I avui estem molt il·lusionats del Ja Tardes perquè comencem un nou concurs.
Un concurs que es diu Enruta i que té la finalitat de regalar-vos un cap de setmana
per a dues persones en un hotel del poble que visitem cada setmana.
Una nit d'hotel per a dues persones, esmorzar inclòs i, vaja, l'excusa perfecta per anar d'excursió.
Tenir l'altra part informativa que és això, la d'explicar-vos el bonic que és
o els avantatges que té visitar un poble, no només del Camp de Tarragona,
sinó que hem extès el nostre àmbit i marxarem per tot Catalunya.
El protagonista d'aquesta setmana és Camprodon.
I jo us dono un consell. Primer us donem informació, després formulem un parell de preguntes.
No són fàcils les preguntes, el que sí que us ho facilitem, en el sentit que us donem quatre opcions.
De tota manera, qualsevol cosa que preguntem sempre estarà inclosa en la informació que us hem donat prèviament.
Per tant, aquí va el consell. Presteu molta atenció si convé agafeu bolígraf i paper, si voleu participar.
Presteu atenció a tot el que us explicarem, perquè si teniu bona memòria,
després podreu optar a guanyar el premi.
Preparats? Som-hi, doncs.
Aquesta setmana visitem Camprodon, un poble situat a una mica més de dues hores i mitja de Tarragona.
Només en separen 219 quilòmetres.
Camprodon és conegut pel seu pont nou, un pont que podrem contemplar dibuixat a les caixes
d'un dels productes artesans amb més projecció fora del municipi, les Galetes Birba.
El municipi, un dels més grans de la vall, que porta el seu mateix nom gràcies a l'anecció dels termes de Freixenet
i dels pintorescos pobles de Rocabruna i Baget, està situat al Ripollès.
El trobarem entre la capital, Ripoll, i Setcases, molt a prop de l'estació d'esquí de Valter 2000.
Tant la flora com la fauna de la vall de Camprodon tenen una varietat privilegiada.
I podrem trobar nombrosos, isarts, galls salvatges o galls fers, muflons i també el mussol pirinenc.
Aquesta varietat també es constata en el clima i l'altitud del territori.
No en va, Camprodon té una atracció de molts anys dins el món excursionista i del turisme.
El seu paisatge ens convida a fer llargues caminades, els seus dos rius, el Ter i el Ritor.
I l'abundància de fons constitueixen, de fet, un passeig inigualable.
Camprodon ens presenta una gran varietat d'activitats lúdiques i culturals,
com el curs internacional de música Isaac Albéniz, el festival de música,
que porta el mateix nom, exposicions, fires i diverses activitats que coneixerem al llarg d'aquesta setmana.
La tècnica de turisme i cultura de l'Ajuntament de Camprodon, la Sílvia Rigat,
ens dona una primera bona raó per visitar el municipi.
Hola, bona tarda.
Doncs mireu, a Camprodon una de les coses que podeu visitar i que no us podeu deixar és el pont nou,
que no és una construcció del segle XII, i està situat just al centre urbà, al centre històric de Camprodon,
i era un pas obligat per la Cerdanya.
La Sílvia Rigat ens ha parlat del pont nou, un pont que segur que heu vist en alguna ocasió
i que, si ja us heu fixat, té dues dates gravades a la pedra, que fan referència al segle XVI i XVII.
El pont nou el trobareu al centre urbà i era, com deia la Sílvia, de pas obligatori de camí a la Cerdanya.
Un pont que ha servit en guany com a taló de fons per commemorar el centenari d'Isa Calvèniz,
a través del festival que porta el seu mateix nom i que ja ha arribat a la seva 24è edició.
Un festival que ha plegat més de 200 actuacions de música i 50 activitats relacionades amb la figura del compositor,
nascut el 29 de maig de 1860 a Camprodon.
I atenció perquè ara ve el temps de pregunta, el temps de concurs.
Ja us avisem a com aniran les preguntes.
Una pregunta sobre un apunt, un tema, que acabem d'escoltar.
Quatre opcions i només en podreu dir una.
Penseu-vos-ho bé perquè la primera opció que trieu serà la que vagi a missa.
No us n'acceptarem una altra i, si no l'encerteu, doncs us convidem a trucar-nos demà.
Parlàvem sobre el pont nou i, ja bé, normalment un pont serveix per creuar un riu.
En aquest cas, dos.
Ens hauríeu de dir, i aquí va la pregunta, quins són els dos rius que conflueixen a Camprodon.
9, 7, 7, 24, 47, 67. Línies obertes.
Quins són els dos rius que conflueixen a Camprodon?
I els hem dit, eh? Tot ho hem dit.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, qui ets?
Soc l'Àlex Espósito.
Àlex, vols que et digui les opcions o t'atreveixes a dir-ho així a la brava?
Jo ja t'ho dic.
Ostres, segur, eh? Arrisqueu.
Mira, el ter i el retorn.
Ja està, Àlex, ja està. No m'has deixat ni dir les quatre opcions.
Molt bé, que ja hi has estat a Camprodon.
No, no, he estat per allí però a Camprodon no.
Val, i t'hauria gràcia. Ets dels que fas excursions durant el cap de setmana o què?
Sí, a Sardenya. M'has perdut serà a la Sardenya.
Molt bé. Àlex, fem una cosa. Tens el número 1 pel sorteig que farem divendres,
i no pengis perquè t'he d'agafar el telèfon, perquè si et toca t'haurem de trucar divendres.
No pengis, Àlex.
Molt bé.
Ai, ja està, ja tenim a l'Àlex que li hem apuntat el número 1, li hem agafat el telèfon,
perquè, clar, divendres farem el sorteig i a qui li toqui l'haurem de trucar i donar-li la notícia en directe.
Fins i tot li podrà dir el mateix alcalde del poble.
I us ho hem dit, no?, que cada dia no ens conformava a mantenir una persona a la llista,
en volem dues. Així que aquí va un altre trosset d'informació i després la segona pregunta de la tarda.
