Gaudint dels mons a fantàstics o a vegades a ultrarrealistes
que ens ofereix la gran pantalla i concretament Ocina les Gavarres.
És per això que els divendres, per donar-vos informació plena,
especialment sobre les entrades en cartellera, les estrenes de la setmana,
comptem amb la col·laboració de l'Esther Ferrer, tota una cinèfila.
Esther, bona tarda.
Es fa el que es pot.
Demà.
Però sí, amb moltes ganes i esperant el divendres, no?,
per les dues coses, per venir al programa
i per poder comentar, doncs, una mica tot allò que s'ha estat coent
durant la setmana i que són les estrenes que apareixeran, no?,
perquè a vegades, pobretes, pel·lícules, es donen molts cops de cos, no?,
per aparèixer en cartellera, perquè la vida és molt dura, la vida de la pel·lícula.
Són cinc de sales i no hi caben, eh?
Sí, sí, i no hi caben, i no hi caben.
Són una família tan extensa que Déu-n'hi-do.
Esther, fem una cosa, si et sembla, per marcar ritme, no?, a partir d'ara.
Comencem a parlar de l'agenda cinematogràfica de la Filmoteca.
Sí, que ve ara mateix.
D'avui mateix.
i després entrem al cinema comercial.
Allò parimmediatesa, diríem, no?
Sí, sí, sí. Avui a l'antiga audiència.
Doncs sí, i pel que fa a la programació de la Filmoteca,
ja només ens queda la sessió d'avui, la setmana que ve,
i després una entornada de vacances i ja s'haurà acabat
la programació de Filmoteca per aquest any.
Bé, doncs, avui tenim una superpremiada pel·lícula
que tots recordareu que, de fet, va passar per Oscars,
pobretes, sense pena ni glòria, per allò de les empentes,
perquè era una pel·lícula menor,
Tres dies amb la família, de Marc Coll,
i que ara, després dels Premis Gaudí i dels Premis Goya,
doncs tothom s'ha afanyat a tornar a posar la pel·lícula, no?,
perquè qui no l'hagués vist tingués l'oportunitat de veure-la.
Jo penso que és una història molt recomanable.
Aquí la Marc Coll va ser la seva obra de final de carrera
de l'Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya,
de l'ESCAC, d'on està sortint gent molt, molt interessant en els darrers temps,
i aleshores, doncs, tenim un Eduard Fernández, que sempre està extraordinari,
que fa de pare de la Nàusica Bonin,
i la història és una família que es retroba per l'enterrament de l'avi patriarca,
i l'Eduard Fernández és un dels tres germans,
el petit, també hi ha el Francesc Orella,
hi ha unes actuacions, és una pel·lícula coral,
amb grans actors, amb grans actuacions,
que mostra les tensions de la família
quan es troben amb aquesta mena de rituals obligatoris,
i que, tant pel que se'n va, no?, pel finat,
com pels que hi han d'anar,
i aleshores això és humor negre,
però ja veig que no me l'ha rigut aquest acudit.
No, perquè estava pensant,
mira, és que em veia tu amb això que dius de l'humor negre,
és una pel·lícula que no és 100% dramàtica,
no és un drama d'aquests carnats.
Exacte, tot i que van amb un enterrament,
una mica aquesta dissecció de la família
com a base de la societat,
es fa amb un to que va variant,
i sort que de tant en tant hi ha una miqueta sentit de l'humor,
perquè si no potser sí que acabaríem una mica fumuts.
Però el que dèiem,
una pel·lícula del tot recomanable,
avui a les 9, a l'antiga audiència, Filmoteca.
I ara...
Recorda'ns el títol.
Tres dies amb la família.
Jo trobo que per un enterrament és gairebé massa,
però és el que...
Sí, perquè un enterrament gairebé a la italiana, no?
Ja de vinga.
Sí, d'aquells que duren i duren i duren, però bé.
I ara entrem a Ossin a les Gavarres.
I què ens aporta el cinema comercial aquesta setmana?
Mira, avui començo amb la pel·lícula espanyola,
perquè m'agrada molt l'Eduardo Noriega, ja està,
i com que mano jo, no?
Que puc dir l'ordre que vulgui.
A més, em sembla que moltes oients t'estaran aplaudint.
Jo també, jo també.
A més, a més, és una pel·lícula que ens toca,
perquè jo vaig veure com es rodava
una petita localització a la laboral.
Aquí a Tarragona.
