Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Comencem per la Comissió, dos temes que són d'actualitat perquè avui s'han generat notícies justament de les dues institucions de la Unió Europea, de la Comissió i del Consell Europeu.
Per exemple, la notícia de la Comissió Europea és que ja s'ha fet el nomenament definitiu dels seus membres, això va ser dilluns, aquest dilluns passat, no?
Sí, efectivament. El Consell Europeu va fer el nomenament formal de tots els membres de la Comissió Europea i hem parlat altres vegades de tot aquest procediment, que és un procediment llarg, ha durat dos mesos i mig.
Dos mesos i mig per nomenar el que ha estat el president i els comissaris, els membres de la Comissió Europea.
Un procediment que, a més a més, ha estat ple d'entrebancs polítics i també jurídics, no?
Perquè el procediment que estableix el tractat és un procediment en què participen els estats membres, participa també el Consell Europeu i participa el Parlament Europeu.
I, per tant, doncs han estat dos mesos i mig discutint fins que al final ja tenim Comissió Europea.
Molt bé. Què és això que hem estat parlant aquests dies al fons que revisaven els currículums, feien exàmens...
Efectivament, el Parlament Europeu, diguem-ne, ha d'aprovar a tots els membres de la Comissió.
I com ho fa? Doncs primer envia un qüestionari als membres de la Comissió en què se'ls pregunta sobre què saben de la Unió Europea, quins són els seus projectes, etc.
També presenten la seva declaració d'interessos econòmics i després passen l'examen, que són unes audiències públiques davant de la Comissió especialitzada al Parlament Europeu en què se li fan preguntes als candidats.
Pensa que, per exemple, ara el Parlament Europeu acaba de publicar un petit escrit en el que fa una mica de resum de com ha anat tot aquest procés internament
i diuen que han tingut 27 candidats, quan en principi havien de ser 26, però hi va haver una candidata que es va retirar i es va haver de presentar un nou candidat.
Aquest mandat és de 5 anys i han hagut 81 hores d'audiències, és a dir, han estat examinats durant 81 hores tots els comissaris
i se'ls han formulat aproximadament 1.750 preguntes als comissaris.
Per tant, han hagut de respondre a moltes coses dels parlamentaris europeus.
També ha tingut bastant de ressò, això. De fet, s'han acreditat 165 televisions i 22 agències de notícies
davant del Parlament Europeu per fer un seguiment de tot aquest procés, un procés que ja ha arribat a la seva fi i ara ja la Comissió ha de començar a treballar.
Quins representants tenim espanyols?
De fet, hi ha un comissari espanyol, que és el comissari de comerç, i és el que fins ara era el comissari d'economia de la Comissió Europea.
L'Almúnia.
L'Almúnia, sí, sí.
Efectivament.
Sí, que recordo que també vam dir que podeu trobar totes les seves dades, tot el seu currículum també a la web de l'UE.
Sí, sí, és molt transparent i podem saber qui són tots els comissaris, on han treballat abans, quins són els seus interessos econòmics,
tot això ho podem saber qualsevol ciutadà de la Unió Europea.
Sí, al final, algun comissari no surt bé, dóna lloc a algun escàndol.
Això és culpa del Parlament, del Consell Europeu, això és culpa de tothom que va fer l'examen que no van examinar bé, que no van avaluar bé.
És culpa de tots una mica, de fet és un procediment complex en el que tothom té una part de responsabilitat en el nomenament,
però sobretot és culpa del que no ha complert amb les seus obligacions, que és el propi comissari.
Cinc anys per davant durarà el mandat d'aquesta comissió, després tornaran a començar els tràmits de nou?
Efectivament, després es tornaran a escollir una nova comissió europea.
