D'una banda, el secretari de la Junta del Gremi de Mareixants,
que és el Francesc Ritxol.
Francesc, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
15 dies abans i ja esteu a punt, eh?
Sí, bueno, hem començat els preparatius,
fa 15 dies hem començat amb la mostra de sons,
i això, bueno, ja està engegat tots els motors i tot ja.
Home, 15 dies abans del gruix de Setmana Santa, no?,
de la gran professora de Divendres Sant,
vosaltres ja arrenqueu demà mateix.
Sí, sí, exacte, com un mes abans es fa la mostra,
demà ja fem el Via Crucis i passat demà la presentació
de la banda infantil, ja s'anar en carril en actes.
Mentrestant hi ha moltíssima feina, no?,
de retocs, de tallets, a planxar la roba,
a col·locar-la, a vestir els apòstols,
els sants, en fito plegat,
i d'això qui se n'encarrega?
D'això ens en carreguen tres senyores aquí al Serraio,
bueno, tres i algunes els ajunten més,
per la banda del Sant Sopai,
per l'enterrament, també una altra senyora gran,
i ara la seva jove la comença a ajudar.
És gent del Serraio mateix al barri,
que col·labora i, realment, s'hora deia,
si no, no ho podríem fer.
Doncs ara torno amb tu, Magí, Francesc, Seritxola,
de seguida torno amb tu, però deixem parlar amb Núria.
Mira, m'acompanyen l'Anna Simón, la Carme Moreno,
i la Teresa Blà i Núria.
Elles, ara m'estaven explicant, eh,
tota aquesta feina que hi ha aquí,
perquè, home, ara els veiem molt macos, no?,
els veurem després al Sant Sopar,
els dos passos que hi ha aquí al Gran Mí de Mareixants,
al Sant Sopar i al Sant Enterrament,
però, home, aquí hi ha hagut una feina, eh,
vull dir, que ja porten uns dies que tot estigui a punt,
i, en fi, que tot sigui, que estigui com Déu mana
per demà poder sortir, doncs, com cal.
Parlem primer amb l'Anna Simón.
A veure, l'Anna, la tenim per aquí.
Anna, què tal? Bona tarda, com està?
Bona tarda, bé.
Porten gaires dies aquí preparant coses?
No, que si no soc ni català ni castellà,
igual me voy del català, me voy del castellà.
No pateixis.
Digui, m'expliquen, què fan per aquí, aquests dies?
Què fan?
Pues aquí nosotros, yo soy la modista,
o un grupo de señoras de modista,
la que corta los vestidos, la que hace la ropa y todo esto.
Entonces, vimos un grupo de unas cuantas señoras para vestirlos.
Entonces, ellas van poniéndolos todas, planchándolos,
y yo voy colocando los mantos, poniéndoles los adornos que a mí me parece,
que pueden ir, y ellas van cosiendo detrás mío.
Y entonces, para que quede todo perfecto,
pues lo vamos mirando por todos los sitios,
si hay algún desperfecto, si hay alguna cosa,
pues corregirlas y que quede todo bien.
Aquí hay mucho detallito, por ejemplo, esto de aquí, ¿no?
Porque ya hemos de tallar todos los trachos.
Este es de pescador.
Estos de pescador, que es el San Cera.
Yo me voy a catalán.
No pateixi, no pateixi.
Y claro, pues se hicieron con el estilo de pescador de aquí abajo.
Y luego también, pues mucho con mi hijo, que es el San Juan.
¿Es su hijo?
Sí, de verdad.
Sí, sí.
Este no.
Está claro, está claro.
Pues es Núria, no.
Es decir, el San Juan es esa imatge del seu fill.
Sí, sí.
Entonces me hace gracia y entonces lo acaricio cuando vengo.
Siempre estoy acariciándolo.
Y le digo, oye, a ver, el mejor que tiene que irte es mi hijo.
Ahora es más guapo.
Hombre, es que es el más guapo, eh, San Juan.
Ya lo era, el más jove y el más guapo, eh.
