Jordi Bransuela, bona tarda.
Bona tarda.
Jordi Bransuela és director de fotografia,
ell el tenim normalment per Barcelona,
tot i que també té lligams aquí a Tarragona,
baixa de tant en tant,
i més d'un lligam, té projectes conjunts per terres tarragonines.
Ara en parlarem, però amb el Jordi,
avui volem parlar d'un tema molt específic,
que és la estereoscopia, ho dic bé?
Estereoscòpia?
Estereoscopia.
Estereoscopia?
Sí, sí, sí.
Bé, la gent ho coneix més com a 3D, simplement.
El 3D, no?
Exacte.
El Jordi és un especialista en fer-nos viure aquesta emoció del 3D,
el que nosaltres anem al cinema, ens posem les ulleres, ens asseiem,
veiem les imatges que surten de la pantalla,
doncs tot això té una tècnica de filmació al darrere,
que de moment ja hem après que està en mans dels directors de fotografia,
de la gent experta en el que és la fotografia.
Bé, de fet, està en l'apartat de càmera,
que seria la direcció de fotografia,
però una novetat important respecte a les pel·lícules tradicionals
rodades en 2D és que apareix una figura nova que es diu estereògraf.
L'estereògraf és un càrrec
que s'encarrega, bàsicament,
del que és la profunditat en aquella pel·lícula.
Llavors, podríem dir que hi ha la figura de la fotografia,
que controla tot el que és el control de la imatge,
l'enquadrament,
la il·luminació,
i llavors l'estereògraf treballa conjuntament amb ell
per calcular o per optimitzar, diguem-ho així,
la profunditat d'aquell plànol en el cinema.
És una figura relativament recent,
la de l'estereògraf,
o ja fa temps que va,
i ara, com que hi ha el boom del 3D,
li està donant la importància,
on surten més?
Bé, de fet, l'estereoscopia no és res de nou.
L'estereoscopia apareix
al mateix temps que la fotografia,
o sigui, estem parlant
que l'estereoscopia apareix cap a 1840,
lògicament, amb fotografia.
De fet, també,
en l'aparició del cinema,
a finals del segle XIX,
també ja es feia estereoscopia.
El problema,
diguem-ho d'aquesta forma,
ha sigut que sempre,
per un motiu o per un altre,
seria llarg d'explicar,
l'estereoscopia no s'ha imposat.
El cine convencional
sempre ha acabat
apartant-lo
del que seria
la implantació definitiva
en els cines comercials,
bàsicament per temes tècnics,
temes tècnics
i d'increment de pressupost
a l'hora de rodar.
Però ara s'està posant en boga,
no?,
per l'auge que està tenint el 3D.
Sí,
des de fa aproximadament
quatre o cinc anys
hi ha una mena
de bogeria col·lectiva
en tot el sector audiovisual.
Primer va ser en el cinema,
a partir d'una pel·lícula
anomenada Polar Express,
una pel·lícula d'animació.
Va tenir un èxit enorme
en 3D.
I a partir d'aquí,
molts productors,
molts distribuïdors,
les grans majors americanes
es van donar a compte
que el 3D podia ser
el factor que fes recuperar
l'espectador
que ha anat perdent.
és el que t'anava a dir,
el fet que el 3D
doncs això sigui
la bogeria aquesta
que està despertant
i que les grans majors
hi apostin
i amb l'increment
de pressupost
que això significa,
respona una mica també
a la crisi
que sentíem a dir
que estava patint
el cinema
i que realment
potser és així.
Sense cap dubte,
de fet,
la indústria audiovisual
sempre respon
de la mateixa manera
quan té una baixada
important d'espectadors
que és
aportant tecnologia.
Per exemple,
als anys 50
quan va aparèixer
la televisió
les grans majors
van apostar
pel cinemascope
i per la implantació
del color.
Ara la situació
és una mica diferent
i la baixada
d'espectadors
es deu bàsicament
a la implantació
de home cinemas
i a les descàrregues
per internet.
Llavors,
la indústria del cine
lògicament
ha vist en el 3D
una cosa
que li permetia
recuperar els espectadors
a nivell d'espectacle
a la sala
i una cosa molt important
que és que
el 3D
no es pot piratejar.
És el que t'anava a dir
no, segur que no, eh?
El 3D en sala
no es pot piratejar.
És impossible
perquè tu el que veus...
En sala vols dir
els screeners aquests estupendos.
Exacte.
Vull dir,
tu si tu graves,
tu te'n vas
amb una càmera de vídeo
i graves una pantalla 3D
sense les ulleres
el que veuràs
és una imatge doble.
I no hi ha càmeres preparades?
No, és absurd.
No té cap mena de sentit.
Ara, una altra cosa és
quan surtin els DVDs 3D.
Això sí, evidentment,
és un suport
i això es pot copiar.
Però estem jugant
un altre cop
en què aquí sí que
la pantalla gran,
el fet d'haver una pantalla gran
i no una pantalla de la tele
per molt gran que la tinguis,
home, també hi fa, no?
Hi fa molt.
Hi fa molt
perquè el 3D,
després ja ho explicarem
amb més detall,
es basa en una experiència
i és una mena de truc visual
que com més gran sigui la pantalla
i més fosc sigui l'entorn,
més tifiques, no?,
a la pel·lícula.
De fet, el 3D
també es diu
cine immersiu
perquè fa que l'espectador
penetri
en el que és la pel·lícula, no?
I això
és important
en una sala cinematogràfica, no?
I es fa
d'una manera
molt més intensa
que en un...
a casa d'algú.
Entrem, si vols, ja,
en la tècnica
dins del que puguis explicar
i del que puguem entendre, no?,
de com es filma,
com s'aconsegueix
fer una pel·lícula en 3D.
Perquè també,
ho dic perquè
molta gent
ara estem sentint crítiques
del tipus.
Sí, aquesta pel·li
la projecta en 3D,
però no està filmada
en 3D
i és diferent
de la que ja des d'un inici
està pensada
i filmada
per fer en 3D.
i el resultat final
realment és diferent.
Sí, sí, sí.
Mira,
bàsicament
el fet de rodar
en 2D
i després projectar
en 3D
s'anomena
dimensionalització.
És passar
de 2D a 3D
i això es fa
mitjançant màquina.
