Torn a ser divendres i jo només de veure l'entrapa a la porta
ja em sento millor, com a mínim sé que ens cuidarà.
Ens cuidaran aquests 20 minutets que durin la secció
on li fa mal, amb el nostre fisioterapeu del Felip Caudet.
Felip, bona tarda.
Bona tarda, Nuri, bona tarda a tothom que ens escolta.
A veure, tot i que avui no és que ens portis una sessió
de les típiques, de l'on li fa mal.
Avui parlarem d'una cosa una miqueta diferent, si més no, d'estructura.
D'unes jornades i un treball de recerca que hi ha al darrere de tot plegat.
Correcte, sempre estem acostumats en aquesta secció a parlar de les terapèutiques
i de les qüestions de salut, tant de les malalties com molts cops
recomanacions que hem fet per trobar-hi solucions
o si més no per acompanyar-les cap a un bon curs.
I aquesta tarda no us porto res d'això,
sinó et porto una mica a explicar-te o a intentar-te explicar
què és el que està passant al respecte de tot el que portem a les tardes.
Home, doncs Déu-n'hi-do, eh?
Ja ens posaràs el dia, ens actualitzaràs.
Sí.
Mira, tu ho has presentat molt bé.
Avui us vinc a explicar un cicle de conferències
que hem organitzat.
Les hem organitzat a un grup que es diu El Gric.
El Gric és el grup de recerca d'imaginaris culturals.
Sí.
És un grup que neix amb una motivació,
que és intentar estudiar quina és la situació
al voltant de tot això nou que ens ha arribat,
tant del món de les teràpies
com el món de les noves idees, dels nous pensaments,
les noves filosofies,
i el món del coneixement més amagat, el món esotèric.
Tot això aplicat directament a la salut
o en els diferents camps d'aplicació que té?
Tot aplicat a la persona,
perquè, a fi de compte, són les diferents dimensions
que puguem tindre.
No és explícitament la de la salut més física,
ni de la mental, ni de la psíquica,
sinó són totes en conjunt.
I són l'interès, un interès,
o una cosa que ens fa pensar que era interessant
fer un estudi,
primer bàsicament perquè no se n'han fet d'estudis seriosos,
al contrari.
Se'n parla molt de les teràpies,
que si funcionen, de si no funcionen,
però moltes vegades,
i fins i tot moltes de les persones que s'hi dediquen
no saben ni tan sols d'on arriben aquestes terapèutiques.
Això ens vindria a explicar coses,
algunes d'elles ja les hem parlat aquí,
en altres sessions amb el Felip,
per exemple,
com és que a Orient
tenen una manera de concebre la nostra salut
diferent de la que tenim aquí,
allò que hem parlat a vegades
que allà es concepa la persona com un tot,
amb cos, amb ànima,
com és que allà parlen d'energia,
mentre que aquí podríem estar parlant d'oxigen,
d'oxigen, per exemple,
eh?
Sí, que a vegades aquest paral·lisme l'hem fet.
d'actors culturals,
de creences religiosos,
tot això entra dins d'aquests estudis que esteu fent,
i quins professionals hi ha?
M'has parlat d'uns estudis, això,
interprofessionals, no?
Gent de diferents àmbits.
Sí, sí, sí, sí.
És una recerca, eh?
És una recerca,
i el cap de la recerca és en Joan Prat.
En Joan Prat és catedràtic d'Antropologia
de la Universitat Rovira i Vigili,
i acompanyant-lo,
doncs, hi ha tot un equip molt divers de gent.
Doncs, doncs, estem des d'Inés Tomàs,
que també és una psicòloga molt reconeguda,
psicolòlista,
està el Josep Maria Duc,
un expert en filosofies orientals,
està el Josep Retxe,
que també és un expert en filosofies,
i la Montseanguera,
que s'ocuparan de la secció,
o més aviat del pilar dels coneixements ocults.
Quan diem dels coneixements ocults,
aquí ningú,
bé, més que ningú el pensi,
haurem d'aclarir-ho.
Dins del coneixement ocult
és això que està passant a dia d'avui
amb el tema, per exemple, dels tiradors de cartes,
que molta gent fa servir aquests serveis.
Llavors, l'estudi,
igual que vol estudiar aquests aspectes
dels tiradors de cartes,
vol estudiar també
totes aquestes noves filosofies que ens arriben,
l'hinduisme, el budisme,
que avui en dia
perfectament,
al metge li fa mal a l'esquena,
al metge li recomanen activitat,
s'apunta a un centre de ioga
i resulta que al centre de ioga
acaba fent unes pràctiques
o interessants a veure uns temes
que li semblen completament allunyats.