Escolta, la Teresa Blay.
Bueno, está la Teresa Blay, que es ella, amb qui hem parlat.
També hi ha l'Anna Simó y la Carmen Moreno.
¿Qué tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Molta feinada, ¿no?
Molta, molta.
I ara, com que ja està tot fet, diguéssim,
pues ya no en tenim tanta,
però han passat uns anys que m'ha hagut de cosir molt.
I per què? Per què s'ha hagut de cosir molt?
Perquè hem hagut de fer les vestes,
els vestits dels sants, els mantos,
col·locau, tot s'ha hagut de fer.
Però la que m'anava i la que tallava
era l'Anna Simón,
que mentre una modista
en talla en patrons una,
ella sense patrons en tallava sis.
L'Anna Simón la tenim per aquí?
L'Anna Simón.
Ah, mira, mira, és la Simón la senyora
que parlava abans d'Uri, eh?
La veritat, perquè he sigut una persona
que m'ha agradat molt cosir
i he anat a cosir,
doncs veies el que feien les modistes,
però ella, doncs, també he vist el que feia.
Molt bé.
I aquesta senyora d'aquí, què tal?
Bona tarda.
Bona tarda.
Com estem?
Bé, una miqueta que ho estic pas...
Bé, jo ho feia una miqueta de cada cosa,
o sigui que planxo,
com ara, amb planxals aquesta nit,
amb planxals els mantos,
i a vegades ho he fet una altra cosa,
doncs, però ara ja no gaire.
Ara, el dia que ho hem de vestir i tot això,
llavors sí que venim.
Per retocs, no?
Doncs tots els que puguem,
perquè ara ja som grans.
Van començar jove,
però ara ja som molt grans.
I ara, aleshores, què feia?
Perquè a vegades,
elles més que jo,
jo vaig anar més tard,
elles estaven fins a les 4 o les 5
fent la roba de la Setmana Santa.
Vull dir que han treballat molt, molt,
i...
Digui, digui.
Això és el que li volia dir,
i sense, doncs, cap interès...
Sense ni 5, eh?
Sí, doncs, cap interès de cobrar de res, de res.
Vull dir que la voluntat i la fe que tenim
en aquest gremi i amb tots els anys.
I aquí hi ha molta feina,
perquè hi ha molts traches, eh?
És que mi marido és del gremi,
ja està mort.
Però ni que no hiciera la cena.
Decía, és que tinc que probar,
tinc que ir abaix, tinc...
Ves, ves, ves el que tinc que fer, ves?
Encontrava moltes vegades el pescador,
lo tenia que tirar,
perquè jo estava així,
lo limpiava i me dormia.
Muita noix iba a treballar
i perdí un mes sin treballar,
ni ganar nada de fora,
perquè hi havia molta feina.
És que és limpiarlos,
es plancharlos, es coserlos,
i són mostratges, moltes vestes, Niana.
La gent que viene, la que no viene,
que ara ha venido, que no ha venido,
tu tienes una medida,
la otra tiene otra,
muchas manos para coser bien,
però una coge una cosa,
la otra coge otra,
tienes que estar al tanto
de tu llevar el timón.
Claro, perquè si me ponen una manca aquí,
la otra de aquí, què?
Malt asunto.
Jo tenia que passar repaso.
I mañana estaran nerviosos o no?
Demà estaran nerviosos
quan surti el Vie Crucis?
No, mañana por la mañana,
com los suelen subir arriba al Misterio,
pues nosotros vamos a repasarlos también,
a mirar.
Si hay alguna cosa que sea desperfecta
o que se descoce o si alguno está bien,
pues entonces nosotros estamos allí
con la aguja enseguida,
para que vean perfecto.
Molt bé, senyores.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé,
que tinguin bon Vie Crucis.
Gràcies.
Ja ho estem sentint ara en directe,
els suyos de Tarragona Ràdio,
que estem en directe.
Moltes gràcies.
Gràcies a tu.
No, ja ho he dit,
ja estem sortint ara en directe.
