Jo gairebé, mira, ja he fet el sumari jo sola
i em sembla que tinc a Pep Sunyer i a Òscar Ebrí esperant
des de la Rambla Nova, a l'alçada del Teatre Metropol
i ells no sé si han començat a beure cervesa,
si han començat a cantar les cançons a Dixi
que ens ofereixen aquesta formació a francès,
els Amquetenes Swing.
Pep Sunyer, bona tarda.
Hola, Núria, bona tarda.
Mira, escolta, escolta.
A veure, a veure.
Ara no diràs res, eh?
Són cavalls, són cavalls.
Escolta, escolta.
Ara no vol dir res.
El cavall, que intentes que el cavall parli, Pep.
Sí, però no vol dir res, eh?
Però mira, jo, Ramon, que el Ramon sí que parla.
Ramon, què tal?
Hola, bona tarda.
Vull estar aquí otro año, no?
Otro año más, a disfrutar de la Dixi.
Oye, cuéntanos com és el cavallo y los cavallos.
El carruaje y los cavallos, cuéntanos com és.
Ah, bueno, el carruaje es una narria cervecera del año 1900.
Se ha restaurado completamente, pero vamos,
se mantiene todavía en esencia todos los elementos que tenía en un primer origen.
Lo único que se ha adaptado, pues se han puesto unos faroles para poder circular por la noche
y se les ha puesto un freno de disco y las gomas porque no se puede circular con llantas de hierro.
Los cavallos son de raza Sire.
Son, mi pronunciación no es muy correcta en inglés.
Todavía menos.
Pero es S-H-I-R-E-S-A-R o algo así, pronuncian los ingleses.
Se han traído porque son tradicionales, son caballos de trabajo, de granja,
y se utilizaba también para el reparto de cervezas, se utiliza en Inglaterra,
y para, bueno, para trabajar en granjas.
Son buenos, ¿no?
Son muy buenos.
Uno es Monty, el que tenemos en la derecha, y el de la izquierda se llama Fuller.
Tienen siete años, y el Fuller está debutando este año aquí en Tarragona.
El Monty vino el año pasado.
¿El Monty que viene de los Monty Python o...?
Bueno, no lo sé si el nombre, cuando le pusieron, cuando se hace el certificado de origen,
no sé si el propietario era un poco gracioso,
y pudo poner algo así como Full Monty o algo así, alguna analogía tiene, sí.
Oye, Ramón, o sea, nada, disfrutadlo, que vea bien, gracias.
Gracias, muchas gracias.
Cerveza buena, ¿no?
Sí, sí, buenísima, buenísima, refrescante y de mucha calidad.
Aprobaremos, gracias.
Gracias.
Pep, els cavalls aquests que dèieu són aquests que per mi semblen vaques, eh,
amb tot el respecte, perquè són tots negres, bastant peluts...
Marrons, marrons, marrons.
Val, marrons, bastant peluts i amb les potes blanques i amb molt de pèl, no?
Doncs sí, és això, eh, és a dir, les potes són molt peludes i greixudes,
potes greixudes i són macos, eh, vull dir que són així de color marró, marronat,
i doncs, com deia, sí, la pota destaca per això, perquè la pota és de color blanc i greixuda,
que és potser la diferència, doncs, la marca diferencial, doncs, aquest d'aquests cavalls,
que arrosseguen ara mateix la Nàrdia.
La Nàrdia està equiparada davant del mateix del Teatre Metropol i, com molt bé deies,
a l'interior del teatre, doncs, hi ha aquesta formació francesa, el Sant Quétiné Swing,
que ells han d'actuar a dins, primer actuaran a dins del Metropol i després sortiran fora.
Llavors, quan surtin fora és quan, en fi, doncs, hi haurà l'actuació d'aquest quartet francès,
que farà, doncs, la seva exhibició, doncs, d'aquesta música, doncs,
maires gitanos, tradicionals i amb ritmes de bossa, de swing, de bals.
Ara estaven, de fet, dins deixant i hem pogut veure-nos, això, un violí,
que el toca la Carolina, una guitarra, doncs, que la toca el Pablo,
Pablo Robín, amb qui hem pogut parlar per cert dos minutets, eh?
Ah!
Després s'ocultarem, eh?
Val, val.
En part amb ell també la tient del caldo de cultura, Carme Crespo,
tots junts, tots plegats, i hem anat traduint els uns i els altres, eh?