Aquí a la laboral de Tarragona,
perquè els venia molt bé aquests edificis grisos.
Que m'estàs parlant d'una pel·lícula de terror,
de por de misteri.
És una mica cosa barrejada.
I tots ens pensàvem que la que estava rodant era Belén Rueda,
i no, era una xicota exactament igual,
que només pel fet que, no sé si a la 25 vegada de provar l'escena,
la van mullar perquè plovia en l'escena,
doncs ja no era la Belén Rueda.
O sigui que, vegis com van les stars espanyoles, també.
Com vols dir?
Sí, sí, o sigui, van estar assajant 25 vegades,
allò, acció, entra, pa, després de muntar tot un dematí,
una escena en què ella apareixia
i es desplomava al mig d'un parc, no?
Amb un fons d'uns edificis.
I aleshores plovia, no?
Bé, doncs això ho van assajant moltes vegades
perquè cap fer ploure és molt car.
Quan al director li va semblar que ja estava bé,
doncs, vinga, acció i que plogui.
I tots pensàvem que era la Belén Rueda,
la persona que s'estava mullant i la que havia...
No, doncs per fer, aquesta localització era...
Per agafar una doble.
Una doble, que era exactament igual que la Belén Rueda.
Ens va enganyar tots.
Per què? Perquè no podia haver-hi l'En Rueda,
estar tant de temps allí, o mullar-se tant?
Jo crec que per una escena d'aquestes,
o per mullar-se i totes aquestes històries,
o potser per temes de feina, no?
Doncs no va aparèixer pel rodatge.
Ara ens has dit un secret.
I vam estar tots allà, vam estar tots allà, home.
Ja que vaig tenir l'oportunitat,
perquè jo treballo allí normalment,
o sigui, les meves vuit hores les faig
entre el laboral i altres centres educatius,
doncs vaig tenir aquesta oportunitat.
I mira, evidentment, vaig anar a primera fila,
a veure què passava, no?, com muntaven tot.
Sí, ens has donat dues notícies,
que quan anem a veure la pel·li aquesta escena
no és Belén Rueda, o sigui que ens estan enganyant
en certa manera, i segona...
No, però això ho fan constantment, eh?
I estàs donant una bona notícia,
que és que hi ha una doble de Belén Rueda,
i algú que és igual que ella.
Sí, sí, però això els passa a tots els actors, pràcticament, eh?
Tots tenen.
Sí, sí, vull dir, la majoria...
Si tu i jo fóssim actrius,
també trobarien una doble nostra.
Suposo que sí, segur, segur.
I si no, la pintarien, això, rai.
Bé, la pel·lícula és El mal ajeno,
i és d'Oscar Santos.
I Oscar Santos resulta que, casualment,
és company d'estudis d'Alejandro Amenávar.
Aleshores, Alejandro Amenávar hi ha posat els diners,
perquè, d'alguna manera, li devia un favor en el seu company d'estudis,
perquè li va fer un documental televisiu
que es deia Un viaje mare adentro
sobre la seva pel·lícula mare adentro.
És allò que, vull dir, entre amics una mica ho fan, no?
I la història és una història, evidentment,
una mica allò a l'Ossai Malan, no?
D'aquestes de...
que, bé, les coses no estan clares,
hi ha com un thriller,
però en sec la cosa es destensa
i hi ha una miqueta de comèdia, també.
Vull dir que és una pel·lícula que barreja una mica gèneres.
De fet, passa molt això en el cinema modern, també.
I estaria una mica entre el sexto sentido,
això en la línia Aixai Malan,
o el protegido, no?
Eduardo Noriega és un metge
que treballa en una unitat de terminals
i perd una pacient.
Ell, d'alguna manera, sembla una persona
que ja ha superat això de les pèrdues,
perquè, clar, si no, no podria treballar on treballa,
però en sec un dia succeeix un incident estrany
en el que ell no recorda massa cosa del que ha passat,
li sembla que ha sentit un soroll molt fort,
ha perdut una mica la consciència
i a partir d'aquí diríem que ja comença l'acció,
una mica com la pel·lícula de l'escorsés en aquest moment,
Show Trisland,
que també ens enganya una mica.
Escolta, i Belén Rueda ja en casa llança,
anant un paper?
