L'entrevista que hem set avui al Ja Tardes,
quan passen gairebé 5 minuts de dos quarts de 6 de la tarda,
on ens situa més enllà de la Setmana Santa.
Jo diria que gairebé obre les portes
per la propera cita cultural que tenim,
que és la de Sant Jordi,
i és que ens acompanyen dos escriptors de casa nostra
amb qui sempre tenim coses de què parlar.
I avui una edat molt concreta.
Comenta poesia a través d'internet.
Tenim... Fes els honors, Pep, si et sembla.
No, parlarem de poesia, però també parlarem de llibres infantils,
de narrativa infantil, perquè a més a més tenim un llibre
que pràcticament està calentet, eh?
Encara no... El tenim entre mans, eh?
Ara mateix l'estan acabant de fer.
L'estan acabant de sortir, eh? Pràcticament ara mateix
i en podrem parlar amb la seva autora.
D'una banda, parlem de poesia, d'aquesta iniciativa Versus.cat.
Abans us en parlàvem.
És una iniciativa d'uns joves a nivell de Catalunya,
doncs, per tal de difondre la poesia.
Que es parli de poesia, que es en parli moltíssim.
Ells han contactat amb diversos autors,
com és el cas del tarragoní Julio Ricardo Tigo.
Julio Ricardo, què tal? Bona tarda, benvinguts.
Què tal? Bona tarda.
Que per cert, ja has fet alguns articles, no?
Tens també una secció fixa, no?, en aquest bloc de poesia.
Sí, t'explico. Jo crec que s'ha de fer una mica
petita d'història, perquè realment és una...
Bueno, no sé si vols que comencen.
M'ho expliques, m'ho expliques, Sara, però deixa'm sobre també la Colla Valls.
Colla, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Escriptor, actriu també, i avui amb aquest llibre
pràcticament calent, eh? Mària de Lletres
que mereixen, que es presentarà ben aviat
i m'han dit que per un nen petit, que és el primer lector, no?
Per un nen que té 8 anys,
un ullet molt especial,
que és el meu primer lector de literatura infantil,
però fins i tot de juvenil,
vull dir, perquè va començar a llegir molt aviat
i jo penso que va començar amb els primers contes
una i una altra vegada, i és un homenatge.
És el Gerard Ribé, eh?
El nen petit, eh?
De 8 anys, mira que serà...
La princesa serà, per cert, el proper 17 d'abril,
aquí a la llibreria La Rambla, ara parlem d'aquest llibre,
però, Júlio, anem parlant de poesia, va, escolta'm,
s'ha de reivindicar, no?
La poesia ha de reivindicar-la constantment, no?
Crec que sí, crec que sí, perquè en principi
és un gènere que a tots ens ajuda molt,
vol dir a tots aquells que ens dediquem a escriure.
Jo sempre dic que el que n'hi ha són escriptors
i que després cadascú agafa el gènere
segons el tema, segons la idea, etcètera, no?
Aleshores, bueno, n'hi ha moments
en què jo he escrit molta poesia,
encara n'escric,
i un moment ha terminat el Daniel Ruiz Trillo,
que és director, que és un periodista director
del semanari digital El Demà,
que es fa a Terres Gironines,
em diu que té una idea
que vol posar en pràctica
una pàgina web global
de poesia catalana.
Cosa que no n'hi ha,
amb aquestes característiques concretes,
jo crec que no n'hi ha arreu de Catalunya,
n'hi ha moltes pàgines que parlen de poesia,
però aquesta que es diu
versos.cat,
bueno, la idea és que
es defineix com a bloc de poesia,
però jo crec que és molt més que això,
perquè pensem que n'hi ha tant creació individual,
n'hi ha poesies, n'hi ha poemes,
però també n'hi ha articles
al voltant de la poesia,
articles d'opinió, crítiques,
i jo concretament tinc una secció
que es diu Reser,
on els internautes,
bueno,
podran llegir crítiques meves
o comentaris meus
sobre llibres de poesia
que surtin,
bueno,
en català o en qualsevol llengua,
perquè la idea és fer una
secció plural,
saps?,
i un lloc on tinguin cabuda,
no sé,
tan bé plural
i atemporal,
que és una cosa
que jo penso
que la crítica
sempre s'ha de reivindicar
que els llibres
no pot ser
que durin tres mesos,
és a dir,
aquí n'hi haurà crítiques
tant d'un llibre
que pot ser una novetat
com de llibres
que poden portar
més temps,
poden portar
cent anys,
per exemple,
no?
