Música
Miro, me giro y me piro, me vuelvo y remiro, me siento y respiro.
El tiempo es canalla, me miente, me engaña, maltrata mi calma.
Això que estem escoltant de fons correspon a un dels projectes, a personals diria jo,
però també en grup de l'Àngel Vargas.
Estem parlant d'Entre cotxe i andent i estem parlant també d'un concert que tindrà lloc aquest dijous a la bequeria.
Àngel, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Un altre cop, ja ho dius bé.
Perquè això ja és la tercera vegada que passem a fer-vos una visita.
Sí, però sempre així cara a cara.
Sempre cara a cara.
Sí, no hem fet mai res per telèfon.
Sí, és veritat, tens raó, l'última vegada va ser per telèfon.
T'ho dic perquè heu vingut moltíssim a Tarragona, jo diria, no?
Això és una obligació sentimental i romàntica que tinc.
Jo ja soc de Tarragona, porto ja 20 anys fora a Tarragona,
però sempre que faci un projecte nou està obligat a fer la gira i passar per Tarragona.
I no només passar per Tarragona, sinó passar per la bequeria, que us tenen una mica padrinats, no?
Sí, sí, som fills de la bequeria des que vam néixer amb la bequeria.
Primer com a públic i després saltant a l'escenari.
Àngel, projecte, dic jo, molt personal, el teu, no?
Entre Cotxianets seria una mica el teu alter ego. Has enredat els músics?
Sí, s'han deixat enredar. De fet, en aquest moment, ja porto 8 anys amb aquest projecte,
en aquest moment estic amb la banda original, perquè han anat canviant, depenent del que ha anat sortint.
I en aquest moment ens hem retrobat la banda original, hem afegit a la presència d'una veu femenina,
que ens feia falta una persona femenina a la banda per ordenar la cosa, que és Maria, que està també amb nosaltres.
Que és la Maria, que ja la podem saludar. Maria, bona tarda.
Hola, buenas tardes.
Acércate, acércate. Proma-te al micròfon.
Que clar, quan l'Àngel diu, diu, aquesta és la Maria, que és la veu, dic, ui, aquí alguna cosa no em quadra.
Tu fas coros, no? Li dones el suport, el suport femení.
Exactamente, ahí dando el toque femenino a la banda.
Molt bé.
La melodia que em falta a mi.
Bueno, però és veritat, deu haver canviat, no?, les cançons també,
amb tot aquest vestit sonor.
Sí, sí, la cosa està, està mal que ho digui jo, però suposo que està la cosa més madura, no?
La composició, l'interpretació i la producció aquesta, que és la producció amb la qual estem més contents,
per tota la gent que ha col·laborat i que hem pogut invertir una mica més en aquest cas.
Perquè, escolta, no és el primer enregistrament que feu, em sembla.
Aquest és el segon.
És el segon.
Però està, potser el primer tenia un caire així, com a més de, bueno, vamos a ver que sale, no?
Sí, era una mica, bueno, estem molt contents, per això ho vam fer a casa, és una producció casera.
Ah.
Sonava bé, però bueno, no és el mateix que agafar música i assallar i anar a un estudi
i tenir un productor que està amb tu i col·laborant i fent la cosa gran.
Vau tenir algú, doncs, que us deia, mira el so cap aquí, cap allà, potenciant més això o allò.
Exactament.
Com es treballa?
Ho dic perquè, Àngel, tu ets potser un dels exponents del que li passa a molts músics,
i n'hi ha molts a casa, aquí a Tarragona, no?
Que comencen a fer les seves cançons, comencen com a cantautor, fan el projecte gran, agafen tota una banda,
i per tancar-se l'estudi a gravar amb el productor i tot això, bueno, ja és un pas més, no?
Com has viscut tot això?
Doncs, bueno, ha sigut un procés natural, no?
On començava a treballar sol, fent les seves cançons, i jo necessitava una banda, no?
Jo penso les meves cançons en una banda, no?
I intentant transmetre tot el que he après en aquest any, sobretot relacionat amb la música latina,
i de fet la meitat de la banda és latina, tenim el Patrià de Mèxic, tenim el Baixista de Panamà,
bueno, representant de Castilla, Salamanca, Maria, tenim músics facilenys,
i això és el que he intentat, no?, que sigui una cosa oberta, no?,
que la música sigui una forma de trencar fronteres, no?, i de comunicació.
Sempre has tingut aquest puntet llatí?
Aquest?
Aquest puntet llatí.
Sí, bueno, això, sí, això l'ho he agafat durant els meus anys a Canàries, que ho he estat uns anys allà,
i em vaig enamorar de la música latina, i ara des de Madrid, que porto ara ja 8 anys,
doncs sempre he intentat una mica que estigui al costat meu.
Què us passa, que marxeu tots a Madrid, amb la guitarra?
