Fins demà!
Divendres, tenim un ull posat en la cartellera cinematogràfica,
la d'Oscina Les Gavarres, perquè és dia d'estrenes
i volem saber què és lo nou que arriba
i quines pel·lícules cauran del cartell.
I per això convidem l'Àster Ferrer,
que és el nostre especialista en cinema
i que ja ens ha vingut amb una cara a mig desencaixada
i diu, buah, aquesta setmana no, eh?
Home, aquesta setmana per mi no,
però jo en sé més d'una i més de dues fans de Colin Firth
que aquestes sí que...
Aquestes sí.
Aquestes sí, aquestes estaran molt contentes, eh?
jo dic per una amiga meva, un conclet,
que es diu Sílvia, que no sé si m'escoltarà.
Salutació, Sílvia.
Aquelles dedicatòries que es feien abans, no?
Que sàpigues que no ets l'única que t'agrada Colin Firth.
Bé, doncs la pel·lícula es diu
A Single Man, un hombre soltero.
És de Tom Ford,
que és un senyor que...
És la primera pel·lícula que fa
i que va aparèixer com a intèrpret en una sola pel·lícula.
És curiós, eh?
Començar així tan fort, ara explicaré el per què.
En una pel·lícula que jo pràcticament ni recordo
que es deia Valentino,
que era sobre el dissenyador de moda...
Ah, Valentino.
I aquest Tom Ford, doncs,
comença amb Colin Firth i Julian Moore
amb una història que va aconseguir a Venècia
que el senyor Colin Firth s'emportés
per un paper dramàtic,
perquè sempre acostuma a fer d'allò d'amant
que a les dones no li fan cas,
pobre home, fins al final, diríem, no?
Ha fet comèdies, sobretot.
També ha fet alguna cosa més d'època.
Però bé, bàsicament comèdies i cosa d'època,
però un paper així, diríem, dels anys 60,
de com és aquest, en un paper molt dramàtic,
a més a més fent d'homosexual mai a la vida,
i va guanyar la Copa Volpi a Venècia,
el millor actor.
Per tant, escolta, Déu-n'hi-do.
En aquest sentit sí que,
al marge que siguem o no fans d'ell,
tothom parla d'algun Òscar per la Julian Moore
i de, possiblement, ell també pugui rascar alguna coseta,
tot i que és un actor anglès,
però és igual, la pel·lícula és americana i, per tant,
és una pel·lícula que està ambientada l'any 62,
en el temps de la crisi dels míssils.
Ell és un senyor, un professor universitari,
jo crec que no té tants anys,
com els que volen que aparenti a la pel·lícula,
de 50 i pico,
i es troba en un moment de la seva vida
en què ha mort la seva parella,
el seu company sentimental,
i l'home ho posa tot en crisi,
té una íntima amiga,
que és aquesta Julian Moore,
i diríem que el que narra la pel·lícula són les hores en què ells dos posen en la balança tot el viscut
i el que els hi queda per viure,
si és que val la pena seguir vivint, no?
Per tant, ja veieu,
drama important,
drama d'aquells vitals,
i a més a més un duel interpretatiu de primera.
I no busqueu trobar cap diàleg en el tràiler,
perquè el tràiler és mut,
però és un tràiler artísticament molt recomanable.
Doncs és un tràiler que no podrem fer-vos escoltar aquí als ja tardes,
però us recomanem que el mireu.
Com es diu la pel·lícula?
Recordem el títol.
La pel·lícula és Un hombre soltero,
que és ell.
És curiós i fes bé d'avisar,
perquè associem Un hombre soltero,
títol,
amb Colin Firth,
i tothom pensa comèdia.
Comèdia, no, no, en absolut, no, no.
Cosa molt sèria, molt sèria,
de replantejaments vitals, eh?
Per tant,
després troba un estudiant que d'alguna manera
és possible que el torni a fer creure
en la possibilitat de reemprendre una vida
més o menys feliç, no?,
entre cometes,
però vull dir, són aquells moments
en què un arriba allò que diem en català, no?,
al cap del carrer,
i es fa un plantejament,
i a vegades es tira en banda,
a vegades no,
hi ha de tot.