Comentaves,
Julio,
que aquesta pàgina de poesia,
home,
és diferent,
n'hi ha moltes,
per internet,
ha estat una plataforma brutal,
quines avantatges té?
Com a mínim,
si voleu entrar-hi,
ho veureu,
versos.cat,
bloc de poesia tal qual,
no enganyen,
és això,
veureu que és molt nítida,
molt neta,
molt clara,
i molt ben estructurada.
Sí,
penso que això,
la seva claretat
és molt important
i també crec
la voluntat
d'abastar
tot el territori,
d'abastar
tots els poetes,
d'abastar
una,
diguem-ne,
una funció crítica
que ara mateix
a la premsa
de paper
no és complex,
com s'hauria de complir
i en aquest sentit
jo crec que serà
una pàgina molt útil
i que s'anirà
omplint segur
i jo pel que sé,
pel de les seves estadístiques,
és una pàgina
que comença
a tenir moltíssimes visites.
Aquest noi
a l'impulsor
de la pàgina,
periodista,
no?
Sí,
Daniel Ruiz Trillo.
Com ha escampat
la idea,
com serà fent gran,
perquè clar,
aquí una mica la gràcia
és que hi hagi participació
de poetes,
de gent que en pugueu
fer crítica,
que corri la veu,
no?
Això ja està prou escampat?
A veure,
jo crec que encara
no està prou escampat,
però sí que és cert
que ara mateix
n'hi ha col·laboradors
d'excepció,
com pot ser
el poeta Lluís Calvo,
o com pot ser
un seren poeta i crític
que és Ricard Ripoll,
o també el mateix
Daniel Ruiz Trillo,
o gent d'altres blocs,
com pot ser
el David Maduenho,
que és el del bloc
Junàtic,
un bloc molt interessant
a la xarxa,
sobre crítica literària
també,
i en aquest sentit,
jo penso que és
una pàgina oberta
amb moltíssimes
noves incorporacions,
a que la gent
enviï la seva
creació poètica,
i també
a fer aquest caliu
de comentari,
de ressenya,
de parlar de poesia,
no solament de llegir-la,
que a tothom ens agrada,
o fins i tot agrada
més del que sembla,
tot i que els llibres
sembla que no es venguin,
però tothom necessita
una mica de poesia,
i en aquest sentit,
penso que serà
aquell lloc contenidor
de la poesia
dels països catalans,
i que pot tenir
una funció molt important.
Que fa una mica
la impressió
de que de moment
és una pàgina
feta per poetes
i crítics,
sensibles,
i llegida per poetes,
vull dir,
com a molt tancada
en el cercle
de la gent
que esteu sensibilitzats.
A veure,
és tan recent això?
Perquè realment
porta a cosa
d'un mes
en funcionament.
I és tan recent
que això
no sé si ho podria dir.
El que sí que és molt clar
és que, evidentment,
la poesia
és un gènere minoritari
entre cometes,
però després és curiós
perquè fas un recital
a Barcelona,
per exemple,
i venen 300 o 400 persones.
I, clar,
comences a plantejar-te
si realment
el que és minoritari
no és el mitjà
de transmetre la poesia.
Saps què penso?
Que potser ens costa
al públic en general,
ens costa llegir poesia,
però ens agrada
que ens la llegeixin,
ens agrada
que ens la interpretin.
És l'altra aproximació.
Perdona, perdona,
colla,
com a actriu.
És a dir,
la gent prefereix
que la interpretin
la poesia
que no pas llegir-la,
diries?
Jo penso que són dos actes
molt diferents
i que tenen processos
diferents.
Hi ha poesia
que està pensada
o escrita
per llegir en la intimitat
i que el gaudi
és diferent.