Tornem a parlar amb el Francesc,
Francesc Ritchol.
Home, doni,
quina feinada aquestes senyores,
quina feinada que han de fer cada any.
Sí, sí, realment,
és de gareir la feina d'aquestes senyores,
altra gent que es dedica a omplir les ratxes,
a pintar-les,
els ratxes són els siris,
o sigui, aquestes que van plenes d'una parafina,
com si diguéssim.
és durant tot l'any,
com si podríem dir que a l'octubre,
es comença la feina
i ja fins a Setmana Santa no es para.
Sou aproximadament unes 650 persones
al gremi de Mareixants?
Sí, aproximadament, sí,
de socis som 150.
Cada any anem pujant,
poquet a poquet,
però, bueno,
cada any tots els fills dels que ja són socis,
normalment,
es fan socis,
és una cosa que segueix familiarment,
aquesta saga.
Com és demà el Vie Crucis?
Com és aquest moment?
Després de tot un any esperant,
doncs, imagino que serà molt emotiu, no?
Sí, a veure,
força emotiu,
a veure,
en principi a les set i mitja
es fa el Vie Crucis
per l'interior de l'església.
I després surt un professor
en el qual hi participen
tres cofredis aquí al Serrallo,
del gremi de Mareixants,
amb el pas de Sant Sopar
i el sant d'enterrament,
la cofredia de Pescadors
amb el pas de la presa de Jesús
i cada any,
els últims 4 o 5 anys,
si no recordo malament,
baixa una cofredia de Reus,
Sant Joep i Sant Jaume,
que porten la creu dels improperis.
i, bueno,
és un Vie Crucis bastant,
un bròs de gent participant.
Feu primer el que és el Vie Crucis
per dins de Sant Pere, no?
I després,
cap a les 8 del vespre,
aproximadament,
això demà i dissabte,
recordem-ho,
la processó, no?
Exacte, sí.
La idea es va fer,
aquest canvi de fer el Vie Crucis
per dins l'església,
basament pels passos a l'ombro,
acabant espatlles,
ja que cada estació
havien de parar,
pujar, baixar
i realment els portants
se li feia dur
fins a les 14 estacions.
I es va decidir amb el mossèn,
fer el Vie Crucis
per l'interior de l'església
i després surtin professor.
I ara també és més dinàmic,
es fa més bé per tothom.
A quina mena de públic ve
a veure la processa
d'aquí del Serrallo?
Bueno, realment de totes les edats.
Hi ha gent gran
que ha baixat cada any,
gent de mitjana edat
que és d'altres cofredies,
sobretot gent d'altres cofredies,
venen a veure com va tot,
els sons,
com es porten els passos
i és una mica l'interès
que anem a les altres Vie Crucis
i Canalla també n'hi ha força
perquè és una hora que,
un dissabte a les 8 del vespre,
Canalla hi pot baixar,
quan hem baixat amb els seus pares
i està molt bé, realment,
és maco de veure
perquè hi ha gent de totes edats,
de tota condició.
Hi ha algun moment especial
quan es fa la processó
per aquí pel barri?
Alguna parada significatòria,
significativa?
Bueno, un moment especial
és quan s'adona el Sant Cris
a la plaça de l'església,
que els tres passos
fan la reverència,
es toquen unes caixes d'estimbals,
els armats acompanyen el Sant Cris,
és bastant...
és molt maco, realment,
com a imatge és maco
i el motiu també.
És realment maco
i després també
quan marxen els passos
de la plaça d'església
que marxen a part ràpid,
també cadascú amb la seva banda,
hi ha molt més del barri,
tot en conjunt és maco.
Diumenge presentareu la nova banda
de timbals juvenils o infantils, no?
