Sona, que sona, sona, sona la rumba, la rumba sona.
Sona, que sona i sona, una tempesta, de rima i festa.
Sona, que sona, sona, dona morena, tia i remena.
La rumba catalana, sona com sona, no es pot aguantar.
La rumba catalana, sona com sona, no es pot aguantar.
Els carrers i les barriades s'ha format un macallant
En els jocs de la mainada, els marques i els bars
Quan s'aixequen les persianes, la ciutat va dibuixant
Mil imatges quotidianes i un rat de la singular
El que li va a la plaça o...
Aquest sol genuïnament rumbero és el que arribarà també a Tarragona.
Serà dijous, demà dijous, dia de la patrona, dia de Santa Tecla,
a les 11 de la nit, a la plaça de la Font.
Nit de rumba catalana amb els manolos i vergüenza ajena.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic el Javi Calero.
Ell és un dels components de Manolos.
Javi, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Escolta, que heu estat fent los Manolos,
que des de la mítica Barcelona 92
no heu parat sempre discretament, això sí,
però sou com a formilletes, aneu anant fent camí, bon camí.
Sí, home, de fet, portem uns anys amb això
i bàsicament es tracta de continuar la nostra línia,
d'oferir festa en els nostres concerts
i que la gent pugui participar i passar una bona estona.
Sou genuïnament un dels grups de rumba catalana, diguéssim.
És rumba catalana pura, el que feu vosaltres?
Jo, home, no sé si la rumba catalana és pura,
perquè, clarament, la seva característica primordial
és que és una ruta de ritmes, no?
Però sí que nosaltres, home,
diguéssim que hem nascut en un barri com és Ustafrancs, de Barcelona,
que la rumba està al carrer i es podria dir
que hem estat continuadors una mica dels pioners,
del Peret, del Gato Pérez,
i alhora també hem viscut com han sorgit grups nous
que han continuat aquest estil musical, no?
Sí que és veritat que sou una mica a l'intermitge
d'aquest moviment que és la rumba catalana
que es resisteix a desaparèixer, està en molt bon estat de salut.
És el que deies tu, esteu entre Peret i Gato Pérez
i després tota una fornada de formacions molt joves
que també s'hi dediquen a la rumba catalana
i a vegades ja no cal que siguin de Barcelona,
que era una mica el centre neuràlgic,
en teníem, per exemple, aquí a Tarragona,
la gent amb qui actuareu, Verguent Fagena, són joveníssims
i també, Déu-n'hi-do, l'escola que porten, eh?
Com ho valoreu vosaltres, això que la rumba catalana
vagi tenint generació de relleu?
Bé, perquè és una música que ha nascut aquí a Catalunya,
aleshores considerem que és un ritme molt propi
i a l'hora jo crec que s'ha normalitzat una mica,
perquè Verguent en un moment era una música considerada
com només de festa, una mica marginada o marginal
i en aquests moments es podria dir que aquest llenguatge
s'ha d'incorporar per noves fornades de grups,
vivim en un moment que la societat ha canviat també,
que hi ha molta fusió, hi ha gent de diversa procedència
i jo diria que aquest tipus de música és com una mica
un paradigma de tota aquesta barreja
i aleshores doncs el fet que aquests grups nous
que diguéssim estan continuant aquest estil
doncs incorporin aquests ritmes
vol dir que aquesta música doncs jo diria que s'ha normalitzat
per dir-ho d'alguna manera.
És una de les, com ho diríem, dels ritmes musicals
que es deix barrejar millor amb altres estils, no?
que a vegades veiem, bueno, jo faig rumba, jo faig rumba,
sí, però rumba, això, amb bases electròniques
o mesclada amb sons més latin.
Sí, jo diria que com té arrels diverses,
fins i tot podríem trobar arrels
fins a la música jueva, fins a la música àrabe,
després el fet d'haver passat a l'altra banda del xarco, no?
Allò que diuen, és una tornada de molta gent
que va anar cap a Cuba, cap a la zona del Caribe,
i va portar els ritmes d'aquella zona cap aquí.
O sigui, és una barreja que permet que...
jo diria que és una de les músiques pioneres en el que és la fusió
i aleshores, doncs, a partir d'aquí, diguéssim que es podria dir
que ha aprofundit, no?, en aquesta barreja inicial
i avui en dia, doncs, hi ha gent que barreja la cúmbia,
que barreja el rock, que barreja, doncs, en fi, estils diversos.
Tenint en compte, a més, que, a més a més, precisament,
gent jo crec que busca, precisament, aquestes barreges, no?,
per oferir una mica el que seria la imatge real de la cultura, no?,
que és de molta barreja en general per això, no?,
perquè hi ha gent de molts llocs, no?
Què té d'especial, doncs, la rumba tal com l'oferiu vosaltres?
