Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
m'acordo malament, la Unió Europea,
el Tribunal de Justícia, es pronunciava
sobre el cànon digital.
Per entendre'ns, és
una mena d'impost que
anava a dir, clar, és que
et ve revolucionari el darrere, però això seria partidista.
L'impost que paguem
quan comprem qualsevol
mena d'aparell
o cosa
que servís per copiar.
Efectivament, és a dir...
I per tant vulnerar els drets d'autor.
Clar, és una quantitat econòmica que tu pagues
quan compres un aparell que serveix
per reproduir o per copiar
obres
de tipus audiovisual.
Aquí a Espanya s'explica.
Per compensar els drets
que tenen els autors, els intèrprets
i els productors per aquella
obra que han fet. De la mateixa manera
que un pintor, quan ven un quadre,
doncs cobra per aquest quadre,
quan un artista
composa una cançó o la canta
o la produeix,
doncs hauria de tenir dret
al que somen els drets d'autor,
és a dir, a guanyar-se la vida
amb aquesta obra que ha fet.
El que passa és que, clar,
un quadre es pinta
i després no es falsifica,
es pot falsificar,
però vaja, no és una cosa
que es falsifiqui de manera...
A l'engròs.
A l'engròs, no?
I en canvi,
doncs una cançó
o una pel·lícula de vídeo
és una cosa
que un cop, diguem-ne,
s'ha produït,
doncs és bastant fàcil
amb la tecnologia actual
doncs poder-la copiar
centenars, milers
i milions de vegades
sense que l'autor
guanyi ni un euro
per aquesta reproducció.
I això vol dir
que paguem un plus
cada vegada que comprem CDs,
DVDs verge,
o fins i tot
quan comprem una torre d'ordinador
perquè un disco
també es considera, clar,
o un USB.
Efectivament,
o un USB
o un DVD
d'aquest gravador reproductor,
etcètera.
És a dir,
tot tipus d'aparells
que puguin reproduir
o gravar
o servir de suport
per reproduir
o gravar
aquestes obres audiovisuals.
El que passa
és que això
va ser dut
als tribunals
de la Unió Europea,
em sembla que
per una empresa
en concret.
Sí,
una empresa catalana,
de fet,
i de fet
no és ben bé així,
sinó que el que va passar
exactament va ser el següent.
Quan es va voler
l'Esgai
cobrar
aquest cànon
amb aquesta empresa
que fabricava
DVDs
i CDs,
l'empresa va dir que...
Ah, que l'empresa també pagava
per fabricar-los.
Clar,
ells fabriquen
i els venen
i llavors,
com que els venen,
doncs ells el que han de fer
és cobrar,
posar,
incloure en el preu
aquest cànon
i després liquidar
aquesta quantitat
en l'Esgai,
que és l'empresa,
diguem-ne...
Que té els poders
per administrar els d'autor.
Efectivament,
aquí a Espanya.
Llavors,
aquesta empresa va dir
no, no,
aquest cànon
per nosaltres
és il·legal
i per tant
nosaltres no ho paguem.
No l'imposarem als clients
i tampoc,
clar,
no ens el farem arribar.
Passem olímpicament.
Passem olímpicament.
Llavors,
l'Esgai va portar
aquesta empresa
als tribunals
i va guanyar
en primera instància
l'Esgai.
I el tribunal,
la primera instància,
a Barcelona,
va dictar
que aquesta empresa
havia de pagar
pràcticament 17.000 euros
en liquidació
de drets d'autor
dels anys 2002
a 2004.
Llavors,
aquesta empresa
va posar un recurs
davant de l'Audiència Provincial
de Barcelona
i llavors
l'Audiència Provincial
tenia un dubte
de com s'havia d'interpretar
la normativa europea
que regula aquesta qüestió,
això del cànon digital,
perquè al cap i a la fi
el que estava fent
el govern espanyol,
l'estat espanyol,
era aplicar
una normativa europea
sobre drets d'autor.
I llavors
va fer una pregunta
de com s'havia de calcular,
quins criteris
havien de tenir en compte
per determinar
l'import
i el sistema
de percepció
d'aquesta compensació
equitativa
que havien de tenir
els autors.
Fixa't,
no preguntava
si la normativa
era il·legal
o no era legal.
si s'havia de pagar
o no.
