I ara als Jatardes ens deixem embolcallar per aquestes sonoritats
que ens duen cap a una altra època, cap a un altre lloc,
per explicar-vos el desenllaç d'una notícia que ja us avançava als Jatardes divendres.
Doncs sí, divendres, això explicàvem, que hi hauria novetats aquesta setmana
a propòsit d'un personatge històric de casa nostra, Pere el Gran.
De fet, dèiem que avui mateix, que en aquesta jornada hi hauria una compareixença
i que s'explicaria moltes coses sobre Pere el Gran, que, recordeu, era a Santes Creus,
enterrat a la seva tomba, Núria? Ara ja no.
Ara ja no, i és que el Pep, en aquests viatges que fa ell pel territori,
va descobrir que hi havia un seguit de científics amb bata blanca,
a més, que feien una mica de respecte, no?
I va preguntar i li van dir que és que estaven fent una intervenció
a les despulles, a la tomba de Pere el Gran, allà a Santes Creus.
Tal és així que el van treure a les seves despulles de la tomba
i se l'han emportat cap a Barcelona per estudiar-lo científicament
i, entre altres coses, poder-li reconstruir el rostre.
Doncs sí, ara ho explicarem tot perquè, de fet, avui tenim ja novetats
a propòsit d'aquesta investigació.
I us podem explicar que a l'obertura de la tomba del rei Pere el Gran
i, de fet, a primers treballs sobre el seu cos i els seus teixits
han permès localitzar que a sota del cos hi havia una mena de farcellet,
un farcell de roba amb una manlloca de cabells
que haurien de pertànyer en principi al monarca
i que podrien formar part d'un ritual funerari propi del món antic,
però desconegut fins ara a la corona d'Aragó.
Les primeres observacions li donen al cos del rei
una estatura de 1,73 m,
una alçada molt destacada per l'època,
una complexió física gran i, a més, sembla que tenia un bon estat de salut.
Doncs sí, dono i do, era un home alt, alt i fort.
De fet, a més, les seves característiques òssies
permeten afirmar que va viure literalment com un rei,
no va viure malament, va viure molt bé,
perquè, home, diuen que no va tenir gaire desgast,
en paraules de Marina Miquel,
que és la coordinadora general del projecte.
Els experts han descobert també que en el segon enterrament
li van tallar els peus
perquè no li cabien de nou el nou sarcòfag que li havien fet.
No creiem que...
Per tant, ha estat una sorpresa,
és que sota la fusta,
en l'espai entre la fusta i la banyera,
s'ha localitzat, vam poder localitzar,
una petita bosseta,
un petit farcell de roba
que contenia al seu interior
un manlloc de cabells tallats.
Entenem que són cabells del rei, del rei Pera,
i que, d'alguna manera,
han de formar part d'algun ritual funerari,
que és una de les coses que sempre hem insistit
que ens interessava poder establir,
i que es desconeixia com a ritual funerari.
Aquesta pràctica és coneguda en el món antic,
però no teníem constància
que en època medieval,
si més no, a la Casa Real d'Aragó
es fes pràctiques.
Per tant, aquesta dada és, crec,
que no va a dosa i important.
A partir d'ara, a partir d'aquest moment,
es farà una investigació exhaustiva
que aportarà més coneixements encara
sobre Pere el Gran,
un personatge amb una important dimensió
tant europea com mediterrània.
Els resultats, a més,
permetran entendre la quotidianitat del rei,
els seus costums i altres aspectes,
com ara la dieta que menjava.
Doncs sí, que menjava,
que menjaven, per exemple, en aquella època.
I, a més a més, cap a finals d'abril,
el cos hauria, si més no,
de tornar a la tomba del monestir de Sant Escreus.
L'objectiu és treballar encara
amb la restauració completa
del farcita funerari.
Els teixits, però,
no es dipositarien a la tomba,
sinó que es restaurarien
amb l'objectiu d'exposar-los
al Museu d'Història.
A finals de juny,
o bé a principis de juliol,
es preveu que la restauració
de tot el conjunt de la tomba
ubicada a Sant Escreus
es completi, tot coincidint
amb l'acte commemoratiu
del 850è aniversari del monestir.
Avui mateix, el conseller de Cultura,
Joan Manel Treserres,
ha explicat que el cos del monarca,
com us deia abans,
té una alçada de 1,73 metres,
molt elevada per l'època.
Les restes de Pere el Gran,
com ara els explicarà més en detall,
es troben parcialment
mumificades i escalatitzades.
El cos s'ha pogut comprovar
d'una forma ja taxativa,
com ja s'intuïa abans
i s'havia pogut percebre abans,
que va ser embalsamat,
cosa que era habitual
en alguns enterraments
de figures reials
a l'Europa de l'època.
També, com a primers resultats,
pendents que se'ls doni més detall,
es tractava d'una persona
d'una alçada considerable per l'època.
En aquests moments,
s'atribueix al cos
una alçada d'un metre 73 centímetres,
però això és una aproximació,
perquè veuran de seguida,
que els mostrarem unes imatges,
és que el cos té un cert arqueig
com a conseqüència de la mateixa forma
que tenia la tomba.
No s'han trobat tresors amagats
en aquesta obertura de la tomba.
El conjunt funerari
està format pel cos
més els teixits que l'envolten.
Segons els investigadors,
es troben en un bon estat de conservació,
tot i que els teixits
que estan al voltant del paquet funerari
presenten un estat de conservació
una mica més dèbil.
En conjunt, però,
l'estat és bo,
ja que entre el 15 i el 17 de març,
estem parlant de la setmana anterior,
es va poder obrir la tomba,
treure les restes del rei
i traslladar-les
des del monestir de Santes Creus
fins a la seu del centre
de restauració de vents mobles
de Catalunya,
al municipi de Valldoreig.
Això és el terme municipal
de Sant Cugat del Vallès
on justament avui
s'ha fet aquesta compareixença,
on s'ha habilitat també un espai
per tal d'analitzar-les
i estudiar-les.
Inicialment,
el rei Pere el Gran
va ser enterrat l'any 1285
en un lloc indeterminat
del mateix monestir de Santes Creus,
prop de l'altar, això sí,
i va ser traslladat
entre finals de l'any 1302
i principis del 1303
a aquesta tomba
que va fer construir
el seu fill Jaume II.
La documentació històrica
indica que només hi va haver
un intent d'obertura de la tomba,
un intent que va ser
el 1857
per part del restaurador
Bonaventura Hernández Saneuja,
qui va poder aixecar
uns escassos centímetres
de la tapa del sepulcre,
tal com explica
a les seves memòries,
i com s'ha pogut corroborar
amb aquesta primera investigació.
Els historiadors creuen
que la sepultura
no està mai profanada
a causa del gran pes
de la tapa
i també del conjunt escultòric
que té al damunt.
Escoltem novament
el conseller de Cultura,
que en aquest cas afirma
que el projecte
posarà en valor
la figura del monarca
i també la importància
del monestir de Santes Creus.
Això contribueix necessàriament,
d'una forma també
prou clara,
al millor coneixement
del personatge
i de l'època
i també a posar en valor
durant aquest 850 aniversari.
que commemorem
que commemorem
el monestir de Santes Creus.
De fet,
Santes Creus
i Poblet
són
exemple
de la rellevància
que van tenir
els monestirs
en l'època medieval
i particularment
aquests dos,
tots ells,
en tombes reials.
Ara esperen
que l'anàlisi
de l'ADN
i la bona conservació
del crani
permetran reconstruir-ne
la dieta,
les malalties,
fins i tot la cara,
ja que disposen
de prou teixit facial
per reconstruir-ne els trets.
Aquesta anàlisi
de l'ADN
ha d'ajudar
també
a esbrinar
a qui pertanyen
els dos crani
trobats
a la tomba
del seu pare,
el rei Jaume I
al monestir de Poblet.
Pere el Gran,
nascut el 1240
i mort el 1285,
va conquerir Sicília
lluitant contra els francesos
i contra el papat.
Va flexibilitzar
el poder autocràtic
reial
i va fer el primer pas
per allunyar l'església
del poder polític
a Europa.
I ja ho veieu,
avui,
molts anys després
és portada
a molts mitjans de comunicació.