Estàvem acabant de situar tots els nostres convidats a bé bé a la seva taula,
davant del seu micròfon i amb els seus auriculars.
I és que, a menors que tinguem l'estudi ple,
però mira, cinc persones sí que hi són aquí, els Estudis de Tarragona Ràdio,
i en falten moltes més.
Estem parlant de diferents joves que han vingut d'arreu,
no sé si d'Europa o del món, ara em corregiran,
i que parten uns dies a Tarragona realitzant un taller artístic,
un camp de treball artístic en diferents disciplines,
el que anomenem Mirart.
Crec que en guanyes la segona edició,
i la qüestió és que, a nivell de Ciutadans de Tarragona,
en podrem tenir una idea del que han estat aprenent aquests joves
aquest dissabte en format de fira, en què exposaran els seus productes,
i ja dijous vinent en format de festa.
De tot plegat, en parlem amb un dels seus monitors,
em sembla que és l'encarregat d'impartir els cursos de teatre,
és el Sergi López. Sergi, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Fes-me una mica de lligam.
torna a presentar a tothom, i així els anem coneixent.
Sí, mira, aquí tenim en Pere,
en Pere està encarregat del taller de música.
Hola, Pere, ja el saludem.
Bona tarda.
Hola.
Després de música també tenim més monitors que no estan aquí,
i la Núria, que està d'art.
Ah, hola, Núria.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
I l'Ilque, un noi turc que va participar l'any passat,
i que ara l'hem rescatat a moda de líder de música.
Que l'Ilque em sembla que parla només d'anglès, no?
Sí, efectivament.
Sou graf, sou l'únic, Ilque.
Ja està, ja em saluda.
També el tenim involucrat en música, eh, l'Ilque?
Sí.
Sí? Val.
Ens has portat una convidada de pedra.
Sí.
Que és, només simplement la presentem per si s'arrenca d'alguna cosa.
La Júlia, sí, ha col·laborat una mica amb el camp, també.
Molt bé.
Sí.
Doncs ja els tenim a tots fitxats i apuntats.
Explica'ns una mica, o qui sigui, eh, les característiques d'aquest mirart.
En què consisteix el programa?
Una mica consisteix, o sigui, agafem gent d'arreu del món, com deies abans...
No és només a Europa.
No és només a Europa, tenim alguns que són de fora.
Tenim armenis, tenim turcs, i crec que fora d'Europa ja està, no?
L'any passat vam tenir també gent de Nova Zelanda, gent de Mèxic.
Que era el primer any, l'any passat, potser?
Exacte, sí.
És la segona edició.
Sí, segona edició.
Déu-n'hi-do, eh?
Llavors els agafem tots ells i els separem amb els tres camps.
I a partir d'aquí intentem que creïn una mica, que improvitzin, que trenquin les idees.
Nosaltres les aprofitem, les organitzem, i al final això acaba en forma d'un espectacle final.
perquè la idea o els requisits per participar en aquest mirart és ser jove, és una activitat que organitza la regidoria de joventut, per tant l'edat també limita, i després ja estar involucrat o fer algun estudi en alguna de les disciplines artístiques que hem dit.
Vull dir, mireu el currículum realment per a l'hora de seleccionar els participants, els que poden venir i els que no.
Nosaltres el que demanem és una carta de motivació en què expliquin per què tenen ganes de vindre aquí, quines són les seves actituds musicals, artístiques o teatrals, i simplement ganes.
Mai hem demanat cap currículum artístic.
Quanta gent teniu, quants participants hi ha en el camp de treball d'enguany?
Ara en tenim, si no m'equivoco, 25?
23.
I l'any passat?
L'any passat, sí, sí, que poden ser 25.
Per tant, als dos anys, fins i tot el primer any, una xifra considerable, vull dir, Déu-n'hi-do, no és allò que diguis, arrenquem sota mínims i la cosa va creixent, vau començar forts, ja?
De fet, no podem agafar més participants, perquè la subvenció que ens donen és per 24, i llavors l'acabem omplint tota.
Clar, i amb els monitors que sou, també és això.
De la manera que ho heu plantejat, no sé si és això, fa l'efecte que ells proposen i vosaltres agafeu les idees i els hi doneu forma.
Vull dir, realment, no els esteu ensenyant, no sou professors, que els ensenyeu coses noves, sinó que és com una posada en comú, clar, però això és un camp de treball.
