Comença l'Espai AI Europa, en què?
Amb l'Alfons González, professor de Dret Comunitari de la URB,
doncs entenem, intentem entendre una miqueta millor les claus de la Unió Europea.
Avui assistim concretament a una entrega de premis
que tindrà lloc aquesta nit a Brussel·les.
Alfons, i no ens hi han convidat?
No ens han convidat.
Físicament no, però vaja.
Però demà podem saber qui ha guanyat els premis.
Podem fer la travessa també, no?
Podem fer una travessa, però crec que no en sortarem ni una.
No!
No ho sé, ho podem provar, però a veure què.
Són premis per designar qui és l'Eurobeu de l'any.
Sí, és uns premis que dona un setmanari que es fa a Brussel·les
que es diu European Voice, que es publica des de l'any 95
i que està destinat al públic especialista en temes europeus.
De fet, un pot pensar, i a qui vol i pot pensar això?
Doncs a molta gent, a molts funcionaris, per exemple,
a molts funcionaris de la Unió Europea,
però també els que treballen als diversos ministeris d'afers exteriors
i altres ministeris dels estats membres per saber què s'està coent allà a Brussel·les,
quins són els rumors, quines són les notícies, què és el que opinen les diverses institucions,
i fins i tot els empresaris, no?
Les organitzacions de defensa de consumidors, per saber què s'està treballant allà.
No és un butlletí oficial, eh?
No, és un diari independent, és un setmanari independent
i, per tant, està elaborat amb criteris periodístics.
Que el podem trobar per aquí, via internet?
Doncs, via internet, tenen una versió electrònica
que et permet veure les notícies, però no en profunditat,
és a dir, fan una presentació, una mica el resum del que és la notícia,
però si volguessis veure la notícia en tota extensió,
també hauries de fer una subscripció electrònica d'aquesta publicació.
Però, per tant, tenim la possibilitat, eh?
Tenim la possibilitat, efectivament.
European Voice, així es diu,
i ells organitzen aquest premi, l'Europeu de l'Any,
amb diferents categories, o...?
Sí, efectivament.
Tenim cinc categories diferents,
que és la del Polític Nacional de l'Any,
Comissari de l'Any,
també tenim Membres del Parlament Europeu de l'Any,
la quarta categoria és la de Funcionaris de l'Any,
fins i tot als funcionaris també se'ls dona premi,
i la darrera és Inspiració de l'Any.
Aquest és un premi curiós,
perquè és un premi a alguna cosa europea
que serveix per representar els valors d'Europa,
arreu del món.
I aquí ja veuràs que aquesta categoria entra de tot,
coses que són materials, com col·lectius,
com persones individuals.
Ah, sí?
A veure, categories.
Polític de l'Any, Comissari de l'Any.
Sí, membre del Parlament Europeu de l'Any,
és a dir, Parlamentari Europeu,
Funcionari i Premi Inspiració de l'Any.
Inspiració Europea.
Els nominats en cada categoria ja ho saben,
però el que no se sap encara són els guanyadors, no?
Clar, clar, i segurament aquesta ni també s'ha de dir,
tenint en compte la gran quantitat de nominats
que no estaran allà en aquell sopar.
En aquell sopar no crec que hi siguin tots
perquè alguns són primers ministres,
amb ministres d'afers exteriors,
altres són col·lectius, no?
I per tant no crec que hi siguin tots.
Però demà entraré a la web d'aquest semanari,
miraré les fotos,
perquè hi haurà fotos també de l'esdeveniment,
i veurem qui hi havia i qui no hi havia en aquest sopar.
Perquè protocol·làriament on se celebra aquest sopar?
Doncs en un recinte a Brussel·les,
un palau,
on s'organitza aquest sopar
organitzat per aquest semanari.
Doncs anem a dir algun dels noms
que sonaran aquesta nit i que podran portar-se.
Podem anar a la inspiració de l'any,
que és l'última de les categories que és curiosa.
Aquesta categoria hi ha en aquests moments
cinc candidats, no?
El primer candidat és una Premi Nobel de Literatura
de l'any 2009, és la Herta Miller.