De fet, serà una mica menys de cinc anys, perquè aquesta nova comissió s'hauria d'haver anomenat a finals del mes d'octubre,
però la cosa ha anat més lenta del que es pensava, perquè a l'entremig hi ha hagut l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa,
que hem modificat algunes coses, a més a més hi va haver aquella renúncia d'aquella comissària,
perquè en un moment determinat se la va apretar molt en l'audiència i al final va decidir renunciar
quan no estava gaire clar si tindria el recolzament del Parlament Europeu
i es va haver de tornar a fer un examen a una nova proposta de comissària, que era la senyora Cristalina,
que aquesta sí que no tindria tants problemes segurament, només pel nom, per tenir finalment l'aprovació del Parlament Europeu.
M'estàs dient que porten uns 3-4 mesos de retard, no?
Quasi 3 mesos, bueno, de retard sí, perquè el procediment només per aquests 26 comissaris
ha estat un procediment que ha durat dos mesos i mig, més el d'abans, la que era la designació del president de la Comissió Europea.
Han tardat massa.
I encara que no entrem profundament, perquè no és el tema que havíem triat per avui,
però al fons com es veuen els fruits d'aquest treball o per on comencen a treballar?
Quina és la dinàmica de treball normalment que du a terme la Comissió Europea?
La Comissió Europea essencialment té, diguem-ne, dues grans responsabilitats.
Una és elaborar les propostes de normes.
Per tant, el que hem d'analitzar és quines són les coses pendents a Europa
i començar a treballar en l'elaboració de les propostes de normes que després s'aprovaran.
I això és una feina feixuga.
Algunes d'aquestes propostes de normes és allò que nosaltres, com a ciutadans, podem proposar, eh?
Efectivament. Ara també amb el Tractat de Lisboa s'ha previst la possibilitat
que els ciutadans, si reuneixen un milió de signatures,
puguin demanar a la Unió Europea que presenti una proposta de normes sobre un tema concret.
Per tant, seria la Comissió Europea el pas, l'interlocutor, no?
Efectivament.
Qui agafa les propostes i diu, vinga, va, que ens hi posem amb això.
Efectivament. És la Comissió Europea la que ha de decidir si fa cas o no d'aquesta petició dels ciutadans.
Era una de les responsabilitats, deies?
Sí, i l'altra és gestionar l'aplicació de les normes europees.
És la que s'encarrega de vetllar perquè els estats facin el que han de fer
i en el cas que considerin que no estan complint amb les seves obligacions europees,
en alguns casos la Comissió Europea pot imposar multes directament econòmiques a sobre dels estats
o a vegades també a sobre de les pròpies operadors econòmics
i, d'una altra banda, si creu que un estat està incomplint,
pot també plantejar un recurs davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
perquè aquest declari un incompliment d'un estat.
Això no ho feia el Parlament?
No es vas comentar l'altre dia que ho feia el Parlament en plan de vigilar,
que jo et deia que són uns espies?
El Parlament el que fa és un control polític, essencialment.
El que fa és preguntar i intentar esbrinar què fan els estats,
què fa el Consell, què fa la Comissió.
I després el Parlament Europeu, en alguns suportges,
també pot plantejar recursos davant del Tribunal de Justícia,
que és qui té sempre l'última paraula a l'hora de condemnar els estats
per incompliment del dret comunitari.
Molt bé.
L'elaboració d'aquestes normatives, per exemple,
tot el treball de la Comissió Europea s'articula a través de grups de treball,
com deies tu, per especialitats o per projectes?
Efectivament, hi ha diverses direccions generals de la Comissió Europea
que estan especialitzades en temes i són les que preparen els dossiers normatius.
Molt de paper, eh?
Veig jo que ho volets sobre la taula.
Molt de paper, efectivament.
A partir d'ara que s'hi posen.
Tenen molta feina, són 5 anys de feina feixuga,
però ja són molts anys d'història del procés de construcció europea
i, per tant, han de continuar amb aquesta feina,
que és una feina pel bé comú.
Això era la Comissió Europea.
Ja tenim comissaris nomenats des del dilluns,
des del dia 9 de febrer i durant 5 anys.
