En punt, ara, com dèiem, som tres quarts de set de la tarda.
El que fem nosaltres és connectar amb la nostra unitat mòbil
des de l'amfiteatre, perquè allà estan assajant,
pulint o tallant els darrers serrells
pel que serà la representació aquesta nit
i també demà a la nit de la passió de Sant Fructuós.
A l'amfiteatre s'hi troba ara mateix a Pep Soniem, que ja connectem.
Pep, bona tarda.
Hola, Mòria, què tal? Bona tarda, com estem?
Molt bé. En quin lloc estàs, justament, de l'amfiteatre?
Mira, estem situats molt a prop d'on estarà aquesta nit el públic.
És a dir, que toca pràcticament de les grades,
una mica ja amb aquest esperit romà que ens envolta per tot arreu,
amb molts sentits i ara ho explicarem,
perquè, de fet, amb unes persones amb les que parlarem,
hores d'ara ja podria sortir pràcticament a escena.
O sigui, hores d'ara, si començés la representació,
ja estaria pràcticament a punt.
Sí? Sí, sí.
De vestuari, de tot.
De vestuari, sí.
No sé si maquillatge, no sé si potser encara falta l'últim retoque,
però, vaja, vull dir que porten ja una estona aquí,
doncs, últim en detalls,
i alguns ja ho tenen tot molt, molt preparat,
perquè ja tenen experiència.
I l'altra representació que es va fer, doncs,
que va ser un èxit i que va plegar, doncs,
amb més de 500 persones aquí a l'amfiteatre.
Podem parlar, Núria, d'una banda, amb el Jesús Sant Martínez,
és secretari de l'associació Sant Fructuós,
i també ell interpreta el paper del Babiló.
Ara ho saludarem,
però també ens acompanya la Neus Pàmies.
Ella és la Cornèlia.
Neus, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Et veig molt bé, eh?
Sí, bueno, ja estic pràcticament a punt, eh,
com bé deies.
Sí, sí, hi ha part del vestuari,
hi ha tot a punt per la representació,
la segona representació,
que esperem que sigui tan bonica com la primera.
Vas vestida, però també portes en fila el pentinat adient, eh?
La veritat és que tot el vestuari
i tots els pentinats, les joies,
totes són reconstrucció històrica.
Vull dir que sí que són autèntiques representacions
i reproduccions de les que haguéssim portat
els nostres antecessors en aquell mateix moment.
Ja sé, us queda el bona tarda.
Bona tarda.
Explica'ns-me una mica què estem veient aquí baix.
Doncs aquí baix estem veient una mica de tot,
perquè la gent es fa la idea,
hem ocupat literalment tota l'arena de l'amfiteatre,
reproduïm una domus eglésia,
que seria la casa que tindria un clergat, un bisbe,
sobretot, per fer les misses,
allà al segle III,
època de persecucions en què no hi hauria les grans esglésies.
També tenim una zona dins de la fossa romana
que hem habilitat com a presó
i també tenim sobre l'abat damunt de la presó
un espai que estimularia el pretori,
que seria el concili provincial,
el que seria pretori, plaça del fòrum,
l'administració romana,
que seria on probablement es produiria aquest judici,
fa 1.751 anys.
Tot la pregunta,
com s'ha de recular per situar-se en la història, no?,
el martiri.
Doncs uns 1.751-1.52.
I què va passar llavors?
Doncs bé,
que seguint la tònica que hi havia en aquell moment,
una gran crisi,
els emperadors han de moure fitxa,
diguem-ne que el cap d'atur són els cristians,
i es decreta que s'obligui als caps visibles de l'Església
a adorar l'emperador o se'ls mati.
I llavors el bisbe de Tarragona li toca el rebre
un 21 de gener de l'any 259.
L'esnúria,
ens hem de situar, eh?
Ara, per mi,
en Tarnú ja està molt millor que en altres edicions,
perquè tenim aquí al costat el Jardí Romà
del Parc dels Anotres,
vull dir que entrant ja
es poden acabar d'ambientar una mica en l'època romana,
és a dir,
és una mica diferent aquest any aquesta edició.
Crec que és la vintena,
porteu-hi a dues dècades?
Sí, sí,
és la vintena edició.
Hi ha molts dels personatges que fa 20 anys,
jo personalment no,
però n'hi ha molts que sí que fa 20 anys,
i és una gran satisfacció, evidentment.
Bé, bueno,
vintena, vintena,
com que no la fem cada any,
en serien unes quantes menys,
però bueno,
el 20 aniversari sí que el fem ara.
I com va sorgir,
ara fa això,
un període dècades,
la idea de representar, doncs,
aquesta obra?
