...
Aquest dimarts encetem una nova secció
amb la col·laboració de la Protectora d'Animals de Tarragona.
De fet, cada 15 dies ens obriran les portes de la Protectora
per conèixer les persones que hi treballen,
però també molts que ho fan de forma voluntària.
També coneixerem els que són els autèntics protagonistes
en aquests equipaments del polígon Riu-Clar.
Coneixerem les històries dels gats i gossos que hi són
i la manera com han arribat.
De fet, al llarg dels propers 20 minuts,
aproximadament, us parlarem d'històries d'animals,
bàsicament de gats i gossos, com deies, Núria,
però també històries que de vegades seran tristes,
de vegades seran alegres, emotives, de vegades també dures.
Històries, però, que no podem ignorar, com si no existissin,
i que volem que també vosaltres, els que sou a l'altra banda,
tingueu molt presents.
Ens acompanyen, i així ho faran cada dimarts,
el José Fernández.
José, bona tarda.
Hola, bona tarda.
La Cristina García.
Cristina, bona tarda.
Bona tarda.
I avui ens heu portat dues convidades,
que anirem alternant els convidats depenent del tema.
Feu les presentacions, si voleu.
Doncs l'Ester i la Carmela,
que elles formen part de la Junta de la Protectora.
L'Ester Bateta és la secretària,
i la Carmela Pinyol, que és la vocal.
Ester, Carmela, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda, molt bé. Moltes gràcies.
Doncs escolteu, la intenció avui és una mica presentar la secció
i d'entrada presentar la protectora.
Tot el que hi feu, com funcioneu.
I jo crec que podríem començar per una cosa
que em sapigut fora de micròfon i que a mi em va sorprendre.
Dius, la protectora no és el mateix que la gossera.
Doncs, efectivament, la gossera és la gossera municipal
que pertany a l'Ajuntament de Tarragona.
És l'entitat que se n'encarrega bàsicament
de les recollides dels animals que es poden trobar per la ciutat perduts,
denúncies de veïns, etcètera.
Aquests animals fan cap a la gossera municipal
i passat aproximadament un període de dues setmanes,
si no els regla amb el propietari.
Llavors ens el passen a nosaltres, que som la protectora.
Les instal·lacions estan totes dintre del mateix recinte,
però separades.
Nosaltres no tenim accés a la gossera,
ells no tenen accés a la protectora.
És important fer aquesta diferenciació
perquè deixa de prendre una mica també el finançament.
La gossera és municipal
i per tant està pagada íntegrament per fons municipals
i la protectora, de quins diners us nodriu?
D'on surten els finançaments?
És una entitat privada, com funciona això?
Doncs la protectora funciona gràcies a l'ajut de l'Ajuntament també.
Així com també els socis que fan diverses aportacions.
També tenim ajudes d'altres organismes de l'Estat.
Fosina molt en voluntariat, no?
I tant.
La majoria de gent que som allà som voluntaris,
excepte dos treballadors que fan les principals tasques de neteja
i la resta som tots voluntaris.
Això vol dir que cadascú teniu la vostra feina,
però que ja aneu a les estones que teniu lliures que podeu.
Exacte.
Cadascú més o menys es compromet a anar-hi durant alguns dies
i llavors entre tots ho acabem fent tot.
Parlarem potser un dia més àmpliament sobre el voluntariat,
amb una altra secció, però Cristina i José, vosaltres sou voluntaris.
Sí.
Quants en sou de voluntaris a la protectora?
Doncs hi ha un total d'uns 25 voluntaris.
Cadascú es compromet en la mesura del temps que tingui.
Hi ha gent que per la seva feina pot anar més dies.
Hi ha altra gent com nosaltres que només anem un dia a la setmana,
anem el dissabte pel dematí i fem...
Bé, és un granet de sorra dintre de tot el que s'ha de fer,
però bé, perquè sempre hi ha coses a fer.
Què feu, per exemple, quan hi aneu allò de dir
tinc tres hores, doncs hi vaig.
I què hi ha per fer?
Bé, nosaltres anem principalment els caps de setmana
i arribem allà a primera hora
i el principal és netejar gàbies i ajudar a treure els gossos,
perquè hi ha molts gossos que han de sortir
i la nostra part és això.
A banda d'això, degut a la nostra formació,
també el que fem una mica és ajudar la protectora
en temes de difusió i de fires i d'esdeveniments.
Clar, perquè hi ha tota una tasca al darrere,
més enllà de l'atenció als animals,
que a vegades, com que sou a pocs i hi ha molta feina,
doncs això també s'ha de tenir en compte perquè tot rotlli.
