Doncs ara sí, encarem la segona jornada en ruta per Estarri d'Àneu.
Ahir ens vam aturar en el seu encant natural.
Vam conèixer l'aigua molt de la Mollera d'Escalarre, per exemple.
Vam parlar també del Parc Natural i el Parc Nacional,
de les activitats apnàutiques i de pesca de l'embassament de la Torrassa.
Però avui coneixerem com era ara ja fa alguns anys, molts anys,
la vida de la gent de les Valls d'Àneu.
I ho farem de la millor manera possible.
Visitarem l'ecomuseu de les Valls d'Àneu.
Un centre on no només coneixerem el que guarda entre les seves parets,
a Casa Gassia, sinó que també farem rutes pel territori
per veure de forma empírica allò que s'hi explica.
Aquesta és la segona bona raó per visitar Escalarre.
La proposta es la fa avui Moni Balaguer.
Ella és guia de l'ecomuseu. Moni, bona tarda.
Molt bona tarda. Doncs mireu, des d'aquí a l'ecomuseu
us podem proposar moltíssimes activitats i bastant diverses.
Algunes relacions amb la natura, però sobretot amb la cultura, el lleure, etcètera.
Aleshores, sense morons d'Esterri d'Àneu, podríeu començar, per exemple,
fent un passeig cap a la realitat de principis del segle XX,
tot endinsant-vos a Casa Gassia, que és la seu de l'ecomuseu de les Valls d'Àneu.
Observant de prop aquesta casa, Gros la Madera, i en les explicacions de la guia,
us endinsereu d'una manera activa i participativa
a les formes de vida del pallars de principis del segle XX.
Veureu, per exemple, els calassos al graner,
la sala on s'aplegaven per diverses celebracions,
les habitacions, que eren els espais més privats de la casa,
i a la cuina, fins i tot, podreu seure al voltant del foc a terra,
observant els cremalls o el magnífic ferradal.
Aleshores, gràcies a la tasca de recuperació d'artesania local
que du a terme l'ecomuseu,
també podeu aconseguir ceràmica, cistelleria,
diversos objectes de fusta,
que són característics de la zona
i que es presenten a la quadra de Casa Carme,
que és l'espai que tenim per a l'artesania local.
A més a més, el comuseu no s'acaba esterri
i, escampat per totes les valls d'Àneu,
tenim el que se'n diuen els radials,
i que podeu conèixer vosaltres a través de més visites guiades.
Per exemple, es pot viatjar a l'edat mitjana
un cop arribats al castell de València d'Àneu
o al castell de Llort, es pot.
O podeu endinsar-vos al món de la fusta,
a la serradora hidràulica de l'Os d'Isil.
També podeu veure de prop l'elaboració del formatge
de la formatgeria de la Roseta de Gavàs
i fins i tot visitar esglésies romàniques excepcionals,
com Sant Joan d'Isil, Sant Pere del Borgal,
Sant Pere de Sorpe o Santa Maria d'Àneu.
En resum, vaja, carreretjant les diverses visites
que us oferim des de l'ecomuseu,
doncs podeu disposar d'una sòlida coneixença
dels aspectes culturals més característics
dels diferents pobles que conformen les valls d'Àneu.
I aquí esteu convidats.
Moltes gràcies, Boni.
estem convidats i anirem a l'ecomuseu.
Ja heu vist una de les peces clau
per conèixer millor la idiosincròsia de les valls d'Àneu.
L'ecomuseu està situat a la Casa Gazia,
una casa anauenca del segle XVIII,
al vell mig del barri vell d'Esterri d'Àneu.
Es tracta d'un magnífic edifici,
exemple de casa agroramadera,
representativa d'una època passada,
en què la base de l'economia local
era gairebé exclusivament la pagesia
i el criar de l'estiar.
La visita comença a la planta baixa,
dins les antigues corralines de bestiar,
on podrem veure un vídeo introductor
que recull a partir de vivències
de la mateixa gent del territori
els usos de diferents espais domèstics.
Una veu nou fons anirà guiant
per les habitacions i també pels passadissos.
En aquest primer espai, format pels graners,
les topines, la mosquera i les tones,
entre d'altres,
ens introdueixen en el món
de l'economia agrària tradicional,
amb el conreu del cereal,
la dieta o la conservació dels aliments.
Al llarg de la visita trobarem tot de detallets
que despertaran la nostra curiositat.
Per exemple, la gatera mòbil,
les estratègies per protegir-se de les rates
o l'enginya per no perdre gens de gra.
A la planta primera,
pujant les escales,
anem a parar al teulat,
la sala on se celebraven les trobades
i també celebracions familiars.
El prestigi i la categoria social de la família
es mesurava de diferents maneres,
per exemple, la baixella de luxe
o bé el mobiliari.
