This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Ara sí, solventats tots els problemes
i quan passen tres minuts de dos quarts de set de la tarda,
connectem amb Pep Sunyer des del Moll de Costa
perquè ens expliqui, bé, o ens remeti les paraules
del capità, per exemple, del Pailabot Santa Eulàlia
o d'algun dels membres del programa de TV3 Talassa
que estan de 20è aniversari.
Pep Sunyer, bona tarda.
Hola, bona tarda, Núria.
Recordem que podeu visitar el balè, el Pailabot Santa Eulàlia.
Fins a les 8 del vespre, que no partirà cap a la zona de la Ràpida,
però podeu visitar aquí, davant mateix del Museu del Port.
Aquí, davant mateix, si aneu al Museu del Port,
està pràcticament davant, ja el veureu,
perquè es veu d'un relluny, té un pal que fa 28 metres,
vull dir que des del Serrallo ho veu,
ens ho comentava un veí del Serrallo.
Hem pogut parlar amb pràcticament, home, moltíssima gent,
són vuit tripulants, hem pogut parlar amb algun dels tripulants,
però no fa gaire estona també he pogut conversar
amb el capità de la vaixella, el Francisco Pacheco,
que és el capità, que recordem que estàvem fent la migdiada
perquè ells avui han tripulat de nit.
I també he pogut parlar amb el Jurapenton Trapat,
ell és un dels càmeres, un dels CNGs de l'equip del Talassa.
I amb tots dos, Núria, tenim aquesta conversa,
fa pocs minuts que l'escoltarem ara mateix.
I també podem parlar amb el Jurapenton Trapat,
ell és un dels integrants de l'equip del Talassa.
Jurapenton, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
D'entrada, la marabona, dues dècades, vint anys,
que ja t'ha estat dit, però vaja, vull dir que són molts reportatges, no?
Són molts reportatges i és molta gent que ens segueix,
que de fet són els que fan que el programa hagi durat tant de temps.
Em pensa que molts dels que han vingut avui aquí,
abans parlàvem amb ells, i han dit,
home, és que mirem el Talassa, és un programa que ens relaxa moltíssim.
Bé, és cert, és a dir, el programa ha durat vint anys
perquè portem vint anys explicant històries de la gent
i això, doncs, és una cosa que crida.
Què hi ha al darrere del programa?
És a dir, quantes persones sou, suposo que hi ha qui viatja,
qui està, doncs, a l'equip de realització?
A veure, som un equip petit, som un equip petit que viatja,
que fa que recerques el despatx, doncs, recerques contactes,
que persegueixes la història i que la fabriques
i que, en definitiva, trobes persones humanes al darrere,
gent relacionada amb la mar, que et va explicant coses,
és a dir, doncs, que són, en definitiva, els que fan vius al programa.
D'on traieu que estem estan guapos?
És a dir, com funciona aquest procés de recerca, de creació?
Home, ara, amb el temps que portem,
doncs, hi ha molta gent que ens coneix,
ens coneix, vaja, i després, doncs,
hi ha coses que van sortint, contactes que tens,
gent que coneixes, et passeges pels ports,
és a dir, és molt variat
la manera de recollir els temes.
Quins rodatges recordes?
Així que diguis, home,
suposo que m'ha de fer moltíssims, eh,
però, vaja, diguis, mira, un que fos, no sé,
molt complexa de realització, per exemple.
A veure, hem fet reportatges,
hem fet reportatges, no tira de denúncia,
però sí que fa reportatges complicats,
com tot el tema de la tonyina al Mediterrà,
és a dir, doncs, que és un tema conflictiu,
en aquests moments, què passa amb la tonyina,
s'esgota, no s'esgota.
Hem fet rodatges humans,
en el que al darrere hi havia gent,
doncs, que ara, malauradament,
ja no estan amb nosaltres,
i que hem estat una mica testimonis d'una època,
amb gent, doncs, que ha viscut una època,
una manera de fer, una manera de navegar,
que no hi són,
i el programa, doncs,
en aquests moments és una mena de testament,
doncs, d'aquesta gent.
jo ara sóc incapaç de dir-te, doncs,
a quin t'ha tocat el moll de l'os.
Hi ha hagut gent, doncs,
que alguns són vius,
altres que malauradament són morts,
que t'han tocat molt en dintre,
que els has viscut durant 3-4 dies intensament
amb aquesta persona,
i que te transmet un estil de viure,
i de conèixer, i d'estimar el mar,
que, doncs, ara, ja dic,
em sento incapaç de dir-te, doncs,
mirar tal o tal altre.
És a dir, els problemes que hem tocat van, doncs, això,
des d'un perfil molt humà,
d'algú tan senzill com algú que feia xarxes
o adobava xarxes de pesca,
com a coses ja molt més complicades,
més tocant a temes, doncs, d'ecologia,
de salvar la costa o de salvar alguna espècie.
Home, heu vist l'evolució també en aquests 20 anys
del món de la mar, no?,
del món del pescador, per exemple, no?,
un món, doncs, que cada cop,
cada cop ho tenen més magre, no?,
per tirar endavant.
Sí, és a dir, doncs, hem vist, doncs, això,
hem vist, doncs, la gent que pesca,
que cada vegada el tema és més complicat,
que no tenen peix,
que, per altra banda, també hi ha hagut
una sobreexplotació de molts caladors
i que, per tant, de fet, desapareix a la pesca.
Aquest conflicte, doncs, l'hem viscut,
l'hem seguit i altres coses també han millorat,
és a dir, no tot és negatiu ni de bon tros,
és a dir, la consciència de la societat
respecte al salvar, doncs, algunes espècies
o el de protegir la costa
o elements patrimonials de cultura del mar,
això també ho hem vist,
que ha evolucionat cap a positiu,
és a dir, no és una lectura negativa ni de bon tros.
Per cert, el vaixell de Somaró, el Pai Labot,
és tot un emblema, no?, del món de la mar.
Bé, això és una iniciativa del Museu Marítim de Barcelona
i és una iniciativa que cal aplaudir,
no és fàcil, no és fàcil rescatar de l'oblit,
doncs, un vaixell que estava condemnat a morir,
donar-li la mateixa aparença que tenia l'any 1919
quan va ser creat, doncs, a Torrevella
i mantenir-lo, perquè el difícil, és a dir,
al llarg d'aquests 20 anys hem vist també
iniciatives que han crescut amb molta il·lusió,
però que després ha costat moltíssim de mantenir
i han hagut embarcacions, doncs, que s'han rescatat,
que els ha costat molt perquè mantenir l'embarcació
és molt complicat i el Museu Marítim està apostant
per tenir, doncs, el vaixell aquest, doncs,
del Santa Eulàlia, tenir-lo navegant
i tenir-lo en funcionament.
Tindrem talassa per molts anys, no?
Això depèn de moltes coses, però bàsicament
depèn de l'audiència, que són els que ens han mantingut vius
durant 20 anys.
Aquest format de barreixar, ja acabem, eh?,
és veritat, de barreixar, doncs, temes molt locals,
a mi molt local, però també, doncs, a nivell mundial
i també, doncs, amb aquests rerefons d'ecologia,
aquest format, quan comença a quallar?
És a dir, des d'un començament era així, o tevas, o no?
O ha anat evolucionant?
De fet, des de Bon Començament hem anat darrere
de trobar històries de la gent.
És a dir, nosaltres expliquem què passa en un lloc
a través dels ulls de la gent que viu en el lloc.
I això ha sigut una línia que hem seguit
des de Bon Començament.
I continuarà?
Segur, és a dir, doncs, aquesta és la idea.
La idea és tan senzilla com gent,
de lo més humil, no estem buscant pas, doncs,
coses excepcionals, o al revés,
estem buscant coses excepcionals
perquè estem explicant el mar
des de la senzillesa d'algú que el viu cada dia
i el treballa.
Hola, Jurep Anton, moltes gràcies.
A vosaltres.
I també s'acompanya el capital Francisco Pacheco.
Què tal, bona tarda?
Bona tarda, què tal?
O no estem ara situats?
Perquè no estem al mig del bèixell que es tocava per tothom,
estem una mica més cap allà, no?
