.
Ara passen 7 minuts del punt de dos quarts de 6 de la tarda
i aquí comença l'enruta al Ja Tardes.
Aquest concurs que durant tota la setmana
hem vingut realitzant a passades les 6
i aquest divendres ja sabeu s'avança
perquè en fi tenim nous continguts
i hem de donar una alegria a algú.
Aquesta setmana hem estat en ruta per Solsona
i avui sabem qui és el guanyador d'un cap de setmana
per a dues persones, una nit d'hotel
a l'hotel Sant Roc amb circuit d'espa inclòs
i en fi, un cap de setmana d'aquells anticrisi
que diem nosaltres.
És un hotel de 4 estrellas, poca broma,
que el premis està molt i molt bé, un hotel de 4 estrellas.
A mi el que em llama més, que diem aquí,
el que em llama és el circuit d'espa.
És que també està molt bé, el circuit d'espa.
Sí, és el relax total.
A la zona cuida de l'hotel.
I l'oportunitat, amb l'excusa de llotjar-te allà,
doncs conèixer Solsona,
que la veritat és que ens han vingut moltes ganes
coneixent tot el que hem descobert aquesta setmana.
Com us hem parlat i molt del nucli antic del municipi,
de la part més comercial, dels edificis nobles,
hem parlat del carnaval a Solsoní,
que és tot un referent a nivell de Catalunya,
de la televisió gegantera, de la festa major i el corpus,
de l'entorn natural del municipi.
Núria, te'n recordes que hi ha excursions
que van fer cap al nord també de la comarca,
cap a la part damunt?
I en fi, us en parlen moltíssimes coses,
com per exemple les múltiples safires
que fan en aquest municipi,
en aquesta capital de comarca del Solsonès.
I ara volem ampliar informació
i també a Núria volem demanar les claus
del municipi a l'alcalde, en David Rodríguez.
David, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, David.
Espero que no tinguem gaires problemes de connexió
i que el seu telefònic ens acompanyi.
Primera pregunta obligada.
Quin temps teniu ara mateix a Solsona?
Home, ara fa molt bo,
tot i que ha costat que arribés,
perquè semblava que aquest hivern no volia acabar mai.
Hem tingut un temps aquest passat cap de setmana
per la fira bastant fresquet,
molt poc habitual per aquestes dates.
Un temps a més a plujós?
Heu patit pluja com nosaltres?
No, no, no.
Aquest ara fa uns dies que ens respecta bastant la pluja.
Però, de fet, aquest any i aquest hivern
han sigut força plujós i nevós.
Com ha anat per cert la fira alcalde?
La fira se decidirà el cap de setmana?
De fet, molt bé.
O sigui, tot i ser any d'expectatives poc ambicioses,
pel fet de la crisi,
no se sap mai com pot afectar això la fira,
el balanç, de fet, ha estat molt positiu,
tant pel que fa al nombre de visitants
com pel que fa al nombre d'expositors.
Per tant, doncs, estem molt satisfets
del funcionament de la fira d'enguany.
Els resultats també han estat satisfactors,
com he dit, pels expositors,
però també pels artesans de la comarca.
Tinc una comarca amb una artesania
i amb un col·lectiu d'artesanal molt important
i molt variat,
dels quals també s'ha potenciat la presència
en aquesta edició.
I, per tant, en aquests moments estem treballant
perquè l'any que ve la fira
pugui ser considerada fira d'àmbit nacional
per part de la Generalitat.
I és que jo diria que sou una referència
dins la comarca,
no sé si més zona d'influència,
pel que fa a les fires,
perquè la de Sant Isidre
no és l'única que organitzeu.
Teniu fires bastant especialitzades i curioses.
Bé, de fet,
de fet, de Solsona,
clar, és la capital de comarques
i si veniu a la comarca del solsonès
és com una mica com un cap gros
amb un cos petit, de fet.
Solsona té...