L'hotel-restaurant Maristany és una casa d'estil modernista amb jardí de principis del segle XX restaurada,
regit per una família amb una llarga experiència professional que ha fet realitat el seu darrer projecte,
un hotelet on el client se senti com a convidat.
El restaurant és molt acollidor i està situat a les antigues cotxeres d'aquesta casa modernista.
Disposa d'una àmplia carta basada en plats de cuina de mercat i una gran diversitat de vins, destil·lats, cafès i tés.
Els jardins, els hauríeu de veure. Si heu vist alguna pel·lícula d'època colonial, doncs això.
Els jardins és com si els haguessin tret d'algun fotograma d'aquesta pel·lícula.
Recordeu que la nit d'hotel, amb esmorzar inclòs, és per dissabte 28 de novembre.
Aquest dissabte no. El següent. Dit això, passem a la segona pregunta d'aquest dilluns.
Doncs sí, això ho heu de tenir clar. Les nits d'hotel, en principi, si no hi ha cap problema de la persona que guanyi,
cap problema molt justificat, us portaria a Can Prudon, aquest cap de setmana no, l'altre.
El dissabte és per dissabte 28 de novembre. Hem hagut de tancar una data.
Anem enfilant la pregunta. La Sílvia Rigat, la tècnica de cultura i turisme, ens ha parlat del pont nou.
Ja us hem explicat que la imatge del pont està dibuixada a les caixes de les galetes Birba,
aquestes galetes tan típiques de Can Prudon.
I és que a la Casa Birba elaboren les galetes de l'estil tradicional.
Ho fan des de 1910. Van començar com una empresa familiar.
Des del començament que es dediquen a preparar galetes de la més alta qualitat,
exclusivament amb ingredients 100% naturals.
I aquesta ha resultat ser la recepta del seu èxit.
D'aquesta manera van arribar a ser líders del sector a Catalunya.
I la segona pregunta va sobre aquesta emblemàtica marca de galetes de Can Prudon.
Les galetes Birba.
Possiblement n'heu vist aquí a Tarragona, possiblement n'heu comprat i n'heu menjat.
Ens aniria bé si tinguéssiu una caixa a mà.
Ens hauríeu de dir quina d'aquestes varietats de galetes, que us direm a continuació,
es troben a la caixa metàl·lica de l'assortiment Birba de 500 grams.
Sona una mica estrany, no?
Però no, no, és més fàcil del que sembla.
Agafem una caixa d'aquestes de 500 grams, de mig quilo, de galetes Birba,
una caixa d'aquestes assortides.
A més, és metàl·lica i és d'aquelles caixes que després les aguardes
i et decoren la cuina estupendament, amb el pont de Can Prudon, el pont nou.
Quines d'aquestes varietats de galetes hi són en aquesta caixa?
977-24-47-67, 977-24-47-67, jo vaig dient les galetes, eh?
N'hi ha un fotiment.
Mireu, a la... Mira, així podrem parlar ja directament.
Bona tarda.
Hola, bona tarda, Núria.
Hola, Dora, com estàs?
Bona, que baixi la ràdio.
Baixa la ràdio, sí que si no tenim aquells acoplaments i aquells acoplaments, sí?
No hi ha altra manera de dir-ho.
Vinga, a veure.
A veure, què tal tu i les galetes? T'agraden les galetes, Dora?
Molt, molt.
Sí? I t'avèn en el cap aquestes birba?
T'aquestes sonen?
D'haver vist la caixa o d'haver-les tastat mai?
Sí, que tota la vida m'en sonen, però ara m'has fet una pregunta que no...
Bé, jo t'ho pregunto. Mira, jo et diré tipus de galetes i m'has de dir quina opció és la bona, d'acord?
Quines són les galetes que estan dins de la caixa?
Et dono quatre opcions, mare de Déu.
Mira, la primera opció, boer de vainilla, ametllat i cubano.
Segona opció, crema del canigó, empadrat i cubano.
Tercera opció, fruit d'or, maginets i cubano.
I quatre opció, brisalet de xocolata, dolçaina i cubano.
Ja veus que el cubano està a tot arreu.
O sigui, cubano segur que n'hi ha.
Bueno, expliquem-te la primera i la segona.
Ai, espera.
Arrisca.
Sí, te la repeteixo, però...
Però pensadora que la que diguis serà, eh?
I si no és...
Vinga, va, no t'ho dic perquè tu pensis bé.
Mira, la primera...
T'he sentit per la ràdio, espera.
Val, val, val.
A veure, a veure, que fem combinacions de ràdio, telèfon...
Vinga, la primera és boer de vainilla, amatllat i cubano.
I la segona, crema del canigó, empadrat i cubano.
Què em dius, Dora?
La tinc de jugar.
Això del canigó podria ser...
La segona podria ser?
No, Dora, no.
No, no.
Ho sento.
Un altre dia.
Truca demà.
Bueno, de fet, tarem concurs per dies.
Gràcies, Dora.
Gràcies.
Adéu, adéu.
Ai, la Dora se l'ha jugat.
Home, no és fàcil la pregunta.
No és fàcil.
I jo no sé si això no ho trobaríeu a través d'internet.
Vaja, l'empresa, Birba, hauria de tenir pàgina web, en principi.
Potser hi ha algú molt llaminer que se'n recorda perfectament
de quines són les varietats de galetes que hi ha.
Jo les torno a repetir, és llarg, però jo ho tornaré a fer.
I això que encara no he verenat, hi començo a tenir gana.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, qui ets?
Ah, Josep Maria Martorell.
Josep Maria, t'apunto perquè tinc molta fe en què ho aconseguiràs, eh?
Vols que et repeteixi les varietats estupendes de galetes?
Sí, vinga, vinga.
Vinga, jo t'ho dic.
A veure, estem intentant esbrinar quines varietats hi ha a la caixa,
aquesta metàl·lica de 500 grans a l'assortiment Birba.
