Segona jornada en ruta per Solsona.
Fins ara hem conegut els importants edificis del nucli antic de la ciutat.
Avui ens entrarà en el ritual festiu solsoní,
la festa major, el carnaval,
amb la penjada del ruga des del campanar, el corpus,
o també la important tradició gegantera.
Coneixer el ric i tradicional llegat festiu de Solsona.
Aquesta és la segona bona raó per visitar el municipi.
Ens ho proposa, amb més a coneixement de causa,
la responsable de comunicació de l'Ajuntament, la Noemi Vilaseca.
Noemi, molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
Doncs sí, quan parlem de cultura solsonina,
inevitablement hem de fer esmena la manifestació gegantera,
que és un dels elements més peculiars del municipi
i pels quals més delosament vella la seva societat.
De fet, Solsona va ser pionera en l'elaboració
d'un protocol escrit del folclore geganter fa poc més de 25 anys
i ha servit de referent per altres municipis del país.
També n'és prou explícit el fet que fa dos anys
la Generalitat atorgués a la ciutat el títol de festa patrimonial
d'interès nacional per a la seva festa major,
que té lloc entre els dies 7 i 10 de setembre.
Tots ja esteu convidats, evidentment.
El contrapunt a aquesta celebració és la del Carnaval,
que és un dels més singulars de Catalunya
i el primer que es va recuperar el 1971 desafiant el règim franquista.
Els seus gegants són una rèplica quixotesca dels de la festa major
i han assolit juntament amb tradicions com l'anomenada
penjada del ruc del campanar de la Torre de les Hores
una popularitat arreu del país per la seva capacitat de repartir mastegots.
Com deia la Noemi, la penjada del ruc a la Torre de les Hores,
un ruc per cert de cartó pedra, ha tingut molta difusió arreu
i és tot un clàssic en el calendari festiu del nostre país.
De fet, l'entrada d'aquest nou element en l'escena del Carnaval
va reorientar a l'alça la seva popularitat.
Fins i tot, perquè vegeu, es va estendre la denominació Matarrucs,
assignada despectivament als solsonins des de temps remots.
Això, però, per sort ja és història,
actualment penja un ruc al campanar amb l'objectiu que es mengi unes serbes.
És un acte alegre i festiu,
i ha quedat lluny ja d'aquella conductació ofensiva.
Més recordem que és un ruc de cartó pedra.
Sempre ho ha sigut, eh?
Sí, sempre ha sigut així, molt bé.
Els orígens d'aquesta paròdia burlesca, però, són ben singulars.
Es veu que un grapat de vilatants van penjar l'asa de cartró pedra,
recordem, per primera vegada l'any 1985,
i l'acte van acompanyat d'una forta polèmica.
I és que el realisme i la qualitat de l'acció
va fer que molta gent cregués que era de debò
i protestés i volgués a salvar el ruc de cartró de l'hororosa mort.
D'això, però, ja fa alguns anys.
Ara, cada dissabte de Carnaval,
es nomena un personatge popular perquè tingui l'honor
de fer el pregó de festes i també de penjar el ruc.
El Carnaval de Solsona, però, hi ha moltes més coses,
com, per exemple, com deia la Noemí,
va ser la primera ciutat del país a recuperar la festa.
D'aquí, la seva popularitat.
Els solsonins, durant tots aquests anys,
han anat recargolant la festa fins a obtenir un aigua barreig d'actes,
de tradicions pròpies d'altres èpoques de l'any
o de la història, sempre en to de mofa.
Una d'aquestes manifestacions és la penjada del ruc al campanat,
però també les rèpliques dels gegants o les burles locals.
Al llarg del temps, s'han anat incorporant elements
a aquell primer Carnaval.
El 1974, el mestre Joan Roura va compondre el Bufi,
que ràpidament es va convertir en l'himne de Carnaval.
I mireu, quatre anys després, un altre geni local,
Manel Caceres, va crear el gegant boig.
L'any 1985, la penjada del ruc.
El Carnaval infantil, tots els dilluns, a partir de 1987.
O la solemne celebració del 25è aniversari
de l'arribada del Carnestoltes, l'any 1995,
amb múltiples actes, com ara l'àlbum de Cromos,
les monedes d'argent i el llibre dels 25 sermons,
que són tota una mostra del seu èxit aclaparador.
De seguida continuem repassant l'activitat festiva de Solsona.
Abans, però, arriba la primera pregunta d'avui,
una pregunta que està pensada per a persones que, a priori,
no tingueu res a veure amb els rucs.
