Doncs ara sí, ja els tenim tots quatre asseguts.
Fan molt poc voltu, la veritat és que gairebé en prou feines
arriben al micròfon i els auriculars són gairebé més grans
també que ells mateixos, però escolta, són tots uns campions,
campions en la categoria subdeu de Catalunya d'escacs,
ven el del Club d'escacs a Tarragona, i ara els hi diem els noms,
m'haureu d'anar dient qui és qui, qui és el Joan Mallol?
Jo.
Qui és el Pau Mallol?
Jo.
Que sou una mica germans?
Sí, bessons.
Sou bessons?
Sí.
És que no li veig gaire la cara al Pau, eh?
Després us miraré bé.
Sou molt bessons?
Sí.
Vale, vale.
El Joan i el Pau, dos bessons, que sembla que tots dos us agrada
això dels escacs, doncs, i tots dos sois d'on bé?
Sí.
Bueno.
Qui és l'Arnau Pallas?
Jo.
Tu?
I l'Adrià Marcos?
Jo.
No sou bessons vosaltres, eh?
No.
Ni germans, ni res.
No.
Escolta, Adrià, què portes a la mà?
Que veig que portes la mà com envenada.
T'has fet mal?
No, que em van treure una piga.
Ah.
I tot bé, no?
Sí.
Que ningú es pensi que això dels escacs és un esport arriscat,
que et pots fer mal.
No et pots fer mal, no, Adrià?
No.
Bueno.
Nois, des de quan fa que jugueu a escacs?
Jo fa quatre anys.
Jo quatre anys.
Ja estic veient que les respostes del Joan i el Pau,
quan són les mateixes.
Jo fa cinc anys.
Jo fa quatre anys.
I ara quants en teniu?
Vuit, nou?
Jo nou.
Per ell.
I jo nou.
Jo en faré deu aquest mes.
I jo en tinc vuit.
I ja fa quatre o cinc anys que esteu jugant.
O sigui, es vau apuntar molt jovenets, molt petits.
Sí.
Que recordeu...
Aquí m'explica, a veure com recorda,
per què es va apuntar a jugar a escacs,
perquè normalment els nens de la vostra edat
volen ser, bueno, jugar a futbol o a bàsquet o a tenis.
Digue'm, Arnau.
Bé, me vaig apuntar a...
Primer me va ensenyar mon pare a jugar a escacs.
Me vaig apuntar al col·legi
i van dir que era molt bo
i me van dir que si volia apuntar-me al Club Esquerra de Tarragona.
I així ho vaig fer.
Ja, van veure que tenies fusta.
El Pau també vol dir alguna cosa.
Com et vas apuntar, tu, Pau?
Com que vaig veure que el meu germà Marc
jugava i es divertia,
quan jugava em vaig voler saber jugar.
El teu germà Marc deu ser més gran que dos altres, no?
Sí.
És el germà gran.
I tu també ho vas trobar, Joan,
molt divertit, això dels escacs?
Sí.
I per què ho vau trobar divertit?
Què té de per què?
La gent pensa que els escacs són avorrits, eh?
No ho sé, perquè de vegades guanyes tot meig,
de vegades t'emociones,
perquè de vegades hi ha empats
i no saps què faràs i te poses nerviós.
Va, sempre hi ha aquell puntet de l'emoció, no?
Sí.
Ai, ai, ai, què passarà?
Escolta, Adrià, que tu no has parlat gaire encara,
què és el pitjor que li pot passar a algú quan jugues cacs?
Que es quedi en blanc?
Sí.
Per exemple?
Que perdi moltes peces.
Clar.
Clar, que te comencin a menjar peces.
Qui més m'explica alguna cosa molt dolenta
que us hagi passat en alguna partida?
Jo, de vegades, m'he deixat peces sense que ho vegi,
de vegades m'he despistat i m'han fet mate.
Clar, i llavors ja no hi ha que ho arregli, això, no?
Què s'ha de tenir d'especial per jugar escacs?
Perquè no tothom serveix, crec, per jugar bé, eh?
Digues, Arnau.
Home, primer has de tenir molta concentració
i ser bastant pacient.
Tenir paciència, perquè a vegades...
Vostres us passa que tardeu molt abans de fer un moviment?
Sí.
Que us heu de mirar molt i us hi penseu...
A mi se m'avorreix, el que juga a mi s'avorreix sempre,
perquè jo soc molt lenta.
Vosaltres heu de ser més ràpids, no?
No, no.
No, diu no.
No.
Però bueno, teniu dret a pensar-vos-ho, no?
Teniu dret a estar...
Sí.
No, hi ha un rellotge, jo he vist a les pel·lícules,
un rellotge que...
Ho pares?
Com funciona això de que pares al rellotge?
I també ho hem vist realment.
Vosaltres el feu servir, clar, jo no.
Com funciona això del rellotge?
Què vol dir que el pares...
Que te fiquen un temps i llavors, quan has fet la jugada,
puges al rellotge i llavors li compta a ell el temps.
I si se li acaba a casa algú dels dos que juga,
llavors perd.
O sigui que el temps és important, eh?
Tantoc no us hi podeu dormir.
Pau, i també vosaltres, mentre feu les jugades,
les heu d'anar apuntant?
A vegades sí i a vegades no.
Com funciona això de que us aneu al campionat de Catalunya?
Primer passeu unes finals?
Sí.
Sí, un campionat de la província.
I això, quantes partides vol dir, Arnau?
Unes cinc o sis.
I durant totes cinc o sis, els caps de setmana, diguéssim?
Sí.
Sempre sonen cap de setmana, eh?
Però sempre te pots apuntar en obert pagant alguns diners.
Què vols dir en obert?
Que, per exemple, tu no t'has classificat per un campionat,
i llavors pots pagar diners per poder jugar.
Val, i pots guanyar?
Sí.
Val, però vosaltres hi vau anar a via classificatòria?
Sí.
Molt bé, hi vau guanyar.
Això va passar el cap de setmana passat, no? Diumenge.
Sí.
Adrià, quantes partides vau fer, però només una?
Era la final, final, final?
Diumenge, només una partida, cadascú?
Cinc.
Cinc partides, en un matí?
No.
Ah, en tot el dia?
En tot el cap de setmana?
Sí.
Vale.
La més difícil era l'última?
Sí.
Sí, perquè tu en cada partida ja anaves guanyant,
ja anaves guanyant, ja anaves guanyant,
fins a l'última, com al futbol, o no?
Sí.
I com recordes aquesta última partida?
Estaves nerviós, estaves tranquil,
d'haver estat cansat després de cinc partides, no?
Sí.
Que us surfo amb el cap quan acabeu de jugar una partida d'escacs?
No, però va anar malament l'última partida,
perquè estàvem cansats i eren bons,
i de vegades ja ens despistàvem,
i va sortir malament,
però al final van quedar campions per desempat,
perquè va quedar un triple empat.
Ah, sí?
Així us ho van fer suar molt, això, eh?
Sí.
Quan acabeu una partida d'escacs,
quant de temps dura una partida vostra, més o menys?
Una hora.
Una hora.
Sí?
Hora i mitja.
Por ahí.
I quan acabeu, de què teniu ganes de fer?
Potser teniu ganes d'esplayar-vos,
de sortir a córrer o a jugar?
Sí.
Jugar a futbol, anar a la piscina.
Clar, de fer alguna activitat física, no?
Això també ho combineu, suposo, no?
No deixeu de fer altres coses físiques per fer escacs.
Sí.
Jo feia tenis.
Veus?
Sou molt actius.
Què li diríeu a un nen que pensi que això dels escacs,
bueno, que no sap ben bé si posar-sí o no.
Per què?
Per què penseu que és xulo?
No.
Cadascú que em digui les del seu,
què és el que creu que és el millor dels escacs, eh?
El que us aporta a vosaltres,
que us fa feliç de jugar a escacs.
Home, un al·licient és en els campionats,
també conèixes molts nens,
conèixes nens de tota Catalunya.
T'ho passes molt bé.
Això és l'al·licient per l'Arnau,
aquesta part més social, eh?
Com podeu veure.
Què en diu l'Adrià?
Quin és el teu al·licient?
Que m'agrada molt jugar a escacs
i és molt divertit per mi.
T'ho passes bé ja simplement jugant?
Sí.
No?
Molt bé.
Joan i Pau, qui comença?
Joan.
És divertit i més amb un entrenador
que de vegades al principi ens comença a fer voltes
i comença a jugar allà fent-nos pessigolles i tot això.
Molt bé.
També s'ha de saber jugar amb pressió, no?
Mentre estàs tan mal, que et desconcentrin per estar concentrat.