Si la comarca té 14.000 habitants,
9.500 són a Solsona.
Per tant,
Solsona ha d'exercir aquesta capitalitat
i, clar,
les fires més importants
es realitzen aquí.
Fires com, per exemple,
n'hi havia de curioses
i molt específiques, no?
Una de tòfones.
I tronfos.
Els patates, que diem aquí.
Els patates.
Sí, els tronfos, sí.
Molt bé,
de fet,
són certàmens
que no organitza directament l'Ajuntament,
tot i que l'Ajuntament col·labora,
però,
doncs, això recentment
s'ha organitzat
des del Consell Comarcal
una entitat
que es diu Solsona i Esfires,
que subpluga
la majoria de convocatòries
d'aquest tipus
i que amb el suport
i la col·laboració
de les entitats locals
i el teixit empresarial
doncs organitza aquestes fires.
De fet,
la quantitat de fires
reflecteix la diversitat
dels productes octòctons
de la comarca.
Per tant,
és una comarca
eminentment rural
i això es veu reflectit
en l'exposició
que fem dels nostres productes, no?
I, per tant,
les fires són plataformes ideals
per potenciar
doncs la comarca
a través d'aquests productes
i al mateix temps
un bon escape
als visitants.
A mi la part gastronòmica
sempre em crida l'atenció
perquè crec que és una bona manera
de conèixer
de conèixer un poble, no?
Els tronfos
que ja li dic
nosaltres n'aniríem pataques
i de fet tenim unes patates
per aquí, les de Prades
que, escolta, són...
amb denominació d'origen, sí, sí.
Amb denominació d'origen.
Què tenen d'especial
els vostres tronfos?
Per què les recomanaríem?
Home, jo els recomanaria
perquè són tronfos
que són d'un sabor
molt agradable
a més a més
tenen un color
molt blanquinós
són molt blancs
són una mica rugosos
i per tant
costen una mica més
de pelar
però tenen
un molt bon gust
i un molt bon sabor.
S'han de fer fregida
fregits
al forn
bullits
Ho podeu fer com vulgueu
que sempre són bons
Sempre queden bé
Sempre treu el fred, eh?
Recomen que els feu fregits
per això millor
però bullits també són bons
I el tema
de la tòfona
és com s'ha fet sempre?
S'ha de dir
es va encara amb truixes
a buscar-la
o com va això?
Bé, aquí
són molt pocs
els que saben buscar tòfones
perquè això
s'ha de saber
molt i molt
i s'ha de saber
més que res
s'ha de saber
ensinistrar els gossos
per trobar-los
perquè no és fàcil
el que passa
que és veritat
que nosaltres a Solsona
tenim la sort
de tenir
el Centre Tecnològic
i Forestal de Catalunya
que és un centre
de pioner
en molts temes
de forestals
i per tant
també he potenciat
aquest àmbit
i de fet
el que s'ha fet
des del Centre Tecnològic
és potenciar
una sortida
a l'àmbit rural
en la criadè
de fet
en certa manera
s'estan ensenyant
a criar tòfones
no és fàcil
perquè les tòfones
s'han de fer
amb unes
els diners
determinades
etcètera
i això
jo ja tant tècnic
no us ho puc explicar
però sí que de fet
el Centre Tecnològic
impulsa aquest tipus
de cultiu
de l'autòfone
tot aquest producte
autòcton
que a més
és tan específic
arriba a casa nostra
l'exporteu
per tot Catalunya
i més enllà
o es queda
al Solsonès?