Llavors, a part de veure el que s'està passant,
també volem veure amb aquest estudi
qui està participant,
com són la gent
que ofereix aquest tipus de serveis
i com són els usuaris, també.
Qui s'interessa per aquestes qüestions.
Correcte.
Amb aquí s'ajunten a diverses coses,
per exemple,
hi té a veure, suposo,
amb que totes aquestes
terapèutiques alternatives
o modes o filosofies
de veure la vida diferents,
que en definitiva
afecten la nostra resposta,
és molt conseqüència, potser,
de l'època global que estem vivint,
que tenim molta facilitat
per conèixer el que passa
a l'altra punta del món.
Sí, el que passa és que,
mira quina cosa més curiosa,
i això, per exemple,
ens ho ha portat
la immersió bibliogràfica
que hem tingut que fer
per poder aprofundir
en aquestes temàtiques,
doncs que bé,
sí que hi ha uns canvis
que semblen notables
en la globalització
i sembla que siguin d'ahir, oi?
I com parlem d'ahir,
potser no és tant d'ahir.
Si mirem la història
de la història,
sí que és un no res.
Però, mira, Núria,
tota la revolució
en quant a aquest canvi de pensament
o en aquesta nova adherència
a altres maneres
de veure el món,
neix als anys 70.
I si s'anem una mica
fins i tot una mica més endarrere,
als anys 50 del segle passat,
estem parlant del segle XX.
És on comencen,
per altres països sobretot,
gairebé els viatges
que fa aquest coneixement
és des d'Orient
cap als Estats Units,
i dels Estats Units
ens arriba a Europa,
excepcionalment
algun tipus d'aquest coneixement
va entrar directament
via Europa,
però als Estats Units
sí que ens ha agafat
la cap de ventera.
I ells sí que han fet recerca
i ells ja han estudiat
en via aquest fenomen.
A nosaltres és nou.
És com a les noves,
com fa uns anys aquí
se'n parla molt d'immigració,
doncs podríem parlar del mateix.
És a dir,
és força nou
que comencem a parlar
de terapèutiques
que mai havien sigut escoltades,
i no només terapèutiques,
sinó maneres d'entendre,
com tu deies,
el món.
En parlem sovint
no ho utilitzem cada cop més
o ens encuriogeix més
perquè també tenim
un tipus de mentalitat
que busquem alternatives,
que no ens conformem
amb qualsevol cosa,
que la medicina convencional
ha caigut una mica
del pedestal,
ja no ens ho creiem tot,
o bé,
estem més oberts a experimentar.
O sigui,
hi ha un canvi
en la mentalitat de la gent
perquè això pugui entrar
més fàcilment?
Clar,
el que tu estàs dient
precisament són hipòteses de treball.
Clar.
És una hipòtesi
amb la que esteu treballant.
Clar,
el que volem veure amb l'estudi
és per què passa això.
És a dir,
per què algú abans
la seva espiritualitat
l'elaborava dins d'uns àmbits,
aquí era molt comú
l'àmbit del cristianisme,
i per què ara hi ha gent
que busca aquesta espiritualitat
a altres llocs.
Doncs no ho sabem,
la veritat.
Podem teoritzar,
podem suposar
que també les tecnologies
han afavorit,
però són suposicions,
de moment són hipòtesis.
I és això.
L'estudi és un estudi
que se'n va
aproximadament els tres anys
de durada.
La Generalitat
ha donat de subvenció
per poder desenvolupar-lo.
I
ha de culminar
aquest estudi
publicant-ho.
Una publicació
que pugui
una mica oferir a tothom
què està passant.
Dius que se'n va
els tres anys de durada,
vols dir que
porteu ja tres anys
investigant?
No.
Que ha de tenir
una duració de tres anys.
Sí,
ara portem un any,
aproximadament.
Heu detectat
alguna cosa en aquest any,
que jo sé que és
un temps molt poquet
quan parlem d'un estudi
d'aquestes característiques,
però esteu ja
perfilant la línia
cap a on pot anar
tot això?
No.
El que sí que vam veure
és que
podíem dividir-ho,
aquest acerc,
en tres àmbits.
D'acord?
Més que cap a on van,
els tres,
perquè ara estem en una fase
de recollida d'informació.
Ara estem fent
el que es diuen
entrevistes.