Vull dir que ja veuràs, una cosa així, hem fet una mica allò de...
Una cosa xula, eh?
Sí, boniqueta.
I també hi ha, doncs, l'Emmanuel, que és un noi que toca la guitarra, també,
i també hem vist un cello, és a dir, dues guitarras, un cello i un violí.
I ells, doncs, ara mateix són a punt de fer el primer concert inaugural,
la primera part del concert inaugural que serà, doncs, ara,
en aquests moments, aquí a Altea de Metropol,
després sortirem al carrer a acompanyar, doncs, la Nàrria de Cavalls,
i més tard, ja cap a les 10 de la vespa, faran el concert,
per dir ben dit, doncs, que inaugurarà aquesta 17 edició del Festival de Víxel·land.
Escolta, Pepa, si vols ho escoltem d'aquí una estona,
anirem connectant al llarg de, des d'ara i fins a les 7, si et va bé.
Sí, home.
I el que podem fer, però, perquè sento molta canalla per aquí,
que els pots preguntar què és això de la música, com ho deien ells,
Diffiland, Diffriland?
Qui això, la canalla?
La canalla, aquest matí han anat a fer una d'aquestes jornades
que fan per les escoles, al Teatre Metropol.
Sí.
I em sembla que li deien, al mes de Díxel·land deia una cosa molt divertida.
Doncs no ho sé, ara mira...
O els pots preguntar a veure si saben què és això?
Ara mira, ja anem per aquí, podem parlar amb ella a veure què ens l'explica, eh?
Hola, què tal?
Molt bé.
Com te dius?
Andrea.
I tu com te dius?
Anna.
A veure si em sabeu dir d'aquest festival, com es diu?
Diffiland.
I tu, com ho dius?
Diffiland.
Com, com?
Diffiland.
I què toquen, aquesta gent del Diffiland?
Què toquen? Quina música fan?
No ho sé.
Música Dixi?
Música Dixi?
El Viscins, que vagi més xulos que hi ha aquí?
Sí.
Sí.
Què aneu? Passeig amb els pares i la germana, no?
Sí.
Molt bé, que vagi bé, eh? Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Sostinem per la tele?
Sí, i tant, i tant. Per la ràdio. Però ja heu sortit, eh? Això és en directe, ja heu sortit.
Però és la canalla.
Que mones.
Ho hem dit molt bé, eh? Diffiland.
Sí, ara ja sé, ara ja sé d'on ve. És que aquest matí saps qui els hi feia? Els tallers aquests de Diffiland per l'escola, al Teatre Metropol, els hi feia la formació musical Fricksiland.
Fricksiland.
I llavors molts d'ells s'han quedat amb el nom de Fricksiland en vez de Diffiland.
Doncs és Diffiland, eh?
Sí, sí, ho tenen clar, aquests ho tenen clar.
Ells, al final, ho van canviant, eh? Ho van canviant.
En qualsevol cas, ara em pregunten per aquí, doncs, què es fa dintre, eh?
Que sapigueu que ara allà a tu, a dins, al Teatre Metropol, doncs, aquest primer tastet del Sam Quetene Swing,
el grup francès, doncs, que veig que ja van transgèn, eh? Núria, vull dir que ja van arribar en públic,
i, en fi, doncs, faran aquesta primera exhibició
i després podrem escoltar-los aquí en directe, doncs, a davant mateix del Teatre Metropol.
Doncs, vinga, tornem a connectar d'aquí una estoneta, companys, quan tingueu...
O escolta, o vols que escoltem ara la converseta o no? O millor després, no?
Ho aguardem-ho, però després, sí.
Sí, després?
Anem respirant, anem fent pauses perquè també es vagi animant aquí al carrer.
Anem dosificant, doncs, va, Núria.
Fins ara, Pep.
Fins ara.
Més que res perquè estan a punt d'arribar
i no els voldríem fer esperar els companys de l'Esmole River Dixi,
que havíem quedat amb ells, que vindrien aquí als estudis,
i que llavors ens podríem parlar de la música que estan fent ara,
de què ens oferiran per aquest festival de Dixieland,
de les actuacions que tenen,
i si hi ha algun projecte d'enregistrament pel mig,
i tant, on pot arribin, doncs, entrarem a estudi i farem l'entrevista.