bé
de fet
s'exporta
tot el que es pot
el que passa
que la producció
que es fa
des del Solsonès
és relativament
petita
però bé
jo no us podria
informar massa
d'aquest tema
perquè el tronfo
clar
Solsona no és terreny de tronfos
els tronfos
fan a Odent
que és la part nord
del Solsonès
i allà
tenen una associació
una cooperativa
que entre ells
es van
doncs
es dediquen
a desenvolupar
a promoure
el consum
d'aquest producte
hem descobert
també al calde
aquests dies
que alguns sonyens
havien passat per Solsona
però no havien entrat
això ens han dit
alguns sonyens
que han participat
del concurs
que havien estat de passada
però que no coneixien
per exemple
el nucli antic
amb la catedral
amb el museu
Déu-n'hi-do
quin nucli antic teniu
de pedra baixa
un nucli d'aquests
per visitar
Sí, de fet
el que ens passa a nosaltres
és que nosaltres
anem bastant a Tarragona
a vacances
perquè Tarragona
és la platja
que tenim més a prop
en totes les terres
de Tarragona
i suposo
que a l'inversa
quan arriba l'hivern
les pistes d'esquí
del Port del Comte
són les més properes
de Tarragona
i per tant
doncs
deu passar
bastanta gent
de passada
per anar
a les pistes d'esquí
però no s'hi acaben quedant
doncs
certament és així
el nucli antic
és un nucli molt bonic
és un nucli
que quan entres
és un nucli
emmurellat
i que quan entres
transmet aquesta tranquil·litat
i aquest perfil
solsoní
de gust
per la tradició
i de història
que hi ha
al conjunt
de la ciutat
nosaltres aquesta setmana
Descobrint Solsona
hem intentat
fer una crida
a tots els tarragonins
que no passin de llar
que entrin a Solsona
encara que només sigui
per comprar ganivets
que es veu que teniu tradició
de fer bons ganivets
com és això d'on ve?
això ve de molt lluny
això ja ve del segles XVII i XVIII
o sigui
el llegat
ens queda
hi havia una rica indústria
ganivetera a Solsona
hi havia unes quantes fàbriques
de ganivets
actualment
actualment tenim una fàbrica
en queda una
que és la que fa
que és els ganivets pallarès
diu que hi ha una dita
que diu que si voleu
que talli més
compreu un pallarès
és cert
jo en tinc un d'aquests
sí, sí, sí
doncs això és així
i aquesta
i la navalla comuna
de fet se la coneix
com la pallaresa
aquí
i el pallarès
doncs fabrica
una gran quantitat
d'eines de tall diferents
però a més
també treballa per encàrrec
i elabora ganivets
per de col·leccionistes
i per exemple
es poden trobar navalles
amb mànec de banya
de bou de servo
amb mànec de fusta
negre
d'olivera
de boix
etcètera
o sigui que hi ha gent
que col·lecciona
que col·lecciona navalles
o ganivets
i tu en tens una Pep
un ganivet
jo en tinc d'aquestes
de pallarès
però ja en tinc
en tinc una que
i segur que encara va
i tant
i a més és d'aquelles
que pots anar afilant
i que escolta'm
et dura si vols
tota la vida
sí
no no
i se tallen molt bé
i a més a més
hi ha la diferència
entre els que són inoxidables
i les que no ho són
les que no
doncs tallen lleugerament més
però les inoxidables
doncs va molt bé
per la fruita
perquè no s'oxiden
home
Solsona és coneguda
pels ganivets
però també
i sobretot
per les festes
alcalde
per la festa
pel carnaval
que aquesta setmana
n'hem parlat
hem escoltat el bufi
de fet
hem pogut també escoltar
el bufi aquests dies
i aquest costum
que també ha anat arrelant
de penjar
el ruc
de cartó pedra
de cartó pedra
que dic clar
des del campanal
a les hores
bé
de fet
el carnaval
el carnaval
a tot arreu
és burlesc
i té aquest esperit
de passar-s'ho bé
i de riure-s'en d'un mateix
però Solsona
és especialment
agreujat
aquest fet
és a dir
nosaltres tenim
una festa major
molt solemne
molt de fet
som festa patrimonial
d'interès nacional
per tant
que tenim uns gegants
molt històrics
molt nobles
amb uns elements
folclòrics
molt importants
i molt valorats
arreu del país
el que fem
per carnaval
és enriure'ns
de nosaltres mateixos
com que ens diuen
Matarrux
és el malnom
que tenim els solsonents
doncs per tant
doncs pengem el Ruc
per fer
doncs això
doncs per fer
per fer honor al nom
i el que fem
és aquests gegants
que són una paròdia
dels gegants
de la festa major
jo diria que són uns gegants
doncs
d'una manera
molt graciosament
lletjos
eh
perquè estan
molt ben fets
però
són giperuts
són
o bé
la geganta boja
doncs és molt pitreruda
i bé
doncs són molt
molt
molt
molt
molt burlescos
i de fet
van repartint
mastagots
a torri a dret
no?