I ara,
una altra pel·lícula
de plantejaments radicals,
aquesta espanyola,
també una pel·lícula vital,
però, o sigui,
de temes vitals,
però presa amb un to més lleuger, no?,
tot i que profunda,
perquè darrere hi ha
un senyor que es diu Miguel Alba de Lejo,
que en aquest cas
ha treballat amb el Viralindo, també,
que abans li havia adaptat
Manolito Gafotes,
que en recordeu,
i que té títols
al seu currículum
com El cielo abierto
o Volando hoy.
I aquesta és una història
molt, molt interessant
de dones
que es diu
Nacides para Sofrir,
que jo deia
Nacía para Sofrir,
però no,
no són andaluses, eh?
Era una mica
per fer broma.
Bé,
és una senyora,
la Flora,
que és una actriu increïble,
ja ho veureu,
que l'haureu vist a poc,
aquesta dona,
però ho fa molt bé,
i que
té 72 anys,
està soltera,
d'alguna manera
és d'aquelles dones
que han dedicat la seva vida
als familiars,
no?
A cuidar
vells,
sí, bueno,
la tia soltera,
no?
Però arriba un punt
que ella ja es fa gran
i amb ella la cuida
una altra xicota,
que en aquest cas
és l'Adriana Zores,
que també està extraordinària,
i aleshores
entre elles
neix una relació
molt especial,
que d'alguna manera
no entén ningú
ni el poble,
perquè això és un poble petitet,
és un ambient rural,
ni entre la família
que d'alguna manera
potser el que esperen
és que la tieta es mori
d'una vegada
i puguem cobrar la rei.
I qui és aquesta,
aquesta xica jove
que està allà?
Sí,
que això passa bastant,
no?
Aquestes cuidadores,
no?
que tenen mala fama,
que sí,
s'emportaran els diners
de la tieta,
no se'ls emportaran.
I una mica
és aquesta història
i l'interessant
és que això és profund,
però està explicat
en un to divertit,
diria jo,
i ha estat seleccionada
al Festival de Berlín.
O sigui que és,
aquest any,
que jo sàpiga,
l'única pel·lícula espanyola
que va a competició a Berlín.
Per tant,
jo penso que és un títol
que val la pena veure.
Nacides per a sofrir.
Nacides per a sofrir.
És un títol dur, eh?
Però veus que és al revés.
Sí, sí.
Aquí realment sí
que és per a sofrir,
perquè a les pobres
la seva vida és dura,
però està explicada
en un to que diverteix,
que a vegades pot ratllar
fins i tot a l'humor negre,
segons com t'ho miris.
Després,
estrenada en
millors dates impossibles,
històries de Sant Valentín.
Clar.
No, eh?
Per què?
Que és veritat.
Toca, toca.
Clar.
Pel·lícula absolutament coral
de Gary Marshall,
Sant Valentín's Day,
i el que explica
amb Julia Roberts,
en Hathaway,
i això explica
moltes històries
que conflueixen
per temes amorosos
i perquè acaben
això en el dia
de Sant Valentí,
que es veu que els americans
ho deuen celebrar
molt i molt, eh?
El títol original
és exactament el mateix,
llavors,
doncs,
un que torna de l'Iraq,
una senyora jubilada,
una altra que té una floristeria,
no?
Aquestes històries
que normalment
doncs acostumen a funcionar,
perquè si una no t'agrada tant
o no t'hi identifiques tant,
t'hi identifiques amb l'altra,
més amb l'altra,
vull dir,
ja estan pensades
una mica per agradar
i passa això,
que hi ha històries
de totes les edats
i d'alguna manera
aconsegueixen això,
que el públic s'impliqui
i aquesta sí que és
en toco mèdia.
S'anen fent moltes
d'aquest estil,
moltes pel·lícules
d'aquest tipus.
Sí,
perquè és com una mena
de carta segura,
no?
Tampoc són mai
allò supervendes,
diríem,
però sí que,
doncs,
fan calaix
i es venen bé,
diríem.
Ara ve la sessió
de terror semanal,
que ja es venia esperant,
que és
l'Hombre Lobo
de Wolfman,
exactament.
Tal qual,
l'Hombre Lobo.
