Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Grècia!
Fins demà!
Fins demà!
анов!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demanen prèstecs a bancs internacionals.
O a la Xina.
O a la Xina, que convingui.
Tu demanes un prèstec i te'l dona.
L'estat és com un particular, com una empresa,
també demana prèstecs per poder funcionar.
Llavors, els prèstecs que té Grècia concedits
ara vencen uns quants, uns quants bastant.
Qui els ha donat, però...
Bancs internacionals i sobretot bancs internacionals.
Llavors, ara vencen i llavors els ha de pagar
o, si no, ha de demanar un nou prèstec per pagar aquest prèstec.
Llavors, el que passa és que Grècia ara no té diners,
per pagar el prèstec, això ho fa tots els estats.
Estats no tenen diners per pagar el prèstec.
El que fan és renovar el prèstec de nou.
Però aquesta renovació, com que Grècia es troba immersa
en una crisi econòmica, el tipus d'interès que li demana
és altíssim al banc.
Com ens passaria els particulars.
Efectivament, és a dir, si tu no ets un client molt fiable,
tu dius, si tu vols diners meus, com que jo corro un risc
perquè no sé mai si em podràs tornar, et pujo el tipus d'interès.
En canvi, si ets un client fiable,
et puc donar els diners amb un interès més baix.
Llavors, clar, Grècia diu, jo no puc pagar un prèstec
amb un tipus d'interès tan alt,
i el que jo demano a la Unió Europea,
als països membres de la Unió Europea, és que m'ajudin,
i que ells mateixos en facin els prèstecs
amb un tipus d'interès més baix,
amb el tipus d'interès que pagarien ells per demanar un prèstec.
Clar, que hi havia diverses fórmules.
Suposo que una altra fórmula hagués sigut
que la Unió Europea fes d'avalador.
Clar, que justament...
T'has llegit alguna cosa sobre el tema?
No, és lògic, pur.
Doncs, justament, justament és això.
De fet, hi havia dues fórmules.
Una era prèstecs de país a país,
o l'altra és que hi haguessin avals públics
dels països membres que diguessin,
si Grècia no et paga, jo respondré per Grècia.
El que passa és que això, de fet,
no li anava de tot bé a Grècia,
perquè Grècia, un dels problemes que té
és que la seva economia, com que no és molt poderosa,
i, de fet, no és poderosa,
doncs, el que passa...
Val, o sigui, no és gens poderosa.
És la primera menys poderosa, si has dit...
Sí, és que mentre ho estava pensant,
pensava que, de fet, és així,
no hi ha cap mena de dubte en aquests moments, no?
És a dir, té molts problemes,
doncs, rep atacs contínues
dels que estan especulant, no?, econòmicament,
i, per tant, la seva borsa, doncs,
li costa vendre els productes
i llavors, com a les accions, no?,
a la borsa grega, llavors això fa que caigui la borsa,
tot està...
Tothom se n'aprofita.
Clar, llavors, uns avals públics
no suposaria una bona notícia per Grècia,
perquè hauria de pagar un tipus d'interès molt alt,
i, per tant, la seva economia,
que ja està tocada amb un tipus d'interès més alt,
que ha de tornar amb més diners
dels que s'hauria d'adornar,
doncs, encara enfeblaria més a l'economia grega.
Però aquí el que passarà és que
diferents països de la Unió Europea
faran préstecs a Grècia,
serà la Unió Europea com a conjunt?
No.
No, països.
Són països.
Els que vulguin.
No, el que s'està intentant,
que aquí és on està el problema gros,
és que siguin tots els països, no?,
en base, més o menys,
a la seva capacitat econòmica.
Un percentatge...
Llavors, qui és el que li tocaria pagar més?
A Alemanya.
Que li tocaria, no pagar,
donar-li més diners a Grècia,
que seria un 20 i escaig per cent
del total dels diners que necessita Grècia.
