Parabailar.
Libertades disfrazadas,
héroes por cruzar fronteras.
Porque algún ansioso gángster
quiso hacer suya la tierra.
Con un canto a la esperanza
quiero huir a la aventura.
Caiga algo de los de lanza.
Don Quijote ve la mancha.
Ciudadana Universal
Busca piso en la Habana
Taca fes de catalán
Canta y baila sevillana
D'entrada diria que la trobem,
en general,
més latin, és Txell Sust.
Ens està sorprenent
si no parlàvem amb ella,
avui a tornar per presentar un treball discogràfic
propi que es diu Ciudadana Universal.
Txell Sust, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Txell Sust.
Txell Sust.
Txell Sust.
Txell Sust.
Txell Sust.
Txell Sust.
Txell Sust.
Tu mateixa has agafat una estètica,
Venga.
Venga, a la vejés virulest.
De verano que cubano, quasi.
Bueno, sí,
de fet suposo que viatjar pel món
t'obre la ment
i aprens que hi ha altres coses.
coses per ahir. Què vols dir que és culpa de l'Alejandro Sanz tot això? Bueno, ell és bastant culpable.
Explica, explica per la gent que no està familiaritzada amb la teva història musical. Bé, doncs des del 2001
estic treballant dins dels cors amb l'Alejandro Sanz a les seves gires. Del 2001, eh? Vaig començar el 2001, sí.
És la cinquena gira que faig, el que passa és que clar, un cop acaba la gira, cadascú fa les seves coses, no? I és el que estic fent.
Quanta temps dura una gira? Bé, depèn, però en general és ben bé un anyet, un any que estàs donant voltes
perquè clar, l'Alejandro fa gira espanyola, fa gira nord-americana i fa gira latinoamericana.
Llavors, vulguis o no, doncs són temporades llargues que marxes i entre els descansos i els moments que marxes
doncs es fa quasi un any. I després un any més de tranquil·litat? Bé, de parada o no?
Bé, sí, evidentment, quan acabem la gira, llavors ell torna a casa seva i comença a composar el següent disc
i mentre ell fa això, nosaltres fem els nostres discs. Cadascú fa el seu.
No està bé d'explicar-ho perquè, clar, és una experiència que no cada dia ens hi trobem.
Evidentment, evidentment.
Que ens ho expliquin molt bé. I ara estàs en aquest impàs, no? De dir, m'han deixat a casa, m'han deixat tranquil·leta,
vaig a composar, vaig a fer el meu.
Bé, ara m'han deixat tranquil·leta i el que faig és promocionar el disc perquè el disc també el vaig començar a treballar
just quan es va acabar l'altra gira i bé, l'he tret ara. És que, clar, m'ha coincidit igual que ell, no?
El que passa és que, clar, ell, doncs, diguéssim, ja se'm va de gira i jo m'haig d'esperar que acabi la seva gira
i després em tocarà la meva.
Val, o sigui que serà un llist de ratllar recorregut.
Exacte.
Escolta, que no em descompti el segon teu, amb nom teu?
Sí, és el segon, exacte, el segon disc en solitari.
Recordo el primer que vas venir, vas venir aquí.
Exacte, jo també me'n recordo. Sí que vaig venir, el vaig treure el 2002 i bé, la veritat és,
que és un disc molt diferent, perquè, a més a més, bueno, d'entrada el fet de treballar
amb diferents productors, això ja et marca molt, no? Però és un disc molt diferent,
un disc que he fet amb molta cura, m'ho he escoltat molt, bueno, les he deixat massa ara,
les cançons, no les he fet així ràpidament i la veritat és que estic molt contenta amb el resultat.
Ara t'anava a dir, hi ha trossos teus? És prou personal, el disc?
És molt personal.
Perquè a vegades és això, quan treballes amb monstros, suposo, de la producció, com deus haver treballat, no?
Sí.
Bueno, des-me, deixo aconsellar i tiro cap en volen ells i al final, dius, el producte no te l'acabes sentint teu.
Clar, saps què passa? Que potser això anteriorment passava més, però actualment, com que la majoria,
la majoria no, hi ha molta gent que té molta sort i troba una discogràfica que li fa el disco,
llavors, evidentment, si els altres li aconsellen segons què, doncs haurà de seguir una mica.
En el meu cas, el disco me l'he tret jo, és una autoproducció, per tant, no tinc ningú que em mani ni em remani
que em digui res i he fet la música que m'ha agradat, he fet el que he volgut i llavors és un disc absolutament meu
i, vaja, és com el meu fill.
Les lletres, a més, són íntegrament teves, estic veient, no?
Sí, les cançons les he fet junt a l'Hermant Sabalicó, que també ha produït el disc,
i, bueno, les hem fet a mitges.
Ell és un compositor i un productor que ha treballat amb Carole King,
ha treballat amb Stuart Coppola, amb Jeff Beck, amb gent, ha tocat amb Peter Gabriel,
amb Seal i amb la Cristina Aguilera i tota aquesta gent així que...
Impressiona, eh?
Sí, sí, la veritat és que, si escoltes el disc, bueno, ja ho escoltes,
que hi ha una bona mà per darrere.
Déu-n'hi-do, escolta, i aquest estil, doncs, no sé com dir-ho, això,
tan frescota, tan llatí, des del mateix títol, Ciutadana Universal.
Sí.
És com deies, hi ha una amalgama d'influències de tot el món que has vist,
especialment de l'Amèrica Llatina?
Sí, bueno, de fet, en el disc hi ha un parell de cançons que estan inspirats en la Sardana.
Justament, doncs, el disc es diu Ciutadana Universal, tant per l'apartat, diguéssim, de sortir a veure el món,
com per reivindicar les coses de casa, no?
I quan surts és quan t'agafa la vena.
Exacte, exacte, bueno, perquè a més a més és que no pots evitar, clar, la gent sempre preguntar,
ai, d'on ets, no?, i el teu accent, i d'on ets, i així, ai, allà parla el català.
I et passes tot el dia explicant d'on vens i qui ets, no?, i llavors això per un cantó reafirma,
i per l'altre cantó també, doncs, clar, t'obre cultures perquè, bueno, perquè estàs contínuament amb gent diferent, no?
I, bueno, i aquest disc, doncs, és justament això, i he volgut que no només les cançons recopilades durant aquest temps de viatges,
sinó que musicalment també haguessin les influències de tots aquests llocs on he estat,
i, evidentment, els ritmes de casa, també.
Quin és el país o la ciutat que t'ha impressionat més o que t'ha agradat més?
Que t'hi quedaries a viure, fins i tot?
Ui, jo és que com a casa, que deia la MAC, i la veritat és que m'agrada molt on visc,
que m'encanta viure a Barcelona, però hi ha moltes ciutats impactants,
m'agrada, evidentment, m'agrada molt Nova York, que és una ciutat amb molta energia,
m'agrada molt Buenos Aires, m'agrada molt DF també.
És a cançó per ciutat o no?
No, no, no, això ha estat una bona idea.
O sí que n'hi ha una que es diu LA?
Sí, és una cançó dedicada a Los Ángeles també, però no precisament perquè m'agradés molt,
no és una ciutat que m'entusiasmi gaire.
En el disc, bueno, el tema està en que el disc són lletres bastant realistes,
no dures, perquè no són gens dures, són sempre molt optimistes,
perquè soc molt optimista, però sí que són cançons així, dient el que penso tal qual.
Projectes, a veure, primer, quan l'has de posar en directe aquest disc?
Has d'esperar, com deies, no?
Exacte, n'hi ha d'esperar.
De fet, abans de començar la gira amb l'Alejandro ja havia començat a fer directes,
ja havia estat a un parell de festivals, l'havia presentat a Barcelona, a l'Auditori a Barcelona,
i llavors, bueno, m'ha sortit el de la gira, i la idea, doncs, a partir del novembre,
és començar ja a fer bolus.
Com es defensa? Amb una banda bàsica?
Sí, amb set persones, o sigui, jo també, o sigui, som set en total,
i bé, la veritat és que molt bons músics i amb moltes ganes de donar vida a les cançons.
T'ho dic perquè és banda bàsica, perquè sembla que hi hagi arranjaments especials d'estudi,
hi ha un treball d'estudi.
Sí, hi ha un treball d'estudi, per exemple...
Després en directe som la diferent.
Evidentment, evidentment, però, per exemple, hem fet diferents coses a l'Auditori,
per exemple, vaig anar amb secció de béns, per exemple,
perquè hi ha un parell de temes que hi ha saxo, trombons i trompetes,
i llavors, per exemple, en el següent concert, doncs, ja només vam portar un pitu,
perquè vam preferir portar una altra noia curista que tocava els teclats,
i he anat fent proves, perquè jo penso que l'important, l'essència de les cançons,
són les cançons, són cançons que es poden tocar amb una guitarra, si vols.
El que passa, clar, també vols que la producció llueixi una mica,
perquè realment està molt ben feta, i que es reflecteixi una mica el concert, no?
El que passa és que tampoc m'interessa que la gent vagi al concert
i escolti el disc o tal qual, perquè per això ja tens el disc.
Sempre està bé donar-li una mica de volta a les coses.
A més, tu xales amb els directes.
No? Clar, vull dir, jo crec que la Txell Sousa és d'aquest tipus de professionals
que se l'ha de veure, dius, les cançons m'han agradat en el disc, estupendo,
però el xulo és veure-lo en directe, no? Com jugues amb la veu, com budules i com fas.
Bé, doncs això, clar, és que això és el que es tracta.
D'això viviu, també.
Exacte, exacte. La gràcia és aquesta, no?
Jo en disfruto realment, és a l'escenari, està clar.
Gravar un disc és una feina molt maca, també, sobretot si la pots fer amb temps, no?
Si no tens una pressió i tal, perquè vas a l'estudi, et limita molt,
i això, tens tantes hores per fer la feina, no?
I de vegades, doncs això, no... L'avantatge de la tecnologia d'ara és que, per exemple,
en aquest cas, aquest disc està, no íntegrament, però la majoria del disc està fet a casa,
tranquil·lament, des de la pau de l'allar, i llavors està molt bé perquè pots mirar les coses
i les pots repensar, que això jo penso que és molt bo, no?
Però, per una altra banda, de vegades, això també t'esclavitza molt, no?
Però on jo estic més còmode és en directe, sí, sí, està clar.
Doncs esperarem que passis per Tarragona. No hi ha res encara, no?
Ens hem esperat bastant. No, no, encara no hi ha dates concretes,
però no pateixis que jo vindré a veure't i vindré a m'aixecar a tots els tarragonins.
Ben fet. Txell Suss, Ciutadana Universal, tu he de preguntar.
Has deixat enrere, doncs, perquè ara estàs amb això, estàs amb l'Alejandro Sanz,
no et tornarem a sentir cantar jazz?
Bueno, no, home, no diguis nunca, jamás, però de moment està...
Ara, de moment, estic fent un descans del jazz.
Estic a la meva fase pop. De fet, jo vaig començar a cantar en pop.
Jo soc de Mataró i vaig començar allà fent ja cançons amb un grup d'allà
i així és el que passa que la vida m'ha anat portant per altres bandes,
que m'han agradat també molt, però bé,
simplement estic recuperant una mica els inicis i en parlarem.
S'ha d'anar variant.
Doncs, nosaltres ho anem explicant, eh?
Molt bé.
Has de fer molta il·lusió, Txell, retrobar-te,
i a més amb totes aquestes novetats que sempre venen de gust.
Dius, mira, un rentat de cara i seguim-vos pelant.
Exacte, gràcies.
Txell, moltes gràcies.
A tu.
Que vagi molt bé.
Para Bailar
Libertades disfrazadas, héroes por cruzar fronteras.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.