Si tens son, jo et cantaré ben fluix.
Quan se't tanquin els ulls, jo et donaré bressol.
I si t'adorms, jo et miraré fins caure mort.
Però si vols marxar, si vols, podràs marxar ben lluny.
Si tens por, jo m'enduré la nit.
Si vols amor, mira't als ulls, sent el teu cor.
Si em vols a mi, dona'm la mà que sóc aquí.
Però si vols marxar, si vols, podràs marxar ben lluny.
És la proposta prou a personal, prou fresca i dinàmica de Martí,
amb un treball discogràfic que es diu Un món per estrenar.
Avui coneixem el Martí Soriano Oliver, en Martí.
Martí, bona tarda.
Bona tarda.
Simplement has deixat el nom, eh?
Ni com noms ni res, serà el nom artístic.
Sí, m'he deixat els conoms pel camí, els he perdut.
Però per aquesta proposta m'identifico molt més amb el nom sol,
perquè és una proposta molt personal i és una mica més l'essència.
Diferent del que havies fet fins ara, en què potser et vèiem més involucrat
amb treball de grup, de banda?
Sí, bueno, la meva carrera musical comença tocant la guitarra
en diversos grups de rock i de pop, i així vaig creixent,
vaig aprenent a tocar en directe, vaig fent.
Però fins fa cosa d'uns quatre anys és quan em veia la inquietud
de fer alguna proposta meva personal, i a mi els cantautors,
el món del cantautor sempre m'ha agradat molt.
I començo a fer cançons, i aquí comença aquesta història
que acaba, ens trobem ara en el punt que ja tinc el primer disc a les mans
i a veure què passa.
És el primer disc, amb aquesta prèvia, va ser l'any nou,
una proposta del 2007 que, com deies, era ja una mica la intenció de dir
faig de cantautor, faig les meves cançons.
Sí, sí, és una figura que m'ha interessat des de sempre.
I fins quan em va venir la necessitat de posar-m'hi, doncs, vaig començar.
I el 2007, com dius, vaig fer la maqueta any nou, que tenia quatre temes,
i va tenir bastanta bona rebuda, és una maqueta que estava bastant ben produïda,
i a partir d'aquí, doncs, he anat fent més cançons fins a arribar al punt de tenir el disc.
Com es fa per fer el salt entre maqueta i primer disc, primer treball discogràfic?
Doncs és un salt que costa, perquè passar de cançons que toques tu a casa al quarto
a tenir una maqueta és més senzill, perquè, bueno, i està tot per fer.
Llavors, vam començar a construir una proposta, un so, i va ser molt, no diré més fàcil,
però sí, ens va, vam anar directes, vam passar de la cançó despullada
a una cançó ja més muntada.
Passar de la maqueta al disc va ser més complicat, perquè, bueno,
ja s'ha de pensar tot molt més, si realment la línia que portàvem era la que volíem,
si volíem continuar per allí, si volíem experimentar altres coses,
va ser, ens ho vam tenir a pensar més.
Però, bueno, a la Casa Morada, el Jimmy Pinyol i el Jesús Rovira,
doncs, evidentment, tenen molt ofici,
i entre el que jo els portava de casa, que volia més o menys conservar,
i les coses que ells van anar innovant, doncs va sortir aquest producte.
És aquest plural que utilitzava el Martí, eh?
Aquest plural eren també el Jimmy Pinyol i el Jesús Rovira,
que t'han fet de productors en la gravació del CD.
Clar, una mica, però no és només tu que diguessis,
vinga, va, anem a gravar un disc,
sinó que has tingut una mica de recolzament de darrere, no?
Suposo que també vinculat als diferents concursos que t'has presentat.
Sí, sí, la proposta va creixent.
A cada pas que fas, la proposta es va fent, es va consolidant,
i no te n'adones, però estàs creant ja un estil, una manera de sonar,
i això comença des del principi.
Aleshores, clar, arribes a la Casa Morada, ja tens un background,
ja tens una sèrie d'elements que ja t'acompanyen,
i la feina dels productors, en aquest cas,
és valorar molt el que portes tu i aportar-te noves coses.