I després hi ha
una altra poesia
que es pot interpretar
i que s'apropa
d'aquesta manera
més a un públic
més general
o menys curós
i menys avasat
a llegir poesia.
O un espectacle poètic
ben portat
és un espectacle
que arriba
molt més públic
que un llibre de poesia
que lleixes en la intimitat
has d'estar
has de ser lectora
de poesia
per gaudir-ne.
De l'altra manera
ve la veu
les inflexions
la presència
doncs bueno
t'apropen des d'altres sentits.
Ara i el Julio
home
a Barcelona
fem un acte poètic
i de seguida
pleguem 200 persones.
A Tarragona no?
A Tarragona és diferent?
A veure
a Tarragona és difícil
vosaltres ho sabeu
muntar una presentació
sempre és difícil
moure gent
i és curiós
perquè això
per exemple
després temes
una població
més petita
a un poble
a una ciutat petita
i és més fàcil
que en ciutats
d'aquestes més grans
de reunir gent
ho fan més
com a cosa seva
però a Tarragona
muntar una presentació
i aplicar molta gent
és molt difícil.
Vos comentàvem
Dona Doria
que a mi em sorprèn molt
a vegades
els pobles petits
trobar que sempre
hi ha un poeta de torn
quan és el poble petit
que hi baixi
sempre hi ha
la poeta
la poetessa de torn
i que a més a més
s'atreveixen
a llegir la seva poesia
en veu alta
en una festa major
en un acte
i ho fan
escolta'm
i home
a veure
posia diguéssim
casca solana
eh?
Rapsoles
però bé
que s'ha de tenir
valentia
en certa manera
no?
Sí
valentia
sí
i un punt de
bueno
no sé
d'atreviments
i moltes vegades
reivindiquen
la seva terra
reivindiquen
una mica
mesta
espontanis
Sí
a veure
un cronista
o un poeta
sempre ha hagut
als pobles
no?
d'alguna manera
aquell que
que parla del poble
amb dos registres
diferents
el de més propera
a la història
i el de més propera
a una mirada
més poètica
més pictòrica
no?
Parlem també del llibre
parlem de
Maria de Lletres
que mereixen
no és el teu primer llibre infantil
ni de l'entros
li podíem parlar
no sé
d'Adcrit en l'IU
o també
el ratolí forantí
Descobreix el món
què va
aquest duo
en tant que professora
d'educació infantil
i educació especial
l'ugopeda
doncs a fer llibres infantils
per què vas fer aquest pas?
Bé
jo penso que una cosa
porta a l'altra
jo estic rodejada
de nanos
moltes hores al dia
no sóc professora
a veure
no jo sé jo de professora
en una aula
sinó que treballo
amb nens
amb discapacitats
o amb particularitats
en aquest cas
estic treballant
amb nens
amb problemes auditius
i trastorns de llenguatge
però sí que estic molt
a l'escola
i tinc molt d'interès
en que la lectura
sigui
un divertiment
a més a més
d'un aprenentatge
una cosa no tindria
que estar
barallada amb l'altra
però sovint
a l'escola hi està
i llavors
jo tinc moltes ganes
que els nens
es diverteixin
llegint
i aquest és un projecte
de fet
Et criden liu
és el projecte
de nou contes
que aquest és el primer
que es publica
encara que tots
estiguin escrits
i bueno
vaig criar una família
i vaig pensar
que amb aquesta família
que és un nano
molt
molt
molt
trepella
amb uns pares
que no eixen massa
però amb una àvia
molt
molt carrillera
doncs bé
i un adolescent
i un nano petit
amb mitja llengua
doncs vaig pensar
que bueno
podria reflectir
moments seus
i que
i el meu
objectiu
és que vegin
que amb les lletres
es pot jugar
i que les lletres
bueno
es poden fer màgia
i es pot construir
que
la seva curiositat
vagi més enllà
és una mica
això
m'ha creu d'atenció
al mitja llengua
que és ben bé això
és un que
comença a parlar
però que no acaba
no acaba de perfilar
però
a quines edats
coia diries
que està dedicat
el teu llibre
bueno
5, 6, 7
recomanable però no
que els pares
a qui tingui cura
de la criatura
doncs també llegeixin
els llibres infantils
que compren
per als seus nens
home és un llibre
és un llibre
que es pot lleir
jo soc una gran defensora
de l'obralitat
una gran defensora
a l'escola
i fora de l'escola
jo penso que