Entrevistem a professionals,
entrevistem a usuaris,
i mirem d'extraure
aquesta informació
de com s'introdueixen,
com ho viuen,
com són.
D'acord?
Aquí intentarem traure
dades,
l'origen de l'estudi
és antropològic,
però mirarem a veure
fins i tot
si podem arribar
a perfilar una miqueta més,
ja no només
amb conceptes
antropològics
i sociològics,
sinó anar a veure
una mica més
fins i tot
quins comportaments
s'amaguen darrere
o quines necessitats hi ha
que potser no estaven cobertes
i ara s'estan
cobrint d'una altra manera,
o s'intenten cobrir.
Ho sabrem, ho sabrem.
De moment estem recollint
i dins d'aquesta
recollida
i dins d'aquesta
cerca
doncs hem proposat
fer un cicle
de conferències.
És a dir,
portar
a persones
que són els referents
a nivell de l'Estat
i fins i tot
a casa nostra,
a Catalunya tenim gent
molt coneguda
en aquests àmbits
i que ens vinguin
a parlar una mica
de la seva especialitat,
és a dir,
de com ells,
que són gent
que ho han reflexionat,
gent que ha escrit molt
i l'han publicat
i han conferenciat força,
ens ho pugui fer arribar
de manera fàcil.
Estem parlant d'unes conferències
que tindran lloc
els dies 3, 10, 17
i 24 de febrer.
Seran els dimecres,
tots els dimecres de febrer.
Tots els dimecres de febrer
a la Universitat
Rovira i Virgili,
al Campus Catalunya mateix.
Allà l'Avinguda Catalunya.
I que la trobareu
sota el nom,
suggerent
i en certa manera
molt ampli,
per això també ens interessa
definir-ho aquí,
de nous imaginaris culturals.
Això és molt ampli,
ja veureu que hi ha conferències
de tot tipus,
doncs igual que aquest grup
de recerca que ens diu el Felip,
en què hi trobem antropòlegs,
psicòlegs,
filòsofs,
gent que potser,
doncs això s'ocupa més
de coneixements ocults,
com dèiem abans,
i el fisioterapeuta.
I el fisioterapeuta,
jo he estat aquí clau.
Som vuit a l'estudi.
Que hi faltaria alguna disciplina més,
hi faltaria,
tu què creus?
Doncs en principi
es va escollir la gent,
el cap de la cerca
doncs va escollir aquesta gent
en base al pensament
que eren gent
que pels seus coneixements
i la seva formació
ho podien aportar.
Doncs en principi
no hem vist cap mancança.
De moment pensem
que és la línia
més adient
la que aportem.
Conferències,
val a dir,
obertes a tothom,
pensades molt directament,
diria jo,
pels estudiants
de la Universitat
de Rubí i Virgili,
que es beneficiaran
a través dels crèdits,
famosos crèdits lliures.
que s'atorguen.
Però vaja,
que hi podeu assistir tothom
a un preu molt raonable,
no, Felip?
Sí,
esforç econòmic,
eh?
Pels estudiants aquests
que volen els crèdits,
fins i tot,
d'acord?
Perquè això els compta
a les seves formacions
o a les seves carreres,
doncs és molt econòmic,
se'n va als 40 euros,
Maria,
això és res.
I estem parlant
de 4 dies de conferència,
vol dir,
a 2 conferències per dia,
menys el darrer,
que només és una,
d'acord?
I són conferències
d'una durada
d'hora i mitja
per persona,
per conferenciant.
Llavors,
la gent del carrer
que vulgui venir,
que per estar convidats,
en se'n problema,
és lliure accés,
doncs el que faran
és pagar 10 euros
per conferència,
que també és un preu
molt econòmic, eh?
I també és lògic
que potser els interessi
una o dues conferències,
no cada dia,
i tot això.
Qui no vulgui apuntar-se a tot,
o fins i tot,
qui no vulgui,
qui no necessiti
aquests crèdits lliures,
que als universitaris
sí que els importa força,
doncs no farà falta
que vagi a totes les xerrades,
a no ser que
els hi vingui
de gust.
Si teniu interès
d'anar completament
a tot el cicle
de conferències,
als quatre dies,
doncs teniu un preu
de PAC
que són 60 euros.
Correcte.
I així serà una miqueta
més econòmic.
Escolta, doncs,
si et sembla,
anem mirant conferència
per conferència
i així ens fem una mica
la idea
de què ens parlaran.
Arrenqueu
del primer dimecres
a 3 de febrer,
val a dir que sempre
són de dos quarts de 6
fins a dos quarts de 9,
les sessions.
s'allarguen, sí, sí.