És un procés
informàtic
amb unes màquines
evidentment
molt costoses,
però
segueix sent
molt més barat
que rodar la pel·lícula
directament en 3D.
Un exemple
molt evident
és per exemple
una pel·lícula
que es diu
Fúria de Titanes
o Alice en el País
de les Meravilles
sense anar més lluny.
Són pel·lícules
rodades
en 2D
i després
passades a 3D.
Quina és la diferència
essencial
entre una pel·lícula
originalment
rodada en 3D
i una
feta en 2D
i passada a 3D?
Que
mai
podran aconseguir
l'efecte
de relleu
de la mateixa
qualitat
que tenen una pel·li
originalment en 3D.
Ara potser
també colen
en el sentit
que el nostre ull
com a espectador
encara no està molt
acostumat a
és un producte
innovador.
A mesura que ens anem
acostumant
en termina més qualitat
cada vegada.
Sí,
en certa manera
l'espectador
és verge
en aquest moment.
Això també
és aprofitat
per una sèrie
de productors
sense escrupuls
per colar
qualsevol mena
d'artilugi
o truc visual
dient que és 3D
sense anar més lluny
furia titanés
és una pel·lícula
jo diria
lamentable
en quant a guió
i els productors
van donar en compte
que no
evidentment
recuperarien
els diners
que havien invertit
i se'ls va ocórrer
passar-la a 3D
però així
no és que tinguessin
la intenció
de fer-ho des d'un principi
és que van veure
que la pel·lícula
era un desastre
és com que li fa
el retoc de maquillatge final
exacte
i doncs què fem
home la passem a 3D
que ara està de moda
la van enviar a la Índia
i en 8 setmanes
la tenien en 3D
a la Índia?
sí
la indústria cinematogràfica
de la Índia
que sabem que és potent
però potent també
a nivell tecnològic
bueno
jo diria més aviat
a nivell
de moltes persones
treballant a l'hora
val
per això ho van fer
tan ràpid
el resultat d'això
és una pel·lícula
sense cap mena
de sentit
almenys a nivell
estereoscòpic
vull dir
no té cap mena
de sentit
és una pel·li concebida
pensada en 2D
que després li apliques
el 3D
i a sobre
és un 3D fals
i és un despropòsit
però
número 3
Espanya de taquilla
llavors això
no té cap més explicació
que és que l'espectador
encara és
molt
molt poc experimentat
en 3D
i
bueno
està espactant
i qualsevol cosa
que apareix en 3D
ho accepta
i ho va a veure
però això és perillós
això és perillós
perquè si això
no es corregeix
i no s'eviten
aquestes pràctiques
entre tots
podem matar
la gallina
de l'os d'or
doncs entrem
entrem
perquè jo tinc un munt
de preguntes
però les faig després
entrem si et sembla
ja per
comprendre com funciona
la tècnica
en què consisteix
gravar una pel·lícula
en 3D
perquè això d'estereoscopia
a mi em sona estèreo
per tant a 2
però em sembla que aquí
hi ha un 3 implicat
no són 3 càmeres
no no no
ho deies bé
ho deies bé
estèreo
estèreo
sí de fet
el 3D
és dos càmeres
vull dir
qualsevol pel·lícula
de 3D
rodada
originalment en 3D
s'ha de fer
amb dues càmeres
o
si no és amb dues càmeres
amb dos punts de vista
o sigui una càmera
amb dues òptiques
podria ser
val
a veure que les pel·lícules
no es roden amb una sola càmera
de normal
tu estàs dient
dues càmeres
per rodar el mateix
a la vegada
dues càmeres en paral·lel
o una de sobre de l'altra
depèn del sistema
que facis servir
que roden
al mateix moment
a la mateixa vegada
d'acord
llavors aquestes càmeres
per dir-lo d'alguna forma
estan sincronitzades entre elles
i graven al mateix moment
l'única diferència
és que
hi ha un petit desplaçament
entre una càmera i l'altra
és com si fossin
els teus dos ulls
de fet
a les càmeres en 3D
se'ls diu
l'ull dret i l'ull esquerre
una càmera és l'ull dret
i l'altra càmera és l'ull esquerre
és igual
com els humans
veiem la realitat
amb dos ulls
i aquesta petita disparitat
que hi ha entre els nostres ulls
és el que forma el relleu
és així
Bé
sembla senzill
però clar
imagineu-vos
això ja vol dir
doblar el nombre de càmeres
quantes càmeres s'utilitzen
normalment en una pel·li?
Clar
en una pel·lícula
ho parles d'unitats
en principi
llavors
en estereoscopia
és molt més costós
perquè doblar el nombre de càmeres
vol dir multiplicar
perquè són dos càmeres
més dos
llavors normalment
normalment es fan servir
una o dues unitats
en una pel·li estereoscòpica
perquè les càmeres
són molt més complexes
els sistemes
no és una sola càmera
sinó que és un sistema sencer
llavors són les dues càmeres
més tot el cablejat
de sincronització
més tots els mandos inalàmbrics
més tota la parafernàlia
que porta afegida
i complica moltíssim
almenys de moment
el que és el rodatge
llavors se sol fer
en una o dues unitats
per pel·lícula
no més de moment
i són càmeres
que ja van juntes
trebades
l'una amb l'altra
dos objectius
se formen part
de l'un mateix
o realment
hi ha una feina
de dir a veure
on la col·loco
perquè clar
la distància
que hi hagi entre les dues
el punt en què filmin
cada una d'elles
és important
per després crear l'efecte
de fet
això que dius tu
la distància
que hi ha
entre una càmera
i l'altra
se li diu distància interaccial
i és el que determina
la profunditat
o sigui
de quan tu separis
una càmera
de l'altra
marcarà la quantitat
de profunditat
dit d'una altra forma
si tu vols
que un monstre
apareixi més a prop
de la cara
de l'espectador
segurament separaràs
més les càmeres
això és la feina
bàsicament
d'un estereògraf
decidir
això
així pots crear
és això
diferents dimensions
diferents profunditats
dins de la pel·li
exacte
la diferència
bàsica
entre el 2D i el 3D
és que aquí jugues
amb un espai nou
un espai nou
de profunditat
amb el qual
l'espectador
forma part
d'aquest espai
perquè està a la sala
llavors
és feina
d'un estereògraf
decidir
en el moment
del rodatge
i després
a la postproducció
com de profund
serà aquest espai
i com afectarà
això
a l'espectador
es poden cometre errors
es poden
per exemple
un error
podria ser
que l'estereògraf
decidís
que una persona
apareixés
molt a prop
de la cara
d'algú
però això
seria un error
perquè si a nosaltres
ens apareix
una persona
de cos sencer
a un metre
de distància
creurem
que és un
ridiput
veritat
doncs aquest tipus
de coses
es donen
actualment
perquè encara hi ha
poca experiència
en el sector
estereoscòpic
però són errors
que s'han d'evitar
però jo m'imagino
un plànol
un plànol
simplement
tranquil·lament
unes muntanyes
unes persones
les muntanyes
estan al fons
les persones
estan més a prop
un nostre
i un monstre
que volem
que tingui la rellevància
i que tingui més profunditat
són tres elements
a tenir en compte
que les volem
a diferents profunditats
quantes càmeres
implica això?
