Ara passen quatre minuts de dos quarts de sis de la tarda.
Us ho dèiem al començar el programa.
Ens queda un ja tardes avui en què té prou rellevància
les diferents activitats, algunes de les moltíssimes,
que se celebren des de la Universitat de Rovira i Virgili.
Avui concretament encetem programa presentant-vos un màster,
això vol dir una especialització després del que són els estudis de grau,
un dels molts màsters també que oferta la URB
que arriba al seu segon any d'oferta, ara ens ho confirmaran,
i que ens ve a parlar sobre estudis o influència de la cultura anglosaxona.
I a més a més un màster, Núria, que qui vulgui apuntar-s'hi pot fer-ho.
És a dir, que l'inscripció està oberta, es començarà a impartir al setembre
i en volem parlar amb dos dels que hi formen part,
responsables, corresponsables d'aquest màster, d'una banda Liz Russell.
Què tal, Liz? Bona tarda.
Bona tarda.
I també s'acompanya en Pere Gallardo.
Pere, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ara ho deia la Núria, Núria, segona edició, no?
Anaves bé, segona edició, eh?
Segona edició, em consta que la primera va anar molt bé.
Estem parlant d'un màster, això, que s'engloba dins del Departament d'Estudis Anglesos i Alemanys
i que versa al voltant de la cultura anglesa, però amb diferents àmbits
i com a molt centrada en el pensament contemporani, no?, en el segle XX i XXI.
Pere, tu mateix.
Sí.
A veure, en principi el màster aquest el que volia fer quan ens ho van plantejar
era respondre a unes necessitats d'uns estudiants que trobaven que, bé, havien fet uns estudis de llengua, uns estudis de literatura anglesa,
però que volien aprofundir, anar una miqueta més enllà en l'estudi d'altres temàtiques des d'un punt de vista sempre anglosaxó.
Llavors m'han plantejat que una de les idees era oferir-los la possibilitat de fer un programa d'estudis
amb una sèrie d'assignatures que aprofundissin en la cultura, però no en la cultura des d'una paranòmica folclorista
o, si més no, d'eclícies culturals, sinó una cultura com a tema en si mateix
i a partir d'aquí aprofundir en coses com les icones culturals que ha produït el món anglosaxó,
el problema de les utopies, la política...
És a dir, una miqueta englobar molts aspectes que van més enllà de la mera literatura i cultura.
Una primera edició, dèiem, que va funcionar molt bé, no?
Perquè, clar, tu llences, fas tot un projecte amb les assignatures, amb la temporalització,
ho treus al mercat, per dir-ho així, però no saps si hi haurà demanda o no.
I sembla que sí, que us va funcionar molt bé.
Bé, quan dient que va funcionar molt bé, parlem sempre des de l'àmbit de les humanitats.
No estem treballant amb unes xifres que podrien semblar molt espectaculars
si ens comparéssim a altres àrees del món acadèmic.
Però estem bastant orgullosos de com ha funcionat la primera edició,
sobretot perquè, com comentava abans amb el teu company,
el 45% dels inscrits són estrangers.
Això diu bastant de l'atracció del tema.
A què ho atribuïu, això, que cridi l'atenció també a estudiants Erasmus
o estudiants que venen de fora?
Bé, no són estudiants Erasmus, en aquest cas són estudiants...
Venen expressament pel màster.
Venen expressament pel màster i és gent que se sent atreta per un tipus d'estudis,
per una temàtica en particular,
i que troben que fer aquests estudis, per exemple, en un lloc com a l'universitat de Rurigili,
té unes certes avantatges.
Comencem des del preu.
Evidentment, nosaltres, quan ens comparem amb el que oferim a universitats del món anglosaxó,
el preu no arriba ni a la meitat, el que els podria costar allà.
Mentre que el professorat està oferint les mateixes temàtiques,
gran part del professorat també són natius,
o han estudiat a fora i tenen la mateixa experiència.
És a dir, s'està oferint el mateix,
però sempre amb el valor afegit que estem observant la realitat anglosaxona
des d'un punt de vista no anglosaxó,
que sempre és un punt afegit.
Doncs creiem que això ha tingut molt d'èxit
i per això han vingut alumnes de fora.
Per què és més assequible o barat aquí que allà?
Hi ha alguna raó, o simplement és un fet puntual?
Perquè són preus de mercat.