Sí, Belén Rueda és la xicota aquesta
que d'alguna manera perd el doctor Noriega,
que en aquest cas no es diu Noriega,
però són els papers principals ells dos
i jo penso que, a més a més,
hi ha una altra cosa molt important,
sí que això m'ho deixava,
que el guió és de Daniel Sánchez Arevaló,
que és el director d'Azul Oscuro Casi Negro.
De fet, la gent el coneixen per gordos,
però la gran pel·lícula de Daniel Sánchez Arevaló,
com a director,
és Azul Oscuro Casi Negro,
i dir que això també hi afegeix valor a la pel·lícula,
perquè aquí s'ajunten forces talents.
En algun moment, evidentment,
la cosa trontolla una mica,
perquè, clar, és un director novell,
i això que et deia, no,
barreja el tema dels senadors,
el fantàstic, el thriller,
a vegades té tota comèdia,
però d'alguna manera els actors
encarrilen la pel·lícula
i jo penso que és l'estrena recomanable,
si més no, la de cinema espanyol de la setmana.
Recordem el títol, Esther?
El mal ajeno.
El mal ajeno.
Bé, després tenim ja,
comencem a parlar de pel·lícules
de produccions estrangeres,
i comencem altra vegada
en la fi del món.
Recordes que vam estrenar a la carretera
fa dos dies,
el món s'acabava?
Que ja teníem dos mil...
Ai, sí, un drama brutal.
Quin era, dos mil què?
L'altre era la dos mil...
La dos mil dotze.
Anava a dir dos mil dotze,
però és que vaig estar a prop
que em feia por de dir-ho
no fos cas, no?
Dos mil dotze, més enllà.
Sí, el món s'acaba.
Sí, el món s'acaba.
Jo diria que la reflexió
més seriosa sobre el tema
segueix sent la carretera,
però el libro d'Eli
no deixa de ser una proposta
d'acció molt interessant
perquè també combina reflexió, no?
Aquí estem parlant de trent anys
després d'haver-se acabat el Mònia, eh?
Sí, ja fa dies.
Home, podríem fer...
Home, doncs ja està,
fem la cronologia, no?
Primer...
El dos mil dotze, què?
S'està concentrant.
No, no, ja van bé, no?
I després el libro d'Eli.
Doncs aquí tenim dos germans
dirigint molt benvinguts,
no s'han barallat gens,
són dos germans que es diuen
Albert i Algen Hulx
i són dos personatges
que des del dos mil un
no dirigeixen,
però que diríem que tenen,
valgui la redundància,
molta personalitat com a directors
i que han anat una mica més enllà
d'això, de la pel·lícula d'acció
i de la pel·lícula catastròfica,
que si segurament l'hagués dirigit
qualsevol altre potser no hauria estat igual.
A més a més, aquí al darrere
hi ha un actor de molt de prestigi
que és en Denzel Washington
que a més a més hi posa els diners
perquè es va enamorar del llibre
i va decidir que ho volia fer.
L'home aquí ha fet catxes
però fixeu-vos-hi, eh,
amb les catxes del Denzel Washington
perquè s'ha entrenat moltíssim
per repartir bufetades
i a més a més s'ha entrenat
amb un deixeble directe de Bruce Lee,
diríem l'hereu directe,
per aprendre a fer arts marcials,
a donar patades,
bé, tot un prodigi
en les arts marcials
i a més a més, clar,
ha hagut de conregar molt el seu cos.
De fet, no és la primera vegada que ho fa
i aquí es tracta d'un home
que està preservant un llibre,
que és aquest,
el llibre d'ell, de Lely,
i d'una sèrie de personatges
que matarien per dues sabates
o per un terrors de sucre
que el persegueixen.
entre ells hi ha el Gary Oldman
que sempre fa de dolent pel home.
M'encanta, m'encanta.
A mi també, a mi també,
des que va fer Dràcula
era un dels meus herois,
però algun dia ja sé
que li van els propers dolents,
però amb matisos també m'agradaria,
perquè són uns dolents molt plans
els que li toquen normalment,
d'aquells que són dolents dolents.
No, Harry Potter no.
No, Harry Potter no,
tens molta raó.
Clar, jo el tinc de referència d'aquí,
no l'he seguit molt.
Tu com que ets més jove és més recent.
Exacte, doncs mira,
el Gary Oldman és el dolent dels dolents,
que agrupa tots els dolents del món
contra el pobre Denzel Washington.
I en una de les escenes diu
Este, tio, m'agrada matar-lo.
Vull dir aquelles frases lapidàries, no?
Que dolent que ets.
Sí, però riurem un rato.