I Alemanya està dient
que ells no volen prestar diner a Grècia
perquè aquí el que passa és que
els grecs no han fet els deures
i ells han exigit molt als seus ciutadans
en impostos, etcètera,
i que no pot ser que ara,
amb els impostos dels alemanys,
es paguin aquells diners
que han deixat de recaptar els grecs
perquè els impostos a Grècia
eren molt baixos.
I els alemanys són els únics
que han dit això
o ells han sigut els primers
i hi ha altres països
que també ho pensen això?
Ells són els primers
i també estan darrere seu,
és a dir, els recolzen els holandesos.
En canvi, França i Espanya
són dels països que estan dient
que entre tots hem d'ajudar a Grècia
i per tant hem de donar.
Fins i tot,
Roger Zapateri ha dit
que ells estarien disposats
a donar el 9% dels diners
que necessiten.
Vinga!
De fet, aquí hi ha una cosa curiosa.
Hi ha una interpretació
que han fet alguns mitjans de comunicació
respecte a aquest oferiment d'Espanya
perquè quan s'estava discutint això
a la darrera cimera
de líders europeus,
l'Àngela Merkel
li va dir a Roger Zapatero
perquè Roger Zapatero insistia
que hem d'ajudar a Grècia,
hem d'ajudar a Grècia,
li va dir
tu calla
perquè quan tinguis capacitat
per ajudar,
és a dir,
si tu has d'ajudar,
llavors,
vale,
però si no has de posar diners,
que la teva situació econòmica
no està tan bona,
doncs llavors
no ens obligues
als altres a posar diners.
Llavors,
jo suposo que
el que ha fet
la interpretació dels diaris
és de dir
el que fa Roger Zapatero
és fer aquesta oferta
perquè no li tornin a retreure
que ell no està disposat
a ajudar a Grècia,
perquè ell ja ha dit
en aquests moments
fins on està disposat
a ajudar a Grècia,
que és aportant el 9%,
que és més o menys
el pes de l'economia espanyola
dins de la Unió Europea,
en diners a Grècia.
No, no, no ho entenc,
la relació amb l'Àngela Merkel.
L'Àngela Merkel va dir
si tu no ens obliguis,
no ens diguis
que hem d'ajudar a Grècia
si tu no et compromets
a ajudar també a Grècia.
I per això
ella ha tret la xifra,
ha tret el 9%.
Nosaltres estem disposats
a ajudar al 9%
i el 9% és justament
el pes que té Espanya
dins de l'economia
de la Unió Europea.
Molt bé.
Com s'acabarà això?
Com s'ha de decidir?
Perquè clar,
quines opcions hi ha?
O participa tothom
i presta tothom
o no es fa res
o presta qui vulgui al final?
No, jo crec que aquí
hi ha la possibilitat
que o presta tothom
i llavors el que es farà
és un acord
entre tots els estats membres
i la Comissió Europea
serà l'encarregada
de coordinar aquests ajuts
i vetllar perquè Grècia
compleixi amb els compromisos
de tornar els diners, etcètera
i de tenir una economia
més sanejada
o l'altra possibilitat
que és la que ha amenaçat Grècia
és molt bé,
tu no em vols donar els diners
doncs me'n vaig al Fons Monetari Internacional
i m'has d'aix
i llavors jo faré cas
de les directrius econòmiques
que em marqui
el Fons Monetari Internacional
i no de les directrius econòmiques
que em marqui la Unió Europea.
Ui!
Lleig.
Lleig.
Lleig.
Problema a la vista.
Problema a la vista.
És a dir,
com que diu
els europeus només m'exigiu
però no m'ajudeu
doncs ara me'n vaig a demanar ajuda fora
i no us faré cas a vosaltres
A Grècia se l'ha ajudat
com s'ha ajudat a altres regions, no?
Clar, és a dir,
Grècia
dins del que és la política regional
que és aquesta dada que preguntàvem
també rep diners.
També rep diners.
El que passa és que Grècia
no ha fet els deures.
Grècia ha fet moltes coses malament.
Això no vol dir que no hi hagi estats
que tampoc no hagin fet les coses malament
que també n'hi ha.