De moment, el que farem serà ja començar a ambientar musicalment parlant
aquesta segona hora del Ja Tardes d'avui,
una segona hora molt marcada pel Festival Internacional de Dixieland,
i us ensenyarem una mostra de com sona això que anomenem el jazz menúix,
típic de Django Reinhardt,
que és una mica el fil conductor, el protagonista d'aquesta 17a edició
del Festival Internacional de Dixieland a Tarragona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El que passa és que ja és ciutat, perquè nosaltres som futbolistes, som professionals...
El que volem guanyar és per dedicar-se a l'afició.


El 17è Festival Internacional de Dixiland de Tarragona et porta a un concert únic.
Una visita a Django Reinhardt, 1910-2010.
Estrena absoluta amb l'original jazz-orquestra i biel ballester.
Dissabte 27 de març a les 10 de la nit al Teatre Metropol.
Troba't amb la força i l'espectacularitat del millor jazz amb una visita a Django Reinhardt.
Venda d'entrades a les taquilles del Metropoli per servir caixa.
Més informació a www.dixilandtarragona.cat.
Tarragona es connecta amb la cultura.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Fins demà!
Estem escoltant de fons també aquest jazz menú i aquest jazz de cordes,
com ens comentàvem alguns dels músics amb qui hem parlat aquests dies.
Estem en ple Festival Internacional de Dixiland.
i això que escoltem de fons és una interpretació de la banda francesa
que s'encarrega de fer l'espectacle inaugural avui a les 10 al Teatre Metropol
i també el passacarrers que serveix també de crida a tota la població per dir
i que el Festival de Dixiland ja és aquí.
Són els Amqueteners...
No sé si ho arribarem a dir mai del tot bé, no ho fem una hora amb el nom,
amb aquesta formació francesa, Amqueteners Swing.
Venen des de França i estan actuant ara mateix al Teatre Metropol
i d'aquí una estoneta, quan acabin de tocar dins del teatre,
sortiran al carrer i faran el passacarrers
per convidar tothom al Festival de Dixi.
Aquesta nit faran l'espectacle inaugural, com dèiem, a partir de les 10.
Per tant, tornem a connectar des d'aquest punt calent de la ciutat avui
amb Òscar Ebrí i en Pep Sunyer.
Pep, bona tarda.
Pep, bona tarda.
Hola, Núria, què tal?
No, no, no, no, no, no hi és.
Ja estava ben cervesa.
No, no, encara no l'he provat, eh?
Encara no l'he provat.
Jo la provaré i t'explicaré com és, eh?
De moment hem conegut els cavalls que condueixen aquesta nària.
hem conegut el senyor que condueix els cavalls.
El Ramon.
El Ramon, que això és molt important.
És un habitual de cada any, eh?
Però el Ramon no és el que va donant cervesa, eh?
No, no, la cervesa, ara mateix la cervesa és a dins, eh?
És a dir, dins del teatre Metropol.
Ara mateix estan fent la presentació a l'interior del teatre, eh?
Mira, m'hi acostaré, a veure si puc arribar fins a dins.
I veuràs, doncs, que ja...
I veuràs que ja tens ambient i jo, eh?
Perquè estan fent la presentació,
que és aquest tret de sortir del Festival Internacional de Dixi,
que estan fent els diferents parlaments.
Ara veig que està intervenint, doncs, el director d'aquest fòrum,
Carles Marquès,
on també, doncs, hi ha diverses activitats programades.
Sí.
I també, doncs, d'aquí a pocs moments,
no hauria que dir entre la teatre Metropol,
podem escoltar en directe, doncs, la veu dels...
La veu no, la música del Sam Quetenés.
Aquest grup francès no s'actuarà aquí,
que podrem escoltar-los de seguida.
Ara aquí al Hall, doncs, hi ha força gent,
hi ha força gent que estan allò escoltant el que diuen,
el que estan dient dels diferents parlaments.
així de benvinguda a l'obertura oficial del Festival.
I d'aquí no res, escoltarem aquest so,
doncs, aquest so de la música que bé,
que fa homenatge, doncs, a en Django Reinhardt,
en el centenari del seu naixement.
Recordem que és aquesta música belga,
ja desapareguta,
però que va ser tot un referent, doncs,
de la música menúix,
que és la música, diguéssim,
per la qual pivotes,
a dir, que en guany el Festival,
en aquesta 17a edició.
