Gràcies per no dir-me
Tercera entrega avui sí sobre aquest espai
molt més que peluts que dimarts i dimarts no
ens porten l'Associació Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona
avui parlant sobre el comportament animal.
Dels que avui vam parlar del comportament animal
com deies, Doria, o del que és el mateix, l'atologia.
L'atologia que és la branca de la zoologia
que estudia el comportament dels animals.
I de fet avui ens acompanya un científic especialitzat en etologia,
s'anomena etòleg, i ella és la convidada que hem portat avui
als membres de la Protectora, la Cristina, el José, la Carmela.
Què tal? Bona tarda, benvinguts.
Hola, bona tarda.
Molt bona tarda.
En qui ens ho portat avui?
Doncs hem portat la Yolanda Blanco,
que és una persona que té molta experiència
en temes de comportament de gossos en concret,
i crec que ella ens pot donar una miqueta de llum
amb algunes de les problemàtiques de comportament
que poden tenir els gossos.
Això és important, no?, a nivell de Protectora,
perquè, clar, molts animals deuen venir
amb un comportament que no s'ha més adient, no?,
per un animal de companyia.
Doncs sí, la veritat que a vegades
arriben gossos amb algun tipus de problemàtica
que tenen solució, vull dir que es pot solucionar
potser simplement una qüestió de normes.
jo, Yolanda, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Parla'ns de l'atologia, va.
Doncs, a veure, en principi és veritat que els gossos
moltes vegades quan van amb una protectora
venen amb els problemes que diu ella,
que doncs quasi tot passen per problemes de mastegar coses,
els mobles, fer els pipis a casa,
bordar els veïns que molesten i tal,
totes aquestes coses,
en principi es poden arreglar,
encara que el gos sigui més gran o més petit.
Ara, això sí, molta paciència
i des de llavors fer el que s'ha de fer.
El que no podem fer és tractar-lo com si sigués una persona,
perquè no ho és, és un gos,
i els gossos tenen aquest tipus de comportament.
Vull dir, mosseguen, burden, escarben,
es mengen els manguitos de les mangueres,
fan totes aquestes coses de normal.
Per tant hi ha solució, eh?
És a dir que encara que un gos estigui molt mal acostumat,
per dir-ho així, d'una manera, té solució, eh?
Sí, quasi tots.
Jo imagino que, bueno, en aquests casos
el que s'ha de ser és una mica constant,
tenir molta paciència
i, bueno, i implicar el que diem gairebé sempre,
implicar tota la família, no?
Que no hi hagi només un membre
que és el que li educa el gos
i després està l'altre membre de la família
que fa tot el contrari.
Llavors hi ha contradiccions aquí, potser.
Sí, això a vegades passa molt,
perquè potser està el pare de la família
que el tracta d'una manera,
la mare el tracta d'una altra
i els nens que fan amb el gos el que volen.
I, evidentment, han de tractar tots
de fer els mateixos tipus de pautes
i el mateix tipus de comportament cap al gos.
I quines són les principals recomanacions, així, no?,
que la gent ha de tenir en compte abans,
quan entra un gos a casa, no?,
les principals normes o pautes.
A veure, les normes, doncs, evidentment,
el primer, coherència i constància amb això,
intentar, doncs, documentar-se una miqueta el que és un gos
i, sobretot, el més important, doncs,
tractar, en principi, doncs, que el gos,
si no volem que pugi al sofà,
no deixar-lo pujar el primer dia,
no deixar que pugi quan estem nosaltres,
vull dir, no donar-li res de menjar quan estem menjant,
vull dir, si el gos, doncs,
comença a mossegar cables,
doncs, li podem renyar una miqueta,
però a canvi donar-li un tipus de joguina
perquè ell pugui mossegar, vull dir,
evidentment, ha de tenir coses per poder fer
i que no faci destrosses.
Si amb un gos el tenim amb un menjador
i no té res per jugar,
evidentment, es menjarà a la pota de la taula.
Hi ha races de gossos
que per la mateixa raça
poden tenir un comportament més disrupte o més fàcil?