no, no
una sola
un parell de càmeres
de fet
quan tu marques
una profunditat
tot anirà
en relació
a aquella profunditat
evidentment
l'objecte
que està més a prop
és el que es veurà
més a prop
això no canviarà
per tant
no podem donar
més rellevància
al monstre
si tenim
les persones
més a prop
no, no
la realitat
no la pots modificar
d'aquesta forma
tu pots modificar
o exagerar
si vols
la distància
entre els objectes
això sí que es pot falsejar
i es pot exagerar
que un objecte
es sembli més lluny
del que és en realitat
però el que no pots canviar
és la distància
respecte a la que estàs
llavors si un objecte
una persona
està més a prop
que el monstre
en aquest cas
sempre apareixerà
més a prop
que no pas el monstre
això no ho pots modificar
o sigui
seria una mica
com representar
la realitat
de fer l'estereoscopia
neix
amb la intenció
de representar
la realitat
és com si tu miressis
a través d'una finestra
però amb l'avantatge
que a sobre
de veure
el que hi ha
a darrere
et poden aparèixer
coses a davant
que és
el fascinant
en certa manera
el poder veure
qualsevol cosa
com si estigués
a davant teu
doncs ja ho veieu
l'estereógrafa
ha de tenir en compte
el negociar
suposo a vegades
una negociació dura
amb els directors
de fotografia
doncs de gaire
tradicional
per dir-ho d'aquesta manera
que no estan acostumats
a la tècnica
com és el seu
ha de negociar
els aplanos
ha de calcular
la distància
entre les càmeres
per crear
les profunditats
i suposo
digue'ns alguna curiositat
no sé
que s'ha digitat
tenir en compte
tema colors
no sé si això influeix
o alguns elements
mira
hi ha una cosa
que és molt curiosa
que a molta gent
li costa d'entendre
que és
en cinema tradicional
nosaltres estem acostumats
després de molts anys
de veure cinema tradicional
i televisió
a tenir una sèrie
de codis
que nosaltres
acceptem
no?
llavors
en 3D
per exemple
si tu
tens una persona
estàs enquadrant
una sèrie de persones
i una d'elles
la tens
tallada
imagineu-vos
l'enquadrament
i ara a la dreta
l'enquadrament
talla aquella persona
per la meitat
clar
la talla en volum
i això és molt dur
si aquella persona
ha d'estar
a l'aire
per dir-ho així
és que li pot tallar el cap
no
és que l'espectador
tindrà un conflicte
perquè dirà
com pot ser
que aquesta persona
que em veig només la meitat
està a pocs metres de mi
però jo només li veig la meitat
el teu cervell
no ho acceptarà
llavors
això és un conflicte
i això és molt curiós
perquè
de fet és un problema
que se't pot donar
si no tens en compte
això a l'hora de rodar
si tu talles objectes
persones
el que sigui
amb el teu enquadrament
d'alguna cosa
que suposadament
ha de flotar a l'espai
se't provirà un conflicte
quan vagis a veure
aquella pel·lícula
i el teu cervell
no es creurà
que allò està
a aquella distància
aquí representa
que ens hauríem de treure el xip
o sigui
l'espai escènic
l'espai de projecció
ja no és
el rectangle de la pantalla
això ja fora
no
de fet
fins ara
nosaltres ho en marquem
clar
en estereoscopia
hi ha una sèrie
de termes nous
com per exemple
finestra estereoscòpica
o espai estereoscòpic
perquè ja
exacte
tal com delles
ja no estem
en un espai
pla
com és una pantalla
sinó que estem
en un espai ampli
d'acord
el que és la pantalla
s'entén com a finestra
i a la finestra
hi pot haver coses
per davant
i per darrere
de manera que
es juga amb tot
aquest espai
la finestra
simplement és un punt
de referència
que a tu et serveix
per decidir
des d'on es veurà
el que ve cap a davant
i des d'on es veurà
el que va cap a darrere
és bàsicament
una referència
diguem-ho així
és
ha de ser molt interessant
perquè suposo que
aneu fent allò
del prova i error
és una tècnica
que tot i que fa temps
que dius que existeix
però ara s'està explotant
moltíssim
i et deveu anar descobrint
coses a mesura
que aneu-ne fent
tot i que bé
el Jordi
segons em consta
fins i tot
vas anar a fer cursos
d'estereoscopia
als Estats Units
vull dir que
ja hi ha llocs
encara que potser
no prop
ja hi ha llocs
on et pots formar
però tot i així
és un camp per descobrir
i que permet molt la creativitat
també
sí
de fet
estem en un moment
en una mena d'edat
de pedra
de l'estereoscopia
perquè
hi ha poca gent
entesa
en això
la veritat és que
com tu deies
per aprendre
estereoscopia
avui en dia
és complicat
hi ha poca gent
que n'ensenyi
i bé
llavors estem en un moment
en què
la narració
estereoscòpica
el que seria
el llenguatge
estereoscòpic
en cinema
està per descobrir
i moltes vegades
tu estàs rodant
algú estereoscòpic
i t'adones
que el que creies
que funcionaria
no funciona
o que l'espectador
no s'ho creu
o al contrari
aconsegueixes un efecte
que
ves per on
ha sortit de casualitat
i funciona molt bé
això no t'adones
fins que ja ho has rodat
i ho estàs visualitzant
tu amb les teves ulleres
això no ho pots controlar
durant el rodatge
no
és molt complicat
durant el rodatge
tens una referència
tens un monitor
en què tu
et serveix
com a indicador
però en cap moment
tu estàs veient
el relleu final
això necessites
processar-ho
necessites
postproduir-ho
en una sala
i finalment
projectar-ho
en una pantalla
del tamany
semblant
al que projectaràs
i llavors
aquí únicament
és quan pots
veure
l'efecte
de manera que
l'estereoscopia
és més complexa
que la fotografia normal
la fotografia normal
es basa
en un ajust
de llum
i una sèrie de coses
que més o menys
està controlat
l'estereoscopia
té la gran
dificultat
que no pots apreciar
el relleu
fins que no la veus
projectada
llavors t'has de basar
en una sèrie de càlculs
i una sèrie de números
que t'indiquen
certs valors
però clar
sense poder-ho
comprovar visualment
com un monitor
que tu veus
si està fosc
o està clar
seria així de fàcil
però
estereoscòpicament
és molt més complexa
ja teniu la pel·lícula
filmada
amb aquest sistema
estereoscòpic
quin paper hi juga
després
la postproducció
el que es pugui retocar
o no és
gran cosa
jo diria que és fonamental
la gran diferència
que hi ha
entre el cine
estereoscòpic
del passat
dels anys 50
dels anys 80
que són els dos
intents
anteriors
per intentar implantar-lo
alguna pel·li
de referència?