Tot gira al voltant, doncs, això,
del Django Reinhardt,
i, doncs, aquesta música d'aquesta, diguéssim,
orígens del jazz,
dels jazz, doncs, que passen,
doncs, també, per aquí, no?,
per aquest jazz menúix,
que, en fi, doncs, que serà, doncs,
una mica, doncs,
per un pivot ara,
te deia, moltes noves actuacions
d'aquest festival.
Aquí escoltarem, digués?
Digues, digues.
No, que escoltarem aires gitanos tradicionals,
però també, doncs, això,
els ritmes, doncs, molt ballables,
vull dir que aquí a l'estàdio,
quan surtin,
podrem moure'ns el ritme, doncs,
de la bossa, del swing, del bal,
tot barrejat, eh?,
tot, diguéssim,
matxar barat a través d'aquest jazz menúix.
És, també,
ells també en diuen swing chitano,
i també el defineixen d'aquesta manera, eh?
I ells han actuat per diferents escenaris
a nivell mundial,
vull dir que han anat a Nova York,
a Londres,
a Montreal, a Turí,
d'aquí no res s'han sentit cap a París,
s'actua, doncs,
a la mateixa capital francesa,
però també, doncs,
estan triomfant molt
per diferents zones del continent,
del continent,
del país Gal,
doncs, vull dir,
són un grup d'aquests llocs
que triomfan bastant, eh?
Bé, doncs,
de moment s'està realitzant tot això
dins del Teatre Metropol,
s'estan fent els parlaments de presentació.
I hem pogut parlar dos minutets
amb la tindent d'alcalde de Cultura,
Carme Crespo,
precisament parlant justament d'això,
d'aquest tret de sortida de festival,
Noria, et sembla que escoltem,
són dos minutets, eh?
Sí, som-hi.
És el tret de sortida,
però, vaja,
és un festival que tindrà molta activitat,
no?, aquests dies,
i més, molta activitat de carrer,
de bars, de sales...
La veritat és que hi ha 28 grups participants,
però hi ha més de 34 espais,
dic, sí, a la ciutat.
Aquest any el que hem fet és,
sense deixar el caire internacional,
per això tenim aquí els representants,
doncs, del jazz,
del jazz menúix, no?,
que és el...
el que avui, aquest any,
li hem volgut donar la rellevància,
precisament per commemorar
el centenari del Django reinat.
El que tenim és que
hi ha una producció,
o sigui, hi ha tres dels concerts,
tres són producció pròpia,
és a dir, és l'objectiu que tenim
des de la Conselleria
de fer, evidentment,
internacionalitzar Tarragona,
però també donar suport
a la producció pròpia,
bé, doncs, aquesta és una mostra més...
De fet, en tots els programes
de l'Ajuntament,
d'aquest any,
fem el duet aquest, no?,
intentar producció pròpia
i, a més a més,
doncs, aquesta repercussió
que volem que tingui Tarragona
fora d'aquí, no?,
aquí i fora d'aquí.
És un festival que es viu molt al carrer, no?,
aquest,
o molt edicil·lent,
a part de les sales, no?,
però el carrer també, no?
Jo crec que el carrer
precisament està conegut
per tothom
perquè es viu al carrer,
perquè els festivals
que estan dins
poden ser coneguts,
però són menys, no?
De fet,
m'assembla que de pagament
només hi ha el concert,
precisament,
com a memoratiu
del Django Reynard
el dissabte,
perquè és un concert
de producció pròpia,
fer que
vi el Ballester
més
o Jou
de Barcelona,
doncs,
han volgut fer
aquesta producció
amb nosaltres
i els específics,
l'únic que és de pagament,
la resta, doncs,
a tots els indrets,
a les institucions,
a CaixaForum,
a tots els restaurants,
les sales que es fa,
tot és gratuït.
Per tant,
jo crec que per això
és tan popular
el Festival d'Ixil,
perquè és un festival de carrer.
Carme Crespo,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Les paraules de tindrà
que la cultura,
Núria,
Carme Crespo,
i mira,
i ara m'acompanyen
la Josefina i el John.
El John és d'Escòcia.
Sí.
I la Josefina és de Palma,
la Mallorca.
Josefina,
què tal?
Bona tarda.
Bona tarda,
què tal?
De Cecilles, eh?
De Cecilles,
Balears, sí.
De quina part,
de Cecilles?
De Palma.
Palma,
i sou per aquí
de vacances,
tu i el John?
Sí,
estan,
bueno,
també tenim família
per aquí
i hem vengut
a passar
uns 15 dies.