És un dolent simpàtic, estones,
però Déu-n'hi-do, no?
Que no ho diguin de tu,
perquè si no, malament rai.
Però què volen fer, robar-li el llibre?
Sí, li han de robar aquest llibre
perquè, clar, això no es pot desvetllar.
Aquell llibre, d'alguna manera,
té un gran secret
que pot ser una mica la solució
a tots els problemes de la humanitat.
Que Déu-n'hi-do.
Perquè aquesta pel·lícula
és una altra pel·lícula gris, gris, gris,
igual que la carretera.
Vull dir, sembla que es porta
la tonalitat gris
aquest final d'estiu cap a la primavera,
perquè, clar, no pot ser d'altra manera.
Un món que s'ha acabat
és un món en cendres, no?
I la fotografia és molt bona,
l'actuació també,
i combina una certa reflexió
amb molta, moltíssima acció.
Per tant, també recomanable.
Ara ens ve...
El libro d'Eli, eh?
El libro d'Eli.
Una altra recomanació que, bé,
té dos personatges que poden,
o tres, agradar molt,
que són en Toby McGeer,
el Jake Willenhall
i la Natalie Portman.
O sigui, quin triu, no?
L'únic problema és que la pel·lícula
es diu Brothers,
és un remake.
I és un remake una mica perillós,
perquè, bé,
és un remake de cinema del nord,
d'una directora que es diu
Susan Bier
i que va fer exactament aquesta pel·lícula
que la va presentar a Sant Sebastià
en el 2004, crec,
i que els dos actors principals
van guanyar tots dos
la premi i la interpretació
en el Festival de Cinema, no?
Llavors, quan et baralles amb cinema nordic,
a vegades pots sortir perdent, no?
Perquè és una mica també,
és una de les hereves de dogma, no?
De Lars von Trier, la Susan Bier.
I és una directora molt personal
que va fer una molt bona pel·lícula.
I clar, aquí el que hem fet
és una còpia exacta
i a vegades les còpies exactes
són difícils de...
Poden caure en el tòpic, no?
Perquè simplifiquen.
Aquí es tracta dos germans,
per això la pel·lícula es diu així,
i que el que passa
és que un ha anat a l'Iraq,
evidentment, tothom acaba anant a l'Iraq,
sembla, aquesta és la nostra guerra
d'aquest segle,
ai, d'aquest desení.
I aleshores, bé,
doncs ell marxa tranquil·let,
diríem que és Caín i Abel, no?
Un marxa i quan torna
el seu germà,
doncs li ha robat la dona,
li ha robat el fill
i li ha robat tot perquè,
evidentment, la dona se salva d'aquí,
diríem,
de ser una dolenta dolenta
com el cunyat,
perquè, de fet,
ella creu que el seu marit ha mort
i fa un dol molt terrible
del seu home
i el nen igual,
però allò que diuen, no,
que s'ha de tornar a recomençar,
en aquest cas és la Natalie Portman,
i ella, doncs bé,
retorna,
torna a començar
amb aquest cunyat
que, quan arriba el seu germà,
se'l troba que li ha pres
absolutament tot
i aquí és on comença
un duel perillós.
El problema és això que et deia, no?
Que a vegades
aquestes situacions
han de tenir molts matisos
i jo diria que
el resultat final
d'aquesta pel·lícula
és bastant allò pla, no?
És que amb un argument així
corres el risc, no?
Sí, corres molt el risc.
O molt xula
o molt plana.
Sí, sí, sí.
Llavors, aquí,
d'alguna manera,
el que jo penso
que sí que és recomanable
són les actuacions
de tots tres,
perquè tot i que són
tres joves actors,
recordem que tots són
dels bons, eh?
El Toby McWear.
De fet,
l'última pel·lícula bona
que ha fet
només és Spiderman,
vull dir que puguem recordar així,
però és un xicot
que va començar
amb les normes
de la caça de la sidra,
allò molt petitet, no?
I el Jack Willenhall
és un dels vaqueros
de Brookback Mountain
i la Natalie Borman,
bé, per què dir-ho, no?
Closer és una
de les meves preferides,
però és una actriu
que treballa moltíssim
i fins i tot
ja ha començat a dirigir.
I fixa't si va agradar
aquesta versió nòrdica
de la Susan Beard,
que van ser dos productors
que es van interessar
per la pel·lícula
i van anar tots dos
a sac a competir,
però al final
es van donar compte
que potser farien millor
de trobar-se a mig camí
i van posar tots dos diners,
van llogar el Jim Sheridan
com a director
i hi ha dos productors
aliats
que en un principi
competien per la pel·lícula.