No sé, això va ser una, no sé, suposo que heu intentat obrir-se, conèixer gent,
i si és cert que a Madrid tens aquesta possibilitat, no?
Ho tenies abans, ara...
Ara ja no han canviat les coses?
No, abans tenim també la possibilitat d'internet, que amb internet fem moltes coses,
de fet estem ara en contacte amb músics de Suècia, amb músics dels Àngels, músics mexicans,
tot via internet, no?
Molt bé.
Próximament, qualsevol dia d'això, cogemos la mochila,
i tornem aquí, agafem una caseta de cambril, i ho fem tot des d'aquí, al costat de la planxa.
Això, no cal ni fer bolos, escoltem, que es baixin les cançons d'internet i ja està.
Bueno, la pàgina web la teniu en construcció, molt xula, molt xula,
però amb un rètol que hi posa, estamos en ello.
Sí, ha sigut una mica, amb el tema del nou disc, volíem canviar una mica tot l'estètica,
i estem en aquest moment.
Els trobeu de moment al Facebook, eh?
Entre cotxe... Ai, perdoneu, al Facebook també, però al MySpace, que és una mica el referent dels músics, no?
El que diríem més actualitzat.
Entre cotxe i andem.
Maria, com va ser això d'aquest band enredar, en el projecte?
Doncs empecé hace uns tres o quatre anys.
La banda ja estava montada i necessitava donar un canvi,
per incloure el que deia Ángel antes, una voz femenina,
i ahí estava jo en ese momento i vaig dir, me animo.
Sí, ja.
I és molt divertit participar i treballar amb els nens.
Quanta gent us juntàix? Quants baixos de bol?
Fixo sempre quatre.
Els que vam a tocar aquí en la baqueria és la base,
i després, a partir d'aquí, si hi ha més diner, hi són salats més grans,
ahí ens va mostre la família, que la família entre cotxe i andem és molt gran.
Sí, molt, molt, molt gran.
Internacional i molt gran.
Sí, sí, és verda.
Hi ha músics que estan en Canarias vivint,
i quan hi...
Doncs tenim l'oportunitat de tocar en sitios més grans.
En el mes de octubre, en noviembre,
tuvim l'oportunitat de tocar en les ventes, ahí en Madrid,
i era com, vénganse tots per aquí i vam a disfrutar.
Sí? Quanta gent us juntàix? Quants músics?
Que se'n recordeu.
Ahí estuvimos, había también vientos.
Ocho.
Sí, ocho o nueve músicos.
És que clar, fent música llatina és això, no?,
a la que pots portar secció de vents i ja la cosa se hace grande.
Déu-n'hi-do.
Què salen més, bolos, chiquititos o grandes?
Com va, esto?
Pues hay de todo.
Hay de todo.
Tampoco en Madrid es lo que hablabais antes,
que se queda ya muchas veces pequeño,
y da lo mismo estar en un sitio que en otro,
porque mover la banda en Madrid es sencillo,
pero al mismo tiempo, si tocas habitualmente en el mismo sitio,
quemas a la gente.
Al fin y al cabo, nuestro público funciona por el boca a boca.
Hoy vienen a verte unos amigos,
y al día siguiente vienen los amigos de tus amigos,
y la familia va creciendo.
Entonces, hay salas grandes,
pero a mí me gusta mucho el estilo acústico.
Estuvimos hace unos días tocando en Barcelona,
simplemente los dos y quedó muy lindo, muy bonito.
Es cambiar el concepto.
Vosaltres dos, guitarra, i què portàveu?
Alguna percussió que la Maria s'està fent.
Està fent una experta percussionista.
Teneu formato pequeño, formato mediano i formato grande.
Lo que convenga.
És l'avantatge que teniu vosaltres,
que coneixeu això, no?
Teniu contacte amb molts músics.
La idea que tinc al cap,
i això s'ha de fer realitat,
perquè si ho tinc al cap i soc muy cabezón,
s'haurà de fer realitat,
és passar entre el cotxe i l'antena a l'altre costat.
Estim parlant amb l'altre costat,
a l'altre costat, a l'altre costat del xarco.
Ah, sí?
Estim allí ja pràcticament tancant una gira,
a veure si surt tot bé,
i abans que acabi l'any.
Portem la nostra fascinant aventura de Vivir a l'altre costat.
Que no hem dit el títol,
escolta, el títol del disc,
La fascinant aventura de Vivir,
molt positiu, no?
I tot el disc pel que estem escoltant també.
Molt positiu.
La fascinant aventura de Vivir
fa una mica de referència jo a...
que, no sé,
de vegades estem la vida
buscant històries i viatges i aventures
i viure en si mateix una aventura cada dia.
Cada trobada,
cada trucada pot ser una aventura, no?
Home, de fet,
el punt aventurer ja el té el títol del grup que he muntat,
entre cotxe i endent.
i és una mica,
vinga,
cogemos la maleta
i agafem carretera
i fem quilòmetres.