I escolta,
veig que portes
a les mans
el programa
de mà
al Festival
de Dixieland,
no?
Sí,
sí,
perquè m'agrada
molt,
bueno,
m'agrada molt
escoltar
en Django Reinhard,
particularment.
T'agrada la música
menúix,
el jazz menúix,
sí,
sí,
molt,
molt.
Què destacaries?
Per què t'agrada tant?
Bueno,
perquè des de molt jove
l'he escoltat,
he tingut
ocasió
d'escoltar-lo
i sempre m'ha agradat.
M'ha agradat el jazz
i el jazz,
el jazz també
tipus New Orleans
i bueno,
i d'aquí,
més que el jazz modern.
I com era aquest home
de l'escenari?
Perquè has desaparegut ja,
no?
Com era de l'escenari?
En Django Reinhard,
com era l'escenari?
Bueno,
jo és que
més que res
l'he escoltat
en discos,
en vinilos
i en CDs,
però no he tingut
la sort
d'estar damunt
del escenari.
Aquí veuràs
molts grups
que toquen el seu estil,
no?
Vull dir que això ja
et satisferà molt,
no imagino?
Sí, exacte,
sí.
L'estil
d'aquest senyor
que m'agradava molt.
I el Joan,
Joan,
què tal?
Hola,
muy bien,
gràcies.
D'Escòcia,
eh?
Sí,
d'Escòcia.
Un país verde,
no?
Ya hay mucho lúbia,
claro,
muy verde.
Bueno,
per Escocia,
però imagino que ara
de Las Palmas,
no también?
De Canarias,
no?
Ay,
de Canarias,
perdó,
de Palma,
de Palma,
de Mallorca.
Sí,
sí.
¿Qué tal por aquí,
Tarragona?
Buenísimo,
me gusta mucho,
muy interesante.
Es un pueblo pequeño,
pero está muy bien.
En Palma es más tranquilo.
¿De Palma es más tranquilo?
No,
aquí hay demasiados coches
en Palma,
demasiada gente,
pero aquí está muy bien.
Mirabas ahora el festival,
para ir a las actuaciones
del festival de Dixieland,
¿no?
¿Te gusta también
la música de Reynard?
Jazz tradicional,
clásico no,
ni moderno,
pero tradicional me gusta mucho,
y Dixieland,
claro,
que es muy parecido.
Aquí ves que hay un carruaje
de cervezas ámbar,
¿a ti te gusta ámbar
o prefieres otra?
Nunca he probado,
prefiero Guinness,
pero este carro es vacío,
no hay nada,
entonces...
Pero ahora dentro
se podrá probar,
¿eh?
La ámbar.
Bueno,
vale,
voy a probar
para nada más,
prefiero Guinness siempre.
negra o rubia?
No,
negra,
negra.
Media pinta
o una pinta entera?
Una pinta.
No hace las cosas
por media,
siempre por total,
uno.
Gracias,
thank you very much.
De nada.
Pues Núria,
el Joni va a Josefina,
que ya lo veus.
Quina paciència que tenen,
quina paciència
d'aguantar
les teves preguntes
impertinents.
De Palma
i d'Escòcia.
Es lo mismo
del festival de Dixieland,
la Núria,
vull dir,
ahora tenemos gente
que ve de Palma,
que ve de Escòcia,
que ve de Tarragona,
i d'aquests
els que més.
No,
però,
i se verà,
i suposo que han coincidit
feliçment
amb aquesta arrencada
del festival.
Ara,
de fet,
han anat cap a dins corrents,
cap a dins del Cielo Metropol,
suposo que el Jono ha volgut
deixar aprovar el Serra Sambar,
i estem a l'interior,
on,
de fet,
d'aquí no re,
d'aquí pocs minuters
començarà,
doncs,
aquesta actuació
dels amb què tenés,
que és a punt a punt
de començar,
perquè abans,
quan diem entrada,
estàvem fent els parlaments
i jo suposo que d'aquí,
d'un moment o altre,
ens començarà a sonar,
eh?
I diria,
és més,
diria que està sonant,
vaig cap a dins,
Núria.
A veure si ho sentim,
a veure si ho sentim.
A veure si podem escoltar
en directe el so,
sí, mira,
podem escoltar-ho,
eh?
Del Sam,
què tens?
