Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De Beethoven.
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Anem a desacompassats, no com aquesta peça que estem escoltant, que va a tempo, no?
Sí, a tempo.
A tempo, així es diu la secció que fem cada dijous, a primera hora aquí al Ja Tardes, per parlar sobre les activitats musicals que es fan a la ciutat i bàsicament sobre el que es pot estudiar a nivell de música a la ciutat de Tarragona.
I ho fem també per celebrar el 25è aniversari de l'estudi de música. Cada setmana ens hem proposat fer un instrument. Hem passat per la veu, per la guitarra i avui pel que estem escoltant de fons ens portes...
El violí. I m'ho han convidat a la Marta Soler, que és professora de violí, cap del departament de corda de l'estudi de música i per tant també l'equip de direcció perquè ens expliqui coses del violí.
Marta, bona tarda.
Bones tardes a totes dues.
És molt difícil tocar el violí.
Home, jo als meus alumnes sempre s'hi dic que tocar el violí és molt fàcil, però complicar-se per tocar el violí també és molt fàcil.
Vols dir que es pot tocar amb un mestratge allò molt alt?
Jo crec que si fas cas del que et diu el professor és més fàcil. El que passa és que és un instrument difícil per la posició física en la que tu toques.
Llavors les tensions de seguida surten, però si tens la sort que aquestes tensions físiques les puguis dominar perquè fas cas del que et diu el professor,
llavors jo crec que és un instrument que no és tan difícil com la gent diu.
Jo a més tinc la sensació... Bé, és una llegenda. Anem a explicar llegendes urbanes del violí, no?
Diuen que has de tenir molt bona uïda per poder-lo tocar perquè no hi ha referència de nota. Llavors tot és l'uïda.
I a més a més les notes amb poca distància de seguida es desafinen. Aquesta sí que és una de les dificultats de l'instrument.
Per tant és un suplici pels pares d'aquell nen que n'està aprenent, no? Pels veïns.
Sí, jo crec que s'ha de tenir una mica de paciència.
Però el començament, eh?
Sí. Quina demanda hi ha de classes de violí a l'estudi de música?
Bueno, Déu-n'hi-do, la Marta et pot explicar que tenen alumnes de totes mires.
Sí, sí. Des del més petit que tenim, em sembla que té 5 anys,
i el més gran potser en pot tenir 40, 50, n'hem arribat a tenir de 70.
Però són gent que, clar, als més grans els costa, no?
Per això que dèiem, no hi ha una dificultat física que quan ets una mica més gran dificulta l'aprenentatge de l'instrument.
I aquest sí que és un instrument que relacionaríem directament amb la música clàssica?
En principi, sí, clar.
Tocant el violí pots formar part de moltes formacions diferents, i això...
Però no clàssic també, eh?
Vull dir, actualment hi ha grups de folk i de...
i de música popular, que utilitzen el violí.
Sí, és veritat.
Hi ha una professora a l'estudi, la Jessamí, que toca en un grup amb el violí elèctric, i no és clàssic.
Clar, perquè avui en dia també hi ha el violí elèctric.
Sí, sí, sí.
I allò, amb el número de gent o d'alumnes que teniu, què pesa més?
El clàssic, està clar.
Però potser perquè la gent no hi pensa tant en el violí elèctric o tocar-lo en formacions més modernes, no?
Has de ser potser una mica més gran per tocar...
Més que per l'estil de música, crec jo, no?
Sí, quan pensem en una professora de música moderna, d'entrada et ve un altre tipus d'instruments que no violin.
Que ja sabem que s'hi pot incloure, però encara ens costa.
I hi ha puristes també que diuen que el violí elèctric és un sacrilegi i que no.
Perquè sona diferent.
És com tot.
Tots els instruments elèctrics, evidentment, no sonen igual que els que no el són, no?
Per les característiques físiques de l'instrument.
Clar, no hi ha caixa de ressonància.
I té aplicacions diferents.
Clar, llavors tu el pots modificar electrònicament perquè tu estàs emetent un impuls elèctric
i llavors aquest impuls elèctric tu el pots modificar com tu vulguis.
Un altre tòpic que es diu sobre el violí, són cars.
Els violí sempre ha de ser bo, així com la guitarra la setmana passada dèiem que hi ha molta varietat,
el violí sembla que sempre ha de ser bo i per tant és car.