Exacte, sí, sí, nosaltres som els dirigents pel fet que estem aquí, residint aquí, i ningú imposa idees a ningú,
simplement és una suma, cadascú porta un ingredient i després ho cuinem tots junts.
Ara entrarem en les diferents disciplines, només ja avancem, què passarà dissabte?
El dissabte hi ha una fira, que es farà a la plaça Verdaguer, i el que consistirà una mica aquesta fira és mostrar el que hem estat fent fins ara,
es faran activitats, sobretot per nens, a veure, tothom és benvingut, i també s'informarà una mica del que es farà,
quan es farà l'espectacle final, on, qui som, una mica és informar a la ciutat que estem per aquí.
La diferència, bé, això que fem demà és en conseqüència de l'any passat, que vam trobar a faltar, interactuar més amb la ciutat de Tarragona.
Vau fer l'espectacle final i vau veure que potser no teníeu aquest feedback, no?
Sí.
I així és una manera d'avisar d'ell, que dijous la farem grossa, veniu.
Sí, d'acord.
Molt bé, l'espectacle final serà dijous? Ho he dit bé, això?
Dijous 29, sí.
Dijous 29, a quina hora?
A les 10, a les 10, oi? Sí.
Ja ho recordarem, de fet sí, em sembla que ho tenim per aquí.
I la fira de dissabte serà a la plaça Verdaguer, com dèieu, demà dissabte, a partir de les 11 i durant tot el dia, esteu per allà?
És fins a les 7.
Val.
I una altra cosa també, en el taller d'arts plàstiques fem un mural, que llavors la inauguració és el mateix dijous 29, a les 4 de tarda.
Val. Per tant, el dia 29 se us veurà, eh?
Sí, intentarem.
Quant de temps s'aporten aquests estudiants per aquí?
Des del dissabte passat.
Per tant, una setmaneta.
Una setmana, sí, sí.
Què representa muntar aquest camp de treball a nivell d'organització?
Els heu hagut de buscar un allotjament per quedar-se?
Clar, com s'organitzen, no? En quant a quins horaris segueixen? A quina llibertat tenen?
Això l'any passat, quan vam començar, vam fer una etiqueta amb nosaltres tot el tema d'intendència, també, a part del tema artístic.
Passa que aquest any hem demanat també l'ajuda de l'entitat Fent Camí, d'aquí Tarragona,
que també se n'encarreguen de col·laborar amb nosaltres i els quals estem molt agraïts perquè s'estan encarregant de tot el que és tema de menjar, tema d'activitats de lleure.
I, bé, bàsicament és des de parlar amb entitats com la Diputació o la Generalitat o l'Ajuntament fins a, d'altres mateixos, carregar els llits i portar-los a la Pons d'Icar i que és on estem dormint.
Esteu tots dormint en plenestatge, en plenestatge, en plenestatge, en plenestatge, en plenestatge, que xulo, que xulo.
Núria, volies dir alguna cosa?
No, sí, volia dir alguna cosa quant a l'organització de Fent Camí que ens estan ajudant.
Volia dir que aquest camp de treball, l'entitat que ho munta és la Jove Càmbra de Tarragona.
Jove Càmbra Internacional de Tarragona.
Sí, ja està, solament això.
Molt bé, li preguntem alguna cosa a l'Ilke?
Sí.
Perquè ell ha sigut Ilke, you were a student last, well, student, yeah, kind of student, és que no sé si els hi estudiants o com els hi dir?
Participant.
Volunteer, maybe.
Volunteer.
So you were here last year, what did you learn?
I learned that these people, I mean, I was searched for a work camp in Spain or in general, and I found just one work camp in whole Spain.
I mean, Mirard is the one that I could come, and I was very happy last year, so I wanted to repeat it again, feeling the same situations, feeling the same things with these people, so I am here again.
But your speciality is music. Do you play an instrument? What do you do?
Yeah, I play guitar and bass.
Toca la guitarra i el baix, deia que va molt content de l'edició anterior i que ha repetit a consciència, volia repetir.
But what did you learn specifically? Why would you recommend this experience to someone?
Because it's a good opportunity to know other cultures. For example, we have, for example, in last year, we have Serbians, lots of Serbians, and German, French, so you can learn, you can learn everything or lots of things about them, and you can share the experiences, you can share your knowledge with each other.
So it's a good way to learn something.
Clar, li hem preguntat que per què recomanaria aquesta experiència, per què va aprendre realment l'any passat, que l'ha decidit fins i tot a tornar.