I aquí, doncs, estic supercontent d'haver anat a la Casa Morada
perquè van entendre com jo volia sonar
i, a més a més, em van oferir les eines
i em van donar les opcions per millorar
i per incorporar noves coses.
Va ser una cosa molt enriquidora.
A veure, Martí, com m'ho expliques, això,
que la pregunta és complicada, eh?
Què tens d'especial?
T'explico d'entre tota la música que es fa a casa nostra,
que cada dia se'n fa més,
i d'entre aquesta fornada, que sembla que hi torna a haver,
de gent, de cantautors, en el sentit de gent que composa,
ell i la guitarra,
què té d'especial la teva proposta?
Què afegeix, de més a més?
Sí, tens raó que la pregunta és complicada.
Però, a veure, no sé si és una cosa especial.
El que sí que et vull dir és que és una cosa autèntica.
És a dir, són cançons senzilles, fresques,
que parlen de coses que ens passen a tots,
històries quotidianes,
però enfocades una mica de dins cap a fora.
és una manera de connectar amb mi mateix.
Jo faig cançons una mica també per conèixer-me a mi.
O sigui, és un treball personal,
però el que sí que veig,
i he anat veient durant aquests anys,
és que les cançons que jo faig per mi
acaben arribant als altres.
La gent se les fa seves,
i això és una cosa que em dóna molt bon rotllo,
em dóna moltes ales pel projecte,
perquè veig que la gent entén les cançons,
se les fa seves,
s'emocionen en alguns casos,
i llavors jo no sé si això és una cosa especial,
però sí que destacaria de la meva proposta,
i és això que arriba,
arriba bastant a la gent.
T'has hagut d'envoltar de músics,
també per enregistrar el CD.
Sí.
Tu tenies la cançó composada a guitarra i veu,
i a partir d'aquí s'ha anat anant vestint.
Músics que conservaràs ara
defensant el treball discogràfic a l'escenari,
o no, només eren músics d'estudi?
M'agradaria, m'agradaria conservar-los,
però és complicat.
Són músics d'estudi,
són músics professionals
que en Jimmy Pinyol em va posar en contacte amb ells.
Són músics que són de la comarca de Tarragona,
del Vendrell, de Reus,
músics que coneixia el Jimmy del seu entorn
i que van fer la seva feina perfecta,
van complir l'expedient,
com si diguéssim, ho van clavar.
Però jo, comptant amb ells, és complicat.
Potser en algun concert especial
es podria intentar,
però jo el que estic fent ara
és muntar la meva pròpia banda
de músics que són del meu entorn,
músics que estic recuperant de projectes anteriors.
Estic en aquest procés de...
El referent és el disc.
Hem de sonar semblant.
quan toquem en banda hem de sonar semblant,
però els músics, l'executor final,
doncs ja no és tan important.
La feina que van fer ells va ser clau,
però ara ja veurem com ho resolem
de cara als concerts que vindran.
Suposo que tens ganes de girar en banda
perquè fins ara, en aquesta etapa de cantautor,
deus haver fet moltes sales,
tu amb la guitarra, de sol, no?
Sí, sí, a Barcelona hi ha el circuit de bars de cantautors.
N'hi ha de circuit?
I està en vigència, en vigor?
És un circuit no escrit, és un circuit que no...
Realment, ningú et podria dir...
El circuit el componen tants bars, però ho sabem tots.
Sí, perquè això del circuit de sales ho hem vist moltíssim,
en els darrers anys a Madrid.
Fins i tot molta gent d'aquí ha marxat cap a Madrid
perquè allà sabien que hi havia manera de tocar en directe.
A Barcelona em dius que també existeix això.
Bé, molts amics meus cantautors que cantant en castellà
se'n van a Madrid perquè realment està molt millor muntat
i és molt més sèrio tot plegat, no?
I el circuit de sales existeix i és real.
Aquí no és real, no?
És sabut per tots, no?
Hi ha unes quantes sales que tots coneixem
i que, bé, sabem que la proposta de cançó d'autor,
doncs, ells aposten per això
i nosaltres podem anar tocant en aquests bars.
Hi ha molts a la Monasterio, l'Astrolabi,
el Carabé, el Coleccionista,
i hi ha molts que formen part d'aquest circuit.