Hi ha de tot.
Està clar que jo crec que no només en el violí sinó en tots els instruments hi ha d'haver un mínim de qualitat.
Perquè hem de pensar que el violí al començament ja costa que soni
i llavors si tens un mal instrument, llavors ja és un desastre total.
I ha de veure, sí, sí, és que és veritat, perquè hi ha violins que sonen a llauna.
Potser amb altres instruments no es nota tant.
Que dius, no, si ja està afinat, però...
No, és que el so és lleig, no?
Són sons que als mateixos nens ja no els ve de gust ni estudiar,
perquè clar, senten aquell so, però no, podem parlar amb un violí perfectament.
Per un nen que comenci perfectament amb 200 euros tens un violí ja en condicions
i que pugui haver passat per un loutier ajustat i arreglat amb unes bones cordes i...
Està bé, no?
Si ho comprem amb un piano, sempre et surt molt més econòmic.
Sí.
N'hi ha per a petitets, n'hi ha de diferents mides.
Sí, clar, aquests nens petitets que comencen...
L'altre dia també parlàvem amb la guitarra, no?, que hi ha guitarras de diferents mides,
doncs de violins també n'hi ha de diferents mides.
Aquests nens petits que deia la Marta, que ara tenen 5 anys, però que van començar amb menys...
El Tomàs va començar amb un octau.
Clar, era un octau de violí que eres... és... mini, mini, mini.
Era de joguina d'ahir, sembla, no?
Sí, els nens s'ho pensaven, que era de joguina, però clar, els hi han d'acabar els dits.
Clar.
Sí, i llavors fins al sencer.
Vas passant l'octau, llavors hi ha el quart, el mig, el tres quarts i el sencer.
I per sota d'un octau també n'hi ha, però normalment hi ha només aquells que trobes
damunt de l'estantària del menjador.
Per fer bonic, no?
Sí, per fer bonic.
És un tipus també d'estudis, diria jo, el qui es descanta pel violí,
que té un caire marcadament professional moltes vegades.
És allò de m'apunto a fer violí per si acas.
Molt.
Jo ja hi veig un... m'encamino cap a fer professió musical.
Home, jo penso que és un instrument que és ideal per fer música en grup,
perquè clar, sí que pot fer... ara em sento un violí solista,
però la gran majoria de gent que estudia el violí toca amb orquestres,
amb conjunt instrumentals, amb grups de corda només, saps?
Vull dir que és un instrument, jo penso que permet ser el protagonista,
ser el que porta la melodia d'un grup d'altres instruments.
No sé, hem fet una molesta.
Sí, hi ha moltes combinacions, no?, de piano i violí o els típics conjunts de cordes.
Home, per exemple, ajuntar el violí amb les violes, els cel·lus, els contrabaixos,
vull dir, això tens tota la corda i clar, això és molt bonic, no?,
perquè ha de seguir a veure tota la família,
que és el mateix instrument de diferents mides.
Perquè, a més a més, sí, a més a més, barreges violins d'un quart
o mitjos violins amb violins grans.
Què és això de violins d'un quart i mitjos violins?
Les mides.
Les mides aquests que dèiem.
Ah, perquè les mides no estan fetes només segons l'edat del que el toca,
sinó que després, segons la mida ja quan ets adult,
pots tocar diferents mides i són diferents.
No, no exactament.
La mira és...
Ai, que m'he d'explicar coses.
Bé, ella t'ho explicarà més bé.
La mida és bàsicament el que es diu,
igual que en un vaixell, doncs, depèn dels metres que té,
té molt bé l'eslora.
En els violins, la distància que hi ha entre un extrem del viol i l'altre,
el cap i el cordal, que en diem,
això té unes dimensions.
I depèn de les dimensions que té,
vol dir que en diem què és un octau, què és un quart,
què és un mig, què és un tres quarts,
i la mida amb la que tu toques depèn de la llargada del teu braç
i de la llargada dels teus dits.
Ah, per tant, tu no tries l'instrument per sonoritat,
sinó per condició física.
No hi pots fer gran cosa més.
No, mentre que vas creixent, has d'anar canviant el violí.
I sona diferent.
I sona diferent.
Cada violí sona diferent.
No, però d'un violí petit a un violí més gran,
evidentment sona més perquè és més gran.