I el primer,
a part de la presentació
a càrrec del coordinador
del grup,
del Joan Prat,
comenceu ja
amb una conferència
a nom d'aquells
que està més que contrastat,
Agustín Pàniker.
Comencem amb un plat fort,
que és l'Agustín Pàniker.
El cognom Pàniker
aquí a casa nostra
és força sentit,
i sobretot
amb què el vinculem.
Doncs mira,
el vinculem
amb dos conceptes,
amb la filosofia
i amb un país,
que és l'Índia.
La família Pàniker
s'hi ha esforçat molt
per elaborar,
ja no només
elaborar el que és
aquest coneixement
que arriba d'allà,
aquesta entesa del món
i fer-nos-lo arribar
a Occidents,
sinó també intentar
trobar punts
de germanament.
Són experts,
l'Agustín Pàniker
concretament,
és un escriptor
molt conegut,
és editor
de l'editorial
Cairós,
s'ha de dir,
llibres de contrastada
solvència
en quant a contingut
i seriositat.
Doncs ha sigut algú
que ha estudiat molt
la cultura hindú
i també les religions
que hi ha allí.
Doncs d'aquesta manera,
mira,
l'últim estudi
que em va fer,
que ha publicat
el Pàniker,
és un estudi
sobre els Cics.
Els Cics
segurament,
aquí a casa nostra,
aquí a Tarragona
no n'hem vist gaires,
però si us moveu
per Barcelona,
veureu un munt de gent
hindú
que porten un turban
al cap.
Potser els heu vist.
Sí, bé,
és una imatge
que potser jo no els he vist
pel carrer,
però és una imatge
que em ve al cap, sí.
Doncs els hindús
que ens arriben a un turban
solen ser Cics.
És una religió,
el Cicsisme.
D'acord?
Doncs aquest senyor
n'ha fet força d'estudi
i ens l'ha portat
a casa nostra.
És algú apassionat
d'aquest país,
també li ve de família,
també el nom de Pàniker
no és gratuït,
és que aquest senyor
dins la seva línia
genealògica
té ascendència
Indú,
ah, Indú, perdó,
Indè,
Índia,
d'acord?
I, doncs,
començarem fort,
ja t'ho dic,
és una de les conferències
que...
Amb un títol suggerent
i jo crec que trobarà
moltíssima gent
la fascinació per l'Orient.
Sí, esperem que ens parli...
De les milions de nits.
Gairebé, gairebé,
sempre és encantador
t'ha de dir,
parlar i escoltar
aquestes persones.
Després,
el mateix dimecres,
3 de febrer,
recordeu,
la segona sessió
anirà a càrrec de,
no sé si ho dirà bé,
Baktidás.
Baktidás,
ho dius molt bé.
En Baktidás
ens faran a conferència,
ara s'explicarà
qui és el Baktidás,
perquè amb aquest nom
ens queda una mica lluny,
els que no coneixeu el tema,
la gent que coneix
la cultura índia
al nostre país,
bueno,
de les diferents formes
en què ens ha arribat,
doncs coneix
la feina
d'aquest senyor
del Baktidás.
El Baktidás
ens parlarà
de la música clàssica hindú.
La seva conferència
és la música clàssica hindú,
una via cap a la meditació
i el silenci interior.
Baktidás
és un senyor català,
el nom català
és Francesc Martín,
però sol passar,
quan es professen
algunes filosofies
dins d'aquestes tradicions,
doncs moltes vegades
es canvia el nom,
es agafen noms iniciàtics,
doncs aquí no és gens corrent,
aquí només passava,
Núria,
els convents.
Se ho ha sentit parlar
alguna vegada?
Sí, clar,
les monges,
quan ingressaven al convent
es canviaven el nom.
Tots els,
no només les monges,
vindria a ser una manera també
de canviar la identitat,
de dir deixo una vida enrere,
començo una nova vida,
soc una altra persona.
I per tant també se li atorga
un altre nom.
Llavors aquest senyor,
en Bacti Das és un senyor format
al Conservatori Superior de Música
de Barcelona,
és un gran violinista
i també és un bon coneixedor
de la música de cambra,
s'ha anat formant
amb grans especialistes musicals
i doncs ha participat
en multitud d'orquestres,
l'Orquestra Sinfònica
de la Universitat Autònoma,
ha col·laborat amb l'Orquestra del Liceu,
del Gran Teatre del Liceu,
forma part de l'Orquestra de Cambra
de Catalunya.