En el cas nostre, doncs els preus són preus oficials
que s'estableixen pels màsters oficials en funció del nombre de crèdits.
Clar, si comparem això amb el que pot costar un màster equivalent
a una universitat britànica si és pública,
doncs d'entrada els preus no són els mateixos.
Si parlem d'Escòcia, doncs encara és més peculiar
perquè funciona de manera diferent.
I si parlem d'Estats Units,
n'estem bellugant ja en l'àmbit de universitats privades i públiques.
Clar, quan parlem de universitats privades,
podem estar parlant perfectament de 20.000 dòlars
l'any.
Carai, home, i això un estudiant ho té?
Tants un dia suposo que sí, no?
Som molts diners, no?
Sí, sí, som molts diners.
Bé, però és funcional sempre a base de presta
que es torna després quan es troba la primera feina, etcètera, etcètera.
És un àrea que cada vegada s'està explorant més aquí també.
Tot i que els preus d'aquí, insisteixo, són preus oficials
que fixa el Departament de Universitats.
Entrevissos sembla en la matèria.
Veig que està organitzat el màster és únicament anual, un any, no?
Evidentment, les assignatures organitzades en el primer i segon
quatrimestre o semestre, per entendre'ns.
Digueu-me, no sé, feu-me una miqueta d'explicació de les matèries.
Perquè veig una mica de tot, eh?
Des de literatura, cultura, també cinema, estudis o assignatures
que tiren més cap a la sociologia, fins i tot?
Sí, jo diria que no és tan bé literatura en mayúscules,
sinó literatura en minúscules.
Què vol dir això?
Per exemple, que el que intentem fer és donar als estudiants
una metodologia de com veure el món, com analitzar el que nosaltres pensem,
analitzar el que nosaltres som, el que mengem, les pel·lícules que veiem.
Sí, perquè el món anglosexual...
Analitzar tot.
Lís, el món anglosexual mengem cada dia, no?
Des de fa anys ja.
Sí, sí, és que es diu, no?
Som el que mengem.
Però aquesta frase, doncs, ho tenim com acceptada, no?
Com diria jo, és una cosa que no pensem.
Però, de fet, té tota una cultura darrere.
I també té a veure amb la nostra identitat.
O sigui que en aquest curs de màster,
el que estem intentant ensenyar,
però també aprendre perquè els professors aprenem mentre que estem ensenyant,
i això és molt, molt important,
és com tot es relaciona.
El nostre curs de màster em sembla que és un dels únics
que és només d'estudis culturals.
I què vol dir estudis culturals?
Doncs vol dir una mica de sociologia, d'antropologia,
una mica de psicologia, una mica de metodologia,
una mica de nacionalismes,
una mica de ciència-ficció,
una mica de, bueno, de com ens vestim, inclús, no?
de la moda, els icons,
la iconografia de les nacions.
Tot això té a veure amb el nostre món
i el nostre viure cada dia.
I per saber com funciona això,
com ens afecta a cada persona,
això és el que intentem averiguar.
i el que ha dit Pere sobre els grups
és que tenim un privilegi aquí
perquè els grups són bastant petits
per poder fer una ensenyança,
diguem-ne, un aprenentatge
quasi de persona a persona.
És un grup molt coherent,
molt maco, de fet,
i jo penso que no és el grup gran
on tenim classes magistrals,
és tot el contrari.
I això és bo.
Suposo que us plantegeu les classes
en pla seminari, debat i diàleg, no?
Sempre, sempre.
Les estimatures ja ho presten.
Sempre, sí, sí, sí.
Estic veient aquí a Teniu una web
on bé promocioneu el màster
una alumna, intueixo de Romania,
que deixa un comentari,
diu aquest màster,
aquest curs de màster
ha canviat la meva perspectiva crítica
respecte a la literatura,
a la música,
als mitjans, a la política.
És molt bo per fer-me pensar, no?
Alguna cosa així.
Per tots aquells que volen pensar.
Sí, per tots aquells que volen pensar.
Pensar i fer, després.
Una pregunta, us trobeu?
Hem dit, estem en certa manera
invaïts en el bon i mal sentit de la paraula
per la cultura anglosaxona,
és el que dèiem,
no tenim referències per tot arreu,
ja les tenim assimilades.
Però, clar, teniu estudiants,
per exemple, de Romania.