La Herta Miller va rebre el Premi Nobel de Literatura,
és una poetisa que va néix a Romania,
però era de la minoria alemana.
Aquesta persona va ser perseguida a Romania
per defensar els drets del col·lectiu alemany
i per denunciar el feixisme i la corrupció
del règim de Ceau-Txescu.
Va haver de marxar de Romania
perquè era perseguida,
se'n va anar a viure a Alemanya,
i allà a Alemanya també va tenir problemes
perquè estava denunciant contínuament
també els règims comunistes,
i en aquell moment que es va començar a produir
la reunificació alemana
i l'apropament entre els dos col·lectius,
ella va denunciar que s'estava donant premis
als que havien dirigit
l'antiga República Democràtica Alemana,
és a dir, els comunistes,
i que això no s'havia de fer,
que se'ls havia de jutjar
perquè aquell era un règim totalitari.
En definitiva, això es veu a tota la seva obra
i va rebre l'any passat
el Premi Nobel de Literatura.
i aquest any està nominada en aquest Premi Europeu de l'any
perquè es considera que ell ha estat una persona
lluitadora per la dignitat humana.
Aquí tenim un dels candidats,
és a dir, un...
Heta Miller.
Heta Miller.
El segon dels candidats és el Bertrand Picard.
El Bertrand Picard és el líder del projecte Solar Impulse.
Què és aquest projecte?
Doncs aquest és un projecte tecnològic
que ha aconseguit que per primera vegada a la història
voli un avió a la nit,
és a dir, a la nit, sense sol,
impulsat per energia solar.
Home, no, si m'èric també...
I això, diguem-ne, és un projecte que, diguem-ne,
obre noves portes, per exemple,
per a l'estalvi energètic,
per a evitar contaminació, etcètera,
i és un projecte totalment europeu.
I, doncs, per tant, se li dona aquesta candidatura
per promoure l'immens potencial
de les energies renovables i les noves tecnologies.
Qui anava a pensar que un avió
podria volar amb energia solar,
però sense rebre en aquell mateix moment sol,
perquè volava a la nit l'avió.
Aquest és el segon dels candidats.
El tercer ens sona més.
De que era molt diferent, ja veieu.
Sí, sí, ara veuràs el tercer.
El tercer és la selecció espanyola de futbol.
No, no, va, no, no.
Sí, també.
Guanyadors del Mundial aquest any,
i, per tant, com que, diguem-ne,
representant l'esperit europeu arreu del món...
Però quin esperit europeu han representat arreu del món?
Ells consideren que, en aquesta fase final,
en què hi havia molts equips europeus,
han posat en la primera línia,
en la primera plana dels noticiaris
d'arreu del món, Europa.
I, per tant, només per això es mereixerien el premi.
Tot i que, a la candidatura,
diu una cosa bastant curiosa,
diu, encara que a la final
no va ser la millor publicitat
per al joc de futbol.
recorda aquella final entre holandesos i espanyols,
que van haver-hi més d'una garrotada,
i, per tant, malgrat això,
doncs són candidats al premi.
Escolta, vols dir que no té res a veure
aquesta presidència espanyola?
espanyola...
No, no crec, no crec,
perquè, de fet, amb unes altres de les candidatures,
que podem parlar després,
va un pal directe a la presidència espanyola.
Sí, sí, és a dir,
que aquí hi ha una mica de tot.
Al fons, jo m'enfadaré molt, eh,
si guanya la selecció espanyola.
Ara farem la porra, si vols, d'aquest,
i veurem a veure qui pot guanyar.
El quart, el quart candidat,
és el mercat de bons,
o de deute públic.
Això què és?
De fet, no és res,
és una cosa immaterial, no?
Però és simbolisme europeu.
De fet, el mercat de bons, el de deute,
és allò que compren els estats, no?
Perdó, allò que...
Bé, els diners que compren els estats,
és a dir, els prestes que demanen, no?
Per poder finançar el seu funcionament, no?
I això, de fet,
és una cosa que és fonamental pels estats.
És el que ara, per exemple,
està provocant tota aquesta crisi a Grècia,
a Irlanda, i potser a Portugal i a Espanya.
I és a dir, per funcionar,
tu has de comprar deute, no?
Però això és com donar-li un premi a la crisi?
No, perquè el que diuen és que
aquest és un mecanisme que ha funcionat molt bé
per poder, diguem-ne, finançar els estats.
Per què?
Perquè fins ara els polítics
no havien donat gaire importància a això.
I ara, a Europa s'ha adonat
que convé recolzar els estats
quan compren deute públic, no?
Quan emeten deute públic.
Per què?
Perquè si no se'ls recolza,
poden entrar en una crisi galopant
que pot arrossegar la resta d'estats europeus.
Bé, recolzar i supervisar, no?
Clar, de fet, clar.
Llavors, si et recolzen,
després et supervisen, no?
I per tant, aquesta figura
que representa una altra vegada
l'esperit de treballar conjuntament
a nivell europeu
és un dels candidats al premi,
ja veurem.
I l'últim dels candidats
és l'Aurelí Baltat,
que és l'editor
de la web d'Eurocontrol.
I quina és aquesta web?
A veure si recordem
que va passar no fa gaires mesos, no?
El famós núvol de cendra
que va invair
tot el continent europeu.
Doncs Eurocontrol,
que és un organisme
que regula tots els vols
a nivell europeu,
tot l'espai aere europeu,
doncs té una web
i aquesta web va ser clau
per emetre informació
tant als mitjans
com els diversos estats
de quin era l'estat exacte
d'aquest núvol
i per on podien passar avions,
per on no podien passar avions,
quin espai aere s'havia de tancar, etc.
I per tant,
l'editor d'aquesta web
d'aquest organisme internacional
també és un dels candidats
a l'esperit europeu.
En què correspon el premi
en aquesta categoria d'inspiració?
És un premi simbòlic.
És simbòlic,
no hi ha una dotació econòmica
al darrere, eh?
No, no, no.
És un premi simbòlic.
I per tant...
I el jurat està format
i els decideix la revista.
No, el jurat
és votació popular
entre els lectors
de la revista.
Ah, però entre els lectors
de la revista.
Sí, però tant...
Tant...
Bueno, diguem-ne,
són gent especialitzada
en temes europeus,
però vaja,
tu també com a lectora
de la publicació electrònica,
si entressis a la web d'ells,
també podries haver votat.
És a dir,
que aquesta, diguem-ne,
és una de les categories, no?
La d'esperit europeu.
Però també hi ha, per exemple,
si vols,
no analitzarem tots, no?
Però podem analitzar
el de funcionari.
Perquè, espera,
tu t'atrevesses a fer
una travessa?
Jo...
D'inspiració?
Jo crec que li podrien donar
el Bertran Picard,
el líder del projecte
Solar Impulse.
D'acord, estem per...
Sí, el de l'avió,
el de l'avió, sí.
Perquè jo crec que defensa
molt bé el que és l'esperit,
no?,
de les energies renovables,
de la no contaminació,
de l'estalvi,
de l'IMASD europeu
com a punter, no?,
en el món.
I jo crec que aquest
podia tenir possibilitats.
Tu per quina aposta?
Sí, jo anava a dir el mateix,
el que passa és que, Clara,
que m'has dit que els votants
són els lectors de la revista
i que, per tant,
són gent de tots els sectors
de la Unió Europea,
no ho sé, eh?
No, diries que la selecció
de futbol, potser...
Podria ser,
perquè jo m'imagino
tots els funcionaris espanyols
votant com a possessors.
Podria ser.
Podria ser,
però a mi em servia molt,
m'adurria molt, eh?
Però potser els holandesos
que van perdre la final...
Clar, potser fan la contra,
clar.
un altre candidat
per evitar això,
o els alemanys
que van perdre
les semifinals
contra els holandesos, no?
Clar, és veritat, és veritat.
Seria molt trist, eh?
Perquè, home...
En fi...
Ja veurem, ja veurem.
Funcionaris?
Funcionaris.
Mira, aquí hi ha funcionaris
de tot tipus, no?
Per exemple,
un és un assessor
de la Catherine Aston,
no?
Que es diu
Paul Skyti Christoffersen.
Catherine Aston és...
l'alt representant
de la política exterior
de la Unió Europea.
Ah, això.
Doncs, aquesta persona...
La que s'ha d'entendre
amb la Hillary Clinton,
per entendre'ns.
Efectivament, efectivament.
Doncs, aquesta persona
diuen que ha estat clau
per posar en marxa
tot el que és el servei
d'acció exterior
de la Unió Europea.
És a dir,
la Catherine Aston
era incapaç,
diguem-ne,
d'en sortir-se'n
i llavors va contractar
aquesta persona
que va donar un gir
a totes les negociacions
i que ha posat en marxa
tota aquesta maquinària
que és ara
el servei d'acció exterior.
La secretària.
Bé, no és ben bé el secretària,
és un assessor.
És un assessor.
És un assessor.
I, per tant,
aquest és una de les persones.
L'altre és el Jean-Claude Piris,
que aquest és el cap
del servei jurídic del Consell
i que jubila en guany, no?
I aquest seria un premi
a la seva trajectòria.
Ell, bé,
és un funcionari
de molt de prestigi
dins de la Unió Europea
i que, diguem,
n'ha tingut molt de predicament
i molt de poder.
Molt de poder.
Aquest és un altre.
L'altre és el president
del Banc Central Europeu.
En tant que manifestació
del poder real d'Europa.
És qui gestiona, per exemple,
el tipus d'interès de l'euro,
qui gestiona la força
de l'euro arreu del món.
I, a més,
és una persona
que ha demostrat
durant la seva humanitat
molta independència
respecte als estats.
No s'ha deixat invair
ni influenciar massa
per als estats
i sempre ha pensat
en clau europea.
Aquest és el tercer.
El quart és el Germán Van Rompuy,
que és el president
del Consell Europeu.
Aquest és una persona
que, diguem-ne,
agafava un càrrec
també de molta responsabilitat
i que un ben bé
llegint els tractats
no sabia què havia de fer.
I que és la primera vegada, no?
I que és la primera vegada
és aquest càrrec.
Llavors la gent deia
ja veurem, ja veurem si se n'en surt.
Doncs, bueno,
portem ja gairebé un any
de funcions
i, de fet,
se n'en sortit.
És a dir,
té una visibilitat notable,
tothom sap qui és,
ja, potser la Caterina
no ho sap tant,
però aquest sí,
aquest tothom sap qui és.
I malgrat el seu nom
enrabassat.
Efectivament.
Jo he dit rompull,
però ja no sé si és rompei,
rampoll o, no ho sé,
és belga
i de la part flamenca
i, per tant,
és nèrlandès.
Doncs,
aquesta és una persona
que, a més a més,
segons el semanari,
no ha comès cap error
des que ha començat
a manar.
I, per tant,
des d'aquesta perspectiva
també és un dels grans candidats.
I el darrer
és un funcionari
del Ministeri de Finances holandès,
del Ministeri d'Economia holandès,
que es diu
Berwey Martin.
Aquesta persona
no és funcionari
de la Unió Europea,
fixa't, no?
És un funcionari
del govern holandès.
I per què?
Perquè li volen reconèixer
el paper clau
que va tenir
durant la gran crisi
que va haver
la nit del 9 al 10 de maig
per protegir la zona euro.
En aquell moment
no se sabia ben bé
què s'havia de fer,
quina havia de ser
la solució
i ell va ser
el que va,
diguem-ne,
fer l'aposta
per un instrument
que s'anomena
Instrument Europeo
d'Estabilitat Financera Mundial,
que era un acord
que havien d'assumir
tots els estats membres
per poder,
diguem-ne,
estabilitzar
les zones euro
i que va aconseguir
salvar
les reticències
del govern
de l'Àngela Merkel,
del govern alemany.
En aquell moment
el govern alemany
no volia
que es cregués
aquest instrument.
Ell, diguem-ne,
va saber recollir
les demandes alemanes
i va fer
que es pogués crear
aquest instrument,
que en el fons
és un instrument
de préstec
pels estats europeus
i que és gestionat
per la Comissió,
amb molts poders
per la Comissió.