Perquè facis una idea,
aquest senyor el que va fer
és formar-se inicialment
en música clàssica occidental,
i des de fa més de 30 anys
va decidir aproximadament canviar
i va començar a interessar-se
per la música clàssica índia
i com s'interpretava
amb tots els seus instruments.
Aquí se'ns va fer molt famós
a Occident aquesta vessant
quan els Beatles van portar
un Citar, te'n recordes?
Clar, i això és el que deies tu,
això estem parlant dels anys
de què, 60?
60-70.
Que és el que dèiem abans,
que no és tan nou.
Aquí sí, però...
A casa nostra sembla nou.
Fins i tot ara ens arriben coses
que ja fan molts anys que volten.
Pel món.
Sí, el Citar,
el Citar famós dels Beatles.
Llavors és un senyor
que és un gran músic interpretant.
Aquest dia, però,
ens vindrà a parlar,
ens vindrà a explicar,
no sé si ens interpretarà
alguna cosa,
però ens vindrà a explicar
com la música
té tot un altre sentit,
un pèl diferent
del que nosaltres aquí
li hem donat.
Un pèl diferent
del que nosaltres coneixem aquí.
Perquè s'ha de dir
que a la música sacra
potser sí que s'aproparà a això.
Serà interessant,
serà interessant.
Imagina't,
música, meditació...
I tot molt vinculat a la Índia,
pel que estic veient el primer dia.
Sí, de moment a la Índia, sí.
Hem de dir que
a casa nostra,
sempre que ens ha arribat coses,
ens arriba molta,
molta provinent d'aquest país.
d'aquest país i també de la Xina.
Sí.
Però en aquest cas
no portarem ningú de la Xina
aquest any.
Doncs mireu, dimecres,
el proper dimecres,
dia 10 de febrer,
home, una conferència,
la primera,
que té un títol,
també d'aquells que dius,
a veure, explica-m'ho,
aprendre a viure,
el sentit de la vida.
Aprendre a viure.
En una hora i mitja
m'explicarà el sentit de la vida?
Sí.
Vinga, va.
És algú extremadament interessant,
que és en Francesc Torralba.
És un filòsof català.
Jo he tingut l'oportunitat
de sentir-ho parlar,
de conferenciar,
diverses vegades,
i de dir que és meravellós
escoltar algú
amb la seva sapiència,
i amb la manera
de fer arribar
aquests conceptes
que els vivim,
que la societat actual
els malviu,
moltes vegades,
aquestes sensacions,
aquests desànims,
aquesta pèrdua de valors,
doncs és algú
que hi ha reflexionat,
hi ha reflexionat
i ens intentarà
fer-nos arribar.
Llavors,
doncs ja saps
que avui en dia
s'ha posat de moda
tot el tema
de l'autoajuda,
no?
Doncs mira,
saps que al principi
t'he dit
que el grup de recerca
tenia tres pilars,
les filosofies,
les terapèutiques
i el coneixement esotèric,
doncs mira,
el primer dia
que m'he exposat
corresponia a les filosofies,
el segon dia
pertany a les terapèutiques,
d'acord?
Llavors,
ben marcat
i ens va encantar
que acceptés
la nostra convidada,
el Francesc Torralba,
ens ve a parlar
una mica
de publicacions
que ell ha fet,
també s'ha de dir,
que giren al voltant
de l'autoajuda,
del món de la teràpia.
És la teràpia
de la paraula
però que té molta força
i cada vegada
en té més força
i té altres formats
des del coaching
que potser
n'hem sentit parlar
alguna vegada,
des de la programació
neurolingüística,
però ell ve,
ell vindrà a reflexionar-nos
sobre això
perquè et facis
una idea,
aquest senyor
ha publicat
moltíssims,
moltíssims llibres,
és algú molt productiu,
és professor
de filosofia
a la Universitat Ramon Llull,
a Barcelona,
i doncs
perquè et facis una idea,
l'any passat,
entre el motiu
de publicacions
que ha fet,
va publicar
el que és una biblioteca,
biblioteca Francesc Torralba,
imagina't,
quina producció,
amb llibres com
la paciència,
l'amistat,
plantar cara a la mort,
assossegar-se
en un món
sense sosseg.
En fi,
tot un manual
d'usos,
eh?
Si no,
hi haguera
manual de capçalera.
Jo vull que em passa,
vinga,
anem a mirar el Torralba.