per exemple
podíem parlar
de PSA
en el Mestrit
no sé si és la 4
als anys 80
hi havia una part
que et sortia un cartell
i et deia
ponga-se les gafes
i l'última part
era en 3D
o Tiburó en 3D
també està feta
Los Crímenes
de la Casa de Ferra
dels anys 50
sí que hi ha
alguna pel·li
de referència
inclús Hiscot
va rodar
Crimen Perfecto
en 3D
hi ha alguna cosa
el que passa és que
hi ha una sèrie de coses
que no deixaven
com t'he dit abans
que això
s'introduís
econòmics
i motius tècnics
i hi ha una cosa
que actualment
fa possibilitat
que això sigui
molt més fàcil
que és
la implantació
de la tecnologia digital
el fet de nosaltres
rodar amb càmeres digitals
que directament
aquests arxius
ja entren
a postproducció
digitalment
i la postproducció
és tota digital
amb unes màquines
molt més sofisticades
que fa 10 o 15 anys
fa que
possibles petits errors
o possibles correccions
que abans no eren possibles
ara sí que ho siguin
de manera que abans
si tu rodaves malament
estereoscòpicament
havies de tornar a rodar
ara no
ara
el error ha de ser molt greu
de manera que
et possibilita
la correcció
fins a cert punt
i una certa tranquil·litat
a l'hora de que
si això no acaba
d'estar perfecte
després a postproducció
ho ajustarem
el fet que
tu rodis
d'una determinada manera
fa que
quan arribis a postproducció
l'ajust sigui més fàcil
diguem-ho així
però és fonamental
perquè allà
acabes d'ajustar
aquesta profunditat
o sigui tu
a postproducció
pots acabar de desplaçar-la
cap a davant
o cap a darrere
possibles problemes
d'enquadrament
com el que t'he comentat abans
que hi havia alguna cosa tallada
ho pots acabar d'ajustar
per exemple
ampliant una mica la imatge
perquè desaparegui
aquell element
que et molesta
a la percepció
de manera que
la postproducció
jo crec que és
un factor
fonamental
en aquest creixement
actual
de l'estereoscopia
fonamental
igual que els formats digitals
de captació d'imatge
les càmeres digitals
Déu-n'hi-do
ens comentava més el Jordi
sorprenentment per mi
que fa unes setmanes
van estrenar
la primera pel·lícula europea
filmada
amb aquest sistema estereoscòpic
la primera pel·li europea
en 3D
i em sorprenia
perquè em pensava
que
fora de documental
pel·lícula de ficció
jo em pensava
que ja n'hi havia
que ja en teníem alguna
tot el que s'ha fet
ve d'Estats Units
de moment
sí
tot el que s'ha estrenat
fins al moment
són pel·lícules americanes
i a nivell europeu
Viaje Màgico a Àfrica
és la primera pel·lícula europea
filmada
íntegrament
en 3D
i a més
ho podem dir
en totes les
en totes les lletres
perquè realment
està filmada
en 3D
vull dir
amb dues càmeres
amb escenaris reals
o si ni tan sols
és animació
que també és una part
de l'estereoscopia
però més simple
perquè es fa per ordinador
de manera que sí
que podem afirmar
sense cap mena de dubte
que és la primera pel·lícula
rodada en 3D
a Europa
de què va?
deurà arribar també
a les cartelleres comercials
està previst?