Jo crec que és la primera que m'has dit, boer, cubano i ametllat.
Doncs sí, no sé com ho has sabut, però és aquesta.
És la primera.
Per què em dius?
Sí, tinc la païsina aquí de Birba, sí, ho estava mirant.
Molt bé, això és currar-s'ho, això és treballar-se el concurs.
Molt bé, Josep Maria.
Doncs mira, arrenques el cotxe
i ja tens més punts per anar-te'n cap a Can Prudon.
Tens el número 2, no em pengis que t'ha agafat el telèfon.
Molt bé.
Fins ara.
Doncs ja està, ja anem fent llista, perdoneu que va una miqueta lent
perquè us volem agafar el telèfon per tal de saludar el guanyador divendres.
El número 1 té l'Àlex Espòsito, el número 2 el Josep Maria Martorell.
I em sembla que ja està, eh?
Aquí tanquem el concurs per avui.
Demà coneixerem, seguirem coneixent més cosetes sobre aquest poble,
Can Prudon, un poble en què podeu passar un bon cap de setmana.
Un parell de preguntetes més i, en fi, així ho anirem fent durant tota la setmana divendres.
Sabem qui és el guanyador.
Ja tardes, de 5 a dos quarts de 8 a Tarragona Ràdio.
Doncs sí, seguim en ruta per Can Prudon.
Avui us oferim la segona bona raó per visitar aquest municipi.
Recordeu que ahir la tècnica de turisme i cultura, la Sílvia Rigat, ens parlava del Pont Nou.
Ho recordareu, no?
Doncs avui la Sílvia ens parla del monestir de Sant Pere.
Va ser construït a mitjans del segle X per Gifret II de Basalú, el net, el net de Gifret al Palós.
Sílvia, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Mireu, la segona raó per visitar Can Prudon seria el monestir de Sant Pere,
que va ser fundat al segle X pel conte Gifret de Basalú
i està construït en forma de creu llatina
i reforçada pels tres arcs amb l'est ciut central i el simbòli octonal.
La Sílvia ens ha explicat que l'ornamentació del monestir
amb mènsules i cornisses i la distribució quadrangular dels sapsis
fan possible considerar l'església una construcció més pròpia de...?
Això és la pregunta, ja?
Sí, sí.
Ai, ai, ai, torna a repetir.
Espera que jo dic el telèfon.
No?
Em vas dir que eren fàcils, no?
En fi, 977, parlem d'arquitectura.
No em vas dir que eren fàcils.
Sí, avui l'has complicat una mica més.
Avui és una mica més difícil.
Però ens ho ha dit la Sílvia, eh?
És una qüestió d'haver apuntat, sí?
Sí o no, no ho sé.
977, 24, 47, 67.
Digue'm, Pep, digue'm.
Mireu, hi ha quatre possibilitats.
L'A, és a dir, totes aquestes característiques del monestir
fan que puguem considerar una construcció més pròpia de...
A, de l'ordre del cister, que no pas de l'ordre benedictí.
B, de l'ordre benedictí, que no pas de l'ordre del cister.
C, de l'ordre tan ple, que no pas de l'ordre cartoixà.
D, de l'ordre cartoixà, que no pas de l'ordre tan ple.
Ui!
Sola, truqueu.
Línia oberta, vinga, va, ja, ràpid, truqueu i us repetirem les opcions.
Estem en temps de concurs, en temps de pregunta.
Quatre opcions per aquesta pregunta sobre, bé, el monestir de Sant Pere a Camprodon.
977-24-4767, 977-24-4767.
Recordeu que hi ha en joc una nit d'hotel el proper 28 de novembre,
per tant, aquest cap de setmana que ve, no l'altre,
el proper dissabte, a l'hotel Maristany, nit d'hotel per dues persones,
de franc, amb esmorzar inclòs.
977-24-4767.
De moment tenim un parell de persones apuntades
i si fem números, dos per cada dia, són cinc dies,
10 persones, en total, que optaran, doncs, el...
8, 8, 8, 8, que el divendres no hi haurà concurs.
El divendres recordem que parlem amb el regidor de turisme.
Però tindrem dues persones a través d'internet.
Això sí, o dues o més, o més, o més, o més.
Bé, bé.
En definitiva, una llista relativament curta,
per tant, bastantes possibilitats d'obtenir el premi.
Tenim trucada a punt. Bona tarda.
Hola, bones tardes.
Hola, la Maria Dolors.
Hola, la Maria Dolors.
A veure, el Pep, sobretot, el Pep et repeteix les quatre opcions,
i pensa-t'ho bé abans d'escollir,
perquè la que tris serà la que diguis, vaja.
Ja, bueno, mira, jo ja t'ho dic una.
Espera, espera, espera, espera, espera,
que li repetirem.
A, de l'ordre del 6T, que no passa l'ordre del 6T.
B, de l'ordre del 6T, que no passa l'ordre del 6T.
C, de l'ordre de temple, que no passa l'ordre cartoixà.
I D, de l'ordre cartoixà, que no passa l'ordre temple.
Doncs l'última.
L'última.
No, Maria Dolors, no.
No, no, no, mira, de rapes, de rapes.
Mare de Déu.
Gràcies.
Bona demà puc tornar, no?
I tant que sí, i tant que sí.
I tant, i tant.
Lúria, quina por d'anar tot això que t'han explicat ara.
No, dona, no.
Imagina't tu una sombra i unes veus allà dintre,
i que no puguis sortir.
No, pateixi, jo he baixat i no es veuen, eh?
No m'hi ha, eh?
Però que ella ha dit que se sent alguna cosa, eh?
Però si el Pep, si el Pep ho ha provat, tothom pot d'anar.
Sí, el Pep a lo millor ha passat por i ara te diu a tu se va aquí.
No, no, ja li he dit jo que no em fa la por, eh?
La cova urbana, no pateixi, eh?
Bueno, bueno, bueno.
Gràcies, Paquita.