sí
perquè tenen uns braços
mòbils
els braços són mòbils
i per tant
doncs això
t'has d'acotar
ja ho diem els solsonins
quan estem
doncs fent la baixada
del carnaval
que bé
que bé
i ens hem d'acotar
perquè si no
cau el bàsticó
se sent un clam
es deu sentir un clam
per tot el nucli de Solsona
dient que bé
que bé
que bé
i la gent baixant
que xulo
i la penjada
del Ruc
què us ve
més gent d'aquí
de la ciutat
o de fora?
ve gent de tot arreu
perquè el carnaval
és una festa
doncs
molt arrelada
molt arrelada
de Solsona
molt solsonina
però també
molt coneguda
arreu del país
per tant
aquí venen molts visitants
per carnaval
a visitar
la penjada del Ruc
i la penjada del Ruc
el que procurem
els solsonins
que no ens volem mullar
procurem no posar-nos
ben bé a la plaça del Ruc
que en diem
sinó que anem a veure
una mica més lluny
i els que es volen mullar
o els visitants
que tenen ganes
de veure-ho de molt a prop
doncs saben
que poden córrer
el risc de mullar-se
donat que el Ruc
doncs quan els penge
doncs
ja se sap
que de vegades
orinen aquestes vèsties
Déu-n'hi-do
em fa l'efecte
alcalde
ja em corregirà
que per la radiografia
que ens està fent
de les festes
la gent de Solsona
són o molt seriosos
quan toca
o molt de la disbaixa
també quan toca
ho sabeu adaptar
però als dos extrems
doncs
jo crec que sí
a més a més
precisament
jo crec que les dues festes
reflecteixen una mica
el caràcter solsoní
la festa major
és molt solemne
molt d'església
molt de
ja
doncs
evidentment
els seus orígens
són les festes
de la Mare de Déu
del claustre
per la qual
doncs els solsonins
sentim una gran devoció
tant els creients
com els no creients
és la Mare de Déu
de tots els solsonins
i en aquestes
es fonamenten
les festes
de la festa major
i en canvi
per carnaval
doncs
és la disbaixa pura
i és
per tant
el riure sent
de nosaltres mateixos
amb aquestes caricatures
que fem
dels nostres propis gegants
una festa major
que vau celebrar
ja crec que el 2003
el 350 aniversari
de la festa gran
de la ciutat
sí
sí
i fa dos anys
va ser proclamada
festa patrimonial
d'interès nacional
que juntament
amb la Patum de Berga
són les dues úniques festes
patrimonials
d'interès nacionals
de Catalunya
i a més a més
sou també autors
d'un protocol escrit
del folclore geganter
que es va redactar
crec que són fa 25 anys
més o menys
i que ha sigut referent
també per diferents pobles
i ciutats de Catalunya
sí
amb això també sou referent
en aquest sentit
no?