Diu, i ja ens ho pensàvem, que potser el més bàsic, perquè clar, en una setmana potser no dóna temps d'aprofundir molt en la tècnica de cada disciplina,
però diu que és bàsic poder conèixer gent d'altres procedències, d'altres cultures i poder compartir la diferent visió sobre l'art que tenen.
Molt bé.
Voleu fer alguna pregunta? I la vosaltres ja el coneixeu, ja ho sabeu tot.
Home, l'Ilque, vull dir, entre els participants l'any passat, l'Ilque hi va haver feeling, llavors ell deia, és que vull tornar, rescateu-me sisplau,
i nosaltres vam dir, clar que sí, és que, vull dir, li tenim carinyo, un carinyo especial.
I realment està ajudant molt l'any.
Sí, sí, sí.
Enguany s'ha involucrat en l'organització.
En l'organització, sí.
Com és la dinàmica de treball? Quantes hores es dediquen realment a treballar? I quin tipus de treball feu?
Quan comencem, comencem a les 10 del matí fins a les 2. Llavors fem la pausa per dinar i després ens hi posem un altre cop a les 4, de 4 a 6.
És intensiu, bastant, no?
Sí, tenim, són dues setmanetes i volem fer alguna cosa, no et dic de molta qualitat, però alguna cosa que ha quedat resultant, que la ciutat pugui anar i digui, mira, ha quedat bé.
Perquè ho enfoqueu tot el que és el festival final.
Exacte, sí.
Val.
Sí.
Val, val.
Que l'aparició en públic és un intent també de consolidar el grup artístic de cara a aquest espectacle final de dijous.
Per exemple, aquest matí m'ha estat a l'Ajuntament a la inauguració de l'oficina jove, aquí a la plaça Imperial, hem estat fent un petit taller de música, i també la fila de demà, i possiblement dimecres de la setmana que ve estaran els participants de la part d'arts visuals a la plaça dels Sadasos,
a partir de les 10 de la nit també, amb una performance que organitza l'Ajuntament, de nivell de fusió d'arts, de fusió de música.
Per tant, us aneu infiltrant també en diferents activitats que hi ha, de manera que com més exposeu, com més sortiu al carrer, millor.
Sí, és el que comentava Núria abans, l'any passat vam trobar a faltar molt poder treure el carrer, tan sols es va cristal·litzant una oportunitat que va ser el dijous a l'espectacle final.
Sí, no sé si Tarragona es va adonar que hi havia 24 persones d'arreu del món a Tarragona.
No va haver massa ressò, i crec...
Perquè, a més, moltes activitats les feu a tancats al mateix Pons d'ICAR, és una mica el quartet general.
Sí.
Clar, llavors és això, no? Si esteu allà, si no sortiu d'allà. Sí que és veritat, a vegades que...
Clar, i aquest any jo crec que sí que en aquest aspecte hem millorat, no? Hem sortit ja uns quants cops i encara tenim previst sortir més.
Doncs entrem, si us sembla, en cada una de les disciplines, ja que heu vingut de diferents llocs, no?
Núria, doncs comença tu, si et sembla. Tu t'encarregues de la part d'art, això és molt genèric.
Però arts gràfiques.
Arts plàstiques, podríem dir.
Això és molt àmpli, també, no?
Sí, perquè, bueno, no sé, a diferència de l'any passat, jo el taller que estem fent, perquè ho portem jo i una altra noia, l'Èlia,
és molt diferent del que vam fer l'any passat. Aquest any estem fent un mural, que està al Passeig de les Palmeres,
és un mural bastant gros, fa 3 metres per 12.
Però li diem taller d'arts plàstiques perquè, a diferència de l'any passat, nosaltres vam fer únicament una exposició fotogràfica.
Llavors és una manera de globalitzar el que són les arts plàstiques.
I jo crec que sí que és general, però sí que pots concretar el que són les arts plàstiques,
que pot ser fotografia, pot ser pintura, pot ser...
Clar, el que et dic és que com a arts plàstiques, com a títol general, engloba moltes disciplines.
Llavors et deu venir gent, això, que pinta de tot una mica.
Sí, aquest any el que tenim molt són arquitectes i dissenyadora gràfica.
I llavors també n'hi ha fins i tot dos de medicina que estan interessades simplement en l'art.
