Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Claudi,
A instructena.
O sigui, que he llegit el que tu vas escriure fa res, ahir o abans d'ahir, com a molt, no?
Sí, ahir nosaltres vam arribar, jo vaig arribar, per exemple, per la tarda i tenia el temps per fer la maleta,
t'has fet la maleta de la platja, la tovallola i tot això, i publicar alguna cosa al blog.
No, no, no, o sigui, a més a més, aquí, quanta gent us arriba a seguir, ho sabeu més o menys?
La gent que segueix els Love of Lesbian per saber a veure on esteu, per on es moveu a través d'aquesta pàgina?
És que és un número molt inexacte, en aquesta pàgina potser tenim 800 visites diàries,
però com tota la comunicació de Love of Lesbian és com un pop amb molts tentacles,
perquè tenim un Facebook molt actiu, tenim gairebé 40.000 seguidors.
40.000 seguidors?
Sí, després del Maïspeix tenim també un compromís de 200 visites al dia,
l'Oriol, el Bateria, porta el Twitter, vull dir que entre tots més o menys hem anat,
de voler ficar-nos en aquests camps, i la veritat és que tenim molta gent,
molta gent que ens busca i ens sabeix el dia, vamos.
I segurament que tot això també després es repercuteix als concerts, no?
El que heu estat vivint fins ara?
Sí, sí, suposo que tot ajuda, no?
També és a tenir un bon disc amb unes bones cançons perquè la gent vingui als concerts.
No, perquè la gent, a veure, el que fem normalment és agafem, comprem el disc,
ens l'escoltem de pe a pa, gairebé ens aprenem aquelles cançons que més ens han cridat l'atenció,
però després el tenim més o menys en contacte, podríem dir que directe,
amb les persones a les quals admirem, potser encara és un punt més afegit, no?
Ara és molt més fàcil, sí, és molt més directe.
La veritat és que nosaltres mateixos som els que a fi on estem els 20 anys arriben
i sempre quan tenim el temps, no?
Hi ha setmanes que, de veritat, no tenim marge de joc,
com per arribar a tots els missatges que ens escriuen a través de Facebook, MySpace i correus, no?
Però és molt més fàcil, no?
Crec que és molt més, és una comunicació molt més directa,
fins i tot alguns grups de gent que hem tocat diverses vegades a València,
doncs ens escriuen i diuen, hòstia, heu vingut tres vegades i no he tocat mai Marlès, no?
Per exemple, i llavors, doncs, d'acord, ho pillem, toquem Marlès, no?
Vull dir, que d'alguna manera també interfereix en el que és el marcador i ens ajuda, vamos.
Això és el que t'anava a preguntar, dic, no sé si després d'algun dels concerts,
la gent que s'espera, que ja saps que hi ha molta gent que té molta paciència,
i s'espera que sortiu per dir, ei, que avui us vaig posar a través del Facebook
o a través del Twitter o alguna cosa i no ho heu fet, que ha passat, no?
Us tirant d'alguna manera moltes vegades, no sé, jo què dius, les orelles?
És inevitable, no? Però jo et dic que sempre ho volem per estar presents i respondre's-ho.
Clar, clar, i és més complicat.
El dia 14, demà mateix, sostenim aquí a Tarragona, en aquest festival.
Com es planteja, després d'una setmaneta de vacances, tornar una altra vegada a sobre els escenaris?
Com serà el concert?
Suposo que, crec que recordo que teníem una hora i mitja i és concert del que fa que la realista,
que és una mica de concert com de concentrar en aquell temps tots els èxits dels eixos anteriors,
els temes que més ganes tenim de tocar en directe.
i continuem presentant 1999, que és el nostre darrer disc,
i llavors crec que el gran gruix de cançons pertanyen a aquest darrer...
a aquest darrer...
Hi ha algun regaret, potser, o no?
Esteu treballant, ja sé que el 1999 encara està cantent, diguem-ho així,
perquè encara és jove dintre del què,
però jo no sé si vosaltres sou autèntiques màquines de fer cançons
i d'anar treballant i anar avançant,
o us atureu el que seria el disc i més endavant després,
quan ja passin tots els concerts, es torna a plantejar la història de poder fer un nou disc?
Sí, és una mitjana d'això.
No parlem de treballar i més ara que estan dedicats a això,
a només tocar i a fer concerts,
continuem a fer-ho.
El que passa és que no tenim el temps com per posar-ho tot en comú, no?
I crec que entre Santi, el cantant i jo,
anem compartint idees quan tenim una estreneta,
a les fos de sota, quan estem tots junts i provem una estona,
provem alguna cosa, però no tenim res com definir,
compartint idees,
us anem a ensenyar un tema nou.
El que sí que de vegades fem algunes sorpreses com alguna versió,
o per exemple un tema nou que hem gravat ara per les competicions europees de l'atisme,
que és un tema que es diu incondicional,
també de tant en tant l'anem afegint al repertori aquest estiu
per anar avançant i us donant una sorpresa, una al·lició.