en aquest sentit
sí
i això és degut
al fet
d'aquest arrelament
que hi ha
en la societat
solsonina
del gust
per la tradició
i per mantenir
l'essència
d'aquestes tradicions
fins i tot
en aquests darrers 25 anys
s'ha intentat recuperar
alguns elements
que havien estat abandonats
i que antigament
s'havien fet servir
com per exemple
els mascles
que ara fem
esclatar els mascles
a la plaça major
quan fem la tronada
o bé
en el seu moment
la figura del porrer
que es va intentar recuperar
i que bé
que intentem fer
doncs una mica
recuperant
aquelles tradicions
que teníem antigament
Parlem també
alcalde
si li sembla
de les pedres
que aquí a Tarragona
això de les pedres
els hi tenim també
molta reverència
i vostès tenen
en el casc antic
tot un llegat
d'edificis nobles
també la catedral
quin en destacaria
nosaltres hem conegut
el Palau Llovera
per exemple
el Palau Episcopal
quin destacaríem
bé
jo destacaré
que la catedral
sens dubte
és l'edifici
per mi
pel meu gust
el més bonic
de Solsona
sens dubte
el que té
el nivell més alt
de catalogació
però
i és una llàstima
que en aquests moments
estem construint
la biblioteca
comarcal
però
quan estigui
rehabilitada
jo recomano
que vingueu a veure
també la biblioteca
perquè la biblioteca
és un edifici
molt singular
d'una estructura
molt peculiar
amb uns totges
molt rars
de trobar
i que precisament
tenen una catalogació
molt especial
i per això
ens ha obligat
des del Departament
de Cultura
des d'Arcologia
a protegir
aquest bé
cultural
i quan l'hem desmuntat
hem hagut de desmuntar
totxo a totxo
anomenant cada totxo
perquè després
quan el tornem a construir
estigui exactament
al mateix lloc
que estava inicialment
ostres
quant de temps
us porta
tota aquesta feinada?
bé
ara estem en el procés
que estem acabant
de desmuntar
tot això
i ara
hem de començar
allà a construir
la que serà
la biblioteca comarcal
i per tant
doncs ara
confiem
que a l'octubre
de l'any vinent
tindrem la biblioteca
acabada
xerai
quina mena
de turisme
podríem dir
que arriba
aquí al Solsonès
o a casa
de la capital
és turisme familiar
diríem
sí
de proximitat
bé
de fet
sí
de fet
hi ha turisme
turisme
d'aquest
també ve turisme
estranger
més així
de gaire
més cultural
que ve a buscar
doncs
a nivell
a nivell estranger
potser sí
que és més cultural
i no tant de família
però a nivell
a nivell
de Catalunya
sí que és un turisme
potser més familiar
de fet
és el perfil
de turisme
que explotem
que intentem explotar
donar les característiques
que té la nostra ciutat
la ciutat
la nostra ciutat
a través del pla
directeur turístic
que estem impulsant
doncs volem potenciar
el que és el barroc
i dintre del que és el barroc
i per tant
que és un moment
és el moment
el moment de l'explosió
del barroc
és el moment
de l'explosió
del folclore solsoní
i per tant
dels gegants
i de tota la festa
i per tant
els gegants
bàsicament són
a tots grans
i petits agraden
però especialment
la canalla
doncs té una especial
atenció
i fa una especial
gràcia
veure ballar els gegants
i sentin
un especial
doncs
neguit
i un especial
viven
de determinada manera
en veure els gegants
per tant
el turisme familiar
en aquest sentit
sí que és
el turisme
que nosaltres
rebem més
jo tinc una curiositat
que li he de preguntar
vam llegir
una poema
que està inscrit
en una placa
a la plaça
Sant Joan
un poema
de Josep Maria