Sí, però a banda d'això també,
una cosa molt important que necessiten els gossos
que estan allà també és carinyo.
Vull dir que no cal tenir ni preparació,
és anar allà i donar a cadascú el que pugui.
Com és que us vau apuntar de voluntaris a la protectora?
Perquè em sembla que, abans,
hi ha tothom que treballa molt de temps lliure en hotel.
Llavors, hi ha unes hores del temps lliure
anant a cuidar animals?
Déu-n'hi-do.
Bé, a nosaltres personalment,
i a tota la gent que hi ha allà,
ens agraden molt els gossos, els gats,
i jo no és cap ni pèrdua de temps,
ni ens suposa cap inversió, una mica d'esforç,
però jo crec que és més el carinyo que rebem d'aquests animals
que veritablement l'esforç que pot suposar anar allà.
I una mica en referència al que podria ser la nostra història,
és que vam anar fa un any amb uns amics
que volien adoptar un gos,
ells volien comprar un gos,
nosaltres els vam proposar que adoptessin un gos,
vam anar a la protectora,
no la coneixíem,
i vam veure el que hi havia allà.
Jo personalment vaig sortir una mica trist,
tocat, sí, tocat veritablement,
i a partir d'allà vam considerar
que havíem d'aportar el nostre granet de sorra,
que havíem de fer alguna cosa,
que allò era responsabilitat de tots.
I una mica en base d'això
ens vam apuntar com a voluntaris i fins avui.
Cristina, una mica el perfil del voluntari,
quin és?
Hi ha una mica de tot, gent gran, gent jove,
i després el compromís,
que suposo que és molt important, no?
Aquí hi ha d'haver un compromís ferm, no?
No s'hi val dir, doncs mira, vindré,
però després no apareixer,
és a dir que és una cosa seriosa, no?
Sí, Pepa, aquest és un punt molt important.
A veure, el perfil del voluntari,
hi ha gent de tot tipus.
S'ha de dir que majoritàriament
és veritat que són dones, noies,
però bueno, no sé,
no sé el motiu, però és veritat,
i de totes les edats.
Un punt molt important és aquest,
és el compromís,
perquè és veritat que costa
cada cap de setmana aixecar-te i anar,
la constància és molt important.
Si pots venir tres hores, són tres hores,
però sempre amb el compromís
que es podrà comptar amb tu.
Al llarg d'aquestes setmanes,
amb aquesta secció,
el que farem també,
a part d'explicar els diferents temes
en plan monogràfic,
és anar-vos presentant
alguns dels gossos o gats
que tenen a la protectora d'animals,
perquè conegueu la seva història,
les seves característiques
i perquè el que pretén realment
aquesta secció,
més enllà de tota la part informativa
i divulgativa,
és trobar una casa per a aquests animals.
Avui, d'entrada, doncs,
us presentem el Tor.
El Tor és un gosset d'un any i mig d'edat,
d'un tamany mitjanet,
que van trobar totalment perdut
en una autovia,
desorientat i a punt de morir atropellat.
Una bona persona, però,
es va aturar a recollir-lo.
Els seus amos l'havien abandonat.
Estava molt malalt i prim,
pràcticament sec,
amb una expressió trista,
sense ganes de viure.
A la protectora, però,
el van portar al veterinari
i el pronòstic va ser molt negatiu,
perquè segurament no resistiria.
Estava molt deteriorat.
Però, alguns voluntaris de la protectora
el van cuidar
i el van medicar dia rere dia.
Quatre mesos després,
el Tor està recuperat.
És ara un goss molt carinyós,
amb moltes ganes de viure
a jugar.
És sociable amb animals
i molt carinyós amb les persones.
Ha resultat ser un gos preciós.
Amb les cures ha recuperat la vista
i, tot i que haurà de continuar
perdent una bastilla diària,
podrà fer vida totalment normal.
Espera a la protectora
que algú es fixi en ell
i li doni una segona oportunitat
i que tot l'esforç
que ha fet per continuar vivint
tingui un sentit.
De moment hem conegut
el cas del Tor,
que em sembla que no deu ser pas únic,
no? Us deveu trobar
en molts casos com el seu.
De fet, en coneixerem més,
perquè avui crec que són quatre
que coneixerem a banda del Tor.
A banda del Tor, tres més,
que anirem a conèixer
al llarg de la secció.
Però com deia el Núria,
no és l'únic cas.
Us en trobeu molts imaginant com ell
i que no sempre arriben sants
i estalvis.
De vegades serien malferits
i d'aquí no ha de tenir cura.
