Ja tardes, de 5 a 2 quarts de 8, a Tarragona Ràdio.
Avui, darrer dia que estem en ruta per Cervera,
ja sabeu que hi ha en joc una nit per a dues persones,
una nit d'hotel amb esmorzar inclòs a l'hostal de dues estrelles La Sabina.
Avui parlem de la festa tradicional més coneguda de la capital de la Segarra,
una festa que és molt probable que hagueu vist,
que hagueu visitat fins i tot en alguna ocasió,
i en alguna de les 32 edicions que porten fetes fins ara.
Evidentment, estem parlant de la Quelarre.
Els carrers centenaris del nucli antic i el petit carreró de les bruixes
s'omplen de centenars de milers de visitants
que no es volen perdre 3 dies de correfocs, espectacles, música, màgia i esoterisme.
Els que ja heu viscut en alguna ocasió la festa de la Quelarre,
ben segur que no els descobrirem a Reixenau,
però potser recordareu la fira del Gran Boc, la Cercavila,
la festa dels més petits, la Quelarre.
La Quelarre és la quarta bona raó per visitar Cervera,
que ens destaca l'Armand Forcat,
el guia i intèrpret de patrimoni de la Paeria.
Bé, aquesta la queríem una altra raó,
l'última que es diu aquí a Radio Tarragona,
però realment, bé, és que són moltes més coses
les que donen motius per visitar Cervera.
Per què? Si aquestes les unes,
i parlant de la Quelarre és una altra qüestió.
Cada últim dissabte d'agost, ja fa 32 anys,
que se volen una festa denominada Aquelarre.
és una festa de bruixes i bruixots,
sempre amb sort de broma,
val a dir-ho, sempre amb sort de broma,
i bé, hi ha tota una conjunció de foc,
diables i seroll,
estaliniària, diables i carranquers,
i timbalers i bombollers,
i tot això, que donen lloc a aquesta Quelarre,
on hi ha una festa, anem a dir,
generalitzada tan gran,
que són milers i milers de persones que ho visiten.
Venge que l'any 2000
van voler comptabilitzar la gent
que entrava pel carreró de les luixes,
origen d'aquesta festa,
ara fa 32 anys,
es van analitzar dintre el carrer de les luixes,
un tarot simplement que donava
el que sigui la seva vida,
el dia es vellidès, el seu futur,
i coca i xocolata,
i el segon any es va disparar,
i l'any 2000 es van comptabilitzar
pel carreró de les luixes,
amb una sola nit,
22.500 persones.
Ara en són moltes més,
ara superen les 40.000 persones
cada any a la Quelarre,
una festa que la capital de la Sagarra
celebra el darrer cap de setmana d'agost,
una festa que atreu gent de tot arreu
i cada cop més de l'estranger.
Per complementar l'oferta de foc i gresca,
els organitzadors preveuen
diferents escenaris musicals,
des de la plaça Major
fins a d'altres de les perifèries,
perquè l'oferta agradi tots els públics.
Els protagonistes de la festa
són el mascle cabró
i les seves dames,
les bruixes,
que garanteixen nits de buxeria.
A més, els dies de la Quelarre
s'organitzen un gran nombre
d'activitats paral·leles,
com la Fira del Gran Boc,
on s'ofereixen productes esotèrics
i naturistes,
o la Calarret infantil,
on els més petits fan una cercavila
pel centre de Cervera
amb disfresses fetes per ells mateixos.
Atenció a la pregunta.
Sí?
Tira la sintonia aquella que fa tanta por?
Sí, vinga, va.
Pregunta.
Una dada que us acabem de donar ara fa molt poquet.
Quin nom té aquesta fira que s'organitza,
fira d'esoterisme,
que s'organitza durant la Quelarre?
Com es diu?
Us donarem quatre possibilitats, eh?
Una és la fira del Gran Isar.
Se vol, si saps,
aquelles bèsties que hi ha per les muntanyes del Pirineu.
Maques, eh, de veure, sí, sí.
Ja, n'has vist molt.
Va anar amb Estol sempre.
Sí, sí, sí.
Ah, mira.
Mira, baixant de Núria a Queraus,
si no em vaig veure a 30, no em vaig veure cap.
Molt bé.