Tu també t'has fet més gran, el teu braç és més llarg,
llavors pots tocar d'una altra manera.
Diguem-ne, compositors cèlebres de peces per violí.
El més difícil diuen que és Paganini,
perquè diuen que té obres escrites,
allò que són quasi que has de ser físicament allò molt dotat per poder-les tocar.
Físicament, ja, eh?
Sí, sí, físicament.
Perquè són distàncies que has de fer amb els dits que són molt difícils.
Clar, perquè el violí té la dificultat de la guitarra d'haver de moure els dits amunt i avall,
de trepitjar les cordes,
més la dificultat de la postura,
que la guitarra, mira, t'apenges la corda,
i després la dificultat de l'arc, no?
I a més a més, clar, el violí és un instrument petit,
si ens el mirem, vull dir, no és un instrument molt gran.
I allí t'hi han de cabre tots els dits per tu,
que quan tu has de fer quatre notres a la vegada perquè estàs fent uns acords,
clar, t'hi han de cabre els quatre dits en un màstil que fa dos dits d'amplada.
Llavors, és dificultat física que ja has de fer cabre tot el que hi ha de cabre.
També una cosa que jo trobo curiosa és a vegades alumnes que comencen tocant un violí
i després, a mesura que passa el temps,
el professor o la professora que els hi fa classe,
dius, ostres, és que aquest nen té la mà o aquesta noia té la mà molt gran
per tocar un violí, millor que toqui una viola,
perquè és el mateix, però una mica més gran,
i tens la mà més gran i, això que deia la Marta,
que no t'hi caven els dits, allà hi ha més espai i t'hi cap.
I això a vegades potser no començar, no pensa que pot tocar una viola,
però sí que condiciona molt el teu físic,
de poder agafar un instrument o un altre, no?
I sempre pots començar d'una manera i després passar-te a la viola,
va ser molt senzillet.
Hi ha molts violistes que toquen el violí
i molts violinistes que toquen la viola.
O sigui que no ens estranyem.
No és estrany passar d'un instrument a l'altre.
A Paganinia era el més mala bèstia en aquest sentit,
perquè, clar, diuen que sí.
Jo crec que tots els compositors
deuen haver escrit per violí, segur.
Llavors, depèn ja una mica del que t'agrada a tu.
A mi m'agraden molt, ara ho diem, els romàntics,
Mendelssohn, Bruch, Sibelius...
A mi hi ha compositors que especialment
me toquen la febre,
però Bach té moltes coses boniques per violí, no?
Les partites...
Jo crec que tots els compositors
tenen alguna cosa escrita per violí.
Un violí se m'acut que a nivell de sonoritat,
perquè suposo que a molta gent el que ens enganxa
a l'hora de triar un instrument o un altre
és la sonoritat que té.
Jo no tinc ni idea de com l'agafaré,
ni de si serviré per això o no,
però m'agrada com sona, no?
Tant et pot durar sonoritats molt alegres
com sonoritats molt melancòliques.
Sí.
A més diuen que és l'instrument
que s'assembla més a la veu, no?
Sí que ho diuen.
Sí.
Interessa't.
És especialista que diries.
Jo toco el violí i no el toco, eh?
Però has fet mai veu de violí?
No, però sí,
perquè pot expressar moltes coses, no?
Moltes més coses...
O sigui, la veu,
com allò que parlàvem un dia,
que vam parlar de veu,
que clar, la veu és potser l'únic instrument
que tenim incorporat ja des del primer dia que naixem,
i que nosaltres som instrument instrumentista
i per tant és una dificultat afegida
i que per tant pots expressar una sèrie de coses
que amb un altre instrument que està aquí fora
també, però és més difícil.
Per tant, el violí potser sí que és el que s'assembla més.
A més el tens molt a prop, no?
L'agafes molt a prop.
I de seguida que...
El que sí que té...
Jo m'agrada molt el violí perquè
de seguida que tu...
Ja saps tocar una mica, eh?
A les dones no s'hi costa molt.
Però quan un ja és una mica professional,
l'instrument respon de seguida el que tu li demanes.
Què vols dir?
Que si jo vull fer un fort o un piano
o vull fer un vibrat o vull modular una nota,
la puc moure de quarts de to.
Vull dir, és un instrument que no està tan parat com el piano
i jo puc fer amb ell el que vulgui,
igual que amb la veu,
que tu la pots moure i pots fer...
Home, suposo que la gràcia també està en l'utilització de l'arc
perquè és com una extensió del braç.
Per tant, et pots seguir,
t'acompanya el moviment de tot el braç,
de tot el cos, en certa manera.
Jo el que volia dir, a més a més,
és que és un instrument que per començar nens petits,
això que parlàvem abans,
és ideal perquè n'hi ha de molt petits,
n'hi ha de moltes mires.
Hi ha instruments que encara que hi hagi mires són més grans
i els violins de nens petits-petits,
n'hi ha de violins, això que dèiem abans, molt petits.
Per transportar també van molt bé.
Sí, però ja no per transportar,
sinó per la mira de la persona,
i que no és un instrument que pesi molt
ni que hagis de fer molta força
i no et soni perquè tinguis...
I abans penso que això,
per començar, sobretot nens petits,
té la seva gràcia.
A més glamour que una flauta,
que seria una mica també l'equivalent
d'instrument petit i portàtil.
Sí, les flautes també,
per nens petits,
les petites,
les boquilles estan doblegades
perquè no hi arriben tampoc.
Ara la gent no em veu,
però aquí dalt no arriben
i abans agafen la boquilla doblegada
i et queda més a prop.
El dia que parlem d'instruments de vent,
ja en parlarem.
Però els de vent has de bufar
i no tothom té la força per bufar.
En canvi, penso que un violí és un...
Bueno, per començar i després continuar, evidentment.
però penso que és un...
Per això hi ha molts nens petits
que comencen fent violí.
Perquè n'hi ha molts.
I a més els nens...
Per què? Per la portabilitat?
Per la mida?
Què dèieu?
Jo penso que sí.
Jo crec que els atreu el timbre.
Sí?
Perquè, escolta, i nens,
jo no sé si passa amb el violí
o amb altres instruments també, no?
Que els pares els apunten a fer l'instrument
perquè és una frustració personal
de dir,
jo sempre hauria volgut tocar el violí
i no vaig poder.
Au, fes-ho tu.
Això també deu passar.
Hi ha de tot, hi ha de tot.
Jo hi ha hagut alguna vegada
que amb algun pare li ha hagut de dir
escolta, tu volies tocar el violí
i apunta't tu
però deixa que el teu fill
triï l'instrument que vol tocar, no?
Perquè a vegades
és que la mare vol que faci violí
o el pare vol que faci violí
però a mi m'agrada el piano
o la guitarra, no?
I llavors has de parlar amb els pares
i és a dir,
pues apunta't tu, no?
En tot cas, però no heu de...
No dieu mai que no
en el sentit que
per condició física
tothom pot
tocar el violí
amb més o menys esforços.
Jo alguna vegada he desaconsellat
que algun alumne...
Sí, sí.
perquè hi ha nens
que són molt tensos
de per si, no?
I llavors sí que podrien
però començar amb ella
és prou difícil, no?
Llavors jo alguna vegada
he aconsellat
que triessin un altre instrument.
És que posturalment
és veritat, potser és dels instruments
que m'atxaca més, no?
I quan veus un nen
que s'acosta a l'instrument
i és tens
clar, un violí no l'ajuda.
Jo crec que han de començar
amb un instrument
que els ajudi
a físicament tenir una...
A relaxar.
A relaxar.
Però escolta,
tota aquesta experimentació
que hi ha avui en dia
amb els instruments clàssics, no?
que s'experimenta moltíssim.
No hi ha cap altra manera
de tocar el violí?
Ja ho sé, eh?
Que potser no és
el més purista.
Això és com dir...
Però no s'ha inventat alguna cosa?
No hi ha cap altra manera
d'escriure les partitures?
O sigui, no hi ha algun altre tipus
d'escriure el llenguatge musical?
Bueno, suposo que el dia
que algú se l'inventi,
no?
Clar, són...
La música escrita
és un llenguatge abstracte
que hi ha molta gent
que no l'acaba d'entendre
i diu
és que amb colors,
amb no sé què...
Bueno, potser hi haurà algú
que s'ho arriben a inventar
però de moment funcionem així.
És un llenguatge internacional.