sí, sí
de fet
està estrenant
amb 200 còpies
vull dir que
és una pel·li grossa
és una pel·li de nivell
és una pel·li
de 10 milions d'euros
de pressupost
amb la qual cosa
no estem parlant
d'una pel·lícula petita
sinó que és una aposta
molt forta
i està dirigida
per Jordi Lompar
i amb una experiència
en el format IMAX
amb el misteri del Nil
i la pel·lícula
és un homenatge
en certa forma
a la filla
del Jordi Lompar
que desgraciadament
fa uns anys
va tenir un accident
a Namíbia
amb cotxe
i va morir
llavors ell va escriure
un llibre
a partir d'això
un llibre que va ser
un èxit comercial
i després animat
per amics
i per familiar
va decidir portar
tot això al cinema
llavors és una pel·li
per nens
és una pel·li
d'una nena
que viatja
en un món màgic
cap a l'Àfrica
on es va trobant animals
que li van explicant coses
li van aportant coses
a la seva imaginació
i és com diu el títol
un viatge màgic
amb cavalls que volen
amb mussols
que volen
amb elefants
que parlen
amb lleons
que ploren
és una pel·li màgica
i molt
amb una imaginació
desbordant
n'hem sentit a parlar
de fet aquests dies
d'aquesta pel·lícula
que bé
a més té el punt
això
català
que ens toca
com encaixa
ara que deies això
a la 3D
amb els efectes espacials
bé
hi ha gent
que confon
el que és
l'estereoscopia
amb la generació 3D
diríem
en certa forma
que
són coses diferents
tu
a la generació 3D
se li pot dir
per exemple
quan tu
gràficament
generes
alguna cosa
que ha de semblar real
una pel·lícula d'animació
per això hem vist
tants exemples
els primers
que han arribat
en 3D
és de pel·lícules d'animació
sembla que aquestes
són més fàcils
de
bé
bàsicament
clar
pensa que
quan tu no t'enfrontes
a una realitat
quan tu et mous
en un entorn informàtic
totes
totes les variables
són molt més controlables
perquè les estàs controlant
des de màquina
o sigui
no tens un element
que se't mou
pel fons
que no el pots controlar
no pots canviar
una distància
d'un arbre
a una persona
a no ser que modifiquis
la posició
de la càmera
o
en un entorn
informàtic
d'animació
tot això és molt més controlable
de manera que
les pel·lícules d'animació
lògicament
són més fàcils
de produir en 3D
i
segurament
bastant més agraïdes
ara mateix
perquè
controlen molt més
els efectes
i qualsevol
i qualsevol cosa
que pugui
ferir
no sé la paraula
que pugui molestar
a l'espectador
un efecte excessiu
o alguna història
d'aquest tipus
de manera que
sí que és lògic
que actualment
la majoria de pel·lícules
que arribin
siguin d'animació
3D
vols dir que hi ha
pel·lícules
filmades
de manera convencional
però que
tenen els efectes
especials
digitalitzats
en el cas
de la pel·lícula
nostra
el que hi ha
és imatge real
i després
s'ha integrat
sobre la pel·lícula
imatge
generada
per ordinador
per exemple
si nosaltres
lògicament
volíem que
tingués un cavall
que volés
això
lògicament
no podíem rodar
i el que vam fer
que tinguis dos càmeres
encara que en tinguessis quatre
però
sí que és cert
que nosaltres
el que vam fer
va ser gravar el cavall
per separat
amb un croma
que es diu
que és
un sistema
per aïllar el cavall
i després
poder-lo modificar
i a partir d'aquí
se li van
aplicar unes ales
amb aquest cavall
a les digitals
lògicament
generades per ordinador
i tot això
es va integrar
en una imatge real
que ja estava gravada
a Àfrica
llavors
és com si treballessis
amb capes
diguem-ho així
però
és imatge de síntesi
o generada per ordinador
a sobre
barrejada
amb imatge real
d'acord
i la diferència
que hi ha
entre
passar a estereoscopia
o
clar
3D
jo ho barrejo
tu ja em corregiràs
si convé
el que és una imatge
generada per ordinador
d'una imatge
filmada realment
després quan les empastes
hi ha diferència
en el 3D
o és
lògicament
quan tu generes
alguna cosa
en 3D
també ho generes
amb dos ulls
no sé si m'explico
quan nosaltres
integrem
el cavall
sobre la imatge
estereoscòpica
no integrem
només un cavall
integrem dos
i la separació
entre aquests dos cavalls
ja es correspon
es correspondrà
amb la separació
que tingui
la imatge real
de manera que
allò ja està calculat
perquè l'espectador
s'ho empassi
diguem-ho
d'alguna forma
perquè clar
si fos erroni
l'espectador notaria
una incongruència
d'algun tipus
notaria
no pot ser
aquest cavall
és més petit
del que és
aquesta muntanya
o
hi hauria
una raura de percepció
clar
és que en realitat
a veure si
ho hem acabat d'entendre
imagineu-vos dos
fulles de calc
per exemple
una
no ho fem tan difícil
una càmera
filma una cosa
com si fos un ull
l'altra filma
la mateixa cosa
des d'una miqueta
més enllà
com si fos l'altre ull
i després vosaltres
superposeu
les fiquem una sobre l'altra
exacte
però com que les càmeres
estan lleugerament
desplaçades
la imatge no coincidirà
exactament
i aquesta diferència
mitjançant un sistema
de visualització
que són les ulleres
saps que no ho entenc
jo mai
allò de les ulleres
no és fàcil d'entendre
no?
va, gràcies
mira, jo si vols
intentaré
blau i vermell
és bueno per què
explica-m'ho
de fet
perquè sense ulleres
què?
no funciona res
no, no
actualment no
i de fet
estem en un moment
en què encara són necessàries
si això
s'implanta
comercialment
d'aquí 5 o 10 anys
apareixeran els primers sistemes
autoesteroscòpics
o sigui que
no seran necessàries
les ulleres
per veure l'estereoscopia
però
la mateixa projecció
ja aportarà alguna cosa
exacte
ja tindrà un sistema
pel qual
tu ho veuràs
estereoscòpicament
amb relleu
el tema és que actualment
no és
encara no és possible
hi ha alguns intents
fins i tot
Filitz va treure una pantalla
autoesteroscòpica
però
té unes limitacions
encara massa importants
de manera que
de moment
no és
encara viable
que seria
com veure imatges
hologràfiques
tal qual
seria semblant
seria semblant
el que passa
que l'holografia
és un pas més enllà
encara
perquè tu
l'holografia
si et mous
al voltant
veus el contorn
d'allò
en estereoscopia
si et mous
la imatge
es mou amb tu
és un efecte molt curiós
és com si ballés davant teu
perquè lògicament
no hi ha contorn
no hi ha contorn
és simplement
l'efecte de relleu
per tant
l'holografia
seria un pas més enllà
que bueno
això ja seria
ja arribarà
ja arribarà
sí
encara
parlaves
de les ulleres
que intentàvem
explicar-ho
a veure
perquè el vermell
perquè el blau
i si realment
la qualitat
de les ulleres
del material
importa
