Fins demà!
Dic, no és l'últim programa abans de Nadal.
No és l'últim, no? Encara no. Encara falta una miqueta per Nadal.
Serà la setmana vinent.
I avui, parlant de la Unió Europea, tenim un munt de temes pendents
i jo crec que avui, molt curiosos, en sortirà un programa molt mono, eh?
Sí? Tu creus?
Jo crec que sí. Ara que no facis cas de les meves prediccions,
perquè molt pitonessa no sóc i tu tampoc.
No, ni tu ni jo. Cap dels dos, eh?
Cap dels dos, eh?
Sí, sí, perquè un dels temes d'avui és parlar de quins van ser els resultats
dels Premis Europeus de l'any, no?
A l'última secció vàrem parlar de quins eren els candidats,
en tres de les categories, van fer les nostres apostes
i de tres, quants vam encertar?
Doncs jo crec que cap.
Doncs cap i un.
Fatal, no?
Un, un només en el cas del polític nacional.
Penseu que estem parlant dels Premis Europeus de l'any,
que són els premis que impulsa una revista
que s'edita a nivell de la Unió Europea amb temes sobre la Unió Europea.
Efectivament, que es diu European Voice
i que és un premi de votació popular.
És a dir, que els lectors podien accedir a través de la web
a les diverses categories i escollir qui guanyava.
Doncs repassem les principals categories, els guardonats.
Sí, els guardonats van ser en el polític nacional de l'any,
que va ser on la vam encertar.
Els britànics.
Sí, els britànics, efectivament.
El primer ministre i el viceprimer ministre del Regne Unit,
el David Cameron i el Nick Clegg.
Per fer que la Gran Bretanya no fos de l'anti-europaista.
Efectivament, tot i que ara veient com van les coses al Regne Unit,
jo no sé si els britànics els votarien,
perquè ja hem de veure com els estudiants l'han liada.
Déu-n'hi-do, la foto espectacular que aquesta setmana
hem pogut veure a la premsa amb el príncep Carles
i la seva dona amb el Roy Roy,
amb una cara d'espantatge perquè els van començar a llançar coses,
pintura i de tot.
Però això en principi què té a veure amb Europa?
No, no té res a veure.
La posada de les taxes universitàries, com a directament no.
No, de fet això és una qüestió de política nacional
i els països són lliures de fer el que vulgui
i la Unió Europea en aquest aspecte no hi entra de moment.
Jo crec que durant molt de temps.
Per tant, aquí tenim l'europeo de l'any
des del punt de vista de polític nacional,
el David Cameron i el Nick Clegg.
El comissari de l'any.
Doncs el comissari de l'any és una vella coneguda nostra.
Va ser la Cristalina Georgieva.
La Cristalina Georgieva.
Ens sonarà una miqueta.
Cristalina em sona molt, de quan feien la selecció de comissaris.
Efectivament, veus, veus.
Fa un any, quan estaven elegint els comissaris,
resulta que de rebot va entrar la Cristalina Georgieva
perquè el Parlament Europeu va rebutjar un dels candidats.
I llavors es va haver de proposar un nou candidat,
que va ser la Cristalina Georgieva.
I a més és curiós perquè el candidat que va rebutjar
era un candidat que havia estat pot cristal·lí.
perquè en les dades que va posar sobre els seus interessos econòmics, etcètera,
doncs es va oblidar d'algunes coses.
Llavors li van començar a fer preguntes als parlamentaris europeus
sobre els interessos econòmics que tenia, etcètera, etcètera,
els negocis del seu marit i aquestes coses.
I al final van dir aquesta senyora no és prou cristal·lina i va anar fora.
I llavors la que va entrar es diria Cristalina Georgieva,
que va ser nomenada comissària de cooperació,
ajuda humanitària i respostes a les crisis humanitàries
i ha estat la premiada.
I ha estat la premiada perquè en molt poc temps
s'ha demostrat que és molt eficient.
Entre altres coses, ha hagut de fer front
a la crisi humanitària a Haití i a Pakistán
i ho ha fet amb molt bons resultats.
