I avui és el tercer dia que estem en ruta per sort.
Fins ara us hem parlat de la Noguera Pallaresa,
que acollirà al juny el campionat del món de piraguisme de descens en aigües braves.
També hem conegut els dos parcs naturals,
un d'ells l'únic parc nacional de Catalunya,
i avui ens en inserem en la seva història i oferta cultural.
Aquesta és la tercera bona raó per visitar sort,
que ens la costa com cada dia la Iolanda Mas.
Ella és la coordinadora de turisme i esports de l'Ajuntament.
Iolanda, bona tarda.
Hola, bones tardes.
Doncs avui parlarem de l'oferta cultural i la seva història.
El Pallars fou l'últim contrat independent de Catalunya,
i a la vila de sort s'hi troben el castell dels comptes del Pallars
i l'exposició sobre el seu de Recompte,
anomenada Uc Roger III i la fi de la Catalunya com tal.
També podeu visitar la presó Museu Camí de la Llibertat,
Testimoni Històric del Pas de Badits durant la Segona Guerra Mundial,
el Centre d'Interpretació de la Natura,
Museu dels Papallones de Catalunya,
el Museu dels Pastors de la Vall d'Asua
i fins a 13 espais culturals arreu de tota la comarca.
I dins del gran espai literari que són la Vall d'Asua i el Batlliu,
hi ha zones en concret que han tingut, perdoneu,
una significació literària especial.
D'aquests prous en parlarem la setmana vinent.
Paciència.
Doncs sí, perquè la setmana vinent seguim en ruta per sort
i parlarem concretament d'aquestes zones i d'aquestes rutes literàries.
El Batlliu, però, precisament,
hi trobem l'espai del que us parlem a continuació.
És el Museu de les Papallones de Catalunya.
El museu ha estat estudiant des del primer moment de la seva inauguració,
va ser el juliol del 2002, la zona del Batlliu.
En aquest petit espai s'han descobert
més d'un centenar de papallones diurnes,
de les poc a més de 200 que viuen a Catalunya.
I per donar conèixer aquest apart i patrimoni,
des del museu s'organitza la Ruta de les Papallones,
on els podreu veure volar, si més no, a la gran majoria.
És un complement excepcional, natural i didàctic,
a la informació de les papallones, insectes, plantes i la resta d'animals,
inclòs també l'home, que trobareu en aquest museu.
us recomanem, de fet, a visitar el Museu Virtual,
www.papallones.net.
Podreu fer un tom, de fet, virtual, a través d'aquest portal,
busqueu el link, allò, tom virtual.
És, de fet, un espai, el Museu Virtual,
que rep més de 100.000 consultes anuals.
Atenció, que arriba la primera pregunta d'avui,
la que us ha de dur, el número 5.
És molt fàcil, i ho hem vingut dient des de dilluns.
Molt fàcil, fàcil.
No, perquè ho hem dit des de dilluns, ho hem repetit molt.
Fins i tot jo m'ho sé ja de memòria.
Com es diu la presó-museu que es pot visitar a sort?
Com es diu la presó-museu, presó, doncs això, convertida en museu,
que podeu visitar a sort.
Us donarem quatre opcions, eh?
9, 7, 7, sí.
Digues, digues, digues.
No, dic, no les diguis encara.
Obrim línies, 9, 7, 7, 24, 47, 67.
Podeu trucar ja?
Us donarem quatre opcions, deia,
i de les quatre n'hi ha una que és la bona.
Naturalment, n'hi ha tres que no.
Sí? T'hem trucada ja?
Sí, és que ho veus molt fàcil.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Afleixa una miqueta a la ràdio, em sembla que ja ho has fet, eh?
Ara, ja?
Sí, molt bé. Qui ets?
Soc la Dolors.
La Dolors Pacheco, sí?
Sí, correcte.
Sí, Dolors, ja t'he conegut la veu.
Dolors, doncs, bueno, ja tens aquí el Pep,
que et dona les quatre opcions,
tot i que em sembla que és molt senzilla, no?
Sí, a veure les opcions.
Vinga.
Dolors, bona tarda.
Bona tarda.
Has visitat mai sort?
Doncs no, no n'han anat mai,
i m'han dit que està molt bé,
i a part pel que comenteu,
els esports d'aventura i això,
té molt bona pinca.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Doncs a veure si hi ha sort, també.
A veure.
És l'acordit que fem cada dia.
Com es diu, Dolors,
la presó-museu que pots visitar a sort?
Atenció, la A és el camí del Pamano,
la B, el camí de Cirga,
la C, camí de la Llibertat,
la D, camí de la Fraternitat.
La C, camí de la Llibertat.