Ho escoltarem en directe,
perquè ja estan fent
la primera actuació,
doncs,
aquí,
al Joc de la Tèca de Metropol.
Veig,
Núria,
també,
doncs,
que ja comença a haver-hi,
doncs,
això,
a provatures de Cervesa Sambra,
eh?
A veure si t'arriba el so,
Núria.
Sí que m'arriba,
sí.
Ui,
entretallat,
entretallat.
D' brasile organisation dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona donạn," ona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona我不 frohi madrò i negr篤a la dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona dona
Gràcies.
Ens arriba entretallada la música dels primers protagonistes
del Festival Internacional de Dixiland de Tarragona,
en la seva 17a edició.
Són els francesos...
...ara en directe aquí al Teatre Metropol.
Sí.
I, de fet, moltíssima gent, doncs, que estan...
...aquí, que estan, doncs, provant la sarassa amb ara, eh?
Que triomfa, que triomfa.
És que justament ara se m'acaba d'arrapar un nen petit a la cama.
Me l'emportava cap a fora.
Se m'ha arrapat directament a la cama, no sé.
I se t'emporta cap a fora?
No, me l'emportava allò cap a fora.
Ah, que mono.
Fins que ha vingut sa mare, eh?
Clar, sa mare l'ha trobat a faltar una miqueta, no?
Què passa amb aquest senyor?
Sí, sí, tu és gerol.
L'hem donat cervesa, amb aquest nen, potser.
No, no, Déu, per cert, aquí a fora també hi ha molta canalla, eh?
Amb els cavalls de la Nària, que, en fi, doncs, que estan a punt de començar, doncs, a fer la desfilada amunt i avall per aquí, per aquest tram de coca central de Rambla.
I que ho faran d'aquí no res, acompanyats del Sampquet Mesa, que també sortiran aquí a l'exterior.
I és quan hi haurà, doncs, una mica més d'ambient de carrer en aquesta inici de festival.
I després, perquè és que vulguin seure i escoltar, doncs, el concert amb tranquil·litat, en calma, sense presses,
doncs, hi haurà l'actuació, doncs, d'aquest mateix grup francès a les 10 de la nit, que serà, doncs, aquí mateix al 3 de Metropol amb el 3 de sortida.
Després t'ho explicaré tot, Núria, perquè connectem l'altre cop, eh?
Connectem l'altre cop abans que siguin les 7, si et sembla bé?
Doncs cap a 3 quarts, si et sembla, connectem-ho una altra vegada i parlem novament amb més protagonistes.
I escoltarem ja en directe la música, però des del fort al carrer.
Ara falten 7 minuts perquè siguin ja les 7 del vespre i el que fem és tornar a connectar amb l'exterior.
Ja us hem dit que aquesta segona hora del Ja Tardes d'Avui la dedicava íntegrament al Festival Internacional de Dixieland.
Des dels estudis amb l'Small River Dixi, formació de Tarragona, hi ha uns veterans a casa nostra i al festival
i establint diverses connexions des del Teatre Metropol Rambla Nova
per saber com està anant l'acte d'inauguració oficial d'aquest 17è Festival Internacional de Dixieland amb la Nàrria de Cavalls
amb la Passacarrers. Ai, en Pep Sonyer. Pep, bona tarda.
Hola, Núria, bona tarda.
Em pensava que no hi eres. Què tal la cervesa? A veure.
La cervesa molt bona, l'han provada i té gust a barrica, eh? S'ha dit que cervesa a fusta, eh? Bona.
Molt bé. Estem parlant de la Nàrria de Cavalls, no?
La Nàrria de Cavalls, la Cervesa de Sargosana, que l'han pogut provar aquí tothom, aquí al Teatre Metropol,
amb una primera actuació a l'interior d'aquest grup francès amb aquestes...
Ara estan sobre la Nàrria, estem fent el tom des de la davant del Teatre Metropol, Núria,
i ara pujaran cap a aquest coca central de la Rambla i vindran cap aquí on faran una actuació a l'exterior.
Aquí hi ha moltíssima gent ja esperant per poder ballar aquest ritme del jazz menú
i podran ballar d'aquí pocs minutets i podrem escoltar-ho en directe.
Per mi ja s'ha acompanyat també el Ricard Majoan, el coordinador del festival.
Ricard, que tal, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Tret de sortida oficial ja s'ha dit això arrencat, eh?
Efectivament, ara ja no ho podem parar.
I no ho parem, escolta, i moltes activitats, eh?
