar ampliant,
anar ampliant instal·lacions
perquè,
home,
va creixent,
va creixent cap a l'altra banda
del port de la bona aigua,
eh,
i la zona de Barret
també cada cop està millor
per practicar el que és a l'esquí de fons
amb competicions
que es van fent regularment
i,
vaja,
però ara,
ara en aquesta època de l'any,
alcalde,
què hem d'anar a fer
a la Vall d'Aran?
què hi trobarem ara?
Jo us he vist ara,
és d'època absolutament preciosa
per disfrutar de la natura.
Jo he vist que heu parlat,
per exemple,
d'article de l'IN,
veure el naixement
del,
el que és el riu Jueu,
és a dir,
el forat d'aigua,
que es cola aigua lluix,
precisament a l'altre costat,
i d'hora sortir
uns menantials d'aigua en allà,
veure quan surt la primavera,
arribar una mica més amunt,
veure 30 o 40 servos allà,
que ara baixen molt d'alçada,
i disfrutar la natura ara,
aquest mes de maig,
és d'aquelles coses
que val la pena veure-ho,
perquè després a l'estiu,
que és una altra cosa,
vull dir,
més calor,
però ara,
quan neix la primavera,
realment això justifica
el viatge de Tarragona
fins a la Vall d'Aran
per veure-ho.
De fet,
ens hem estat fixant
aquesta setmana
en Viella-Migerant,
en la Vall d'Aran,
des del punt de vista turístic,
però jo sempre m'interesso
per a com és la vida,
la vostra vida,
aquí a Viella-Migerant.
També té aquest,
tot això que ens estàs recomanant,
no és la part turística,
sinó que vosaltres
també ho viviu d'aquesta manera?
Sí, sí, sí,
perquè en principi,
estàs molt en contacte
amb la natura
i et té d'agradar,
si vius allà,
perquè condiciona molt,
la climatologia condiciona molt
i aleshores,
penseu que ara,
per exemple,
un dels costums que fem
és anar a moltes,
que es fan molts puestos,
a romeries de muntanya,
tots els pobles
tenen la seva
capella a la muntanya,
llavors es fa
cada diumenge
i hi ha un puest,
doncs aquest diumenge
es fa a Sant Joan d'Arrós,
el diumenge que ve
es fa a Montcurbà,
o l'altre
es fa a l'Arcigalín,
és a dir,
que realment
també ens agrada
sortir molt a la muntanya.
Penseu que,
per exemple,
la casa és un esport
absolutament social
a la Vall d'Aran,
sempre l'he defensat així,
hi ha molta gent
que tota la vida,
i ara també,
i nanos joves,
que el poder anar a caçar
és una cosa
que sempre ha sigut així,
és a dir,
qualsevol esport
lligat amb la natura
és part de la nostra vida
habitual
d'anar a mesos
en un puestos de muntanya.
Clar,
doncs ens falta ja
simplement,
Pau,
que ens facis demà innocent,
perquè anem a fer
la part de concurs.
Però també hem de saber,
algú típic, Núria,
recordes,
alguna cosa típica?
Sí,
jo m'ho deixava pel final.
Ah, val, d'acord, d'acord.
Sí,
després ja li fem
l'última pregunta.
Alcalde,
jo tinc una mena de bombo
aquí a la mà,
una mica improvisat,
amb els números dintre,
llavors jo aniré girant
i quan m'ho diguis
prou paro,
d'acord?
D'acord, d'acord.
Vinga,
stop.
Vinga,
a veure,
són com a boles de bingo,
són.
La veritat és
que l'hotel
on mireu
és un hotel
que tant
els seus propietaris,
la Xus,
com l'Antoni,
han aconseguit
un hotel
realment encantador,
diferenciat,
vull dir,
que s'ho han treballat molt bé
i el que hi vagi
disfrutarà
i estarà molt a gust.
Estem parlant
de l'hotel El Ciervo.
Del Ciervo,
exacte.
Sí, sí, sí.
El teniu a tocar
mateix de la Grona,
a tocar mateix
a la Rambla,
allà en que hi ha la Rambla.
Sí,
és aquí al mig del poble,
sí,
un hotel de tota la vida
de viella,
sí.
Doncs a veure
què li ha donat la sort,
alcalde.
De quin número t'ha sortit?
Doncs mira,
el número 5.
A veure,
el número 5
teníem 15 números
al final avui
i li ha sortit
el número 5.
Mira,
que és la Mari Carme Pinyol,
ara mateix la truquem,
Mari Carme Pinyol,
número 5,
felicitats.