Però en Estol, eh?
Anàvem 4, 5 per aquí, 7, 8 per allà.
Tot això és la resposta A.
Fira A, perdó.
Si és aquesta, l'heu de dir tot.
La A és la fira...
No el Gran Isar.
Ah, Isar, sí.
La B, la fira del Gran Boc.
La C, la fira de les Bruixes.
I la D, la fira del Gran Cabró.
977-24-4767.
Estem buscant com es diu aquesta fira esotèrica
que es celebra durant la Quelarre a Cervera.
I en joc tenim el número 7 per guanyar aquest cap de setmana
per anar a Cervera.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Qui ets?
Soc la Montse.
Ai, Montse, bona tarda.
Hola, Montse.
A veure, amb calma i paciència,
el Pep et repetirà les 4 opcions
i sobretot pensa que quan diguis una
és la que compta, d'acord?
I si no encerto, puc trucar a la seva pregunta?
Perdó.
Si no encerto, bueno, és igual.
Escolta, escolta.
Fem una cosa, Montse, no ho fem això.
Pensa que si no l'encertes,
després quan acabem concurs,
direm la manera de participar per correu electrònic.
I allà entra tothom que vulgui.
Tu has vist me llagon i sart per la Pirineu o no?
Jo no.
Però per què preguntes?
Que la Montse està nerviosa.
Està nerviosa.
Escolta, Montse, mira,
la A es diu la Fira del Gran Isar,
la B és la Fira del Gran Boc,
la C, Fira de les Bruixes,
D, Fira del Gran Cabró.
I preguntaves de esoterisme o no conecito?
Com es diu la Fira Esotèrica
que organitzen dins de les festes de la Calarre?
Confereixen productes esotèrics, naturistes...
de la C, Fira de la C, Fira del Gran Boc.
D, la, la, la, la, la, torna-ho a dir.
La B.
De què?
De Barcelona.
Doncs sí, la Fira del Gran Boc.
Doncs m'ho ha sentit molt bé, Montse.
Ja no cal que et preocupis de res més.
Número 7.
Això és el que volia.
No pengis, que no pengis.
No, sí que pot penjar,
perquè de la Montse crec que ja li tinc el telèfon.
Ja tinc el telèfon, Montse.
Ja li tens la nit de pressa, no?
Ja li tinc tot pressa.
Gràcies per concursar.
Número 7.
Molt bé, gràcies.
Adéu-sabé.
Doncs número 7, la Montse,
per aquest cap de setmana,
nit d'hotel per dues persones,
a l'hostal de dues estrellits La Sabina, de Cervera.
Recordeu que el cap de setmana,
aquest cap de setmana,
l'any d'hotel,
és els dies 12 a 13 de desembre,
dissabte 12, diumenge 13,
per tant, si no es van bé les dates,
no cal que truqueu, eh?
O sí?
Ja regaleu-ho amb algun parent.
El primer acte de la Calarre
se celebra la sortida de la universitat,
on té lloc una gran cercavila,
amb centenars de bruixes,
diables, dracs, monstres
i altres éssers infernals,
que demoreixen els visitants
fins a arribar a Calracó.
A Calracó,
després del tradicional ball de la Polla,
arriba un dels moments culminants de la nit,
amb la invocació del mascle Cabró,
que presideix la Calarre
i introdueix les activitats programades,
valls, roc, tarot, correfocs
i la cremada del campanar,
entre altres coses.
El segon acte de l'espectacle
és l'aparició del mascle Cabró,
un cop aparegut el gran Cabró,
li donen així,
els diables de Cervera
fan el seu ball
per introduir tots els assistents
al foc de l'infern.
I l'acte final és l'escorreguda,
per què em fas llegir això,
a mi pel?
L'escorreguda comença
amb l'arribada del correfoc.
És que és així.
És així.
És que, clar,
és una festa, doncs,
una mica,
bé, del tot irreverent,
és infernal, eh?
És, bueno,
dionisiaca.
Quan tots els assistents
han estat regats
amb la benedicció del gran Cabró,
els diables celebren
el seu gran fogaral
i encenen
tot allò que queda
per cremar,
que ja deu ser poca cosa.
Ai,
som com a la glòria,
avui.