Per tant, avui com demà, fins diumenge, a tope, eh?
Sí, més d'una seixantena d'activitats, més de 20...
En fi, ara hauria de fer mòria, 29 grups, em sembla, tocant.
Molta, molta activitat durant molts dies i en molts espais, més de 30 espais de la ciutat.
I amb un autèntic protagonista que enguany en aquesta 17a edició és en Reynard, no?
Django Reynard és una figura molt, com tu dius, és a qui li dediquem al festival.
De fet, enguany és el centenari del seu naixement i és per això que li dediquem al festival.
És una figura molt important en la seva època, que en realitat és l'època del dixi l'anamericà,
només que ell és europeu.
I clar, la música a Europa, doncs, tenia un altre tarannà.
I aquí, el grup que estem escoltant, que són els Amquetenes, com tu deies,
és un quartet típic de com són el jazz menú, que són dues guitarres acústiques,
al contrabaix i un violí.
I podem veure també aquest proper dissabte una producció pròpia del festival,
del Festival Internacional, que és la que veurem al Teat de Metropó,
no? Aquest únic de pagament, de fet, que serà, doncs, també al voltant d'aquest món de Reynard.
Efectivament, és una producció, com tu deies, pròpia del festival,
que juntament amb el Taller de Músics de Barcelona portem a la Ojo,
l'Original Jazz Orquestra, per fer sobre arranjaments propis de Vicenç Martín,
que és el seu director, sobre la música de Django Reynard,
amb l'artista Biel Ballester, el conegut guitarrista que va posar dues cançons
a la pel·lícula Vic i Cristina Barcelona, de Woody Allen.
Doncs, amb aquest espectacle fem aquest homenatge amb grandíssima formació, no?
Són més de 20 músics.
El trio de Biel Ballester més la Big Band.
Imagina't tu la música que hi haurà damunt de l'escenari
aquest dissabte 27 a les 10 de la nit al Metropol.
No serà l'únic, n'hi haurà molts més, molts més escenaris naturals d'aquest festival
i també la possibilitat de sopar a tot escoltant un grup d'aquests
que intervenen al festival, no?
Sí, com dius, també és un clàssic en el festival.
Una de les gràcies és que es desenvolupen en molt pocs dies
i en molts llocs de la ciutat
i col·laboren no només entitats de la ciutat,
sinó també establiments, etc.
I vull dir també que en la línia del Django Reinhardt,
el festival ha convidat dos artistes de París
d'on es va fer famós la música de Django Reinhardt,
que són el grup que està tocant ara mateix,
amb Quetenes, amb Daniel John Martin,
i el segon grup és Daniel John Martin amb el Samy Dossat.
Tots ells són músics de molt de renom a tot el món
i encara que potser aquí és poc conegut
perquè de fet el propi circuit de Jazz Manuix
és una miqueta poc conegut, així és així.
Però són artistes de primeríssima línia.
De fet ho podeu comprovar avui mateix
en la inaugural, el concert inaugural que faran els Amquetenes
i amb qualsevol de les activitats, si ho mireu al programa,
podeu veure que hi ha molts concerts que fan aquestes formacions.
Evidentment això no treu que els artistes de sempre de Tarragona,
els artistes locals, donen el seu suport com han fet
des del primer moment que existia aquest festival.
I crec que és una de les gràcies, no?
Que això dona vidilla, relaciona la gent d'aquí amb la de fora
i sobretot que el públic en gaudeix tantíssim, no?
Ricard Mas, Joan, gràcies, que vagi molt bé, disfrutar-ho.
Moltes gràcies.
Doncs, Doria, mira, deixarem aquest so, el so dels Amquetenes,
que estan actuant ara mateix a sobre la Nària,
aquí al mig de la Rambla.
Així ja han sortit del Metropol, doncs, eh?
Sí, ara ja han sortit del Metropol.
I ara la Nària ja comença a fer el tomet, o no?
Doncs sí, ara començarà a fer el tomet.
De fet ha sortit davant mateix del Metropol,
ha fet el tom fins a dalt, fins a l'extrem de la coca, diguéssim,
i ara ha entrat cap a l'interior.
Estem al tram central de Rambla
i estan actuant a sobre la Nària de Cavalls de Cerveses Sant Bar,
de Cerveses de la Saragossana,
i escoltem aquest son directe, eh?
Som-hi?
Som-hi!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!