Bé, a veure, hi ha races, efectivament,
que són més nervioses que unes altres,
hi ha races que són més tranquil·les de mena.
Ara, sí que és veritat
que també a vegades dintre d'una mateixa raça
cada individu és diferent
i depèn de com el tractis
pot ser d'una forma o d'una altra
al llarg de la seva vida.
La pauta ha de ser diferent, no?,
per un gos adoptat
que per un gos que es vist néixer, o no?
No, no té per què.
Vull dir, les pautes naturals
que tenen els gossos són molt clares.
Vull dir, ells amb la latura
farien un tipus de pauta
molt en concret,
que doncs seria
el que és el gos dominant,
com si diguéssim que hauríem de ser nosaltres,
el líder de la manada,
doncs fa una sèrie de rituals en concret,
que són els que hauríem d'extrapolar nosaltres
de forma humana
perquè ells ho entenguin.
Llavors serien exactament les mateixes
per un gos que vingui a casa petitet
que amb un gros adoptat
amb quatre o cinc anys.
A la protectora,
moltes vegades ens trobem
que la gent busca cadells,
perquè es pensen que
és de cadells
quan millor se'ls pot educar,
però nosaltres intentem explicar
que un gos d'un any, dos anys
també pot aprendre igual.
Sí, sí,
poden aprendre exactament igual.
L'únic que, clar,
un cadell és més mono,
és més bonic,
dius, ai, que bonica,
que graciós i això,
però també es fa més pipis,
es destrossa més cosetes,
es menja més sabatilles.
Un gos adult,
en principi,
doncs,
t'ha té a tu,
està al principi
una mica estrany
potser d'estar on t'està,
però se fa de seguida,
vull dir,
no té per què tenir
cap tipus de problema
i s'adapta igual a la família
i, evidentment,
a les normes.
Inclús, a vegades,
un gos més adult
fa menys destrosses
i menys tonteries
que un petitet.
També és cert
que un gos petit,
un cadell,
també té més perill,
suposo,
a l'hora d'educar-lo,
perquè com que fa
molta més gràcia,
és molt més mono
a la gent,
a la família
li és molt més fàcil
malcriar-lo
que educar-lo bé, no?
Esclar,
i sobretot si hi ha nens
pel mig,
perquè els nens i els cadells
fan un grup estupendo,
sempre fan el mateix,
llavors amb un gos més gran
això no passa tant.
Grans o petits,
cadells o adults,
tot seguit us presentem
alguns dels gossos
que busquen llar
i que estan de moment
a la protectora d'animals.
I us parlem en primer lloc
de la Tila,
una gosseta
que va ser rescatada
a punt de morir.
Estava desnudrida
i amb una greu infecció.
Quan la van recollir
a punt de morir
encara movia la coeta.
Ho feia amb alegria
que algú
l'hagués descobert
entre una muntanya de brossa.
Amb una actuació d'urgència
la van poder salvar.
S'està recuperant ràpidament,
és molt bona
i molt obedient.
Té uns tres anys
i espera que algú
li doni l'oportunitat
per primera vegada
en la seva vida
de viure amb dignitat.
Deixeu-me entrar ara
si us semblen
qüestions ètiques
o morals,
fins i tot.
Algú pot pensar
que educar els gossos
és tallar-los la llibertat,
que els gossos
no deixen de ser animals
fins a certs punts salvatges
i que els estem
coartant la llibertat
quan els estem portant
al nostre terreny.
Fins a quin punt
es pot entendre així?
Home, en principi,
clar,
l'ideal per un gos
seria fer el que
ha de fer un gos.
Però com això
no es pot fer
perquè vivim en la ciutat
i hem d'anar
lligats pel carrer,
han de fer cosetes,
hem de viure en un pis
que hi ha veïns i tal,
llavors, evidentment,
no podem deixar
en un gos
que faci el que vulgui.
I menys, doncs,
a dintre d'un pis
que hi conviu més gent
i nens i tot,
han de seguir
una sèrie de pautes
que el gos,
en principi,
d'aquí no pot passar.