Ara passem a un altre dels organismes
que formen part d'aquest engranatge,
que és la Unió Europea.
El Consell Europeu avui s'estan reunint.
Efectivament.
Però em dius que és una reunió informal.
Què vols dir, això?
És una reunió informal.
Doncs que el president del Consell Europeu,
Van Rampoi,
ha decidit convocar a tots els caps d'estat i de govern
amb una sessió informal,
és a dir, no una sessió en la que es prendran decisions
exercint els poders que atribueix aquesta institució
al Tractat de la Unió Europea,
sinó simplement per discutir alguns temes
que considero que són de molta actualitat.
i d'una manera no tan formal
com a les reunions clàssiques del Consell Europeu.
I aquesta reunió s'ha produït aquest matí,
ha començat aproximadament a les 10 del matí
i, de fet, ja ha finalitzat i ja s'ha presentat,
ja tenim en aquests moments,
accessible a la web del Consell Europeu,
la declaració dels caps d'estat i de govern
respecte a les conclusions a les que s'han arribat avui.
Per tant, no és una reunió vinculant, en aquest sentit,
però, en fi, sí que s'han arribat a uns...
a uns punts d'acord que consten.
Clar, pensa que el Consell Europeu és una institució
que, entre altres coses, s'encarrega d'establir
les grans orientacions polítiques
del que ha de ser l'agenda de la Unió Europea.
I ara el que s'ha fet, de manera informal,
és tractar tres temes per veure si la Unió Europea
pot començar a treballar més intensament
per solucionar algunes qüestions.
I els tres temes que hi havia avui sobre la taula
eren crisi econòmica,
i, de fet, ja sabem que en aquests moments
estem en una situació molt delicada.
Alguns països membres de la Unió Europea
estan en una situació molt, molt delicada.
Per exemple, Grècia, amb un deute públic altíssim
i amb una economia en una situació molt delicada.
És potser el país que més, no? Grècia.
En aquests moments, sí.
I, de fet, el que està analitzant la Unió Europea
és a veure si es podia ajudar d'alguna manera
els grecs per sortir d'aquesta situació
i també per sentir els grecs respecte als plans
que tenen per solucionar aquesta situació.
El segon tema que hi havia...
Aquest tema l'han tractat durant tot el matí
i fins i tot durant el dinar.
Que el dinar, en la carta que va enviar
el president del Consell als caps d'estat i govern,
els va dir que durant el dinar
volia tractar també aquest tema de manera informal,
a la taula, sense la pressió d'estar només treballant.
I ja a la tarda han tractat dos temes més,
que és la situació a Haití
i veure de quina manera es poden desbloquejar
fons de la Unió Europea i dels Estats membres
per ajudar a Haití a sortir d'aquesta situació
de crisi humanitària
i també a veure què s'ha de fer en el futur
respecte a la lluita del canvi climàtic.
Ara fa poc va acabar la cimera de Copenhague
i ara arriba el moment de plantejar noves estratègies
de la Unió Europea per lluitar contra el canvi climàtic.
De tot plegat, d'aquesta reunió del Consell Europeu,
però els tres temes estaven sobre la taula,
però tenim ja conclusions, tenim línies d'actuació definides o no?
Era tan informal que...
No, ells han fet ara ja una declaració
i en aquesta declaració es recullen ja algunes de les conclusions.
El que passa és que són conclusions de tipus polític,
i ara falta que això tingui una concreció amb accions concretes
i amb normes que haurà d'aprovar la Unió Europea
seguint els procediments legislatius ordinaris.
Però això era una reunió informal,
perquè intentaven desencallar des del punt de vista polític
algunes qüestions per després començar a aplicar
tots aquells procediments interns que permeten a la Unió Europea
actuar en aquests camps.
Explica'ns una miqueta més en profunditat
què és el Consell Europeu, quins membres el formen
i en fi, per què serveix?