La Noemi ens ha explicat que Solsona va ser pionera
en l'elaboració d'un protocol escrit de folclore geganter.
D'això fa 25 anys, un protocol que ha estat referent.
També ens ha dit, però, que entre el 7 i el 10 de setembre
a celebrar la festa major, que fa un parell d'anys
va ser declarada per la Generalitat...
Què?
Quina declaració va obtenir fa un parell d'anys
la festa major de Solsona?
977-24-47-67.
977-24-47-67.
En joc tenim el número 3
pels sorteig que farem divendres.
sorteig d'una estada, d'una nit d'hotel,
en cap de setmana, a l'hotel Sant Roc.
Sant Roc, Sant Roc, un hotel de 4 estrelles.
I amb circuit d'espa inclòs, eh?
Teniu un nit d'hotel, dormireu a l'hotel Sant Roc,
en aquest edifici impressionant modernista,
i a més a més teniu el circuit d'espa inclòs en el premi,
que també en podreu gaudir en aquest mateix hotel,
que tenim linkat al Facebook.
Si vols veure com és, entreu al Facebook del programa
i podreu veure l'hotel Sant Roc.
És impressionant, eh?
Hi ha dos restaurants, el bufi petit i el bufi gran,
podríem dir, així, per dir-ho
en una forma directa, però, vaja, està molt bé.
Crec que tenim una trucada.
A veure, a veure.
Crec que sí, eh? Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, qui ets?
Amadeu Pujol.
Hola, Amadeu, preparat per emportar-te el número 3?
Bé, no mire.
Vinga, a veure si hi ha sort, eh?
Com sempre, et repetim la pregunta,
et donem les quatre opcions i pensa-t'ho bé,
abans de contestar.
Si vols que t'ho repetim, t'ho repetim les vegades que sigui.
Mira, quina declaració va obtenir fa un parell d'anys
la Festa Major de Solsona?
Pep.
Amadeu, bona tarda.
Bona tarda.
Mira, l'A seria Festa Patrimonial d'Interès Nacional.
La B, Festa Jagantera d'Interès Nacional.
La C, Festa Patrimonial d'Interès Local.
O la D, Festa del Ruc d'Interès Morrut.
Per mi és l'A.
Per tu és l'A.
I pels solsonins també.
I tant, i tant, i tant, l'A.
Mira.
Ja tenim el cotxe encarat cap a Solsona.
Veus com ja feia bé jo d'apuntant un 3 al costat del nom?
Molt bé, m'adeu.
Vinga.
Gràcies per participar, número 3.
Bona tarda.
Gràcies.
Adéu, adéu.
Doncs sí, ja està, ja està.
No, no, truqueu, no truqueu, que ja ho tenim fet, això.
Espereu-vos, això sí, a la segona pregunta,
que ja sabeu que en fem dues cada dia,
però una després de l'altra.
L'Amateu té el número 3 per aquest sorteig que farem divendres.
Recordeu, com fem sempre amb el concurs en ruta divendres,
sortegem entre tothom que ens hagi trucat o que hagi participat per mail
una nit d'hotel en cap de setmana per a dues persones a Solsona.
Seguim endavant?
Ai, estàs molt callat, Pep.
Estic concentrat.
Estàs pensant en el ruc, pensant...
No, home, ara no és moment de meditar.
Estàs concentrat pensant en aquest ruc que penja del campanar d'aleshores, no?
Mira-te, també t'han indicat, eh, al Facebook, si vols entrar-hi.
Solsona, tal com ens explicava la Noemi, és una ciutat tradicionalment gegantera
i aquest fet no podia passar desapercebut per a aquells que any rere any organitzen el Carnaval.
Després d'uns tímids intents, l'any 1974, Manel Caceres va construir Cacerres.
Blandí va construir quatre gegants que periodeven els de la Festa Major
i el músic Joan Roura va compondre el Bufi, el Bufi que s'ha convertit en l'himne del Carnaval.
Els gegants del Carnaval només ballen el so d'aquesta peça.
L'escoltarem després, no, el Bufi, Pep.
A més, el 1978 apareix el gegant Boig.
L'articulació dels seus braços, que en ballar fa que reparteixi bufetades a torni a dret,
com deia la Noemi, dona el tret de sortida a una col·lecció de gegants i feres
que ja sobrepassa les dues dotzenes.
Els boixos, els nans, la draca, el xut i el conte de la Salto tenen danses pròpies.
Un dels gegants que desperta més curiositat, però, sobretot per la seva estructura,
és el tòful nano que va aparèixer l'any 1983.