Jo he tocat amb tots aquests
i ara una mica amb el disc el que m'agradaria,
com molt bé dius, és fer un pas endavant
i potser tocar més en banda,
intentar tocar en llocs que no he tocat encara,
sortir també una mica del circuit de Barcelona.
A partir del setembre començarem a tocar,
doncs vindrem a Tarragona, a Lleida, a Girona,
intentarem obrir una mica la proposta
i fer-la arribar a més persones,
perquè és l'objectiu, vaja.
De moment, si voleu saber més coses d'en Martí,
el podeu buscar en el seu web, martiweb.cat.
Exacte.
Molt fàcil, si no també té lloc a la MySpace,
amb la barra, no?, Martimúsica.
Si no el teniu al Facebook, vaja que...
Martí i un món per estrenar,
si ho busqueu a Google, de seguida trobareu referència.
Exacte.
Martí, tanquem amb el que és el senzill
d'aquest treball discogràfic,
un món per estrenar, que per cert és molt positiu, no?
Són històries quotidianes i personals,
però tot és una manera molt positiu.
És un disc nostàlgic ple d'esperança,
podríem dir-ho així,
i és un disc que recull històries del passat
i vivències i emocions, sentiments,
però que alhora deixa la porta oberta
per les noves experiències,
per això es diu un món per estrenar.
Tot està per fer i tot és possible,
que deia aquell.
T'han quedat amb Barcelona,
que és el primer senzill,
que és com un homenatge a la ciutat,
o com la veus a Barcelona?
Tu que ets d'allà.
Bé, la veig tal qual com explico en aquesta cançó,
amb les coses bones i les coses que no són tan bones,
i la meva visió personal de sempre,
jo he nascut i crescut a Barcelona,
soc del barri del Clot,
i ho tinc molt integrat,
per lo bo i per lo dolent,
el que et dic,
en aquesta cançó està tot,
és una visió personal meva,
d'aquesta ciutat,
i la veritat és que és una cançó
que l'hem posat de senzill
perquè funciona bastant.
A la gent li agrada aquesta cançó.
Aviam.
Martí Soriano Oliver.
A partir d'avui, per nosaltres, Martí,
moltíssima sort amb aquest primer treball escogràfic,
un món per estrenar,
i esperem veure't en directe per Tarragona.
Moltíssimes gràcies.
Fins aviat.
Entren les fosques aigües
del Bassos i el Llobregat.
Foradada per sota,
i amb un cel contaminat,
dins d'un caos d'infraestructures,
una preciosa ciutat.
Jo visc a Barcelona
i em moro de calor.
Mirant de sobreviure,
dins el gran aparador.
El fòrum i el civisme,
per mi són pura invenció.
Jo sóc de Barcelona,
nascut al barri del Plot.
Caminant pel passeig del Born,
fotos al cap d'anys anteriors,
avui sopem a la Cocot.
Avui sopem a la Cocot.
I passejant per Sant Andreu,
records de nits adolescents,
distorsionats però ben presents.
Airem presents.
Els xardinets de Gràcia,
la rambla del poble nou.
Tants carrers tan plens de màgia,
milers de lloms i colors.
La capital d'Europa,
de la pau i el bon futbol.
Xavi ni està més i boja,
i què guardiola i puyol.
I què collons canfenga,
ni què calpixen fins.
Què passa amb Barcelona
i amb tot el que tenim.
Si aquí també hi ha platges,
si és que ho podem dir així.
La Hicària, la Marbella,
Bogatell, Txernobyl.
I un munt d'història,
cada pas.
Romans, hebreus,
fatxes cristians.
i un terrible seig als catalans.
Vinguem del nord,
vinguem del sud,
de terra en dins de mar allà.
Sobreviurem junts
en aquesta ciutat.
i cada dia ho veig més clar.
Cada moment jo t'aquí.
no vull marxar,
això ja ho farem demà.
No mori la gent,
no mori l'ambient,
no mori l'amor,
que no mori el rock'n'roll.
No mori la gent, no mori l'ambient, no mori l'amor, no mori el rock'n'roll.
That's good, man.