Molt bé,
doncs jo la truco,
mentrestant,
si vols,
pregunta-li,
pregunta-li.
Sí,
alcalde,
sempre pregunten
alguna cosa típica,
és a dir,
qui vingui aquí
a visitar-vos,
què ha de dir,
per exemple,
a Pallà,
o mai,
com deia allò,
Núria,
mai tant,
mai tant.
Mai prou?
Mai tant?
No,
si hi ha alguna expressió
d'aquestes típiques,
perquè qui vingui
se sent integrat,
que no passi per guiri,
per turista.
Bueno,
una paraula,
per exemple,
que fa molta gràcia
sempre és tuti,
que fem el molt italià,
benvingut i a tuti,
benvinguts a tots.
Bueno,
aquesta és el para...
No,
però el que passa,
clar,
nosaltres tenim,
realment,
al parlar
i utilitzar la gent guaranesa,
habitualment,
doncs sí que la gent
li agrada,
d'escoltar-la,
d'escoltar,
sí,
perquè hi ha molta gent
que l'aprecia,
que veu l'esforç
una mica que estem fent
i només de sentir parlar
una mica més,
ja és una curiositat
que no es veu
a molts llocs,
no?
Per això,
sempre recordeu
que això també
sí que és una part
diferencial nostra
de que estem intentant
conservar una llengua
que ens han ensenyat
els nostres pares
i que amb molt de gust
nosaltres continuem
que s'està fent un esforç
a l'escola
i a tots els llocs
i potser
no com a curiositat
sinó com a l'estió
importanta nostra
crec que és d'aquestes coses
que val la pena
que Catalunya,
que sempre ens ha ajudat,
amb aquesta...
molta gent
ho considero
de curiositat,
nosaltres ho considero
una part important
de la nostra forma de vida
que es pugui conservar
com a l'estiós.
viva,
això és el que és important.
Ara a l'escola
la canalla
aprenen amb Ernest?
Sí,
sí, sí, sí, sí, és a dir, tu vas a preguntes a qualsevol nano
perquè ja fa molts anys
però fins a 20 anys
i tots els nanos saben parlar
i escriure
amb Ernest,
més que els grans
que no han après a escriure
i la veritat
és que s'ha fet un esforç
molt
molt
encomiable
per
aconseguir-ho
i això s'ha aconseguit.
Molt bé,
Estem trucant a la guanyadora
però em sembla que de moment
no la localitzem.
No, no contesta.
En qualsevol cas
és ella el que ha guanyat
aquesta nit
l'hotel per dues persones
va esmorzar
a l'hotel del Ciervo
al cor mateix de Viellà
i home alcalde
des d'aquí
fem una crida a tothom
a tots els tarragonins
que s'acostin cap a la Vall d'Aran
en aquesta època de l'any
per veure aquests colors
de la primavera
amb aquests boscos
com el de Barricagua
o en fi
el salt del peix
i teniu tants llocs per veure.
Penseu que
jo no ho he dit
però per exemple
jo el diumenge
vaig fer una sortida
que trepitges moltíssima neu
que vas amb l'esquí
un esquí diferenciat
de l'altre
i que hi ha gent
que amb això
li encanta
vull que s'estan fent excursions
a la net
o al Molleres
al BiciBerry
però hi ha esquís
i pràcticament
pots baixar esquiant
a la cota
a 2.000 més o menys
és a dir
pots fer baixades
de quasi 1.000 metres
de desnivell.
No sé jo
si la Mari Carme Pinyol
que és la nostra guanyadora
l'excursió
al senderís
me li agrada molt
ara això ja de l'esquí
ja no ho sé
jo m'estic recordant
m'estic recordant
de l'Emília
que vam puixar
el truc de la salana
ja comenceu

el truc de la salana
de la salana
de la salana
amb esquí de travessia
amb pell de foca
ja me'n recordo
ja me'n recordo
fins al
i davant
i davant
doncs ho ha practicat
molta gent
i tant això
com la raqueta
ara està molt
la raqueta
és una cosa
més fàcil
més assequible
i que està molt bé
per fer neu
per pujar
així a muntanyes
així en primavera
i durant tot l'hivern
doncs en prenem nota
ja veieu quines
múltiples possibilitats
que tenim a Viella i Migerant
a la vall d'Aran
Pau Perdíces
alcalde de Viella i Migerant
moltíssimes gràcies
a vosaltres
a vosaltres
bon viatge
a Tornades de Vitòria
bon viatge
gràcies
gràcies
molt amables
adeu
a Tornades de Vitòria
per fi
amables
melen
Prix