Hola, Núria, bona tarda.
Som aquí a la Ciberaula de l'Hospital Joan XXIII.
Hem vingut a conèixer la singularitat d'aquest curs,
que és el primer curs, com deies tu,
sobre extracció de teixit ocular.
Hem vingut, d'entrada, perquè és el primer que es fa a Catalunya
amb aquestes característiques, i de fet, d'aquí a Joan XXIII
vindran en aquesta jornada responsables professionals
de diferents centres hospitalaris a nivell de Catalunya.
Vindran també d'alguns d'aquí de la demarcació,
com, per exemple, el Pius Hospital de Valls,
però també l'Hospital Josep Torreta de Girona en vindran,
l'Hospital Germant Tires i Pujol de Badalona,
en fi, del vitre de l'Hospitalet,
o també d'aquí del propi banc de teixits
d'aquí de la nostra demarcació, d'aquí de Tarragona.
En volem parlar, i tenim de fet molts convidats,
perquè farem una mica el seguiment del procés
de com funciona l'extracció de teixit ocular,
és a dir, que passarem també pel banc de teixits,
però començarem parlant dels moments previs a l'extracció,
i és per això que volem parlar, en primer lloc,
amb la coordinadora de transplantaments d'aquí al mateix hospital,
la Joan XXIII, ella és la Maria Budí.
Maria, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
És un procés previ, doncs, que és complex, no?
Que no és fàcil.
Bé, la veritat és que no és que sigui un procés difícil,
però és un procés molt complet,
molt complex i molt sensible.
La veritat és que tot comença amb el que és la donació,
del procés de donació a dintre del procés de donació i trasplantament,
i, evidentment, doncs, ens trobem amb pacients que moren a l'hospital
i que en un moment difícil de cara a la família, doncs,
s'ha de sol·licitar una autorització per aquesta donació i, a més a més,
els professionals el que fan és avaluar cada cas que va apareixent a l'hospital,
al centre, de cara a descartar que no hi hagi cap problema que pugui donar complicacions al receptor.
Llavors, tot el procés comença, com et diuen,
detectar aquells casos de mort a dintre de l'hospital,
s'avalua la persona que ha mort, quines malalties ha tingut,
perquè estava ingressat a l'hospital, i una vegada es descarta que no hi hagi cap contraindicació per la donació,
doncs, és parlar amb la família per avaluar o per conèixer quina era la voluntat d'aquella persona
que ha mort a l'hospital de cara a que pugui ser donant.
Llavors, les persones, habitualment, la població està més acostumada a parlar de donació d'òrgans, no?
Els òrgans salven vides i de vegades és més fàcil que coneguin el procés de donació
quan parlem d'òrgans, però quan parlem de teixits, o de córnea en particular,
doncs, hi ha persones que no són donant d'òrgans i són donant de teixits,
doncs, s'ha d'explicar i les persones, els familiars, han de conèixer,
que encara que no és tan conegut el paper dels teixits a la vida o a les persones
que després es trasplantaran, doncs, pot canviar radicalment la vida de la persona trasplantada, no?
Una persona que no veu, que pugui arribar a veure, o una persona que té un tumor oci
i que, per comptar de tindre que amputar-se una extremitat, doncs, es pugui fer un ampelt oci de teixit humà,
no?, d'una altra persona que ha mort i s'ha donat i s'ha estret el teixit oci,
doncs, evidentment, jo penso que no sé si no és salvant una vida, també, no?
És molt important, o si més no, que aquesta persona pugui guanyar molt en qualitat de vida.
Qualitat de vida, evidentment.
De quins teixits estem parlant, pel que fa, doncs, al teixit ocular, de què estem parlant?
Avui ens dedicarem, bàsicament, a el que és el teixit ocular,
però hi ha altres teixits que també es poden donar i ser trasplantats en humans.
Estic parlant de teixit oci tendinós, de teixit valvular, valvules cardíacas,
de teixit vascular, bàsicament artèries, de la pell, després són necessaris per als grans cremats.
Llavors, doncs, és important que la població conegui que hi ha aquestes opcions,
però que, evidentment, passa per un procés de donació de les persones que han mort a l'hospital, no?
Tornant, doctora, el curs d'avui és el primer curs que es fa a Catalunya, no?