Ells veuen el món anglosaxó
igual com vosaltres?
O és aquí la gràcia
on s'estableix el diàleg?
Això és una pregunta molt interessant,
perquè, bé, tenim,
en concret tenim aquesta persona
que és Ben Tanto,
que és una alumna de Romania,
tenim una altra que és d'Argentina,
molt interessant,
amb un cognom català
de pares italiens.
tenim una alumna xinesa
que, a més a més,
té licenciatures prèvies a Tailàndia.
És a dir, que,
tal com deies abans,
les classes realment són intercanvi,
com deia la meva companya Liss,
les classes són un intercanvi
i aprenem constantment,
perquè no fem cap mena de classe magistral.
Nosaltres arribem a classe
amb una sèrie de materials preparats
i ells arriben a classe
amb una sèrie de materials prellegit
o previsualitzats,
si es tracta de materials fílmics,
i llavors comencem una discussió
en base a una teoria
que se'ls ha donat prèviament
i a partir d'aquí
intentem arribar a certes conclusions.
Clar, la visió que pot tenir una persona,
per exemple, de Romania,
quan surten conceptes com el marxisme,
doncs és una perspectiva fascinant
per nosaltres,
perquè, clar,
la paraula marxisme per ells
no té les mateixes connotacions
que té per nosaltres.
Clar, quan parlem de religió,
per exemple,
doncs ens trobem que
una persona que prové de la Xina
o durant generacions
no han sabut què és la religió,
perquè la religió és un concepte
que es va prohibir per decret
i que no han tractat
des de fa generacions,
doncs, clar,
es plantegen una sèrie
de dificultats afegides
per intentar comprendre
l'objecte cultural occidental,
perquè la nostra cultura,
encara que ens agradi o no,
doncs estem envoltats
d'icones religioses,
estem envoltats
d'una sèrie d'imatges
i d'idees
que ells interpreten
d'una manera molt diferent.
Doncs la nostra aposta,
evidentment,
és intentar
fer-los entendre
per què a Occident
som com som
i per què ens influencien
les coses que ens influencien,
sempre tenint en compte
que la base d'estudi
és el món anglosaxó.
Potser també seria interessant
saber
que alguns dels alumnes,
algunes de les alumnes,
han agafat temes
per als seus treballs
d'investigació.
per exemple,
en la meva classe,
una alumna
que és argentina,
ha agafat
un treball
que és
l'estudi
dels medis
de comunicació,
la iconografia,
etcètera,
de la guerra
de les Malvinas.
Malvinas,
Falkland Islands,
no?
Depèn de quin costat
de la muralla
estàs,
ho veus
d'una manera
o d'altra,
no?
una altra persona
ha agafat
les pel·lícules
de Charlie Chaplin,
no?
Pere,
la política
de Charlie Chaplin
com que hi ha
una exhibició
justament ara
a la casa.
Casi fórum.
Sí, sí, sí.
És fantàstic.
I una altra
ha agafat
la pel·lícula
de Eyes Wide Shut
de Stanley Kubrick,
no?
I hi ha
un...
els alumnes,
les alumnes
poden
agafar
les seves
pròpies idees
de creació
i d'estudi
i nosaltres
intentem,
doncs,
donar-los
el suport
metodològic
i...
De fet,
el procés
és bastant
interessant
perquè
quan arriba
el moment
de triar el tema
per fer
el treball
de FIDEMaster
o la tesi
de FIDEMaster,
nosaltres els donem
llibertat absoluta.
L'únic
condicionant
és que
el tema
que agafin
ha d'estar
relacionat
amb alguna
de les assignatures
que s'han cursat
a classe,
d'alguna manera,
directa o indirectament.
Llavors,
a partir d'aquí,
ells
s'acosten
al professor
que consideren
més adequat
per als seus interessos
i li plantegen
una sèrie de temes
a veure si allò
és explotable
en alguna direcció.
Després
de successives
converses,
doncs,
arriba
amb una
decisió,
es planteja
un tema,
es planteja
un títol
estimatiu
momentàniament
sobre el tema
aquest del treball
de FIDEMASTER
i a partir d'aquí
es firma
un document
informal
entre el professor
i l'alumne.
Un es compromet
a dirigir
el treball
de recerca
i l'altre
es compromet
a treballar
sobre aquest tema
amb tota la honestetat
que cal
en aquests
àmbits acadèmics,
evidentment.