No, si acaso.
Gràcies, Maria Dolors.
Fins demà, adéu.
Adéu, adéu.
Que l'he cansat, home, home, home.
Perquè canvies els noms dels veients, per què us vas deixar?
9-7-7-24-47-67.
9-7-7-24-47-67.
En joc, una nit d'hotel per dues persones,
el 28 de novembre dissabte, a l'hotel Maristany de Camprodon.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ai, para, para.
Baixa la ràdio, la ràdio, baixem-la.
Ai, que m'incorrent.
Que és l'hora de riu-te.
Quina odissea, quina odissea.
A veure, som a m'arretir la pregunta,
de per sovint escoltant la ràdio pel carrer.
Ai, ai, mira.
Estem parlant amb una...
Escolta'm, escolta'm.
Digues.
Parlem amb un estir de Sant Pere, d'acord, de Camprodon.
I diem que les seves característiques fan que sigui
més de l'ordre del Sistè, que no pas de l'ordre benedictí,
A, B, de l'ordre benedictí, que no pas de l'ordre del Sistè,
que és la B,
C, de l'ordre temple, que no pas de l'ordre cartoixà,
i B, de l'ordre cartoixà, que no pas de l'ordre temple.
Ai, Déu meu senyor.
A, B, C o D.
Jo que sé, una endivinada d'aquelles mares de Déu senyor.
Va, Dora, vinga.
Ai, jo que sé ara.
A, B, C o D.
Va, va, va.
Quina ha dit la Maria Dolors?
Ah, no t'ho podem dir, Dora.
És que, escolta'm, venia per l'ascensor.
Ai, mira, és que si no puc parlar, a veure...
Va, Maria Dolors, va.
Dora.
Arrisca't, Dora, arrisca't.
Va, va.
A, B, C o D.
A veure, l'ordre benedictí, que no pas de l'ordre del Sistè has dit.
No, però, ei, ei.
No, no, A, B, C o D.
Digues A, B, C o D, Dora.
Ai, és que no sé com la saps dir, no com la sabeu dir.
Doncs tornem, tornem i veig.
És que venia amb l'ascensor, sí, que t'has totalit separat, la ràdio.
Vinga, va.
A, de l'ordre del Sistè, que no pas de l'ordre benedictí.
B, de l'ordre benedictí, que no pas de l'ordre del Sistè.
La segona, aquesta.
C, de l'ordre de Templer, que no pas de l'ordre de Cartuxà.
I B, de l'ordre de Cartuxà, que no pas de l'ordre de Cartuxà.
No, no, no, la segona, la segona.
No, Dora, no.
No, no, no.
Ai, per favor.
Gràcies, Dora.
Com una alta de repada.
A vosaltres, quants guapos.
Gràcies, guapa, fins demà.
Podeu tornar a trucar, podeu trucar demà.
Això sí, eh?
Mentre no tingueu número, doncs, podeu anar-ho provant.
977 24 47 67.
977 24 47 67.
Vinga, va.
Per ser la trucada.
Bona tarda.
Hola, bones tardes.
I tenim una segona pregunta encara.
Com et dius?
Montse Soler.
Montse.
Doncs vinga.
És la primera vegada que truques al concurs, Montse.
Sí.
Home, el fem des d'ahir, Pep.
No, no, però, habitualment no truques, no?
No, home, és que habitualment no truca al concurs.
Sí, sí, que truca la Montse, no?
Sí, ja ens coneixem, Montse.
Sí, sí.
Montse, repeteixo les preguntes, les respostes possibles.
Mira.
Mira, me sonen totes iguals.
No, Montse, no.
No, Montse, Montse.
Escolta, ja que ho ha fet així tan enrelassat,
que ho repeteixi, tu, que pringui.
A veure.
Va, va, va.
La mestia de Sant Pere és, per la seva ornamentació,
en fi, per la seva mènso, les corneses i la distribució,
quadrangular, és més possible considerar l'Església
una construcció més pròpia.
A, de l'ordre del Sistè, que no passa l'ordre del Sistè.
B, de l'ordre del Sistè, que no passa l'ordre del Sistè.
C, de l'ordre de Templer, que no passa l'ordre de Cartuixà.
D, de l'ordre de Cartuixà, que no passa l'ordre de Templer.
Au, Montse.
La D, la D, l'última.
No, no, no, no.
Ei, moltes, moltes gràcies.
Gràcies, eh, Montse.
Gràcies, gràcies.
Una forta passada.
Gràcies.
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Núria, què passa?
A veure, tothom que tingui a la vasta internet,
això jo crec que a internet, si busquem,
estem parlant del monestir de Sant Pere.
Perquè és que n'han dit dues,
per tant, estem al 50%, ara més o menys, eh?
Sí, de fet n'han dit dues, sí, dues respostes.
Si heu estat atents a la ràdio,
almenys sabreu quines ja no són, quines es poden descartar.
A veure, 9, 7, 7, 24, 47, 67,
a mi m'en joc una nit d'hotel per dues persones,
a l'hotel Maristany de Campordón,
el proper dissabte 28 de novembre.
I tenim, estem parlant del monestir de Sant Pere de Campordón.
Jo crec que amb aquestes quatre dades
estem buscant de quin estil seria propi i de quin no.
Vinga.
Bona tarda.
Hola.
Ai, Quina Rever, qui ets?
Hola, sóc Quim.
Hola, Quim. Bona tarda, com estem?
Bé.
Sí? Bé, doncs vinga, Quim.
A veure, Quim, atén, eh?
Sí.
Ah, de l'ordre del Sisté, que m'ha passat a l'ordre del Benedictí.
Bé, de l'ordre del Benedictí, que m'ha passat a l'ordre del Sisté.
Cé, de l'ordre del Temple, que m'ha passat a l'ordre de Cartuixà.
D, de l'ordre de Cartuixà, que m'ha passat a l'ordre de Temple.
Ah.
Ole, ole, ole.
Ole, mi niño.
