Com que de dijous arriba els ja tardes la secció que ens acosta una miqueta més cap a la Unió Europea.
Bé, de fet ja hi som de ple, el que passa és que entenem com funciona per dins.
Ens hi endinsem una miqueta més en el que és el seu funcionament, els seus engranatges.
Ho fem gràcies a l'ajut a les explicacions que ens dona l'Alfons González.
Alfons, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Per a què et direm el càrrec, l'Alfons és professor de dret de la Universitat Rovira i Virgili,
especialista en dret internacional i encara més en dret europeu, potser, sí?
Sí, també una miqueta.
Serà una miqueta de tot, amb el que et convingui.
Una miqueta de tot i res de res, al final.
En tot cas, tens feina?
Tinc feina? Sí, clar.
Oh, clar, clar, això no és tan clar avui en dia, ni a Espanya ni a Europa.
Per què? I aquí introduïm la primera temàtica de la secció.
La dada del dia té molt a veure amb això, amb el tenir feina o, més aviat, no tenir feina?
Sí, perquè avui parlarem d'una dada.
Ja que el passat dimarts el govern espanyol va anunciar quina era la taxa de desocupació del darrer mes,
doncs el que hem fet és endinsar-nos quines són les taxes de desocupació
a la resta de membres de la Unió Europea i en conjunt de la Unió Europea i comparar-ho, no?
I això, a veure com estem en relació als altres.
En un context de crisi en què a Grècia, doncs, ja li han dit que sí, que sí, que l'ajudaran, que cap problema,
però en què dimarts també veien com es desplomaven les borses,
la borsa espanyola almenys estava amb xifres, amb números vermells, per dir-ho així,
i deien que era per l'impacte que pogués causar el fenomen crisi grega.
Sí, aquesta és una de les coses que poden passar en aquest context
que tots anem a una i, per tant, el que els passa a una acaba afectant els altres.
Per això també és molt important que actuem després tots junts per solucionar aquests problemes,
perquè si deixem que ells sols se solucionin i no se solucionen,
doncs al final acabarà arrossegant els altres.
Taxa d'atur a la Unió Europea i avui, en el fons, hem quedat que donaríem la dada allà al començament
per no acabar la secció així una mica deprimit, segons com, eh?
No.
És una taxa una mica negativa?
Bé, si la comparem amb l'espanyola no és tan negativa,
perquè la mitjana d'atur a la Unió Europea en aquests moments, en els 27 Estats membres,
la mitjana és el 10%, no?
Si ho comparem amb la que té l'Estat espanyol, que és un 20%, aproximadament,
doncs resulta que en el conjunt de la Unió Europea estan a la meitat.
d'aturats, no?
I, per tant, les nostres dades són bastant negatives.
En aquest moment sí que ens trobem a la cua d'Europa.
Encara hi ha un país que es troba en una situació pitjor que l'espanyol,
que és l'Atònia.
L'Atònia estava en una situació actualment del 22,3%, no?
D'atur.
D'atur.
D'atur.
No sé si això és una situació normal per l'Atònia o també...
Desconec, no et sabria dir, no et sabria dir.
En canvi, els països, diguem-ne, on hi ha un índex d'atur més baix,
en aquests moments és als Països Baixos, el que nosaltres anomenem Holanda, no?
Holanda, Alangràs.
I, efectivament, que és el 4,1%, i a Ústria, que és el 4,9% del total de la població d'aquell país.
La resta de països estarien pel mig, no?
No n'hi ha cap que destaqui especialment per dalt o per baix.
Els que destaquen per dalt, és a dir, amb més desocupació, són els espanyols i els latons, no?
I els que destaquen per l'altra banda, com amb menys atur, són els austríacs i els holandesos.
La resta va pol·lulant, però s'ha de dir que les dades espanyoles són bastant negatives.
I, bueno, si això, per exemple, ho comparem amb altres parts del món,
doncs ens trobem que, en relació, per exemple, als Estats Units,
doncs també la situació d'Espanya i d'Europa és negativa,
perquè en aquests moments als Estats Units hi ha una taxa d'atur del 9,7%,
és a dir, una miqueta per sota de la mitjana europea,
i al Japó en aquests moments la taxa de desocupació és del 4,8%.