Però quin és una mica el circuit
que segueix?
És a dir, com arriben,
qui els porta
i què passa a partir d'aquest moment?
Bé, doncs, a veurem,
el circuit normalment,
doncs,
és a través de la gossera municipal,
de la perrera,
que ens el passa,
ens dona normalment un document
conforme fan aquest traspàs.
Nosaltres actualment tenim tot informatitzat
i omplim un registre informàtic
amb totes les dades del gos,
la manera en què ha entrat,
l'edat aproximada,
les característiques principals,
la raça,
els hi fem una fotografia,
que l'adjuntem
i intentem...
És a dir, feu la fetxa d'ingrés,
diguéssim,
amb les dades bàsiques.
Sí, les dades bàsiques.
Llavors intentem ubicar-lo
en algun lloc
que pugui estar el més cómodo possible
perquè quan entra un gos nou
no sempre el pots ficar junt
amb els demés gossos
perquè no saps com poden reaccionar
ni els demés amb aquest
ni aquest amb els demés.
Més o menys el procés
d'entrada d'un gos és aquest.
I a partir d'aquí,
suposo que mireu si té un xip,
si li podeu localitzar l'amo.
El primer que es fa
és mirar-li si té xip, sí.
Normalment si el gos
ja ve de la gossera,
de la barrera,
són els propis encarregats
els que ho fan
i quan et passen la documentació
si el gos té xip
ja t'ho indiquen.
I ja són ells
els que s'han encarregat
d'intentar localitzar l'amo
i esbrinar que ha passat
amb aquest gos
si s'ha perdut
o simplement s'ha abandonat.
A partir d'aquí,
crec que és molt, molt, molt important
la col·laboració que teniu
d'alguns veterinaris
perquè moltes vegades
necessiten assistència mèdica,
no?
Aquests gossos.
Sí.
Hi ha molts casos
en què
o nosaltres mateixos
ens han trobat
en algun cas
amb el que
ha fet cap
algun gos atropellat
o malalt.
Llavors,
el primer que es fa
depenent de la gravetat
es porta directament
al veterinari
perquè
faci el que tingui que fer.
Si és
una cosa molt important
i molt urgent
si s'ha d'operar
qualsevol cosa.
Si és
una cosa
menys greu
que nosaltres mateixos
podem solucionar
perquè ja tenim
molta experiència
amb coses més
senzilles,
llavors nosaltres
ens encarreguem
de la medicació,
si s'ha de medicar,
d'una petita cura,
si té una petita ferida.
Depenent una mica
del grau
que del grau
de la gravetat
es fa una cosa
o una altra.
Arriben escamats
aquests gossos?
Arriben porucs
amb por
amb el contacte humà
o no?
O no generalment?
Són porucs?
Tenen por
de l'home?
Sí,
n'hi ha molts
que venen
molt,
molt assustats
i algunes vegades
et trobes
també que
aquesta mateixa
por
els fa ser agressius.
Llavors,
has d'anar
amb bastant
de cura
a l'hora
de tractar-los,
d'agafar-los
i també
de col·locar-los
en algun lloc.
Per tant,
tenim una funció
gairebé hospitalària
en què es va recuperant
l'animal,
va agafant confiança
i hàbit
i després una funció
de guarderia
per dir-ho així
de veure
que aquell animal
no es pot quedar allà
tota la vida
i que li ha de trobar
una casa.
Exacte.
Després ja s'intenta
a través...
Tenim diversos mitjans
a part de les visites
que rebem
setmanalment
de la gent
que ja està interessada
en les adopcions
intentem divulgar-ho
a través de la nostra
pàgina web,
a través de la nostra
pàgina al Facebook
amb les característiques
d'una sèrie
de gossos
o de gats
si és el cas
per tal de promocionar
una mica l'adopció.
La pàgina web
la tens per aquí apuntada?
Sabeu la referent?
3B dobles, no?
Laprotectora.org
Laprotectora.org
No, no te perdo.
Qui no ho troba
és perquè no vol...
Tot i que jo crec
que hi ha molta gent
que venen de visita
i és allà mateix
quan s'encandilen
d'algun gos
o com quan deia el José
es queda amb l'ànima
allò corpresa
i diu
va, jo he de fer alguna cosa
i és allà in situ
que adopten.
Sí, hi ha una mica de tot.
Hi ha molta gent
que ve amb una idea
molt fixa
i llavors
és una mica més complicat
potser que s'arribin
a decidir
per un determinat gos
però hi ha gent
que venen amb
l'única idea
que potser
vull que sigui petit
o vull que sigui gran
em dóna igual la raça
i probablement
després de fer una volta
per totes les instal·lacions
i de veure'ls a tots
s'acaba enamorant d'algun.