Sí,
perquè podem trobar
uns sols
escoltant-lo,
és a dir,
podem trobar
resposta,
resposta
a moltes
de les situacions
que vivim
que no en sabem,
per desgràcia,
no tenim tots els recursos
que voldríem.
Llavors,
sona molt,
el nom de la conferència
Aprendre a Viure
el Sentit de la Vida
és una cosa...
És de pes,
és de pes.
Per això jo la recomano
molt a tothom,
i la recomano a totes,
però aquesta especialment...
I la següent necessita,
la de les set de la tarda,
necessita explicació
ja des del títol.
A veure,
els estats de consciència
expandida
a la cultura contemporània,
funcions política
i etnopsicologia.
Estats de consciència
expandida.
Sí,
jo t'ho explico,
perquè a més,
per saber què és això,
t'he de parlar primer
de qui és el conferenciant.
Mira,
és una cosa molt interessant,
que en Josep Maria Farigla
també és català,
nascut a Barcelona,
és doctor en antropologia,
és un antropòleg expert,
també és psicòleg,
i s'ha de dir
que aquest senyor
va fet molta cerca,
molt de treball de camp,
va estar uns anys
vivint fora,
vivint a l'Amazones,
i fent cerca
de com aquelles cultures
vivien en relació
a la natura
i sobretot en relació
a algun tipus de substàncies
que la natura
els proporcionava
i que ells feien servir
de manera ritual.
Alucinògens,
estàs parlant.
Quan tendríem aquí?
Són substàncies,
es diuen realment
anteògens,
els anteògens
són substàncies
que alteren la consciència,
algunes sí que són al·lucinògenes
i altres no ho són,
s'ha de dir,
és important això.
Llavors el senyor
ha fet molta cerca
sobre el significat
que tenia
per aquestes cultures
i aquests usos
i com Occident
també n'ha fet usos
d'altres substàncies.
I aquest senyor
ha fet força cerca,
organitzen,
organitzen unes jornades
que són mundials,
es fan a Barcelona
en substàncies d'aquest tipus.
Estaríem parlant
de drogues
en tot cas,
aplicat al món,
a la cultura contemporània.
Ens sona així,
ens sona,
mal dit seria així,
però va molt més enllà,
d'acord?
Perquè aquí a l'Occident
a tot això se li ha donat
usos de tipus evasiu,
de tipus lúdic,
fins i tot.
En canvi,
les cultures d'origen
d'aquestes substàncies
tenien tota una altra
significància simbòlica
i ritual
i només es prenen
en moments molt concrets.
Doncs, bueno,
el Joan Maria Farigla
ens ve a explicar,
ens parlarà d'això
i quina relació
tenim a l'Occident d'això.
També s'ha de dir
que el Joan Maria Farigla,
perquè, clar,
el portem al dia
de les teràpies,
vostè dirà,
home,
que fan teràpia
consumint substàncies.
No gosava dir-t'ho,
però sí, sí.
Bueno,
alguna se'n fa,
alguna se'n fa,
una cosa una mica delicada.
I, de fet,
recordem que unes
de les parts
de la subtítol
és política,
potser es tracta
d'això, no?
Però, sobretot,
a part d'aquest tipus
de teràpèutiques,
també aquest senyor
és molt conegut
a casa nostra
perquè fa el que es diuen
els tallers d'integració
de la pròpia mor.
D'acord?
Són estats
en què es modifica
la consciència,
s'entra en uns estats
de modificació de consciència
a través de la respiració.
No hi ha cap presa
de substàncies
i a través d'això
què fa?
Doncs porta la persona
a una altra situació,
a revisar situacions
de la seva vida,
d'acord?
I, doncs,
ja porten molts anys,
molts anys
oferint aquests tallers.
És algú referent
en el tema.
També és interessantíssim
escoltar-lo.
Per això el portem
al dia de les teràpies.
Ens traslladem-la cap
a la proper dimecres,
17, perdoneu,
17 de febrer,
en què tenim a Vicente Merlo
a presentar-nos una xerrada
amb el títol de
La dimensió esotèrica
de la realitat.
I aquí estaríem
en la sessió,
com deies tu,
la tarda ja
més esotèrica,
no?
Més esotèrica.
Aquests mons ocults.
Sí, sí, sí, sí.
I mireu,
en Vicente Merlo
també és una persona referent,
format en...
és doctor en filosofia,
d'acord?
I és membre
de la Societat Espanyola
de Ciències
de les Religions.
o sigui, estem parlant d'algú
amb solvència contrastada
a l'hora de parlar
de la religió
a tot el món,
no només a casa nostra.