Vull dir,
realment,
no poden fer
el que vulguin.
Ojalà poguessin fer,
però com
el deixó social
està fet així,
els gossos
no poden
fer el que vulguin
per diversos motius.
Primer,
perquè es poden tornar
agressius
amb unes altres persones
per por,
per dominància,
per menjar,
pel que sigui.
I a part
que hem d'anar
pel carrer
amb condicions
que no molesta ningú
que potser
no li agraden els gossos.
Amb els gossos
que s'adopten
de la protectora,
a vegades hi ha gossos
que tenen
més desconfiança
cap a les persones
o algun tipus de por
a sortir al carrer.
Quines pautes
o quines recomanacions
es poden donar
perquè la conducta
sigui normal?
A veure,
en principi
aquests gossos
haurien d'anar
trepitjant el carrer
amb hores més tranquil·letes,
que no pas sortir
amb una sortida
del col·legi,
evidentment,
que surtin
poquet a poc,
que la gent,
sobretot,
a vegades
tenen molta mania
de dir
ai,
pobrecito,
hi ha caranals,
allò una miqueta,
perquè el gos
no tingui por
i això
és contraproductori.
Això el que hem de fer
és agafar el gos,
no dir-li res,
com si no passés res,
i en el moment
en què el gos
està més tranquil,
aleshores,
doncs,
felicitar-lo,
potser amb una mica
de joc o alguna cosa,
totes formes,
un gos que s'acaba
de sortir de la protectora
i té una mica de por,
en principi,
almenys la primera
o segona setmana
l'hem de deixar
una mica tranquil·let,
sense fer masses coses,
vull dir,
que vagi una miqueta,
no,
mai suelto,
des de l'ego,
perquè podria escapar-se
per por,
però vull dir,
una miqueta,
que vagi una mica
com vulgui,
mentre vagi més o menys
tranquil,
no fer-li masses coses.
Una de les causes,
suposo,
vosaltres m'ho confirmeu
d'abandonament,
de gossos que us arriben
a la protectora,
és perquè els seus amos
no saben com controlar-los
i llavors és el típic gos
que es fa les necessitats
per tota la casa,
que trenca tots els mobles,
quina solució
podem donar
amb aquestes persones
perquè no arribin
el darrer pas,
que és deixar-lo
a la porta de la protectora,
és fàcil accedir
als atòlegs?
A veure,
per sort o per desgràcia,
cada vegada n'hi ha més,
vull dir,
dic desgràcia
perquè clar,
hi ha de tot,
com a tot arreu,
n'hi ha més bons
i més dolents,
però per sort
cada vegada n'hi ha més
i cada vegada
és més fàcil accedir
a això.
També el món
de l'ensinistrament
i educació canina
fins fa poc
estava com a molt
tancat
a persones
que treballaven
i a discípuls
directes,
vull dir,
no passaven
avui per sort amb internet
tenim un munt
d'informació
real i bona
que podem
intentar
d'aconseguir
ni en fòrus,
vull dir,
ni en pàgines web
que t'expliquen
una miqueta i tal.
De totes formes,
clar,
si hi ha un problema
així una mica gros
l'ideal és acudir
a un professional.
Tècniques agressives
d'ensinistrament
és una de les coses
que clar,
sempre està
sempre està al límit,
no?
De dir fins a quin punt.
A veure,
és evident
que el càstig
és necessari
per a tothom,
vull dir,
ara,
una cosa
és fer un càstig
i una altra cosa
és fer-li mal
al gos,
vull dir,
amb això
jo estic totalment
en contra,
jo quan ensinistro
soc força positiva,
hi ha una rama
de,
n'hi ha diversos tipus
d'ensinistrament
i hi ha un
en concret
que és el positiu-positiu
que es tracta
de no ni tan sols
renyar el gos.
Llavors,
jo aquest tan extrem
no el faig,
jo faig servir
un càstig
però és que un càstig
senzillament
pot ser
doncs com
amb un nen petit
que dir-li
escolta,
si no te menges
la fruita
t'atreure la Playstation.