L'Hombre Lobo,
no enganya tampoc aquesta.
Sorpresa,
Anthony Hopkins
i Benicio del Toro
fent d'Hombre Lobo.
Que ja té allò...
Ja sí,
ja t'ho troba.
Ja és com a feroig
el Benicio del Toro,
té unes faccions grosses,
dures,
eh?
I el director,
que és Joe Johnston,
doncs té títols com
Jurassic Park 3
del 2001,
el Jumanji,
amb Robin Williams,
o Carinyo encogido
a los niños.
Per tant,
coses així diríem...
De caracterització del saber.
No,
però el més terrorífic
que ha fet
seria el Parc Juràsic,
perquè,
doncs això,
Carinyo encogido
a los niños
era una comedia esbojarrada
i Jumanji era,
de fet,
una pel·lícula
basada en un joc,
eh?
I amb Robin Williams,
doncs,
fent de les seves per allà,
vull dir que...
I ara,
doncs,
aquesta pel·lícula
se suposa que ens ha
d'aterrorir,
per tant...
Però,
sí,
s'ho agafen així
com a una pel·li de terror,
terror?
Sí, sí, sí.
A més,
és això,
és una pel·lícula
que intenta,
doncs,
ser una altra aportació
a la història
de l'home-llop,
no?
Realment,
mira,
mira quina foto
més terrorífica
del llop
en qüestió.
Sí,
però,
clar,
el tema de l'home-llop
t'ho has agafat
des del punt de vista
fins i tot filosòfic,
moral,
i no,
i aquí estem parlant
de la pel·lícula d'error.
Sí, sí, sí,
diu que
el Benicio del Toro
de fet cada vegada,
i tampoc m'ha semblat tant,
perquè se'n diuen
de molt grosses,
cada vegada que li havien
de posar el maquillatge
tardaven tres hores,
per tant,
Déu-n'hi-do,
vull dir que...
I això que ell ja té
una mica cara de brut,
sí,
que si fos un senyor finet,
imagina't,
per convertir-lo en un home allò
pel que hagués costat.
Per tant,
els amants del terror
tenen una altra opció,
un altre punt de vista
de la història típica
del licàntrop,
de l'home llop.
I una aposta també final
pels nens,
Lili i la princesa Ada.
La setmana passada
la Disney estrenava,
i aquesta setmana
estrena pel·lícula alemana,
que normalment
animació d'Alemanya
no en tenim,
d'Alemanya no en ve massa.
I llavors,
doncs,
és una història molt clàssica,
amb un dibuix molt de sempre,
d'aquells contes
que potser teníem
fa 20 anys,
vull dir que
potser,
fins i tot,
a les mares
els agradaran més
que a les filles,
perquè els hi vindran
al cap
històries
que elles ja havien llegit,
de princeses,
de fades
i de regnes encantats,
com sempre.
Sí,
que és per un públic
molt, molt petitet.
Sí,
molt petitet.
I després tenim
l'estrenada
a la Filmoteca
d'aquesta setmana,
que és una,
per mi,
sobretot,
una petita joia.
A veure,
estem parlant
de la Filmoteca
i de la Generalitat
i això vol dir
divendres?
Això vol dir divendres,
o sigui,
ara mateix,
a les 9,
ara mateix no,
encara teniu temps
de fer un mos,
si voleu,
i a l'antiga audiència,
a canviar l'horari,
és a les 9 del vespre,
i és una pel·lícula
de Goncar-Wai,
recordem,
Blau Berry Nights,
que era l'única pel·lícula
estrenada així,
majoritàriament,
en cinemes,
perquè sí que s'havia vist
de ser Andomar,
però només en cinemes
de circuits més reduïts.
L'any passat
vam poder veure
estrenar-se ja
en plan gran consum
aquesta,
i Blau Berry Nights,
i ens va agradar molt.
i ara ve una pel·lícula
que de fet és molt antiga,
que es diu
Ashes of Time,
que és d'abans
de ser Andomar,
i que gràcies a l'èxit
que ha anat tenint
Goncar-Wai
a les nostres pantalles,
doncs s'ha recuperat,
ell va fer allò
d'un redux,
o sigui que li fan
una mica de panyos digitals,
i la tornen a posar
en acció.