Estem a proa al castell, a dalt de la proa.
Un bèixell d'aquests de 1919,
si no recordo de la menta,
sí que ja farà cent anys,
és molt difícil de governar?
Bueno, té lo seu,
la maniobra de tal és bastant restringida,
no té elis a proa,
normalment té un tunelatge bastant alt
i per això és complicat.
És tot manual, no té res hidràulic,
però bueno, és l'experiència amb els anys del Pailabot
que fa que puguis navegar tranquil·lament amb ell.
Abans, Francisco,
el conduies,
no sé, el conduies no,
navegaves amb un vaixell de pesca, no?
Sí, jo abans estava dedicat a la pesca,
ja anava a la lluny.
Vaig arribar al Santa Eulàlia
per la crisi de la pesca,
fa ja quasi nou anys,
després de la restauració,
i bueno, ja aquí estic.
Tinc titulació de pont i màquina,
vaig arribar de maquinista
i l'any i mig ja era el primer oficial.
Em vaig involucrar molt
perquè aquest vaixell no t'ho has de fer sentir com una feina,
l'has de sentir a dins.
I això fa que aprenguis molt,
cada dia aprens alguna cosa del Santa Eulàlia,
s'ha de mirar que no hi ha vaixells que existeixin com aquest,
ja no queden.
Tu ara que tu mires en perspectiva,
com veus el món de la pesca?
Perquè mira, estem a un port que abans,
aquí per exemple,
s'ha quedat moltíssima gamba i molt bona,
i ara cada cop n'hi ha menys,
els pescadors no es cada cop han de diversificar més,
no trobem a d'obra,
el tema del preu d'ho gasó,
és a dir, que és un panorama,
un futur complicat, no?
Bastant negre,
bastant negre perquè jo ja t'he dit,
jo ho vaig deixar fa nou anys
mirant que no li veia futur.
Jo tenia el meu propi vaixell,
van aprofitar les ajudes de Brussel·les
i ho van deixar,
el van en Ballestà,
i cada cop jo segueixo
perquè tinc molts companys a la pesca
i segueixo i estan cada cop pitjor,
estan molt neguitos
i ho estan passant molt malament,
en compte que tot puya
i el preu del peix i les quantitats no.
I aquest és el gran problema del sector.
Tornant al país de bot,
com es guia?
És a dir, quan sou a Altamar,
tot i que sempre aneu més o menys
resseguint la costa,
però quan sou a Altamar,
com es guieu?
A través de GPS també?
Sí, nosaltres tenim aparell nàutics,
però naveguem clàssicament,
en compte que és un vaixell
al començament del segle passat.
Nosaltres tenim també un conveni
amb la facultat nàutica de Barcelona
i la nàutica pesquera de l'Amella
i tenim alumnes.
Acaben les pràctiques
i naveguem,
fent servir la carta,
s'estan,
naveguem clàssicament,
encara que fent servir
també els aparells electrònics.
El GPS, no?
Sí, allí pesa.
Naste, explotar,
perquè clar,
es fa servir també,
perquè s'han de fer servir
altres vaixells,
però naveguem clàssicament, eh?
Amb el temps que portes amb el vaixell
i t'has trobat mai
amb una tempesta d'aquelles
que dius,
estres,
en sortiríem d'aquesta?
Amb algunes, amb algunes.
Mira,
et puc explicar un parell d'elles.
El 2003,
sortint de Paler,
van agafar tramuntana,
quan anava 40-50 milles
ja passant l'aïla de Sicília,
i van arribar a Calgari
quatre dies després,
amb una tramuntana
de força 108.
I després,
amb una ponenta
a l'estrellet de Llibreltat també,
van esquerdar el pal de Messana.
No, perdó, perdó,
el pal de Messana,
el pal de Popa,
el van esquerdar
un 47%
i van tenir que canviar-lo
uns mesos després.
Van tenir que anar a buscar
un arbre a Segovia,
els màstils són de Segovia,
de Balsain,
d'Anava Cerrada,
perquè a part l'alçada
ja no existeixen,
com aquell que diu,
i uns mesos després
van tenir que anar
a talar un arbre a Segovia.
I quin ensurt, no?
Doncs sí,
va ser una miqueta complicat,
però bueno,
és la vida del mariner de la mar.
Després de tants anys,
t'has de trobar alguna,
alguna tempesta,
te la trobes segur.
Per cert,
que piloteu de nit, no?
I de dia,
de fet,
de fet,
estàs fent la migdia,
de ser,
o va combar això?
No, va com va.
Amb aquest viatge,
compte que estem fent escala
cada dia a un port diferent
de la costa catalana,
van començar el dia 6
a Port Vendres,
i acaben ara el dia 20
a Sant Carles de la Ràpita.
I què passa?
Doncs bueno,
tenim la recessió al matí,
atenció al públic
durant el dia,
activitats amb escoles,
que durant el dia
no parlen.
Què és el que passa?
Que fem tornos de descans
durant el dia
per poder navegar
després d'anir tots.
Molt bé, Francisco.
I estàs operatius.
Moltes gràcies,
i que vagi molt bé,
que tingueu bon viatge.
A vosaltres,
i moltes gràcies
per l'atenció
que heu tingut aquí
a la ciutat de Tarragona
amb nosaltres.
Per cert,
Josep Anton,
que ens hem de quedar abans
una pregunta al Tinté.
Qui vulgui veure els vídeos de Talàs
ho pot fer a través del portal,
no?
Sí,
de fet,
a través del nostre web
o a través del 3 a la carta
ja hi ha una bona col·lecció
de vídeos
i per tant
es pot recrear
amb els reportatges
que hem anat fent.
Molt bé,
doncs moltes gràcies també.
A vosaltres.
Doncs jo no hi havia,
Núria,
que trenquís un pal
allò a l'altamar
de 28 metres.
Quina por, eh?
Imagina't, eh?
Quina por.
No és l'única, eh?
No és l'única vegada.
També abans hem pogut parlar
amb el maquinista.
És l'home,
és l'home que si s'espatlla el motor
és el que diguéssim
el que va reparar, eh?
I també me n'explicava
una de molt bona.
Mira, mira.
Ja, home,
som un vaixell mític.
Volíem parlar també
amb el maquinista,
el Joan Lluís.
Què tal?
Bona tarda.
Bona tarda.
Ara, de fet,
tens una màquina a les mans,
però petita, eh?
No és el motor, això, eh?
Això no és el motor.
Això serveix per comptar
a les persones
que fugien a bordo.
Això és com aquell aparell
que sortia
a l'anunci d'Axe, no?
Això mateix.
Quants es aportem?
61.
Deu-n'hi-do, no?
Deu-n'hi-do.
Perquè ho ha obert
a les 3 de la tarda.
Deu-n'hi-do,
unes quantes més, no?
Això, són poquetes.
Escolta, som a un valer,
però aquí hi ha un motor sota, no?
És a dir,
no vas només a vela,
sinó que també pot anar motor.
Anem a...
Si no hi ha ben,
pues anem a motor.
Anem a motor.
Quina manera de motor és?
Motor diésel?
Un Volvo diésel,
de 367 caballos.
O sigui, una cosa potent, eh?
Home, no gaire,
pel barco tan gran que hi és,
no és gaire potent,
però bueno,
fèr-n'l apanyo.
També fa...
O sigui, la cabra,
com els de les motos,
o no?
Així que tant s'emprenya el motor.
O sigui, s'emprenya el també.
Vaja, si s'espatlla,
s'ha de reparar, no?
Això no...
Si ha gualt a mar, no?
Si podem reparar,
ho reparem.
Si no, pues a vela.
I combustible, què?
És gasoil.
Però porten 7.000 llitres de gasoil.
O sigui, ja porten gasoil per anar a llum.
Hi ha autonomia, eh?
Sí, hi ha autonomia, sí.
Molt bé, moltes gràcies, eh?
De res.
Quants tenim encara?
De 61?
De 61.
Núria, eren 61,
però pensa que a les 5 de la tarda, eh?
Són gairebé les 6.
Sí, sí.
Ara en porten ja almenys 150, segur, eh?
Perquè no para de pujar gent aquí a Santa Eulàlia.
Mira, el segon de bord,
perquè aquí això va per rancs,
el segon de bord és el Sisko,
i el Sisko m'explicava també una tempesta
que vam viure una vegada que ha tenit-ho, eh?
I també volem parlar amb el Sisko,
que és el segon de bord.
Què tal, Sisko?
Hola, bon dia.
Aquí, benvinguts.
Vosaltres, bueno,
tu particularment portes molt temps aquí al Pai Labot?
Jo porto...
gairebé des del principi,
l'únic és que vaig estar un paill d'anys.
a la meva etapa que vaig estar amb altres barcos.
Però així portaré tot a uns 6 anys aquí al barco.
Has viscut, imagina, experiències de tot tipus, no?
Perquè, clar, amb un vaixell d'aquests,
quan agafes un temporal, què passa?
Aquest, malament.
Bueno, jo l'últim que recordo
va ser tornant d'Eslovenia,
el viatge que vam fer l'any passat,
i es va agafar just passant al sud de la bota.
Clar, el problema d'aquest barco
és que no té gaires ports
o no es pugui resguardar.
Degut al seu carat
i a la seva maniobra,
no pot, no pot ficar-se a qualsevol port.
Aleshores, just en aquell moment
van tenir una trencada de motor.
El motor va començar a fallar.
Encara en aquell moment
teníem una mica de vent
per poder anar tirant.
però després, en sortia el sol,
aquest vent es va acabar
i es van trobar amb bastanta mar de fons
que s'ha anat allà cap a la costa.
Per sort, tenim un bon maquinista,
va poder fer un apanyo
i vam poder arribar allà a Sicília.
I bueno, allà de moment
vam poder arribar,
vam poder arreglar el motor
i ja vam poder sortir
ja tranquil·lament cap a Barcelona.
Però bueno,
no vam passar gaire bé
en aquell moment.
I escoltar,
i onades d'aquelles com les
que es veuen amb algunes pel·lícules
que pujan per sobre
i que s'ho porten tot,
també heu viscut això o no?
No, això no tant.
Degut a, bueno,
a el que és el barco aquest
i a com està fet,
quan tenim massa temporal
intentem no sortir.
I a més, sempre
els viatges que fem
és costejant.
I costejant
mai et trobes
aquestes nodes tan gegants.
Deies que és difícil
de maniobrar amb aquest vaixell?
Per què és tan complicat?
A veure,
aquest vaixell,
el problema és que
la diferència calada
entre la prova i la popa,
la diferència de profunditat,
és evident.
O sigui,
quan es bufa ben de costat
s'emporta molt la prova
i en canvi
la popa es manté.
Amb la qual cosa
el barco és molt més difícil
de governar.
I a part,
el motor que tenim
encara es queda una miqueta curt
per el que seria
fer maniobres amb aquest barco.
Doncs era el Xavi,
Núria,
perdó,
el Xavi no,
el Sisko,
el segon de bord.
Hem parlat amb els tripulants,
amb el que,
per exemple,
aixar les veles
que és el Xavi
i ell ens ha explicat
una mica també
com és el dia a dia
el vaixell.
Helena,
què tal?
El Xavi també és un dels tripulants
del Perí de Bot.
Què tal, Xavi?
Molt bé,
bona tarda.
Ara parlàvem
de dixar les veles,
no?
Que aquí darrere
veiem,
en fi,
doncs,
una mica l'epicentre,
no?
Exacte,
això d'aquí és el cabiller,
el que hi ha a la base del Parc
és el cabiller.
El que voreixen
són cabilles
que serveixen
per amarrar els caps,
drisses,
bueno,
tot el que necessitem
per dixar veles.
No és massa complicat,
no?
Iixar una vela aquí
o,
home,
estem parlant
de 28 metres,
no?
No és complicat
però és pesat
perquè pesen les veles.
Però amb 5-6 persones
en tenim prou.
Quan hem dixar
la de popa
que és més gran
necessitem més gent.
Però bueno,
amb 5-6 persones
podem portar la mani a veure.
Suposo que esteu molt pendents
de la meteorologia del temps,
no?
Perquè, bueno,
és el mateix
fer-ho en un dia
assolellat
que fer-ho amb tempesta,
no?
Per dir alguna cosa.
No és el mateix,
evidentment,
no és el mateix.
Però bueno,
si s'ha dixar
ja pot ploure,
nevi,
faci vent,
el que sigui.
Home,
sisas i fa vent,
si no fa vent
no hi sembren les veles.
És tonteria
perquè no ens mouríem.
Portes molt temps
de tripulant aquí?
Dos anyets farà ara.
Doncs, Núria,
el Xavi,
que també ens explicava
que són homes de mar,
vull dir que estan ja
bregats,
com si diguéssim.
Ens hem d'escoltar
unes quantes persones
que han passat per aquí
pel vaixell
a fer la visita.
Sí, a veure quina valoració
en fan.
I a veure què en deien.
Mira, per exemple,
l'Alfons i la seva filla.
I l'Alfons i l'Alba
també estan aquí
al vaixell Pai Labot.
Què tal, l'Alfons?
Molt bé.
Hola, Alba.
I és sola?
No.
Ara et feies una foto
aquí al timó, eh?
Sí.
Què et sembla,
aquest vaixell?
Bé.
Què diries,
que és gran o petit?
Gran.
I has anat a dins,
a baix?
Sí.
Ho has vist,
que a sota és molt gran, no?
També hi ha moltes coses.
Sí.
Què s'ha passat millor a tu,
ella?
Jo crec que ella, no?
Ara els nanos
ho passen molt bé
veient aquestes coses
que ja no...
Vaixells com aquests
que no es fan
i, bueno,
són coses
que descobreixen.
Normalment venim molt,
però ja et dic que
veiem vaixells
a motor,
però mai,
mai
vaixells
de fusta
i de vela.
Veig que domines,
abans,
que domines largot,
eh?
Li estaves fent
a l'estribor,
a l'abobor?
Sí,
ja he vist el programa
moltes vegades
i bé,
sempre de uïda
sempre se't queda
alguna cosa.
No és que estigui versat
amb el tema,
però ja fa temps
que vaig veient
el programa Talassa
i, bueno,
ja hem aprofitat
per poder
veure
el vaixell
que recorre
Catalunya.
És un programa
que diuen
que és molt relaxat,
no?
Sí,
i a part
pots conèixer,
ja et dic,
totes les costes
de Catalunya
i d'arreu
de la Mediterrània,
no?
Perquè no només
fan d'aquí
del país,
sinó que fan
d'arreu
de la Mediterrània.
molt bé,
Fons,
acaba de disfrutar-ho,
eh?
Doncs moltes gràcies.
Doncs,
Núria,
com l'Alfons,
molts,
que són
tals espectadores
habituals del Talassa
i que han vingut aquí
a veure això,
a veure el vaixell
institu,
i hem agafat un grup
d'amigues,
i acabarem amb elles,
Núria,
que són,
home,
una,
potser una havia
enrat una mica
les altres,
eh?,
per venir fins aquí,
una d'aquí del Serrallo,
d'aquí a la vora,
escolta.
I la Pilar també ha vingut
avui aquí al Pai i la Vota,
acompanyada per les amigues,
què tal,
Pilar,
bona tarda.
Bona tarda.
Que m'han dit que el s'has enrat
una miqueta,
eh?,
per vindre cap aquí.
Sí,
home,
sí,
perquè jo soc d'aquí baix,
al Serrallo,
i ho he llegit al diari,
i doncs he vingut,
perquè a mi aquest programa
de Talassa m'agradava,
i m'ha fet gràcia vindre,
i els hi he dit amb elles.
I què tal?
La impressió després de veure'l?
Bé,
em pensava que era més nou,
eh?,
es veu una miqueta,
però està molt bé.
És del 1918, eh?
Avui et farà 100 anys.
Sí,
però em pensava més nou.
A la tele es veu més,
d'una altra manera.
A la tele ho canvia tot, eh?
Hasta nosotros sortiríem guapos a la tele, eh?
Sí, sí, sí.
Què us ha semblat el vaixell?
Doncs que per dintre...
No, sí,
molt bé,
molt bé,
a mi m'ha agradat,
perquè clar,
jo soc d'aquí,
i ahir hem tingut barc a casa,
i doncs i tot aquest olor
i aquestes coses,
doncs m'agraden i...
De fet,
m'han explicat que el capità
abans també era pescador,
també anava a ser el capità d'aquí,
abans tenia un barco de pesca també.
Ah, sí,
no ho sabia això,
no ho sé.
O sigui,
ets serrallenca,
diguéssim,
de prou, eh?
Sí, sí,
sí,
a casa meva hem tingut barca
i ja està,
i ara ja no,
perquè ja som tots jubilats.
I tu no et mereixes,
com a maralló,
que m'estic mereixent aquí dalt,
tu no, eh?
De veritat,
notes això,
però jo no ho noto,
perquè ja ho ha dit una altra,
jo no ho noto.
Com es diu aquesta amiga d'aquí,
la primera?
La primera,
de Dori.
Hola, Dori.
Hola.
Què tal?
Molt bé.
Tu en poc et mereixes, tu?
No, no, no,
no m'hi he merejat mai,
no,
en Vegell,
mai, mai.
També és d'aquí del Serrallo?
Bueno, no,
jo sóc de Tarragona.
Però sí,
bueno,
però ja sóc més de Tarragona.
Sí,
és tarragonina adoptada, eh?
Sí,
però ben adoptada, eh?
Els meus fills ja són d'aquí
i ben adoptada, sí.
Ha tingut bona idea?
Moltíssima,
perquè jo no havia estat mai
en un Vegell així,
i m'ha agradat molt.
i a més està molt ben conservat.
M'ha agradat,
m'ha agradat.
I ella que vol marxar,
com es diu?
Juanita.
Juanita,
què tal?
Molt bé.
Vostè es mereix com jo,
no?
No,
no,
una mica,
que t'hi mereixes.
Jo sí,
jo m'he enrobo el cap,
ja.
Ara?
Ara,
si no,
sí?
I jo encara no som molta marxar.
Això,
no,
no,
no,
jo no m'hi mereixo.
Vostè vies mai
un vaixí com aquest,
Juanita?
No,
no,
no,
mai,
mai.
Sí,
el telassa,
el veiem per la tele?
No,
no l'hi he vist.
Ella no l'ha dit.
Doncs ja m'informaràs,
perquè,
sí.
El fan,
encara el fan,
bueno,
el 33,
no,
crec que és?
Sí,
el 33,
sí,
sí,
sí,
que el fan.
Molt bé,
senyora,
doncs que vagi molt bé.
I ara a la tarda,
què?
Feu cafetó a algun lloc?
No,
ara venim de dinar,
ara anirem a fer un geladet.
Un geladet o alguna cosa,
sí.
Molt bé,
doncs que aprofiti,
que vagi bé,
gràcies.
Adéu,
adéu.
Ja s'ho passen bé,
Núria,
ja ho veus,
eh?
I tu,
que,
en fi,
que et treuen,
et treuen amb volandes,
t'has marejat?
Una miqueta.
T'has marejat?
A veure,
em rodava...
Oh,
ets com un llobarro!
No,
però escolta,
pare,
he estat un munt d'hores aquí,
em rodava...
Sí,
a veure,
vull dir,
havia agafat ja una mica
el va i ve del vaixell,
eh?
Ja,
ja.
Mira,
un darrer minut,
amb una família de valls
Ricard i Joramaria,
la Pili i la Mireia
són la família
que han vingut des de valls
al camp
a celebrar l'aniversari
de la Pili,
Pili per molts anys.
Gràcies.
I heu aprofitat,
mira,
amb bon regal,
no?,
a visitar el Pai de Bot.
Doncs sí.
Què us ha semblat?
Bé,
no havíem estat mai,
mira,
és curiositat.
Tu, Mireia?
És molt gran,
és molt gran
i de sota fa una mica de por
perquè hi ha la forma de baix
que fa la forma del barco
i jo m'he desequilibrat una mica.
Què has vist per baix?
Què hi ha per baix?
Cordes i salvavides.
Hi ha alguna cosa més,
no?,
també?
Lits.
Els llits,
s'ha de ser xulo,
això dels llits,
eh?
Us imagineu que era tan gran,
sota?
No,
no,
la veritat és que no.
Havíeu puxat alguna vegada
a un vaixell citant?
No,
ni gran ni petit,
mai.
O sigui,
recordareu,
no?,
aquesta visita a Tarragona d'avui,
aquest aniversari?
Doncs sí.
Bé,
que haurà de fer la ruta,
no?,
i...
Sí,
que havíem de passejar,
el país una mica.
Que vagi bé
pròvia de l'aniversari.
Gràcies.
Doncs ja està,
Núria,
bàsicament,
tothom molt content,
eh?
Tothom que ha vist el Santa Eulàlia
molt content per això,
perquè deixen també baixar cap a sota,
cap a...
on hi ha, doncs,
els camarots,
en fi,
doncs,
la zona de...
Pensa que era un vaixell
que carregava fins a 200 tones,
eh?
En el seu moment.
O sigui,
que és gran de dins,
no?
És gran, eh?
En el seu moment
es va dir fins i tot
els inicis Carmen Flores,
perquè, doncs,
era el nom de la filla
del, diguéssim,
un hermano que es deia Pasqual Flores
i el va mateixar,
doncs,
amb el nom de la seva filla,
eh?
Carmen Flores.
I més endavant,
bé,
ha fet una mica de tot, eh?
Abans que no l'adquiris
al Museu Marítim de Barcelona,
doncs,
abans d'això,
doncs,
ha fet estraper-lo,
ha fet una mica de tot,
aquest vaixell.
Però ara,
en qualsevol cas,
ha adaptat,
doncs,
perquè, mira,
d'entrada el puguin veixir
d'aquí Tarragona,
doncs,
fins als buit del vespre,
tothom que s'hi acosti,
aquí davant mateix
del Museu Marítim de Tarragona,
del Museu del Port,
carai.
T'has marejat?
No,
ara estic bé,
ara estic recuperat ja.
El que passa és que ara
tot un estava mirant el mar
i amb aquesta perspectiva
del mar de fons,
escolta,
em dius,
encara no em va bé bé.
Per cert,
Núria,
queden a marxar corrents
cap a Camp Clar.
Cap a terra amb dins,
eh?
Que si no,
ho farem salat, eh?
T'apés a Camp Clar
i d'aquí una estoneta
ben poca,
perquè això comença a les 7,
ens aneraràs en directe,
la primera pedra
d'aquest nou equipament
de Camp Clar
que ha de servir
per aglutinar
tallers,
activitats,
perdent de mitja
una meitat al barri.
Pep,
et deixem marxar,
doncs no corris,
però, eh?
No,
a poc a poc,
fins ara.
Fins ara.
Ai,
sempre hem d'anar ràpid
i és que després d'una cosa,
l'altra.
Vosaltres podeu visitar
el vaixell de Sant Olal
i el Moll de Costa
fins a les 8 del vespre,
ens comentava el Pep.
No apureu,
que si no,
doncs encara us quedareu
dins del vaixell
i se'n portaran amb vosaltres.
Allà heu acabat de fer
la ruta del 20è aniversari
de Talassa.
Home,
estaria bé, no?
I nosaltres el que fem
serà desplaçar-nos
cap a Camp Clar
i ja us dic
perquè allà a les 7 de la tarda
està previst
que assistim
a la inauguració
o a la posada simbòlica
de la primera pedra
d'un nou equipament
a Camp Clar
als espais de trobar-ho,
un equipament
que ha de servir
per dinamitzar
aquella zona,
una mena de centre cívic.
Coneixerem però concretament
l'ús que tindrà
i com anirà
el procés de les obres.
Other �partight
A James
Mother's tired
she needs a rest
The kids are playing
up downstairs
Sisters saying
in her sleep
Brother's got to date
to keep
He can't hang around
Our house
In the middle
of our streets
Our house
In the middle
of our
Our house
He has a crowd
There's always
something happening
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!