No estem parlant
d'una persona
que sigui teòleg,
estem parlant d'un estudiós,
a més a més,
independent
de qualsevol filiació.
També
molt publicat,
molt productiu
en quant al que és
el món.
El món també s'ha de dir
que també d'origen hindú,
aquest senyor també
és un gran expert,
però hi ha un detall aquí.
és expert en la figura
d'un senyor
que es diu
Sri Aurobindo.
I tu diràs,
no l'havia sentit mai,
segur.
O com ho saps,
que no?
No,
no l'havia sentit mai.
He fet cara d'això.
M'he deletat a mi mateixa.
Sí.
I doncs,
per què ens és interessant?
Perquè mira,
aquest senyor,
el Sri Aurobindo,
va ser una figura
rellevant
al coneixement hindú,
però va ser una figura
en què Occident
s'hi va mirar molt.
Llavors,
molts dels coneixements esotèrics
van arribar a través
d'ensenyances
d'aquest senyor.
llavors té molt de sentit
que ens vingui a parlar
com a expert
algú que coneix molt bé
aquesta figura
i ens pugui fer arribar
doncs bé
com s'ha anat transformant això
i com al final de contes
potser començarem a parlar,
veurem el que ens explicarà,
però potser començarà a parlar
del Sri Aurobindo
però acabarà parlant-nos
de tots aquests coneixements
de l'endevinació,
de les cartes,
de tota aquesta cerca
que la gent fa
buscant respostes
en llocs que potser no hi són.
Això serà la conferència
de Vicente Merlo
el mateix dimecres
17 de febrer.
Després
arrencareu un tema
bé,
també prou popular,
darrerament,
la carta astral,
el mapa de la vida
i la seva interpretació.
Tenim algú
molt loquàs
en aquest tema
que és en Josep Quark.
En Josep Quark
és un senyor
que és psicoastròleg.
Això sona una mica estrany,
sona una mica estrany,
però és algú
molt seriós
amb el que està dient.
Sap el que està dient
perquè s'ha format bé,
s'ha de dir
que està format
en el Centre d'Estudis
i Investigacions Astrològiques
de Barcelona
i en la Faculty of Astrological
Studies of London.
És algú
que s'ha format també
a l'estranger.
És expert,
s'ha de dir,
en teràpia floral,
en flors de bac,
que alguna vegada
n'hem parlat
en els nostres programes.
Te'n acordes, Núria?
i ha sapigut
fer una relació,
trobar un pont
entre el que és
el món de l'astrologia,
que és un món esotèric,
d'acord?
I el món d'aquesta terapèutica,
la terapèutica floral.
És algú de referència
en congressos,
n'ha participat moltíssim
a l'hora de parlar d'això,
d'aquesta relació
entre flors de bac
i astrologia.
I després,
ja per cloure,
per tancar les jornades,
el 24 de febrer,
el darrer dia,
intervindreu els membres
d'aquest grup de recerca
que us dèiem al començament,
el GRIC,
GRIC,
perdoneu,
grup de recerca
en imaginaris culturals.
Suposo que exposeu,
doncs, això,
cap on va el projecte de recerca,
quins objectius teniu?
Sí,
en parlarem d'això
i també la intenció
és fer una taula rodona.
Molt bé.
És a dir,
una mica,
doncs,
trobar una,
igual que fins al moment
en les conferències
han sigut d'anada,
doncs,
trobar un feedback,
tornar una tornada
de la gent,
veurem una mica,
també ens interessa molt,
sapigué,
per què a la gent
li ha interessat participar
d'aquestes jornades,
per què estan inquiets
per aquests temes.
I això serà informació
que també ens servirà
per l'estudi.
Quin perfil de públic
espereu en aquestes jornades?
Estudiants ja ho hem dit abans
i el ganxo dels crèdits.
Però,
a part d'això,
ho dic perquè
veient els títols,
veient el folletó
promocional
que heu fet
i d'informació,
home,
un,
si no ens ho expliques,
un té la idea
que té un punt esotèric
important.
I jo crec que això
pot fer
que molta gent
s'hi pensi dos vegades,
eh?
I realment,
qui ve,
ja s'ha fet bé
d'explicar-nos tot això
perquè els convidats,
els conferenciants,
a veure,
són gent super rigorosa,
contrastada,
que saben del que parlen,
res llogir.
Aquest precisament és el tema,
és a dir,
ben bé no sabem
qui vindrà,
això també formaria
part de l'estudi,
no?