Home, nosaltres diria que el que intentem oferir és, com et deia abans,
l'aspecte una mica festiu, és a dir, sensibilitat, el missatge,
però intentem que el nostre concert sigui una mica una festa participativa,
que la gent pugui, fins i tot, si s'atreveix, pujar a l'escenari
i una mica recuperar aquell esperit inicial del que era la rumba,
també que va néixer, doncs, precisament, en aquelles festes, no?,
de festes on els gitanos, doncs, intentaven, doncs, passar-ho bé, no?
És el que, diguéssim, com a postura vital tenim sempre present, no?
Javi, quins són els propers passos de Los Manolos?
Quins són els projectes que teniu per davant?
Perquè parlàvem abans de treball de formigueta,
que no pareu, aneu anant fent concerts, aneu anant composant,
però suposo que teniu treballs pendents, també, i més enllà de l'estiu.
Sí, nosaltres tenim la idea de treure un disc de 20 aniversari,
i, a més, estem composant, també, temes nous.
Vaja, és una mica com un ofici, no?,
que sempre t'obliga, doncs, a intentar creer coses noves, no?,
amb la finalitat bàsica de poder arribar a la gent,
que és la que, d'alguna manera, et dóna sentida a tot plegat, no?
20 aniversari, eh?
Sí, sí, sí.
Ens fem grans, que fort, ja fa 20 anys.
Amb broma, amb broma, doncs, sí, ja fa més o menys que estem a la carretera,
com ell que diu, i res, confiem que podem celebrar, com a mínim, un curat d'aniversari, no?
20 anys fent el ventilador, que em sembla que el ventilador és el moviment de canell,
doncs, més típic de la rumba, el que no pot faltar mai?
Sí, sí, sí, diríem que la manera de tocar la guitarra, no?,
que es caracteritza una mica per oferir, a l'hora que l'harmonia rasgant les cordes,
doncs, fent percussió, també, fent aquest cop que he dit el ventilador,
que és un cop, en fi, que és com les negres, no?,
el que s'ha vist una mica de música, que sap, doncs, va marcant el quadre per quadre,
doncs, cada negre.
Aleshores, doncs, és una de les característiques, i se li diu ventilador, no?,
que a l'esquemés, segurament, fa un tipus de ventilador diferent,
però, vaja, bàsicament, sí que seria una de les característiques pròpies de la rumba, no?
I que m'han dit que no tothom el sap fer, que no és fàcil de fer, eh?
Home, jo diria que, o sigui, practicant, tots saprem, no?,
és a dir, que jo animo a tothom que vulgui que...
Que s'hi posi.
Que vull que ho intenti, perquè contra més serem, més riurem.
Doncs això, mira, ho podreu provar, per exemple,
veient-los. Primer, aneu i apreneu, eh?, dels mestres,
i després ja ho provareu a casa.
Demà, demà dijous, dia de la patrona de Santa Tecla,
a les 11 de la nit a la plaça de la Font, nit de rumba catalana.
Los Manolos i els Tarragonis Urguenza ajena.
Avui hem volgut parlar amb un dels components de Los Manolos,
amb Javi Calero, i comprovar que estan en molt bona forma,
i mira tu, que potser ja podrem parlar d'aquí a poqueta
de celebració del seu 20è aniversari.
Javi, moltíssimes gràcies, i escolta, ens veiem demà a Tarragona.
Doncs espero que vinguis a ballar i a cantar amb nosaltres.
I tant, ja hi pots comptar.
Ventilador no, però palmes a les que convinguin.
Molt bé.
Adéu, Javi, gràcies.
Adéu.
La casa desordenada, como se hace la colada, sin ti no puedo vivir.
Dame el polonio, dame el polonio, que yo me quiero morir.
Dame el polonio, dame el polonio, sin ti no puedo vivir.
Dame el polonio, dame el polonio, que yo me quiero morir.
Dame el polonio, dame el polonio, sin ti no puedo vivir.
sin ti no podemos vivir.
Studio de los Matt strongerpor hallucinados, en el polonio, sin ti y que la cocina.
Tratada sant joba te졌ó.
Dominats d'aquí a poqueta.
Fiesta desequilibrada, hamburguesas y empanadas y una triste ensalada.
Siento que voy a morir, soy un alma extraviada, porque sin ti no soy nada, las camisas arrugadas, sin ti no puedo vivir.
Dame el polonio, dame el polonio, que yo me quiero morir.
Dame el polonio, dame el polonio, sin ti no puedo vivir.
Dame el polonio, dame el polonio, que yo me quiero morir.
Dame el polonio, dame el polonio, sin ti no puedo vivir.
Vuelve y haré lo que sea, te acompaño al Ikea.
Mi vida se tambalea, sin ti no puedo vivir.
Dame el polonio, dame el polonio, que yo me quiero morir.
Dame el polonio, dame el polonio, sin ti no puedo vivir.
Que yo sin ti, dame el polonio, que yo me quiero morir.
Que sí, que sí, dame el polonio, sin ti no puedo vivir.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Gràcies.