Però,
sobretot,
es tria
el tema
en comú
a partir
de la llibertat
absoluta
de l'estudiant
per decidir
quin tema
els agrada.
Pot ser que
hauríem de dir
quines són
les assignatures,
no?
Sí, sí,
això seria bé.
Anem a fer
un plan
en general.
I quines professors
també formeu part
d'aquest màster,
no?
Per exemple,
hi ha diferents disciplines
també implicades,
no?
Sí, sí.
Bé,
com dèiem abans,
la programació
del màster
està dividida
en dos semestres
o dos quatrimestres
amb una sèrie
d'assignatures.
El primer quatrimestre,
doncs,
bé,
no ho hem esmentat
però suposo que ha quedat
bastant clar
el màster
100% en anglès
que és un dels poquíssims
que es fan
exclusivament en anglès.
La qual cosa
ens permet captar
algun dels estrangers,
evidentment,
si no,
no seria el cas.
Al primer semestre
hi ha una assignatura
que és introducció
al treball metodològic
o la metodologia de treball,
és a dir,
se'ls ensenya
o se'ls recorda
algunes coses
que han après
a les seves llicenciatures
o graus,
com fer recerca,
mètodes de recerca,
manera de presentar treballs,
etcètera.
És la iniciació
de la recerca bàsica
perquè sàpiguen
com fer servir
fons
tan bàsiques,
tradicionals,
com llibres i revistes
o documents electrònics,
presentacions,
PowerPoint,
etcètera.
Després
tenim una assignatura
que es diu,
i sempre vaig traduint
el títol,
es diu
Icones culturals
del segle XX,
en el qual
es tracta
d'introduir
els alumnes
no només en persones,
sovint en objectes
i en idees
que han passat
a formar part
de la cultura
del segle XX.
I estic parlant,
per exemple,
des de la...
Barbeetle.
Exacte,
la Nina Barbie,
la Pindola Anticonceptiva,
els Beatles,
l'automòbil,
vull dir,
hi ha una sèrie
d'icones culturals
que han configurat
el que ve és
la nostra cultura.
Ara ningú s'imagina
una societat
sense l'automòbil,
per exemple,
doncs,
evidentment,
això és una icona cultural.
hi ha altres com el Titanic,
hi ha altres coses
que es van creant
o recreant
o reapareixent
o relaboren sobre la marxa.
I sovint les assignatures
també es poden...
A veure,
una cosa és la programació inicial
i una altra cosa és
com pot evolucionar
l'assignatura
en funció de la dinàmica
del grup
i com reacciona
i quan tu veus
que hi ha una cosa
que té un cert interès
doncs camines més cap allà
o dius
doncs no,
aquí ja hem fet prou,
tirem cap a una altra banda.
O sigui,
partim d'una línia
de treball bàsica
que hem de respectar
i a partir d'aquí
o la ciència-ficció
i el concepte de canvi
i evidentment
el que fem
és analitzar
la fascinació
que hi ha a Occident
per la tecnologia
al mateix temps
que analitzem
l'obsessió
i el pànic
que li tenim.
Això,
el Pere em sembla
que és l'especialista
d'aquesta assignatura,
no?
Sí o no?
Sí,
ell és l'especialista
de ciència-ficció
en tot Espanya.
L'ibrin en el dos,
ja se li ha notat.
Si m'ho vas explicar
després, eh?
Bé,
no deixa això
un tema molt fascinant.
Clar,
pensem que
quan la gent veu
ciència-ficció
doncs hi ha molta gent
que ja es posa neguitosa
perquè no saben ben bé
què parlarem
o si parlarem
de les grans galàxies.
Clar,
evidentment podem parlar
de les grans galàxies
però és que
darrere de les grans galàxies
hi ha tonel·lades
de material cultural
que es poden explotar
i explocar
i la gent
se n'adona després.
Vull dir,
el que nosaltres
bàsicament fem
és ensenyar
a veure les grans galàxies
i veure
tot el que hi ha darrere.
Llavors arribes a conclusions
molt interessants
com que les galàxies
no t'arrereixen
sense ficció
sinó que és senzillament
un western.
És absolutament
és una pel·lícula
és un western
és literatura americana
del segle XIX
literatura popular americana
del segle XIX
traspassada
al futur
més o menys.
No ho havia mirat mai així.