Escolta'm,
com diu el poeta Cerverí,
Jaume Ferran,
diu així,
a mi,
si un dia em retroben,
que no em despertin del tot
fins que no,
fins que no passi un any,
i torni l'últim dissabte d'agost.
Sí?
Sí,
val,
val.
Vinga, va,
que arriba la pregunta,
la segona pregunta d'avui,
la que us donarà el número 8
pel sorteig que farem demà.
Quina és l'edició
de l'any 2010,
per tant,
la propera edició que tenim,
eh,
la de l'any vinent,
de la Quellarre?
Quants anys portem
de Quellarre?
Sumeu-ne un que serà
la propera edició.
Ho ha dit l'Armand,
ho ha dit nosaltres,
però mira,
us tenen quatre opcions,
com sempre, eh?
La A, 31,
B, 34,
C, 32,
D, 33.
I atenció,
perquè no estem preguntant
quina ha estat
l'edició d'enguany,
sinó quina serà
la de l'any vinent,
la del 2010,
la Quellarre 2010,
quina edició serà?
977-24-4767,
977-24-4767.
En joc,
a la nit d'hotel,
mira,
ja hi ha algú que la vol, eh?
Bona tarda.
Hoy, por fin,
bona tarda.
Dora, va,
avui sí, eh?
Mira,
avui no fallo
perquè lo tinc apuntat.
Ah,
vale,
però Dora,
Dora,
Dora,
no,
ja sé lo que has dit,
ja,
ja ho sé.
Ja sé la que està aquest any
i la que és el següent.
Ah,
mira-la,
mira-la ella.
Mira-la.
Digues,
digues,
què?
La edició número 33.
Ja està,
ja està,
ja està.
Posa les pels al pany
que surts,
va,
mira com surt,
mira com surt.
Va,
a la Dora li posarem un cotxe
que se lo mereix.
Sembla un transport.
Sí,
sembla un transport.
Ahí ho sentia ja vosaltres.
Sí,
sí,
sí,
i jo,
hola,
hola,
i re de re.
on ho vaig trobar ahir.
Ahir estava.
Ja li vaig dir,
ahir vaig petir com una mona.
Ahir la Dora era a la conferència
de la consellera de Justícia de Montserratura.
Clar,
era molt interessant.
Sí,
i també eres tu,
és que la Dora està a tot arreu,
està al concurs,
està a la conferència de la Montserratura.
Eres tu,
doncs,
la que no...
Jo sabes que pasa que atraso
el relobo s'hores cada día,
com en Canarias casi,
i entonces me he condomado más el día.
Molt bé.
¿Me entiendes?
Molt bé.
Molt bé.
Un sistema,
no?
Doncs sí,
no està mal.
El 8, mira,
molt bé.
No pengis,
perquè encara que ja
ha de haver-me tenir el teu telèfon
en algun lloc,
jo te'l tornaré a demanar.
Molt bé, guapa.
No pengis,
que ara t'ho agapo.
Adéu.
Doncs a veure,
a Rioja,
el número 8,
pel sorteig d'aquesta nit d'hotel
per dues persones,
amb esmorzar inclòs,
a Cervera,
a l'hostal de dues estrelles,
la Sabina,
que si voleu fer en Google
i mireu a internet,
trobareu aquest estaliment,
veureu les habitacions
com són per dins,
veureu com és el jardí,
per exemple,
veureu imatges,
hi ha moltes fotografies
i atenció,
perquè avui la pregunta
del correu electrònic,
Núria,
va per aquí.
Avui al correu electrònic
preguntem això,
sobre l'establiment,
com cada setmana.
És la,
diguéssim,
l'oportunitat per a aquells
que no podeu trucar per telèfon,
perquè sou a la feina,
perquè no teniu un telèfon a mà
o perquè no us ve de gust
trucar per telèfon,
no voleu que us escoltin,
ho voleu fer per correu electrònic,
doncs ho podeu enviar
a correu electrònic
a jetardes,
arroba,
targonaradi.cat
i la pregunta d'avui,
Núria,
és aquesta.
Sí, sí,
aquesta,
aquesta,
aquesta,
aquesta,
aquesta,
aquesta.
Aquesta,
ostres,
tinc tants papers
i estava agafant el telèfon
de la Dora.