Caldria veure quina repercussió
preveuen que tindria
una crisi
o la crisi forta a Grècia
en la resta de la Unió Europea
perquè si, clar,
si fos una peça capdalt
perquè es mogués tot l'altre
si pogués contaminar els altres
suposo que els altres
s'afanyarien a curar-la.
De fet, contamina.
Contamina, sí.
Perquè pensa que Grècia
té la mateixa moneda
que la majoria dels Estats membres
que és l'euro.
Llavors, com que l'economia grega
s'ha enfeblit
doncs llavors
l'euro també s'enfebleix
i de fet en els últims dies
el valor de l'euro
en relació al dòlar
ha baixat
i això enfebleix
a l'economia europea.
I tant afecta
que a un país
li vagi malament
tan esquitxa
a nivell monetari?
Clar, perquè en principi
els diners
el valor d'un diner
el representa
l'estat
que hi ha darrere
d'aquest diner
i si l'estat
no és poderós
no té força econòmicament
el seu diner
tampoc no val res.
Bé.
Déu-n'hi-do.
Llavors,
això és un problema
també per la Unió Europea
és la qüestió de saber
quina és la solució europea
que es troba amb això.
I, perdona,
potser m'ho has dit
i no ho he sentit.
quan s'ha de decidir?
O encara falta molt?
No, s'ha de decidir
entre avui i demà
o demà passat.
Va, la setmana que ve
no que és setmana santa
i no tenim secció
però l'altre
després de setmana santa
tornem a parlar, no?
Tindrem solució
i si no els diaris segur
i els telenotícies
segur que en parlaran.
Doncs ens hem allargat
una miqueta
la pregunta inicial
la dada del dia
era quina quantitat
de diners creieu
que rebrà l'estat espanyol
de la Unió Europea
en concepte
de política regional.
Estem parlant
d'una quantitat
que ha de cobrir
de l'any 2007
al 2013
i que és això
l'aportació
que fa la Unió Europea
per tal que
les regions
més desfavorides
doncs
puguin tirar endavant.
Efectivament
es puguin igualar
les regions més riques
de la Unió Europea.
Notícia de la setmana
aquesta és la notícia
de luxe.
Jo no ho sabia.
Dius que
l'empresa de productes
la marca de productes
de luxe
Louis Vuitton
es va carallar
contra Google?
Sí.
T'explico
és una carilla
complexa.
Expliquem què hi pinta
la Unió Europea
en tot això.
Clar, és a dir
ara veurem
tots els llaços.
Mira,
Louis Vuitton
és una marca
que com saps
segur que saps
fa productes de luxe.
Llavors
hi ha moltes imitacions
de Louis Vuitton
de fet
molta gent compra la imitació
perquè no arriba
però també per fardar una mica.
Llavors
les imitacions
quasi tenen tant de mercat
com la marca original.
El que ha passat
és que
Google
té un servei
de buscador
com sabeu.
Llavors tu poses
al buscador
Louis Vuitton
i et surt ordenat
en una columna
a l'esquerra
totes les cerques
totes les planes web
on surt la paraula
Louis Vuitton
però després
a la banda dreta
surten
com uns tags
com una publicitat
de Louis Vuitton
i llavors
això és un servei
relacionada
amb el que tu busques.
Efectivament
publicitat relacionada
amb el que tu busques.
Llavors això és un servei
que ofereix Google
que consisteix
en que tu tens una empresa
i tu dius
mira jo compro
la paraula
Louis Vuitton
llavors cada vegada
que surti
que algú posi
Louis Vuitton
a banda
de la cerca
que ha fet
automàticament
el motor de cerca
de Google
sortirà publicitat
de la meva empresa
a la columna
de la dreta.
Així es financia
Google
entre altres coses
clar.
Així es financia
Google efectivament.
Llavors què és el que succeix?