Bé, això surteix a ells
de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau.
Els joves d'aquell moment
van decidir, doncs,
bueno,
coneixien un element que era únic,
tenim un document
que són les actes de Sant Fructuós,
d'un fet que va passar
fa aquests 1.750 anys aquí a Tarragona,
que és un dels primers documents cristians
de la Península Ibèrica,
i van decidir, doncs,
promocionar-ho.
Van decidir, doncs,
transformar-ho en obra teatral
i portar-ho primer a la catedral,
a ser un 21 de gener
de l'any 90,
i després ja aquell mateix estiu,
el juny,
ja fer la primera prova
aquí a l'amfiteatre.
Tot això va,
deu anys més tard,
va crear l'Associació Cultural Sant Fructuós,
i ara 20 anys,
diguem-ne que el que estem veient aquí
no té pràcticament res a veure
amb el que es va veure
aquell llunyà 1990.
Què ha canviat?
Doncs, principalment,
el més visible,
l'escenografia.
L'obra s'ha retocat.
S'han incorporat detalls,
sobretot,
de reconstrucció històrica,
com la que dèiem,
la Domus Ecclesia aquesta
del segle III,
els personatges han madurat,
s'ha incorporat molta més gent,
jo crec que cada any,
poquet a poquet,
ha anat canviant tota una miqueta.
Com és la Cornèlia Neus?
Doncs la Cornèlia
és una de les matrones romanes,
i, doncs,
de classe social,
doncs,
una miqueta benestant,
no?,
i, doncs,
que també, doncs,
rep amb molta tristesa,
doncs,
aquest moment de crisi
que s'està vivint,
i, doncs,
acompanya, doncs,
a Sant Fructuós
i els seus dos diarques
en aquest moment
del seu martiri.
Les recades que porta Sant Bonica
és una mica conjunt
amb el personatge, no?
Bueno,
una miqueta, sí, sí.
Repeteixo,
és una instrucció històrica,
i, doncs,
sempre ens intentem
assimilar
el màxim possible
al que haguéssim pogut ser
aquelles personatges
d'aquell moment.
Ja, sóc,
tornant al que veurem
avui a les 10 de la nit,
a hores d'ara,
com estan les vendes d'entrades?
Perquè abans em comentaves,
que en queden,
però que no en queden gaires, eh?
L'últim recompte
que s'és d'ahir el vespre,
en el qual ja es passava
de les 720
ja distribuïdes,
entre invitacions i entrades,
i, doncs,
la capacitat de l'amfiteatre
estaria entre les 800,
900,
allò tot a estirar
de places,
per tant,
el que s'hagi pogut vendre avui,
probablement,
estaríem ja
arrellant les 800 entrades,
per tant,
quedarien menys d'un centenar
per vendre.
Com ho viviu vosaltres
com a actors,
no sé si amateurs tots,
o no sé si alguna professional,
però, vaja,
com ho viviu aquests dies previs
a l'estrena,
sortir aquí a l'amfiteatre,
que no és anar al Metropol,
això,
és anar a l'amfiteatre,
que, escolta'm,
té una altra cosa per dins,
no?
Som tots absolutament amateurs
i ho vivim,
la veritat és que
amb molt,
amb molt d'entusiasme,
vull dir,
fa moltes setmanes
que un dia,
a la setmana,
al vespre,
ens reunim
a la parròquia de Sant Pere Sant Pau
per fer els assajos,
però la representació aquesta aquí
és absolutament emocionant,
vull dir,
se't posa la pell de gallina,
perquè,
a més a més,
algunes vegades ho hem dit,
això mateix representat
en qualsevol altre lloc
al millor teatre del món
no seria el mateix,
aquí,
verdaderament,
i et calen les llàgrimes.
De fet,
no és una obra qualsevol,
vull dir,
per tots nosaltres,
o per la immensa majoria
que participem aquí,
és un projecte en el que creiem,
que ens entusiasma,
i, per tant,
no sé,
portem des de tots els àmbits,
tot un any,
pràcticament,
doncs,
reunions,
negociacions amb les institucions,
treballant,
venent aquí a l'amfeteatre,
generant coses noves,
sempre amb l'il·lusió
de què podem aportar de nou,
i sempre amb unes ganes
que quasi ben,
quasi caldament,
entre cometes,
és,
al final,
és l'obra teatral,
perquè,
quan arribes aquí,
passa tan ràpid,
després de tant de temps que portem,
però la veritat és que sempre sortim
amb la carn de gallina,
com aquell que diu.
Què dura l'obra?