Veurem també les habitacions,
la intimitat de les quals es veia limitada
pel fet que les parets eren de fusta.
També ens ensenyen tot un món
de creences i rituals que formen part
i formen part, de fet, de la vida diària
per la protecció contra les tempestes
amb l'aigua beneïda,
l'ameneració Santa Rita o els encanteris.
La cuina amb una pica de pissarra,
el foc a terra a l'entorn del qual
girava la vida de l'allar.
Diuen que, si us hi acosteu,
encara es poden sentir les veus
dels membres de la casa.
De fet, l'allar de foc
conserva tots els seus elements,
com ara la cendrera,
on es guardava la cendra
que era reutilitzada per fer el llegiu.
A la planta segona,
segons canvia totalment,
la segona,
canvia totalment la nostra perspectiva.
Les noves habitacions que podem visitar
ja no estan ambientades,
sinó que, contràriament al que hem vist fins ara,
ens expliquen diferents aspectes temàtics
relacionats amb aquesta vida domèstica.
El primer que ens sobte,
quan pugem les escales de fusta,
és la maqueta de casa Garcia.
La quadra, el pallé, la llúpia,
el batedor i l'habitatge
són els diferents elements
que formen el conjunt patrimonial.
La casa, doncs,
no és únicament un lloc
com vivia una família,
sinó que, sota aquest concepte,
s'integren aspectes econòmics i socials
de primer ordre.
Les terres, les propietats,
el bestiar, la genealogia,
tot formava part d'una casa.
La vida de principi de segle
s'organitzava a partir
d'una marcada divisió del treball
a segons el sexe.
Aquesta ha fet la principal conclusió
que ens en portarem
després de visitar dues de les habitacions
d'aquesta segona planta.
A partir d'un seguit d'estris propis
de les tasques que realitzava cada sexe,
comprendrem millor
la profunda divisió sexual
que s'expressava en la comunitat pallaresa
de començaments de segle.
De seguida us parlem
de la resta d'infraestructures
de l'ecomuseu,
però ara anem a la primera pregunta.
Jo tinc anècdotes de l'ecomuseu, eh, Pep?
Explica, explica.
No, després, primer fer una pregunta que ara tenim...
Però tu vas visitar-lo quan?
Quan fa?
Un anyet.
Un anyet i escaig.
Et va agradar molt, no?
Sí, ho vaig trobar molt, molt interessant.
És una pregunta tendenciosa,
ho has vist, no?
Et va agradar molt?
No, però és veritat,
perquè ja t'ho havia dit...
Et va agradar?
Molt, molt, molt.
Pep Sunyer, fem la pregunta?
Vinga, va.
Va, que tenim la gent amb l'aia al cor.
Com es protegien antigament contra les tempestes?
Quina protecció tenien antigament contra les tempestes?
Tenim quatre opcions, eh?
977-24-47-67.
Ja podem anar trucant, eh?
977-24-47-67.
Tenim quatre opcions,
i per tant, de les quatre n'hi ha una que és la bona.
Com es protegien antigament contra les tempestes?
La possibilitat A, amb aigua beneïda.
La B, amb aigua del Carme.
La C, amb aigua de pluixa en dia de lluna plena.
I la D, amb aigua destil·lada,
amb la que també planxaven.
Com es protegien en dia...
antigament contra les tempestes?
A veure, tenim quatre opcions.
En joc un apartament,
un apartament, a l'apart del teu, trainera.
Un cap de setmana a l'apartament,
que després l'has de deixar, eh?
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, qui ets?
La Mònica Pujol.
Hola, Mònica, com estem?
Bé, anem fent.
Tu tens por de les tempestes?
No.
No, però és que, clar,
si cau una tempesta avui en dia,
t'enganxa una mica el sopluix,
però si caia llavors, escolta...
Com a veure...
Feina rai.
L'aigua i això, no,
a mi els llamps és el que em fa respecte.
Ai, els llamps.
Això sí.
Els llamps no fan respecte.
Mònica, bona tarda.
Bona tarda.
Has visitat mai a Està Ridaneu?
Doncs no.
Doncs mira, jo crec que t'agradarà molt, eh?
A veure, a veure.
A veure, repeteixo les opcions, eh?
Com es protegien antigament contra les tempestes?
Digues, Pep.
La A, amb aigua beneïda.
La B, amb aigua del Carme.
La C, amb aigua de pluja en dia lluna plena.
I la D, finalment, amb aigua destil·lada,
amb la que també planxaven.
Jo diria que la A, amb aigua beneïda.
Sí, perquè la de la planxa, com que no, no?
No, no, no me quadrava.
La del Carme tampoc, eh?
L'aigua del Carme tampoc.
Seria per altres coses, eh?
Com és que no has posat aigua de València, Pep?
No, perquè és que no, no, no, no.
Aquí no tocava, no tocava.