Doncs si t'apuntes al màster
te garanteixo que...
Si no,
sóc John Wayne
no és un western.
Espera.
Home,
tu has augmentat
un personatge
que és molt interessant.
Vull dir,
si t'agafes Harrison Ford
que estava per a Espanya
fa pocs dies
doncs seria interessant
fer un estudi
de les característiques
icòniques
del personatge
de Han Solo
per exemple.
Bé,
seguint
tenim una assignatura
que aquí tenim
a l'experta
que es diu
Teories crítiques
i culturals
aplicades al cinema
i als textos
i crec que
ningú millor que ella
per explicar-ho.
per a Espanya.
Bé,
això ho he posat
així
per espantar
la gent
i espantar molt
perquè venen
però molt nerviosos
però clar,
és que es pot
explicar mil teories
i les teories
els necessitem
d'alguna manera
i jo sempre dic
als meus estudiants,
alumnes
que la teoria
no és un fantasma
ni tampoc
és un monstre
sinó que
ens obre els ulls
perquè la gent
que són dels
medis de comunicació
no ens manipulin.
Els polítics
que diuen
que és la total
i absoluta veritat
el que diuen
que no ho és,
que hi ha altres veritats
que silencien
etcètera,
etcètera.
O sigui,
pensar una mica
del que és
el concepte
de coneixement,
la difusió
del coneixement,
la censura
del coneixement
i coses d'aquestes
i aplicades
al cine
i al text.
I com text
puc dir
un cos
també.
El cos
és un text
tal com tu...
El cos humà.
Sí, el cos humà
perquè jo em visteixo
d'alguna manera,
tu d'una altra
i jo llegeixo
com tu et vesteixes
per dir-me
com ets tu,
el teu caràcter.
No tens
tatuatges
al nas
i això em diu
alguna cosa,
no?
Això perquè es veu
al nas, eh?
I etcètera.
i etcètera.
Sí,
tenim una altra
assignatura
també al primer
quatrimestre
que es diu
representacions
de gènere
a l'escriptura
irlandesa
contemporània.
Aquesta és molt específica,
no?
Aquesta assignatura
potser és de les més
específiques.
Sí,
tenim un parell
que són bastant
específiques,
el que passa
és que
quan llegim
una miqueta
entre línies
el títol
estem parlant
de gènere,
no estem parlant
tant d'Irlanda.
El que passa
és que la gent,
clar,
quan veu en Irlanda
automàticament
doncs estableixen
unes relacions
al conflicte irlandès,
al nord,
al sud,
la violència,
etcètera.
El que passa
és que
la persona encarregada
de fer aquesta assignatura
el que fa
és agafar
una sèrie de textos,
una sèrie de novel·les
i alguna pel·lícula
també
i veure com
s'ha reflectit
el gènere,
en particular
els problemes de gènere
i el paper de la dona
en tot el conflicte
que encara no s'ha acabat.
És a dir,
que comencem
parlant d'Irlanda
o es comença
parlant d'Irlanda
però evidentment
arriba un punt
en què acabes extrapolant
i intentant
treure conclusions
de la política
de gènere
al sud
que és evidentment
catòlic,
al nord
que és evidentment
un protestant
i la perspectiva
internacional
de com es veu
aquest conflicte
i les relacions
que provoca
coses tan peculars
com que Irlanda
per exemple
en algun moment
hagi tingut una presidenta
etcètera,
etcètera.
Tot això
va més enllà
del que pots trobar
el conflicte.
La política del cos
per exemple.
La política del cos
de la dona
l'abort
el tema
dels conceptius
etcètera
planificació familiar
això és molt molt important
a Irlanda.
Fins a quin punt
és important?
Perquè aquí
si hi ha una llei
que diu
no pots
bueno
tothom sap que pots
però a Irlanda
és molt més
jo penso
que la qüestió
religiosa
és molt més
arraigada
que hi ha
la qüestió
de...
hi ha
un fort
moviment.
jo no soc
d'Irlanda
soc d'Escòcia
i la meva companya
que és especialista
en temes
d'Irlanda
jo suposo
que ja ho diria
no?