Aquí, aquí,
aquesta,
aquesta.
Ai, sí,
ja la veig,
ja la veig.
És una pregunta
que és gairebé indispensable,
és indispensable del tot,
que visiteu la pàgina
de l'hostal La Sabina.
Si visiteu aquesta pàgina
ens heu de dir
de quin color
són les cadires
que hi ha al costat de la piscina.
Mira que és fàcil.
L'hostal La Sabina
té una piscina,
que això, home,
ja has de destacar,
una piscina,
xula,
i al costat hi ha unes cadires.
Unes taules.
Unes taules.
Les cadires, eh,
no sé si el color és diferent
del de les taules.
Són d'una marca de refresc
i tot, eh,
les cadires.
De quin color són les cadires
que hi ha al costat de la piscina?
A l'hostal La Sabina.
I clar,
això, doncs,
per a aquells
que no teniu la facilitat
d'agafar el telèfon
i trucar,
que no podeu agafar línia,
però que en un moment donat
us podeu connectar a internet,
mira,
doncs ja us connecteu,
busqueu l'hostal La Sabina
amb i baixa
i ens envieu un mail.
Teniu temps fins demà,
fins demà a les 4 de la tarda,
que farem el tancament,
demà tanquem a les 4,
perquè si no,
demanen de conversar
amb l'alcalde de,
amb el, perdó,
amb el Paï,
amb el Cap,
amb la Cervera,
amb en Joan Valldaura,
conversarem amb el veí
cap a les quarts de 6
i, com faltin pels minuts per les 6,
farem el sorteig
entre els que heu participat,
a les 8 que teniu
el moment que heu aconseguit
a trucar per telèfon,
més els que ens envieu
correu electrònic
a través de
ja tardes
arroba
tarragonaradio.cat
Ja tardes,
de 5 a 2 quarts de 8
a Tarragona Ràdio.
Avui és divendres,
el que toca ara
és a conèixer
de portes endins
amb les claus
de la ciutat
a la mà Cervera.
Al llarg de la setmana
anant coneixent
tots els records
pràcticament
d'aquesta ciutat
de capital
de la Sagarra,
jo m'haureu
de saludar
al païencap,
en Joan Valldaura.
Joan Valldaura,
bona tarda,
com estem?
Bona tarda.
Com va això?
Bé,
bé,
ja a punt
de respondre
les vostres preguntes.
Abans que res,
Joan,
perquè ens fem una idea
i que hagi de pujar
a Cervera també,
quina temperatura teniu?
Home,
ara s'està fresquet
perquè ha marxat el sol,
fins ara
feia més bona temperatura.
Val,
no són temperatures...
Ara començo a fer fresca,
que no et puc dir exactament
que aquí n'estem,
però
espere un segon.
Ai, ai, ai,
que va buscar
un termòmetre el Joan.
11 graus.
Bona tarda.
Va buscar un termòmetre
i estem 11 graus.
Molt bé,
així a la nit
a dormir amb la manta,
amb la manta i taparets,
eh?
Sí,
ara fa fresqueta.
Joan,
ens ha sorprès
moltes coses de Cervera,
home,
potser ho coneixíem
a la ciutat més carrer
per la Calarre,
home,
però ens ha sorprès
moltíssim
conèixer
que ha estat
aquests dies,
bueno,
ha estat
fa 650 anys,
eh?
Cervera és una ciutat
que està,
és un creuament
de camins
i té un ric patrimoni
històric
i un dels,
jo penso que en aquest moment
un dels fets
de reivindicar
de la nostra ciutat
és que va ser
el punt inicial
del procés
que va crear,
doncs,
el que és la Diputació
del General,
que era un organisme
encarregat
de recaptar els impostos
tant d'actualitat
i que va ser
l'origen històric
de la nostra Generalitat.
Evidentment,
era en un context medieval
i en un context diferent
d'organització política,
però penso que
és a reivindicar
per la nostra ciutat
aquest aniversari
dels 650 anys
de la creació
de la primera
Diputació General.
Aquest cap de setmana,
sense anar més lluny,
heu celebrat
l'escenificació,
no?,
de la reunió
de les Corts.
Com ha anat?
Ha de ser una escenificació...