de la mateixa manera
que dèieu abans
que ens agrada
que ens llegin poesia
ens agrada moltíssim
que ens expliquin històries
jo alguna vegada
que bueno
m'agrada molt
fer lectures públiques
però
el que m'agrada més
és veure la cara
de la gent
escoltant
i a dir
va que duri una estona més
perquè hem perdut
aquesta capacitat
d'escolta
i perquè
bueno
ja no hi ha
no hi ha juglars
i fent una bona feina
i és un regal d'efecte
penso que parlar amb l'altre
i que l'altre escolti
aquesta escolta atenta
i
a mi m'agrada molt
i penso que és molt important
aquest espai compartit
de pares i fills
que llegeixen
escolten
intervenen
comuniquen
jo dic
amb el que jo dic
elaboro una imatge mental
i l'altre segueix dient
i a partir d'aquí
doncs
imaginem
tots dos
Acolla
dius que és el primer llibre
d'aquesta saga
d'en Leo
publicat
tot i que n'hi ha d'altres
descrits
clar
com està el panorama
tu ara que t'hi has ficat
clar la pregunta seria
com és que els altres
no estan publicats
i clar
com està el panorama
de la literatura infantil
que sembla que
escolta
hi ha molt de mercat
perquè veiem
moltíssimes edicions
de literatura infantil
moltes les llibreries
tenen estants
enormes
dedicats a això
i en canvi
tu m'estàs dient
això
doncs que n'hi ha un
de publicat
i hi ha d'altres
que els tens al calaix
com ho veus tu?
Bé
jo sóc una nouvinguda
al món editorial
jo tinc que donar
les gràcies a Barca Nova
perquè m'ha donat
l'oportunitat
suposo que
bueno
hi hauria possibilitat
de publicar-los
amb altres editorials
però
jo prefereixo esperar
i Barca Nova
és un editorial
que cuida
molt els seus productes
que
bueno
jo vull també ser honesta
amb els meus principis
i recolzant una mica
el que deia en Julio
vull dir que
aquestes presses
per publicar
i que al cap de 3 mesos
tot és fum
i un altre
i un altre
i novetats
i novetats
doncs jo prefereixo
una marca
que em doni
una certa presència
que vagi a les escoles
que em doni l'oportunitat
de tensar-me
els meus lectors
els nens
i explicar-los el meu projecte
i la meva il·lusió
i encomanar-los
bé
suposo que és una qüestió
d'opcions també
no?
Qui és la Susana de Obanyo?
És una il·lustradora
és una il·lustradora
que m'ha il·lustrat
el conte
que té la culpa
que el teu liu
tingui aquestes galtones
tan enormes
unes galtes
anem a mossegar gairebé
sí, està bé
perquè clar
quan tu escrius un conte
penses en un personatge
i després dius
com me l'interpretaran
i està molt bé
perquè és un nen
que pot ser qualsevol
no és un nen massa dibuixat
és un nen
bueno
molt simpàtic
i que
quan veieu el conte
a mi el que em fascina
més
d'aquesta bona il·lustradora
és que
amb un dibuix tan net
i tan poc elaborat
pugui ser capaç
de transmetre
moltíssimes emocions
el nano fa cara
d'espant
de tendresa
amb molt pocs
amb molt poques ratlles
surt amb un gat aquí
surt amb un gat
amb un micho
el seu gat
Julio
què passa
amb la poesia
a nivell també editorial
deia la colla
jo he pogut triar
en certa manera
gràcies
perquè no vam donar
l'oportunitat
però hi ha prou editorials
com per triar
com vull que sigui
el meu producte
amb poesia
estem recorrent a internet
a veure
estem recorrent a internet
a mi una cosa
que sempre dic
i que realment
em fa por
és que la poesia
acabi a internet
i una de les coses
que és realment
bastant impresentable
des del punt de vista
d'un país
que s'hauria d'estimar
la seva literatura
és que hi hagi
grans autors de poesia
però de totes les generacions
no solament joves
sinó també
gent de la generació
de 70
o gent que té
ara 60 o 70 anys
i són grans noms
que tenen
moltíssimes dificultats
per publicar
la seva poesia
sent grans noms
avui en dia
sí, sí, sí
són grans noms
i tenen moltes dificultats
és a dir
sovint
o guanyen un premi
per dir-ho clarament
o posar-lo publican
i clar
això
realment
un país
que ha tingut poetes
com Foix, Riba
etc.
no anem a dir-los ara
i que té una poesia important
i que és una poesia
de les més potents d'Europa
si mirem
les altres poesies
que es fan
home
penso que és
una verdadera llàstima
i en part també és
per aquesta
bueno
per aquesta qüestió
dels lectors
que clar
diguem-ne que
el llibre de poesia
té uns lectors
però són uns lectors mínims
és a dir
un lector mínim
poden ser 500, 1000
què passa?
que la bona part
de les editorials
ja no acaben
de conblegar
això
perquè volen
fer tirades
de 10.000 exemplars
i vendre-la tota
és a dir
la poesia
com que ja no se ve
en tal com va
el món editorial
i
per això
per això
tenen molt de valor
moltíssim
algunes petites editorials
que estan sortint
arran dels països catalans
i que són petites
no sé com podria ser
perifèric edicions
no sé
n'hi ha moltes
l'editorial
Ascent
o Ascent
de Girona
que és una editorial
que l'ha publicat
un fantàstic llibre
de Maria Cabrera
tot il·lustrat
també per la Maria Alcaraz
que és una pintora
és a dir
n'hi ha petites editorials
que estan aconseguint
publicar
aquests llibres de poesia
que les editorials grans
han abandonat
estan especialitzades
perquè no tenim
editorial gran
especialitzada en poesia
no
tenim editorials grans
que tenien
molt bones
col·leccions de poesia
que cada vegada
les han deixat més
i que ja pràcticament
només publicen premis
i jo pregunto
i qualitat
a nivell poètic
més que qualitat
una bona selecció
t'ho dic perquè
a veure
el públic
és el que dius tu
és minoritari
aquí potser caldria
bueno
sensibilitzar
d'alguna manera
transmetre
el gust
per la lectura
de poesia
les editorials
clar
no s'arrisquen
és el que dius
si només en puc treure
però potser
si hi hagués
una bona selecció
de qualitat
de manera que
si traiem un exemplar
o un llibre de poesia
escolta
100% sabem
que agradarà
a veure
o sigui
hi ha crítics
al darrere
que fan la criba
home a veure
una de les funcions
d'aquesta pàgina
versus cat
pot ser aquesta
la de fer
una bona criba crítica
d'aquests llibres
que se van publicant
de tota manera
he de dir també
que sí que n'hi ha
el mateix món
de la poesia
sí que fa
una certa selecció
i realment
no sé
l'editorial
acent
per exemple
qualsevol llibre
que agafis
ostres
és un editorial
que realment
cuida molt
els llibres
i la gent
que publica
i jo també diria
una cosa
que estem en un món
en el qual
tot depèn molt
de la publicitat
de la promoció
etcètera
és a dir
possiblement
un llibre de poesia
si es publicités
si es promocions
com s'hauria de promocionar
bueno
vendria més
que us arriveu a imaginar
una saga
com la de Millenium
en versió poesia
això pot passar
i per què no
això no ha passat mai
però pot passar
hi ha un amic meu
que a més és un poeta
extraordinari
i un gran souman
no sé si el coneixeu
que és el Josep Pedrals
doncs el Josep Pedrals
està fent
segons me va dir
fa algun temps
una novel·la
de l'oest
en vers
i aquesta novel·la
jo sé que l'acabarà
perquè l'acaba
les coses
i comença
però una novel·la
en vers és diferent
de poesia
però bueno
se costa
busqueu si podeu
el Josep Pedrals
a internet
busqueu-ho
té un blog
que està molt bé
i feia col·laboracions
amb diversos programes
de ràdio
i feia coses
molt i molt
i fa coses
molt interessants
és un home
impressionant
a vegades que t'ho passes
molt bé
no l'havui portat mai
a la ràdio
algun dia
l'havui portat
perquè t'ho passes
molt bé
i és impressionant
la capacitat
que té
de crear
oralment
com deia també
la Colla
home
és un home
que és feliç
i escolta
Núria
hi ha maneres
de ser feliç
que no tenen res
a veure
ni amb tenir cotxe
ni tenir parella
ni tenir hipoteca
home
molt bé
Pep
aquesta última
sigut bon
perdó
no es que ho digui jo
això és una mica
l'argument
d'un llarg ametratge
que està
no sé si
ja està acabat
o està en process
encara de rodatge
en el que intervé
Colla Baix
i aprofiten que la tenim aquí
home
volíem també parlar
de la teva seta d'artista
a Ventre Blanc
com està
com la podrem veure
estem rodant
estem rodant
estem rodant
encara
estem rodant
sí
però
al juny potser
al juny potser
bueno Ventre Blanc
que és un projecte
ens van donar la beca
a Ciutat de Vic
el Jordi Lara
que és el director
i
és el que ha escrit la història
és escriptor
sí
que és el Jordi Lara
d'Una màquina
d'espavilar
l'ocells de nit
és un llibre
que possiblement
us sonarà
i Jordi Cruzats
que és el càmera
els van donar la beca
i a partir d'aquí
doncs bé
ens hi vam
ens hi vam llençar
som
diguem que
el pressupost
és baixíssim
perquè ens van donar
una beca de 6.000 euros
per fer no un curs
sinó una pel·lícula llarga
i a partir d'aquí
doncs bé
vam
vam posar-nos a rodar
els caps de setmana
i
on no hi havia pressupost
doncs enginy
i molta il·lusió
i molt d'esforç
i segur
segur caldrà la pena
seguríssim
quan ho tindreu acabat
coia
jo penso que
el juny
podrem estar a la beca
escolta
estàs parlant
d'un llarg metratge
6.000 euros
això no és res
però res
pregunta-li al Montlló
6.000 euros
pagaria el càtering
no però
digues
l'enginy
l'enginy
a vegades
no és tot
tenir un
mal corp
per supost
a vegades és més
tenir bons contactes
tenir
no sé
bon equip
sí
jo
volia dir una cosa
al respecte
jo que he tingut la sort
de veure
algunes escenes
amuntades
algunes seqüències
d'aquesta pel·lícula
expliquen-se allò
que jo no ens explicarà
a veure
si es pot veure
al blog
que n'hi ha a internet
que es diu
Ventreblanc
doncs aquestes seqüències
tenen la qualitat
de qualsevol pel·lícula
espanyola
de la mateixa
això no dieu
que enfonseu la indústria
clar
quan se n'entén
que amb 6.000 euros
es pot fer una pel·li
se n'ha d'acabar les subvencions
si no tenim un tràvel
incircular
doncs bé
què passa
no passa res
un cavallet en rodes
us ho dic ben bé així
l'argument està bé?