Preguntava sota
quins criteris, no?
Quins criteris
s'havien d'utilitzar
per calcular exactament
l'import
d'aquesta compensació
que s'havia de donar
als autors, no?
És la gran crítica
de fet
que se li fa
a les gaies,
la gran mare dels ous, eh?
Clar, llavors
què diu el Tribunal de Justícia?
Doncs el Tribunal de Justícia
analitza
què és el que diu
la normativa espanyola
i arriba a una sèrie
de conclusions
i dius
escolti,
el cànon...
Això a la Unió Europea, eh?
Sí,
el Tribunal de Justícia
de la Unió Europea
quan l'Audiència Provincial
de Barcelona
li fa aquesta pregunta
al Tribunal de Justícia...
Clar, li va dir
nosaltres no veiem com...
Clar, no sabem com hem de calcular-ho
i això, a veure, no sabem
i llavors
el Tribunal de Justícia
el que fa és
dictar amb una sentència
una sèrie de criteris
que ha de tenir en compte
el Tribunal de Barcelona
per resoldre
el conflicte
que té a sobre de la taula.
Fixa't que
no hi ha hagut tampoc
una demanda
davant del Tribunal de Justícia
sinó simplement
el que s'ha fet
al Tribunal de Justícia
de la Unió Europea
és una consulta
el Tribunal de Barcelona
li ha dit
què he de fer amb això, no?
Com ho he de calcular, això?
I el Tribunal de Justícia
agafa i analitza
analitza
la normativa espanyola
sobre la qüestió
i analitza
l'adequació
d'aquesta normativa
a la normativa europea
i a quines conclusions
s'arriba?
Bueno, doncs
diu
en primer lloc
que hi hagi aquest cànon
no és ilegal
no és ilegal
de fet
el que estableix
la normativa europea
és que es pot
imposar aquest cànon
per compensar
els drets dels autors
la qüestió és
com es calcula
llavors diu
bé
aquest cànon
ha de ser un cànon
que ha d'anar dirigit
al consumidor privat
a les persones privades
per què?
per què?
per què?
perquè a veure
la lectura que n'hem fet
a nivell de titular
és
el consumidor privat
les persones
continuarem pagant
el cànon
i les empreses no
efectivament
per què uns i els altres no?
perquè considera
que el que reprodueix música
i el que copia
per l'ús privat
que és l'únic que permet
la normativa europea
són les persones
perquè la normativa europea
no permet
la còpia
per ús comercial
això està prohibit
i per tant
aquí entreguem
a una altra
delictiva
clar
és una activitat delictiva
és a dir
si una empresa
agafa
i copia
ceders
o sigui
pagant el cànon
no queda exempte d'això
no és que està prohibit
no ho pot fer
no ho pot fer
no és que pagarà el cànon
doncs ja vagi a missa
i diguis
mira, pot saltar la llei
clar, però llavors
aquest senyor
el que està és incomplint
és a dir
aquest senyor
no pot pagar el cànon
és a dir
una empresa
no pot pagar el cànon
perquè ell
no pot copiar
no pot copiar la música
no pot copiar els vídeos
i per tant
com que no pot pagar el cànon
no s'ha d'aplicar
aquest cànon
a aquesta gent
llavors diu
el problema que té
la normativa espanyola
és que no distingueix
entre els aparells
i els CDs
i els DVDs
que es venen
a les persones
i els que es venen
a les empreses
i tothom
ha de pagar el cànon
i aquí és on està
el problema
de la normativa espanyola
i per això
el Tribunal de Justícia
et diu
no, no
el que vostès
han de fer
és calcular
només el cànon
per les persones físiques
i no per les empreses
el que passa
és que en aquest cas
d'aquesta empresa
de Barcelona
que és qui va
posar la denúncia
qui va dir
nosaltres no paguem
ells simplement
eren uns recaptadors
ells aplicaven
l'impost
o sigui, els haurien de pagar
perquè representen
que ells apliquen
l'impost
que paguen els individuals
i tot això
ho donen al final
però el problema
és que la normativa espanyola
no distingeix
entre que el consumidor final
sigui una persona
privada
una persona física
o sigui una persona jurídica
una empresa
i per tant
és aquest el problema
de la normativa espanyola
llavors
diu
no miri
escolti
el que ha de fer
la normativa espanyola
és establir
un mecanisme
que preveï
la recaptació
només per les persones
físiques
només per nosaltres
no per les empreses
i com que això no ho fa
aquesta normativa
no s'adequa
al que està veient
el dret de la Unió Europea
i ara què s'ha de fer
canviar doncs la normativa espanyola
i mentrestant
què fem?
bé
llavors
de moment
mentre no es canviï
la normativa espanyola
doncs tu has de continuar
pagant
aquest cànon
és a dir
tu i les empreses
han de continuar pagant
aquest cànon
el que passa
és que
mentre no canviï
l'estat espanyol
la normativa
Espanya estarà incomplint
i per tant
el que ara ha de fer
ràpidament
l'estat espanyol
és modificar
la normativa
per preveure
un sistema
que pugui discriminar
entre les vendes
d'aquests suports
d'aquests DVDs
d'aquests ordinadors
etcètera
a les empreses
i les vendes
a les persones físiques
i llavors
aquest cànon
només es podrà cobrar
a les persones físiques
Així pensant
és una pregunta
que potser t'enganxa
molt de sobte
hi ha algun altre producte
que diferenci
que distingeixi
vull dir
hi ha precedent
d'això
per calcular
el fàcil
o difícil
que s'ha d'aplicar
a veure
ara així
no se m'acut cap
no se m'acut cap
però bueno
aquí és tan fàcil
com que
quan tu fas una factura
si la factura
es fa a nom
d'una persona física
llavors s'aplica
automàticament
al cànon
si la factura
es fa a una persona
jurídica
en una empresa
llavors
no
és facturar
el cànon
és tan fàcil
com si tu compres
alguna cosa
per l'empresa
és el mateix
per exemple
que el gasoil
és a dir
el gasoil
per ús agrícola
té un preu
tu vas a la benzinera
i si tu demostres
que ets beneficiari
d'aquest preu especial
doncs llavors
de fet
ni t'ho demanen
que ho demostris
sinó que tu
ja automàticament
si vas a posar
gasoil
amb un tractor
ja ho veus
efectivament
i el pagues
amb un preu
completament diferent
que el de la resta
de persones
que van a una benzinera
a posar gasoil
és a dir
que aquestes discriminacions
per raó del destinatari final
una mica
ja es fa
amb altres qüestions
saps què sap greu
Cito
que tot això
que veiem nosaltres
des de fora
que dius
creiem que és una injustícia
perquè no es té en compte
el principi d'innocència
allà de dir
tothom és innocent
fins que és el contrari
s'assumeix
que ens van pagar un cànon
perquè quan comprem
DVDs o CDs verge
per exemple
els volem
fer còpies il·legals
no però és que no és il·legal
fer una còpia
la normativa permet
fer còpies
per ús privat
et permet això
i llavors el que et diu
és
si vostè compra
algun tipus de suport
o d'aparell
que serveix per fer còpies
vostè ja paga el cànon
i si no
volem
si volem
per copiar
arxius nostres
però això
llavors
el que diguem
és com una mena
de pas
no?
de
el que et dona
és llicència
per poder copiar
i tu pagues
per aquesta llicència
i després l'utilitzes o no
però el que et dona
és automàticament
aquesta llicència
com que després
tu pots dir
no, no, jo no ho vull per copiar
però i si d'aquí un any
ho vols per copiar
què faries?
aniries i pagaries
no, no, evidentment
això és impossible
de controlar
el que passa és que
davant del dubte
paguem tots
vinga
però vaja
la quantitat
és una quantitat
des del punt de vista individual
ínfima
ínfima
molt petita
tenint en compte
el preu real
d'aquest aparell
o d'aquest suport
no es nota
no es nota tant
sí, sí
jo crec que és més ràbia
el tema de l'esgar
que és del darrere
que altra cosa
però pensa que també
els autors
en principi
tenen dret
a cobrar
per aquests drets
és que ells
es guanyen la vida
amb això
i els interpretes
es guanyen la vida
amb això
i per tant
ara
i per tant
tenen dret
a que hi hagi mecanismes
de recaptació
perquè puguin
diguem-ne guanyar-se
la vida amb això
una altra cosa diferent
és que l'esgar
potser no funciona
com hauria de funcionar
però llavors el problema
no està
en què hi hagi aquest cànon
el problema és que
l'empresa que gestiona
aquest cànon
el destinatari final
que després s'ha de repartir
entre els certistes
potser no és l'empresa
que millor funciona
del món
doncs així s'ha pronunciat
el Tribunal de Justícia
de la Unió Europea
aquesta és la interpretació
que han fet
de com està
la normativa de drets d'autor
aquí al cànon digital
concretament a Espanya
un altre dels temes
i haurem d'anar molt ràpid
ara Cito
ens hem extès una miqueta
és el tema
de la regulació
de baixes maternals
i paternals
de fet
podem fer simplement
un apunt
perquè de fet
encara no hi ha normativa
ens trobem en aquest moment
en el següent procés
i és
es vol fer
una nova normativa
per regular
les baixes de maternitat
i les baixes
per paternitat
això perquè sigui unitària
tot el món
ja n'existeixen
normes que regulen
les baixes per maternitat
a nivell europeu
no de paternitat
i el que es vol
és modificar
aquesta normativa
i incloure també
el tema de la baixa
per paternitat
llavors
la Comissió Europea
va fer una primera proposta
aquesta proposta
ha anat ara
a mans del Parlament Europeu
que ha fet ja
algunes esmenes
però ara falta
que es pronunciï el Consell
si el Consell
accepta aquestes esmenes
del Parlament Europeu
doncs s'aprova la norma
i si no les accepta
llavors
s'ha de tornar
a
relleigir
que es diu
a examinar
una altra vegada
pel Consell
i pel Parlament Europeu
aquesta norma
ara ens trobem
a la primera fase
són dues fases
la primera fase
anant ràpid les coses?
bueno
no tant
no no
perquè suposo que ja
per la manera com ho has explicat
hi ha punts
allò
de conflicte
de fet ja
al Parlament Europeu
li ha costat bastant
adoptar
la seva posició comuna
per què?
perquè dins del Parlament Europeu
hi havia
alguns parlamentaris
que consideraven
que no s'havia d'ampliar
aquesta baixa
per maternitat
de les 14 setmanes
actuals
a les 20
que finalment
proposa el Parlament Europeu
i hi havia altres
que consideraven
que sí
i el problema de fons
quin era?
doncs que
aquesta baixa
de 20 setmanes
ha de ser una baixa
remunerada
amb el 100%
del sou
de la mare
que tenien el moment
de causar baixa
és a dir
el moment de la maternitat
llavors
clar
els partits més conservadors
consideren
que això és una càrrega més
per les empreses
i pels estats
que no val la pena
i els partits més
progressistes
consideren
que això no és una càrrega
sinó que és una inversió
de futur
i així estan les coses
si vols més endavant
en podem parlar
perquè
suposo que encara donarà
això coegirà bastant
i finalment
veurem com queda la norma
de moment ens quedem
amb la idea
que en aquests moments
la normativa europea
estableix
que la baixa
ha de ser
com a mínim
de 14 setmanes
en qualsevol país
de la Unió Europea
i el que es proposa
per part del Parlament Europeu
és que s'ampliï
a 20 setmanes
amb el 100%
de remuneració
així estan les coses
i és un tema
que coegirà
Alfonso
hi ha un minutet
per explicar el titular
si et sembla
la Unió Europea
vol prohibir
el seu televisor
de plasma
ho deia el Daily Express
el 12 de gener
de 2009
i per suposat
és mentida
és mentida
perquè
què és el que volia
fer la Unió Europea
doncs
simplement
establir
d'una banda
una mena d'etiqueta
d'eficiència energètica
per aquests televisors
pels televisors
en general
de tal manera
que una persona
quan compri
sapigui si està comprant
un televisor
que consumeix
molta electricitat
o poca
i després
establir
que per fabricar
determinats televisors
s'haurà d'utilitzar
tecnologia neta
és a dir
tecnologia que serveixi
per estalviar diners
diners a nosaltres
i l'alarma era
vostè tindre un televisor
il·legal
a casa
clar
mentida
res d'això
Alfons González
moltíssimes gràcies
i fins la setmana que ve
fins la propera setmana