És a dir, que es trobaria, si fos Japó, un estat europeu,
doncs entre els països amb menys atur, amb més ocupació.
Doncs així estan les xifres pel que fa a l'atur, almenys fins a mes de març,
que és el que podem controlar.
Sí, perquè ara el que faran a continuació,
la Unió Europea ha centralitzat totes les dades del mes d'abril
i cap a finals d'aquest mes ens diran quina és la mitjana de tota la Unió Europea.
Entrem, si us sembla, ja en la notícia de la setmana o el tema del dia.
Tu què diries?
Podem parlar del tema gros i al final acabem amb el que és la notícia.
El tema gros que, home, jo diria que pel títol és una mica feixuc, eh?
Parlarem sobre l'aplicació del dret de la Unió Europea als Estats Membres.
Per què?
Què justifica que parlem?
O sigui, com s'aplica el dret que marca la Unió Europea?
Com es fa complir?
Sí, com s'executa.
Com s'executa en cadascun dels Estats Membres.
Però per què en parles d'això?
Això és un tema feixuc, eh?
Això és un tema que et donaria lloc a una classe a la universitat de dues hores
i seria bastant pesadet.
Però jo crec que hi ha una anècdota que ens porta cap a aquest tema de cap, no?
I l'anècdota va venir ja fa unes quantes setmanes
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya,
el publicat en el número 5606, el publicat el 13 de...
El DOC, perdona, que seria l'equivalent al BOE,
és aquell diari molt feixuc, més feixuc que el tema encara.
Sí, és un bolletí on es publiquen totes les lleis
que entren en vigor en aquell territori, en aquest cas a Catalunya.
I per tant, en el bolletí oficial de l'Estat es publiquen les lleis i els reglaments,
és a dir, totes les normes que s'apliquen a nivell de tot l'Estat espanyol
i en el DOC, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya,
les que es publiquen en el territori de Catalunya.
Després, cadascú de les províncies també té el seu bolletí oficial de la província
on es publiquen també algunes normes d'abast provincial i local,
concursos i coses així.
I a nivell de la Unió Europea també tenim un diari oficial,
que és el Diari Oficial de la Unió Europea,
on es publiquen totes les normes que tenen el seu àmbit d'aplicació
en tot el territori de la Unió Europea.
És la manera de fer-ho públic, que consti per escrit i es posa públicament.
Tot i que, clar, un s'ha preguntat qui es llegeix tot això,
perquè no sé si heu vist mai el BOE o el DOC,
i són els dos que he vist, i és molt feixú.
Sí, no hi ha dibuixos ni fotos.
No, no. I a més, clar, és llenguatge d'onres, aviat jurídic, no?
Clar, són lleis, són normes, i per tant, això només són lleis-leis.
Està a l'abast del públic, tu, si vols, tu mires.
I, de fet, s'ho llegeix la gent, eh?
S'ho llegeix i s'ho llegeix els que sobretot han d'aplicar després aquestes normes, per exemple.
A qui li toca, no?
Clar, i aquí és on ve l'anècdota de la setmana, perquè un es pensa...
Quin dia, quin diari, quin dia que hem d'anar a buscar?
El diari oficial del 13 de genèfe, març, abril, d'abril del 2010.
Ah, fa poquet.
Sí, de fa molt poquet.
I exactament hauríem d'anar a la plana,
atenció amb la plana, eh?
Perquè, clar, aquí es va comptant les planes, no d'aquell número,
sinó de tot, des del primer número de l'any, es van acumulant les planes, eh?
Perquè hauríem d'anar a la plana 28.596.
Perquè després tot això és de verxivar junt com si fos un sol tom, no?
Efectivament.
Com un volum i...
Efectivament.
I, mira, doncs resulta que en aquest número del diari oficial de la Generalitat de Catalunya
es va publicar una ordre, no?
L'ordre AAR barra 218 barra 2010 de 6 d'abril, no?
Com diu, uf, quin nom, no?
Per la qual s'estableix el procediment per a la tramitació dels ajuts en pagament únic
i altre règim d'ajuts comunitaris en agricultura i ramaderia
per a la campanya de comercialització 2010 i 2011,
i per la qual també es convoquen els ajuts correspondents amb les seves bases, no?
