M'has tornat a trobar
amb la mirada perduda
No tens res
Només és
que tinc molta son
No sé si m'he equivocat
o si esperes
No ho tinc clar
Si és que me n'he d'anar
Si és que te'n vols anar
La proposta musical que us fem aquesta tarda, ja ho sentiu, té un toc que ens arriba des de Sesilles.
Avui coneixerem en Pere Gené, per tots aquells que no el coneguin.
Ell va començar a la década dels 90 amb una formació anomenada La Fosca
i fa molt de temps que estava fora dels escenaris fins que ara ens sorprèn amb un disc que es diu Guapo
i que a més està produït per un dels components d'Antònia Font, per en Jaume Manresa.
Ara explicarem més coses sobre la seva trajectòria i concretament aquest disc.
Pere Gené, bona tarda.
Bona tarda, moltes gràcies per convidar-me. Estic encantat de ser aquí.
Quant de temps feia que no trepitjaves escenari?
Feia pràcticament 10 anys. Ha estat un repte, una il·lusió que s'ha complit, finalment, un desig.
Diuen que desitjar és perillós perquè se salen complir els desitjos i en aquest cas ha estat així, però jo estic encantat.
I com va ser, doncs, que vas decidir? O que t'ho vas agafar amb prou ganes?
Jo sempre dic que no he deixat de cantar per mi.
És cert que vaig desaparèixer dels escenaris, però que sempre he continuat cantant.
I arriba un punt que, bé, tot allò que vas recopilant, que vas fent a casa, no?
No ho sé, és com una necessitat que tens de compartir-ho.
I mira, ara era un bon moment, ha vengut bé, ha estat possible i mira, amb aquesta espina clavada s'ha tret, no?
Recolem 20 anys enrere, ens n'anem als anys 90.
La Fosca, qui éreu?
La Fosca era un grup de nins, no? Perquè érem adolescents, teníem 15 anys, 16, quan vàrem muntar aquesta formació
i que amb ella vàrem disfrutar, vàrem aprendre, va ser una forma de passar-ho bé,
de fer música de forma inconscient, no? De forma irresponsable, sense pensar gaire bé, no?
Anavem fent. Vaig disfrutar moltíssim en la Fosca, vàrem aprendre moltíssim.
Anaveu fent, però anàveu fent bé, perquè em consta que, mira, el primer disc és del...
Vau editar tres discos?
Sí, exactament.
El primer del 90, l'últim del 97, vull dir que vau aguantar prou?
Sí, però hi ha coses que s'acaben, no saps ben bé per què un dia, no?
A un altre, no sé, els camins s'havien dividir, varen decidir de saltar la banda
i en aquell moment ja me vaig dedicar més a fer música clàssica i a cantar més clàssic.
Aleshores va ser quan, després d'uns anys, no?, d'estar ficat dins el món clàssic,
vaig decidir tornar a cantar música pop o d'autor electrònica.
Sí, una barreja, ara entrarem en els estils d'aquest disc.
Era la primera incursió que feies en la música clàssica,
llavors no hi havies entrat, fins que vau disoltre la Fosca.
Sí, no, va ser després de la Fosca i ara el retorna a la música moderna.
A tu dius perquè et deu haver influït també aquesta etapa de música clàssica.
Sí, i a més se reflecteix molt bé en aquest disc perquè és un disc que barreja molt bé els dos mons,
no?, aquest més electrònic i de seqüències, de programacions i després, per una altra banda,
hi ha el piano, el contrabaix, la bou, que és la part més clàssica, la part més orgànica, no?,
més real d'instruments reals, no?, i he aconseguit amb aquest disc allò que sempre havia volgut, no?,
que era aquesta barreja, mesclar una cosa amb l'altra.
Quins instruments toques o quin és l'instrument en què et vas formar?
Sí, bé, jo per composar utilizo una guitarra i un ordinador i la bou, no?,
i una plegata per poder anar escrivint, no?, aquest és el meu material.
Però bé, després aquesta música que només és una idea, que és una melodia,
que són uns acords i que és una lletra, això, aquesta primera maqueta,
l'he anat passant a en Jaume Manresa, que ha estat el responsable de la producció del so,
del concepte d'aquest so, no?, perquè els discs són així, perquè en Jaume també ha volgut que sonés així,
ell ha estat el productor i hi ha hagut molta complicitat i ens hem entès molt bé.
No sé si és pel toc electrònic, com deies tu, però sí que és veritat que hi trobem l'empremta d'Antònia Font al darrere.
Jo no diria d'Antònia Font, perquè jo crec que Antònia Font, ja té Antònia Font per fer d'Antònia Font.
No me necessiten a mi per res.
Ells, jo crec que, evidentment, hi ha una influència, no?,
ell és l'esteclista d'Antònia Font, això d'alguna manera s'ha de notar.
Però que ningú, jo no vull enganar ningú, això no és Antònia Font.
Ells han volgut implicar-se en un projecte, però jo crec que perquè els semblava interessant,
perquè també necessiten, no exigent, fer altres coses i perquè els semblava interessant el marge, no?
És prou important, m'agradaria destacar una peculiaritat.
Fas tota l'estona referència, bé, la guitarra, els samplers, no?, els sons electrònics, la veu, però.
Sembla que és una de les coses que has cuidat.
Em consta per aquí també que vas a formar part de la Coral Universitària, de les Idés Balears,
vull dir que és un instrument que te'l prens molt seriosament, la veu, i que li dona un toc distintiu.
La veu, a mi, bé, és el meu instrument predilecte, m'encanta la veu perquè la veu te sorprèn,
perquè la veu canvia amb els anys, perquè la veu té molts matisos i...
Sí, amb responsabilitat la veu, perquè és un instrument molt fràgil també,
és molt fàcil que la perdis, que se tranqui, que se...
Però sí, m'agrada cantar, sempre m'ha agradat cantar i cuidar, i cuidar la meva veu, clar.
Bé, i és el que dius, no? Li dona un punt orgànic que contrasta també...
Contrasta, sí.
Amb el punt aquest electrònic.
Exacte.
Què me dius de les lletres? Perquè em sembla que són històries també, tot el que expliques.
Les lletres són trossets teus també.
Sí, jo som s'autor de les lletres i de la música, i bé, en aquest dia és que volgut fer un homenatge a l'amor.
és un disc que parla de l'amor, de l'amor que s'entrebanca, de l'amor difícil, de l'amor que s'acomplica,
aquests camins que s'omplen d'herbes, de males herbes, aquest univers que s'omple de boires fosques i de núvols, no?
És un disc fosquet?
És un disc...
Estèticament ho és, eh?
Estèticament en volgut que hi fos representat, no?, aquest sentiment, aquesta idea, però pel contrari,
el disc d'ho per títol guapo.
Aleshores, el que he volgut dir amb això és que un dia una bufada de vent s'emporta totes aquestes boires,
tots aquests núvols, no?, i apareix la llum.
I aquest moment és guapo.
Aquest moment és el moment d'esperança, no és el moment en què tot allò que havia semblat tan terrible no és tan terrible.
no és tan dur, no és tan difícil, no és tan...
Aleshores, també vol dir un títol positiu, un títol que, bé, que fos positiu i que...
Parles d'aquests moments, no?, de salvació que sempre en el final apareixen, no?
Com et planteges els directes? No sé si ja l'has presentat.
L'hem presentat a Mallorca, hem fet els concerts, han estat fantàstics a majori localitats,
ha estat una sorpresa, ha estat magnífic.
Perquè amb quina formació vals?
Sí, en directe m'acompanya en Jaume Manresa i m'acompanya en Joan Roca, el Contrabaix, també d'Antoni Font.
I tots, tots músics d'Antoni.
L'estic veient que cada cop és més habitual això d'incloure en formacions de pop un Contrabaix.
Sí.
I dona un punt, sí.
Sí, sí.
I dona un punt especial.
Digues, digues.
I d'ells, tots m'acompanyen en directe i, bé, la veritat és que estic encantat perquè
som nosaltres tres en la part d'aquesta que comentàvem abans més orgànica, no?,
la part més de real, no?, piano, Contrabaix.
El Contrabaix és un instrument que sembla que respira, no?, és impressionant, no?
La Fusta, bé, el piano, la vou i després seqüències i que disparàvem a través de sintetitzadors i d'ordinadors, no?
Aquest és esplantejament des directe.
Heu presentat a Mallorca.
Sí.
Teniu, hi ha algun concert emparaulat per aquí?
Dia 18 de setembre actuam a Vic, a l'Invictro, que és un festival emergent, off, Mercat de la Música,
perquè, bé, tenim molta il·lusió per ser-hi, dia d'avui de setembre a Vic,
actuam dia 15 d'octubre a Barcelona, a l'Espai Mallorca,
i estem tancant dates per València i, bé, tant de bo poguéssim venir aquí perquè sempre que he vingut a Tarragona,
bé, m'ho he passat molt bé, m'ha encantat.
Vaig venir a cantar, però ja era repertori clàssic fa uns anys en una església de per aquí, no sé què se deia,
però bé, que m'encanta venir.
tant de bo pugui venir a presentar aquest disc.
A l'església no, no?
També.
Tot i que, escolta, estaria bé també, eh?
Dins d'una església també seria un punt.
Doncs, Pere Gené, escolta, moltíssima sort.
La veritat és que sona bé.
Moltíssimes gràcies.
Sona bé.
M'anima molt que em diguis això.
Té molta il·lusió,
estic amb molta energia positiva
i bé, m'encantaria que agrades a la gent.
Jo tinc una pàgina web, que és peregener.com.
Jo tinc un MySpace.
Pere Gené, no feu com jo, que ho he escrit malament, eh?
Gener, acabat amb R.
Sí.
I a peregener.com pot trobar la gent la meva música.
Ja tinc MySpace, Facebook, etc.
Mira, ja que les lletres són tan importants com dèiem, són gairebé poemes?
Bé, jo, a mi me consta, no, dir que...
O sigui, me costa dir que són poemes, aquestes cançons.
Sí que puc dir que quan les vaig escriure hi havia una voluntat d'estil,
això és cert.
Ara, atrevir-me a dir que són poemes, no ho sé.
Si de cas que ho digui una altra, però són cançons.
En tot que són literàries, les lletres, no són allò de vinga, fetes i deixades estar.
Estan meditades.
S'ha intentat.
Tanquem amb el tema número 9, que es diu Els Artificials.
Ens l'ha demanat el Pere, de què parla?
De l'amor virtual, aquesta amor que es fa a través d'una càmera web
i que és tan solitari, tan individual, de casa,
però aquesta amor que cada vegada sembla que és més habitual,
un amor a través de l'espai virtual.
Pere Gené, moltíssima sort amb aquesta nova arrencada.
Moltíssimes gràcies per convidar-me.
Ho he passat molt bé.
Un abraçada, Pere.
Gràcies.
Com et fragmentes, que decideixes
Que no tenguis veu, ni rostre, ni facis cap olor
M'encanta que t'agradi
Que no sàpigues que t'oblidis del món
En el teu slow movement particular
No tens contacte ni futur, ni cap possibilitat de més
Acosta més la càmera
Acosta més la càmera
No pots tocar-me a distància
No pots fingir una altra veritat
Darrere de la paret
Es projecten els fantasmes que t'acompanyen
Som els artificials
Som els artificials
Els artificials
És fàcil
És fàcil desapareixer
De la candidatura i dels actes
De les festes, dels vespres
De cada som fet realitat
Vigila cada mentida
Corre pel bosc
És la nova tendència
L'amor es ven en cors
De plàstic i credos encapsulats
No tens contacte ni futur
Ni cap possibilitat de més
Acosta més la càmera
Acosta més la càmera
No pots tocar-me a distància
No pots fingir una altra veritat
Darrere de la paret
Es projecten els fantasmes
Que t'acompanyen
Som els artificials
Els artificials
joia
No tens doubt
La sentència
És fàcil
No tens
Fins demà!
Fins demà!