Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per cloure el pastís, el tema que ens has portat, jo el definiria així, perquè és molt important i no l'hem tractat fins l'últim dia.
No l'hem tractat fins l'últim dia, però com que justament aquest dissabte passat es celebrava el 25è aniversari de la signatura del Tractat d'Adhesió d'Espanya i Portugal a les comunitats europees,
doncs quina millor manera de tancar aquesta secció que parlant d'aquest 25è aniversari i què ha significat pels espanyols i també per la pròpia Unió Europea aquesta adhesió.
Perquè a vegades ho mirem també de la perspectiva dels espanyols, ens ha beneficiat, ens ha perjudicat, i els europeus.
Que n'han tret de que nosaltres entrem allà.
Jo primer tinc una pregunta, clar, és veritat, estem parlant de l'adhesió d'Espanya i Portugal, perquè van entrar juntes.
Sí, de fet, les adhesions abans es feien de manera molt pausada, i les adhesions es feien sempre pensant en les repercussions pel país que entrava i també per la pròpia Unió Europea.
I ja fa, al començament dels anys 80, es va plantejar la possibilitat que entressin no només Espanya i Portugal, sinó també Grècia, és el que es deia l'ampliació cap al sud.
Però eren tres països que econòmicament estaven molt lluny d'Europa, de la capacitat econòmica dels europeus.
I llavors es va pensar de fer una ampliació per etapes.
Primer va entrar a Grècia, i després, al cap d'uns anys, va entrar a Espanya i Portugal.
Això és veritat? Primer va entrar a Grècia?
Primer va entrar a Grècia, sí, sí. Primer van ser els grecs, i després van ser els espanyols i els portuguesos.
Ara l'estratègia d'ampliacions és completament diferent.
Ara entren tots de cop, no? Es va prohibir una macroampliació amb els estats de l'Europa de l'Est.
Es van obrir portes en sec i un munt de paquets.
I van entrar un munt, un munt, un munt, no?
Això, alguns ho han criticat, perquè diuen que, clar, la Unió Europea no està preparada per acceptar tants estats nous.
No tant perquè s'hagin de donar ajuts o diners a aquests estats, perquè són més pobres,
sinó perquè també això tensiona el funcionament intern de la Unió Europea.
No és el mateix posar-se d'acord 15 que 25.
El que passa és que, clar, amb aquests estats de l'Europa de l'Est,
que possiblement s'assemblen en les seves característiques econòmiques, socials,
quin motiu tens per dir-li a un que sí i a l'altre no t'ho espera't.
A veure, es podia fer un anàlisi profund i dir, a veure, aquests països, un per un, no?
Compleixen els requisits per ser membre de la Unió Europea.
Els requisits són molt fàcils.
És, un, l'estat europeu.
I l'altre requisit és tenir una economia que permeti, doncs,
que a l'entrada dins de la Unió Europea
no suposi un trasbals pel teu sistema intern, no?
I, per tant, una economia que accepti bé
les regles del mercat que marca Europa.
I també ser un estat democràtic
i amb una administració que sigui capaç
de fer complir el dret de la Unió Europea.
Aquests són els requisits.
I així sembla fàcil, però, vaja.
Clar, però després, un per un, s'ha de mirar un per un, no?
I, efectivament, dos estats, que eren Romania i Bulgària,
que no van entrar en aquella tongada,
que han estat els últims que no van entrar.
I no van entrar per què?
Doncs perquè eren països on hi havia un alt,
nivell de corrupció.
Un nivell tan alt de corrupció que es dubtava
que realment aquests dos països fossin capaçs
d'aplicar correctament el dret de la Unió Europea.
Llavors es va esperar uns quants anys per aquests dos.
Els altres, en canvi, es va dir, bueno, és igual,
tenen més o menys el tema econòmic,
si poden aguantar el que són les normes europees,
doncs ja està bé, no?
I ja els ajudarem.
Clar, però fa una mica la sensació
que amb aquests països de reincorporació,
si els he posat les coses més fàcils,
s'han relaxat les normes, això que dius tu, no?
Econòmicament, més o menys, ja està bé,
ja ho farem i ja els ajudarem.
Clar, en detriment, o si ho comparem amb la quota d'exigència...
Per Espanya, per Portugal i Grècia,
doncs sí, sí, no és el mateix, no?
No, no és comparable, eh?
Perquè, a més a més, després hi havia una altra cosa.
Per alguns països europeus,
l'entrada d'Espanya, Portugal i Grècia
era una amenaça.
Per exemple, pels francesos,
era una amenaça per què?
Perquè Espanya, Grècia i Portugal
eren grans potències competidores
en l'àmbit de l'agricultura.
Llavors, els pagesos francesos
no volien que entressin a aquests països,
perquè volia dir
que els seus productes tindrien menys sortida,
perquè es vendrien més fàcilment
els productes espanyols,
portuguesos o grecs,
perquè eren més baratos.
Llavors, França va posar moltes traves
perquè entrés a Espanya, per exemple,
dins de la Unió Europea
i no va ser fins a l'últim moment
el que es va acceptar, això.
També l'altre gran trava era
que aquests països
necessitarien molt d'ajut econòmic
per part de la Unió Europea
i llavors es va dir
que fins ara no estem acostumats
a que hi hagi tants ajuts econòmics
perquè més o menys
tots els països dins de la Unió Europea
eren d'un nivell econòmic semblant.
Entren Grècia, Espanya i Portugal
i aquí haurem de donar molts diners
perquè sinó aquests països s'enfonsaran.
Bé, de fet, Grècia
és el camí de l'enfonsar-se
i sempre hi ha rumors en els últims temps
de si Espanya i Portugal
van pel mateix camí.
Però bé, aquest és el canvi
que hi ha hagut de 25 anys en sa
amb aquesta història.
D'això fa 25 anys.
Mireu, ja d'entrada us donarem
la dada que estem buscant avui.
Aquesta xifra que estem buscant
és el saldo econòmic
entre la Unió Europea.
Es tractaria d'això?
Sí.
La balança, no?
L'Espanya ha portat tant,
la Unió li ha donat tant.
Sí.
Qui guanya?
Com estan les xifres, eh?
Si ara fem números
després de 25 anys
qui ha donat aquí
o com queda al final?
Sí.
Qui ha pagat i qui ha rebut?
Sí.
Saber qui ha sortit guanyant
des del punt de vista econòmic.
És a dir, si Espanya ha portat
més el pressupost de la Unió Europea
o si la Unió Europea
ha donat més diners
des dels que ha pagat Espanya.
Només a nivell econòmic.
Després hi ha moltes altres coses
a tenir en compte.
Hi ha altres qüestions, no?
Però el primer mira
si això t'ha costat diners
o al revés,
has guanyat diners, no?
Des del punt de vista econòmic.
Doncs aquesta és una xifra
que podem analitzar
al final de la secció.
doncs entrem ja
en tota la resta
de punts
que ens serveixen
per analitzar
el que ha significat
l'entrada
a la Unió Europea
d'Espanya.
Tenim diferents perspectives
des d'on tractar aquest tema.
No sé per on vols començar.
Potser pel grau de satisfacció,
al fons,
com diríem,
vam donar xifres també,
no?
Estem contents?
Sí, la qüestió és
som europeïstes
o no som europeïstes?
Jo, aquí d'entrada,
si m'ho preguntes,
jo no tinc sensació.
Jo et diria que no hi ha sensació
d'europeïsme al carrer.
Si no, una secció com la nostra
no caldria, segurament.
Bé, jo crec que el que hi ha
és una certa normalitat,
no?
I llavors és com preguntar-li
a la gent allò
tu ets de...
ets tarragoní, no?
Ets reussenc,
ets català,
ets espanyol...
Bé, si t'ho pregunten,
ho penses una mica,
llavors dius,
però sí, em sento més català
d'espanyol...
Però vaja,
no en vas fent bandera cada dia.
Efectivament, no?
Però hi ha gent que sí, ara.
Jo crec que hi ha una certa...
Sí, hi ha gent que sí,
com que hi ha gent
que també fa bandera
de l'europeïsme, no?
Però que la gent, diguem-ne,
que ja ho té assumit,
que forma part
del teu estat personal, no?
I per tant,
ja no ho discuteixes.
I per tant,
si no ho discuteixes molt,
vol dir que estàs satisfet
de ser europeu
i d'estar dins de la Unió Europea.
Perquè si no...
O creus que no va amb tu?
Que no va amb tu?
Que no té res a veure amb tu?
Bé, però...
I llavors passes.
Bé, no ho sé.
Bé, no ho sé.
Però bé, s'han fet enquestes, eh?
Continuament es fan enquestes, no?
Llavors,
una de les preguntes
que ja es fa des de l'any 86,
que és quan va a Espanya
entrar dins de la Unió Europea,
és si...
Se li preguntava a la gent
si es considerava
que la pertinença d'Espanya
a la Unió Europea
era positiva.
I això es va preguntar aquí a Espanya.
En aquell temps,
deien que sí,
que era positiva,
el 62% de les persones
se les va preguntar.
I en aquests moments,
en el 2009,
consideren que sí,
que és positiva,
el 64% de les persones
que se li ha preguntat.
És a dir,
més o menys
el nivell d'europeïsme
és igual d'alt, no?
És a dir,
hi ha més gent
que considera que és positiu
que no que és negatiu,
perquè de l'altre 46%
hi ha una part
que considera que no
i uns altres allò que és
no saben
no responen, no?
En canvi,
si aquesta pregunta
se li fa al conjunt
dels europeus,
què opinen?
Són europeïstes
o no són europeïstes?
Doncs són menys europeïstes
que els espanyols.
Ah, sí?
Sí.
A l'any 86
era un 62%,
és a dir,
la xifra coincidia plenament,
però en aquests moments
consideren,
és a dir,
són europeistes
només el 53%,
és a dir,
11 punts per sota
del nivell d'europeïsme
que hi ha a Espanya.
Això és la mitjana
de la Unió Europea.
I hi ha una altra pregunta,
no?
Que és,
Espanya es beneficia
de ser membre
de la Unió Europea?
És a dir,
si ho pregunten un espanyol,
allò,
vostè creu que Espanya
es beneficia?
Ah, va, així en genèrica, eh?
Sí, en genèrica.
Ui, això són preguntes
molt fredes, no?,
per fer-te així.
Sí, sí, sí.
Has de pensar molt.
Jo no les,
no me les imagino
contestant en un simple sí o no.
Clar, però la gent
sí, no,
o no saps, no?
Sí, no,
o no saps.
Però bueno,
jo crec que la gent,
vinga,
es tira a la piscina
i diu allò
que li sembla, no?
Doncs,
en aquell moment,
el 86,
només contestaven
afirmativament
el 9%.
Només el 9%
del 86,
pensaven que era bo,
que era positiu.
Ser membre de la Unió Europea.
Que li aportava alguna cosa.
Que per Espanya
era beneficiós.
Sí.
I ara,
en aquests moments,
consideren que sí
que és beneficiós
per Espanya
el 66%.
Home,
aquí sí que hem fet un pas,
no?
Jo crec que
estan pensant
en allò del saldo
que dèiem abans,
que si hem rebut
molts ajuts
de la Unió Europea
i tu veus els ajuts,
els ajuts,
els ajuts,
i a vegades dic,
home,
doncs,
si no estiguessim
dins de la Unió Europea,
segurament aquests ajuts
no haguessin arribat mai.
No tindríem l'AVE,
no tindríem
determinades carreteres,
no tindríem
determinades infraestructures
que veus el cartell aquell
amb la bandera
de la Unió Europea
i això ha calat
entre la població.
En canvi,
si la pregunta
es fa genèricament
a tot el ciutadans europeu,
si ells creuen
que el seu país
es beneficia
de ser membre
de la Unió Europea,
la veritat és que
també les xifres
estan per sota
i només el 57%
actualment
consideren
que el seu país
es beneficia.
9 punts per sota
del que consideren
els espanyols.