És a dir, és una ordre que el que fa és convocar tota una sèrie d'ajuts per a pagèsos
que són ajuts que surten dels fons de la Unió Europea,
però que després executa directament la Generalitat de Catalunya, no?
La Unió Europea diu, té Generalitat de Catalunya, tenim tot aquest sac de diners
perquè tu distribueixis entre els teus pagesos.
Efectivament.
I llavors la Generalitat diu, val, jo com ho distribuiré això?
Doncs a qui tingui...
Bé, no, les condicions les estableix també la Unió Europea.
Ah, val, val, val.
I diu, mira, les condicions per poder gaudir d'aquests ajuts són aquest, aquest, aquest i aquest.
I llavors l'únic que fa la Generalitat de Catalunya és fer una convocatòria
dient, a veure, qui compleixi aquests requisits, li donarem ajuts.
obre un termini perquè es presentin les sol·licituds i després la pròpia Generalitat de Catalunya
el que fa és, doncs, donar els ajuts entre aquells que ho compleixen.
Fa d'administrador, no?
Sí, fa executar les normes.
Ara parlarem en detall.
Doncs mira, en aquest ordre de la Generalitat de Catalunya, el seu article 22,
on es regulen els ajuts a la producció de llavors certificada.
Llavors certificada.
Llavors certificada.
Llavors certificada, són les llavors que compleixen uns requisits determinats.
Això per què es fa?
Doncs per fomentar que determinats productes tinguin una qualitat mínima,
que es garanteixen unes llavors que tinguin també una qualitat mínima.
Llavors perquè els pagesos conreien aquestes llavors certificades,
el que es fa és donar uns ajuts especials, no?
Així es facilita que hi hagi una producció de més qualitat.
Doncs en aquest article 22, més exactament a l'apartat segon de l'article 22,
que si al final diu, no?, parla, diu,
la venda s'acreditarà mitjançant factura, alberà o altres documents admesos,
en dret que ho provin, no?
L'establiment autoritzat ha d'acreditar que la llavor,
un cop envasada, presentada i certificada oficialment,
s'ha comercialitzat segons el que disposa l'article 21 del reglament CE número 1121 barra 2009.
Llavors, clar, jo crec que el senyor que estava picant això,
doncs diu, oh, quin rotllo, no?
I a continuació posa,
tot això passava abans que fóssim catalans
i pels boscos i pels prats trobaves quatre gats.
La mar era més blava, la ginesta feia olor
i encara no es parlava de televisió.
Això que a continuació d'aquest ordre,
a continuació, en el mateix paràgraf, no?
És a dir, jo crec que estava avorrit i va dir...
I continua encara amb més normativa, eh?
Posarem un fragment i a continuació diu,
les persones beneficiaran i s'hauran de complir els següents requisits, no?
Sí, sí.
Ah, adjuntar la sol·licitud única, etcètera, etcètera.
El senyor que estava escrivint tot això li va sortir com una vena poètica.
Efectivament.
I va agafar un fragment...
I va agafar un fragment...
Deia estar ja fent fins al dalt de tot, ja.
D'una cançó popular que està publicada en un llibre d'Història de Catalunya
que ens parla de la prehistòria a Catalunya, no?
I va afegir aquest fragment aquí al mig, no?
Jo crec que això ho va afegir en el moment que ho estava picant,
pensant, que avorrit, mira, ara farem això i li farem la gracieta,
però es va oblidar d'esborrar-ho, no?
I entre tanta lletra va quedar publicat.
I va quedar publicat.
I això s'ha publicat i un pot veure-ho.
El que es va fer a continuació al cap d'uns dies és publicar una fe d'errades
en què es deia que aquest fragment no havia d'anar en aquest context, no?
Perquè, clar, això és dret vigent.
Aquesta rondalla passa a ser dret vigent en virtut del que posava aquesta persona aquí.
I això no tocava, com diria l'expresident Pujol, no?
Quina gràcia, però escolta, i com te n'has assabentat tu d'això?
Vull dir, això realment vol dir que la gent es llegeix el DOC,
almenys la part que els hi toca, no?
Perquè això ha corregut.
Això ha corregut.
De fet, m'ho va enviar per internet un alumne.
M'ho va enviar per correu electrònic un alumne,
la qual cosa indica que alguns alumnes, pel que sigui,
jo crec que aquest alumne per motius professionals,
doncs ja treballa amb aquest tipus de normatives
i li va fer gràcia i m'ho va enviar perquè...
I llavors he pogut constatar que altres companys de la universitat,
altres professors, això ha anat corrent, no?
Perquè, clar, efectivament és un esdeveniment molt, molt curiós, no?
Que té la seva gràcia dins aquest món del dret
que és bastant avorridot, les coses com siguin, no?
Doncs mira, és xulo, perquè ara aquest senyor que...
Quin càrrec te'n té aquest senyor? Què fa?
Hi ha una persona que es dedica...
Jo crec que ha passat...
No, no ho sé, és un transcriptor,
però jo crec que ha passat el transcriptor ras automàticament,
perquè, clar, doncs, amb una rata com aquest tipus
l'hauran degradat el més baix de tot.
Fa molta gràcia la fe de rates encara més, eh?
Clar, però clar, és que s'havia de fer la fe de rates.
Sempre, els diaris oficials acostumen a haver-hi fe de rata
els caps d'uns dies quan detecten coses, no?
Però, bueno, una rata d'aquest tipus té la seva gràcia,
la veritat és que sí.
I ha sigut l'excusa avui també per parlar sobre això,
l'execució del dret de la Unió Europea.
Sí, perquè això ens porta a parlar
de qui s'encarrega d'executar el dret de la Unió Europea, no?
Són els estats, la pròpia Unió Europea...
Doncs, bueno, aquest és un exemple clar
que, en condicions normals,
qui s'encarrega d'executar el dret de la Unió Europea
són els propis estats membres,
són les administracions dels estats membres,
si no la pròpia Unió Europea.
Per què?
Però una cosa del que ja parlàvem el darrer dijous, no?
Si te'n recordes, el darrer dijous vam parlar
de quants funcionaris té la Unió Europea, no?
33.000, vam dir.
Efectivament, bueno, el número exacte no el sabíem,
però sí que sabíem quants funcionaris hi havia
de la Comissió Europea, no?
I aquí sí que aquests eren 33.000.
Justament, la Comissió Europea és l'òrgan,
és la institució que s'encarrega de preparar les normes
i després, en principi, de fer-les complir,
de controlar que s'apliquin, no?
I en alguns casos es opcionals d'executar-la.
Però, clar, 30.000 persones per encarregar-se
de tot el que feien amb 27 Estats membres
no podrien executar-ho bé, tot això.
Provocarien un col·lapse absolut, no?
Llavors, què és el que es fa?
És atribuir als Estats membres el poder d'executar,
de fer complir aquestes normes.
Què han de donar uns ajuts a pagesos?
Doncs donen directament les administracions dels Estats, no?
Que són els que s'encarregaran de recollir les instàncies
i després de resoldre en base a unes bases
que ja ha marcat prèviament la Unió Europea.
Clar, si això haguessin de fer 33.000 funcionaris,
estaríem tots.
No arribaríem a tot arreu.
No arribaríem, no arribaríem.
Pensa que el que dèiem l'altre dia
és que a Espanya hi ha més de 3 milions de funcionaris, no?
Que són els que s'encarreguen d'executar les lleis espanyoles
i també les europees, no?
Doncs són aquests.
A més, els Estats tenen plena llibertat per decidir
quin és el procediment que seguiran per complir,
per executar aquestes normes
i quin serà l'òrgan encarregat de complir-ho, no?
D'executar aquestes normes.
Per exemple, en el cas d'Espanya,
doncs en matèria de ramaderia i pesca,
com que això són competències atribuïdes a les comunitats autònomes,
qui s'encarrega de fer complir la normativa en matèria d'agricultura
són les comunitats autònomes.
En aquest cas, la Generalitat de Catalunya,
que fa ordres com aquestes, no?
És a dir, i no diu res la Unió Europea.
No, no, ha de ser l'Estat central o ha de ser un municipi, no?
Cada estat s'organitza com vulgui.
El que ha de fer els Estats és complir amb les normes, no?
I tenen els Estats llibertat de decidir com ho fan.
Mentre es compleixin, ja està bé.
I per tant, nosaltres, moltes vegades,
quan hem de demanar que es compleixi una determinada norma
de la Unió Europea,
hem d'anar a reclamar els òrgans dels Estats,
a l'administració de l'Estat,
i en el cas que l'administració no ho faci bé,
haurem d'anar als tribunals de l'Estat,
que són els que hauran de reconèixer
que nosaltres tenim determinats drets, no?
I no haurem d'anar a la Unió Europea,
perquè la Unió Europea no està dimensionada
per rebre totes les peticions dels ciutadans,
ni per rebre totes les queixes dels ciutadans,
i donar-los una resposta adequada.
De tota manera, sí que ens es diu
que com a ciutadans tenim els nostres drets
i que també tenim possibilitat de posar-los en contacte.
Efectivament.
És a dir, en el cas que després un Estat
no compleixi amb allò que s'establir,
sempre ens queda com a últim recurs
queixar-nos davant de la Unió Europea.
Com? Doncs fent un éxit de creixer
davant de la Comissió Europea,
i en supòsits molt, molt excepcionals,
fer també, presentant demandes
davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Però això és molt, molt excepcional.
Primer hem d'anar a queixar-nos a l'administració,
al nostre Estat, als òrgans de l'Estat,
que ells estan obligats a complir amb el dret.
I només en el cas que no doni una resposta adequada
podrem anar directament a les institucions de la Unió Europea.
O sigui, se m'acut si, per exemple,
detectem que no se'ns està, doncs,
complim bé que no s'està executant
un dret que tenim com a ciutadans
i que arriba des d'Europa, marcat des d'Europa.
I ens n'anem, que ara la tenim a l'oficina Europa Directa,
que tenim a la Facultat de Lletres,
a la ex-Facultat de Lletres,
a la Imperial Tarracó.
Bé, clar, dius, bé, això ve d'Europa,
me'n vaig a l'oficina aquesta, que la tinc molt a l'abast.
Allà ens diran que reclamem...
Allà et donaran la informació adequada
perquè puguis fer la reclamació
davant de la instància competent.
I llavors s'adreçaran directament
als òrgans de l'Estat, els que siguin.
Segurament ells ja ens podran donar informació.
Només en casos molt excepcionals,
la pròpia Unió Europea s'encarrega
d'executar el dret de la Unió.
Per exemple, en una matèria que es diu
dret de la competència,
que és el dret que es regula
que el lliure mercat,
que el capitalisme funcioni adequadament.
Com que aquest és un dret que afecta
a les grans empreses i als estats,
essencialment,
i que moltes vegades serveixen...
I empreses de diferents estats.
Sí, o del propi estat,
però grans empreses
i que moltes vegades
els que som beneficiats
de determinats drets
som els ciutadans,
que som els que al final rebem això.
La conseqüència és del comportament
de les grans empreses.
Doncs quan abusen aquestes
i incompleixen normes,
en aquests casos
sí que podem reclamar
davant de la Unió Europea.
I la Unió Europea
pot sancionar directament
als estats o a les empreses
per haver incomplert
el que s'anomena
el dret de la competència.
Per exemple,
la multa més grana,
i això també vam parlar
ja fa uns mesos,
que s'ha imposat mai
en una empresa,
ha estat la multa
que ha imposat
la Comissió Europea
a Microsoft
per incloure
l'Internet Explorer
com a navegador
per defecte
dins del que és el Windows.
I això s'ha fet,
segurament,
si hagués de fer un estat,
no ho hagués fet mai.
No s'hauria atrevit
a lluitar contra Microsoft
d'aquesta manera.
Per tant,
només en qüestions
molt, molt puntuals,
l'execució directa
del dret de la Unió Europea
li correspon
a la Comissió Europea.
La resta són els estats
que ho han de fer.
Deu haver passat, no?
S'aconeix més d'un...
Vaja,
algun cas
en què un estat
hagi sigut enganxat,
enxampat,
perquè no complia,
no executava?
Ui,
contínuament.
Sí?
De fet,
per exemple,
normalment,
les diverses direccions generals
van informant
dels procediments
d'infracció
que s'han iniciat
contra els estats
durant un període determinat,
que no és gaire gran,
vull dir,
en el darrer mes,
doncs,
hem iniciat procediments
d'infracció
contra aquest estat,
contra aquest altre,
per aquest motiu
i per aquest altre,
no?
i sí que n'hi ha molts.
Llavors,
nosaltres,
el que hem de fer,
quan veiem que l'estat
no ens respon,
és queixar-nos davant
de la comissió,
que la comissió investigui
i la comissió investiga
i després si considera
que aquell estat
està incomplint,
en alguns casos
sanciona directament
i en altres,
si no,
planteja un recurs
davant del Tribunal de Justícia
perquè el Tribunal de Justícia
condemni a l'estat
i en alguns casos
fins i tot
imposi una multa
per aquest incompliment
que s'ha produït
per part de l'estat.
Que hi ha advocats
especialitzats
en dret europeu.
Sí.
A part de tu,
vull exercir,
eh?
Bé,
de fet,
jo crec que tot,
el dret europeu
ja forma part
del nostre panorama
legislatiu
i per tant
tots els advocats
han d'aplicar
i han de conèixer
tant el dret local
com l'autonòmic
com l'estatal
com l'europeu.
Va,
tot lligat.
T'ho dic perquè a vegades
com a consumidors,
com a ciutadans europeus,
doncs no sabem
però si allò
que aquell dret
que se'ns està incomplint
té una normativa europea
al darrere
o bé
d'un grau més baix,
no?
Clar,
jo crec que,
mira,
quan un tingui dubtes
de si això
prové d'una obligació
establerta
amb una norma
de la Unió Europea,
jo crec que anar
a l'oficina d'Europa
diré perquè t'hi assessorin
no està malament.
Anar amb un advocat
perquè t'assessorin
tampoc està gens malament
perquè ell et podrà dir
si existeix o no
existeix aquest dret,
no?
I des d'aquesta perspectiva
doncs demanar informació
amb un especialista
doncs sempre està bé
i els advocats
en saben també
de dret de la Unió Europea.
és una assignatura més
la del dret de la Unió Europea
dins dels plans d'estudis
de les facultats
de dret d'Espanya
i a més a més
dins del que són
les assignatures especialitzades
doncs com dret administratiu,
com dret penal,
com dret mercantil,
com totes aquestes assignatures
ja es parla
de la normativa europea
com una norma més.
Doncs al fons
això és el que volíem saber
arran d'aquesta
anècdota tan divertida,
el que volíem saber
sobre l'aplicació
del dret de la Unió Europea,
com l'apliquen,
com la fan complir
els diferents estats membres.
Tanquem però, sí,
amb la notícia de la setmana
i és que tots els que
teniu la vista fixada en Europa,
que d'alguna manera
o altra sou especialistes
en la Unió Europea,
celebreu el dia d'Europa
aquest diumenge.
Sí, és el dia...
Tu faràs alguna celebració especial?
Doncs jo m'aniria a fer castells,
que és el que acostumo a fer
tots els diumenges,
o quasi tots els diumenges,
m'aniria per a fort,
que hi ha una diada castellera
amb els nens del Vendrell
i la jove de xiquets de Tarragona
i allà estaré fent castells.
Però no desplegareu
cap bandera europea,
de l'enxaneta, no?
Això ja depèn del cap de colla,
no sé, potser li podem proposar,
veure si ho accepta.
De senyeres n'hem desplegat
unes quantes,
i per tant,
potser no estaríem malament
portant la bandera d'Europa.
Com és que tenim un dia d'Europa
i per què és el 9 de maig
o el primer diumenge de maig?
És que no sé com va.
El segon en seria, en tot cas.
No, el dia exacte,
el dia és el 9 de maig.
Tots els 9 de maig...
Caïm el que caï.
Efectivament, és el dia d'Europa.
Per què és el 9 de maig?
Doncs perquè el 9 de maig
de l'any 1950,
el ministre d'Afers Exteriors de França
va fer un discurs
en el que proposava
la creació
de l'embrió
de la llavor,
de lo que avui diria
és la Unió Europea,
que era una organització
a nivell europeu
que gestionés
el carbó i l'acert
del màxim d'estats europeus.