Mira, mira com surt, mira com surt.
Ole, mi niño.
Ja estàs arrencant el cotxe, Quim.
Ja et veiem cap a Camprodón.
Ostres, tu, ostres, tu.
Ho sabies o, mira, has tirat pel net?
El que passa és que no volia entrar, però com m'ho he posat tan fàcil,
dic, pues vinga, va, tiré.
Quim, tens el número 3 pel sorteig a divendres.
Estic atent divendres cap a les 6 de la tarda, una mica abans.
Com que a divendres?
Mira, Núria, aquest senyor m'està...
No!
Jo cada dia, cada dia.
Com que cada dia, cada dia?
No, però, divendres fem el sorteig.
Tarragona Ràdio, aquest dia ara s'ha enganxat al meu cotxe.
Quim, escolta'm, Quim.
I no es veu ni per amunt ni per abans.
Ja ho sabem, ja ho sabem.
No, el que et diu el Pep és que divendres farem el sorteig.
Que sí, que sí, que sí.
Ja ho saps, ja ho saps.
Doncs mira...
Tu ja saps que el dial està enganxat i no surt cap emisorament.
Ja ho sé, ja...
Coma, aquest també...
Vinga, vinga.
Quim, no pengis.
No pengis, Quim, que t'agafem el telèfon.
No pengis.
Un segon, no pengis.
Un momentet.
Doncs el Quim, el Quim és el que tindrà també el número 3 en aquest cas
per al sorteig d'una nit d'hotel per dues persones,
a l'hotel Maristany, a l'hotel restaurant de Maristany.
és un hotel que està situat en una casa d'estil renaixentista,
una casa, doncs, que està restaurada recentment
i que, si teniu l'oportunitat, mireu a internet,
que veureu, doncs, una mica, doncs, també com són
no només a l'hotel, sinó també al jardí de l'hotel,
en fi, tot plegat al restaurant.
És, francament, molt, molt bonic.
L'hotel Maristany, situat ara en aquest passeig que porta el mateix nom,
el passeig Maristany, d'aquest municipi del Ripollès.
El Quim, que té el número 3, en Núria, i seguim.
Seguim, perquè ara tenim una altra pregunta
i el temps en tira so per avui, eh?
Recordem el telèfon.
Tenim una altra pregunta, Pep, no?
La segona, sí, la segona d'avui.
És així tan facileta i tan ràpida de dir com la primera?
Més o menys, eh? Anem per aquí, anem pel camí, eh?
Va, va.
Doncs, a veure, tu ja has dit les opcions o no?
No, encara, atenció, atenció, perquè segons...
la segona pregunta d'avui és de retentiva,
és a dir que si ho ha estat a dins el nostre relat,
i també el de la Sílvia, no ho serà gens difícil...
És més fàcil, és més fàcil.
...respondre correctament la segona pregunta.
La pregunta, Núria, a tu mateixa, va.
Qui va construir el monestir de Sant Pere?
Qui va construir el monestir de Sant Pere?
977-24-4767.
Va ser un rei.
A veure, quatre possibilitats, eh?
A, Guifred II de Bassalú, net de Pilos.
B, Guifred II de Camprodon, net de Pilos.
C, Guifred II de la Canonja, net de Pilos.
D, Guifred II de Ripoll, net de Pilos.
Mira, Pep, com que totes possibilitats veiem que és net de Pilos,
gairebé, quasi que no ho diem més, ja, va.
Per què no?
Perquè enrere de la troca.
S'ha de dir impropietat, s'ha de dir tot, Núria.
D'on era Guifred II?
No, d'on era no, qui va construir el monestir de Sant Pere, va.
El de Bassalú, de Camprodon, de la Canonja, de Ripoll.
Això mateix, va.
9-7-7-24-47-67.
Va, un altre número, el número 4,
pel sorteig d'una nit d'hotel per dues persones,
el proper 28 dissabte a l'hotel Maristany.
Bona tarda.
Si ja heu trucat, si ja heu trucat,
encara que fos per la pregunta anterior, us heu d'esperar demà, eh?
Això mateix.
Això sí, això sí, respectem, només una trucada per dia.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola.
Soc la Mariel Carme.
Hola, Mariel Carme, ja m'ho ha semblat.
Atenteu, eh?
Atenteu.
Va, Mariel Carme, tenim pel temps.
Perquè sap el que passa.
No, no, Mariel Carme, perdona.
Que tenim poc temps, Mariel Carme, és que tenim poc temps, ho sento.
No, no, la primera, la primera, va.
Perdó?
La primera.
Perfec, et dic les 4 possibilitats.
No, no, la primera.
I fred, segon de Barcelona.
No, no, la de Barcelona.
El rei de Barcelona.
Campordó, la Canonga o Ripoll.
Qui dius tu?
No, no, la primera, la de Barcelona.
Sí o no?
Sí o no?
Sí, sí, marie Carme, que te'n vas ja també, cap a Campordó.
Escolta'm una cosa que me tenteu, eh?
Me tenteu molt.
No pengis que t'agafem les dades.
Si, en cas me toqués, que no tinc massa sort, l'hauré de regalar, eh?
Perquè jo no hi podré anar.
Ai, bueno.
Doncs, escolta'm, segur que a algú li faràs un bon regal, no pateixis.
Que serà molt regal.
No, no podem anar altres, xiqueta.
Marie Carme, no pengis que t'agafo, t'agafo el telèfon, d'acord?
No em pengis.
Gràcies, fins ara.
Doncs, mira, l'he penjat jo, l'he penjat jo.
Doncs, escolta, Marie Carme, si pots, torna a posar-te en contacte amb nosaltres,
perquè si ets la guanyadora, t'haurem de trucar el divendres
i, per tant, ens convé saber el teu telèfon.
La Marie Carme, que té el número 4, Núria,
per aquest sorteig, una nit d'hotel per dues persones,
el proper dissabte 28,
és a dir, aquest dissabte no l'altre,
una nit de dissabte diumenge.