de Sagarra
que ens parlava
d'una plaça
Sant Joan
molt tranquil·la
amb molta serenitat
amb alguna xica guapa
que se t'asseu
al banc del costat
mentre tu estàs relaxat
realment
això és una imatge
justament
de la plaça
Sant Joan
és una mica
la imatge
de tota Solsona
aquesta tranquil·litat
és molt bonica
i jo us convido
a venir-la a veure
perquè realment
és una plaça
molt bonica
que jo crec
que el Joan Maria
de Sagarra
la va clavar
perquè
la veritat
és que té
una font
molt bonica
al mig
del vell mig
de la plaça
i tot al voltant
és de pedra
i està clavada
al mig del núcle antic
per tant
és una plaça
molt bonica
i sí que transmet
aquesta sensació
de tranquil·litat
i de pau
i de serenor
doncs a veure
anem a per la part
del concurs
si li sembla bé
que ens pot fer demà
innocent
senyor Rodríguez
sí
vinga va
tenim un sistema
una mica rudimentari
per escollir
el guanyador
del concurs
i és que tenim
unes boles de bingo
a dins d'un receptacle
llavors el que fem
és que el Pep
li va donant tombs
a les boles
en pla bingo
i quan vostè digui prou
pararem els tombs
i n'extraurem
n'extraurem una
i sabrem
de les 13 persones
que han participat
via telèfon
o via correu electrònic
doncs qui se'ns emporta
aquest cap de setmana
a l'hotel Sant Roc
a Solsona
que està molt bé
un hotel molt maco
no no i tant
i també els recomano
la visita
perquè a més a més
ha estat rehabilitat
de fa poc
i és una preciositat
doncs el Pep
a veure si se senten
les boles Pep
molt bé
quan vostè vulgui
pot dir prou
prou
prou
i a veure
quina bola traiem Pep
ja en tenim una
a veure
a veure
a veure
doncs mira
el número 9
ai
el número 9
ostres
el número 9
és el primer mail
que ens ha arribat
i correspon
a la Dolors Pacheco
i ara mateix
la Dolors
segurament ens està escoltant
perquè és una oient
bastant habitual
bastant fidel
i deu estar
Dolors penja el telèfon
que et truquem ara mateix
estudiem en directe
i et saludem
molt bé
alcalde per cert
que abans
no ho hem comentat
però des de Soussona
també hi ha
diguéssim molts itineraris
per fer per la vora
ben a la vora
teniu part de la Mare Déu
de la Font
que l'heu rehabilitat
no fa gaire
sí
bueno
de fet
més que sí
l'hem anat cuidant
una mica
perquè darrerament
estava una mica abandonat
i és un parc
molt verd
molt bonic
perquè té
les taules
i les cadires
són bolets
per tant
són bolets de pedra
per tant
perquè tothom
es pugui seure allà
i bé
el que hem estat fent
és arreglar-lo
a la brigada municipal
i hem anat passant
les seves hores
doncs anar rehabilitant
aquest espai
que els caps de setmana
són ple de gent
doncs que va
els dies que fa una mica
de bo
doncs van a dinar
i a passar l'estona
doncs amb la família
doncs agà
no només això
sinó que també
podem tirar una mica més
cap al nord
de la comarca
podem anar cap al nord
podem anar cap al sud
podem anar cap al l'est
cap al l'est
perquè el Solsonès
és una comarca rica
amb paisatges
i en espais
doncs
bonics
que és dir
la Noemí Vilaseca
que ens ha explicat
que també hi ha encara
molta zona verge
és a dir
zona de muntanya
diguéssim
força verge
encara
sí
de fet
jo penso que el Solsonès
és el gran desconegut
de Catalunya
estem al vell mig
i de vegades
donen la sensació
que estiguem ben bé
a la perifèria
i això
en certa manera
ha sigut una sort
perquè ens hem mantingut
els espais
doncs d'aquesta manera verge
no?