sí
jo crec que és fonamental
el sistema de visualització
les ulleres
que es fa servir
per veure
la pel·lícula
a projecció
o a televisió
és determinant
en la qualitat
de la imatge
per exemple
les ulleres
que tu feies referència
que és les que tothom
té al cap
les vermelles i blaves
són unes ulleres
que ja estan desfassades
i que no es fan servir
pràcticament
en lloc
només en qüestions
tècniques
molt simples
però estan
empàticament
descartades
actualment
tenim sistemes
molt més avançats
sistemes actius
sistemes de polarització
circular
que són unes ulleres
que bàsicament
el que fa un sistema
de visualització
és
encarregar-se
que tu
el teu cap
el teu cervell
l'ull dret
només vegi
la imatge dreta
i l'ull esquerre
només vegi
la imatge esquerra
de manera
que estàs reproduint
en el teu cervell
la realitat
la realitat
és perquè
tu veus
amb un ull dret
i amb un ull esquerre
imatges
lleugerament diferents
doncs això és el que passa
en el cinema
se't projecten
dues càmeres
que són dos ulls
l'ull dret
i l'ull esquerre
i és important
que a l'ull dret
només hi arribi
la imatge de la dreta
i a l'ull esquerre
només hi arribi
l'esquerra
però si aquesta doble
vessant
ja la fa
les càmeres
en el moment de filmar
a més
ha d'estar
sincronitzat
per dir-ho així
o d'acord amb
perquè si tu
sobreposes
les dues imatges
sense cap ullera
veuràs dues imatges
necessites
que cada ull
vegi
la seva pròpia imatge
i què passa
quan això
es dona
al cinema
que el nostre cervell
veu dues imatges
molt semblants
però
a la realitat
quan nosaltres veiem
dues imatges molt semblants
el que fem
és intentar unificar-les
i veure una sola imatge
de manera que
en el fons
el 3D
és un truc visual
o sigui
és un truc visual
que es basa en això
en el sistema visual humà
que quan detecta
dues imatges
generalment diferents
les intenta unificar
i quan les unifica
és quan veiem el relleu
on sigui
més endavant
més enrere
això dependrà
de la separació
de les imatges
escolta
i els colors
el vermell i el blau
tot i que dius
que això ja no es porta
és un sistema
de codificació
tu codifiques
l'ull dret
amb el blau
i l'ull esquerre
amb vermell
de manera que
cada ull bloqueja
la imatge contrària
perquè cada ull
només t'arribi
la imatge que correspon
però com et deia
aquest sistema
no és un sistema bo
perquè
produeix
molta fuga
a l'altre ull
o sigui
que els colors
no bloquegen
al 100%
la imatge contrària
llavors es produeix
una visualització
incòmode
perquè hi ha una fuga
aquí volia anar
jo a parar
també hi ha
molta gent no
però sí que hi ha gent
especial
a provar el 3D
perquè diuen
és que t'acaba fent mal
el cap
que en mereix els ulls
t'acaba fent mal
el cap
avui en dia
la tècnica ja està
molt depurada
les ulleres
ja no són el que eren
i ja està tot
més que provat
i preparat
perquè no
perquè no
t'acaba
la tècnica mena
de molèstia
en principi
no hauria de ser
no hauria de ser
sí que és cert
que com totes les coses
si tu et passes
sis hores davant
d'un ordinador
tindràs mal de cap
o et faran mal
els ulls
amb el 3D
passarà tratament igual
si tu et passes
sis hores
veient 3D
acabaràs amb els ulls
cansats
això és així
però sí que és veritat
que amb els sistemes
de visualització
moderns
amb les pantalles
més que amb les pantalles
amb els projectors digitals
actuals
tot això
és molt més còmode
i les famoses
això
el que deien
la gent gran
d'haver vist alguna peli
fa anys
i que sortia
amb un mal de cap
això era cert
això era així
actualment
això és molt més difícil
que passi
es pot donar
evidentment
si el sistema
de projecció
no està ben ajustat
però
és molt més difícil
que passi
i passarà
passarà
en el cas
que aquest relleu
sigui excessiu
si el relleu
és excessiu
pel que sigui
perquè les persones
que ho han fet
no ho saben fer bé
o perquè s'ha volgut
anar més enllà
de lo permès
diguem-ho d'aquesta forma
evidentment
l'espectador
es cansarà molt més
perquè està esforçant-li
molt més la vista
de manera que
hi ha d'haver
també un límit
per part dels que fan
cinema 3D
i televisió 3D
de no esgotar
l'espectador
perquè
llavors produiria
aquest efecte
mal de cap
o
uns ulls cansats
o
aquest tipus de situacions
que jo crec que s'han d'evitar
això del límit
i de la mesura
serà difícil
perquè és com deies tu
que estem en plena eufòria
i que tothom
intenta
treure un profit
i fer-ho gran
i justament
ara ja sí que va
l'entrevista
Jordi et volia preguntar
també
què li diries
a aquella gent
o com veus tu el panorama
la gent que diu
sí
molt d'abans tecnològic
però
en detriment
d'aquell guió potent
les històries
que ens venen en 3D
sembla que no tinguin
res al darrere
en qüestió de guió
no hi ha una història
tot és el servei
de l'estètica
el servei visual
i els guions
què?
no no
jo completament d'acord
de fet
un dels errors
que s'ha comès
en el passat
és que les pel·lícules 3D
que s'havien fet
en temps enrere
eren pel·lícules
amb un guió nefast
i aquest va ser
un error greu
per part
dels distribuïdors
de les majors
de pensar
que simplement
l'efecte de fireta
de poder tocar
un objecte
seria suficient
perquè l'espectador
li agradés
això
passarà una vegada
dues
però l'espectador
de la tercera
no hi anirà
actualment
jo crec que hi ha
un sentiment
una idea
que l'espectador
si això volem
que triomfi
no se li pot donar
qualsevol cosa
necessitem
evidentment
un bon guió
perquè l'estereoscopia
és una eina més
simplement
és una eina més
que et permet anar
una mica més enllà
vull dir
ara ja no estàs
en un entorn pla
sinó que estàs
en un entorn de profunditat
i si això es fa bé
si això s'aprofita
per un director
amb talent
amb un bon guió
pot portar
l'espectador
molt més enllà
imagina't
un espectador
que se sent
formar part
d'alguna cosa
que està passant
ja no només
en pel·lícules de terror
que és molt evident
sinó en pel·lícules
de qualsevol mena
també t'anava a preguntar
això
qualsevol gènere
de pel·lícules
el veus
tu el visualitzes
en 3D
perquè de moment
s'ha explotat això
cinema d'animació
per les facilitats
que té
cinema infantil familiar
suposo que també
per captar
una àmplia
taquilla
i cinema
de por
sí
moltes vegades
de por
a més adreçat
de por
no sé si dir-ne
minoritari
bueno minoritari
adreçat
en públic
de sí
en públic adolescent
allò
immediat
exacte
ho veus però
en qualsevol altre
gènere de pel·lis?