sí
l'argument és molt bo
és un tema
que podríem
una primera lectura
és com a molt local
però que arriba
a l'universal
de seguida
i hi ha 3 personatges
molt potents
que són els 3 caps
grossos de Vic
que porten la seva història
a escena
i a partir d'aquí
bueno
transcendeix
a un món
molt més universal
i de veritat
que
que val la vena
a més hi ha escenaris
espectaculars
hi ha escenes
que estan rodades
dins d'un orga
i jo no sé
si s'ha vist mai
però és fantàstic
on hi viu un nen
és una pel·lícula
una mica onírica
és una pel·lícula
bueno
per cinèfils
però
les imatges
són
de molta qualitat
la música
també l'ha fet
el Jordi Lara
que també és músic
i bueno
tothom hi ha posat
allò millor que té
i això
bueno
això és important
sou culs inquiets
som culs inquiets
podeu entrar
al nostre grup
no a Facebook
que busqueu ja tardes
i que hem de penjar
un enllaç
amb ventre blanc
perquè podeu veure
algunes imatges
d'aquest llarg metratge
també del que ens ocupava avui
que era parlar
de Versus.cat
al final en parla tot
quins tons
que fa la vida
home
tot té relació
potser no
i tant
jo crec que sí
però home
en el cinema
també hi ha molta poesia
sí
en el silenci
també
aquests són els projectes
de la Coya
a Xulio
tu després de
bueno
i ara Coya
tu estaràs
de promoció
suposo
des que presenteu
no
del Marea
de Lletres
que Maregen
sí
sí
la presentació
es fa el dia 17
d'abril
a la llibaria
a la Rambla
i bé
després
estarem
a la Rambla
a la llibres
i una mica
per les escoles
i quan s'acabi això
i això en parlarem
més endavant
començaré la promoció
de la meva primera novel·la
per adults
la princesa de Jade
que la publica
columna
en català
i sumar
de lletres
en castellà
però això
serà la tarda
d'on treus el temps
Dormo poc
Escolteu-me
no
és que hem de parlar
de Sant Jordi
no
és que jo vull saber
els projectes
que teu xuli
què tal
el somni de Tàrraco
i ja està
el xaurit
ja no en tenim més
ja està
a veure
no
no
a veure
van publicar
moltíssims
per tant
encara queda
una mica
d'edició
i espero
que ara
Sant Jordi
el lector
i les lectores
que han respost
molt bé
continuen pensant
que pot ser
una novel·la
que els agradi
jo estic molt content
perquè hem voltat
per tota Catalunya
en aquesta novel·la
hem fet coses
a museus
a centres romans
a tot arreu
ara mateix
hem fet uns 20 actes
al voltant
del somni de Tàrraco
i jo
com t'habitava avui
d'aquí al març
tenim 11 més
és a dir
que Déu-n'hi-do
el lloc
que està donant
aquesta novel·la
i bueno
i després
s'ha de veure
si realment
passa una segona edició
o passa a petit
aquesta col·leixió
de Butxaca
que són
acaben ara els llibres
perquè com tot és tan ràpid
que deien abans
doncs realment
després una novel·la
ve una altra
i ja
bueno
propers a projectes
això de després
d'una novel·la
ve l'altra
estàs treballant
en alguna cosa
que ens puguis dir?
sí
bueno
puc avançar una mica
perquè sempre queda
per al propi autor
sempre queda una mica estrany
això de parlar
d'un llibre
que encara no està acabat
però sí que és cert
que estic
amb una novel·la nova
una novel·la que vol
que sigui molt avastadora
i que parla del renaixement
a Catalunya
i que intento explicar
el renaixement
no la renaixença
sinó el renaixement
perquè alguna persona
es confond de vegades
aquest renaixement
aquest començament
del segle VII
intento parlar
de Catalunya
de aquest renaixement
al voltant d'un tema
al voltant de la construcció
del port de Barcelona
per Sant Jordi
el veurem per aquí a Tarragona
els veurem per Tarragona
a Sant Jordi
o a Reus
sí, sí, sí
i tant
per aquí?
estaréu per aquí?
sí, sí
no se m'ha fet
escolta'm
m'ho aprofita molt el temps
avui
pràcticament arribem a la recta final
però vaja
recomanem doncs això
aquest llarg metratge
que veurem ben aviat
ventre blanc
per què ventre blanc?
així en pocs segons?
és una imatge de la boira
que ja no hi és a Vic
perfecte
és un bon comiat
la boira
la boira
quedem-se amb aquesta imatge
Núria
per comiat
molt poètic
versos.cat
recordeu
versos.cat
aquest blog
està tot ressenyat
al nostre Facebook
del programa
i també Maria de Lletres
que mereixen
que es presentarà
el proper dia 16
17 d'abril
el dissabte
a la llibreria
a la Rambla
a la Rambla Nova
Julio Ricardo Trigo
ha estat un plaer
com sempre
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
Colla Valls
també
encantada
un plaer
i tornarem a parlar
per Sant Jordi
no marxeu massa lluny
gràcies
a la Rambla
a la Rambla
a la Rambla
a la Rambla
a la Rambla
a la Rambla