Sí, bueno, les dues bandes hem creat,
bueno, cadascú pel seu costat,
però bueno, els presentem juntes
perquè al final cap som la mateixa entitat,
tot el gremi,
hem creat els fills d'alguns timbalers
i altres gent del barri
i del barri,
que anava a petit data,
que tenen a partir de 3 anys,
fins a 6-7 anys,
doncs comencen a aprendre a tocar el timbal,
que fan 4 tocs molt senzillets,
però és qüestió de fer cantera
perquè els que som grans,
m'esporro per mi,
que fa anys que toquem l'ultimbal i això,
sempre hi ha un any que toca renovar,
canviar de funció, de feina
i realment s'ha de fer cantera,
si no, la cosa no segueix.
Home, hi ha d'haver relleu generacional, eh?
Escolta, estem envoltats d'apòstols, no?
Sí, realment sí,
en tenim els 12 apòstols en sopar
i els en creixen sopar
i les 7 figures els d'enterrament,
que és el pas en signe de l'entitat,
com si diguéssim,
que és del Salvador Martorell
i surt dels anys 40.
Realment és un pas de talla
i és molt maco també el sant d'enterrament,
és un pas que a tot Tarragona s'estima bastant, crec.
Són un gremi antic, eh?
Per les informacions que tinc,
ja hi ha referències del 1759, eh?
Vull dir que és un gremi
que tenen diferents alts i baixos,
però, vull dir, que té una antiguitat considerable.
Bueno, 1759 va ser la primera sortida en professor
que es tingui constància,
però aquest gremi ve del segle XIII-XIV, aproximadament,
que era el gremi de la gent de la mar,
com diuen marejans, la gent de la mar,
i era un gremi que realment
a la seva època, en què tenia més auge,
va ser un gremi ric, realment,
tenia barcasses, tenia armes,
tenia per defensar-se,
la llotja de peix per tenir el gremi,
on estem ara,
hi havia el pes del serraio,
on s'avenia el peix i tot,
que anteriorment hi havia una barraca amb rodes,
va fer un petit edifici,
després va fer l'edifici que estem ara,
realment era una entitat com el gremi de pagesos,
el gremi oferraders,
tots aquests gremis eren potents en aquella època.
Des del segle 13-14 són de les entitats més antigues d'Europa,
que queden,
que han perdurat al llarg del temps.
Una barraca de rodes hi havia?
Sí, hi havia una barraca,
abans de que hi havia edificis,
hi havia un carro amb unes rodes,
i hi venien el peix,
i això és el que hem trobat ara,
perquè tots els documents del gremi,
hem trobat antics,
els hem cedit al port,
amb qüestió de cessió,
perquè es cuidin i es custodien,
ja que, a veure,
els teníem aquí i s'havien malmès una mica,
i en aquestes documents d'antic,
que hem trobat documents del 1800,
els hem cedit al port,
per seguretat,
perquè estiguin ben cuidats,
i realment hem llegit actes,
inventaris de donacions que havien fet a l'església,
inventaris de barques,
havíem trobat a tenir tots a barcasses d'aquestes grans,
barques per portar aigua,
els vaixells que encuraven que no podien arribar a port,
hem descobert coses maques, realment.
Tornant al gremi de Mareixença,
tothom dels membres del gremi són d'aquí del Serrallo o no?
No necessàriament, eh?
No, realment no.
Avui en dia,
podríem dir que un 50% són del Serrallo,
i un 50% no.
Tot això,
que molta gent està lligada al Serrallo,
però per alguna cosa està lligada al Serrallo.
Jo no visco al Serrallo,
i molta gent de l'Ajuntament no vivim al Serrallo,
però els nostres avantpassats eren tots,
la gent del Serrallo o la gent lligada a la mar.
I, bueno, és que, clar,
hi ha un estret lligat amb la mar
i te fa sentir-se teu al barri encara que no hi visquis.
Tothom té lligams a mariner,
tothom té lligams a cap a la mar, eh?
Doncs, escolta, en Francesc Seritxol,
gràcies per venir a les portes del vostre local,
del gremi de Mareixença,
i que baixi molt bé demà aquest Via Crucis.
Via Crucis, recordeu,
potser só,
i diumenge presentació dels timbals infantils.
Gràcies.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Gràcies.