Vull dir,
és una mica això,
el càstig és necessari
i llavors amb un gos,
clar,
per castigar-lo,
a vegades
amb un simple no
molt fort
ja n'hi ha prou.
Vull dir,
és una miqueta
ser coherents
amb això
i no renyar-los
per coses
que fan els gossos.
És que,
clar,
ara has de veure
un tema
que no en podem entrar
profundament
però sí que t'ho volia
preguntar
com funciona
la psicologia
dels gossos?
o funcionen
per repetició,
per hàbit?
Sí,
hi ha una mica
de tot.
Per sort,
fa poc
ha sortit
un sistema
mig nou
d'ensinistrament
fomentat
per a Dukan,
que estan a Madrid,
que és el Carlos Alfonso
López García,
que és un gran
ensinistrador
molt bo
i sempre està estudiant
noves conductes
amb gossos
i amb un altre tipus
d'animals
i per sort
ha intentat
fer un tipus
d'ensinistrament
més cognitiu,
o sigui,
que es basa
amb això
amb el cognitiu
emocional
i que es tracta
una mica
que el gos
t'ho faci
perquè t'estima,
vull dir,
que ja no és només
perquè te doni
una salxitxa
o te fa un càstig,
vull dir,
és perquè el gos
està amb tu,
rep un carinyo
amb tu
i doncs
com faria un pare
amb un fill,
doncs és una mica
un sistema
d'ensinistrament
força nou
que va bastant bé
i que per sort
està anent
una miqueta més.
I els gossos
ensinistrats
per ser agressius,
per protecció,
això es pot fer
amb totes les races?
Contembleu
que sigui bo
fer-ho?
A veure,
això és il·legal
per començar,
o sigui,
no es pot ensinistrar
amb un gos
per defendre
una casa
ni amb un senyor
ni res,
només es pot,
això només ho poden fer
les forces de seguretat
de l'estat,
que són la policia,
l'exèrcit
o les empreses
de vigilància privada
i l'únic que sí
que es pot fer
que no és defensa
del propietari
sinó és RCI,
ring,
mondiorring,
que són esports
canins,
que és com si
sigués un
alergiliti,
són esports
que el que fan
és que el gos
fan diverses proves,
una d'elles
és mossegar
amb un senyor,
però aquest senyor
va amb una màniga
posada
i el gos
no sap mossegar
si no mossega
amb aquesta màniga,
o sigui que realment
no estan fomentant
el que el gos
sigui agressiu.
El que sí que és veritat
que hi ha vegades
hi ha molts ensinistradors
que fan la vista gorda
i ensinistren una mica
el que no deben,
el que no han de fer
i sí que podria ser
una mica perillós
si l'amo
és perillós.
Ah, si ho negué,
seria el gos a la carta.
Sí.
Per desgràcia.
Sí, exacte,
i això
no ho s'hauria,
de fet no es permet,
però hi ha gent que ho fa.
Tot seguit us presentem
un altre gosset
de la protectora,
Brouni està buscant una casa
i seria el cas
totalment contrari.
Es tracta d'un animal
molt dòcil.
De fet,
és una gossa
de Braco a Alemanya
que va aparèixer
a la protectora
amb cinc cadells preciosos.
Tots ells van ser adoptats,
tots menys ella.
Té uns tres anys
i es va trobar
a Sant Pere i Sant Pau.
Va ser el febrer de 2009.
És molt bonica,
molt bona
i molt dòcil.
Qui vulgui més informació,
per cert,
d'aquesta educació cognitiva
de gossos,
del que feia referència
abans a la Lloanda,
tenen pàgina a internet
www.educan.es
i està molt bé.
Hi ha molta informació
sobre això,
sobre aquesta manera
d'educar els gossos,
ensinistrar-los
de forma
seguint
la forma cognitiva
psicològica.
Madrid,
Sevilla i Barcelona són.
Exacte.