Això també us passa, eh? Gent que potser no s'hi dedica, o no vol ser professional del tema, però que els interessa.
Sí, i la gent també, quan ve aquí, saben de què anirà el camp de treball.
Vull dir, ells reben una informació que potser és més específica.
A nosaltres li diuen talleres plàstiques per resumir, però tenen més informació que aquesta.
Sergi, la teva part és la de teatre. Què feu vosaltres?
Nosaltres, concretament, teatre també és molt ampli, així que ens hem posat dins del teatre gestual.
i concretament del gestual, a l'humor gestual.
Ui, però això és molt específic, eh?
I això és molt específic, sí, sí, sí.
Sí, la idea primera era que si has de fer un espectacle de cara a la ciutat de Tarragona,
si fas un espectacle de text, bueno, ningú entendrà res perquè una no saben parlar,
molts no saben parlar, en català efectivament no, però en català hi ha alguns, hi ha altres res.
Així que en anglès tampoc tenia molt de futur fer un espectacle textual.
Així que vaig pensar que en gestual es podria comunicar molt millor
i dintre la meva experiència, que tampoc és molt vasta dintre del camp gestual,
del teatre gestual, doncs podem agafar a fer una cosa bastant maca.
I pel que anem fent està anant prou bé, ara mateix.
I l'Elke i el Pere es dediquen a la música.
Let's talk about music.
Help us explain what do you do in this field.
In this field.
We are trying to share our traditional music in between us.
I mean, all the day, I mean, in the morning we are starting to practice our songs.
I mean, for example, for Turkish songs, but everybody, for example,
I teach someone else and someone else teach me.
It's always in exchange.
We are showing our abilities, our knowledge to each other.
And in the end, we have a final concert.
and we share it with the other people.
Molt d'entrenament des del matí, no?
Que diu que fan un intercanvi de músics.
Sempre...
Have you said traditional music?
Yeah, kind of traditional.
So not pop music, not classical music?
We prefer to be traditional because pop music,
everybody can listen in their country,
but traditional music is more specific.
And we can learn their traditional music
and they can learn our traditional music.
Aprenen això, amb aquesta mena d'intercanvi, no?
Que uns s'ensenyen als altres,
però sempre amb la base de música tradicional.
Deia, clar, no música pop, per exemple,
o música clàssica, que això ja tu escoltes i ja està,
sinó música tradicional de cada un dels països
que té aquest enriquiment, a més, cultural,
a través de la música.
Pere, però es deveu trobar amb gent que toca,
no sé si instruments variats,
molts instruments diferents,
o tothom el mateix, que això també passa.
Això podria passar.
Tenim moltes guitarras i no sabem què fer.
Exactament.
El tema de les guitarras...
Com va aquest any?
Doncs bé, la qüestió sempre és tant saber gestionar-ho
repartint les veus i les melodies.
Aquest any tenim, si no m'equivoco,
una mandolina, un ukulele,
una guitarra espanyola i una guitarra elèctrica.
Tenim el baix de l'ilque.
Tenim violí, que sóc jo el que toca.
I després també hi haurà piano, clarinets.
I bé, o sigui, l'any passat passaven coses similars.
Sempre ens falta per cocinistes, per ara no n'hem tingut mai cap.
O ens hem hagut de recórrer a amics d'aquí de la ciutat,
que s'han ofert també voluntaris a ajudar-nos pel concert final.
I en qüestió d'això de músiques que dèiem tradicionals, no?
A quins països de procedència teniu?
La idea sempre està que estigui més o menys vinculat amb els participants del camp.
Ja no directament amb els de música,
sinó, per exemple, si tenim gent a Armènia, o gent de Sèrbia,
o Balcans en general, o també gent de Sud-amèrica, d'Oceania...
Intentar agafar peces que siguin representatives d'aquell lloc,
com molt bé de l'ilque, pel fet de poder aportar colors nous a un concert,
que sigui un concert de músiques del món,
però adaptat, evidentment, adaptat als instruments que portem nosaltres.
I és que és el que diem, a mi em fa l'efecte que en dues setmanes
es queda curt a nivell d'aprofundir en tècniques,
però sí que t'agafes la impressió o et xoca aquest intercanvi cultural.
I aquí pesa molt el fet que hi tenim participants de diferents procedències.
A vosaltres, com a monitors, per l'experiència de l'any passat i d'enguany,
què us ha sorprès dels participants que heu tingut?
Per exemple, no ho sé, Núria, el tractament del color d'aquell noi que venia de Sèrbia.
Per exemple, per dir alguna cosa, penseu en alguna cosa que us hagi sorprès de dir
«Ostres, això no m'ho havia mirat mai així perquè aquí no ho fem?»
I realment, que xulo, no?
Bé, jo no sé, jo el que puc dir en aquest any,
i crec que en general estem molt contents dels participants,
les ganes amb què venen, les inquietuds artístiques,
que potser no tenen un currículum, no sé, espectacular,
però les ganes que venen aquí a disfrutar del taller,
de disfrutar de la ciutat, i no sé, jo crec que aprens molt de cada un
i surten moltes coses cada dia.
El que veig jo des del meu taller és que sí que veus que com que la gent,
els serà de diferents països, bueno, doncs tenen una manera de pensar,
tenen com «ja que et deixe de pensar», que de vegades en teatre,
com que és molt ocorrent, t'ha de sortir una cosa molt ràpida,
de vegades, això és que no m'ho hauria pensat mai a la vida jo,
però vull dir, va, jo què sé, és un armeni i li surt d'aquella manera.
La reacció que tu no l'haguessis fet, que és justa, és aquesta.
Sí, sí, sí, o vull dir, que quadren, s'ho fan quadrar, s'ho fan quadrar.
A mi m'està sent molt fàcil, a mi i a l'Èlia Canadell,
ens està sent molt fàcil portar el taller, perquè el portes tu,
però és que ells t'ajuden moltíssim.
Tothom, és tothom.
És absolutament tothom que fa el taller.
Tothom va parlant al mateix temps, tothom diu idees al mateix temps,
bones les hem seleccionant i anem trobant un camí tots junts.
És potser això també, no s'estableixen moltes diferències
entre talleristes i participants, el que comentaves tu abans.
El fet aquest que som tots una pinya, potser,
i simplement nosaltres estem aquí perquè hem organitzat,
però cadascú té el mateix pes en quant a idees.
Doncs ja ens queda preguntar-vos en què consistirà la festa de dijous,
que serà la gran festa, la gran posada en escena de tot plegat.
Dijous, dia 29 de juliol, que mira, és Santa Marta.
Està mirant el calendari.
En què consistirà?
Si podeu avançar alguna cosa dins de la sorpresa que ens esperem.
Sí, sí, es pot avançar una miqueta, no?
Ai, no ho sé.
Una miqueta.
La qüestió és que seran les tres disciplines juntes, tot junt.
Bé, hi ha els d'art.
Els d'art que, com que, diguéssim, estan esclavitzats per aquell mur,
que no el poden treure d'allí.
El passeig de les Palmeres, eh?
Sí, ho podem veure, ja es pot anar a visitar.
Sí, bueno, ara mateix està en blanc, perquè ara m'està pintant en blanc,
però a partir del dilluns podeu anar passant,
i si passeu podeu participar també i ajudar-nos a pintar una mica, si voleu.
Doncs el mur, que és a les quatre,
a les quatre del mateix dijous,
el mur, diguéssim, es farà la presentació,
bueno, estarà acabat oficialment, no?
I després hi haurà l'espectacle de música i de teatre que es farà a la passada dels sedaços.
Així a pensar, bueno, en quant a lo meu, jo puc dir que seran sketchos d'humor.
Bueno, espero que facin gràcia, a veure si després no.
Però la intenció és que sí, que sigui humor...
Bueno, humor simpàtic, jo crec que a la gent li pot agradar el de música, Pere.
Nosaltres portem melodies de llocs molt separats a nivell geogràfic,
per la qual cosa és una cosa interessant sempre per un oient sensible
i amb ganes de gaudir de música.
Això serà la grana festa de final d'aquest taller artístic dijous,
a partir de les quarts d'onze a la plaça dels sedaços.
Mentrestant, vosaltres esteu per aquí, esteu creant
i us anirem veient participar en diferents activitats.
Dissabte aquest dissabte, sense anar més lluny,
doncs aquesta fira a la plaça Verdaguer.
Nois, Pere, Sergi, Núria, Ilke, Júlia,
moltíssimes gràcies per venir.
Gràcies a la veritat.
Ilke, moltíssimes gràcies i un bon dia.
Vull tornarà el nou any?
Per clar.
Té claríssim que et tornarà l'any vinent.
Gràcies i que vagi molt bé.
Moltes gràcies.