Quan serà això de fer el salt a l'altre costat?
Estic parlant,
el setembre, octubre,
pot sortir alguna cosa ja.
Això costa una miqueta més,
però estem ja
pràcticament
tancant tots els contactes
i sobretot mirant
la qüestió econòmica
que està pràcticament solucionada.
Molt bé.
I aquí sí que faria una gireta, no?
Perquè, clar,
fer tot el viatge,
totes les hores de vol,
per fer un vol, no, no?
Són moltes coses.
Però, bueno,
està arribant la música,
els agrada,
la productora que està amb la cosa
i espero que surti.
Àngel, quants anys dedicant-te a la música?
Quants anys?
M'ho has dit abans, eh?
Si ho dic,
que d'oig, no?
Vint i pico, ja.
Vint i pico,
és que ho has dit abans,
tinguéssim a confirmar.
Vam començar molt llope,
però bueno.
Diríem que el projecte està arrencant,
arrencant, arrencant,
ara sí?
O sempre anant...
El projecte està...
en el meu cas és un projecte de vida.
Està en contínua evolució.
Vull dir que no sé on arribarà,
però això forma part ja de la meva vida.
Si no,
a nivell comercial,
no té una repercussió en aquest moment,
ja la tindran els meus fills o els meus,
la meva descendència.
Les meves cançons formen part de la meva vida.
Està molt bé,
perquè passen molts músics per aquí,
de tot tipus,
i veiem que cadascú entén la música
d'una manera diferent
i això, no?
Té unes finalitats,
un projecte diferent amb la música.
Home,
sí que és cert que en aquest moment
m'agradaria poder viure exclusivament
de la meva música,
que no és el cas.
Bueno,
això ho comparteixi a tothom.
Però bueno,
dic que ho fa incompatible,
jo treballo en producció musical,
producció tècnica i...
Si ja veus de la música.
I logística.
A mi això...
després...
Anem arribant a fin de mes.
Te tenim a Tarragona o no?
Sí.
Estàs vivint a Tarragona o no?
No, no, estic a Madrid.
Estàs a Madrid.
I vens això, no?
De tant en tant a fer el concert?
De tant en tant a fer el concert,
bueno,
tinc tota la meva família aquí.
Ahà.
La família que va crissant.
I bueno,
sempre que fes un treball no,
doncs és una obligació que tinc.
Moral, ja dic.
Tens un club de fans ja a Tarragona.
Sí.
Gent que ja saben.
Mira, que bé l'Àngel,
corre a som-hi.
Sí?
Doncs mira,
a més l'Àngel ens ha portat la guitarra.
Maria, tens bé la veu?
Sí.
Sí?
Farem alguna cosa que tinc directa?
Vinga.
Tant de parlar,
nosaltres hem vingut a...
He venit aquí a hablar de mi disco, no?
A escuchar, a escuchar.
Doncs ara ens treuen la guitarra,
ens interpreten una peça en directe
i us recordem,
això sí,
perquè amb això ja tanquem l'entrevista,
us recordem que dijous,
aquest dijous a la bequeria,
entre cotxe i andent,
a quina hora?
Dos quarts de deu.
Dos quarts de deu.
21 a 30.
Sí, hem de sopar aviat.
Exacte.
Què ens fareu?
A la bequeria?
No, ara mateix.
Doncs veu una cançó que es diu,
que està inclosa en la fascinant aventura de vivir,
Tachicàrdia.
Aquest és el nom.
Que vendreu discos a la bequeria?
Doncs vols.
Vols, però...
Sí, portem els discos, però...
Ja està, ja està.
És fàcil d'aconseguir, eh?
Sí, sí.
En el concert o en altre lloc.
Entre cotxe i andent.
Tachicàrdia,
peligros, salto, mortal,
hasta cuando
leyendas que son verdad,
clandestino
en un oscuro cristal.
Ah,
clandestino,
en un oscuro cristal.
Precipicios
para volver a caer.
Mil perfidias,
serpientes de cascabel.
Un fantasma
que no se acuerda quién fue.
negra pena
cuando la voy a buscar
y prometo
la última de verdad.
Siempre viento,
siempre viento,
siempre viento.
Busco y la vuelvo a encontrar.
un infierno,
vinagre, gritos, café,
testamento,
de sangre,
de sangre,
de sangre,
mancha el papel.
Buitres flacos,
sombras del amanecer.
Buitres flacos,
sombras del amanecer.
Negra pena,
cuando la voy a buscar
y prometo
la última de verdad.
Siempre miento,
siempre miento,
siempre miento.
Busco y la vuelvo a encontrar.
Negra pena,
cuando la voy a buscar
y prometo
la última de verdad.
Siempre miento,
siempre miento,
siempre miento.
Busco y la vuelvo a encontrar.
Àngel Maria,
moltes gràcies.
Entre cotxe i andent,
dijous a la bequeria.
Gràcies.
Gràcies.