Doncs mira, el Consell Europeu és una institució de la Unió Europea
que està formada pels caps d'estat i de govern dels estats membres.
No té més, això és fàcil, no necessites examen,
ja l'has passat prèviament a la casa.
Aquest ja està fet.
I, de fet, també participen en les reunions
el president de la Comissió Europea
i el president del propi Consell Europeu.
I també existeix el representant de la Unió Europea
per a afers d'exteriors i política de seguretat.
Aquests són els assistents a la reunió del Consell Europeu.
I què fa el Consell Europeu?
Doncs el Consell Europeu essencialment és el que estableix
les grans orientacions polítiques de l'agenda de la Unió Europea,
de l'agenda política.
Per entendre'n, seria com qui marca la filosofia, el camí a seguir?
Efectivament.
De fet, en l'article 15 del Tractat de la Unió Europea
es diu que aquesta institució el que haurà de fer
és donar els impulsos necessaris
pel desenvolupament de la Unió Europea
i definir les orientacions i prioritats polítiques generals de la Unió.
És a dir, és com qui marca el rom de cap a on ha d'anar aquesta Unió Europea.
Després, ja això es concretarà amb actes de la Unió Europea
que adopten altres institucions de la Unió Europea
seguint els procediments plastar-vers.
Però ells marquen les grans línies polítiques.
Amb quina freqüència es reuneixen?
El Tractat estableix que es reuneix, com a mínim, dos cops cada semestre.
És a dir, dos cops al semestre,
però això no impedeix que es pugui reunir més vegades.
De fet, no és la institució que més es reuneix,
perquè com que té aquesta funció política
de marcar les grans línies d'actuació,
després qui ha de treballar intensament és la Comissió i el Consell.
I per tant, el Consell, per exemple, sí que es reuneix pràcticament cada setmana,
perquè fa molta feina i la Comissió té una feina continuada,
del dia a dia, del dia a dia.
I aquests no, només dos cops cada semestre, com a mínim.
Estem parlant de membres del Consell Europeu,
doncs, això, càrrecs polítics?
Sí, sí, són els caps d'estat i de govern.
En el nostre cas, doncs, el Zapatero ha anat en representació d'Espanya,
i en altres països que han anat al cap d'estat,
i altres països que van tots dos,
el cap d'estat i el cap de govern.
En el cas de les monarquies parlamentàries,
normalment, no hi va el rei.
No hi va, el rei, aquestes coses, no li toca.
Ni aquí ni enlloc.
No, ni enlloc.
No trobaràs una reunió del Consell Europeu...
En el que hi hagi un rei.
En el que hi hagi un rei, no.
Els temes, també, que es marquen, es decideixen,
tenen un caire polític, però, bueno, pel que dius tu,
fins a cert punt, perquè estem parlant de temes
que van més enllà de la política estrictament,
medi ambient, ajut econòmic,
la catàstrofe parlamentària,
tema econòmic directament, no?, la crisi.
Vull dir que s'han tractat mai temes estrictament polítics
que poguessin, fins i tot, crear una confrontació d'ideologies.
A veure...
Hi ha hagut mai algun problema de no posar-se d'acord,
fins i tot amb aquest marc tan general?
Normalment, les discussions ideològiques
no es porten a terme al Consell Europeu, no?,
sinó que són altres institucions on hi ha aquest tipus de debats,
com el Parlament Europeu.
N'hi ha, sí?
Sí, al Parlament Europeu, les votacions estan molt marcades
pel que s'estableixen pels grups parlamentaris, no?,
i aquí sí que, diguem-ne, hi ha una confrontació ideològica.
I el Consell de la Unió Europea, doncs, home,
estan representats els governs,
i els governs cadascú representa una majoria del seu país,
una majoria política,
i aquí a vegades també hi ha una certa confrontació.
Però en el Consell Europeu
és més una discussió sobre el futur de la Unió Europea,
i, per tant, la idea d'Europa, cap a on ha d'anar,
què és el que ha de fer, etc.