Doncs mira, Pep,
ara la Carmela
ens deia
que hi ha gossos
que arriben
o aixecats
per algun accident
perquè han estat atropellats
o malalts.
El proper gos
que us presentem avui
es diu Gambi
i és un cas d'aquests
que dèiem
sobre malaltia.
Ara us ho expliquem.
Tots seguits
us presentem en Gambi.
En Gambi
és un gosset
de tamany petit
que tot i semblar jovenet
ja té 12 anys.
El seu anterior amo
el va abandonar
perquè patia epilèpsia.
Des de llavors,
però,
ja fa 5 anys
viu a la portatora.
Els atacs epilèptics
de fet són molt lleus
i només tenen lloc
quan viu una situació
molt estressant.
En un lloc tranquil
i sense tants gossos
se podria acabar
els seus últims dies
amb qualitat de vida.
És un gos
de fet molt tranquil
i carinyós.
És un gos
molt especial
que va ser marginat
només per tenir una malaltia.
I ara necessita
una persona
molt sensible
que sigui capaç
d'estimar-lo
l'última etapa
de la seva vida.
És una adopció urgent.
Doncs ja ho heu vist
la història del Gambi
i aquest gos
no és que necessita
molt de carinyo,
molt de tractament.
Una persona que el cuidi bé.
Això suposo que ho teniu en compte.
Quan ve algú
i vol adoptar
doncs no tothom val.
És a dir que
no li aneu un gos
a qualsevol persona
que vingui allà
i que ho sol demani
sinó que voleu tenir
la certesa
que aquest gos
estarà en bones mans,
imagino.
A veure,
s'intenta
fer una valoració.
A vegades és molt difícil
perquè les aparències
es poden enganyar
però bàsicament
s'intenta fer una valoració
de què
per saber
si realment
aquest gos
es tirava.
Llavors,
a sempre vista
gairebé sempre
pots determinar
si aquella persona
és realment
prou sensible
com per
irresponsable
com per tenir-ne cura
de l'animal.
Llavors,
algunes vegades
ens equivoquem
però
és una cosa
que normalment
jo
el que he vist
també
com a voluntària
se'ls fa una sèrie
de preguntes
a nivell
de si tenen temps
una miqueta
la responsabilitat
que faran
davant d'aquest gos.
Espai,
suposo,
també,
no?
Segons quin gos
de tenir espai,
no?
S'intenta
esbrinar una mica
si volen un pis
si volen una casa
per segons
el tipus de gos
que ens estan demanant.
si demanen un gos gran
el primer que es pregunta
si tenen un espai
suficient
per tenir-lo
aquest animal.
Al principi
això són
les
coses
més importants
i després
veure si realment
veus amb aquesta persona
que és responsable.
A més,
l'assessorament
que pugueu donar
s'ha de demanar,
s'han de deixar
assessorar per vosaltres
perquè a vegades
si no tenen experiència
com per tenir un gos
a casa,
sembla tot fantàstic
i sou vosaltres
també que heu d'encaminar
una miqueta.
Mira,
aquest potser no
però l'altre potser sí.
Sí, exacte,
perquè no tots els gossos
que hi ha
a la protectora
són aptes
per totes les cases.
O sigui,
també es mira una mica
si tenen nens
si no tenen nens
i es mira una mica
veure el tipus de gos
més apropiat
per cada família
o per cada cas,
per cada adoptant.
Una pregunta,
és una pregunta crua,
però vaja,
podem parlar
i les coses tal com són.
Se sacrificen els gossos?
És a dir,
arriba un punt
que s'han de sacrificar
si no són adoptats?
Arriba un punt
en què sacrificar
un animal
si és
només en cas
que hi hagi
una malaltia terminal.
O sigui,
si el gos realment
està molt malalt
i no es pot fer res
per ell,
s'acaba sacrificant,
no tenim més remei
i no li estem fent cap favor
al gos,
deixant-lo patir tampoc.
Llavors,
és una opció.
I en alguns casos
molt concrets,
però també molt
en casos molt extrems
de gossos
molt agressius,
molt agressius
amb la gent
i que no es poden tenir.
S'ha de dir
que,
bé,
els gossos,
fins i tot gossos
que arriben molt malalts,
s'intenta fer sempre
tot el possible
per salvar-lo
i per tirar endavant
i després
per donar-lo en adopció.
I en tenim molts casos
com el tor,
que parlàvem abans.
Per cert,
quants gossos teniu
i quants gats?