L'obra,
divendres passat,
va durar una hora i mitja exacta,
allò que sabem que en alguns anys,
hi ha hagut alguns moments
que han sigut una mica lents,
i en guany ens hem proposat
agilitzar-la al màxim,
perquè la gent estigui,
doncs,
no diré intenció,
però sí,
allò,
animada en tot moment.
Mantenir l'atenció,
durant l'hora i mitja.
És que no només és teatre,
sinó que,
a més a més,
hi ha la intervenció
de l'escola Cantorum,
que, clar,
recrea també la música
d'aquell moment,
i encara hi dona
molt més solemnitat
i emotivitat
a l'obra.
Quines escenes veurem,
o personatges?
No desvallem res nou,
perquè, vaja,
ja s'ha vist el passat dia 12.
Personatges,
hi ha una part de personatges
que són històrics,
que surten en aquests documents
de les actes de Sant Fructuós,
que són els sis beneficiaris,
Aureli, Festúcia,
Lipolència,
Donat i Màxim,
Fructuós o Guriològi,
dos funcionaris,
Babilò i Migdoni,
un dels quals em toca fer-lo a mi,
i després també Augustal,
un lector i un soldat
que es diu Fèlix.
Aquests són personatges
que surten
a les actes de Sant Fructuós,
que es complementen
amb les matrones,
Agnès i Cornèlia,
Júlia,
que fa paper de filla
del governador,
i principalment és
resseguint,
primer una mica d'introducció,
explicar el que està passant
en aquell moment,
la crisi,
què estan fent els emperadors,
del que passi allò és de palau,
una mica els rumors,
el que se sent,
el que passarà,
tal.
Després reproduïm
una Eucaristia
amb el més fidel possible
a l'època,
amb textos també
del segle III,
rituals del segle III,
i a partir d'aquí enganxa
el que diuen les actes,
que són detinguts,
que són portats a la presó,
que bateixen a Rocassià
i llavors també reprodueix
el ritual de bateig
del segle III,
després el tema
del judici
i el tema de la cremació.
I entre quadre i quadre
hi ha unes noies,
amador de cor grec,
que van recitant
un poema
del segle V,
diria que és,
quart V,
que és d'Aureli Prudència,
que fa una lluança
i explica
tot el que els va passar
als martes,
i on serveix una mica
d'enllaç
entre quadre i quadre.
El més petit a l'obra
i el més gran?
D'edat, eh?
El més petit,
el marc,
sí que deu tindre
sis anys
i el més gran,
no ho sé, però...
El Francesc Gallar
que en té vora 80
o por ahí.
O potser
ho poden
inclús estar
una miqueta més.
Sí.
Diferents generacions, eh?
Totes les generacions
i tots posats,
cadascú
amb el seu personatge.
Sí,
i a més
amb aquesta sensació
una mica familiar.
Vull dir,
som quasi 300 persones
entre una cosa
i l'altra,
però pràcticament
tots ens coneixem tots
i hi ha un sentiment
de carinyo,
d'estimació
entre nosaltres
i vers el projecte
que fa que sigui
un grup molt especial.
I vers el públic,
perquè imagino
que hi ha persones
entre el públic
que són fidels
de cada dos anys, no?
Home,
hi ha un grup
de fans de Sant Fructuós
que són els alumnes
de l'ensenyança,
el Jesús és professor
de l'ensenyança
i sempre es replega
mig col·legi
i allò el coregen,
el vitoregen,
després les famílies,
després coneguts,
gent de les parròquies
i gent també
del món cultural,
com que també és
un gran exercici
de reconstrucció històrica,
molt fidel,
hi ha molta gent
que no donen
tanta importància
a la vessant
que podria ser espiritual
del fet d'un martiri,
d'uns sants,
sinó que venen
simplement pel fet
de reconstrucció històrica,
del fet cultural,
els vestits,
l'armament,
els cascs,
el mobiliari,
tot és extremadament
fidel a l'època
i llavors hi ha molta gent
que ve a conèixer
una mica de Tarracó Viva,
és com el final
de Tarracó Viva,
nosaltres som
com el bis,
una mica.
I molta gent de fora,
també,
moltes persones
de Catalunya,
de fora de Catalunya,
sí,
perquè doncs ho han sentit,
s'ha fet,
han fet entre tots
molta propaganda
i doncs,
bueno,
tenen curiositat
per saber-ho.
I a més,
el públic també
intervé,
no?,
quan s'encenen
les candeletes
i tot això
en el moment
del martiri,
tot això també
els fa partíceps,
no?