Aquest, amb aquest, vaja, les bufetades van arribar de debò.
Si voleu saber el per què, haureu d'anar al Carnaval de Solsona.
I si hi aneu, veureu una cinquantena llarga de comparses.
Per cert, que diuen que hi ha un moment, el de dimecres de cendra,
que no us podeu perdre cap de les maneres.
Una vegada a la plaça del Camp es fa la cremada de la figura
i un espectacular castell de focs artificials.
Aquest moment apoteós i que arriba després, amb la baixada de gegants,
és una cloenda difícil d'explicar.
Cal imaginar-se una dotzena de gegants repartint llenya a tor i a dret,
ballant el bufí més de dues hores seguides, amb despenjada del rock inclosa.
És que he explicat així.
I tot plegat fins a les dotze de la nit, a l'hora de la ventafocs,
quan els músics deixen de tocar, o no, en principi han de deixar de tocar les dotze.
Encara hi ha un altre element diferencial, podríem dir, al Carnaval de Solsona.
Són les brusses, una mena de bates multicolors que cada membre de comparsa
es posa el primer dia de Carnaval i no se la treu fins la nit del dimecres de cendra.
Si voleu més informació, www.carnavalsolsonatotjunt.com
La manifestació gegantera també té molta rellevància durant el corpus i la festa major.
Durant aquestes celebracions, els gegants i la resta d'elements folclòrics locals
són els autèntics protagonistes.
Tant el juny com el setembre podreu gaudir de les cercaviles,
les tradicionals baixades de l'arcooporació municipal,
acompanyada dels gegants, els balls de bastons i altres elements tradicionals,
les danses a la base major, la roda a foc...
La festa major en honor a la patrona, la Mare de Déu del claustre,
ha mantingut el seu esquema pràcticament intacte des de fa tres segles.
En l'edició de 2003 es va commemorar el 350è aniversari de la festa gran de la ciutat.
Una de les singularitats de la festa major i el corpus de Solsona
és el protocol escrit de folclora geganter, redactat el 1983
i que ha servit de model per diversos municipis
que de fet han volgut elaborar la pròpia normativa de la festa local per excel·lència.
A més de la manifestació gegantera i dels oficis religiosos,
la trobada de cordionistes, que cada any guanya més popularitat i acceptació
entre tots els públics, també és una bona raó per visitar Solsona.
Es tracta d'un certament musical que fa més de 20 anys que es fa
i que arriba a congregar una cinquantena de solistes.
Els concerts de tardes, ball de nit, els concerts de rock,
les sardanes, els espectacles infantils
o la variada oferta d'exposicions són també ingredients indispensables
de la festa gran de Solsona.
A més, durant els mesos d'estiu, Solsona té una cita
amb una variada oferta musical,
al Festival Internacional de Música Antiga, per exemple,
que inclou des de melodies barroques fins a música clàssica.
També, però, podreu gaudir al llarg de l'estiu de rock català,
peces de cant d'autor, música als castells, en veus a capela
i alguns espectacles de dansa.
Tampoc no poden faltar-hi les revitlles de dissabtes a la plaça del Camp.
I també, durant l'estiu, té lloc l'Acadèmica Internacional de Música de Solsona,
AIMS. Aquestes són les sigles.
Durant 15 dies, alumnes de gairebé una quinzena de països de totes les edats
reben classes de violí, viola, violonxel, piano i música de cambra,
tot això dirigits per Peter Thiemann.
Els professors d'AIMS, a Solista de Tarragona Gupestigi Internacional,
actuen en 10 concerts de cambra
i els alumnes prenen protagonisme en 14 ocasions,
apresentant públicament els resultats del seu treball musical i acadèmic.
Si vols més informació, www.aims.cat.
Paral·lelament, el públic pot assistir al festival,
un cicle de concerts repartit per diversos indrets de la comarca.
També es fa, d'altra banda, la mostra d'art jove del solsonès.
I atenció, que arriba a la segona pregunta d'avui.
Com es diu la banda sonora del Carnaval solsoní,
que escoltarem tot seguit.
Com es diu la banda sonora del Carnaval solsoní,
977-24-4767.
Us donarem quatre opcions, eh?
De quatre opcions, una és la bona, eh?
Quatre opcions.
De l'escola tenia una que és la correcta, eh?
Com es diu aquesta banda sonora.
N'hem parlat abans, i de fet l'escoltarem d'aquí no res.
L'hem dit fins i tot l'any en què es va ser composada
la banda sonora del Carnaval solsoní.