Doncs que quan
entraves la paraula
de Louis Vuitton
a la publicitat
de la dreta
et sortia
un munt d'empreses
que oferien
productes falsificats
de Louis Vuitton
i llavors
es podien anunciar
aquestes empreses
perquè s'hi ha productes
falsificats
aquí entrem
en un terreny
una mica delicat
perquè aquí
hi ha una normativa
europea
que s'anomena
de marques
que permet
a qualsevol empresa
que té una marca
registrada
actuar
contra aquelles
persones
o empreses
que utilitzen
frauduletament
aquesta marca
és a dir
que utilitzen
sense tenir permís
aquesta marca
llavors
això permet
que Louis Vuitton
pugui actuar
contra una empresa
que falsifica
productes
dient
vostè no pot fer això
té una responsabilitat
ja econòmicament
pels danys
que m'ha produït
Però potser
contra qui no pot
actuar
és contra Google
que és l'intermediari
Llavors
ells volien actuar
contra Google
perquè Google
era una mena
de mirall
que el que li estava fent
era molt de mal
a Louis Vuitton
perquè era
pràcticament
una manera
de donar publicitat
justament
als productes
que eren fraudulents
i llavors va dir
en lloc d'actuar
contra les 50.000
empreses
que tenen productes
falsificats
de Louis Vuitton
actua contra Google
i li dic
que vostè
no ha de permetre
que surti
publicitat
de productes
fraudulents
a la seva plana
aquesta és una demanda
que justament
Louis Vuitton
va posar contra Google
França
els tribunals francesos
que a més
aquí
Louis Vuitton
va ser molt intel·ligent
perquè de fet
això és una cosa
que passa a tot el món
però va fer a França
per què?
perquè és una marca francesa
i llavors
perquè va pensar
que els tribunals francesos
serien més sensibles
a defensar els interessos
d'una gran empresa francesa
que dona aquesta imatge
a nivell mundial
llavors el tribunal francès
quan es va veure
davant de la situació
d'aplicar
la normativa europea
sobre protecció
de marques
el que va fer
va ser preguntar-li
al tribunal de justícia
com havia d'aplicar
això
respecte a aquest cas concret
no es va voler mullar
el tribunal francès
tenia alguns dubtes
i li va fer una pregunta
al tribunal de justícia
de la Unió Europea
i li va dir
vostès
tenint en compte
aquesta situació
creu que nosaltres
hauríem de
dir-li a Google
que prohibeixi
aquesta publicitat
de productes fraudulents
i en segon lloc
vostè creu
que s'hauria de sancionar
a Google
per publicitar
això
que és el que ha dit
el tribunal de justícia
aquesta setmana
mateixa ha sortit
una sentència
i ha dit
el següent
ha dit
que en primer lloc
no es pot obligar
a Google
a retirar
la publicitat
d'aquestes
empreses
que utilitzen
fraudul·lectament
el nom
de Louis Vuitton
no es pot obligar
perquè la llei
només estableix
actuacions
de l'empresa
danyada
contra
l'empresa
que ha produït
el dany
és a dir
que utilitza
fraudulentament
això
i no contra
els mitjans
que s'utilitzen
és a dir
per exemple
si en un diari
o aquí a la ràdio
feu publicitat
d'un producte
fraudulent
no poden
demanar
a la ràdio
han de demanar
a l'empresa
que fa el producte
fraudulent
però no a la ràdio
per fer publicitat
d'un producte
que després resulta
que és una estafa
perquè potser
nosaltres
com Google
potser no ho saben
clar
l'únic que diu
el tribunal de justícia
és
i quina responsabilitat
té Google
llavors diu
Google
si es demostra
que sabia
que aquest producte
era fraudulent
hauria d'haver actuat
per evitar
que es publicités
el problema d'això
és que dius
home però
vols dir que Google
no ho sap
tu penses
segur que ho sap
perquè home
tu quan et veu una empresa
que tu ja veus
que no és Louis Vuitton
i que et diu
que t'anunciarà
productes de Louis Vuitton
com a mínim
has de sospitar
el que succeeix
en aquest cas
com qui ho ha de provar
això
és qui posa la demanda
és a dir
en aquest cas
Louis Vuitton
demostrar això
és molt complicat
perquè Google
sempre pot dir
no, no
nosaltres simplement
el que fem
és rebre la
la sol·licitud
i cobrar la publicitat
i el que no fem
és demanar
totes aquestes coses
perquè no és la nostra obligació
controlar
si estan venen
productes fraudulents
o no
i així s'ha acabat
la sentència
per tant
Louis Vuitton
en aquest cas
ha sortit perdent
contra el gegant Google
perquè
no depenia
dels tribunals francesos
sinó que
la normativa
pel que veig
depenia d'Europa
clar, era una normativa
de la Unió Europea
que havien d'aplicar
els tribunals francesos
però com que els tribunals francesos
tenien dubtes
sobre com aplicar
li van preguntar
al Tribunal de Justícia
com ho hem de fer
i ara el Tribunal de Justícia
ha dit
s'ha de fer així
i ara
la sentència definitiva
la dictarà
el Tribunal Francès
però seguint
el que ha establert
ara el Tribunal de Justícia
per tant
el Tribunal
la Unió Europea
té
té competències
sobre
sobre aquest tema
quin tipus de tema seria?
això
és el que s'anomena
és el dret de marques
i això seria
dins del que s'anomena
el dret de la competència
és a dir
és el dret que regula
el funcionament
de les empreses
en el mercat
per tant
aquesta sentència
l'haguéssim tingut igual
si la demanda
l'haguéssim posat
al Tribunal Espanyol
o en qualsevol altres
efectivament
el que passa és que
el Tribunal Espanyol
podia no preguntar-li
al Tribunal de Justícia
si ella ho veia clar
doncs podia agafar
i dictar la sentència
però en aquest cas
però en tot cas
ha hagut de dictar
la mateixa sentència?
això efectivament
perquè el dret
de la Unió Europea
s'ha d'interpretar
de manera uniforma
en tot el territori
i en el cas
que tinguis dubte
una gestió prejudicial
una pregunta
al Tribunal de Justícia
de la Unió Europea
preguntant-li
com hem de fer això
s'ha d'aplicar
de manera uniforma
per tant
per això
hi deu haver casos
en què no és així
si no s'aplica
de manera uniforma
es podria demanar
a l'Estat
on es trobi aquest tribunal
per incomplir
el dret de la Unió Europea
perquè a vegades
les lleis
no són tan fàcils
d'interpretar
no per mala fe
ni mala voluntat
sinó perquè dius
jo la puc interpretar
d'aquesta manera
i a l'altre país
la puc interpretar
el que passa és que
els tribunals
del Tribunal de Justícia
sobre com s'ha d'interpretar
una determinada norma
i per tant
en aquest cas
no poden dir
no és que jo ho interpreto
i si no
tu ho has d'interpretar
en el mateix sentit
que ho interpreta
el Tribunal de Justícia
i per tant
t'has de saber
quina és la jurisprudència
del Tribunal de Justícia
és molt important
importantíssima
i t'han d'anar
a les referències
que tinguis
del Tribunal de Justícia
de la Unió Europea
importantíssima
és molt molt important
de fet sobre aquest tema
avui parlàvem dinant
amb altres companys
de dret mercantil
que són els que saben
d'aquestes qüestions
i tots ells
coneixien aquesta sentència
d'aquesta setmana
és a dir
els propis experts
en dret mercantil
ja saben
que hi ha hagut
una sentència
sobre aquesta qüestió
del Tribunal de Justícia
i no fa ni una setmana
que ha sortit
per tant això
més enllà de com hagi acabat
la gràcia és que també
es senta precedent
perquè si això ha passat
amb Louis Vuitton
ara ja passarà
amb qualsevol altra
qualsevol marca
que vulgui denunciar Google
per aquesta qüestió
ja saps que et tens perdut
doncs així ha acabat
aquest contensiós
entre Louis Vuitton i Google
amb la mediació
o amb la competència
del Tribunal de Justícia
de la Unió Europea
i tanquem parlant
d'un tema
que afecta els joves
i que bé
és com la Unió Europea
es pot donar a conèixer
entre això
entre la població més jove
ho fan a través d'un projecte
que s'anomena
Primavera d'Europa 2010
sí
és un projecte
que jo trobo
que és molt interessant
que és un projecte
que es desenvolupa
des del 22 de març
fins al 30 de juny
d'aquest any
i que consisteix
en que
les diverses escoles
dels estats membres
escoles
alumnes de primària
i de secundària
doncs puguin participar
en un projecte
en el que es difon
determinats valors
de la Unió Europea
la Unió Europea
què és el que fa?