I és una pel·lícula
que té en essència
d'alguna manera
el de sempre,
el que sempre ens proposa
aquest director,
que és una història d'amor
que no es pot dur a terme,
i personatges
que d'alguna manera
vaguen en el temps
i l'espai
patint per aquest amor
que per sacrifici,
per no haver-se trobat
en el lloc
i en el moment adequat,
o per circumstàncies,
mil,
no poden arribar a tenir.
I aleshores,
el que a més a més aporta
és que és una pel·lícula
d'aquestes típicament
èpiques,
xineses,
o sigui,
de les batalles,
d'arts marcials,
però rodades
en la clau
Gon Carguay,
que sempre és un estil
com a molt publicitari,
amb aquells colors,
amb aquelles càmeres parades.
És una pel·lícula
que de fet
s'avança
al que després
han fet
amb altres pel·lícules,
de les típiques lluites
aquelles que van com
en càmera lenta
i es queden com a mig penjats
a mig camí.
doncs això
Gon Carguay
ja ho va fer
en aquesta
Ashes of Time,
que és la història
que també podria ser
com una vena
fins i tot
de western xinesa,
perquè de fet
el protagonista
és un home
que és com
de fet
com un cowboy
a la xinesa,
que va vagant
per aquests mons de Déu,
doncs,
recordant
i trobant gent
i sobretot
portant el pes
d'aquest amor
que no va arribar
a poder tenir.
Per tant...
Diries que és recomanable
per introduir-se
per començar
a Mont Carguay,
que millor esperar-se...
Si us agraden
les arts marcials
està molt bé
perquè és una manera
d'entrar-hi
molt suau
o si voleu
introduir-vos.
Ara,
jo us diria
feu-vos un plano.
Per què?
Perquè resulta que
clar,
quan no estàs massa
acostumat
al cinema asiàtic
acostumes a confondre
els personatges
i en aquest cas
hi ha tot un plantell
sobretot de xicots
molt guapos
però...
Però tots molt semblants
per nosaltres.
Amb unes melenes
que a vegades
no acabes de veure'ls a la cara,
perquè porta unes melenes llargues
són com a molt estilosos
tots ells
i clar,
a vegades
tot i estant entrenat
dius
ara no sé si aquest era aquest
o aquest era l'altre
per tant
està bé que us llegiu
la fitxa tècnica
que podreu recollir abans
i mireu qui és qui
i llavors us aneu fent
un croquis
i llavors seguireu
molt millor
la pel·lícula
però sí que és molt
recomanable
i a més a més
és això
una petita joia
estranya
poc usual
trobar-la a les nostres
pantalles
a Tarragona.
Déu-n'hi-do
això és la proposta per la Filmoteca
que a partir d'ara
li demanarem a l'Esther
que ens la faci cada divendres
home
a més és divendres mateixos
i tant
teniu temps de sentir
la proposta de l'Esther
menjar alguna cosa ràpida
i anar cap allà
sí perquè s'ha retrasat
l'hora de començar
o sigui que
parlant de temps
com que no és que anem malament
encara que sigui ràpid
vas portar-te una llista
de quines són
les pel·lis més taquilleres
les que estan fets
més que l'aix
home
la número 1
ja la sabem
porta
un de setmanes
crec que com unes 20 setmanes
no
porta dos mesos llargs
això
i
dos mesos llargs
perquè és
sí, sí, sí
debatar
sí, sí
és terrible
i porta
57 milions d'euros
això és molt
això és molt
i porta acumulats
7 milions d'espectadors
Núria
i totes aquestes xifres
a nivell de què?
a nivell d'Espanya
estem parlant
quants espectadors?