És a dir,
els espanyols
en conjunt globalment
som més europeïstes
i considerem
que ens beneficien molt
de ser membres
de la Unió Europea
comparat amb la resta
dels europeus.
Bé,
bé.
És una xifra.
És una xifra
partint d'unes enquestes
situar molt lloc
que es situa.
Que es fan
pràcticament cada any.
Això es fa
a la Unió Europea
intenta palpar
quin és el sentiment
que tenen els europeus
sobre moltes qüestions
i també sobre
el seu grau
d'europeïsme.
Doncs escolta,
més enllà de les xifres
econòmiques
que és la dada
que estem buscant avui
i que la resoldrem
a final de programa,
què ha portat Espanya
a la Unió Europea
en el moment,
jo m'imagino,
fa 25 anys,
en el moment de trucar
a la porta i dir
nosaltres volem entrar,
jo entenc que Espanya
digués
volem entrar,
no volem estar al marge d'això.
Espanya ha pagat
el seu preu també,
però jo entenc
que potser
la necessitat
d'entrar era més gran
que el preu
que ha sigut de pagar.
Però a Europa per què
li va interessar
en aquell moment
que entres a Espanya?
A Europa en aquell moment
li interessava
per diverses qüestions.
En primer lloc
perquè es considerava
que entrar a Espanya
dins de la Unió Europea
era una manera
de reforçar
la democràcia a Europa
i també a Espanya.
Pensa que feia pocs anys
que s'havia sortit
de la dictadura franquista
i per tant
convenia reforçar
l'estat espanyol.
Entrant dins
d'aquest grup
de democràcies
consolidades
que cooperaven,
que col·laboraven
entre elles
era una manera
de reforçar Espanya
i això els beneficiava
amb ells.
El segon benefici
és també
de tipus econòmic.
De sobte
s'obren les fronteres
per un mercat
de 40 milions
de consumidors
i això
a les empreses
europees
li interessa.
De sobte
tu pots vendre
els teus productes
a 40 milions
de persones
sense haver de pagar
aranzels,
sense tenir
cap tipus
de restricció
quantitativa.
Poden entrar
tots els productes
que s'han fabricat
a França
sense cap tipus
de restricció
dins d'Espanya.
Qualsevol producte
que s'hagi fabricat
a Alemanya
dins d'Espanya
i això
per a les empreses
europees
era importantíssim.
Era un país
petit
de 6 milions
eren 40 milions
de persones
que de sobte
es posaven
a consumir
productes
europeus
i això
també era un benefici
i després
alguns països
han tret
un benefici
bastant interessant
però és un benefici
de tipus
polític.
Per exemple
Espanya
històricament
ha sabut jugar
a cavall guanyador
dins de la Unió Europea
de tal manera
que ha recolzat
moltes vegades
posicions de francesos
i alemanys
que després han sortit
victorioses
a l'hora de prendre
decisions
dins de la Unió Europea
i els francesos
i els alemanys
han sabut
recompensar
els espanyols
via ajuts econòmics
que després
s'han acabat
beneficiant
Espanya
i per tant
Espanya ha estat
un país clau
també dins del procés
de construcció
europea
perquè
ha sabut jugar
juntament
amb els francesos
i alemanys
un paper clau
en el procés
d'anar fent
més Europa.
Quan dius
juntament
vols dir
perquè
a vegades
amb francesos
i a vegades
amb alemanys
perquè les posicions
franceses
i a vegades amb tots dos
els francesos
i els alemanys
han tingut
una posició
molt semblant
respecte
cap a on
havia d'anar
a la Unió Europea
cap a on havia de progressar
sobretot pensant
els francesos
i els alemanys
pensaven
que s'havia de donar
més poder
a la Unió Europea
per què?
tu dius
i per què volien
que la Unió Europea
tingués més poder?
Perquè ells
són molt poderosos
dins de la Unió Europea
i per tant
estaven segurs
de poder
controlar
les decisions
de la Unió Europea
i Espanya
s'ha vingut
veure això
i en determinats
moments històrics
s'ha posat al costat
de França i Alemanya
els ha ajudat
a tenir la majoria
per prendre decisions
dins de la Unió Europea
i després
els francesos i els alemanys
sempre li han tornat
el favor a Espanya
i per tant
jo crec que
un altre factor
positiu
per a Europa
ha estat que Espanya
està també
un dels motors
juntament amb França
i Alemanya
encara que no
hi són països
equiparables
dins del procés
de construcció europea
en els darrers anys
i és un actor
bastant reconegut
dins d'Europa
i a l'enrevés
la Unió Europea
quines coses
li ha portat
a Espanya
més enllà
d'aquestes
ajudes?
especialment
en el començament?
A veure
hi ha moltes coses
moltes coses
que si no estiguéssim
dins de la Unió Europea
doncs no
no podríem
no podríem
parlar
en aquests moments
està clar que
la situació econòmica
d'Espanya
i el progrés
social
ha estat considerable
en els darrers 25 anys
i en part
és conseqüència
d'haver participat
en aquest projecte
d'Unió Europea
perquè si Europa
creixia econòmicament
també creixia Espanya
no?
l'estat dins
d'aquest club
i per tant
des d'aquesta perspectiva
això és innegable
també és cert
que clar
Espanya es trobava
una situació
econòmica
molt dolenta
i per tant
el fet que progressés
i que progressés
tan ràpidament
i de manera tan avançada
també és fruit
d'una situació
tan dolenta
en la que es trobava
Espanya
però sense cap mena
de dubte
si no hagués estat
per l'ajut
de la Unió Europea
aquest progrés
no s'hagués portat
a terme
hi ha altres qüestions
per exemple
i són molt fàcils
de veure
les infraestructures
Espanya
ha pogut fer
moltes
moltes infraestructures
gràcies
als ajuts
de la Unió Europea
si no
no es podrien fer
i això també ha estat
molt important
l'AVE
l'AVE
s'ha fabricat
s'ha construït
millor dit
essencialment
amb ajuts europeus
i com l'AVE
trobem autopistes
trobem carreteres
trobem edificis
moltes infraestructures
i per tant
el capital
sòlid
que es diu
el capital humà
s'ha desenvolupat
a Espanya
gràcies
a la Unió Europea
les empreses espanyoles
també han sortit guanyant
aquelles que eren competitives
aquelles que eren capaces
de fer un producte
que es pogués vendre
fàcilment
doncs
tenen de sobte
un mercat
de més de 300 milions
d'habitants
de consumidors
on poden vendre
els seus productes
sense pagar
tampoc
cap igual
això també
clar
el començament
és quan es devien veure
potser els
el que s'havia de pagar
per aquest canvi
no?
és el que dius tu
es devia fer una primera criba
d'aquelles empreses
que eren competitives
que es van saber adaptar
els va sortir
molt molt favorable
la incorporació d'Espanya
aquella
n'hi va haver moltes
que es havien quedat pel camí
es va fer una criba
o jo recordo
quan l'entrada
en vigor de l'euro
el primer any
va ser
bueno
tu fes una enquesta
d'ideu
enquestes fetes
d'aquella època
i va ser un drama
col·lectiu i social
va ser un drama
perquè sempre és un drama
és a dir
quan abans viatgem
i portem una moneda
una moneda
que no és la nostra
estem tot el dia
fent números
de veure
quan estem pagant
per una cosa
i sempre ens dona
la impressió
que paguem
més del que era
hi va haver molta discussió
en aquell moment
quan es va fer l'euro
de si realment
les botigues
i els magatzems
per arrodonir
havien arrodonit a l'alça
i per tant
havien acabat pujant
i de fet
el que passa
és que
de totes maneres
el nostre nivell
adquisitiu
no ha baixat
per tant
és a dir
ha estat un trànsit
que tampoc ha estat
molt traumàtic
en aquell moment
sí que ens donava la impressió
escolta
m'estan timant
i llavors
quan he de deixar
de propina
si abans deixava
25 pessetes
ara què he de deixar
perquè si deixo
10 cèntims
això és molt més
que 25 pessetes
o deies
és que he deixat
un euro
o és que has deixat
160 pessetes
de propina
la qüestió més escandalosa
o amb els cafès
perquè de valdre
a 20 duros
les 100 pessetes
a valdre l'euro
dius
escolta
m'estan curant
606 pessetes més
això era el més escandalós
però ja s'hem acostumat
i ara tenim una cosa
que no sé si te n'has adonat
però ja és
quan sortim
a altres països europeus
ens adonem
que aquí
les coses
són molt barates
són molt barates
sí, depèn d'on vagis
però sí
clar
és a dir
si compares els preus
de Barcelona
amb altres ciutats europees
segurament no et dona
aquesta impressió
que tot és molt barato
però si compares
potser els preus
i tampoc els de la costa
en època d'estiu
però els preus normals
de botiga
dius
home
aquí encara les coses
són barates
no tant
com fa 30 o 40 anys
perquè també
el fet que hi hagi
una única moneda
el que ha servit
és per anar
estabilitzant preus
però sí que veiem
que encara aquí
el cost de vida
és més barat
hi ha algun element
negatiu
en tota aquesta història
i és
tu
si t'agrada
la Unió Europea
és que t'agrada
una determinada manera
d'organitzar
la vida
i la societat
i és
un model
en el que
les empreses
tenen
pràcticament
molta llibertat
per poder actuar
i per poder créixer
i per tant
l'actuació de l'Estat
és cada vegada
menys forta
i per tant
però també hi ha control
hi ha un control
supranacional
de les empreses
lo qual
doncs està bé
però tenint en compte
que s'ha de donar
el màxim de llibertat
possible a les empreses
perquè actuin en el mercat
sempre i quan
no sobrepassin uns límits
això és veritat
però clar
és un model
molt poc intervencionista
per part de l'Estat
llavors
si tu no hi creus
en les economies liberals
hi creus més
en una economia
intervencionista
que l'Estat
tingui un control
sobre l'economia
per evitar
que les empreses
acabin estafant
que acabin fent
de les seves
i que acabin
imposant als consumidors
i als ciutadans
els seus designis
només pensant
en el benefici
llavors no t'agrada
la Unió Europea
vols dir que estan així
perquè la Unió Europea
senta uns marges
estableix uns marges
crec jo
uns marcs molt amplis
que després
són tan genèrics
que després
cada estat
i té la seva part
i té el seu que a dir
sí però hi ha una liberalització
econòmica tan gran
i una prèdula
també hi ha les normes
no tot val
sí però després
controlar això
és molt complicat
perquè si per exemple
resulta que els bancs
això és l'exemple
que hi ha hagut
amb la crisi financera actual
si resulta que els bancs
han estat portant a terme
unes pràctiques
molt dubtoses
o molt arriscades
i se'ls ha deixat fer
durant molt de temps
perquè ningú s'atrevia
a ficar mà
per el que convenia
als bancs
per l'economia
etcètera
quan després salten els problemes
això qui ho arregla?
l'estat
i com ho arregla?
ajudant els bancs
clar
aquesta és una manera de funcionar
que si per exemple
els bancs
abans els bancs
eren tots
la majoria eren
de l'estat
propietat de l'estat
eren públics
clar
quan ets públic
aquest tipus de coses
no succeeixen
potser són poc operatius
potser són poc eficients
però els bancs
no m'engoneixen
no?
i no estic dient
que tots els bancs
m'engoneixin
sinó que
clar
quan tu deixes
que les empreses
funcionin com ells vulguin
tu els dius
sí jo faig un control
però després
les empreses fan tan grans
que l'estat
és incapaç
de controlar
adequadament
aquestes empreses
llavors estàs benut
clar
teòricament
la Unió Europea
que és la mare
et diu
vinga
autoritzem
i després vosaltres
fills meus
ja anireu
ja controlareu
clar
però si no hi ha
els elements
per fer-ho
seria una mica
semblant
o un paradigma
d'això
seria la directiva
de serveis
aquesta estupenda
de Wolkenstein
que està en boca
de tothom
i que
dona permís
per obrir
per fer activitat
de serveis
i després
ja quan te controlin
ja et diran
si pots continuar
obert o no
efectivament
és a dir
és una directiva
que el que pretén
és intentar
que qualsevol persona
pugui oferir
serveis
en qualsevol país
de la Unió Europea
sense que hi hagi
moltes traves
administratives
i per tant
el que es fa
és eliminar
els controls
previs
però
els estats
tenen després
capacitat
per posteriorment
controlar
inspeccionar
que aquelles empreses
estiguin
complint
amb les normatives
clar
si l'estat
després
no controla
adequadament
això
al final
és un caos
clar
això són
maneres de funcionar
i la Unió Europea
no destina recursos
perquè això en definitiva
són recursos econòmics
no destina recursos
o humans
o econòmics
per poder
efectuar
aquests controls
no
no
heu de controlar
i us ho fareu
efectivament
vosaltres ho heu de controlar
i vosaltres
del vostre pressupost
nacional
heu d'establir
aquests mecanismes
de control
el que ha de fer
li diuen a les administracions
dels estats
us heu d'actualitzar
us heu de modernitzar
ja no heu de tenir
gent en un despatx
mirant papers
a veure si això compleix
no es compleix
la pòlissa
falta aquesta cosa
falta aquest altre document
sinó que el que heu de fer
és anar després pel carrer
i anar a inspeccionar
aquestes empreses
però no li poseu traves
abans de començar a funcionar
perquè si no
l'economia no reactiva
aquesta és la idea
però això es fa
en pressupost
dels estats
aquesta és una
de les altres qüestions
hi ha altres qüestions
també que jo crec
que han beneficiat
a Espanya
i a la Unió Europea
jo crec que els beneficis
globalment
han existit
i és un projecte
que jo crec que
ha beneficiat els europeus
el que passa
és que també Europa
es troba en un món
globalitzat
i ha de competir
amb potències
més regents
que són més competitives
que els europeus
i ara els europeus
troben un problema
com es competeixen
amb aquests
hem de rebaixar
drets socials
hem de rebaixar
sous
hem de rebaixar
costos
doncs segurament sí
perquè si no
no podrem competir
endavant d'una altra etapa
potser la Unió Europea
una etapa bastant
diferent i crucial
ara la Unió Europea
s'està plantejant
l'invertir més en capital humà
i més en IMSD
per ser més competitius
i aquí és on Espanya
per exemple
té la gran assignatura
té les de perdre
té la gran assignatura
perquè Espanya
ha invertit molt
en infraestructures
però molt poc
en formació
molt poc
en investigació
i desenvolupament
i aquí és on Espanya
ara es troba
a la cua d'Europa
i on pot tenir
ben cap dels problemes
possiblement anem
cap a un món
en blocs
en què un bloc
es dedicarà
doncs això
als recursos humans
a la investigació
mentre que hi haurà
un altre bloc
que es dedicarà
a la producció
i la Unió Europea
també s'està distanciant
del tema productiu
tot i que a nivell
d'agricultura
no ho pot fer això
no
a nivell d'agricultura
no poden subvencionar
els productes
que després es venen
a tercers països
això és una pràctica
prohibida
una pràctica
en la qual
hi ha moltes restriccions
al fons
hem de marxar
les dades
a veure a nivell econòmic
qui guanya i qui perd
ha guanyat Espanya
ah sí
i el saldo
ha estat molt positiu
per Espanya
perquè en aquests 25 anys
tot al final
ha guanyat
més de 100.000 milions
d'euros
100.000 milions d'euros
després del que ha aportat
i tal
encara surt guanyant
100.000 milions d'euros
és molt no
100.000 milions d'euros
són molts
molts
pots començar a fer operacions
i veuràs
ja ens podem sentir europeus
encara que només sigui per això
Alfons González
moltíssimes gràcies
per tota la informació
i tota la sabidoria
que ens has donat
al llarg d'aquestes setmanes
que passés molt bon estiu
i ens retrobem
si convé la setmana
ai la setmana
la temporada que ve
encantat
molt bon estiu a tots
gràcies
i
Fins demà!