Sí, és curiós
aquestes coses, no?
En tot cas, aquí,
ni que el personatge
torni de la guerra de l'Iraq
no és pel·lícula bèl·lica, eh?
No, no, home,
alguna escena hi ha,
però no,
però l'acció transcorre
bàsicament en la situació
aquesta de competir
per una dona, no?
I que un ho fa, diríem,
amb mala fe i l'altre no.
L'altre, de fet,
està reclamant el que era seu,
si es pot dir,
d'aquesta manera, no?
El seu territori,
d'alguna manera.
Bé, i ara ve una història...
Això és Brothers.
Això és Brothers.
I ara ve
l'acantilado rojo,
que de fet
és una de les meves preferides
de la setmana
perquè és allò que diríem
amb visual,
visual al 100%
i una passada
i allò que us distraureu.
Per què?
Perquè al darrere,
John Hu.
John Hu
és un dels grans directors
de cinema asiàtic,
però que sempre ha treballat
als Estats Units
i que, d'alguna manera,
doncs,
va buscar diners
per fer aquesta pel·lícula,
però com que als Estats Units
en aquest cas
no li van donar,
se'n va anar
cap a la seva terra
i ha fet una mica
com de Zhang Jimu,
recordeu,
El Tigre i d'Aragón.
Zhang Jimu
és un dels directors
de la seva generació,
que de fet
aquest sí que ha pogut
treballar bastant més
en la seva pròpia terra.
Llavors,
és la típica pel·lícula
èpica xina
que transcorren
l'any 208
després de Cris,
la dinàstia Hang,
els emperadors xinesos
de alguna manera
governaven,
però de fet
hi havia això
com una mena de regnes
de taifes
que tenien
un equilibre inestable.
El seu lloc tinent
decideix
que es vol fer
l'amo del món,
diríem,
del món xina
i llavors decideix
atacar un petit estat
una mica trencant
aquesta pau
una mica feble
i establerta
de fa temps
i aleshores
el que veurem aquí
són aquelles grans batalles,
aquelles...
Pel·lícula èpica
amb molts vermells,
amb exèrcits increïbles,
amb Toni Leung
que jo sé
que la gent
no el coneix massa
perquè clar,
els actors xinesos
a vegades
s'ha d'estar entrenat
per saber qui és qui,
aviso,
a vegades s'ha de portar
un mapa i tot,
però quan ja t'hi has acostumat
el Toni Leung
és el de
de Seandu Amar,
de Wong Kar-wai
i per mi
és un d'aquells
bueno,
herois,
bueno,
un d'aquells cavallers
perquè clar,
aquí anirà disfressat
de xinès
del segle segon
però jo que l'he vist
tot ben vestit
amb el seu traje
i tal,
doncs és un xicot
que fa molt de goig,
eh?
Escolta Esther,
hi ha molta digitalització
per aquesta pel·lícula?
Sí,
però més art
que digitalització,
vull dir,
sí que hi ha molta digitalització
i és un dels seus grans valors
però també és cert
que és una pel·lícula
molt cuidada
a nivell de direcció artística,
eh?
Per tant,
penseu a més a més
que veureu només
la meitat
del que s'ha vist a la Xina
perquè està basada
en un llibre
molt famós
que allà,
doncs,
s'ha llegit molt
que es diu
El romance de los tres reinos
que és un llibre antic
que després ha tingut còmics
i jocs
i vull dir que
seria com un clàssic
a la Xina
però que després
s'ha posat,
s'ha actualitzat
i aleshores
què ha passat?