doncs ofereix
a les escoles
els instituts
que vulguin participar
materials
i suport
per treballar
aquests temes
powerpoints
ofereix també
la possibilitat
de participar
en concursos
amb premis
pels alumnes
ofereix la possibilitat
de cooperar
amb altres instituts
i escoles
d'altres països europeus
utilitzant
les tecnologies
de la informació
de la comunicació
també això els servirà
per desenvolupar
el coneixement
d'idiomes
etc.
i a més a més
dins d'aquest programa
hi ha una cosa
també que és molt interessant
que és que la Unió Europea
facilita la visita
de polítics
experts
artistes
que vulguin parlar
sobre aquests valors
que s'estan promocionant
a l'escola
i llavors hi ha
una llistat
de persones
que estan
disposades
a visitar
aquella escola
de manera gratuïta
per explicar
aquestes qüestions
l'escola
el que fa
és analitzar
quin és aquest llistat
i si hi ha alguna persona
que li interessa
doncs el pot convidar
i la Unió Europea
ajuda a venir
aquesta persona
a la teva escola
Quins són els valors
que vol transmetre
la Unió Europea?
Quins són els valors
de la Unió Europea?
Mira, de fet
valors tenim
hi ha molts
aquest any
han decidit
que el que farien
dedicarien
aquest projecte
a explicar
què és això
de la ciutadania
i els drets fonamentals
jo crec que és clau
és a dir
és clau explicar
que totes les persones
som iguals
que totes les persones
tenim uns drets
que aquests drets
ens han de garantir
les nostres relacions
amb l'Estat
i quan ens trobem
en situacions
com per exemple
ara
aquesta enquesta
que publicava avui
el període de Catalunya
sobre si els estrangers
tenen dret a viure aquí
o no tenen dret
si són positius
o negatius
jo crec que això
és un plantejament erroni
perquè tots són persones
i en tant que persones
tots tenim uns drets
que són inalienables
que són indiscutibles
amb independència
d'on hagis nascut
del teu sexe
de la teva condició social
etc.
jo crec que explicar això
a les escoles
ja d'haven petit
és una cosa molt positiva
perquè diferenciar
el lloc on has nascut
crec que és una mala política
perquè a més
és una política
que a nosaltres mateixos
ens van aplicar
fa molts anys
als nostres pares
quan van haver d'emmigrar
dins a vegades
del territori espanyol
o fins i tot
anar treballant a Suïssa
o a Alemanya
els espanyols
o els catalans
aquests no
perquè són d'un país
que tal
escolta
això ara
nosaltres no podem aplicar
el que a nosaltres
no es volien que ens apliquessin
fa anys
i això és el valor
és el valor
que transmetran
aquest any
parlarem de ciutadania
i de drets fonamentals
altres anys
hem parlat d'altres coses
innovació
diàleg intercultural
sobre el futur
de la Unió Europea
s'han parlat
de moltes coses
escolta
i ja sabem
tenim un llistat
de les escoles
que ens queden properes
que s'han apuntat
al projecte
o si algú ens està escoltant
i són a temps
encara d'apuntar-se
sí
encara són a temps
poden entrar
a la plana
de la Unió Europea
teclejar
dins del que és
la informació
la paraula
primavera d'Europa
i allà
s'hi portarà
directament
a la plana web
doncs
on hi ha
aquest projecte
mira
ahir
estaven mirant
a veure
quines escoles
i instituts
de les nostres comarques
s'havien apuntat
està publicat
això també
està publicat
hi ha el llistat
de totes les escoles
i de fet
hi ha
unes
dues
tres
quatre
cinc
cinc instituts
i escoles
de les nostres comarques
que s'han apuntat
hi ha el CEIP
la Mercè de Tortosa
el
a veure com es deia
el IES
Joan
Ginguan
de Riudoms
l'IES
de Torre d'en Barra
l'IES
de l'Arbós
i també
el Cor de Maria
de Valls
aquestes són
les escoles
i els instituts
que s'han
s'han apuntat
amb aquesta iniciativa
jo espero veure
moltes més escoles
de les nostres comarques
aprofitant aquesta oportunitat
que és la de
compartir valors
compartir experiències
amb altres instituts
i escoles
i doncs
participar en un projecte
que està tutelat
per pedagogs
i per mestres
de la Unió Europea
que ajuden
els mestres
i els professors
d'aquí
a explicar
aquesta realitat
portarà molta feina
això
no
ja està tot
preparat
i de fet
són coses
que estan ja
és com una mena
de menú
que s'ofereix
perquè els professors
puguin escollir
aquelles coses
que els puguin semblar
més interessant
i ells
simplement
el que fan
és aprofitar
aquests materials
i aquestes oportunitats
per exemple
aquestes visites
de la gent famosa
doncs
tu el que fas
és dir
mira
m'interessa
que vingui aquesta persona
llavors ell diuen
doncs mira
envia-li una carta
amb aquesta persona
dient
que
vosaltres voleu
que vingui
doncs
si aquesta persona
té disponibilitat
d'aquelles dates
visita't a la teva escola
i home
sempre que et vingui
algun famós
o alguna persona
a explicar coses
o especialistes
i tal
doncs està bé
i que la Unió Europea
padrin
aquest tipus d'iniciatives
jo crec que és molt molt positiu
Primavera d'Europa 2010
si teniu curiositats
si esteu pensant
que potser
la vostra escola
l'escola on porteu els nens
hi podria participar
doncs escolta
només cal que fer
una ullada
a la pàgina web
de la Unió Europea
Primavera d'Europa 2010
i allà trobareu
tots els indicatius
sí
aquest és un projecte
que finalitza el 30 de juny
i per tant
que encara estan a temps
d'apuntar-se
i que poden
diguem-ne
fins a final de curs
utilitzar els recursos
que posa la Unió Europea
al seu abast
doncs al fons
entremia amb les dades
quina quantitat
total de diners
rebrà l'estat espanyol
de la Unió Europea
en concepte
de política regional
per al desenvolupament
i recordem
que és una
una quantitat
de diners
vàlida
des de l'any 2007
fins al 2013
que la primera aportació
pel que
la primera
del 2000
del 2006
no
ja abans s'havien donat
de fet
la primera vegada
que van rebre diners
va ser
el període
1989-2006
ara
de fet
clar
una de les coses
que sempre s'ha dit
és que la Unió Europea
com que s'ha fet més gran
i han entrat
països més pobres
que Espanya
doncs rebrà més diners
Espanya ja no rebrà tant
de fet és cert
si on compara
la quantitat de diners
que va rebre
en el seu moment
amb els que rep actualment
és menys diners
perquè l'any
1989-2006
va rebre
98.000
milions
d'euros
ui
sona bastant
no?
sona bastant
sona bastant
quant rebran
ara en aquests moments?
doncs rebran menys
de fet
rebran
exactament
35.000
milions d'euros
és a dir
rebran
un terç
del que rebia
fa
bastants anys
però la situació
d'Espanya
és diferent
també
la d'ara
que la d'aquells moments
en aquells moments
Espanya
es troba
en una situació
econòmica
d'una riquesa
per sobre
de la mitjana
de l'Orió Europea
que això és una cosa
també que la gent
no sap
quan?