Per tant, el color polític no pesa tant.
No, perquè allà el que interessa és,
ets molt europeïsta, poc europeïsta,
creus en el projecte,
com creus que ha de ser el projecte, no?
Després ja la concreció de moltes coses es tracta.
El Consell Europeu, de fet,
va sorgir als anys 70
per desencallar les primeres grans crisis
que es van crear, que es van provocar a Europa, no?
És a dir, crisis relacionades amb
si s'havia d'aplicar o no
la majoria qualificada en determinats tipus de decisions,
què implicava el mercat interior...
Totes aquestes qüestions
que estaven molt vigents a l'any 70
doncs van provocar unes crisis internes
de bloqueig pràcticament de les comunitats europees
de l'època
i ens van portar a que els estats decidissin
que els jefes, els caps d'estat i de govern,
es reunissin per intentar desencallar això.
I des de llavors, doncs, que continuen?
Efectivament, van començar de manera molt informal.
Ningú havia previst que es reunissin
els caps d'estat i de govern
i a poc a poc s'ha anat afiançant
fins al punt que avui en dia
ja és una institució de la Unió Europea
amb una regulació en els tractats
clarament definida, amb unes funcions
també clarament definides.
Que hi ha algun país que, clar,
pel seu representant, doncs,
faci trontollar una miqueta el consens
del Consell Europeu, la més rara, no?
L'ovella negra, per entendre'ns.
A veure, el que succeeix és que
depèn de qui mani en cadascun dels països,
a vegades ens troben amb líders
més europeistes i a vegades amb menys.
I, per tant, en determinants moments històrics
hi ha hagut alguns caps d'estat,
alguns caps de govern que han bloquejat
decisions en el si del Consell Europeu.
Pensa que, a més, el Consell Europeu,
com a regla general, no vota
les decisions que adopten,
sinó que les decisions s'adopten per consens.
Què vol dir per consens?
Que si no hi ha un estat
que digui expressament
que no li agrada aquella decisió,
aquella decisió ja s'adopta.
Per tant, només que hi hagi un que digui
sí, però jo crec que això
hauria de ser d'una altra manera,
llavors ja no hi ha decisió.
De tal manera que sempre es busca
el punt intermig, no?
I si hi ha algun país, doncs,
és que no hi creu en el projecte
o que hi ha determinades coses
que realment creu que són inacceptables,
doncs bloqueja l'adopció de la decisió.
O que el projecte sigui bo per Europa
però no sigui bo pel país que representa.
Esclar, efectivament.
Això deu passar molt sovint.
De fet, últimament,
hi ha hagut alguns líders
que no són clarament poc europeïstes,
perquè en el seu país
ha guanyat una opció política,
que ara, doncs, que no hi creuen
en el projecte de construcció europea.
Per exemple,
darrerament va succeir això
en el cas de la República Txeca, no?
Que va coincidir la seva presidència semestral
amb un president
que no hi creia,
en la Unió Europea.
Va ser sonada, aquella presidència de torn, no?
Va ser una presidència molt delicada,
perquè a més, fins i tot,
va passar que quasi al final d'aquell semestre
hi va haver una crisi de govern
i la República Txeca es va quedar sense govern.
O sigui que no va ser una presidència plàcida.
Doncs això és el Consell Europeu.
Em sembla que més o menys
ja hem fet la radiografia.
Això és el Consell Europeu.
És a dir, l'òrgan que s'encarrega
de marcar les grans línies
d'acció futura de la Unió Europea.
I que es transforma en la cimera,
aquestes grans cimeres de líders polítics,
de representants de països,
a nivell europeu.
Efectivament.
És allà quan es reuneixen
els que realment manen
a cadascun dels estats membres.
Això ha passat aquest matí, que ho sapigueu,
i durant l'hora de dinar
ja n'ha estat parlant de la crisi econòmica.
Efectivament.