Ai, sí, sí, sí, sí, ho tenies clar, Dolors,
cap problema, cap problema.
Sí, cap problema.
És a dir, que en res,
ja presteixo punta'm notes.
Dolors, jo crec que tu tires més cap al rafting
que cap a les papallones, sí?
Sí, sí, sí, sí, ho he dit que demana com estigui l'aigua,
de freda.
Això també, això també s'ha de tenir.
Però no, però pensa que et passa un neopré,
un tratx de neopré i no cap a ti, eh?
Doncs vinc endavant, ja estic preparada.
Molt bé, Dolors, escolta, no et demano el telèfon,
que ja et tenim fitxada,
i tingues en compte que, mira, et donem el número 5, d'acord?
Molt bé, perfecte, gràcies.
Gràcies a tu, adéu-teu-teu.
Adéu-teu-teu-teu-teu-teu.
Doncs si no cal patir, no passarà el fred, eh, Núria?
És a dir, per fer rafting et donen un tratx de neopré.
A l'estiu és així un tratx de mania curta,
a l'estiu és mania curta,
i a l'hivern és un tratx, doncs, allò, gruixodet, eh?
Unes quals mil·límetres.
O sigui que ni tan sols et mulles gairebé, eh?
Home, em mulles, sí que em mulles, eh?
A veure, em mulles, sí que em mulles, sí.
Sí, però raó, la careta ja està.
No, pots dir que en algun tram,
allò, la barca tombi una miqueta, no?
Allò, a vegades, tomba una miqueta, a vegades.
Però vaja, eh, cap problema, cap problema.
Rafting, escolta, hi ha molta gent que ha fet rafting, eh?
Sí, sí.
Moltíssima gent.
Seguim endavant, Pep.
Doncs sí, efectivament, eh, com deia la nostra oient,
es diu Camí de la Llibertat.
Durant els anys de la Segona Guerra Mundial,
en 1939-1944,
milers de persones van creuar els Pirineus
en direcció del estat espanyol.
Ho van fer fugint de la barbària nazi
i per incorporar-se a l'exercit alià
del nord d'Àfrica o a Anglaterra.
En aquest temps, els passos de muntanya
es van convertir en el testimoni silenciós
de la seva odissea per aconseguir la llibertat.
Es calcula que entre 60 i 80 mil abadits
van arribar a l'estat espanyol en aquest període,
desafiant els elevats cims,
les adverses condicions meteorològiques
i la vigilància en tots dos costats de la frontera.
Per la població de sort,
passava una de les rutes que unia
els departaments francesos de l'Arieja
i l'Alta Garona amb el Pallars Sobirà
i que és coneguda amb el nom de
El Camí de la Llibertat.
I el Museu de Feta pretén donar a conèixer
el que van ser les evacions
i rendir homenatge alhora
a tots aquells que les van protagonitzar.
Durant uns quants anys, del 36 al 45,
el pas de la frontera esdevingué
un objectiu vital obligat
a per a milers de víctimes de la guerra i de la repressió.
Els fugitius de les dictadures
instaurades a totes dues bandes
protagonitzaven una epopeya
que mereix ser rememorada
i també preservada per les generacions futures
perquè aquestes coneguin la necessitat
de protegir la pau i la democràcia,
així també com la seva fragilitat.
Atenció a la segona pregunta del diga,
la que va marcada amb el número 6.
Això ho dic jo, eh?
No, és que a mi m'agrada que tu diguis les quatre opcions.
No, però això, fixa-t'hi, el dió que diu, què diu aquí?
Sí, diu Josep, ho dius tu, és veritat.
No, no, t'ha fet el seu diure, tu?
No, digue-ho tu, va, ja està.
Home, ho vas dir tu?
No, digue-ho, vas, eh?
Atenció, va, mira, jo et diré atenció només.
Atenció, coma.
La segona pregunta d'avui,
de fet ens l'ha dit ja la Iolanda,
té a veure amb el que ens explicava al començament del concurs.
Ella ha començat destacant que el Pallars
va ser l'últim M independent de Catalunya.
L'últim què?
L'últim aquí, després de l'últim hi ha uns punts suspensius, eh?
Sí, és el M, no t'ha agradat el M que he fet?
No, és un punt suspensius.
Sí, hi ha un forat, eh?, per omplir.
Val, o sigui, estem reproduint les paraules de la Iolanda Mas, no?
De la...
De la Iolanda Mas, sí.
De cultura, ai, de...
D'esports, sí.
D'esports.
La coordinadora d'esports i...
I turisme, perdona, sí.
El Pallars va ser l'últim, punts suspensius,
independent de Catalunya.
L'últim què?
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Ara sí, l'inici de la Iolanda.
Quatre opcions, eh?
Quatre opcions, una deia eslabona, la quatre...
Sí, només una deia eslabona.
Hola, hola, hola, hola.
Hola, hola.
Hola, hola, qui ets?
Hola.
Hola.
Hola, hola, què tal?
La Maria Dolors.
Maria Dolors.
Bona, estic, tres autors.
Bona tarda.
Però a veure si ho explico una miqueta, poqueta, poqueta,
que no ens dona temps, que no som computadores.
Què vas anar apuntant, Dolors?
Claro que sí, aquí tinc, bueno, un serial.
Entre lo d'ahir, después ahí lo d'avui, bueno,
tot el que tinc.
Vinga.
Doncs vinga, a veure si serveix d'alguna cosa.
Vinga, punta, punta, i dispararem.
El Pallars va ser l'últim, punts suspensius, independent de Catalunya.
L'últim, què?
El Pep et dóna quatre opcions i pensa que t'ho has de contestar, eh?
Vinga, Pep, assina't.
A veure, l'A, el Pallars va ser l'últim, l'últim, per tant,
baronia independent de Catalunya.
La B, el Pallars va ser l'últim feu independent de Catalunya.
El Pallars va ser l'últim comptat de Catalunya, independent de Catalunya,
això és la C.
i la darrera, la B, el Pallars va ser l'última,
baronia independent de Catalunya.
Si ho necessites, Maria Dolors, t'ho tornem a repetir.
Vinga, doncs, repeteix, perquè això jo no m'he entrat.
Vinga, va, digues, un altre cop.
Estem parlant, a ser, i bàsicament és baronia, feu, comptat o baronia.
S'ha deixat d'omplir la frase.
El Pallars va ser l'últim, l'últim, baronia independent de Catalunya,
l'A, el Pallars va ser l'últim feu independent de Catalunya,
la B, el Pallars va ser l'últim comptat,
independent de Catalunya, la C,
i el Pallars va ser l'últim, l'última bagueria independent de Catalunya, la D.
Baronia, feu, comptat o baronia.
L'A, com has dit, per favor.
Baronia, feu, comptat o baronia.
L'A és baronia.
M'assembla que he sigut la D.
La D?
Especifica, Dolors, especifica.
Ui, és que tinc aquí un apuntes, filla meva.
No facis cas el que t'apunta, no facis cas.
Què? Què vols dir?
Begueria.
Ai, doncs no, derrapem, derrapem, derrapem, derrapem, derrapem.
No diguis res, Màriu Dolors, no diguis res, perquè si no donem pistes.
Com ahir, vinga, vinga.
Si no donem pistes.
Gràcies, Màriu Dolors.
Gràcies, guapa.
Fins demà, adeu.
Gràcies, fins demà, adeu, adeu.
Les va, podeu seguir trucant, eh, 977-24-4767, 977-24-4767.
En joc tenim una indotada per dues persones a l'hotel P6, de sort, i també tenim un circuit de ràfting, gentilesa de Robert River, de sort, de l'empresa de Gana, d'esport d'aventura al Pallars, i l'entrada a la presó-museu Camí de la Llibertat.
Bona tarda.
Hola, bona tarda a tots dos.
Home, Dora Rioja, eh.
Bona tarda.
Que ja m'han dit que has n'hivern al nàstic, no?
Ai, sí, és veritat, xiquet.
Aún no l'ho he apetit, apetit tot això. M'ho vaig passar a la mar de bé.
Recordem que Dora Rioja va guanyar el concurs del cap de setmana demà, on va ser?
Sí, sí, a Sòria, a la mar de bé.
Però és que, Dora, a més, tu a Sòria em sembla que hi tens lligams, no?
Home, el meu marit era de Sòria i me'l conec molt bé, com Tarragona.
Pam, pam.
Molt bé, així era com anar a casa.
Però sí, sí, era veritat que sí.
Molt bé.
Molt bé. Dora, i a Sòria, has estat mal a Sòria o no?
Què passa?
Amb la caravana, quan anàvem al Pirineu, allà a Vigella i tot això, vam passar per allí.
Bueno, doncs a veure...
A la Rulot, vull dir.
Sí, sí, anàvem de càmping.
A veure si amb l'excusa del cap de setmana t'apuntes fins i tot a fer rafting.
Sí, mira, només me'n falta això.
A veure, Dora, vinga, va.
A veure, a les preguntes, tornem-les a repetir.
Mira, la pregunta la farà de la fórmula de Núria, que és l'encarregada de les preguntes.
El Pallars va ser l'últim independent de Catalunya.
L'últim què? Independent de Catalunya, l'últim què?
Què va ser el Pallars?
Si pot ser això una mica de ràdio, Dora.
Vinga.
És que m'estic escoltant per allà també, per casa teva.
M'escolto jo per casa teva.
Mira, el Pallars va ser l'últim, l'última baronia independent de Catalunya.
És la A.
La B. El Pallars va ser l'últim feu independent de Catalunya.
Que és la B.
La C. El Pallars va ser l'últim comptat independent de Catalunya.
i la D. El Pallars va ser l'últim begueria independent de Catalunya.
I és la C comptat.
A, la D. La tercera, la C.
Comptat.
Escolta, que concurs aquí, a veure.
Dora, t'estan xivant, però t'estan xivant molt bé, eh?
Però estan de saber, eh?
T'estan xerrant, però fantàstic.
Van xivant bé, molt bé, molt bé.
Molt bé, molt bé.
Estem en ruta, no et pensis, eh?
Què vols dir que esteu en ruta?
Estem a Vila Seca.
Ah, esteu en carretera, però...
Bueno, parats.
Parats, val, val, val, val.
No fem infreccions.
Molt bé.
I escoltar la ràdio i prena punts.
Mira que bé.
Ostres, ho fan tot a l'hora.
Això és fantàstic.
Dora, número...
Això és la màgia de la ràdio, nens.
Això és la màgia dels oients.
Que ho podeu fer tot a l'hora i encara ens truqueu.
Si no, malament...
Si no parleu, què tindríem de fer nosaltres?
No faria servir la ràdio per res.
I en feu molta companyia.
Ja ho sabeu que sí.
Doncs per molts anys, per molts anys més.
Dora, número...
Número 6, guapa.
Número 6.
Número 6.
Molt bé, guapetons.
Adeu.
Que ja sigui de sort.
Vagi bé.
Adeu, adeu, gràcies, adeu.
Vinga, número 6.
A veure, tindrà el número 6, Núria,
pel sorteig que farem divendres.
Què anaves a dir?
Què anaves a dir?
Que tu imagina't anant en cotxe, clar.
Suposem que ella no condueix, però, en fi, el copilot...
No, no condueix la...
Però el copilot també estava al cas, eh?
Perquè segur qui li ha xerrat, jo crec.
El copilot li ha dit la resposta correcta.
Apuntant, escoltant la ràdio, trucant...
Bueno, escolten-me.
Això és voluntat de concursar.
Demà seguim enrota, eh?
Demà seguim enrota, eh?
Demà seguim enrota, per sort,
una destinació que, per cert, us recomanem visitar.
Des d'aquí, salutacions a tots els que ens escolteu,
des del Pallars, des de Sort,
des de la vall d'Àsua,
de la vall del Valllliu, també,
de la qual se'n parlarem de setmana que ve,
i també, home, parlarem de pastors, eh?
Parlarem de pastors, de bons formatges,
d'aquestes rutes literàries, en fi...
Saps que m'he quedat jo amb ganes de saber
com és que era un comptat?
Com és que era un comptat?
Ah, no t'ho he explicat?
No m'ho has explicat.
Ah, d'acord, t'ho explico, t'ho explico.
Era la bona, era la C, eh?
El Pallars va ser l'últim comptat independent de Catalunya.
Què vol dir això, Pep?
Doncs mira, que els comptats catalans són els que...
Bé, els que van aparèixer a Catalunya
després de la conquesta carolíngia,
el comptat del Pallars va ser un dels existents
al territori que durant la primera meitat del segle XIX...
Perdó.
Durant la primera meitat del segle IX...
IX, eh?
Sí, sí, sí.
Estàs barallant?
No.
No.
Doncs alguns cronistes de l'acord carolíngia
van denominar marca hispànica.
De fet, d'aquella època encara podeu visitar
el que queda del castell dels comptes del Pallars
i l'exposició sobre el seu darrer compta,
anomenada Uc Roger III
i la fi de la Catalunya comptal.
I si vau més informació, no sé,
podeu accedir al portal a www.sort.cat
i trobareu tots els enllaços
dels que us parlen d'això
i de tot l'altre que hem anat parlant
al llarg de la setmana.
Doncs ja està.
No, no, no està.
Demà parlem, escolta'm...
Demà parlem de teca, de teca, de menjar...
De mengem, d'animals.
De l'ovella xisqueta, eh?
No parem de parlar d'animals.
No, no, parlem de l'ovella xisqueta demà,
de la bona carn de bé,
de la batilla ecològica,
dels formatges, artesans...
Ja ho veuràs, ja ho veuràs.
Demà parlem els dins, Núria.