I que es fa a Quitarragona, a més a més.
Sí, sí, la veritat és que hi ha hagut molta col·laboració des d'un inici
entre el que és la coordinació de trasplantaments, i dic aquest ordre una mica per a l'ordre lògic,
però entre la coordinació de trasplantaments, l'equip extractor, que són professionals d'aquí, del propi hospital,
i el banc de teixits.
I això, doncs, ha facilitat el poder organitzar un curs que tingui una visió global de tot el procés,
des de la detecció del donant fins a l'extracció i després la preparació i com es tracten els teixits a dintre del banc de teixit,
per després que aquests teixits surtin als hospitals perquè siguin trasplantats en les persones que ho necessitin.
Llavors, tota aquesta visió global, quan parlem del teixit ocular,
doncs, poder-ho fer en un curs, i a més amb persones que coneixen molt bé el tema,
i després fer unes pràctiques, doncs, jo penso que pot facilitar molt i augmentar després
el que és la disponibilitat de cornes per a trasplantament.
Aquí a l'Hospital de Joan XXIII, concretament, sobre aquesta matèria de teixit ocular, què feu?
Quines intervencions es fan aquí?
Doncs, hi ha donació de teixit ocular, donació tant de persones que moren en situació de mort encefàlica
i són donants d'òrgans, doncs, donen també teixits, per suposat, teixit ocular,
o també hi ha donants que han mort per causes cardíacas o altres causes,
però per aturada cardíaca, que també, doncs, poden ser donants.
Aquí a l'Hospital es fa l'extracció d'aquest teixit ocular,
que després el teixit es trasllada al banc de teixits,
i, a més a més, aquí a l'Hospital,
posteriorment es fa trasplantament de teixit ocular.
De teixit ocular, per entendre'ns, és a dir, perquè...
Córneas.
Córneas, eh?
Córneas, eh?
Córneas, eh?
Perquè ara per ara l'ull no es pot trasplantar, no s'ha de ser?
No, no, bàsicament és el teixit ocular, la córnea.
Molt bé, doctora Amadí, moltes gràcies.
De res.
I volem seguir amb el cicle, i ara, doncs, parlem amb un doctor d'aquí,
que és el responsable de l'equip extractor de l'Hospital Joan XXIII,
és el doctor Eduard González.
Doctor, bona tarda.
Bona tarda.
Vostè s'encarrega, doncs, això, no?
De responsable, no?, de l'apartament, i, per tant, li toca fer moltes extraccions, imagino.
Bueno, nosotros somos un equipo que somos, un equipo extractor está formado por un médico,
un técnico y unas auxiliares, unas enfermerías,
y nos encargamos, en el momento que la coordinación de trasplantes del hospital nos llama,
nos encargamos de realizar la extracción, tanto de los diferentes tejidos,
puede ser tejido ocular, tejido óseo, tejido tendinoso, como muy bien ha comentado la doctora María Godi,
tejido vascular y también tejido cardíaco.
¿Cuál es el nivel de complejidad de esta operación, de extracción, por ejemplo?
Bueno, es un nivel de complejidad que en principio lo que requiere es un gran proceso de asepsia,
sobre todo porque estamos hablando de un paciente que está, en teoría, es un paciente muerto,
por lo tanto, el índice de infecciones, sobre todo de todos los tejidos extraídos, es alto.
Entonces, sobre todo, la gran complejidad es mantener el nivel de asepsia posible.
Dentro de la posible complejidad de la que es la extracción, bueno, es un procedimiento habitual,
dentro de lo que es el equipo, y obviamente, pues, en función de los números de extracción que se consiga.
Luego, el paso posterior, se hace a la extracción, a partir d'aquí imagino que hi ha tot un protocol, no?
Fins que no arriba, doncs, al banc de teixis, després en parlem amb la responsable de la banc de teixis,
per evitar que hi ha tot un protocol, imagino que d'etiquetatge, no?
Lo que es el proceso de extracción, bueno, empezaría con lo que sería el proceso de entallado del paciente,
con todo su etiquetado, y lo que sería, ahora nosotros tenemos un protocol estandarizado.
En primer lugar, se estaría en el tejido ocular, este tejido ocular se guardaría en unos líquidos,
con unos antibióticos, que sería su medio de preservación,
a continuación pasará a lo que sería el tejido óseo,
y cada pieza o cada segmento del cuerpo se va etiquetando y empaquetando en unas bolsas,
con unas exas, esas bolsas pasará a los contenedores, unos recipientes,
que obviamente luego se mandan en un paquete,
y todo ello se mandan en unas condiciones completamente estériles,
que se mandarían a lo que sería el banco de tejidos,
que está centralizado en estos momentos en Barcelona.
¿Y esto sería el trasplante?
Y lo que sería el proceso de trasplante,
nosotros, bueno, aquí en el hospital, como muy bien se ha comentado previamente,
se haría lo que sería un trasplante de córneas,
lo que sería el tejido ocular con esclera,
de tejido óseo también,
y lo que sería el tejido vascular.
El procedimiento de trasplante sería,
no es necesario como lo que sería lo que más me conocen,
que serían los órganos, que sería inmediato,
es decir, persona que está, un donante ya la persona está esperando,
lo que sería el caso de los tejidos, puede haber un tiempo de calaje,
las córneas más o menos suelen ser siete días,
lo que sería hueso, pues puede ser un procedimiento de calaje,
que incluso podemos estar hasta un año, año y medio,
en función de las necesidades,
es decir, hay un stockage en los hospitales,
y en función de las demandas, pues se va implantando.
¿Y también es compleja la versión de implantación?
De implantación no, sería en función del tipo de patología,
obviamente, es decir, no es lo mismo un tumor óseo
que una persona que tiene un problema arterial,
es decir, es en función de la complejidad de la operación
y sobre todo del diagnóstico.
Imagino que la tecnología aplicada a este tipo de operaciones
ha cambiado mucho, ¿no?, los últimos años.
Bueno, es otra herramienta más que tenemos dentro del arsenal terapéutico
para tratar a los pacientes, es decir, es otra ayuda que se tiene más.
Obviamente ha facilitado, sobre todo, determinados tipos de cirugía
y sobre todo la posibilidad y todo el pronóstico
de determinadas patologías para los pacientes.
Obviamente es una gran ayuda.
¿Hay algún sitio en el mundo que sea pionero o que sean punteros
en esta materia y que la comunidad médica mirece allí?
No sé.
Bueno, obviamente siempre tenemos la referencia de los Estados Unidos,
que actualmente medicina es el gran punto de referencia de todo.
Entonces siempre intentas hacer o imitar lo que ellos hacen.
Obviamente aquí en Europa también hay muchos centros punteros
que también están trabajando actualmente.
Están haciendo, imagino, avances importantes, ¿no?
Es decir, que constantemente salen cosas nuevas o no.
Sí, siempre hay cosas que, como muy bien he dicho previamente,
es decir, todo lo que sea el objetivo, no hay que perderlo nunca de vista,
que es el paciente.
Es decir, lo que hay que hacer es ayudar al paciente y tener el paciente de fondo.
Entonces todo lo que podamos aportar al paciente,
cuantas más cosas obviamente mejor,
y cuantas más ayudas que podamos hacer nosotros en el tratamiento
y por el paciente, obviamente siempre se intentará estar mirando en ello.
¿La estadística sobre la evolución de los pacientes trasplantados
es favorable si hacemos la media?
Normalmente siempre que se hace un implante,
es decir, siempre hay lo que se llama lo que es la trazabilidad.
Es decir, siempre haces un seguimiento de este tejido que se ha extraído,
obviamente, se va al banco de tejidos, allí se hace un registro
y luego siempre en el momento que se implanta se hace una recogida de datos
y siempre nosotros en todo momento se sabe cuál ha sido el donante,
dónde está implantado, más que nada de cara a si hay algún problema.
Entonces siempre hay lo que se llama la trazabilidad,
está controlada en todos los momentos.
Es decir, en teoría, complicaciones obviamente las innatas a cualquier tipo de operación.
Pero me refiero que de promedio suelen ser favorables.
Sí, sí, no, no, pero los resultados obviamente todo este tipo de operaciones
son muy favorables.
Doctor, muchas gracias.
Muchísimas gracias.