És a dir, la Comissió Europea, de fet,
va haver de coordinar una sèrie d'operacions
quan els estats no s'acaben d'aclarir què és el que havien de fer.
Ell ja va agafar el comandament de les operacions
i la cosa va sortir prou bé.
És a dir, que per tant,
per ser una comissària jove
des del punt de vista d'experiència a nivell europeu,
va demostrar que era una persona valenta i decidida
i resolutiva.
A Cristalina Georgieva.
Georgieva.
Aquest és un nom que hem de retenir
perquè potser és una comissària que té futur.
El millor parlamentari europeu.
Doncs aquest és el Plaskar,
que és un parlamentari holandès,
que de fet ja no és parlamentari europeu,
perquè ara és parlamentari holandès,
és a dir, ha tornat a Holanda
i forma part del Parlament holandès.
Per què li han donat el premi?
Doncs perquè ell va ser el que va encapçalar
la rebel·lió del Parlament europeu contra el Consell
per evitar que la Unió Europea
signés un acord amb Estats Units
que li permetia cedir
totes les dades bancàries dels ciutadans europeus,
els nord-americans,
per lluitar contra el terrorisme.
Ui! Això és el que reclamava Estats Units.
Clar, Estats Units.
Unió Europea, cediu-me totes les dades bancàries.
Efectivament, un acord entre la Unió Europea i Estats Units,
que de fet la Unió Europea estava d'acord amb signar-lo,
el Consell estava d'acord amb signar-lo,
però el Parlament va vetar aquest acord
i no va entrar finalment en vigor.
Per tant, això va ser un triomf del Parlament europeu
que va pensar més en els ciutadans i dir
escolti, no es poden donar totes les dades bancàries
dels europeus, els nord-americans,
per lluitar contra el terrorisme.
S'ha de salvaguardar la privadesa dels ciutadans europeus.
Ah, no ho sabia jo que hi havia aquesta proposta?
Sí, sí, efectivament.
I jo crec que no ho sabíem gaire, no?
Em sembla que hi ha coses que no arriben a dur-se a terme
i que tampoc ens entenem.
Sí, sí, sí, però bueno, i d'altres que no ens entenem
i que s'hagués de donar terme.
i que també ens escandalitzaríem una mica.
Respecte al funcionari de l'any.
Doncs el funcionari de l'any ha estat escollit
el Jean-Claude Trichet,
que potser ens sona una mica,
és el president del Banc Central Europeu.
I per què li han donat el premi de funcionari de l'any?
Un sentit malabar que està fent l'home.
Perquè, de fet, l'home el que sí que ha demostrat
és que ha salvaguardat molt la independència
del Banc Central Europeu
respecte a les pressions dels estats membres.
Els estats membres, uns volen que intervingui més
el part del Banc Central Europeu,
altres que no intervingui tant,
altres que això ho han de solucionar
només els estats, aquesta crisi econòmica, etcètera, etcètera.
Doncs ell no s'ha deixat coibir
o espantar per aquestes pressions nacionals
i ha demostrat que el Banc Central Europeu
ha actuat de manera autònoma
pensant sempre en el que creien que s'havia de fer
i no en el que potser demanaven els alemanys
o els espanyols o els grecs,
cadascú amb interessos molt diversos
en tota aquesta crisi econòmica.
I finalment, el Premi Inspiració de l'any.
Ja sabia que arribaria.
Doncs el gran guanyador va ser...
El Premi Inspiració, recordeu,
és un premi que s'atorga amb aquelles institucions,
persones, organismes,
que fan alguna cosa ideològica,
però de la Unió Europea...
Sí, que demostra una mica el tarannà d'Europa,
la imatge d'Europa arreu del món,
la bona imatge.
Doncs la bona imatge d'Europa arreu del món
se l'emporta la roja.
La selecció espanyola.
De futbol.
De futbol.
De futbol.
Molt fora això, eh?
Que dèiem amb l'Alfons.
Aquest no.
Ells no.
Qui guanyi, qui sigui, però ells no.
Vam dir altres coses.
Hi havia altres denominacions una mica més serioses.
Sí, sí, sí, nosaltres vam apostar per coses com, per exemple,
la persona que ha excel·lat el projecte de recerca
que ha fet que hi hagi per primera vegada a la història
un avió que hagi volat amb energia solar de nit, no?