home
també és cert
que hi ha un tipus
de pel·lícula
en què
ara mateix
no
no
no
sembla
que sigui
necessari
no
l'estereoscopia
no
una pel·li romàntica
o una pel·li
de diàlegs
no sembla
que sigui
tan necessari
però
això
és així
a dia d'avui
quan tu vegis
una pel·lícula
feta en 3D
de molt bona qualitat
amb un bon guió
i vegis les possibilitats
o el que has sentit
en aquella pel·lícula
llavors et començaràs
a plantejar
si pots fer això
amb una pel·lícula
d'aquest tipus
no
actualment
jo no crec
que sigui
viable
i de fet
les pel·lis
les pel·lícules
que s'estan a punt
d'estrenar
van totes
en una mateixa direcció
d'aventures
terror
i no et consta
que estigui en preparació
tu que estàs
dins del mundillo
no et consta
no has sentit
de dir
que s'estigui
preparant
alguna pel·lícula
amb un guió potent
amb cara i ulls
com a l'obra mestra
del 3D
que això
tard o d'hora
arribarà
aquell director
que se la jugui
mira
sense anar més lluny
a veure
fa 3 mesos
o 4
es va estrenar
Avatar
que en teoria
era la revolució
i jo crec
que ho ha sigut
a nivell comercial
deixant de banda
si la pel·lícula
està més o menys bé
però a nivell comercial
ha sigut
una bomba
directors com Spielberg
com Peter Jackson
com Robert C. Mekis
com James Cameron
com Peter Jackson
tots ells
aposten pel 3D
i llavors
ens estem parlant
de directors
de gran pes
dintre la indústria
que evidentment
lògicament
no faran
qualsevol cosa
aquesta gent
tindrà un bon guió
perquè són
bueno
tenen una reputació
que han de mantenir
ja sigui en 2D
o en 3D
llavors
tots aquests directors
estan compromesos
amb la nova tecnologia
i han afirmat
que rodaran
els seus projectes
després hi ha un altre sector
de directors
d'excel·lència
Mabel Cap
Clint Eastwood
per exemple
hi ha tot un sector
llavors
dels grans directors
també
que queda fora
que són aquests directors
doncs
no tan avassats
amb el que és
el cinema
com en diríem
tecnològic
sí
no només tecnològic
potser
més de ficció
d'afectes
no sé com dir-ho
d'acció
un Clint Eastwood
per exemple
tu el veus mai
utilitzant una tècnica així
és només un exemple
evidentment
del tipus de pel·lícules
a les quals estem acostumats
a veure de Clint Eastwood
no
hauria de canviar
però també
jo et faré una reflexió
quan el cinema era mut
i va aparèixer
el cinema sonor
aquestes mateixes preguntes
també es feien
tu veus a Murnau
fent pel·lícules de so
tu veus
de fet
alguns directors
no es van adaptar
i alguns
van quedar-se allà
amb pel·lícules mudes
i fins i tot
van intentar
seguint fent-les
però l'èxit
que va tenir
el sonor
va ser tan gran
que evidentment
al cap de 5 o 6 anys
no tenia cap mena
de sentit
fer pel·lícules
amb cinema mut
i tothom
va passar
al cinema sonor
inclús molts directors
que feien pel·lis
en cinema mut
van passar a fer
cinema sonor
i amb pel·lis
de molta qualitat
jo no dic que això
pugui ser exactament així
però podria passar
alguna cosa semblant
podria passar
alguna cosa semblant
si l'èxit
és el que s'espera
que sigui
si el públic
demanda
sense parar
aquesta tecnologia
evidentment
en poc temps
no tindrà sentit
fer alguna cosa
que l'espectador
no demanda
per molta qualitat
que allò tingui
d'acord
llavors
potser no serà
una cosa tan exagerada
com va ser
el cinema sonor
però podria passar
alguna cosa semblant
evidentment
gent com Clint Eastwood
difícilment
decidirà
apostar
per una tecnologia
quan ja porta
tants anys de carrera
i el seu ofici
el domina
tan bé
llavors
no té massa sentit
en aquest
cas
i a part que potser
el nom
que porta
el tema
del 3D
és l'espectacularitat
i potser hi ha pel·lícules
que no busquen això
directors que no necessiten
d'aquesta espectacularitat
sí
bueno tal com s'està tractant ara
o d'altres coses
com evolucion
i després no?
clar
jo sóc dels que penso
que
si s'aposta exclusivament
pel 3D
associat a
l'espectacle
o a l'efecte visual
o a la
no acabarà triomfant
la idea
que almenys
que almenys jo
intento
defensar
és la d'implantar
l'estereoscopia
a un llenguatge
com el tenim
en cine tradicional
i implantar
aprofitar
aquella eina
de profunditat
per afegir
noves sensacions
a l'espectador
no només
a nivell de coses
que volen
i que et vénen al cap
i animals
que et mosseguen
això
com us deia abans
és una cosa
que l'espectador
de seguida
s'encançarà
si aconseguim
que mitjançant
el llenguatge
estereoscòpic
l'espectador
senti alguna cosa nova
en una peli en 3D
se senti més a dins
o plori més
quan vegi alguna cosa
perquè ho veu
de més a prop
o ho veu
des de més endins
això serà
el camí
jo penso que
per aquí s'ha d'anar
una altra cosa
és que
lògicament
sigui més fàcil
aplicar això
en pelis d'acció
en pelis d'aventures
en pelis d'animació
però jo crec que
a la llarga
tot pot
formar part
d'un mateix
llenguatge
de forma diferent
tal com és actualment
amb el 2D
que és el mateix llenguatge
per diferents pel·lícules
Última pregunta
ja Jodi
que Déu-n'hi-do
quina entrevista
és que és molt interessant
tot això
quina és la teva pel·lícula
la pel·lícula que tu
històrica
que tu hagis vist
que t'hagi agradat molt
i que t'agradaria
poder-la
poder-la refer
o veure-la
com a espectador en 3D
Cinema Paraíso
Sí
Cinema Paraíso
és una pel·lícula
que a mi
particularment
per la meva professió
i per el fet
de també ser de poble
i aquestes coses
de cine
de petit
em va marcar
i és una de les pel·lícules
que va fer que jo
em dediqués
a aquesta professió
i el fet
de poder-la veure
en un 3D
immersiu
de poder estar
allò dintre
d'aquella pel·lícula
lògicament
em faria molt
m'aportaria
coses noves
poder estar a prop
del totó
o del projeccionista
seria fantàstic
el que passa
que evidentment
abans de tenir
un 3D fals
i
prefereixo no ver-lo
en 3D fals
però és que
això és una altra
via comercial
reeditar els clàssics
en 3D
de fet ja s'està fent
i s'està fent
ja s'està fent
en 3D
i moltes
de les pel·lis
conegudes
i de grans taquilles
es reestrenarà
en 3D
amb processos
similars
al de
Fúria de Titanes
o d'Alícia
i tal
depèn
del temps
que s'hagi invertit
i dels diners
pot que estigui bé
i depèn
de quina
estarà malament
lògicament
en tot cas
avui hem comprovat
que hi ha professionals
molt bons
i que parlen
de la seva feina
molt d'entusiasme
molt de zel
com a
darrere de les pel·lícules
en 3D
com és la Jordi Bransuela
director de fotografia
que avui he tingut la deferència
de venir als ja tardes
a explicar-nos-ho
Jordi, moltíssimes gràcies
i a seguir endavant
amb la feina
Moltes gràcies a vosaltres
Que ens hem deixat algo?
La televisió
l'única cosa
Ai!
TV3 prepara
prepara esterioscopia
T'ho pregunto
perquè a més
això ho veurem
jo crec que ho veurem
immediatament
Això ho veureu
en dos mesos
Doncs t'ho pregunto
i ho inclouré dins
Espera't
Estem pensant sempre
en el 3D
doncs en pantalla gran
ja hem dit que quan això passi
sortiran
i estan sortint
els DVDs
en 3D també
ho veurem a casa
en pantalla petita
l'efecte es minimitza
Què passa amb la televisió?
S'està posant al dia també?
De fet
està passant una cosa
molt curiosa
que és que
la tecnologia 3D
va sorgir des del cinema
per potenciar
els espectadors
que tornessin al cinema
però
està passant
un fenomen molt curiós
que és que la televisió
està apostant
molt fort
per la nova tecnologia
pel 3D
de fet
fa pocs dies
Samsung
va treure al mercat
la primera televisió 3D
un preu de 1.800 euros
em sembla
i
pel que jo sé
en un futur molt pròxim
estem parlant dels pròxims mesos
Sony
Panasonic
totes les grans marques
del sector
trauran televisors
estereoscòpics
però clar
tot això
ha de tenir
contingut
estereoscòpic
o si s'ha de poder
veure alguna cosa
en aquestes pantalles
i
Espanya
que jo crec
que en aquest
moment
és un
país
que va al capdavant
en l'estereoscopia
hi ha concretament
dos canals
TV3
aquí a casa nostra
i Canal Plus
a Espanya
que estan apostant
molt fort
per els continguts
televisius
i
per exemple
l'altre dia
s'estava gravant
el concert
d'Alejandro Sanz
en 3D
es va gravar
també
un concert
del Búmbori
s'estan gravant
els toros
de la fida de San Isidro
s'està gravant
el torreig d'Estorí
i la tenis
el mundial
corrides de toros
en 3D
sí, sí
el mundial de futbol
de Sudàfrica
es farà en 3D
o sigui que
les televisions
tenen
un període
de bogeria
col·lectiva
en què tothom
vol continguts
estereoscòpics
i
clar
lògicament
les grans marques
aprofitaran
tot això
trauran al mercat
televisors
per poder veure
aquests continguts
i veure l'estereoscopia
a casa
amb les ulleres
igual que al cinema
d'una forma
potser
no tan espectacular
però us puc assegurar
per les proves
que jo he vist
i els monitors 3D
que jo he vist
que és al·lucinant
o sigui
veure l'estereoscopia
a casa teva
amb una pantalla
d'uns 42 polsades
o 46 polsades
és al·lucinant
o sigui
a l'efecte
no diré que és igual
que en el cinema
perquè no és així
però
si
veus alguna cosa
que està ben feta
és al·lucinant
jo les proves
que he fet
i he vist
i les reaccions
que he vist
de gent
és espectacular
que hi ha prou professionals
aquí a casa nostra
ja que esteu formats
i que tingueu
comenceu a tenir ofici
perquè és que és tot
molt recent
i va molt de pressa
de fet és un dels problemes
que hi ha
és que hi ha molt poca gent
capaç
avui en dia
de
fer
de portar endavant
un rodatge estereoscòpic
no
hi ha pocs professionals
i aquests pocs professionals
lògicament
treballen molt
perquè
van d'un rodatge a l'altre
sense parar
els aparells
més o menys
ja deuen estar adaptats
perquè
amb unes mínimes nocions
no?
no
de fet
no és tan simple
no és tan simple
i per això
hi ha tan poca gent
és un procés d'aprenentatge
que en el meu cas
han sigut 3 anys
i
amb la tecnologia actual
és complex
rodar estereoscòpicament
això lògicament
és una primera fase
i aviat vindrà
una segona
en què serà tot
molt més fàcil
les màquines seran
més petites
les càmeres seran
més petites
hi haurà controls electrònics
que
pensaran en lloc
de l'estereógraf
etcètera
etcètera
però en aquesta fase inicial
que és la que
és decisiva
perquè s'ha d'implantar
depenem exclusivament
del talent
de l'estereógraf
i de la postproducció
també del talent
de la postproducció
és un petit problema
que és que no hi ha
prou tècnics
per fer tot aquest volum
de feina
que està sortint
però
d'una manera
o d'una altra
aquests estereógrafs
van d'un cantó
a l'altre
com bojos
i ara
això és així
fins que aparegui
gent
que a poc a poc
pugui anar
omplint
aquests forats
que falten
però bueno
esperem que
aquest país
com sempre
ha passat
sorgeixi gent
d'aquest tipus
ja està
perquè ho enganxaré
pel mig
ja està
kri
i
quan
quels
a
l'ha
p
ja
de
d
i