Tu n'has estat mai a l'hotel Maristany, Núria?
No, he vist les fotografies.
Has vist quins jardins que tens, guapa?
No, penses preguntar cada dia si he estat a l'hotel Maristany?
No, home, doncs...
És que no hi he estat, Pep, no cal cosa a la llaga, que no hi he estat.
Has vist els jardins que tens, guapos?
Sí, són superxulos.
És que sí?
Si ets la Marie Carme, ara t'agafem el telèfon, si no, doncs res.
Ja tardes, de 5 a 2 quarts de 8, a Tarragona Ràdio.
Recordeu que això és un concurs, eh?
És un concurs que comença justament ara,
un concurs en el que podeu guanyar una nit d'hotel per dues persones de franc
amb esmorçant clos a l'hotel Maristany de Campordón,
un regal d'obsequi gentilesa de l'Ajuntament d'aquest municipi,
del Ripollès, de Campordón.
Home, des de dilluns que estem fent una passejada per aquest poble,
però avui comencem el concurs amb una llegenda,
una llegenda que, atenció, ens ho explicarem en un conte.
Diu, en un poblet dels Alps francesos, anomenat en Brun,
es trobaven les relíquies de Sant Petllari, antic bisbe del poble.
I es veu que uns faràres benedictins van decidir anar cap a en Brun
a robar, segons diuen, eh?, segons diuen,
a robar les relíquies del Sant per tal de portar-les cap a l'estat espanyol.
En possessió de les relíquies, els monjos les van amagar dins d'una bota
i tot seguit les van carregar sobre un burro.
En passar per Campordón, però, l'animal va decidir aturar-se,
no volia caminar més, allò que tenen els rucs.
Ja ho fan, això, els rucs, eh?
El monjo forçava el ruc, a part del que continuïs caminant,
i aquest, enfadat, es veu enfadat, eh?, un ruc enfadat,
però que va tirar les tres coses a terra,
d'on van brullar tres sortidors d'aigua,
que avui en dia encara es poden veure a la font que porta el nom del Sant.
Precisament visitar aquesta i altres fonts de Campordón
és la proposta que ens fa avui la tècnica de cultura i festes,
la Sílvia Regat.
Hola, bona tarda.
Doncs avui, com que és l'últim dia,
parlarem de les fonts de Campordón.
Al terme municipal de Campordón hi ha un total de vuit fons,
i us parlaré de la de Sant Pallari,
que la font de Sant Pallari,
Sant Pallari és el potreu de Campordón,
i es diu que aquesta font va néixer
perquè Sant Pallari va venir amb un burro
i aquest burro, quan va arribar a un espai,
situada a la font,
va fer tres cops de peu
i va néixer la font de Sant Pallari.
Per cert, per cert,
que no ho sé m'explicar al final de la llegenda.
Es veu que el monju, cansat d'estirar el burro,
el va deixar lliure,
i aquest va entrar, doncs això,
va entrar al poble de Campordón.
I tot fent camí,
va passar per l'església del Carme,
la de Santa Maria,
i finalment va entrar,
el burro va entrar al monestir de Sant Pere,
i allà es va quedar tot.
De fet, sí, va decidir deixar les restes de Campordón.
Actualment, de fet,
les podeu trobar dins de l'església de Santa Maria.
Ai, que arriba la pregunta,
que arriba el concurs.
La primera pregunta d'avui és,
va de números,
quantes fonts,
diu la Sílvia,
que hi ha al terme de Campordón,
quantes fonts,
ens ha dit la Sílvia,
la tècnica de cultura,
que tenen al terme de Campordón?
Dic al telèfon
i tot seguit el Pep us canta les possibilitats.
977 24 47 67,
línia oberta,
podeu trucar allà
i emportar-vos els dos números
que ens queden d'aquesta setmana.
Bona tarda.
Hola, bones tardes.
Hola, qui ets?
Montse Soler.
Montse.
A veure, que el Pep et dirà la pregunta
i les possibles respostes.
A veure si l'ençoe.
Hola, Montse, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Montse, estàs atenta al que diu la Sílvia Rigat?
Has escoltat allò atentament?
Sí, sí.
Sí, oi sí, més o menys.
Doncs mira,
possibilitat A són 7,
les fonts que hi ha al Campordón,
la B són 10,
la C són 8,
i la D són 5.
La C, 8.
Molt bé, molt bé.
Se'n estàs tomant apuntes i tot, eh?
Nena, estupendo.
Escolta, per cert, Montse,
has vist l'hotel Maristanya
pel correu,
per internet?
No, no tinc internet.
Doncs, ah, no entens, això no el pots veure,
ja estima, ja estima,
perquè està molt, molt bé aquest hotel,
l'hotel Maristanya, eh?
El passeig Maristanya de Campordón.
Tens el número, a veure, Núria,
quin número t'ha?
El número 7,
i Montse, no pengis,
perquè t'agafarem el telèfon.
Vale, vale.
Val, número 7,
felicitats, gràcies.
Vale, gràcies, adeu.
Doncs, la Montse,
t'agrada una merosseta
per anar bé pels sorteig
que farem demà divendres.
Recordeu que demà divendres
conversarem una estona
amb el regió de turisme de Campordón,
al Mar Navarro.
Amb ell coneixerem, mamà,
algunes de les coses
de les que ja hem parlat
al llarg d'aquesta setmana,
des de dilluns,
que portem parlant
d'aquest poble,
del Pau Ripollès,
i farem el sorteig,
és a dir, que algú
s'emportarà,
algú s'emportarà,
en aquesta nit d'hotel,
per dues persones,
amb esmorzar inclòs,
a l'hotel Maristany,
un hotel que està construït,
està fet en una casa
renascentista,
remodelada,
està molt bé l'hotel,
si podeu,
mireu-ho a internet
i veureu quina passada d'hotel.
Per cert,
l'any d'hotel,
no passa aquest cap de setmana,
sinó el següent,
la nit del 28 al 29 de novembre.