A veure si alguna cosa es pot arreglar.
Al fons, acabem amb una dada,
amb una xifra com sempre.
Ho he uns posat molt fàcil.
La xifra és 112.
Sí, ho he posat molt fàcil,
però era com una mena de prova
per veure en quin grup et trobaves,
si sabies identificar el 112 amb alguna cosa.
perquè, de fet,
se li ha fet aquesta pregunta
als ciutadans europeus
de si saben què vol dir 112
i només en el cas d'Espanya
un 23% de la població
ha sàpigut dir
que era el número 112
i tu et trobaries dins d'aquest 23%.
Però això està bé que no ho sàpigues.
El 112 és el número d'emergències.
Efectivament.
24 hores del dia,
el que convingui, 112.
Efectivament.
Està bé que no ho sàpiguen
perquè això vol dir que no l'ha necessitat.
Això és bona senyor.
El problema és el dia que el necessitin, no?
Però què té a veure el 112 amb Europa?
Doncs té molt a veure amb Europa
perquè, de fet,
el número 712
és el número d'emergències
únic per a tota la Unió Europea.
És a dir,
jo estic a França
i marco 112?
Amb el teu mòbil
i automàticament
et contesta el servei d'emergències francès.
I això és conseqüència
d'una decisió
de la Unió Europea.
La Unió Europea ja fa molts anys,
als anys 90,
va adoptar aquest número
com a número comú d'emergències
i després hi ha hagut
una sèrie de normes comunitàries
que, diguem-ne,
han anat perfilant
com s'havia d'utilitzar aquest número,
quins drets tenien els ciutadans
a l'hora d'utilitzar aquest número
i ara, en aquests moments,
ja és un número
que és un número d'emergències únic
per a tota la Unió Europea.
El problema
és que encara no és molt conegut, no?
De fet,
la Unió Europea
ha encarregat un estudi
sobre si és un número
molt conegut o no
i els resultats
no són, diguem-ne,
molt...
Ho tens per països.
Ho tinc...
Bé,
tenim un resum
del que són pels països.
La resposta és
que només el 25%
dels ciutadans
de la Unió Europea
saben
quin és el número
d'emergències
que hi ha a Europa, no?
I, per tant,
identifiquen això
amb el 112.
Per tant,
el 75%
no tenen ni idea
i això que,
aquest número,
com et deia,
fa ja 20 anys
que existeix, no?
Hi ha alguns països
on està bastant arrelat,
a la República Txeca,
a Luxemburg,
a Polònia, Eslovàquia
i a Finlàndia
on més del 50%
de la població
identifiquen aquest número
amb un número
d'emergències
però després,
per exemple,
a Itàlia, Grècia
i al Regne Unit
només un 10%
de la població
saben que el 112
és el número
d'emergències europeu
i aquest número
quan et truques
és un número gratuït
i, per tant,
el trànsit
truques des d'un mòbil
com des d'un fixe
és gratuït
i amb el teu mòbil
també és a l'estranger
i truques el 712
i també és gratuït.
I això és curiós
perquè, clar,
no és només
adoptar el mateix número
que està molt ben pensat
sinó que el servei
sigui més o menys homogènic
que hi hagi servei
a les 24 hores del dia
que sigui gratuït
per a tothom
que tinguis algú al darrere
que et respongui
a qualsevol país.
Fins i tot
han fet unes enquestes
de quan es tarden
en contestar
aquestes trucades
i en el cas d'Espanya
el 92%
de les trucades
s'han contestat
en menys de 6 segons.
Això és molt ràpid, eh?
Això és molt ràpid
i pensa una cosa
que la central del 112
a Catalunya
de banda, la canonja.
Sí, és que ho tenim,
ho tenim molt bé.
Ja ho sabeu,
el número d'emergències
està directament relacionat
amb la Unió Europea.
Al fons, no tenim més temps.
Moltíssimes gràcies
i fins la setmana que ve.
Molt bona tarda.