Doncs ell va ser
l'inspirador,
un alt funcionari
del Ministeri
d'Economia Holandès
que anava
a la delegació holandesa.
Que difícil, eh?
Sí.
Que difícil de triar.
Aquest és molt tècnic,
molt tècnic.
No, no, tots en general,
vull dir,
la categoria de funcionaris
és més difícil
perquè dius
tots sembla que s'ho mereixen
tal com ens ho has explicat,
clar.
Però tu què diries?
Ostras,
doncs jo amb aquest senyor
que es jubila,
perquè es jubila,
i si dius que té molt,
bueno,
que ha sigut tota una institució,
o si no amb aquest últim,
tu.
Sí?
El funcionari holandès?
Jo crec que no,
jo tinc una altra aposta.
Digue'm.
Jo crec que li donaran
el president del Consell Europeu,
el Herman Barron-Poi.
No trobes que és molt aviat?
Bueno, mira,
escolta,
a l'Obama li van donar
el Premi Nobel de la Pau
quan feia pocs mesos
que era president
i segurament ara ja no li donarien,
perquè era per la promesa
per marxar d'Afganistan,
etcètera, etcètera,
i d'allò no en queda res,
no?
I li van donar,
i ja el té.
Per tant,
el Herman Barron-Poi
com a mínim porta un any
i ja ha fet coses,
i no ha promès res.
Mare de Déu.
Ja veurem,
i ja veurem.
Doncs m'ho apunto, eh,
la nostra travessa.
Escolta,
Alfonso,
ens queden res un minutet i mig,
et sembla que esmentem
encara que només sigui esmentar
els polítics
i deixem la de l'Urbana
pel proper dia?
Sí, els polítics.
Dic jo, eh,
com a categoria
que també em pli de l'atenció.
Els polítics nacionals de l'any.
Aquí tenim,
en aquest cas,
tenim exactament
cinc candidats,
tot i que una de les candidatures
és doble, no?
El primer del candidat
és Andrus Ansip,
que és primer ministre d'Estònia.
I per què li donen
o proposen
el primer ministre d'Estònia?
Perquè diu,
tot i que hi ha
una crisi econòmica mundial,
ell ha aconseguit
estabilitzar la seva economia
fins al punt
que poden entrar
a la zona euro
sense estar-hi dins.
És a dir,
en un moment tan horrorós
per les economies europees,
ell ha aconseguit
estabilitzar la seva economia
i complir amb els requisits
per tenir l'euro
com a moneda.
Ja començava
abans d'aquest any,
doncs l'euro
també serà moneda
a Estònia.
Per tant,
per la seva bona feina.
El segon
és el ministre de Finastres
de Suècia
que també ha aconseguit
coses com, per exemple,
ajudar els bancs
no només de Suècia
sinó de la resta
de països nòrdics.
I per tant,
ell també demostra
aquí una solidaritat europea.
L'altre és el David Cameron
i el Nick Clegg,
que és el primer ministre
i el viceprimer ministre
britànics,
perquè han allunyat
a Anglaterra
de l'europessimisme,
de l'euroscepticisme.
I ara sembla
que malgrat
que és un govern conservador
que sempre eren
euroesceptics,
doncs són més europeus
que avança en l'època
de l'antic primer ministre.
Després tenim
el ministre alemany
de Defensa
que, diguem-ne,
ja ha modernitzat
l'exèrcit alemany
i que a més a més
parla clarament
i diu
Alemanya ha de participar
en els conflictes mundials
com, per exemple,
la guerra d'Afganistan.
I l'últim
és el ministre
de Finances
de Grècia.
Per què?
Perquè diuen
que malgrat
que la crisi
és una persona seriosa
i està fent
totes les...
portant
totes les solucions
perquè Grècia
surti
de manera seriosa
d'aquesta crisi.
Vota,
Alfons.
Jo voto
pels britànics.
Vinga.
I tu?
Sí,
jo també m'anava a dir.
Doncs vinga,
ja veurem.
Molt simbòlic.
M'ho apunto, eh?
M'ho apuntes.
El resultat
d'aquests premis
a l'Europeu de l'any
la setmana vinent
a l'AIA Europa.
Alfons,
M'ho apuntes.