De fet,
s'han fet activitats
al llarg
ja de tot l'any,
activitats més científiques,
altres més
de divulgació
i el cap de setmana passada
es va fer
la representació
etral
de com hauria pogut ser
aquella escena,
no?,
l'escena del debat
dels braços
de les Corts,
el braç eclesiàstic,
el braç
de les Vila Reals
i el braç
dels senyors
davant del rei
discutint,
doncs segurament
imaginant-nos
com era
aquell moment,
no?,
i per tant
va ser
una excel·lent forma
d'explicar a tothom
aquell acte
o aquella sèrie
d'actes
que s'han celebrat
a la nostra ciutat.
Va ser un èxit rotund,
tant de l'organització
que el càrrec
de grups locals,
el grec teatre,
la coral
i de diferent
gent que van col·laborar
com la mateixa edifici,
i tenim un edifici històric
que és la parròquia
de Santa Maria,
que és un edifici gòtic
que en aquell moment
ja existia
i per tant
que li donava
un marc incomparable
que diríem
i va ser un acte
doncs jo penso
d'una gran bellesa
i una plenitud
de l'acte.
Doncs mira,
Joan,
ara que parlaves
d'edificis,
ens ha sorprès també
la gran quantitat
d'edificis nobles
que teniu a Cervera.
Sí,
de fet nosaltres
jo sempre explico
que tenim una diagonal
que va des de l'edifici
de Santa Maria
o pràcticament
des del castell
on situaríem
l'inici de la ciutat
fins al sindicat,
l'afegit del sindicat
que és un edifici modernista
i tenim pràcticament
mil anys
d'història
del nostre país
concentrats
en una línia recta,
des de cases senyorials
excel·lents,
la casa d'Almera
passant per diferent
la pròpia paella
que és un edifici històric,
la universitat
i ja dic
que diferents cases particulars
també
però donaran rellevància.
I respecte a l'arquitectura
encara un afegitó
les 15 mènsules
que va ser,
va portar de corcoll
a molts dels nostres oients
perquè va ser una de les preguntes
que van fer en el concurs.
aclareix-vos una mica millor
què és això de les mènsules
que es veu que hi ha expectació
per fer foto, eh?
Sí, de fet
ara que estem en un debat
o no tant en un debat
sinó buscant
quins han de ser
les icones
de la nostra ciutat
nosaltres tenim
moltes vegades
jo diria
un excés d'icones
que representen
la nostra ciutat
i a poc a poc
hem d'anar sabent
quines són les més importants
i sens dubte
les mènsules
són
bàsiques
en aquest
entendre
la nostra ciutat
hi ha
unes mènsules
que estan dedicades
als sentits
unes altres
estan dedicades
al que són
els personatges
del mercat
i les altres
estan destinades
als personatges
de la presó
que una part
de l'ampliació
de la perioda
havia estat lligada
a tenir aquestes funcions
de presó
i per tant
expliquen
la història
d'aquella plaça
no?
Aquella plaça
era la plaça
del mercat
el sentit
jo entenc
que van lligats
amb la representació
del transcórrer
de la vida
el sentit
la vista
i del tacte
i després
l'altra funció
que també va tenir
aquell edifici
que era un edifici
per vigilar
o per tenir
sota vigilància
la gent
que no complia
hi ha una imatge
d'un lladre
i d'alguns altres
expliquen
aquella època
les mènsules
perquè us feu una idea
en fi
és fàcil
trobar fotografies
i és una de les fotos
també
recorrents de Cervera
serien com una mena
d'estàtues
en relleu
que aguanten
és com si aguantessin
les balconades
de la paèria
estan sota
de fet
l'edifici de la paèria
doncs
deu tenir
més de 30 metres
de garc
i aquestes mènsules
estan repartides
sota els balcons
que la presideixen
i li donen
jo diria
una significació
especial
a la pròpia façana
de la paèria
de l'Ajuntament
Joan
una curiositat
sempre hi ha hagut
paers i paien cap
a Cervera
vull dir
sempre
entenem d'això
parlem d'aquests
potser mil anys
d'història
de fet
el paèria
és un privilegi
eren els homes
que representaven
la ciutat
hi havia
una sèrie de
quarters
que estava
dividida
la ciutat
i cada quarter
per entendre's
cada barri
tenia
el paèria
que era
segurament
la persona
més significativa
que escolia
els habitants
els senyors
d'aquell espai
en què vivien
es trobaven
a la paèria
i tenien
la capacitat
d'impartir
justícia
d'interprendre
en els afers
municipals
i representar
la ciutat
jo penso que
de paè
el més bonic
és explicar
que en definitiva
paè vol dir
home de pau
i era l'home
o les homes
que posaven
pau
entre els
vilatants
en aquell moment
o els ciutadans
en aquell moment
i això penso
que encara
és una figura
que com a alcalde
i regidors
que som
que en definitiva
no tenim
altres prejudicis
que els que pot tenir
qualsevol alcalde
o qualsevol regidor
forma part
d'aquesta
vida civil
de ser
representants
dels ciutadans
i a més a més
mitjancers dels ciutadans
intentar posar
ordre i pau
també
en els conflictes
i aquesta
jo penso
que és una reivindicació
sempre important
el nom
és un nom històric
que va lligat
com altra gent
segurament recordaran
també en la ciutat de Lleida
que també hi ha
paè en cap
i els paès
i això ara
en aquest moment
és un petit privilegi
històric
poder-se utilitzar
aquesta denominació
i no va més enllà
del que serien
els requisits
de qualsevol regidor
o alcalde d'Ajuntament
però té una real històrica
Això t'anava a preguntar
Joan
si administrativament
Cervera té
doncs una estructura diferent
no
ja ens agradaria
tenir sobretot
una capacitat
financera diferent
si vols
un règim històric
diferent
però no té més enllà
del simbolisme
i de la tradició
que això significa
una qüestió
Joan
ens ha fet
home
ens ha fet gràcia
el fet que tinguéssiu
o haguéssiu demanat
en un moment de la història
tenir un port de mar
i que vau tenir
la concessió
del port de Solou
no?
de tràfic de mercaderies
aquesta
diuen que demanàvem
diuen que demanàvem
diuen que demanàvem
diuen que demanàvem
i la llegenda
encara és completa
dient que potser
per això ens van posar
a la universitat
malauradament
doncs és d'aquelles
llegendes
que existeixen
a totes les ciutats
evidentment segurament
com a ciutat
financierament
era molt interessant
tenir els drets econòmics
que generava
el port de Solou
o algun altre port
de la costa
d'Arragonina
i això encara
segurament és vigent
malauradament
doncs
sempre fem la broma
que la platja
i el mar
ja ens arribaran
algun dia
però és una llegenda
negra
entre cometes
de tota manera
a mi m'han dit
un ocellet
que tenia una zona
cervera
que tothom li diu
el port
el port de mar
ara en aquests moments
tenim una zona
que li diuen
la pèrgola
i que té una visió
semblant
al que podria ser
un petit passeig
marítim
més evident
i fins i tot
tenim un bar
que es diu
el port
i per això
no tenim cap problema
perquè penso
que és saludable
també per una ciutat
fer broma
dels seves petites
mites
o les seves petites
d'agendes
i en aquest moment
tothom
ha anat
fins i tot
en algun moment
ara que és el temps
del Photoshop
doncs apareix
alguna composició
d'una platja
fins i tot
vam organitzar
doncs
vol i platja
a la platja
i per tant
penso que en aquest moment
som capaços
tots plegats
en un exercici
de salut
mental
de fer broma
d'això
que és el fruit
d'una història
i això demostra
que els ciutadans
home es creuen
la ciutat
la ciutat
això i el fet
que una manifestació
cultural
tan esbojarrada
com és l'Aquelarre
amb la participació
que arriba a tenir
està molt vinculada
a Cervera
i necessita
la participació
com dèiem
ciutadana
de moltíssima gent
evidentment
l'Aquelarre
jo sempre dic
que és una festa
nova
és una festa
que sorge
i que la crea
la gent
no té una tradició
històrica
al darrere
pot tenir una tradició
de les bruixes
medieval
de la pròpia
confederació medieval
de la ciutat
però evidentment
la festa com a tal
és una festa nova
això és el símbol
de vitalitat
d'una ciutat
que és capaç
de generar
una festa