Aquesta és millor haver fet dubtar, eh?
Doncs ja està, Mònica, escolta, número 3.
D'acord.
Arribem a moldre, molt bé.
Vinga, gràcies.
Gràcies a tu.
Adéu, adéu.
Adéu.
Doncs, efectivament, eh?
Aigua beneïda, eh?
Amb aigua beneïda es protegia en contra de les tempestes.
Ho podré veure allà al museu, eh?
Al museu, l'ecomuseu, on les vaig de neu.
Seguim, seguim, seguim endavant.
A diferència dels museus tradicionals,
l'ecomuseu no es reclou en un edifici,
sinó que s'escampa territori enllà
per tal d'explicar la vida de les valls que el conformen.
Es vertebra, doncs, a partir de centres patrimonials
repartits pels pobles d'Ànau.
Actualment s'ofereixen a diversos espais.
Un és el que ja hem vist, la Casa Garcia,
però també hi ha la serradora hidràulica de l'Oseticil,
el conjunt monumental de Son
i el monestir benedictí de Sant Pere de Burgal
del segle XII, a Escaló.
La serradora hidràulica es troba situada
a la sortida del poble tocant a la Noguera Pallaresa,
en el camí que va a Perosa i als boscos de Bonavé.
Sí, sí.
La serradora tenia... Ah, clar, clar.
Ah, què?
No, és que ara estava pensant en la ruta,
que dic jo per aquí hi he passat o no hi he passat.
No, crec que no hi vaig arribar.
Tornem, i la serradora tenia,
com ja era habitual i normal,
la mola anexa, una mola que es troba
totalment transformada i que avui encara
es pot veure funcionant.
I el conjunt monumental de Son
constitueix una de les construccions emblemàtiques
del romànic d'Àneu.
S'anomena així pel seu interessant valor patrimonial
que atresora l'església de Sant Jus i Sant Pastor,
el comuní de Torre, del rellotge,
el retaule gòtic, les piques d'aigua veneida,
batismals i també d'olis.
Sant Pere del Burgal està considerat
com el monestir més important d'Àneu
i és un dels més importants de les valls pallareses.
Es troba tan sols 30 minuts caminant
des d'Escaló al març esquerre de la Noguera Pallaresa.
És un antic monestir benedicti
del que en resta l'església de planta basilical
amb tres naus construïts
sobre un primitiu monestir del segle IX.
Dos segles més tard, de fet,
es va refer seguint l'estil romànic.
La importància del monestir va ser capdalt
durant els segles XI, XII i XIII,
en què va esdevenir priorat de la grassa.
La seva decadència, però,
va començar al segle XV
i la seva fi el 1837
amb la desamortització de Mendizábal.
Va ser declarat a Monument Artístic Nacional l'any 1951,
però no ha estat fins fa èpoques recents
que ha estat restaurat tal com es troba actualment.
Cal destacar que les pintures murals originals
es troben al Museu Nacional d'Art de Catalunya
i representen, de fet,
el pantocrator entre els arcàngels Miquel i Gabriel
i dos anys.
A la part inferior es conserva encara la pintura d'una dama
que correspon a Llúcia de la Marca,
esposa d'Artau I,
compte de Pallars, datada del 1085.
I atenció, perquè ha dit això...
Arriba la segona pregunta d'avui.
Dit tot això, dit tot això.
Un cop dit tot això, arriba la segona.
Per cert, record-se la gent del Pallars que ens escolten.
Una abraçada.
Esterri d'Amel, una abraçada d'Esterri d'Amel.
Està anavant, per cert, està anavant.
M'he de ser xulo, va, digueu-nos-ho.
I fins i tot si poden fer foto i penjar-la al Facebook.
Si algú s'escolta des del Pallars,
d'Esterri d'Amel té una càmera fotogràfica a mà
i internet i, per tant, Facebook també.
I ho pot, en fi, es pot dir a través del Facebook del programa,
busqueu-vos ja tardes
i podeu fer amics del programa
i dir-nos això, si està anavant en aquests moments,
d'Esterri d'Amel.
Atenció, pregunta, pregunta.
De quin ordre era el monestir?
Aquest monestir que us hem dit que era
de moltíssima importància,
especialment al segle XI, XII, XIII.
A la Sempera del Bordal.
De quin ordre? Quin ordre pertanyia?
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Pep, quatre opcions.
Doncs mira, quatre opcions.
La primera seria de l'ordre Cisterceng.
La segona seria Templer.
És a dir, l'A, Cisterceng.
La B, Templer.
La C, Benedictí.
I la D, Jerònim.
Cisterceng, Templer, Benedictí o Jerònim.
Tenim ja trucada. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, qui ets?
La Joaquima.
Joaquima, Joaquima, què més?
Joaquima Cendra.
I tant, Joaquima.
Hola i benvinguda, xiqueta.