Clar,
ells són,
diguem-ne,
l'actor final,
també,
perquè participen
com a actors
ocupant un espai
de l'amfiteatre
que es va ocupar
fa 1.751 anys
i participen,
doncs,
fent de públic,
que és el que van fer
els romans
d'aquella època,
també,
aquí l'agradaria
de l'amfiteatre.
Tot plegat dirigit
per?
Pel Pere,
bueno,
el director general
de l'obra
és l'Andreu Muñoz,
que és qui la va escriure
fa 20 anys
i llavors hi ha
diferents responsables,
com per exemple
l'artístic
que seria el Pere Navarro,
que el deuran conèixer
per Dames i vells,
també,
després també hi hauria
la Imma Teixell,
que és la regidora,
després hi hauria
el Francesc Gallar,
que és el director
escenogràfic,
com mossèn Miquel Barberà,
també,
que és el director
de l'Escola Cantor,
musical,
etcètera.
Hi ha una veu nof
que va narrant
a mirada que passa l'acció
o com funciona?
Hi ha un,
hi ha un,
hi ha un,
hi ha un,
només al principi,
una veu introductoria
que es situa
en el context,
Tarrago,
any 259,
Roma ha desfermat
la despersecució,
Tarragona es prepara
per rebre el martiri,
que això és una veu nof
i a partir d'aquí
és o els propis personatges
o ve aquest cor de noies
que van anunciant
el que està a punt
just de passar.
Sempre hi ha hagut
aquestes grans vestides
aquí a banda i banda
o no?
Amb aquesta il·luminació
per tot això
també s'ha incorporat
uns anys ençà,
no?
El primer any
no puc assegurar
que hi siguin,
que algun tipus
d'il·luminació hi hauria
però jo podria assegurar
que com a mínim
fa 10 anys
que aquestes 3 torres
hi són.
Són 3 torres
bastant monumentals
que qui hagi passejat
per aquí
l'han fet
i les haurà vistes
que serveixen
per il·luminar
tota l'arena
perquè realment
l'ocupem tota.
Perquè anava a dir
segurament hi ha públic
que entra
però si s'acaben
les entrades
per allà dalt
al Balcó del Mediterrani
també es pot veure.
Es pot veure,
sí, sí.
També per aquí
i després
per aquesta zona d'aquí
el que passa
que no tens
la mateixa visió
com quan està assentat
a l'amfiteatre,
això està clar.
Però vaja,
sí,
també n'hi ha
que s'hi posen
per aquí
quan s'exhaureixen
les entrades
doncs bueno,
la gent fa el que pot.
Sí,
passa una mica
com a vegades
que veies el Nàstic
que la gent
es ficava
per a la tribuna
o alguna cosa d'aquestes.
El Bial Bryan
sempre està rebentat de gent.
Aquest any
i amb el jardí romà
que anem abans,
vull dir que aquest any
perfecte.
Segur que la gent
a part de vindre
a veure la representació
té ganes
de venir a veure
la zona
que està molt maca
i molt acondicionada
ara.
Hem millorat els excessos
i això sempre
és d'agrair.
Això també és una evolució
que s'ha vist
en aquests 20 anys
de com ha anat
millorant l'amfiteatre
els excessos.
De fet,
les figuertes
que havíem arribat
a fer
baixant el material
a l'arena
aquest any
s'ha notat molt també.
Això també és d'agrair.
Neus,
el moment més emotiu
d'aquesta hora i mitja
i escaix
quin és?
Aquell moment
que no pots mirar
ningú altres ulls
perquè saps
que cau la llacrimeta.
Doncs és el moment final
quan saludem el públic.
És aquell moment
que suposo que ja
et desfàs
d'aquests nervis
que vulguis que no
sempre tens
i hem de tenir
perquè si no
estem allò
amb alerta.
Però és aquell moment
quan et poses
de cara
al públic
i saludes.
Això és veritablement
molt emotiu.
Avui ho pugueu veure
que viure un altre cop més
i també demà dissabte.
Neus Pàmies
a Gersos Martínez
moltes gràcies
i que vagi molt bé.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Gràcies, molt amable.
Doncs Núria,
això amb aquesta imatge
de l'amfiteatre
doncs completament
canviat totalment
perquè amb aquesta escenografia
que hi ha aquí baix
que és impressionant.
Que faràs una fotografia
que la penjarem al Facebook.
Doncs mira,
ara farem una fotografia
amb el tratx de la Neus
també perquè el puguis veure.
Ai, genial, molt bé.
I la penjarem al Facebook
del programa,
què et sembla?
Genial, perfecte.
Pep Sunyer,
moltes gràcies
com sempre.
Recordeu,
avui a les 10
i demà també.
Fins ara, Pep, gràcies.
Adéu.