Doncs que allà
l'han volgut reproduir sencera
dura quatre hores
aquí no
aquí en dura dues
i una miqueta
perquè no sabrem
si els occidentals
aguantaran
tantes hores de batagues
que anem d'aprendre
de coses
de la cultura xina
això és
El acantilado rojo
El acantilado rojo
després tenim una pel·lícula
ràpid ràpida
l'he deixat pel final
perquè sí
perquè pensava que no
que és en redos
que és tensió sexual
no resuelta
i tant
que és una història
d'aquelles coral
d'embolics
de llits
i d'amiguetes
que apareixen
com Santiago Segura
i Marianito del Corto
a fer cameos
perquè hi han posat diners
i allò
pel·lícula coral
de guerra dels sexes
de nois que s'enamoren
i nois que no els volen
i trios
i quartetos
amb cares mediàtiques
exacte
amb cares mediàtiques
de bàsicament
la majoria
de sèries televisives
i dir també
que s'estrena
pels nens
el Toy Story 2
en 3D
han aprofitat
abans d'estrenar
el Toy Story 3
doncs han fet un
han arreglat
diríem
han passat el Toy Story 2
a 3D
i aprofiten una mica
l'estirada
que té el 3D
en aquest moment
que val la pena
i aquí acabaríem
així
explicada
la cartellera d'Ossin
a les Gavarres
la cartellera comercial
tot això correspon
a 15 sales
perquè recordeu
que ara tenim una sala
des de divendres
tenim una sala especial
al cinema
a Ossin a les Gavarres
és la sala 8 i mig
a la qual li volem dedicar
un apartat especial
dins d'aquest repàs cinematogràfic
per conèixer
quina és la pel·lícula estrella
de la setmana
ràpidament també
Esther
la valoració
de Garbo L'Espia
què tal va funcionar?
ja vau veure com era
Edmond Rock
aquí a l'entrevista
van funcionar molt bé
el debat va ser
increïble
increïble
vull dir
va ser una cosa
que la gent s'hi va volcar
ell també
vam estar 3 hores allà parlant
de la pel·lícula
a la sala plena
i un èxit
un èxit
i pensem repetir-ho
sempre que puguem
amb director
a veure com ens va
però dependrà molt de la gent
una aposta seguríssima
i a més
molt molt molt molt
recomanable
la que heu fet
per aquestes sermanes
va estrenar dimecres
i es diu Munt
es diu Munt
i si se'n recordeu
quan vam fer
aquella connexió
amb el festival
de Sitges
amb el David Serra
doncs
ens en va parlar
d'aquesta pel·lícula
perquè va ser
la revelació
i de fet
va guanyar
pel·lícula del fill
de David Bowie
Duncan Jones
és la seva primera pel·lícula
és un noi molt jove
i Sam Rockwell
hi va posar
la cara
i els diners
i de fet
Sam Rockwell
en aquesta pel·lícula
veiem que és
un actoràs de primera
perquè ell es multiplica
no t'ho vull explicar més
abans ja volies
que t'ho expliques
però no
fa molts papers
però de què va la pel·lícula
doncs va
d'un senyor
que està a la lluna
doncs recollint
un mineral fonamental
per als recursos energètics
de la Terra
en un moment determinat
resulta
que ell ha de tornar
ja
després de 3 anys
d'estar allà
sol
parlant només
amb un ordinador
que s'assembla al Hall 9
i fa una mica antipàtic
com el de 2001
saps
aquell ordinador del 2001
però aquest es mou
per allà
per la zona
i es diu Gerti
i aleshores
aquesta Gerti
té els seus diàlegs
amb ell
però clar
ell se sent sol
perquè Déu n'hi do
3 anys a la lluna sol
i just abans
de tornar
2-3 dies abans
comença a tenir
unes visions
molt estranyes
ara bé
no és terror
no és terror
és una pel·lícula
de ciència-ficció
és una pel·lícula
filosòfica
és una pel·lícula
que està molt més
a prop de Kubrick
i 2001
o de Solaris
de Tarkowski
que no pas
de res de terror
vull dir
els que sigueu prucs
no penseu sitges
ni penseu por
és lenta
pel que m'estàs dient
no és lenta
és una pel·lícula
que manté
que té un ritme
perfecte
per ser una primera pel·lícula
perquè manté la tensió
i va pujant gradualment
i no baixes
ni un segon
que té un final
que jo penso
que pot agradar
molt a molta gent
només en el final
jo seria una mica crítica
i hagués estat més radical
però jo penso
que és una pel·lícula
que pot agradar molt
i us pot permetre
doncs això
practicar idiomes
però no patiu
perquè és versió original
amb subtítols
és la proposta
i a més a més Núria
a les 4
a les 6
a les 8
i a les 10
perquè tothom pregunta
això què és
el divendres a la nit
no no
totes les hores
totes les hores
únicament dedicada a això
tots els dies
sala 8 i mig
que és la novetat
de fa poquet
d'Ossina les Gavarres
que anirem seguint aquí
des dels ja tardes
també la seva programació
aquesta setmana
us recomanem
MUN
MUN
MUN
MUN