Doncs seguim al circuit, Núria, i ara volem parlar del banc de teixits
i és per això que parlem justament amb la capa d'aquest banc de teixits,
que és la doctora Aurora Navarro. Doctora, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ja hem explicat una mica tot el procés fins a arribar justament aquí,
també el posterior, per exemple, parlant amb el doctor ara de la implantació.
Però parlem d'això, doncs, què passa quan arriben aquests teixits al banc?
És a dir, i també que al voltant de tot plegat imagino que hi ha una legislació molt específica,
és a dir, són teixits tractats, no sé si com a medicaments,
com es tracta actualment la legislació?
La legislació de teixits, de fet, ve regulada per un real decret.
Nosaltres tenim una legislació que està publicada des del 2006
i tots els bancs de teixits autoritzats treballem sota aquesta legislació.
El que seria teràpia celular o altres tipus de teràpies
sí que tenen una altra legislació més complexa.
El banc de teixits treballa sota aquesta legislació des del 2006
i el que sí que ha provocat és que els darrers anys
molts bancs que hi havien petits en tot el territori català i també espanyol
hagin tingut que plegar per no poder complir aquesta legislació.
I ara, actualment, jo crec que queden els bancs
que hem pogut complir tots els requeriments que ens demanen.
Perquè són, de fet, considerats medicaments, els teixits, o no?
No, els teixits, diguéssim, que estan entre els òrgans i els medicaments.
Els òrgans, un cop extrets, es trasplanten al moment.
Els teixits, la diferència, que tal com ha explicat el doctor,
nosaltres els processem, o sigui, tenim l'habilitat de manipular-los,
de congelar-los, de criopreservar-los, de desaluritzar-los,
de poder fer-los moltes coses per tardar a mantenir-los molt de temps.
Normalment, la llista d'esperes d'un òrgan,
estan esperant que hi hagi un òrgan i es trasplanta.
En canvi, els bancs de teixits tenim una altra funció,
que és agafar el màxim de teixits, guardar els òptims
i guardar-los perquè, quan hi hagi un receptor que ho necessiti,
tenir-lo disponible per aquest receptor.
En el cas de les cones, per exemple, l'any passat van entrar 394 córnies
de 202 donants a Catalunya i se n'han pogut trasplantar 288.
Tal com ha dit el doctor, només viuen, no es poden trasplantar una setmana.
Això vol dir que el trasplantament de córnies dintre del cagap
és quasi una mica com un òrgan, no tenim anys per guardar-los.
I si s'hi ha fixat, en vam treure 394 i n'hem trasplantat 288.
Això vol dir que hi ha un 25% de córnies que no es poden trasplantar.
I majoritàriament, o a vegades és per culpa que trobem alguna cosa en el donant
que no ho sabíem, o a vegades per la pròpia córnia,
que un cop l'analitzem amb un microscopi o altres tècniques,
doncs no la podem trasplantar.
Imagino que el màxim de teixits deu haver, en primer lloc, molt d'espai, no?
I també un sofisticat sistema d'indexació de tot el que entra, no?
Exacte, nosaltres tenim, diguéssim que els circuits són molt clars,
han d'estar molt clars, perquè nosaltres, a part dels teixits que s'han comentat avui,
doncs que venen dels donants cadavèrics, dels donants morts,
que serien els que han dit, el globus ocular, nosaltres el tractem com a globus,
perquè a part de trasplantar la córnia també és trasplanta esclera,
que abans ho havíeu comentat.
Normalment està relacionat amb nens, amb tumors que tenen a l'ull,
que han de fer un explant del globus ocular,
i amb l'esclera que nosaltres els proporcionem poden fer una reconstrucció.
I a part d'això, doncs, els ossos, com hem comentat, els tandons,
la pell, les artèries i les vàlvules cardíagues,
però a part de tots aquests teixits de cadavèrics,
nosaltres també tenim teixits de donants vius.
Donants vius són persones, per exemple, com guardem el semen,
per exemple, de gent que ha de començar un tractament quimioteràpic,
i que per guardar la seva fertilitat,
perquè potser la quimioteràpia farà que no sigui fèrtil al cap d'uns anys,
li guardem el semen perquè si al cap d'uns anys vol utilitzar aquest semen
en reproducció assistida el pugui utilitzar.
Fem el mateix amb l'ovari i també fem, relacionat amb oftalmologia,
el coliri d'ús autòleg.
Extraiem sang als pacients i com a complement d'un trasplantament de còrnia
o per evitar-lo, amb gent que té patologies cròniques de l'ull,
extraiem sang i li fem un coliri d'ell mateix, és un suero autòleg.
I llavors es pot anar posant el suero i en moltes ocasions és de per vida.
Bueno, senyor, també, no?
I imagino que en aquest cas també s'avança molt ràpidament, no?
Grans passes, no? Diguéssim.
Sí, de fet, amb el banc de teixits hem d'estar atents al que fem al dia a dia,
però també hem d'estar atents, com has dit abans, al que passa exteriorment, no?
I tots aquests teixits que hem comentat són els teixits tradicionals que hem tractat.
L'evolució generalment és bona dels trasplantaments,
però sabem que podem encara fer més coses perquè vagin millor.
I estem sempre, doncs això, estant amb tecnologies, desenvolupant tecnologies
per intentar, per exemple, que a la còrnia no hi hagi el rebuig
o que hi hagi el mínim de rebuig,
o que la integració dels osos sigui la màxima,
o que tots els teixits siguin el màxim d'evolució positiva pels pacients.
Abans t'he dit la crio, no sé què, no me'n recordo, però va ser.
Nosaltres, bàsicament, els teixits els guardem de tres maneres, o quatre, no?
Una poc habitual és a temperatura ambient, que guardem alguns ossos,
els ossos fins i tot els liofilitzem, una mica com fan amb el cafè,
que liofilitzen i treuen l'aigua,
doncs per aguantar aquests ossos a temperatura ambient
i que els hospitals, com ha dit el doctor, els puguin utilitzar quan el necessitin,
doncs tenen els ossos a temperatura ambient.
També tenim les còrnies a 4 graus i tenim els ossos a menys 80 graus.
però a part tenim el que serien les artèries i les vàlvules i la pell
que estan criopreservades, que vol dir que estan amb nitrogen líquid
i estan a menys 196 graus.
Com s'anava d'alguna pel·lícula, de fet, a mi s'anava d'això, no?
Per baixar-me, déu-n'hi-do, no?
Sí, no, no, la veritat és que l'activitat és important.
Abans, quan has dit com estàvem, no?, a nivell mundial amb l'activitat,
nosaltres, com molt bé ha sortit amb la premsa,
som molt capdavanters amb la donació d'òrgans,
això és cert i fa unes setmanes, doncs, surtin les dades
que serà tot el rècord de trasplantaments a Catalunya,
però també és cert que creiem que encara tenim molta cam a recórrer
amb el tema de la donació del trasplantament de teixits.
En la majoria de teixits no tenim llargues llistes d'espera,
però precisament relacionat amb el curs d'avui
tenim una llarga llista d'espera de pacients
que estan esperant córnies per poder-se trasplantar.
Tarragona despunta respecte a Catalunya o no?
Tarragona despunta quant a donació
perquè és un centre que ha tingut 25 donants aquest any passat.
Tenint en compte el volum de pacients que té,
és un número important i això fet que dintre de l'estoc
de córnies del banc puguem ajudar més persones.
Doctora Navarro, moltes gràcies.
Gràcies a vostè, adeu.
Doncs, Núria, són els testimonis d'aquest curs,
un curs que està justament a punt de començar aquí
a l'Hospital, a Joal 23, a la ciberaula de l'hospital,
que és aquí la primera planta,
i com em comentava a l'inici d'aquesta connexió,
hi ha professionals, doctors, metges de diferents hospitals,
no només d'aquí de la marcació d'aquest mateix Joal 23
i també d'altres com el Pius Hospital de Baix,
sinó també del Josep Toreta de Girona o del Tires i Farc,
en fi, d'altres hospitals a nivell de Catalunya
que són també referents en aquesta matèria,
la matèria dels teixits oculars.
És el que us hem volgut explicar avui,
ens ha cridat l'atenció, hem volgut venir fins aquí, Núria,
i això és el que està passant en aquests moments
aquí a l'Hospital Joal 23.
Fins ara, Núria, bona tarda.