Que ha estat un projecte completament europeu,
que és molt ecològic,
que demostra la potència de recerca d'I més D
de la Unió Europea, doncs no.
Res, la roja.
La roja, la roja.
Per portar-nos al capdavant del món futbolístic, no?
Doncs aquests són els guanyadors.
Recordem que som per votació popular, eh?
Jo crec que això hi fa molt, eh?
Ja, segurament el futbol encara em va anar massa,
de tot plegat.
Això, doncs, és els resultats dels premis de l'Europeu de l'any
que es van aturgar fa 15 dies
i que teníem pendent, doncs, d'explicar-vos-ho.
Passem a un altre tema.
la cor central de l'AI Europa d'avui
ens parla d'una nova web
que ens serveix per triar cotxes.
Si us heu de canviar el cotxe, atenció,
perquè a través d'una web que impulsa la Unió Europea
podreu triar el que més us afavoreix a vosaltres
i al medi ambient.
Sí, de fet, que us afavoreixi a la butxaca
i que és una cosa molt interessant
perquè tenim ja webs de comparadors de cotxes
de diverses empreses
on, diguem-ne, tu pots posar una mica
el tipus de vehicle que vols,
la potència, etcètera,
i a partir d'aquí, doncs, et surten per preus, no?
I llavors dius, mira, aquest és el més econòmic,
aquest va després,
que aquestes prestacions aquest no les té, etcètera.
Però aquesta és una web auspiciada
per la Comissió Europea
que el que pretén és que tu puguis saber
quant et costarà el cotxe un cop ja l'has comprat.
És a dir, mantenir-lo
des del punt de vista de despesa de benzina, per exemple, no?
És a dir, tot el consum energètic que fa
i després quan contamina,
perquè la contaminació també té un cost econòmic, no?
Doncs quan contamina aquest cotxe.
Llavors és una web que és molt interessant
perquè et permet entrar,
tu allà entres unes dades bàsiques
del tipus quants quilòmetres creus
que serà la vida útil del teu cotxe.
Hi ha gent que es canvia els cotxes als 100.000 quilòmetres,
altres als 200.000, altres als 300.000.
Bueno, doncs tu poses allà,
jo canviaré el cotxe quan hagi fet 200.000 quilòmetres.
D'acord, doncs suposes, no?
Poses també,
si vols que sigui un cotxe de benzina,
de gasoil,
doncs un híbrid
o un d'aquests que són de gas liquat del petroli,
hi ha diversos tipus de vehicles,
el preu del combustible al teu país,
també l'has de posar aquí,
és a dir, doncs si de compres de gasoil,
poses el preu del gasoil,
i després el tipus de cotxes, no?
Si és un cotxe petit,
si és un cotxe mitjà,
si és un cotxe familiar,
i llavors fas buscar
i et surt el llistat dels cotxes
des del punt de vista de cost final,
no del valor del cotxe,
sinó del manteniment, no?
I la veritat és que hem fet proves, no?
Hem entrat a la web i hem fet proves
i llavors hem posat la categoria compacta,
que és un cotxe d'aquests mitjans, no?
Com...
Que són els majoritaris, eh?
Hi ha els més petits,
però després ja venen els compactes,
que són els que venen abans ja dels cotxes mitjans,
tipus 307, tipus Astra, tipus Golf, no?
Aquests cotxes són els que ara tenen més èxit en el segment.
Llavors hem entrat en aquesta categoria
i hem començat a fer proves, a veure què, no?
I, per exemple, amb benzina normal,
el cotxe, diguem-ne, més econòmic,
per la butxaca d'un ciutadà europeu,
seria l'Opel Astra, no?
I tu dius, i quant ens costaria un Opel Astra?
Doncs aproximadament, si nosaltres diguéssim
que aquest cotxe tindria una vida útil de 200.000 quilòmetres,
ens costaria, a banda del seu preu de compra,
11.000 euros més.
11.000 euros amb benzina.
Per tant, doncs tu ja pots fer un càlcul
i a partir d'aquí hi ha molts altres cotxes, eh?
Tenim, a continuació, ve l'Audi A3,
després ve el Kia, Cet,
i després, bé, el Kia Cet té amb totes les seves versions
un munt que fa que arriben fins a la posició de rena, no?
Aquests són, diguem-ne, els tres cotxes estrelles
des del punt de vista de benzina.
Si féssim la mateixa operació amb els dièsel, no?
Doncs, amb els dièsel, el que guanya,
el que sembla, diguem-ne, més eficient
des del punt de vista econòmic,
és el golf, el Volkswagen Golf.
Aquest ens costaria, amb una vida útil de 200.000 quilòmetres...
Què representa una vida útil de 200.000 quilòmetres?
El que vol dir és que quan...
Clar, repèn del que circulis, eh?
Però, bueno, aproximadament...
És que és difícil de calcular.
Però, vaja, estic pensant en el que costa el meu cotxe,
per exemple, crec que són 120.000 quilòmetres
i té dos anys i mig.
I, per tant, i no soc...
Sí, fa uns 40-50 quilòmetres al dia, aproximadament.
Vora cinc anys.
Sí, una cosa, sí.
És més o menys la vida mitjana.
Hi ha gent que de seguida es canvia el cotxe
i altres que el fan durar 10 anys, no?
No s'aconsella que un cotxe duri més de 10 anys
perquè també les despeses que tens de mecànica, etc.,
i de canvi de peces, doncs llavors ja la cosa augmenta molt.
Doncs, en aquest cas, el Volkswagen Golf costaria,
amb aquesta vida útil, 8.000 euros.
És a dir, és un pèl més econòmic
que els cotxes de prestacions semblants de benzina.
Però hi ha una cosa curiosa que potser la gent no sap.
Un cotxe de gasoil contamina molt més
que un cotxe de benzina.
Sí?
Sí.
És menys ecològic, molt menys ecològic.
I, per tant, s'ha d'anar en compte amb aquest aspecte.
Per què? Per el tipus de combustió, per la manera d'obtenir...
Per les emissions que després fa l'atmosfera.
És a dir, el resultat de la combustió d'aquest tipus d'energia
fa que sigui molt més contaminant.
És cert que es gasta menys, es consumeix menys,
i que, a més a més, el gasoil és més econòmic,
una miqueta, no gaire.
Abans era molt més, eh?
Bé, abans era molt més que la benzina,
però, en canvi, contamina molt més, eh?
S'ha d'anar molt en compte.
Això en els cotxes mitjans.
Si després ens anem als 4x4,
això contamina moltíssim, eh?
Moltíssim, moltíssim.
Però, bueno, aquests són dos exemples, eh?
Tindríem altres.
Per exemple, els híbrids,
que ara s'han posat una mica de moda,
que són aquests que són benzina,
mig elèctrics, no?
I, per tant, podries anar als híbrids,
el que en aquests moments...
Hi ha molt pocs al mercat, eh?
I això sí que és una cosa que marca molt.
De fet, els tres primers estan copats per la Casa Onda,
l'Inside és el que contamina menys,
i després vindria el Civic, no?
El que passa és que el cost, curiosament,
és més alt que el que tindria un cotxe de benzina
i un cotxe de gasoil.
És a dir, que encara, per la nostra butxaca,
el que acaba consumint aquests vehicles
és més del que consumeixen els tradicionals,
els vehicles tradicionals.
Això és una cosa que potser la gent no sap, no?
Això, utilitzant-lo amb...
A vegades amb benzina,
a vegades de manera elèctrica, no?
És a dir, depenent.
S'utilitza el consum elèctric, doncs,
per ciutat, etcètera,
però després, quan vols fer ja recorreguts en carretera,
s'utilitza moltes vegades la benzina.
En canvi, si s'utilitza només elèctric,
el que passa és que cotxes elèctrics,
en aquests moments al mercat hi ha poquíssims, poquíssims,
doncs, allò sí que t'estalvies molts diners
i contamines molt poc, eh?
Però això, en aquests moments,
en el mercat, lamentablement,
encara no està molt...
Molt implantat.
Molt implantat, efectivament.