Comentava que
ara s'han posat de moda
el que són els programes
que parlen
d'educació dels gossos,
com l'encantador de gossos
que ara és més conegut.
I sempre parla
de l'energia
de les persones,
de com la persona
s'apropa
o respon
davant
de la conducta animal.
Això què ens pots explicar
una miqueta?
Sí, a veure,
això és una mica
com els humans.
Els gossos
també fan una mica
com nosaltres,
no?
Si tu entres
en una reunió
i vas
engorbada,
cabizbaja
i una miqueta
així com amb por
i vergonya,
no et faran el mateix cas
que si entres
més xulo
i més gran
i més fort
i segur de tu mateix,
no?
Aleshores,
amb els gossos
les persones
també els donem
amb aquesta aura,
no?
Que diu el César Millán,
no?
Vull dir,
sí que és veritat
que els gossos
si tu actues
amb ells
amb seguretat,
amb energia bona,
no dolent,
sinó allò d'entro aquí
i jo vaig
d'una forma
o d'una altra,
el gos
t'ho pot interpretar.
També hi ha persona
que a vegades
s'apropa massa de cop,
massa fort
amb un gos
i que potser és poruc
i aquest gos
pot reaccionar
amb un tipus
d'agressivitat
per por.
Llavors,
hauríem de mirar
també en quin tipus
de forma
s'apropem
amb un gos
llavors l'ideal
amb un gos
que no coneixem
és apropar-nos
sense ser massa grans
o sigui,
si té por encara més
sobretot
els de les protectores
vosaltres suposo
que en sabeu més
d'això
perquè en teniu
però apropar-se
petitets,
fes més petitet
com per no demostrar-li
que li farem mal.
Aleshores,
vull dir,
clar,
els gossos
depèn de com tu
entris
en una estància
el gos pot dir
ui,
aquest potser
en farà alguna cosa
o mira,
aquest és bo,
és més amigable
però això
normalment
les dones
els gossos
els hi agraden més
perquè clar,
ja anem d'una forma
més
ai que mono
més i tal
i els homes
no es va res
però vull dir,
actuen una mica
més forts,
més secs
llavors això
amb un gos
també els hi pot
dir
doncs que
estàs més segur
o menys
i normalment
si un gos
té molta por
i té un amo
una miqueta fort
sí que el millor
és possible
que el gos
millori
abans
que no
amb una persona
que d'aquestes
que sigui insegura
i tal
perquè clar,
el gos
necessita
un líder segur
per sobreviure
i per estar bé.
Ja que heu tret
del tema del programa
L'Encantador de Perros
no es diu?
El recomanem?
Ens en podem fiar?
Com ho veieu?
Home,
aquest tipus de programa
és molt reality show
per desgràcia
el del César Millán
està més bé
que el que hi ha
ara aquí a Espanya
molt més bé
i jo de veritat
m'he vist molt poquet
però bueno.
Quin és el del César Millán?
L'Encantador de Perros
Ah val
i després tenim la versió
ara tenim la versió espanyola
que bueno
deja mucho que desear
no?
Aquest senyor
no
pel meu
d'això
no és massa bo
però bueno
això
cadascú té la seva
llavors jo
si s'ha de mirar
amb algun tipus
de programa
d'això
jo recomano més
el del César Millán
que encara que tingui
a vegades
amb algun tipus
de mètode
una mica
més agressiu
potser de la conta
o de la cocaldria
i tal
sí que és cert
que doncs
el que fa
doncs
seria el que faria
un ensinistrador
normalet
d'aquí a Espanya
eh
vull dir que n'hi ha
el que passa
que allà
als Estats Units
es veu que no n'hi ha
massa ensinistrament
una mica seriós
i passa
però
recomanable
a veure
tot és bo
bo i dolent
com tot
com la informació
no?
podem aprendre
i podem aprendre
a destrossar més el gos
no?