Com es diu, 977-24-4767.
Tenim ja una trucada.
Us demanem una miqueta de paciència.
Bé, perquè hi tenim dues línies de telèfon, no?
I llavors és qüestió d'organitzar-nos.
El que no podem fer és entrar dues trucades alhora.
Per tant, entrem la que a nosaltres ens arriba.
Ens arriba primer.
I l'altra, la rebutgem, si és que, clar,
la primera persona ja encerta.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
La Mònica.
La Mònica.
Molt bé.
Hola, Mònica.
Mira que et repetim la pregunta i ja saps com va tot això.
Ja ho saps.
Sí, sí.
Com es diu la banda sonora del Carnaval solsoní?
Mònica, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, Jana, què tal?
Doncs mira, aquí està cridant.
Papa, mama.
Solsona.
Papa, mama, solsona, no?
Sí, sí.
Ja s'hi veu, ella.
La A seria...
Hola.
La A seria la draca.
Hola.
La A, la draca.
La B, la salto.
La C, el bufi.
La D, el ball del toful nano.
El bufi, el bufi.
El bufi, el bufi.
T'has portat molt bé, Pep, era una pregunta molt fàcil.
Mira, sona així.
Mira, sona així.
Ara l'escoltarem tranquil·lament.
Mònica, moltes gràcies.
Te'n portes el número 4.
Vale, gràcies.
Vinga, adéu.
Adéu, adéu.
Bueno, i saps, Pep, que tenim un pendent, no, nosaltres, ara?
És efectivament el bufi, eh?
Composada per música Joan Roura i que sonava així com sonava fa una estoneta, eh?
Ara tornarà a sonar.
Per cert, un darrer punt de l'apartat festiu de Solsona.
Des de l'any 1998 es fa per Sant Roc una trobada de gegantons.
En la vigília, els petits geganters es reuneixen per engalanar la plaça Sant Roc,
assajar els balets i les cercaviles amb una jove orquestra.
I mira, el 16 d'agost, després de la missa de la capella Sant Roc,
l'àliga infantil ofereix un ball en honor al Sant.
Tot seguit, a tothom es convidat a celebrar la festa amb coca i xocolata.
I a la tarda es fa plantada dels diferents elements folclòrics infantils,
activitats lúdiques, la cercavila i els balets de la plaça major.
Demà seguirem en ruta per Solsona i us parlarem de les seves fires.
Recordeu que divendres fem el sorteig i amplim informació amb l'alcalde de la municipi,
en David Rodríguez.
Per això tenim un tema pendent, Doria, que tenim pendent, a veure...
Llegir un poema, no?
Un poema que, si no recordo malament,
està inscrit en una placa situada a l'església de Sant Joan,
a la plaça de Sant Joan.
A la plaça, a la plaça, a la plaça.
I a l'església, no?
A l'església, no?
Sí, a veure, que el busco, el busco, el busco...
És una capelleta situada a sobre de...
És una capelleta, eh?
Val.
Sí, una capelleta a la plaça i allà trobem record de Solsona.
Som-hi.
Fa una lluna clara i una nit serena.
Jo m'estic a la plaça de Sant Joan.
Damunt les finestres cau la lluna plena.
Cau damunt la pica que la fa brillant.
Aquesta plaça és tota recollida,
tan aquietadora i tan suau,
que sembla una replaneta d'una altra vida,
on se n'és a bauar-s'hi un glob de pau.
Jo no sé pas per què jo aquí voldria estar-hi llarga estona quietament
amb una noia sols per companyia,
sense besar-la ni dir-li cap lament.
Veure el tresor que d'aquí estan a Salvira,
sense esfruder-li el seu cabell gentil.
Sol sentir-la a la vora com respira
i respirar aquest aire tan tranquil.
Home, realment et fa la impressió
que la palassa Sant Joan ha de ser molt pacífica,
molt tranquil·la, no?
I deuen passar noies amunt i avall, no?
Que en sacsat a seu en el costat, en un banc.
Sí, sí, sí.
Però mira que dius sense fer-li res, eh?
Només t'han de ràllar la voreta i jo ja en tinc prou.
El record de Solsona, la Juran Maria de Sagarra,
i és, home, demà seguirem en ruta per Solsona
i us parlem de més coses interessants.
Us parlem de fires, que hi ha moltíssimes fires al municipi,
i ja veureu que n'hi ha algunes que són de les més singulars de Catalunya.
Que no et recorda una miqueta l'emparitó,
pel rotllo festiu, eh?
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.