i per tant
tenim uns espais
uns indrets preciosos
que jo animo
a tot el home
a venir a visitar-los
i a veure'ls
tots sent respectuosos
perquè els puguem mantenir
molts anys menys
també hem descobert
que a l'estiu
teniu moltes activitats
ja siguin musicals
en fi
és a dir
que si algú ve ara
a primavera-estiu
que no s'avorrirà
Solsona
no s'avorrirà gens ni mica
perquè l'estiu
és veritat
tenim moltes activitats
ja des de l'estiu
més a més cap a l'agost
hi ha l'Acadèmia Internacional
de Música
de Solsona
que és un espectacle
hi ha concerts
hi ha concerts
concerts pel carrer
hi ha concerts
d'una qualitat
molt molt alta
i
no no
jo només
volia
perquè
mai han recordat
i quan m'ho heu dit
has de dir prou
jo sé que
m'ha fet gràcia
perquè m'han recordat
que nosaltres
els solsonins
tenim una
nosaltres
quan diem prou
volem dir que sí
és a dir
de vegades
quan algú diu
vols més sopa
prou
prou
i prou vol dir que sí
de vegades
hi ha gent que no ho entén
però és una manera
de dir nostre
i dir endavant
Ai, doncs ja està
ja tenim a l'altre costat
del fil telefònic
la Dolors Pacheco
que és la guanyadora
del sorteig d'avui
el número 9
una concursant
que ho ha fet
a través del correu electrònic
dient-nos que
a la fotografia
que us feien visitar
de l'hotel Sant Roxy
hi havia 5 espelmes
Dolors, bona tarda
Hola, bona tarda
A més, tu és de les que participen
cada setmana
i envies mails
el que convingui
Sí, perquè
alguna vegada sí que puc trucar
però el mail
també m'és molt còmode
escolto el programa
i llavors han acabat
d'escricar el correu
i molt bé
he tingut moltes hores
estic molt contenta
Escolta, Dolors
t'escolta l'alcalde
de Solsona
pensa que si vas a Solsona
i dius prou
vol dir que sí, eh?
Ah, sí?
Sí, exacte
Alcalde, expliqueu-lo
expliqueu-lo això
Sí, sí
No, no
Escolta, llavors
dones una bona
per venir a Solsona
jo tenim-ho
doncs
escolta, quan vinguis
em fas un truc
i t'ensenyarem la ciutat
Prou
He de dir prou, no?
Tè, Dolors
Sí, és que sí
està prou ràpid
Molt bé
Escolta, i l'hotel
també l'has visitat
a través de la seva pàgina web
què et sembla?
Déu-n'hi-do, eh?
És molt maco
i a part d'unes instal·lacions
que són espectaculars
sobretot
el de l'espa
la zona que està d'espa
preciós
Molt bé
Molt bé
I sí
I es menja molt bé també
Bueno, això és important, eh?
Sí, tot és important
Perquè tinc un home
que menja molt
Tot és important
Us buidarà
Us buidarà
De tromfos
Ja no us quedaran tromfos
Mira, per exemple
Un farcit de codoll
amb fruites de tardor
i carmel
El líquid de vi de porto, per exemple
O un carpaccio tevi
de peus de porc
amb llagostins
Si l'home ja viner
ja veuràs com xalarà
a l'hotel
Sí, sí, sí
A mi els dolços
em tiren molt
però l'home és això
de peus de ministra
i això també
també li agraden
Mare de Déu
Quin cap de setmana
que us espera
Ja us ho explicaré
a la tornada
Ja ens ho explicaràs
Dolors, gràcies per participar
i ens posem en contacte
la setmana vinent amb tu
per fer intercanvi de dades
i felicitats
Molt bé, gràcies
i quan torni
jo us explicaré
l'home que solsona
Molt bé
Gràcies
Adéu, adéu
Alcalde David Rodríguez
Moltes gràcies per atendre'ns
Gràcies també
per aquesta oportunitat
de conèixer la vostra ciutat
i fins a la propera
Doncs moltes gràcies
a vosaltres
Ha estat un plaer
que durant tota aquesta setmana
doncs
hagueu donat a conèixer
la nostra ciutat
i bueno
us felicito pel programa
Moltes gràcies
Alcalde, bona tarda
Bona tarda
Arriben ara sí
els titulars
de Catalunya Informació
Després el Ja Tarda
segueix endavant
Gràcies