llavors com ve
en aquests programes
no ho facis
sense un professional
perquè doncs
hi ha coses
que no
que per molt que puguis
veure amb una tele
porta molt més treball
del que surt en un capítol
doncs tot seguit ja
per acabar gaire bé
la secció
us presentem
una altra gosseta
que està buscant llarg
es diu Zurita
i és una femella
de pastor alemany
té dos anys
i va ser abandonada
el mes d'abril
al riu Francolí
anava desorientada
i espantada
és una gossa
boníssima
que esperava
a la gàbia número 1
de la protectora
ser adoptada
per algú
que no la torni a abandonar
i avui
en aquesta secció
es poden donar
una bona notícia
no crec
des de la protectora
doncs sí
perquè últimament
no sé si ha sigut
des que fem el programa
aquí
a Tarragona Ràdio
molta gent
s'està interessant
per ajudar
la protectora
ja sigui com a voluntari
bueno
la veritat
que donem les gràcies
en primer lloc
per tota la gent
que s'ha apropat
i segon
això ens dona
molts anys
per continuar treballant
esperem
que els projectes
que tenim en marxa
de divulgació
sobretot
puguem tirar-los endavant
que l'Ajuntament
compti amb nosaltres
durant molts anys
amb l'Associació Protectora
d'Animals de Tarragona
per desenvolupar
tot aquest tipus
de projectes
i per tenir cura
dels gossos
que arriben
tot i així
encara que hi ha hagut
molta gent interessada
aquestes darreres setmanes
penseu que
sempre necessiten
de gent
i sobretot
famílies
amb ganes
o persones
amb ganes
d'adoptar
recordem
com poden contactar
amb vosaltres
doncs
poden contactar
amb nosaltres
a través de la pàgina web
de La Protectora
que és
312.protectora.org
el nostre mail
és
laprotectora
arroba
gmail.com
el nostre telèfon
és el
653 07
3713
operatiu
amb l'horari
en què estem oberts
de cara al públic
que és
dilluns, dimecres
i divendres
de 6 a 8 de la tarda
dissabtes i diumenges
de 12 a 12 de migdia
repeteix el telèfon
el telèfon mòbil
repeteix-lo
perquè el puguin apuntar
apunteu, apunteu
apunteu, apunteu
653
07
3713
I una darrera pregunta
abans d'acabar
amb l'ataloga
que ens acompanya avui
jo tenia alguna curiositat
quan es pot considerar
un gos
que és vell
o jove
a partir de quina edat
un gos
es considera
que ja ha passat
l'edat
diguéssim
de la joventut
a veure
tot depèn una miqueta
també de la raça
els gossos
que són
la raça
molt petiteta
arriben potser
en un estat adult
una mica abans
que potser l'any
any i mig
ja són adults
vol dir adults
potser tenen
relació com nosaltres
potser tenen 25 anys
aleshores
vull dir
en gossos molt grans
més grans de mida
el seu creixement
fins que no tenen
quasi uns dos anys
dos anys i mig
quasi tres
a vegades no són adults
total
llavors clar
tot depèn una mica
en funció del gos
de totes formes
hi ha gossos
que dintre de les mateixes races
doncs
els sis mesos
ja semblen jaios
de ment eh
i n'hi ha gossos
que doncs
com podria ser un bòxer
poden estar tota la vida
sent uns cadallots
a mi m'agradaria
aprofitar i animar
una mica la gent
a que es passi
per la protectora
si és que
s'estan plantejant
tenir un gos
i bueno
malauradament
aquests dies
hi ha moltes trucades
i no és
per agafar gossos
ni adoptar
sinó
tot el contrari
deixar-los
i malauradament
ara s'acosta a l'estiu
i tots sabem
què passa a l'estiu
amb la tendència
de molta gent
inconscient
que vol anar
a deixar ja
el gos
abandonar-lo
doncs
Cristina, José, Carmela
gràcies per acompanyar-nos
un dia més
fins la propera
fins aquí 15 dies
moltes gràcies
moltes gràcies
avui especialment
que a través de la
Iolanda Blanco
hem sabut el que era
l'atologia
felicitats per tota la feina
que feu
moltes gràcies
per venir també
gràcies
de res
encantada