que hi ha
un fort
moviment
pro i contra
és quasi polaritzat
mentre que aquí no
hi ha una minoria
pot ser
però
no és una
no és pes
el poder
el poder per exemple
de l'Església
catòlica
a Irlanda
sempre s'ha definit
des del punt de vista
de la identitat nacional
era un dels pilars
sobre els que es recolzava
és a dir
la diferència
i perquè Irlanda
és Irlanda
és perquè no és Anglaterra
i no és Anglaterra
perquè no és
Església Anglicana
sinó que és
Església Catòlica Romana
és a dir
quan la religió
esdevé un element
del puzzle polític
del trencaclosques polític
i estem jugant
amb una altra cosa
evidentment
i això es reflecteix
molt bé
a la literatura
i al cinema
dona que pensar
anem avançant ràpid
amb les assignatures
ens quedan 4 minutets
ens queda una assignatura
de primer quatrimestre
que és
el pensament crític
dels autors
al segle XXI
que bé
sembla una assignatura
així com a molt ambigua
el que passa
és que
el que fem
és plantejar-nos
una sèrie de textos
d'autors
que han escrit
en llengua anglesa
originalment
tot i que no són
ni del Reino Unit
ni dels Estats Units
sinó que agafem
altres països
des de Nigèria
Sud-Àfrica
Nova Zelanda
etcètera
llavors s'agafa
una sèrie de textos
que impliquen
valoracions polítiques
i culturals
d'una sèrie de textos
i a partir d'aquí
un cop més
intentem
extrapolar
per veure
on ens porta
això
si entrem
molt ràpidament
a les assignatures
del següent
quatrimestre
tenim una assignatura
que es diu
Somnis Utòpics
i Malsons Polítics
que és
una assignatura
que intenta
comparar
els molts diversos
projectes
que hi ha hagut
de societats perfectes
tant literaris
com cinematogràfics
com de comunitats
autèntiques
que s'han intentat
establir
per exemple
als Estats Units
al llarg dels segles
o a Austràlia
o a Latina Amèrica
i a partir d'aquí
arribem a la conclusió
o arribem a la sensació
que la majoria
d'utopies
han acabat
sent distopies
perquè han acabat
plantejant
situacions
d'opressió totalitària
a nivell polític
que no tenien res a veure
amb el somni
de la perfecció
que és com es van crear
al començament
una altra assignatura
és literatures
ètniques
contemporanes
dels Estats Units
que agafa
obres
escrites per autors
en llengua anglesa
però que étnicament
no són
ni blancs
ni anglosaxons
és a dir
estaríem parlant
de literatures
asiàtiques
literatures
índies
índies americans
evidentment
literatures
escrites
per japonesos
japonesos
per exemple
o fins i tot
si ja s'entrem
agafaríem
per
chicanos
o afroamericans
etcètera
una altra assignatura
que és força interessant
almenys
a nosaltres ens ho sembla
es diu
paraules i música
i el que intentem
és estudiar
les relacions
que hi ha
entre el text escrit
i la música
com s'ha representat
hi ha moltíssims
exemples
al llarg de la història
en què
l'obra literària
ha esdevingut
després una òpera
o ha esdevingut
una composició musical
i viceversa
a partir d'una obra musical
doncs s'ha creat
un libreto després
o s'ha intentat
fer un altre
i aquestes relacions
són molt molt interessants
perquè evidentment
estan connectades
amb altres elements
com pot ser
la política del moment
les necessitats
i parlem per exemple
del blues
als Estats Units
com a reflexe social
com a reflexe social
d'un moment
molt específic
després tenim un altre
que li passo la paraula
a l'Elis
que es diu
bé
té també
un títol
molt barroc
que és
els espais
postmoderns
el jo
i la ciutat
i el que
fem ahir
és mirar
com el cos
de la dona
o el cos
de l'home
té alguna dialèctica
amb la ciutat
en la que viu
i s'ha de quedar
amb aquesta imatge
perquè
ens queden
30 segons
doncs veniu
al màster
com ho hem de fer
per apuntar-nos
a aquest màster
doncs podeu entrar
directament
a la plana web
de la Universitat
de Rui i Origili
entrant a l'àrea
d'estudis de postgrau
i a partir d'allà
busqueu el nom
del nostre màster
estudis culturals
en llengua anglesa
textos i contextos
i a partir d'aquí
seguiu els vincles
Elisa Rassel
Pere Gallar
torneu com vulgueu
no n'orinava dió mateix
i tant home
això ho hem de tractar
més en profunditat
fins una altra
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies