Comença l'espai que cada divendres ens duen Felip Caudet,
tot un especialista en salut, en salut natural i en fisioteràpia
i altres tècniques complementàries dins el món de la salut,
moltes vegades dedicat a la prevenció.
Felip Caudet, bona tarda.
Bona tarda, Núria, i bona tarda a tothom que ens està escoltant.
On li fa mal, eh?, que ho he dit tot menys el títol.
Sí, sí, i avui és molt apropiat, eh?
Avui, amb el tema que portem...
Pregunta-m'ho, va, pregunta-m'ho.
On et fa mal, on li fa mal, Núria?
Doncs pel tema d'avui t'hauria de dir que em fa mal,
a veure, la part de més avall de l'esquena.
A la columna m'ha de fer mal?
Sí, una mica...
Tota la columna?
Fint-ho una mica més avall, no, tota la columna no.
La part de sota, de baix de tot de la columna?
Sí, l'últim tram, els bombars, llavors pot ser que aquest dolor et viatgi cap al gluti,
que et baixi per la cama, i que fins i tot et pugui arribar al peu.
Però a l'esquena sempre.
Sí, bé, a l'origen hi ha d'estar a l'esquena, això és molt important.
Avui parlarem de la ciàtica, eh?, que això també porta moltes confusions,
perquè moltes vegades el síndrome ciàtic es confon amb el que és la ciatàlgia, per exemple,
que és una confusió molt comuna.
Ara en parlarem del que fem referència.
Llavors, és molt popular aquesta dolència perquè és molt comuna.
A raó de què?
Doncs mireu, a raó que el nervi ciàtic és el nervi més llarg del cos,
el nervi més gruixut del cos.
Llavors, és un nervi que per la seva longitud i per les seves circumstàncies
està força exposat a una sèrie de circumstàncies que el poden irritar,
que el poden inflamar.
Llavors, si et sembla, Núria...
Entrem-hi en matèria, sí?
Jo t'aniré preguntant sobre la marxa.
Parlem-ne directament del que és una ciàtica, no?
El nom tècnic d'una ciàtica seria una ciatàlgia,
que vol dir dolor del nervi ciàtic.
Dolor al nervi ciàtic, això és molt important.
Les raons per les quals aquest nervi es pot irritar
són moltes i variades.
Llavors, aquí hem de dir els matisos que té tot això,
perquè també les solucions són lleuginament diferents.
Per aclarir-ho físicament,
el nervi ciàtic és el que ens va per dins de la columna?
Bé, és un nervi que neix a l'alçada...
Els nervis pensen, Núria, que perquè ens estigui escoltant
també val la pena dir-ho.
Mireu, el cos està regit bàsicament pel sistema nervió central,
que és el cervell, d'acord?
I una prolongació d'aquest sistema seria la mèdula espinal, d'acord?
Aquesta mèdula baixaria per entremig,
per un forat que ja està dissenyat així,
de les vèrtebres de l'esquena, dels ossos de l'esquena.
I llavors, a través d'uns petits forats,
aniria sortint, bifurcant-se,
a modus d'un arbre i les seves branques,
i aquestes branques serien els nervis que anirien a parar
a les mans, als braços, al tòrax, a les cames, als peus...
És a dir, i el nervis ciàtic seria una d'aquestes branques.
Ah, a quina alçada està?
El nervis ciàtic aproximadament surt a l'alçada
de la segona i la tercera lumbar.
D'acord? Està força avall.
Sí.
Força avall, segona i tercera lumbar,
et fas una idea, Núria?
Sí, sí, sí.
Això seria a l'alçada de la corba?
O més avall?
Sí, a l'alçada de la corba lumbar.
Sabem que l'esquena té diverses corbes, no?
Sí, clar.
I doncs les lumbars és l'últim tram, podríem dir,
podríem dir, a excepció del sacre,
que és aquella àrea o aquella peça
que són diverses vèrtebres, quatre vèrtebres soldades,
que llavors conformen una...
Que està a la mateixa alçada que els ronyons,
o més avall?
No, més avall, molt més avall.
D'acord?
No s'ha de confondre amb el que és...
Això és important, també,
perquè ara ho deixarem d'esquillàvit,
que és el tema de les lumbàlgies.
Una lumbàlgia és el dolor a la zona lumbar.
D'acord?
I popularment sempre parlem de la ronyonada,
la gent diu...
S'ha de fer la ronyonada, no?
O a veure si tindran problema renal, diuen també.
Mireu, els ronyons estan força més amunt localitzats,
és a dir, que a la zona lumbar pròpiament.
Estan al final gairebé de les dorsals.
Només una punteta toca les lumbars.
És quan ja aquesta corba que diu la Núria
canvia com per convertir-se en una petita gent
que se'ns comença fent les dorsals,
que és normal, això.
Llavors, els ronyons queden a part de tot això.
A pesar que hi ha molta confusió popular
per la zona de dolor.
que anem d'un dolor que anem més avall.
Per tant, hi ha un símptoma en què podem distingir
si tens una lumbàlgia de si tens una ciàtica,
perquè a vegades no ho sabem.
La gran diferència...
Mireu, això és interessant també,
això que pregunta la Núria.
La gran diferència entre una lumbàlgia és que el dolor estaria localitzat exclusivament
a la zona lumbar, a la part baixa de l'esquena.
D'acord?
I pot ser només en un costat, com pot ser als dos costats, això.
Hi ha moltes possibilitats en funció de la raó per la qual fa mal.
En canvi, la ciàtàlgia és un dolor que neix,
neix en aquesta part baixa de l'esquena, en aquesta zona lumbar,
i atenció, senyors, viatja, s'irradia per tota la cama.
Llavors, una de les grans diferències és aquesta,
que és un dolor que el podem trobar no només localitzat a les lumbars,
sinó a les lumbars, al glúti, a la cuixa, al genoll...
Perquè és per aquí, per on passa el nervi ciàtic?
El recorregut bàsic del nervi ciàtic,
dic bàsic perquè després té una branca més que fa alguna variació en el recorregut,
és neixer a l'alçada d'aquestes lumbars, d'aquest L2-L3,
i baixar pel mig de la pelvis, d'acord?
Baixar pel glúti, correcte?
Llavors, baixar, fent una línia recta,
baixem pel que li diem als isquiotibials, la part de darrere de les cuixes,
passa per darrere del genoll, passa per darrere també dels bessons,
i arriba al peu, aproximadament, i se'n va cap al turmell
i pot haver-hi una branqueta que hi vagi cap al dintre.
Això tant en un costat com a l'altre.
Sí, això passa a les dues cames i en dos nervis.
ciàtics, d'acord?
Llavors hi ha una branqueta que va cap a l'angonal,
és a dir, que surt d'aquest ciàtic i va cap endavant,
i hi ha una branqueta que fins i tot es bifurca dins els bessons.
Llavors, aquestes són les zones on pot fer mal,
però és molt important el detall.
La diferència entre lumbar, ja hem dit,
i ciàtica és que la lumbar, ja el dur només és a les lumbars,
i la ciàtica és comença a les lumbars
i baixa o s'irradia cap a altres llocs, cap a la cama.
És important el matís aquest.
Per què?
I per què és molt important, Núria?
Perquè ara ve una confusió molt popular.
Tothom llavors pensa,
ah, doncs tothom que té un dolor que baixa per la cama
és una ciàtica,
és una ciàtica i no és ben bé així.
Per què?
Perquè mireu,
hi ha un múscul molt petitet,
que està dins de la pelvis,
que es diu el piramidal,
piramidal, perdó,
piramidal també li diuen piriforme,
també, de per a ho podem trobar,
de dues maneres, no?
Es diu així per la forma que té,
una forma de pera,
una forma de piràmide,
mai més ben dit, d'acord?
És un múscul molt petit
que té una funció molt important,
d'acord?
Que és que fa la rotació externa de la cama,
és a dir,
ens ajuda dins el caminar,
forma part d'aquest caminar,
i forma part dins,
dins els gestos implícits a la pelvis.
És intern, eh?
No el podem localitzar
és molt difícil tocar.
Sí, perquè és profund,
és un múscul profund,
s'ha de dir.
Llavors,
només unes mans molt destres
podrien arribar a accedir al piramidal.
S'ha de dir
que tocar aquest piramidal
quan està irritat,
quan està en un estat d'hipertonia,
d'un augment de to inconsiderable,
és dolorós,
és molest.
I atenció aquí al detall.
Moltes vegades,
una hiperfunció d'aquest múscul,
un augment del to d'aquest múscul,
pot comprimir també el nervi xiàtic,
però, clar,
el comprimirà en aquest pas que hi ha
cap a baix,
cap a la cama,
és a dir,
pel pas que hi ha
a través del glutí.
Llavors,
la diferència serà
que ja no tindrem un dolor
que comença a les lumbars
i baixa cap a baix,
sinó que tindrem un dolor
que comença aproximadament a l'anatge,
que és així com tothom ho sentirà,
i llavors sí que baixa cap a la cama.
Però llavors ja no es diu si hi ha...
Llavors ja és una ciàtàlgia.
Sí que hi ha un dolor de la ciàtica,
però no és...
No.
Llavors és que diem
una falsa ciàtica.
S'ha de tractar diferent, clar.
O un síndrome piramidal.
És diferent,
el matís és diferent.
El tipus de dolor
no ho és gairebé diferent.
S'assemblen molt.
Però el tractament
sí que serà un pèl diferent.
A veure,
el tractament
que us farà el fisioterapeuta,
s'ha de dir,
perquè el tractament convencional
de la ciàtica
és normalment
a través de...
de primer
i de xoc
d'uns antiinflamatoris.
És a dir,
estem parlant de què?
El que sentim
és un dolor del nervi.
Per què?
Perquè està irritat.
Després cal veure
perquè s'ha irritat.
Ara en parlem
les raons
per les quals
vostè pot patir
una ciàtica, no?
Llavors,
de bones a primeres
el metge
el que normalment recomana
és això,
un antiinflamatori
prescrit,
específic
per la persona
que fa falta.
Més coses.
Doncs mireu el repòs.
El repòs també
és una mesura
que en medicina
s'adopta
davant d'una ciàtica.
I en els casos
més extrems,
doncs de vegades
es valora
si hi ha algun altre
tipus de medicació
com els relaxants musculars
poden ser d'ajuda
en el supòsit
que hi hagi
aquesta intervenció important.
En canvi,
parlem-me
de com es produeix això
perquè ara veureu
quina cosa més curiosa
té el cos.
Mireu,
situacions que poden
produir una ciàtàlgia,
una de molt comuna
són les hències discals.
Alguna vegada
n'hem parlat d'aquí un dia,
si no recordo malament
vam fer un programa
dedicat a això.
Que dèiem
que era el desgast,
a veure si recordo,
el desgast
d'un dels coixinets
que està
entremig de les vèrtebres
i que llavors
fa que el coixinet
aquesta mena
de massa viscosa
es desplaci
com l'efecte
galeta xocolata,
que si apretes
la xocolata
es dispara
cap a un costat
i queden
les dues galetes
massa juntes
per l'altra.
Correcte,
molt bé,
Núria,
recordes bé
el paral·lelisme
que vam fer.
L'analogia
que vas fer
amb les galetes
de xocolata
va ser
determina'm.
No,
és una manera
fàcil d'entendre
el que passa
més aviat
amb un element
discal.
Si em passa,
aniré al metge
i li diré
tinc una galeta
de xocolata
xonga.
Però bé,
ben bé,
això és el mecanisme
que deia la Núria,
és a dir,
hi ha un
fer-se malbé
del disc
i una altra cosa
que es diu
els anells fibrosos,
això no sé si l'altre dia
vam parlar,
però bé,
és una espècie de protector
que porta el disc,
que es fa malbé
i a fi de comptes
aquell disc
surt fora
del lloc
que li correspon.
I en aquest sortir fora
comprimeix estructures.
I què pot fer
que comprimeixi?
Doncs mireu,
en el pitjor dels casos
pot comprometre-te
la mèdula
i llavors ja és greu
perquè la mèdula
és aquest feix nerviós
que hem dit
que baixava directament
del cervell.
Però en molts casos
el que comprimeix
és una de les branques
d'aquests nervis
que hem dit
que baixaven cap a les cames
o cap als braços
on fos localitzada
l'hèrnia,
d'acord?
En el cas d'hèrnies
en aquests nivells,
L2, L3,
poden comprimir
aquest nervi ciàtic.
Què és més fàcil,
doncs,
que passi això
en les vèrtebres
que no pas en vèrtebres
d'altres llocs
de l'esquena?
Perquè estem parlant
de...
Les hèrnies,
parles, suposo.
Sí,
i per derivació
doncs,
la ciàtica.
La ciàtica només
pot passar-nos
a nivell lombar.
Sí, clar, clar, clar,
perquè allà hi estan
els nervis ciàtics.
Perquè allà hi estan
els nervis ciàtics.
Per tant,
les hèrnies
acostumen a passar
en aquesta part lombar,
no tan amunt.
Els nervis,
sí, mireu,
no, no, no,
hi ha dues zones
de preferències.
Més que de preferència
és pel disseny
que tenim els humans,
pel disseny
de la nostra columna,
doncs hi ha espais
on la columna
ha de tindre
molta més mobilitat
que d'altres,
perquè potser
són espais
de moviment,
en canvi,
hi ha espais
que són d'estàtica,
de posició.
Llavors,
normalment,
en aquests espais
és on es poden produir.
I quins llocs són?
Doncs mireu,
eminentment,
les lombars,
d'acord?
Les lombars,
sobretot,
però un fenomen
de càrrega,
de càrregues excessives,
és a dir,
l'hèrnia típica
i tòpica
que es fa
traumatològicament,
és a dir,
estava aixecant
un pes molt excessiu,
aquell és típic
lombar,
típica,
d'acord?
Però l'altra àrea
on poden aparèixer
això de les hèrnies
són les cervicals.
És una zona
amb molta mobilitat.
Penseu,
sobretot,
sobretot,
hi ha el primer segment
i l'últim segment
de les cervicals,
que el primer segment
és un segment
de moviment
de les cervicals.
Però i l'últim segment
de les cervicals,
els últims vèrtebres,
són de càrrega
d'aquestes cervicals.
Llavors,
normalment,
solem tenir-ho
als nivells més baixos
de les cervicals.
Però per què?
Perquè les fem anar massa,
perquè les fem funcionar
d'una manera errònia.
A vegades això
és incontrolable,
s'ha de fer un treball
de molta consciència
perquè això no pogués ser
postural, vull dir.
Però solen ser
als nivells més baixos
de les cervicals.
Però tornem
a les ciutatges,
si et sembla.
Vèiem això,
que les hèrnies
poden causar
una pressió
en el nervi ciàtic.
En el nervi
i irritar-lo.
Això seria
un cas
en el qual
es poden produir
ciatàlges.
Més tipus de ciatàlges.
Doncs mireu,
de vegades,
el cos que és molt intel·ligent,
molt llest,
quan d'alguna manera
detecta,
per això ja té uns mecanismes
per fer-ho,
d'alguna manera detecta
que es posa
en risc
el sistema nerviós,
és a dir,
que estem a punt
de lesionar
alguna estructura
del sistema nerviós,
sigui la mèdula
o sigui un nervi,
el que fa el cos
és una reacció
molt forta
d'espasme muscular,
es agafa els músculs
i els posa
molt dur,
molt dur,
augmenta el to.
Per què?
Per protegir.
Per immobilitzar la zona.
Perquè el pensament
d'aquest mecanisme
de defensa és
jo immobilitzo la zona
i allò que estava a punt
de comprimir
alguna cosa
que és vital
pel cos,
que és important,
doncs deixarà de fer-ho.
Això és el seu pensament.
I el cos
no diferencia,
no diferencia
entre una èrnia
i entre un
estic a punt
de fer-me
simplement un pinçament.
No ho diferencia.
Llavors,
el mecanisme
és el mateix.
Per això
hi ha gent
que té èrnies
i el que realment
els fa molt de mal
moltes vegades
no és només
la radiació nerviosa
sinó els músculs
que s'han posat
molt durs.
Però hi ha gent
que per sort
no té una èrnia,
no té una lesió
d'aquest tipus,
no té una èrnia discal
i el que els passa
és que
l'espasme muscular,
sobretot de la musculatura
més petita,
una musculatura
que està rapada
a la coluna vertebral
que permet
moviments
molt específics
i de molta força.
Doncs aquest espasme
acaba fent
un pinçament,
acaba comprimint
el nervi
i acaba donant
també el mateix
una sensació
de radiació
per tot el nervi.
O sigui,
els músculs
poden comprimir.
És equivalent
al que deies
abans
del piramidal.
Sí,
correcte,
seria una cosa
semblant.
El que passa
és que a nivell
de les vèrteres,
de les relacions
que hi ha
entre vèrtebre
i vèrtebre,
aquests petits músculs
que van
de cada una
a cada altra.
Llavors,
hi ha un tercer punt
que té de fer,
perquè aquests són
bàsicament
els dos grans grups,
la gent que té
èrnies
i la gent que fa
el que popularment
diem pinçaments.
El pinçament
entenc que és més fàcil
de curar que la èrnia.
El pinçament normalment
sí,
clar,
perquè el pinçament
en pic,
amb tècniques de fisioteràpia,
amb acupuntura,
és a dir,
hem aconseguit
relaxar aquella musculatura,
s'ha acabat el problema.
En canvi,
la gent que té
l'èrnia
sempre està
en la condició
d'estar a punt
de comprimir
aquell nervi,
o a vegades
és un estat constant
i això pot portar
problemes molt seriosos.
Aquí parlem
de cetàlgia
perquè
la presentació
més comuna
és només dolor,
és un dolor al nervi,
però en els casos
més extrems
ja parlaríem
al final
de pèrdua
de sensibilitat,
depèn de la branca
que afectés,
del rel que afectés,
o en els casos
molt, molt extrems
pèrdua de mobilitat.
Seria una afectació
del nervi
molt seriosa.
Només apuntar
un altre cosa
que és a vegades
una situació
que també
confon
amb tot això.
I és una
afecció
que es diu
la sacroileitis.
La sacroileitis,
si recordeu això
que he fet
al comentari
al principi
d'aquestes últimes
vèrtebres
que es diuen
el sacre,
que van fusionades,
doncs aquestes
vèrtebres
s'articulen,
s'articulen
i a la vegada
conformen
la pelvis.
La pelvis
és tot aquest
voltant d'ossos
que tenim,
a la cintura,
que coordina,
és un avisagre
molt important
del cos,
d'acord?
Doncs hi ha un moment
en què aquest sacre
es toca
amb els dos ossos
laterals,
amb els ilíacs
que es diu.
Si algú
ha vist alguna vegada
algun esquelet
o algú
ha vist
alguna imatge
anatòmica,
són aquelles
espècies
d'orelles
òssies ben grans
que tenim
a l'alçada
de la pelvis.
Per la papallona.
Correcte,
molt bé,
recordes això
potser de l'escola
o ho has vist
alguna vegada.
D'acord?
Doncs aquesta articulació
de vegades
es pot irritar
també.
I per què s'irrita?
Doncs perquè potser
està en una mala posició.
A l'alçada d'on?
A l'alçada de la cintura?
No,
notaríem el dolor,
atenció,
aquí ens despistaria
una mica,
el dolor es notaria
o al final final
d'aquestes lumbars,
ja quasi quan toquen
el sacre,
els laterals,
o untarien gairebé
l'alçada del gluti.
O sigui,
quan s'enllaça amb la cama?
No,
una mica més
cap al mig,
una mica més medial
està això.
Val, val, val.
Així com el dolor
del síndrome piramidal
ho trobaríem
al mig del gluti,
al mig de l'enatge,
de l'enalta,
d'acord?
Aquest dolor
el trobaríem
una mica més
cap endins
de l'esquena,
cap al mig del cos.
D'acord?
Però bueno,
porta confusió
també a vegades.
En principi,
un professional
no hi dubtarà.
ho anirà a conèixer,
no?
Però la idea
dels programes
que fem aquí
precisament
és que una mica
divulgar que la gent
conegui una mica
se pugui orientar,
no fer programes
específics
per diagnosticar,
però aquí
és la idea.
Llavors que sapigueu
que els dolors,
els matisos
que acompanyen
qualsevol dolor
són molt importants.
Per això moltes vegades
quan aneu al metge,
el metge es pregunta
doncs,
escolti,
i què li fa mal?
i com és aquest dolor?
Quina forma té?
I on està?
I quan apareix aquest dolor?
I amb què millora
o amb què empitjora?
Són detalls
que orienten
clínicament
per saber
que vostè pateix
una cosa
i no en pateix
una altra.
D'acord?
És a dir,
avui en dia
els metges,
per exemple,
és molt comú
que quan vas amb un dolor
doncs,
quan a vegades
no ho veuen clar
ells demanen
altres proves
perquè l'interior del cos
no el podem veure.
Podem veure
com es comporta
el cos.
Podem veure
com és la superfície
del cos.
Mira,
perquè et facis una idea,
quan algú va al metge
hi ha una prova
que sol ser
la definitòria
que algú té
una asiàtica,
una asiatàlgia
com a tal.
És el que es diu
el signo de la cegue.
El metge
que és el que va
desenvolupar
aquest tipus
de valoració.
I el signo de la cegue
és molt senzill.
Això,
els que heu patit
per desgràcia
a la asiatàlgia
coneixereu molt bé
el que us diré.
Doncs el metge
el que fa és
que el pacient
s'estiri,
s'estiri panxa amunt.
Ah, panxa amunt.
Panxa amunt.
Llavors el metge
agafa la cama
i li aixeca la cama.
Intenta simplement
que aixequi la cama,
no té més,
amb la cama estirada,
amb el genoll estirat,
que aixequi la cama
cap amunt.
A veure,
una persona
que no té cap tipus
d'inflamació
en aquest nivell
asiàtic,
doncs en principi,
si no hi ha cap alteració,
hauria de poder arribar
als 90 graus
d'aixecar-la
la cama completament amunt.
A veure,
pot ser que es quedi
una miqueta abans
perquè hi ha molta gent
que té
el que es diu
la musculatura esquitibial
molt curta
i això fa
ah, jo no puc pujar més
i veuen que
dobleguen el genoll.
Però el cas
és que la gent
que bateix
una asiàtica
quan ja porta
aproximadament
uns 30 o 40 graus
d'elevació
de la cama,
d'aixecar la cama
i et diu
no, no puc, no puc, no puc,
no puc,
perquè li fa un mal terrible,
perquè llavors
se li activa tot aquell dolor
tot aquell dolor radiat
per tota la cama.
Això és el signe de la cega.
Quan ja amb el metge
ens diuen
té un la cega positiu
vol dir que
que dóna resposta positiva
en aquest test
i per tant
se li sospita
que vostè bateix
una asiàtàlge.
Està bé, escolta,
que hi hagi
però bastant definitòries.
Sí, n'hi ha, sí, sí.
Clar, una altra cosa
és després saber
per què vostè té allò.
Per exemple,
si el metge digues
bueno,
és que aquests episodis
són molt sovint
perquè una cosa
és patir una asiàtàlge
puntual.
Això li pot passar
a qualsevol.
Una altra cosa
és quan es van repetint
al llarg del temps.
Llavors això
ja ens ha de fer sospitar
que potser hi ha
una estructura
que està insistint
en produir
aquell mecanisme.
Llavors, clar,
passa al metge
i aquest detall,
per exemple,
m'ha passat una vegada
o m'ha passat diverses vegades.
Això el metge farà sospitar
i pensarà
ah, potser cal fer
una ressonància
que es diu,
ressonància magnètica
i en la que veurem
amb quin estatus
estan aquests discos
i possiblement
si fos una hernia
la veuríem allà.
Definitivament es tracta
de trobar
a què oprimeix
el nervi ciàtic.
Això seria
quan busquem les raons.
Per saber el que té
a vegades no fa falta
saber per què.
Això és un detall important.
Llavors,
moltes vegades
en funció de les circumstàncies
és molt diferent
quan vostè va a urgències
que quan vostè va al cap.
Per què?
Perquè el pensament
és que el tipus d'atenció
serà en funció
de lo desmesurat
que és l'episodi.
Les urgències
teòricament són
quan són episodis
molt aguts,
quan són situacions
perilloses per la vida personal.
Canviar el cap
s'hauria d'enfocar
d'una altra manera.
Això és molt important
perquè moltes vegades
l'usuari
s'atura els serveis públics
a través de pensar
que hi ha urgències
i ell no ho miraran tot
i ja està.
No.
Urgències
procuraran que vostè
estigui en una condició
per anar al cop
si és que
està en risc vital.
Llavors,
per protocol
ells fan una sèrie de proves.
Però,
clar,
si tu vas a urgències
no et faran ressonància magnètica.
No és normal.
És només un cas
molt extraordinari
que es faria això.
En canvi,
anar al cap
i del cap
a l'especialista
seria el camí més...
Per això va haver
tots aquests consells
que donem
perquè, home,
una mica d'autoavaluació,
d'autodiagnosi,
del que pugui ser,
doncs ens farà també triar
el bon camí.
Una mica de prudència,
això sí,
una mica,
una mica.
D'acord?
Doncs mira,
aquesta és la situació
de les ciatàlgies.
Ja hem parlat
d'unes solucions
que són les que dona
el metge normalment,
però, mira,
parlem-ne de coses
que nosaltres
podem proposar.
Una altra cosa,
l'última,
respecte al dolor
que deies,
se'ns pot produir
una ciatàlgia
per una...
per una mal gesto?
Vull dir,
pot venir en sec?
Sí,
és a dir,
en el cas d'un pinçament
passaria això.
Clar.
També ens podem trobar
amb algú que,
progressivament amb els dies,
una sobrecàrrega muscular,
poc a poc,
poc a poc,
poc a poc,
al final,
conformi una sèrie
de circumstàncies
a nivell de les articulacions,
de les vèrteres,
de la pelvis,
i que acabi detonant
amb un pinçament.
I llavors l'episodi
sigui violent,
sigui molt agut.
A format,
l'aparició
ens ho podem trobar
de dues maneres,
o progressiva,
d'acord,
o de manera immediata.
La immediata
acostuma a ser
més aviat
més traumàtica,
és a dir,
estic fent alguna cosa
excessiva,
aixecant un pes,
ja t'ho dic,
i pam,
m'hi trobo amb això.
Important,
important.
Llavors,
solucions o coses
que podríem fer
de bones a primeres.
Mireu,
l'aciàtica és un procés
inflamatori,
llavors anem al tanto.
Anem al tanto.
Per què?
Perquè si és una inflamació,
les inflamacions calor
no en volen.
D'acord?
Però clar,
aquí està l'entredit.
És una inflamació
a nivell del nervi,
però no té per què ser
una inflamació
a nivell del múscul,
que potser és el que ens fa mal.
Llavors,
en principi,
l'escalfor
a bones a primeres
és una cosa
recomanat.
Sí?
Sí,
és una cosa recomanat
en format d'esterilla elèctrica,
de dutxa calenteta,
del que veieu.
Llavors,
hi ha alguna cosa
molt interessant a dir en això.
És una cosa recomanat
l'escalforeta,
però,
si l'escalfor
us la poseu
i us fa nosa,
si noteu que
és molesta,
a mi no em fa mal,
a mi sembla que em faci més mal,
vol dir
que el territori
està prou inflamat
i que
la calor
no li interessa
per res,
al contrari,
l'està empitjorant.
I canviem,
llavors anem al fred.
Llavors,
el fred és una opció,
jo no soc gaire
mica en aquest sentit
per això,
però
més val
no posar res.
Felip,
sempre estem parlant
d'aplicar aquesta calor
en el que seria
l'origen
del mal.
Correcte,
la zona
on ens fa mal.
O bé
amb aquesta part
del lumbar
o bé
amb aquesta part
una mica
més baixa.
el glútex.
Sí,
sí,
sí,
cap a la cama,
el de la cama
acaba sent una resposta
a tot,
no?
I si hem passat molts de dies
a la cama
també necessitarem
tractament,
però si no,
principalment,
que tot passa en aquest nivell
lumbar i glúti,
llavors és aquí
que és la zona
que hem de cuidar més.
Una eina
molt interessant
que ja n'hem parlat
moltes vegades,
jo soc un gran amic,
però això us ha de dir
que a nivell natural
és una eina
contrastada
i de notable
eficàcia
amb el tractament
de l'asiàtica.
El fang.
L'argila,
molt bé.
Si sempre dic fang
i sempre em corregeixes,
l'argila.
L'argila,
l'argila.
Sí,
perquè el fang
acostuma a ser
per fer figura.
D'acord?
I l'argila
té aquest més
esbiaix terapèutic.
Llavors,
l'argila,
i en aquest cas
posaríem argiles
que no estigués
gaire freda,
la podem tenir a la nevera,
aquests pots
que sempre heu de tenir
a casa,
que això ja ho hem parlat
moltes vegades
perquè ja ho heu vist
al llarg dels programes
que és una solució
a força coses.
D'acord?
Llavors,
fer una aplicació
en aquest nivell,
nivell lumbar,
cap al glúti
i no cal baixar més.
Perquè de fet,
l'argila té aquest efecte,
la recomanem
perquè té l'efecte
antiinflamatori.
Correcte.
I suposo que també
hi ha a nivell farmacèutic,
a nivell de medicina
convencional,
cremes antiinflamatòries.
També.
Mira,
tenim propagandes
que aquí no podem fer,
no?
Si tu tens contrastat
i confies...
Sí,
sí,
mireu,
hi ha una cremeta,
una crema,
d'una...
Això és un producte natural.
Quan dic producte natural,
és un producte
que no té consideració
de fàrmac.
Llavors,
això és important.
I és un producte
basat en una crema
feta d'una planta
que és l'àrnica.
Crec que alguna vegada
es l'has recomanat també.
Sí,
potser n'hem parlat d'això.
Doncs,
mireu,
aquest tipus de planta
és ideal
per cuidar això.
Àrnica.
L'àrnica
i després hi ha una altra
que és l'arpagofito.
L'arpagofit
és una planta
que el nom popular
es diu,
o el nom popular
que té
és la garra del diablo.
Això de la garra del diablo
és una planta
que el que s'aprofita
és l'arrel.
I aquesta arrel,
doncs,
físicament
sembla una garra,
sembla una urpa.
Sí,
unes urpes, no?
Vé de l'Àfrica,
això de l'arpagofitos.
És una arrel africana,
d'acord?
Però, bueno,
avui en dia
a qualsevol botiga
d'arboristeria
o d'alimentació biològica,
fins i tot,
que aquí a Targon
en tenim unes quantes,
doncs segurament
trobareu productes
derivats,
cremes derivades
de l'àrnica
o de l'arpagofit.
Llavors,
aquestes són molt interessants
per aplicar localment.
I no tenen cap incompatibilitat
si, a més,
el metge
doncs ens recep
tant inflamatoris
a nivell oral.
No, no, no.
En principi,
en principi,
són dos camins molt diferents.
L'aplicació local
és molt diferent
que l'aplicació interna,
és a dir,
perdó,
que l'ingesta interna.
Podem combinar.
Llavors,
bueno,
podem comentar-ho al metge
si és adient,
combinar-ho
i jo suposo que ell
us dirà que no
té cap tipus de problema.
A veure,
el cos tampoc
se n'ha d'abusar.
Estem parlant
que són plantes
que dins la seva acció
tenen una acció
antiinflamatòria.
No és el mateix
que un aines,
no és el mateix
que un antiinflamatori,
no té la mateixa
vehiculització,
però, bueno,
el cos tampoc
ens hem d'accedir.
Moltes vegades
valdrà la pena optar,
més que combinar
en aquest cas,
optar.
Però, per exemple,
és perfectament combinable
el que us deia
d'una crema d'aquest tipus
i l'argila.
Fas una aplicació
de l'argila,
quan ja s'ha secat,
la retira,
i llavors et poses
la cremeta.
Recordar que mireu
perquè aquests remeis
com l'argila,
com aquest tipus de cremes
funcionin,
demanen constància.
L'efecte no és
el mateix
que un fàrmac.
Si optéssiu
per l'argila
en aquests tractaments,
recordeu que sigui
diari.
Una vegada al dia.
Mínim una vegada al dia.
L'argila
perfectament
ho podem fer
dos i tres vegades.
Recordar que és
un astringent
important de la pell,
alguna crema hidratant
o la crema aquesta
que hem optat
per fer servir.
Molt bé.
Doncs,
en principi,
quant de temps
ens ha de durar
si sospitem
que amb aquests tractaments...
Bé,
si sospitem
si veiem
que amb aquests tractaments
passen uns dies
i encara no ens ha millorat
la situació.
és obvi que...
A veure,
aquí hi ha unes propostes.
Després,
si...
una cosa,
un obratge molt intel·ligent
seria anar al professional.
Seria anar al metge,
per suposat,
o anar al fisioterapeuta
que també ens podrà atendre
en quant...
Ja que dius això
del fisioterapeuta
i que tu,
a més,
t'estàs especialitzant
cada cop més
en el que és acupuntura.
I té alguna cosa
a dir l'acupuntura
en aquest cas?
I tant,
i tant.
Sobretot
amb la remissió del dolor.
D'acord?
És a dir,
tenim una eina...
¿Vostè afectar-se
d'una qüestió bastant interna?
Suposo que potser
treballes millor
amb acupuntura,
no?
Sí, sí, sí, sí.
A pesar que sigui
tan interna,
doncs,
vull dir,
pel que no conegui
l'acupuntura,
no s'espanteu.
És a dir,
les puncions...
Les agulles no són més llarges,
no?
No, no, no.
Són molt superficials,
les puncions.
No fa falta anar
molt endins.
D'acord?
El que passa és que
és una eina
que és molt eficaç
en quant al tratament
del dolor.
Insisteixo,
també hem de veure
l'arrel del problema
per decidir
quina eina fem servir,
però també
és de notable eficàcia
l'acupuntura
en aquests casos.
Recorda'ns,
doncs,
va, Felip,
com podem contactar amb tu
per si ens queda
alguna pregunta
encara sobre l'asiàtica
o per si ens volem
posar les teves mans
en un cas així.
Doncs mira,
jo estic al Serrallo,
al carrer Gravina
i et deixo el telèfon,
Núria,
si qui vulgui...
Jo ja me'l sé,
però digues, digues.
El telèfon és
977-24-4820.
24-4820,
ja ens el sabem
de memòria.
Felip,
que ho dem.
Moltíssimes gràcies
i bon cap de setmana.
Gràcies a vosaltres.