Les tècniques
amb les que es toquen
no només el violí
sinó els altres instruments
bueno, han anat evolucionant
a mesura que han evolucionat
els instruments
però clar,
depèn també de...
Per exemple,
si tu agafes un romanès
o així popular
que toca el violí
no el toca
igual que el tocarà
un alumne meu.
Tenen una altra manera
de tocar-lo
totalment diferent.
vull dir,
jo sempre penso
que mentre tu puguis
fer el que tu vols fer
amb l'instrument
la manera com el toquis
és igual.
Jo lluito
perquè de la manera
en la que tu vulguis tocar
no creïs tensions.
Llavors,
si hi ha un nen
que me posa un dit
no sé com
però allò no li crea
una tensió
a mi m'és igual
si aquell dit
està més ben posat
o més mal posat.
La qüestió és
que ell no hi tingui
una força
que l'obligui
a desafiar
o a fer un mal so
o a fer un...
i que l'instrument
pugui amb ell,
no?
Que dic jo.
Tu has de poder
dominar l'instrument.
Llavors,
la manera en la que ho facis
és una mica relativa.
Déu-n'hi-do
perquè aquí
és una mica això
imagina't
dominar l'instrument
allà no has d'estar
només pendent
que reprodueixis bé
la partitura
sinó que controlis
el monstru que tens.
Bé,
a vegades també és la por
que els hi tenen, eh?
A vegades
els alumnes tenen por
a l'instrument
que estan toquant
i clar...
És que quan desafina
un violi
desafina molt.
No,
si desafina una altra cosa
mira,
però el violi
et fa mal.
Sí,
la veritat és que sí
perquè clar,
és el que dèiem,
el timbre
i la dolcesa,
la proximitat amb la veu
i tot això
fa que...
Què hi ajuda
el fet de tocar-lo?
Doncs això
que el tinguem aquí
a tocar de l'orella
pel fet de que
ho controlem la sonoritat.
Jo crec que sí.
El que passa
és que també
és un desvantatge
perquè a vegades
una cosa
que sents tu
quan toques l'instrument
el que està a un metre
de distància
ja no ho sent
i llavors això
és un hàndicap
perquè tu també
has de saber
abstreure't
de les coses
que més enllà
d'una fila
no se senten
i clar,
estàs tan a prop
de l'instrument
que qualsevol tonteria
perquè tothom vol
que tothom
se'n reconeix
quan sona bonic
llavors
tu sents
qualsevol tonteria
el rascar de l'arc
damunt de la corda
i no sé què
és per dir
que es pot
en el cas de cantar
o que has de tocar
més bé o més malament
però no es pot desafinar
perquè llavors
tothom opina
tothom opina
de l'afinació
i tot dic
que potser la persona
que opina
també desafina
però
i fa com a ràbia
perquè penses
però bueno
amb el temps
tot s'acaba aprenent
i tot s'acaba fent bé
doncs això
avui us hem volgut presentar
el violí
no tenim més temps
tot i que jo tenia
més preguntes
però quan anirem
fent més instruments
de corda
ja tornarem
ja tornarem
Marta Soler
moltíssimes gràcies
a vosaltres
i Teresa
et sembla
si comencem
a parlar de l'agenda?
sí
dijous 28 d'octubre
al Conservatori de Música
dos quarts de vuit del vespre
inauguració del curs 2010-2011
a càrrec de Miquel Villalba
a la sala Javier Gols
i l'entrada és lliure
dissabte 30 d'octubre
al Teatre Metropol
a dos quarts de vuit de la nit
dos quarts de deu de la nit
9 o mestres de juglaria
és concert
un concert intercanvi
dels grups culturals
a les ciutats patrimoni
de la humanitat
l'entrada és lliure
amb invitació
diumenge
31 d'octubre
a la Caixa Tarragona
a les 7 de la tarda
concert de l'Associació
d'Amigos de la Música
de IECLA
dintre del cicle
bandes en concert
i el preu de l'entrada
és de dos euros i mig
i dimarts
2 de novembre
al Teatre Metropol
a les vuit del vespre
concert
Duo Fuster-Hernández
Josep Fuster-Clarinet
i Isabel Hernández-Piano
dintre del cicle
de tardor
de Jogantos Musicals
a Tarragona
i el preu
és de 9 euros
Teresa Valls
moltes gràcies
i fins la setmana que ve
gràcies a tu