és a dir
ens trobem
a un 107%
de la mitjana
econòmica
de la Unió Europea
avui en dia
avui en dia
bueno clar
perquè
potser no ens ho pensem
però és que ara que ho dius clar
perquè tenim en compte
tots aquests països
de nova entrada
que potser estan més
que fan baixar la mitjana
fan baixar la mitjana
però és que a més a més
també ha augmentat
la riquesa
dins d'Espanya
com a conseqüència
de tots aquests ajuts
que ha donat la Unió Europea
és a dir
que també han donat
els seus fruits
35.000
de fet
és una quantitat
bastant semblant
a la que es va rebre
durant el període
2000-2006
vull dir que en aquest aspecte
no ho ha baixat
ha baixat
molt poquet
sí que va baixar
respecte a la primera vegada
que va rebre diners
però també la primera vegada
que va rebre diners
s'havien donat molts diners
que normalment
no es donen tants
tants diners
ara ja es dona menys
i a més
si ho comptem
des del punt de vista
de quin és el principal país
per sector
d'aquests ajuts
de política regional
durant l'any 2000-2006
el primer país
va ser Espanya
però és que
durant el període 2007-2013
el primer país
és Polònia
i el segon
és Espanya
és a dir
que Espanya
tot i que no és
el país més pobre
ni amb diferència
que és a dir
que tot i una mitjana
de desenvolupament
per sobre de la mitjana
de la Unió Europea
doncs resulta
que és el segon
país que rep
més ajuts
en matèria
de política regional
i com és
que encara
doncs
continuem sentint
veus
que diuen això
no
de no
bé
no deixem
que entri
més gent
perquè ens tocarà
menys diners
perquè
hi ha gent
que li agrada
diguem-ne
perquè hi ha gent
que no és conscient
que quan nosaltres
vam entrar
i vam anar a un conjunt
de països
que vam fer un esforç
notable
per donar-nos ajuts
i per tant
que es van esforçar
perquè arribéssim
a un nivell
de desenvolupament determinat
i ara ens oblidem
que nosaltres
som els que hem de fer
aquest esforç
perquè ens trobem
en una situació
molt millor
de la que es troben
en alguns països
que entren ara
i la mateixa manera
que alguns
es van esforçar
abans
ara ens toca
esforçar-nos a nosaltres
o sigui que no es pot culpar
la Unió Europea
de no esquitxar diners
a Espanya
35.000 milions d'euros
això val a dir
que és durant
tot aquest període
del 2007
al 2013
i llavors
un cop entren
aquests diners aquí
com es distribueixen
qui ho decideix
la distribució
perquè clar
després me trobo
els pagesos
manifestant-se
perquè els d'Itàlia
en subvenció
hi ha una sèrie
de projectes
llavors
hi ha una sèrie
de projectes
Marc
i llavors aquí
Espanya el que fa
és demanar
aquests ajuts
a la Unió Europea
en base als projectes
perquè fes una idea
del que es va fer
durant el període abans
amb aquests diners
es van fer
1.200 quilòmetres
de carreteres
i autopistes noves
a Espanya
només a Espanya
1.200 quilòmetres
pagats per la Unió Europea
es van fer
850 quilòmetres
de la via
d'alta velocitat
pagat també
amb diners
de la Unió Europea
van rebre
ajuts
per autoocupació
que s'anomena
i per activitats
d'economia social
377.000 persones
dins d'Espanya
es van renovar
més de 2.000 quilòmetres
de tubs
de conducció
d'aigua
i es van fer
més de 600 quilòmetres
de tubs
nous
per tant
com es pot veure
es va fer
molta cosa
va fer cosetes
sí
però a qui decideixen
que s'inverteixen
els diners
ja és el govern del país
sí
el govern del país
el que fa
és presentar aquest projecte
a la Unió Europea
i la Unió Europea
el financia
per tant
si els pagassos
ara es troben
que els retaren
la subvenció
no es queixen a Europa
no
aquests són els altres
els ajuts
per pagassos
són uns altres
si vols un altre dia
parlem dels ajuts
per pagassos
perquè entren els titulars
de les notícies
Alfons
moltíssimes gràcies
molt bona tarda
Fins demà