I aquesta organització
tindria un poder
per sobre dels estats.
I els estats ja no podien dir res
ni sobre la comercialització
ni sobre la producció
del carbó i de l'acert.
I aquesta idea
que va llançar
el ministre d'Afers Exteriors
francès,
que es deia Robert Schumann,
doncs va quallar
i ha donat lloc
a l'actual Unió Europea.
I aquest discurs
es va fer un 9 de maig
de 1950.
1950.
Com es deia
aquesta primera organització,
aquesta primera llavor?
Comunitat Europea
del Carbó i de l'acert.
Aquesta va ser
la primera
de les comunitats europees.
Després va venir
la Comunitat Econòmica Europea,
la Comunitat Europea
de l'Energia Atòmica
i ara aquestes organitzacions
han estat substituïdes
per l'actual Unió Europea,
que és l'evolució
d'aquelles tres primeres comunitats.
Ara potser posaré la pota
per el Benelux.
El Benelux,
de fet,
el Benelux
és una associació
entre Bèlgica,
Països Baixos
i Luxemburg
que el que estableix
és una unió duanera.
De tal manera
que tenen un mateix
aranzel exterior
i a més a més
els productes
entre aquests tres països
circulen lliurement
sense haver de pagar
les taxes duaneres.
Aquest va ser un projecte
anterior
a les comunitats europees.
El que van fer
aquests tres països
després és entrar
a formar part
de les comunitats europees
i per tant
el seu projecte
va quedar desdibuixat.
Va ser com una cosa
més en petit format.
Clar,
i a més a més
menys ambiciós
que les comunitats europees.
Les comunitats europees
és molt més
que una unió duanera
que era el Benelux.
El que passa
és que ens ha quedat
en l'imaginari
allò del Benelux.
Sí,
que a més si t'hi fixa
és l'acrònim,
són les inicials
cadascuna de les cínomes
dels tres països
Bèlgica, Holanda
i Luxemburg.
Molt bé.
Al fons,
i com se celebra
a nivell europeu
el Dia d'Europa?
Bé,
doncs a nivell europeu
es fa un cartell
que un pot consultar
en la plana web
de la Unió Europea
i algun acte institucional
a Brussel·les
a nivell central.
Després,
cadascun dels països
organitzen també
diversos actes,
no?
En col·laboració
amb les administracions
nacionals.
Per exemple,
l'acte més important
dels que celebraran
a Catalunya
es produirà
aquest diumenge
entre les 11 del matí
i dos quarts de dues
al Parc de la Ciutadella
que és el mateix lloc
on ara es celebra
també l'11 de setembre
la festa institucional,
no?
I allà,
durant tot el dia,
doncs,
hi haurà diversos
tallers
i hi haurà festa
i hi haurà festa.
Està una festa
pensada molt
en la família,
no?
Al matí hi haurà
tallers infantils
i música
amb un quartet
de folk,
no?
i després
ja vindrà
l'acte institucional
a les 12 del migdia
amb una lectura
del manifest
del Dia d'Europa
a càrrec,
en aquest cas,
del Carles Prats
que és un periodista
especialitzat
en temes europeus
i amb la presència
del president
de la Generalitat,
de l'alcalde de Barcelona,
del vicepresident
del Parlament Europeu
i després també
diversos parlamentaris
catalans
que estaran presents
en la part de la Ciutadella.
Un cop acabi
aquesta part institucional
que li dona
petxoc
i li dona
prestància a l'acte,
seguirem també
amb altres actes
pensats sobretot
per gaudir
en família.
Diumenge al matí?
Això a Barcelona,
al part de la Ciutadella.
I després altres municipis
van organitzant coses
i per tant jo
el que faig
és convidar-vos
a fer un seguiment
del que és l'agenda
del cap de setmana.
del cap de setmana
perquè ja veurem
els diversos municipis
de les nostres contrades
que organitzen actes
relacionats amb el Dia d'Europa.
N'estarem al cas,
us ho explicarem.
Alfons,
moltíssimes gràcies,
que passis bon dia
d'Europa diumenge
i ens trobem dijous vinent.
Fins dijous,
bona tarda.