Hola, Joaquima.
Hola.
Bona tarda.
Has estat mai a Esterri d'Amel?
Sí, sí, i tant.
Sí, t'ha agradat, te va agradar.
Què ens expliques?
Sí, no, molt, és molt maco.
Esterri d'Amel és fabulós.
I el Gost d'Icil i València d'Amel i allò, tot allò,
és magnífic tot allò.
I tranquil.
I tranquil, i llavors cap al lloc de Sant Maurici,
que està allí molt a prop, també,
i tot això és magnífic.
Sí que és veritat que hi ha un lloc que es diu València d'Àneu,
que fa molta gràcia.
València d'Àneu, sí, sí.
Està allí tocant a Esterri, eh?
Sí, sí, sí.
Tocant, tocant.
Pots anar caminant.
Abans hi havia passat com ara estava per l'Amonaigua,
ara com que han fet una desviació nova...
Ah, sí, ja no s'hi passa, no, no.
Ja fa anys, ja aquí vaig estar, ja fa anys.
Doncs Joaquima, vinga, va, a veure si et podem donar el número 4,
que tu tens ganes de tornar, ja, això ja se t'anota.
Mira.
Estem mirant de quina ordre era, o és, vaja,
el monestir de Sant Pere del Burgal, aquest monestir tan important.
Digues, Pep.
Les quatre opcions, la A, cisterceng, la B, temple, la C, benedictí, o la D, gerònim.
Ho sé, t'he escoltat, però em sembla que és benedictí, has dit?
Ai, sí, sí, sí, molt bé, molt bé, molt bé.
Ai, m'agrada quan l'encerteu, m'agrada molt, eh?
Perquè si no, sap greu.
Molt bé.
T'he escoltat la ràdio i em sembla que ha dit benedictí.
Benedictí.
Però això no me'n recordo d'haver-ho vist, això que ho he explicat, eh?
Doncs val la pena, eh?
Doncs mira, ja tens excusa per tornar-hi.
I no me'n recordo d'haver-ho vist, això.
Ja tens l'excusa, doncs.
Escolta, gràcies, i el número 4, que t'on portes?
Escolta, Joaquima, no em pengis, que t'he d'agafar el telèfon.
Ah.
No em pengis, eh?
Doncs vinga, la Joaquima tindrà el número 4 per poder aconseguir,
el farem el seguitatge divendres, un cap de setmana sencera,
a l'apartut de la Trainera.
Home, a l'apartut de la Trainera, que està allà mateix a Estarrida Neu,
podeu gaudir, més a més, d'un centre spa.
De fet, un centre spa també que disposa d'aquest apartut de la Trainera
tindrà el vostre telèfon un circuit termal
que us oferirà el màxim benestar en un incomparable entorn de tranquil·litat.
Hi ha també un servei d'aquí un massatge terapèutic personalitzat, Núria.
Què et sembla?
Doncs sí.
El Trainera, eh? Sí, sí.
Em sembla bé que, clar, això ha d'estar al Trainera,
perquè a la casa de l'Ecomuseu, a la casa Gassia, no hi és tot això, eh?
No, és que t'ho tenies alguna anècdota de...
Sí, coses molt xules.
A veure.
Coses molt xules, com, per exemple, saps que hem dit que la vàlua d'una família,
l'estatus d'una família es mesurava per la vaixella i tal com tenien el menjador,
que no menjaven allí, menjaven a la cuina, tots arreplegadets al foc
i, a més, es posaven a prop del foc, depèn del grau d'importància de la família, no?
Sí, molt bé. Els que eren més importants, doncs més apropent, no?
Perquè, clar, devia fer un fred, imagina't.
Doncs, entre altres coses, en aquest menjador, que era d'ús social
i només per ensenyar, per aparentar, amb la vitrina i la vaixella,
hi havia un rellotge de paret, un rellotge de paret que es veu que només es fabricaven
o bé a França o hi havies de pujar més amunt, cap a Suïssa,
i que els portaven els treginers, o sigui, un ofici de l'època era fer de treginer
que consistia en anar, doncs, amb el Ruc, moltes vegades,
a anar a buscar el rellotge, que moltes vegades ens explicaven el rellotge
arriba ja trencat per tot el camí, però és igual, encara que s'hagués trencat,
que no funcionés. Si tu tenies un rellotge, volia dir que havies pogut pagar un treginer
perquè te l'anés a buscar.
Xulo, eh? Maco el rellotge.
Si vol entrar-hi, tenim linkat l'Ecomuseu de les Baix de Neu al Facebook del programa
i si vols més informació, es 3b.sr.aneu.cat
allà trobar tota la informació d'aquest municipi, del que demà en parlarem.
Parlem de la seva vessant cultural i divendres fem el sorteig
i parlem amb l'alcalde, amb en Ramon Villuendes.