Perquè els estudiants
moltes vegades
sí que s'apunten
per interès,
que volen uns crèdits
i deixar d'estar,
no?
Però amb la resta del públic
no ho sabem ben bé
a què ens trobarem.
Nosaltres estem fent difusió
a tots els àmbits possibles,
d'acord?
I no sabem ben bé
qui respondrà
en aquesta crida.
S'ha de dir, Núria,
i ho dic perquè
tothom que ens escolti
doncs es faci una idea,
com tu bé apuntaves,
parlem de conferenciants
de primer ordre,
gent seriosa,
no estem parlant
d'un senyor
que s'anuncia
a la revista
Masallà,
a la revista
Nyocero,
que fan,
amb tots els respectes,
vull dir que
que no em fan
cap tipus de proxelitisme
ni cap tipus de
no fonament
amb el que estan dient.
Al contrari,
estem parlant de gent
molt sòlida.
I precisament
és curiós
perquè aquests noms
potser no li sonen
molt a la gent,
no li sonen,
precisament perquè són experts.
Llavors,
o coneixes bé el tema
profundament
o et queden a lluny,
et queden molt a lluny.
I quina és la gràcia
d'aquestes jornades
i per això
ni m'ho encoratjo
a la gent
que hi vingui a escoltar
el que diuen aquests senyors.
doncs precisament
és descobrir
la rigorositat
que hi pot haver darrere
perquè no és l'habitual.
Quan alguns parlen
de teràpies alternatives
doncs ens creiem
a qualsevol,
moltes vegades,
Firaira,
que ens explica
qualsevol cosa,
i ens la creiem
perquè el veí
li ha dit
o perquè la cosina
o perquè
posa't aquestes coses aquí
que et curarà.
És a dir,
busquem rigorositat.
Llavors,
els que esteu interessats
en el món de les teràpies,
és una manera perfecta,
ja siguin gent
que sou usuaris,
que hi aneu,
com ja sigui gent
que practiqueu
algun tipus de tècnica,
el que sigui,
o terapeutes,
mateix que s'hi dediquin.
Si voleu conèixer
una mica més
realment
què s'amaga
darrere de tot això,
quins pensaments,
d'on proveu
les coses amb solidesa,
veniu a les conferències.
A mi m'has convençut,
Felip,
m'has convençut tant
que jo crec
que amb la unitat mòbil
us farem una visita.
A veure,
nosaltres encantats
de dir-me'ns.
Un d'aquests dimecres
de conferència
i us ho volíem explicar
perquè hem trobat
que era un tema
molt, molt interessant.
Avui hem deixat
davant l'esquema habitual
de la secció
amb el Felip
perquè hem considerat
que això, home,
és un tema d'actualitat
i us ho recomanem.
M'ha quedat
dir-te una cosa, Núria,
que aquí pensa
que participen
moltes entitats col·laboradores.
El Gric és qui organitza
ajuntament amb l'ITA.
L'ITA és l'Institut
Tarragoni d'Antropologia.
D'acord?
Després hi ha aquí
la Universitat Rovira i Vigili,
la secció d'Antropologia
que s'ha portat molt bé
i que tenim un espai
per poder fer les conferències.
Recordeu que és
el Campus Catalunya.
Què més?
També ha participat
l'Ajuntament,
la Diputació.
I darrere hi ha organismes
que ens han donat suport.
Llavors ja sabeu,
si el que voleu fer és vindre
directament al dia
de les conferències,
recordeu,
els dimecres
sempre es començarà
a dos quarts de sis,
doncs és presentar-se allí.
Hi haurà uns cartells
que ja indicarà
l'aula concretament
que s'ha de fer.
I si algú,
pel que sigui,
vol apuntar-se abans,
Núria,
si et sembla,
dono un correu
per internet,
perquè avui en dia
és la manera més fàcil,
si no,
doncs ja us ho dic,
us presenteu aquell dia,
i el correu és
itantropo,
i d'Institut Tarragoni
d'Antropologia,
ita,
sí?
Sí.
Ita,
N-T-R-O-P,
itantropo,
arroba,
gmail.com.
Molt bé,
per qualsevol dubte
truqueu-nos aquí
a Tarragona Ràdio
i ja us donarem
la informació que calgui.
Nous imaginaris culturals
és el títol
d'aquestes jornades
que ens ocuparan
en els dimecres,
cada dimecres del mes de febrer.
Felip,
molt interessant,
parlarem abans,
però vaja,
ja d'avançada
t'agraïm que hagis vingut
a explicar-nos
i a proposar-nos
aquests temes.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.