S'ha d'estar molt concentrat per jugar a escacs, no?
Sí.
Mare de Déu.
Joan.
No, Pau.
Pau, digue'm que estàs aquí darrere el micròfon,
quasi que no se't veu.
Què és el millor per tu de jugar a escacs?
Que és divertit.
Quan jugues te diverteixes
i quan jugues amb l'altra gent
també coneixes les més persones
i ens fem amics.
Que jugueu a casa amb els pares, amb els germans?
Practiquem.
Practiqueu, sí?
Sí.
Sou més bons ja que els vostres pares i germans?
Sí.
Depèn.
El meu pare és bastant bo
perquè també jugava a escacs.
Ah, també havia d'anar per campionats, no?
Sí.
I vosaltres?
Adrià i Arnau.
Què?
Com ho veieu, això?
Jo...
Jo...
gairebé sempre la guanyo.
Molt bé.
A vegades també perdo.
I els pares aquí, eh?
Per això farà aquest de rialla.
Adrià, i tu què?
Amb qui jugues de casa?
De vegades amb el pare i amb el germà
i de vegades perdo i de vegades guanyo.
Una mica de tot.
I què jugueu amb l'ordinador?
Perquè jo sé que hi ha jocs també.
O fins i tot al revés d'internet.
Sí.
Sí.
El hockey mate.
Us agrada també estar amb bé aquests jocs?
Sí.
Sí.
A veure, digue'm.
Jo feia unes activitats amb l'ordinador.
Descacs també?
Sí.
Faig problemes.
A dir, exercicis.
Ah, exercicis concrets ja per fer...
Perquè et vagi millor després a l'hora de jugar, no?
Sí.
Molt bé.
Molt bé.
Vaja, que avui en dia qui no vol jugar...
Qui no juga a escacs és perquè no vol.
Continuareu, no?
Pel que veig.
Ara que sou campions.
Sí.
Seguireu endavant.
I que no he portat el trofè, aquest?
Sí.
És el que es van donar?
Sí.
Què representa?
Ostres, és una cosa molt estilitzada, com a d'aurada, no?
És que jo no ho veig gaire bé.
És que hi ha unes peces d'escacs.
Ara ho veig.
Veig una torre per aquí.
Quina és la vostra peça preferida?
Va, segur que teniu la vostra.
L'àlfil.
L'àlfil per aquí.
Què més, Adrià?
La dama.
La dama.
El cavall.
El cavall.
El rei.
El rei.
I per què és preferida de vosaltres?
Perquè és la que se'ls dona millor per jugar?
No.
És que l'àlfil a mi m'agrada perquè pot anar de punta en punta.
És molt àgil, no?
Té molta mobilitat.
I de vegades serveix moltes vegades per les variants.
Ja.
Això de les variants t'ho pregunten un altre dia que jo no sé què són.
Però avui no tenim temps a preguntar-t'ho.
Digue'm.
Jo amb el cavall jugo bastant bé i intento fer jugades.
I me surt bastant bé.
Val.
És el teu aliat.
Molt bé.
I Adrià, tu m'has dit?
La dama.
La dama.
Per què?
Perquè és la peça més forta i gairebé pot fer tots els moviments.
Això ja passa amb les dames, normalment.
Ja és això.
I el Pau?
A mi el rei, perquè és el més important, que s'ha de defensar, perquè si te l'amenacen i no pots anar a ningun lloc, però et pots topar, te pots salvar.
Però si no pots topar ni cap de les seves coses, es mata i llavors ja no pots, ja és perdut.
Molt bé.
Molt bé.
Estaríem més temps parlant, no en tenim més.
Jo el que us desitjo és que us vagi molt bé tot l'any.
Us felicito molt per aquest títol de campions de Catalunya.
Campions de Catalunya, que no és poca cosa.
Sí que estem parlant dels cacs, que a vegades dius bé, els cacs no deixen de ser un esport, no és futbol.
Però és molt important ser campió de Catalunya.
Sí.
Categoria Sub-10, avui els nostres quatre campions són d'aquí de Tarragona, en Guany, i són el Joan Mallol, el Pau Mallol, l'Arnau Pallàs i l'Adrià Marcos.
Felicitats i a seguir endavant, que us vull entrevistar cada any, cada any adornar-nos el títol, vale?
Vale.
Gràcies per venir.
Adeu.
Adeu.
Adeu.