I com va anar precisament aquesta col·laboració que en parlaves?
Com va anar? Us van trucar?
Es van dir, ei, prepareu-me alguna cosa que s'ha de fer això
i ens agradaria que la banda sonora la posessiu vosaltres?
Així és, així és.
Una agència de publicitat ens va trucar
i ens va dir que volien la nostra música
per posar la banda sonora a la campanya europea de l'atisme.
i vam fer un tema a casa amb l'ordinador i els va agradar llavors la setmana següent
ja l'estaven gravant en un estudi a Barcelona amb el Pau Baipé, que és un nano de Barcelona
i bueno, els va agradar molt i va...
Sí que ha de ser una feina amb un encàrrec molt fàcil.
No, no, és que tal com ho explicar sembla que hauria de ser així, no?
Sí, sí.
Però unes vegades, depèn de com, dius, ostres, me trastoca tota l'agenda, ara m'he de centrar...
i no, no, pel que deus, potser fins i tot el tema ja el teníeu més o menys ambastat o...?
No, en aquest cas no.
Mira que tenim uns tants temes i tal, però no venien tant al pèl, no?
Com parlar algú de competició, com algú de, saps, d'esforç, d'esforç i tal...
Llavors, tot va sortir de nou, no?
La lletra, el saps i se la va córrer molt
perquè crec que tot i ser una persona que no ha fet es fa avançar vida
va connectar molt bé amb el missatge aquest de l'esforç físic i la competició.
Julián, això que acabes de dir ara és gratuït i jo crec que no és veritat, eh?
M'ho poso a que ho diguis perquè a sobre l'escenari,
Déu-n'hi-do la d'esport que feu.
Sí, això sí, això sí.
A veure, potser no sortirà a córrer pels carrers o agafar una bicicleta i fer quilòmetres.
No, però no ens posem gaire.
Però a sobre l'escenari, jo crec que les calories que s'arriben a cremar no tenen preu, eh?
Sí, sí.
La idea és que abans em preguntaves com serà el concert d'Adi, sap-te allò?
Sí, sisplau.
Nosaltres els concerts, quan els posem sols dintre d'una sala o així,
són concerts que els posem a durar dues hores, dues hores i vint, dues hores i mitja,
i realment acabem com si ens haguéssim tirat a una piscina, no?
Llavors, clar, el repertori, quan el fan d'una hora i mitja, no?,
que ja et delimita una mica, ja està el concert de la meitat gairebé,
doncs això és el que et deia, no?
Doncs intentes encabiria ja els temes que la gent reconeix,
que té més ganes de cantar, de ballar, no?
És una hora també una mica tard, llavors has de tocar temples alegres i tenses més disparatades.
A més a més, és un dels concerts, podíem dir, oficials, que obren les festes a Samagí.
Jo no sé si la gent de l'Off of Lesbian vindran ja directament pel concert,
us passareu una miqueta abans, donareu un tomès per la ciutat.
Com teniu el dia?
La veritat és que tenim un horari una mica complicat,
perquè tenim el concert a les dues i mitja de la nit,
hem de sortir, pleguem superràpid i sortim corrents cap a Tarragona
perquè tenim també que arribar, són 8 o 9 hores de trajecte,
vull dir que no tenim temps per estar-nos-hi molt d'estona,
o sigui que sí que ens quedem a dormir, però seran altres hores de la nit
i tothom vam venir, anirà una mica, suposo que allà, perjudicat per l'alcohol.
O sigui que aquesta nit teniu el concert i demà al matí poder dormir,
poder descansar per arribar al concert a la mar de fresco i a la mar de bé.
És això, fer el viatge just per arribar a Tarragona i tocar gairebé.
I bé, el franc de com.
I després de Tarragona cap a on camineu?
O també el diumenge podrem descansar una mica?
El diumenge tornem a Barcelona, tornem a casa.
Tornem cap a casa i després ja, explica'm una miqueta,
aquests són els propers concerts que teniu.
Bueno, la veritat és que he esponetat una mica aquesta setmana.
Què me dius?
Vaig una mica a Semana Vista, no?
Però crec que la setmana vinent anem a Galícia,
anem a algun festival més, anem a...
anem a Televisió, a Televisió, a Telecopop,
que és per Àvila, vull dir que no parem.
I després del setembre fem el que serà el fi de gira del 1979,
preparant un fi de gira per escales, com et deia,
són més etiquetes i amb un repastori més llarg
i diferent del que hem estat presentant fins ara.
Un espectacle diferent.
Molt bé.
Doncs, Julián, que vagi molt bé el concert d'aquest dissabte,
que us ho passeu molt bé en la que queda de fi de gira d'aquest 1999.
I esperem que ben aviat torneu una altra vegada a Tarragona
per presentar-nos un nou treball geogràfic
o perquè toqueu una altra vegada les nostres contrades,
que sempre ens agrada.
Molt bé, que així sigui.
Gràcies.
Vinga, gràcies.
Adéu-siau, bona tarda.
Adéu, adéu.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
theme
Fins demà!