Doncs estàvem parlant d'aquesta web,
que ens serveix per determinar
quin cotxe ens ha de sortir més econòmic,
no només de compra, sinó de manteniment,
i que incentiva, en certa manera,
bé del tot, eh?,
que les empreses s'espavilin,
la competència sana entre les empreses.
Sí, sí, sí, jo crec que això és una cosa molt bona.
A més, nosaltres hem parlat de vehicles utilitaris,
dels que utilitzem els ciutadans,
però en aquesta web també podríem trobar
informació sobre vehicles industrials lleugets i passants
i fins i tot d'autobusos.
Hi ha comparatives d'autobusos.
És a dir, que els grans professionals,
els transportistes,
també podrien utilitzar aquesta web
per veure, no?,
doncs, quins són els vehicles més eficients.
I això potser a ells sí que els interessa moltíssim,
perquè, de fet,
el consum del seu vehicle
és una despesa
que els pot fer més competitius
a l'hora d'oferir els seus serveis.
Clar, hem de dir quina web és?
Sí, no ho hem dit.
De fet, la web està en anglès,
és www.cleanvehicle.eu.
Clean de net.
Sí, efectivament.
CLEAN.
CLEAN i VEHICLE,
amb H intercalada i .EU.
Molt bé.
Un dia en podíem parlar del tema dels dominis,
perquè el domini EU
és el domini de la Unió Europea,
i, per tant, de la mateixa manera
que hi ha el domini .EE,
que és el d'Espanya,
o l'altre dia, per exemple,
sentia que Barcelona
havia volgut implantar també un domini
que fos .BCN
o alguna cosa semblant,
i no se n'han sortit,
perquè aquí hi ha una empresa
que dona dominis,
doncs la Unió Europea
també té un domini propi
que està utilitzat en aquests moments
per les institucions europees,
però que també podrien utilitzar
altres tipus d'institucions.
Podrem parlar un altre dia d'aquesta qüestió.
Doncs i ara tanquem la secció d'avui
de l'AI Europa
amb una llegenda urbana
que de nou ens porta un titular
del Daily Telegraph.
Això va ser publicat l'any 2003
i, per sorpresa,
d'un pagès austríac
que sembla que estava amenaçat de presó,
volien posar la presó
per fer malmelada,
tal com la feia la seva àvia.
Sí, sí, sí.
Perquè incomplia, deien,
la normativa de la Unió Europea.
De fet, sí que és cert,
existeix una normativa de la Unió Europea
que ens diu
quines són les característiques
que han de tenir
les marmelades, no?
Marmelades i altres productes alimentàries.
I altres, efectivament.
I llavors diuen, miri,
perquè un producte...
Seguretat alimentària.
Efectivament, això és seguretat alimentària
i, a més a més,
és informació pel consumidor.
I, per tant, aquí el que es fa
és una mica més de claretat
perquè, a vegades,
sota denominacions, no?
Un es pensa que està comprant una cosa
i, en realitat, és una altra.
És com el tema dels iogurts, no?
Hi ha hagut molta lluit, també,
sobre què és iogurt i què no és iogurt.
I que és desformentada i què...
Efectivament, no?
I llavors, jo crec que aquesta
és una bona informació.
Doncs, hi ha una normativa
que el que establia era,
des de l'any 79,
és una directiva de l'any 79,
que el que deia que l'embalmelada
només podria aplicar-se
a productes que tinguessin cítrics
com a base.
És a dir, que fos
un suc de llimona
o de taronja
i després, doncs,
les maduixes
o les fruites del bosc, etcètera, no?
Si no utilitzaven aquesta base de cítrics,
i utilitzaven altres tipus de bases
que fossin sintètiques,
artificials
o altres tipus de coses,
aigua amb sucre,
doncs, llavors, ja no es podia dir
marmelada.
El que s'havia de dir era
confitura.
I, de fet,
si nosaltres anem al supermercat,
a vegades trobarem
marmelada
i, a vegades,
trobarem confitura, no?
Ens parla de la qualitat
del producte.
És a dir,
la confitura
és una cosa molt més àmplia.
És a dir,
no només és que no està fet
amb àcid de cítric,
sinó que la quantitat
que té de fruita
és inferior
a la que té una marmelada, etcètera.
Sí, és quantitat de fruita,
quantitat de sucre...
Efectivament.
I, per tant,
això és informació
pel consumidor
i jo crec que és una bona informació.
El problema,
què va ser?
És un problema típic
de les normatives europees,
que és el tema
de les terminologies
i les llengües.
Què succeia?
Doncs que Alemanya,
bé, en aquest cas era Àustria,
però és l'alemany,
i, per tant,
és la paraula estàndard
que serveix
per denominar
tota una sèrie
de productes
semblant a la marmelada,
és a dir,
aquest tipus de confitures
és confitur,
o alguna cosa
semblant
a aquesta paraula,
no?
I llavors,
el que va dir,
quan es va fer aquesta directiva
al govern alemany,
és, bueno,
nosaltres utilitzem
un confitur
com a concepte general,
no?
I, per tant,
per tot el tipus
de productes
semblants
a la marmelada
que es facin.
I,
melmelet,
no?
Per el producte
que sigui marmelada.
Quan melmelet
és una paraula
que en alemany
no existeix
o no s'utilitza molt,
excepte
al sud d'Alemanya
i al sud d'Àustria,
on melmelet
s'utilitza
amb total normalitat
per tot tipus
de confitures.
Oh, Déu meu,
clar.
Què va passar?
Doncs que aquest agricultor,
ell no sabia això,
no, no,
i llavors ell va utilitzar
la paraula
que s'utilitza
tradicionalment
en la seva zona,
sense saber
que no la podia utilitzar.
Quan els inspectors
austríacs
van descobrir això,
doncs li van dir,
no, vostè no pot
utilitzar aquesta paraula
per aquest producte
que està fent,
o d'utilitzar
la de confiture
i estar incomplint
la normativa.
El gran problema,
i aquest és també
un problema
que tenen els estats,
és que, clar,
la norma deia,
i això la deia
la norma austríaca,
que si incomplís això
podies anar a la presó.
Això no ho diu
la norma europea.
Després,
els mecanismes
que utilitza cada estat
per fer complir
la normativa europea
són lliures.
Clar.
No?
És a dir,
tu pots dir,
jo et posaré una multa
si incomplegis això
o tu aniràs a la presó
o simplement
el que faré
és dir-te
que no ho pots fer
i s'ha acabat, no?
Depèn,
cada estat decideix.
Els austríacs,
diguem-ne,
que aquí
van ser una mica durs,
no?
I, clar,
el titular del diari
britànic
era un titular
també dient,
mira quina poca feina
que tenen
els buròcrates
de Brussel·les
que envien a la presó
a un pobre
agricultor austríac
que fa una confitura
amb la recepta
de la seva àvia
i que ell no sabia
res d'aquesta normativa.
És que, clar,
això és un titular
sensacionalista,
però sí que és veritat
que la Unió Europea
ha caigut molt malament
per moltes decisions
que tenen a veure
amb el menjar
com a qüestió
més visceral
i més pròpia
de cada estat.
Jo recordo
una prohibició
d'anomenar salxitxes
a les salxitxes
britàniques
també per qüestions
de composició.
Clar, clar.
És a dir,
nosaltres tota la vida
hem elaborat salxitxes
i ara no li podem dir
salxitxes?
Com li direm d'això?
És que, a veure,
però això es fa sobretot
perquè s'ha de diferenciar
entre els productes, no?
És també la gran discussió
entre determinats productes
que són d'inviació d'origen, no?
Tu pots utilitzar
la paraula cava, no?
I per els vins espumosos
que es fan
a determinades zones
d'Espanya,
però no pots utilitzar
xampany, per exemple, no?
perquè és un producte diferent.
Això també és una mica
el mateix.
Per poder identificar
el producte, diguem-ne,
original,
el que tothom reconeix
amb una determinada qualitat,
doncs has de tenir
unes determinades característiques
o s'ha d'haver fet
en un determinat lloc.
Doncs així tanquem
la secció A i Europa d'avui.
Alfons, moltíssimes gràcies.
Fins la setmana que ve.
A reveure.
Fins la setmana vinent.