Perquè no estem parlant dels gats,
els gats,
ja en parlarem.
Ja en parlarem.
Ja anirem parlant,
però ara parada,
de gossos,
quants n'hi ha a la protectora,
ara mateix?
Doncs actualment
tenim més de 200 gossos
a la protectora
i de gats
en devem tenir
sobre una quinzena,
aproximadament.
Un altre d'aquests
al voltant de 200 gossos
que hi ha a la protectora
d'animals de Tarragona
es diu Blas.
Té una història
d'aquelles també
que sorprenen
per la cruesa.
És un dels gossos
que,
com molts casos,
hi deu haver,
que ha estat maltractat
per el seu amo.
Ara us ho presentem.
I tot seguit
us presentem
en Blas.
En Blas
és un braco
alemany
abandonat
pel seu anterior amo.
Segurament
un caçador
que el va utilitzar
durant una temporada
de caça
i després
el va llençar.
És un gos
que va sobreviure
durant molt de temps
al carrer.
Hi ha gent
que diu
haver-lo vist
durant més de dos anys
amb neu
o amb pluja.
Dormia
al carrer
sol i trist.
Pel matí
buscava una mica
de menjar
els dies
que la gent
se'n recordava d'ell.
Va ser un gos
maltractat
perquè tenia
molta por
de les persones
que ha deixat
de ser tan tímid
i comença
a confiar en les persones.
És molt sociable
amb altres gossos
i és un gos
molt tranquil
i dòcil.
És un gos
molt intel·ligent
i especial
però necessita
una persona
que per fi
cuidi d'ell
i l'estimi.
La història
que acabem d'escoltar
del Blas
ja heu vist
que és realment crua
i que fa dubtar
fins i tot
de l'ésser humà
com a ésser
compassiu.
De tota manera
volem ser optimistes
perquè també passa
molta gent
per la protectora
que gràcies
que sort d'ells
no?
Sí,
la veritat
que també
arriben històries
que et commouen
com per exemple
fa poc
vam salvar
un gos
que portava
dos anys
vivint
tancat
en un traster
vivia
amb rates
i amb tota
la brutícia
estava malalt
i totalment
desnutrit
i va arribar
a la protectora
i aquest gos
tot i que
al començament
no era molt maco
físicament
diguéssim
estava molt fet
pols
va haver-hi
una parella
de Montblanc
que el van acollir
de seguida
i el tenen
a casa ara
i bueno
tindrà un final
molt feliç
aquesta història
Mira, des d'aquí saludem
aquesta família
de Montblanc
que segur que
no sé si ens escoltaran
però ens escolten
ens saludem des d'aquí
i hi ha històries
per tant
molt humanes
també
serien històries
molt sentides
com aquesta
vull dir que no tot
el dia a dia
també d'aquestes
gratificacions
Sí, exacte
i a més també
donar les gràcies
a la gent voluntària
que forma part
de la protectora
en el programa
tu ajudes
de la Caixa
també
molta gent
ens ha donat suport
i la veritat
que es valora
molt des de la
de Caixa Tarragona
el programa t'ho ajudes
la gent pot votar
els seus clients
i tenir un projecte
Sí, molta gent
ens ha donat suport
i això és molt
la veritat
per continuar treballant
Ens hem quedat
a fora de temps
us faríem un munt
de preguntes més
però tindrem ocasió
de fer-ho
al llarg de properes sessions
en aquesta secció
quinzenal
que farem cada dimarts
cada 15 dies
amb la protectora
l'Associació Protectora
d'Animals de Tarragona
Quins temes més
tractarem en propers dies?
A veure, expliqueu-nos
Doncs ens agradaria
parlar de temes
com
el tema
dels atòlegs
que és gent
que treballa
per educar
i canviar conductes
dels animals
d'adoptants
experiències
de gent
que hagi adoptat
algun gos
Bueno
moltes coses
Sí, portarem
com deia la Cristina
un atòleg
que ens informarà
ens donarà
pautes
una mica
de comportament
pels gossos
i un veterinari
també
portarem
perquè
les dubtes
que hi puguin haver
les resolgui
ens parli
de temes
com el xip
com l'esterilització
que són temes
molt importants
Parlarem també
sobre els gats
Pep
Sí, sí
També
Jo ara mirem
he tingut una gata
que m'han fet
dos quants
no fa gaires dies
i els he pogut
col·locar al final
això
Ja us ho explicaré
Esther, Carmela, José, Cristina
gràcies per acompanyar-nos
i fins d'aquí 15 dies
Gràcies a vosaltres
per convidar-nos
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies