Arriba avui dimarts una nova entrega,
la segona ja d'aquesta secció que vam començar fa 15 dies
en col·laboració amb l'Associació Protectora d'Animals.
Molt més que peluts.
Molt més que peluts.
I avui, en aquesta segona ja edició de la secció,
on ens parlarem de què cal fer
o què us heu de plantejar si més no,
si voleu adoptar un animal.
Hem de parlar, doncs, de moltes coses que són importants.
De fet, molt importants, podríem dir.
I avui, doncs, en parlarem en el decurs de la secció.
Ens acompanya, Núria, com sempre, d'una banda,
la Cristina, el José i la Carmela.
Cristina, José, Carmela, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
I avui heu portat una persona convidada, no?
Ho porten una convida, qui és?
Doncs sí, és una veterinària que té molta experiència
amb gossos i especialment amb gossos que han estat abandonats.
És l'Alexia.
És l'Alexia Falcó.
Hola, bona tarda.
Què tal, bona tarda. Ja ens coneixíem, eh?
Sí, sí que ens coneixíem.
Perquè ens havíem vist, crec que una vegada, a la Protectora, justament, eh?
Sí, exacte, en un programilla que vau fer allà, no?
Això mateix, que vam allà en directe.
Núria, hem de saber moltes coses, Núria, sobre això,
sobre què hem de fer, què cal saber a l'hora d'adoptar un gos,
un animal de companyia, un gos, un gat, en fi, o altres, eh?
Sí, perquè recordem que, de fet, aquest espai, molt més que peluts,
el que pretén és donar sortida a tots aquells animals
que estan a la Protectora i que busquen una casa, un allar.
Però, clar, recordem també la responsabilitat de qui diu
sí, sí, jo m'emporto aquest animal, aquest gos, a casa, eh?
Que s'ha de tenir en compte bastants paràmetres perquè el que no pot ser
és després derivar aquesta responsabilitat i tornar-lo a la Protectora.
És el cas, no?
Doncs sí, nosaltres avui volíem parlar una miqueta del que s'ha de tenir en compte, no?
Doncs, per exemple, hi ha vegades que ens trobem amb gent que s'apropa a la Protectora
d'una manera impulsiva, que vol un gos de manera impulsiva,
sinó plantejar-se una mica les responsabilitats, les obligacions
i els deures que suposa tenir un gos.
S'ha de tenir molt en compte que un gos fa molta gràcia,
sobretot quan és un cadell,
i s'ha de tenir en compte que aquest cadell es farà gran.
Vull dir, que s'ha de ser prou responsable com per tenir en compte això, no?
Que té una vida i s'ha de tenir cura d'aquest gos durant tot aquest període,
tant quan és cadell com quan es fa adult, com quan es fa gran també,
que és un període una mica difícil,
però que també s'ha de tenir moltíssima cura, molta més.
Per cert, el cinquè convidat, com es diu?
El que escolten els oients de fons,
que ha vingut avui, no, ha vingut també avui, com es diu?
Willy.
És que el Willy està per...
Tu ho has vist, no, Núria, el Willy?
Sí.
Està per aquí a terra, està per aquí tombant per l'estudi de l'amor de Tarragona Ràdio.
És petitó, no?
No fa ni un pam.
Té tres mesets.
És el que dèiem, clar, quan és tan petitó,
home, és molt maco, tothom s'enamora, especialment la canalla, no?
Us suposo que s'humiteix també el cas que vinguin pares amb fills
i que els fills s'enamorin d'un encadallet i que ho vulguin, no?
Tant sí com no, però hem de ser molt responsables en aquest sentit, no?
Sí, la responsabilitat és el primer.
Nosaltres, els veterinaris, estem sempre disposats a fer un cop de mà a l'hora d'assessorar.
És important que es deixin assessorar,
perquè sí que és veritat que és una responsabilitat a llarg termini.
Són molts anys els que un gos ens pot acompanyar.
Són 10, 12, 14 anys i són molts anys.
Aquest nen que té ara 10 anys i vol un gos,
quan el gos sigui gran, aquest nen tindrà 24 anys.
O sigui, estarà tota la seva vida.
I hem de saber que això és molt important.
I tindre un gos d'una manera sostenible és el millor que et pot passar.
O sigui, tindre un gos tota la vida i ser feliç amb el teu gos és el millor.
Tindre un fracàs i tindre que tornar-lo o abandonar-lo
és un fracàs per un nen, per una persona gran o per qualsevol.
Sí, bé, moltes vegades la gent que s'apropa diu
no, és un gos pel meu fill, però realment la responsabilitat és de l'adult.
O sigui, un nen no es pot responsabilitzar 100% d'un gos.
I és l'adult el que ha de saber si està preparat per tenir el gos a casa.
Sí, jo crec que sempre diem que un gos és un animal,
no són unes sabates que me les compro ara
i d'aquí un parell de mesos o un parell d'anys les torno i no passa res.
perquè estem jugant amb una vida i uns sentiments també.
Doncs precisament estem jugant amb una vida.
Ara ens ho deia el José.
El que pretenem també a través d'aquest programa
és que conegueu els diferents inquilins
que tenen ara mateix la protectora d'animals
per si algun d'ells els podeu oferir un allar
per si us el voleu emportar a casa.
N'anirem coneixent tres al llarg de cada programa.
El primer que us presentem avui es diu osso.
L'osso és un gos molt especial i molt tranquil.
Va arribar fa mesos a la protectora.
Té uns 9 anys i el seu anterior homo va dir que no el podia cuidar
perquè estava malament de salut i mai més no es va preocupar d'ell.
És un husky creuat molt dòcil i educat,
un grandollon molt dolç i bo.
Les primeres setmanes va estar realment molt trist
i va patir molt a la protectora
perquè ja era molt gran
i després d'haver viscut tota la vida en una família
es va sentir molt sol.
És un gos ideal per a personals grans, tranquil·les
i que busquin un gos pacífic i molt carinyós.
L'osso és el primer d'avui però en coneixerem més,
encara en coneixerem un parell més.
Home, hem parlat així de consideracions a nivell genèric
però també hi ha coses molt concretes,
per exemple, Alexia,
que cal tenir en compte com ara el tema vacunacions,
el tema xip,
tot això també és periòdic, no?
És un compromís també afegit al que dèiem abans,
el de la responsabilitat.
Sí, el tema sanitari és molt important
perquè repercuteix a la salut del propi animal
i al seu benestar
i a la salut de tots els ciutadans
que han de conviure amb l'animal.
Són importants les vacunacions anuals,
és important desperacitar-lo
perquè un gos va per terra
i es comunica amb altres gossos
i s'ha de tenir en compte
que tocarà espais públics
i aquest gos s'ha de tindre en condicions
les desperacitacions tan internes com externes.
I tot això, si no ho fem,
va en detriment de la salut de l'animal.
A més a més, és important també
tindre en compte que aquest animal es pot reproduir
i ho hem de tenir en compte.
Cada reproducció incontrolada
són molts animals a la protectora.
Especialment amb els gats?
Potser també és un altre tema diferent.
El tema de les colònies de gats,
que potser és el que estem parlant,
és un altre tema que quasi que requereix
un altre programa sencer.
Perquè jo tinc entès que un gat,
per exemple, un gat del carrer,
si algú l'adopta i, per exemple,
el vol portar a operar,
li poden fer a un preu més mòdic o més assequible
sempre i quan el gat quedi marcat després
amb un petit trau a l'orella.
En el cas de les colònies urbanes,
sempre s'intenta que siguin animals controlats,
vacunats, desperacitats
i supervisats per persones responsables.
Sempre es fan campanyes d'esterilització,
tant de mascles com de femelles,
i hi ha un senyal internacional i fàcil de reconèixer
que aquell animal, si és capturat,
se li ha de tallar un trosset d'orella
quan està, evidentment, sota anestèsia.
O sigui, no així com així.
I d'aquesta manera es pot identificar clarament
que aquell animal està esterilitzat
i no necessitem tornar-lo a capturar.
Doncs, ja que està l'Alex aquí com a professional,
és que també corren molts mites
sobre el tema de les gosses,
que diuen que les gosses s'han de criar
un cop a la seva vida.
I això és una cosa que és falsa, oi?
Sí.
Ningú pot garantir que sigui el millor per una gossa,
perquè qui ens diu que aquesta gossa
és el que li convé?
Potser tindrà un malpar i acabarà en una necessària.
Hem de pensar que els gossos actuen
en el seu comportament,
la seva conducta té molt a veure amb les hormones.
És a dir, si un gos té les hormones
d'una manera determinada,
es comportarà d'una manera determinada.
No ho fa ni per memòria,
ni per altra cosa, ni per sentiments.
Actua simplement sota l'efecte de les hormones.
Si aquest gos o aquesta gossa no les té,
en cap moment psicològicament queda afectat.
O sigui, per ell és molt millor estar tranquil
i no estar sota l'influx d'aquestes hormones
que li fan anar a tombar pel parc
buscant una femella, és molt millor estar tranquil
i no té cap repercussió física sobre l'esteralització.
L'operació és senzilla?
S'ha de fer en unes condicions quirúrgiques adequades.
Sempre s'ha de tenir en compte
que qualsevol operació quirúrgica,
sobretot en la gossa,
pot tenir un cert risc mínim,
però sempre serà millor.
Sempre serà millor
i no hi ha cap necessitat
que la gossa crie.
Sempre és bo que la gossa estigui
totalment desenvolupada,
és a dir, que sigui madura sexualment,
que hagi tingut un o dos cels
perquè ella estigui totalment desenvolupada.
Però després, quan és jove,
es pot fer en qualsevol moment
i la recuperació és molt, molt ràpida.
En el cas del gats,
crec que es fa de forma lateral,
no?
És a dir, que es fa pel que seria el costat, no?
Aquesta és una via molt adequada.
Es pot fer a la panxa, diguem, o lateral,
però quan són gats de colònies urbanes
s'intenta, com que s'han de deixar anar de seguida
i no es poden treure punts,
ni es pot tenir tanta cura,
doncs sempre quan es fa de manera lateral
hi ha menys perills d'hèrnies
i la posoperatòria és molt més ràpida.
Hem parlat de tractaments bàsics
pels nostres animals,
com és la implantació del xip,
l'esterilització, la desparacitació.
Com a protectora,
quin d'aquests serveis oferiu?
Quan algú us ve a adoptar un animal,
amb quines condicions, doncs això,
veterinàries l'oferiu?
Bé, les nostres condicions són
quan és un cadell,
nosaltres normalment els hi fiquem
la vacuna que li correspongui
segons el temps que tingui el cadell.
O sigui, hi ha unes primeres vacunes,
llavors el donem amb la vacuna que li correspongui
i el xip.
I si ja és un gos adult,
també el donem esterilitzat.
S'ha de dir que nosaltres, clar,
tenim una feina de responsabilitat
vers la societat en aquest sentit.
Llavors el que no volem és fomentar
camades no desitjades.
Llavors l'esterilització és un aspecte
imprescindible quan hem de donar
en adopció un gos.
Sí, efectivament.
Nosaltres ho fem mirant per nosaltres també,
perquè sabem que si no en un futur
aquest gos que no ha estat esterilitzat
pot ser el que tingui una sèrie de cadells
que després ens poden tornar a arribar a la protectora
i és el que no volem.
Doncs és temps ara de conèixer un altre dels inquilins
de la protectora
i que potser pot ser inquilí a casa vostra.
Es diu Pongo.
El Pongo té dues històries tristes en la seva curta vida.
És un gosset semblant a un dàlmata.
De cadalleta li van tallar les orelles
i la cua amb un cúter o un ganivet.
Va arribar la protectora on el van cuidar
i van fer tot el possible per buscar-li una família.
Una persona es va decidir a adoptar-lo
però poc després va aparèixer de nou abandonat.
Gràcies a uns voluntaris
la protectora el va poder recuperar.
El seu amo va dir que ja passaria a recollir-lo
però no va ser així, s'havia cansat d'ell.
Ara espera la protectora que algú
que l'adopti i el cuidi per sempre.
És molt carinyós i malgrat tot
el que li hem fet s'estima molt a les persones
i també a altres gossos.
És molt actiu i juganer, extrovertit i sociable.
A mi m'agradaria, si us sembla bé,
entrar una miqueta més en el tema de la implantació del xip
perquè els que ens ve de fora,
els que no tenim animals, ens ho estem plantejant.
Quina informació hi ha en un xip?
Com és que és tan important que els gossos
siguin de la protectora o bé els tinguem a casa de sempre
doncs duguin aquest aparell?
A veure, el xip és un petit, com diria,
com un...
Un microprocessador?
Sí, una cosa, no ho sé.
Una cosa altròmica, diguéssim, no?
Una cosa altròmica.
És com a dos vegades un gra d'arròs,
aproximadament, recobert de vidre,
histocompatible,
vol dir que al gos no li produeix cap mal,
es implanta amb una injecció
una mica més gruixudeta del normal,
però aquí a la zona del coll
i es fa en un moment.
És la mateixa punxada per a un cadell d'un més
que per a un grandanès de 80 quilos o de 70 quilos.
És el mateix xip.
I dintre d'aquest xip
el que porta és un codi de barres,
diguem, una numeració.
Una numeració que mitjançant un paper,
un paper per triplicat,
uns impresos,
aquest xip queda adjudicat a una persona.
I aquest xip, evidentment,
el porta l'animal sempre sota la pell
i sempre queda lligat a aquesta persona.
Aquest xip es deposita,
aquest número de xip es deposita
a l'Arxiu d'Identificació de Catalunya
on estan les dades protegides
d'aquesta persona
que és el propietari del gos.
I és la garantia
que si aquest animal es perd
o li passa qualsevol cosa,
sempre podrà tornar al seu propietari.
Evidentment,
si aquest gos canvia de propietari,
aquest canvi s'ha de fer també el mateix xip,
s'ha de canviar.
Hi ha un altre impres que es pot fer.
i a vegades hi ha gent que això no ho fa.
Posa el xip
i després dona el gos
i se n'oblida
que aquest gos val el seu nom.
Això té una responsabilitat,
un lligam de responsabilitat directa
del propietari cap al gos.
No sé si també inclou altres dades
de tipus sanitari o...
No, no porta dades de tipus sanitari.
Fins ara no.
Potser en un futur
s'hi podran incloure,
però no.
En aquest moment
és exactament
porta el nom complet del propietari
on se'l pot trobar,
els telèfons...
Ni localitzadors GPS tampoc,
perquè això també ha corregut a vegades al mig.
No.
I és obligatori?
T'ho agrada per exemple?
És obligatori tota Catalunya.
O sigui, és obligatori
que abans dels tres mesos
el gosset ho porti.
No, que gràcies al xip
molts gossos que han arribat allà
s'han pogut recuperar, no?,
la seva llar,
el seu amo.
És que és immediat.
el gossos que arriba a un centre
on hi ha un lector de microxips
s'hi llegeix per via internet,
es localitza el propietari,
l'endemà aquest propietari
pot tenir una altra vegada el seu goss.
És que és la garantia
que aquest goss no es perdrà mai.
S'ha de dir que és totalment inocu,
que no comporta cap efecte negatiu,
vol posar el xip al goss ni...
No, no, no.
És una injecció subcutània,
té un cost relativament poc,
és molt barat comparat amb altres coses
i no té...
És indolor, o sigui,
potser com que no saps
pots agafar alguna vegada
una petita vena
i una miqueta de sang
en algun cas especial,
però no, o sigui, això no passa.
No té cap efecte,
ni es dona febre,
ni es posen malalts,
ni es perd, no.
Dieu que és obligatòria
a nivell de Catalunya.
Per tant, jo intueixo
que hi ha una legislació
al darrere.
Un dia parlarem, eh,
de la part legal de tot plegat
de trianimals de companyia.
Hi ha una legislació al darrere,
per tant, hi pot haver sancions,
però suposo que no es fan,
no s'executen, no?
Vull dir, si algú té un gos
i no el té identificat amb el xip,
no hi ha inspectors
que van a comprovar-ho.
Home, no.
La veritat és que no,
però, per exemple,
quan arriben a les gosseres,
el gos de la gossera
no surt si no va amb el xip.
O sigui, si ha arribat
i aquell propietari el recupera,
ha de sortir amb el xip.
Nosaltres no podem
fer una irregularitat.
O sigui, aquest gos
que ha arribat sense xip
i el propietari el recupera,
sortirà amb xip.
Però, per exemple,
si un gos sense xip
amossega una criatura en un parc
i no té xip,
li cau un puro, vaja, no?
A veure,
li cau exactament igual
amb xip que sense xip.
O sigui,
el que passa és que
amb aquell xip
ningú pot dir
que aquell gos no és seu.
O sigui,
perds aquest gos
i el trobes dos anys després,
aquell gos continua sent teu.
O sigui,
la lligam que hi ha
és permanent,
per bé i per malament.
Però no hi ha cap altre tipus
de dada
que sigui obligatòria
de deixar-ne constància.
Doncs això,
si estan esterilitzats,
si estan desparacitats,
si se'ls han posat les vacunes,
no hi ha cap obligació.
Això,
hi ha la cartilla sanitària.
La cartilla sanitària
i és on s'actualitza
regularment
tot l'estat sanitari
de l'animal.
Però hem de pensar
que un tema
com la desparacitació interna
o externa
és com si nosaltres
ens rentem les mans.
Avui les tenim netes,
però demà aquest gos
pot tornar a estar paracitat.
és una responsabilitat
del seu propietari
tenir-lo bé.
Doncs anem a conèixer
un altre dels gossos
que ocupen
aquesta associació
protectora d'animals
i plantes de Tarragona.
En aquest cas,
és una gosseta
i es diu guapa.
és una gosseta
que va arribar
a la protectora
fa set mesos
amb un munt
de cadells.
Tots van ser adoptats
excepte ella.
És una gosseta
preciosa
de dos anys d'edat.
Molt tranquil·la
i relaxada,
una mica poruga
amb les persones.
No sabem
si algú
es va portar malament
amb ella.
És d'un tamany
mitjanet
semblant
de fet
a un beset
amb unes grans orelletes
i una expressió
innocent i tristona.
És molt bona
i molt tranquil·la.
Doncs també conegut
la guapa.
Som pràcticament
a la recta final
de la secció.
Què més s'haurien de dir?
En resum,
què més s'haurien de dir
perquè hi ha ben clar
i ben incrustat
a la ment
dels que ens escolten?
Doncs, bueno,
en primer lloc
si no volem perdre el gos
una cosa que ens ajudarà
és el xip
i a més a més
si posem una plaqueta
també és una manera fàcil
de...
Tota ajuda.
Tota ajuda
per si en algun moment donat
perdem el gos
que esperem que no.
Si es porta lligat
i controlat
no s'ha de perdre.
De l'altra banda
jo crec que, bueno,
hem parlat de l'esterilització
que cal fomentar-la.
És una eina molt bona
per controlar la reproducció
i que no hi hagi
més abandonaments.
Alexia.
Bueno, no,
jo agrair-vos
que m'ho convidat
a vindre aquí
i fins una altra.
I esperem veure't
més sovint, eh?
Jo només volia
recordar, doncs,
que a la gent
que vingui a la protectora
a adoptar
les condicions
són les que hem comentat
fa una estona.
L'únic que no he comentat
és el preu
que em voldria
aprofitar ara
per dir, doncs,
que qualsevol
l'adopció
d'algun cadell
costa 90 euros
amb totes les vacunes
i la xic.
Tot el PAC, exacte.
I si és un adult
amb tot el PAC, 140.
Jo simplement
volia acabar dient
que al proper programa
ens agradaria explicar
una miqueta
el que és el tema
de l'atòleg
de com educar
correctament un gos
per no tenir
cap tipus de problema.
Doncs en parlarem
serà ja
proper dimarts
d'aquí a 15 dies.
Cristina, José, Carmela, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I també l'Alexa
fa el còdex.
Moltes gràcies
i fins a la propera.
Fins a la propera.
Adéu.