taquilla espanyola
7 milions d'espectadors
és increïble
però és que de fet
segueix omplint
si vas
aquestes setmanes
a les Gavarres
trobaràs
cada setmana
que de fet
la sala
que està plena
és la sala de la TAP
i la de 3D
possiblement
sí, de la 3D
exactament
a més a més
la gent
clar
a veure
els diners també pugen més
perquè la gent l'ha vist en 3D
i pràcticament es dobla
el preu de l'entrada
per això ara tothom fa aquesta aposta
perquè realment s'entén
la que se li ha posat directament al darrere
només
això era
jo
aquestes són dades
no de la setmana passada
sinó de l'anterior
així acumulades i tot
no de la setmana passada
perdó
és Invictus
Invictus
de Clint Eastwood
que la primera setmana
va fer
2 milions d'euros
i 330.000 espectadors
ah bueno
la primera setmana
amb una setmana
la primera
però ja es va posar
directament
sota
sota de Vapdard
aquella setmana
perquè per una banda
tenim la recaptació
setmanal
i per l'altra
tenim la recaptació
acumulada
o sigui
en setmana
es va posar
la setmana de l'estrena
ja
en el lloc segon
aquesta mateixa setmana
era la tercera
que estava
Holmes
i ha quedat
en tercer lloc
i porta
8 milions d'euros
acumulats
Déu-n'hi-do
i al·lucinant
tot incluïdo
que jo em vaig dedicar
a desputre
bastant
sobre ella
la primera setmana
es va posar
també ja
en el quart lloc
amb 835.000 euros
però fixeu-vos
quina diferència
vull dir
que
acumulats
i després
hi ha
Up in the Air
que a mi
em sorprèn
i m'agrada
l'Ada de los Dientes
una altra
aquella proposta
familiar
així una mica
amb el senyor
que ell la roca
disfressat
amb baletes
i amb tutu
i tant i tant
que vam comprar
amb poli de guarderia
fent de ratoncito Pérez
a l'americana
diríem
9
9
a la segona setmana
anava en 8 a lloc
i realment
però molt per sota
vull dir
és que realment
Avatar és una cosa
i hem d'arribar
hem d'arribar
en el lloc 10
tenim
l'Herència Valdemar
que és pel·lícula espanyola
de terror
però que això
era la segona setmana
en canvi diríem
que la que ha aguantat
i la que està donant
realment allò
el tipus
és la celda 211
que en 13 setmanes
resulta que
ha acumulat
11 milions d'euros
o sigui que
lo nunca visto
en el cine espanyol
i a més a més
en una pel·lícula
tan dura
i tan difícil
vull dir
hi havia comèdies
i moltes coses
que li podien haver fet ombra
i no
i no
en absolut
i després
me n'he anat
a veure on
estava
en Tierra Hostil
per allò del duel
entre
ex-marit
i ex-muller
de James Cameron
i la seva dona
que és la que ha fet
en Tierra Hostil
la Catelyn Bigelow
i la pobra Catelyn Bigelow
que ha fet una pel·lícula
molt sèria
molt ben feta
molt i molt
molt bona
doncs anava
en dotzer lloc
a una friule
a la primera setmana
només va fer
173.000 euros
i 26.000 espectadors
per això aquí a Espanya
jo no sé si això
a Espanya
a Espanya
a Espanya
a Espanya
el tema avatar
encara haurà arrasat
molt més
estic convençuda
per el tema Iraq
la setmana que ve
ho mirarem
però sí
però quan es fan
aquestes anàlisis
d'Iraq
no agraden tant
o sigui
no és una pel·lícula
no és una pel·lícula
en la qual es vegin
escenes de guerra
d'aquelles típicament dures
ni res
sinó que ja ho vam explicar
són gent que es dedica
a desarticular
artefactes explosius
però
una pel·lícula tensa
és una pel·lícula dura
i parla d'aquella gent
que ja no té
retorn a la vida normal
vull dir que
no és una pel·lícula
que agradi fàcilment
el gran públic americà
jo penso que
la setmana que ve
em comprometo
a buscar-te les dades americanes
que també es poden
obtenir fàcilment
perquè realment
jo penso que
que més o menys
s'haurà reproduït
una situació
bastant igual
bastant
Déu-n'hi-do
Àster
moltíssimes gràcies
per tota la informació
que ens han donat
i jo ara obro línies
és moment de fer
una mica de balanç
de diners
d'Òscars
de premis en general
i dels Òscars
com que són el 7 de març
que ho vam dir
la setmana passada
ja tindrem temps
de discutir-ho
i que la gent
ens opini
sobre les seves preferides
gràcies
Gràcies Esther
fins la setmana que ve
A tu
Adéu