I entre viat de ple,
si et sembla,
la segona pregunta del dia, no?
Sí, la segona pregunta d'avui,
i de fet,
l'última d'aquesta setmana,
recordeu que és la vostra,
per tant,
última oportunitat
d'aconseguir
un dels números
pel concurs.
Excepte,
si ho feu per correu electrònic,
que ara us explicarem com,
tenim encara un premi,
un incentiu
per tota aquella gent
que, home,
no podeu agafar el telèfon
perquè potser esteu a la feina,
però sí que,
fora inclús,
fer d'hores de programa,
doncs,
us agradaria participar
o ho podeu fer
a través del correu electrònic.
Després us direm com.
Mireu,
entre les vuit fonts
que podeu visitar a Campordó,
de les que ens parlava la Sílvia,
hi ha la del passeig
de la Font Nova.
Espera,
que canvio de sintonia, Pep.
És que així ho fem més interessant, eh?
Molt bé, molt bé.
Remodelat a la segona meitat
del segle XX,
els primers estiuejants
van construir-hi
les seves residències.
A l'extrem del passeig
hi ha una font
que porta el seu nom
on es va instal·lar
un bus del doctor Robert,
alcalde de Barcelona
i pioner
de l'aquesta colònia
estiuejant de l'època.
I per deixant
per Campordona
també podreu,
i també cal
que feu una parada obligatòria
a un paratge natural
anomenat
la Mare de la Font.
És, de fet,
aquesta és la font
que es troba
més a prop del centre urbà.
Gravat a la pedra
hi ha una estrofa
de la poesia
dedicada al canigó
de mossèn Cinto Verdaguer.
Per què t'amagues
Camprodon fresquívol,
violeta del bosc
en ta ribera?
Mira, la pregunta,
Núria, va per aquí.
La pregunta va per aquí.
Ai, sí?
Sí, sí.
La pregunta va, mira,
aquesta estrofa
que acabes de recitar,
del que està considerat
com a poeta nacional
de Catalunya,
ha donat de fet nom
a alguns elements
tradicionals de Camprodon.
Concretament,
els gegants,
com es diuen?
Els gegants de Camprodon?
Com es diuen?
Com es diuen els gegants
de Camprodon?
Com es diuen?
977-24-47-67,
línia oberta,
és el telèfon del directe,
podeu trucar ara
i tot seguit us donem
les quatre opcions.
977-24-47-67,
digues tu les opcions.
Pep, espera, bona tarda.
Hola.
Hola, Maria Dolors?
Sí, que sóc la Maria Dolors,
perquè no ho heu dit, això.
Sí, sí, tanco a l'ambit,
ja ho veuràs.
Anem, va.
Anem per fer-ho.
Va, Maria Dolors, vinga.
Pep, opcions.
Vinga.
La A, ella,
la geganta es diu,
n'esquiva,
ell, l'esquívol.
B,
ella, n'arribera,
ell, en canigó.
C,
ella, n'arribera,
ell, en bosquet.
I D,
ella, n'arribera,
i ell, en fresquívol.
La B.
La B de Barcelona.
Sí.
No, Maria Dolors, no.
Ai, mira, mira,
m'han xivat malament, veus?
M'han xivat malament.
Gràcies, Maria Dolors.
Gràcies, guapa.
Bueno, gaf.
Adéu, adéu.
Que no derrapa, Núria, no.
No derrapa.
Avui no derrapa.
No derrapa.
Derrapo jo,
i per tant no derrapa.
Tot amb salutacions
als amics de Can Portón, eh?
A veure, una altra trucada.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, Dora.
Ui, mare de Déu.
A veure, a veure.
Vull reivindicar una cosa,
que les feu o molt fàcils
però pensa que la majoria de preguntes
les hem dit abans, eh?
La refosta.
És de passa que s'ha d'estar
molt a temps, molt a temps.
En aquesta concretament...
Però aquesta de les 8 fonts
això va dir molt fàcil, eh?
El 8 font.
Bueno, lo perdono todo.
Ah, és que el premi val un esforç.
Sí, mira,
mai he jugat tant
amb un concurs de Tarragona Ràdio
com aquest.
Mai, mai.
No que jugarem.
Escolta, no patim.
No que jugarem
perquè aquest concurs
durarà setmanes encara, eh?
Dora, i si no és aquesta setmana...
Escolta'm, escolta'm.
Bueno, a veure,
torno-me a dir les lligants
que és tot el domònic que has dit.
Dora, que si no és aquesta setmana
dic la que ve parlem de Cervera.
No us desmodalitzeu.
I l'altra de Calonja.
I després igual.
Vosaltres s'aneu atropant-se cap a Tarragona.
Vinga, que estem apropent
i tot veiguetes.
La A.
Ella es diu Nesquiva,
ell, Nesquívol.
La B.
Ella, Narribera,
ell, Nencanigó.
La C.
Ella, Narribera,
ell, Nenbusquet.
I la D.
Ella, Navioleta,
ell, Nesquívol.
per dir alguna cosa.
No, Dora, tampoc.
Ai, fill meu.
Ai, xica.
Bueno, escolta,
no us desanimeu
que tot just acaba de començar això, eh?
Sí, sí, no pateixis d'hora
que teniu molts dies.
Un curs que em posa nerviosa.
Què vols que te digui?
Em posa nerviosa?
Au, Pep, mira el que vas.
Perquè no tinc cap puesto
per on mirar-ho ni res de res.
Però mira,
l'altre jo em prenia punts
del que anem dient
i, de fet,
les respostes que l'han dit
fa un fons d'estona.
Parleu, parleu,
com has d'escriure
si després no sé
lo que he puesto.
Dora, no et desmoralitzis,
no et desmoralitzis.
Escolta, tens encara...
Jo misma me desmoralizo,
no me siguin muy impotente.
Tens l'opció
del correo electrónico,
encara, eh?
Tu ves rient,
tu ves rient, Josep,
que ja fas prou, cariño.
Que tens l'opció
del correo electrónico,
que encara farà me pregunto
del correo.
Mira, mira, mira.
A lo mío la lavadora
a la plancha,
hijo mío,
l'Oll Express.
Déjame de correo electrónico
ni de punyetas.
Ai.
Dora,
gràcies per la paciència.
Adéu, guap i xavi.
Adéu, guap.
Home,
si ens pogués enviar un missatge
a través de la rentadora
o de l'Oll Express
seria revolucionari.
Ja arribarà això.
De fet, ja existeix,
crec que ja...
A través de l'Oll Express, Pep.
Home,
hi ha neveres
que tenen un ordinador incorporat.
Això és veritat.
A veure.
Bona tarda.
Bona tarda.
A veure,
com et dius,
Valent?
Josep Maria Bonet.
Josep Maria,
mira,
no ets el primer que coneixem.
Escolta'm,
Josep Maria...
No, ja, ja.
Ah, val.
Escolta'm una cosa,
te repeteixo les opcions, eh?
La A,
ella na esquiva,
ell na esquíbol.
B,
ella na ribera,
ell na canigó.
C,
ella na riviera,
ell na busquet.
I D,
ella na violeta,
ell na fresquíbol.
Aviam,
B de Dinamarca.
Vinga,
sí,
B de Dinamarca,
però, escolta,
Josep Maria,
admet que tu has inventat,
o ho sabies?
No, no,
la pista ha estat,
quan tu has dit
B de Barcelona,
dic,
mira,
la confusió d'entre la B i la B.
Ah, no,
doncs no,
no ho he fet,
desgracament,
no.
Escolta'm,
el nom per cert
és el que surt
aquest tros d'estrofa
de la poesia
de Cintu Verdaquer
que diu
perquè t'amagues
que en porto en fresquíbol
violeta del bosc,
clar,
la violeta i en fresquíbol.
Ah, doncs,
mira,
la deducció
no era correcta,
però ha estat correcta al final.
Mira,
t'ha anat bé,
doncs clar que sí.
Josep Maria,
a veure,
no et pengis
que t'agafo el telèfon
per si et toqués divendres
i tens el número 8,
que lo sepes,
Doncs en aquest número 8
hi afegirem també
els que ens envieu
un correu electrònic
a l'adreça
és
jetardes
amb jota
jetardes
tot junt
jetardes
arroba
tarragonaradi.cat
jetardes
arroba
tarragonaradi.cat
Podeu enviar un correu electrònic
fins demà divendres,
demà recordeu que
entrevistarem el regidor
de turisme de Can Portón,
el Marc Navarro,
entrevistarem cap a
dos quarts de sis
aproximadament
i tancarem el correu
doncs sobre dos quarts
de cinc,
un horet abans
per poder fer recompte,
per poder donar números.
en aquest correu que ens envieu
una resposta correcta
i heu de posar els noms,
condoms
i un telèfon de contacte
molt important
perquè si sou guanyadors
puguem trucar el divendres.
Fem la nova pregunta, Núria,
del correu electrònic?
Fem la pregunta
del correu electrònic?
Sí.
És una pregunta,
ja us hem dit,
sobre l'hotel,
l'hotel al qual esteu convidats.
L'hotel Maristany,
l'hotel Maristany
que és el passeig Maristany,
si feu un Google
el trobareu de seguida.
No us preguntarem on és l'hotel
perquè portem tota la setmana
dient que és el passeig Maristany.
I a Campordón, clar.
Mira, a més que dormir
em ve de gust també
a sopar o dinar
perquè és restaurant,
és hotel-restaurant.
Doncs mira, està molt bé
perquè si vols dinar
o sopar a l'hotel Maristany
pots veure la carta
penjada a la pàgina web
d'internet, veus?
La carta.
Doncs vinga,
els preguntem una cosa
sobre la carta
del restaurant de l'hotel Maristany.
Què hi ha per picar?
Ah, doncs mira,
molt bé, veus.
Què hi ha per picar?
La pregunta és aquesta,
que podeu respondre
per correu electrònic.
Què hi ha per picar?
Ja us...
I potser jo diria
que hi ha tres plats, eh?
Sí.
Tres plats per picar.
Sí.
Ja està,
ja us hi ha tres plats.
Què hi ha per picar?
La carta,
la carta que hi ha
actualment penjada
a la pàgina web
de l'hotel Maristany,
Maristany,
Hotel Maristany
de Campordón.
Aneu a internet,
feu un Google,
ho busqueu
i us podeu moure
una miqueta per l'hotel
i veureu, a més a més,
els paisatges que té
dels jardins magnífics,
de la casa mateix
modernista remodelada,
de tot plegat,
doncs això,
la carta penjada
a l'apartat de l'hotel
que estan en les antiques
cotxeres d'aquesta Casanoble,
doncs allà veureu
la carta penjada.
Per picar que hi ha,
la resposta és aquesta.
Correu electrònica
ja tardes
arroba tarragonaradi.cat
ja tardes
arroba tarragonaradi.cat
fins demà
a dos quarts a cinc de la tarda
quan tanquem l'aixeta
perquè hem de fer recompte
i llavors afegirem
als vostres correus
aquests vuit números
que tenim donats
més els correus
que ens envieu, no?
Nom, condoms
i telèfon de contacte.
Sobretot,
només envieu un correu
per persona.
És una manera
d'incentivar també
tota aquella gent
que no podeu trucar
en temps de concurs,
doncs mira,
encara que sigui a casa,
quan arribeu a casa
després de la feina,
que feu una passeja d'edat
per aquest hotel
i us podeu contestar.
Pep, ho deixem aquí?
Sí, de record,
demà a les quarts de 6
s'entrevista
amb el regidor de turisme
de l'Ajuntament de Can Portón
al Mar Navarro.
Des d'aquí,
salutacions als amics de Can Portón.
Fins ara, Núria.