pel seu propi compte
no només durar una vegada
sinó ja tenir
una llarga tradició
en el sentit modern
de temps
però al mateix temps
també som capaços
de tenir la tradició
de la representació
de la passió
més antiga d'Europa
per tant
d'alguna manera
vol dir que
la ciutat
és rica
en cada moment
ha fet la representació
que ha sigut simbòlicament
més important
però que s'hi ha trobat bé
s'hi ha trobat còmode
i s'hi ha identificat
un és a l'estiu
l'altre és per Setmana Santa
però totes dues
podrien dir
són tradicions
de la ciutat
plenament reconegudes
potser una més
d'una època
i l'altra
d'una època moderna
i que significa
l'acabament de l'estiu
el retrobament
en la disbauxa
però que
ella sola
s'ha anat alimentant
amb una sèrie d'adements
que ha anat aportant
i afegint
en el seu
propi descorre
Joan
hi ha una pregunta
que fem cada setmana
a tots els alcaldes
que és que si hi ha
alguna mena de paraula
de mot
que només s'utilitzi
aquí a Cervera
és a dir
ja teniu algun localisme
així
parlat
que només sigui d'aquí
o alguna frase feta
ho dic pel Tarragóni
que vagi a passar
el cap de setmana a Cervera
que se senti integrat
no
de fet
diu que la segarra
de les pedres
en fem pans
i aquest seria
una dita general
diguéssim
ja no només de Cervera
com a capital
de la comarca
però de tota la ciutat
aquesta per exemple
a mi
és una dita
que en aquests moments
penso que és molt important
en un temps de crisi
poder fer pans
de les pedres
és una dita interessant
i quan s'aplica
als segarrecs
o als segarits
doncs segurament
encara val més la pena
tenir-la en compte
les comunicacions són bones
perquè estem
vaja
a una horeta
curta
de Tarragona a Cervera
tenim bona comunicació
per carretera
no per anar-hi
el frenes cap a la cap de setmana
jo penso que sí
de fet
a veure
no gaire lluny d'aquí
hi ha un punt
que es troben
doncs
les tres demarcacions
territorials
nosaltres
del que és
la límit
de la demarcació
de Tarragona
estem a 14 quilòmetres
i Santa Coloma
de Caral
doncs
forma part
també del nostre
àmbit
de treball
i el nostre
àmbit
de consideració
en moltes activitats
per tant
de Tarragona
aquí és un pas
via Tàrrega
o via Santa Coloma
potser
en quant a comunicació
una mica més complicat
però per la via
de Montblanc
a carretera de Tarraga
arribar aquí
és fàcil de venir
i és agradable
de ser-hi
aquest és el convit
que podem fer a tothom
i què en diries
que és el producte típic
que no ens hem de deixar perdre
si pugem a Cervera
no ho sé
beguda
menjar
aquell souvenir
home
des de la ratafia
que és un bon producte
fins a les coques
de recapta
fins a les sabines
que és una pasta típica
també de la ciutat
i en general
penso que hi ha
una gastronomia
rica
potser no tradicional
específicament
de la ciutat
però sí
d'aquest entorn
i que val la pena
doncs
disfrutar-ne
penso que un passeig
per la ciutat
és un passeig
per la història
des de les moragues
que la rodegen
fins als edificis
històries
i després
acabar fent
doncs
prenent alguna cosa
en algun dels nostres
o dinant
o sopant
o brenant
és un bon acabament
un bon a mitja part
d'una jornada
a la nostra ciutat
Joan
ara a les 6
farem el sorteig
a les 6 i pocs minuts
d'aquest any
d'hotel per dues persones
a l'hostal
de Dues Estelles
i la Sabina
precisament
la persona que guanyi
què li diries
que faci
quan arribi a la ciutat
què és allò
que no s'ha de perdre?
home
primer de tot
com que estarà
a baix de tot
de la ciutat
tindrà una perspectiva
meravellosa
la part antiga
més antiga
de la ciutat
llavors
a poc a poc
el que li recomano
és que ressegueixi
les muralles
s'arribi fins a la païria
pugi per aquest carrer major
s'arribi a la universitat
i acabi davant
de la farina
del sindicat
que és un edifici modernista
i aquest recorregut
que el podrà fer tranquil·lament
doncs
en mitja hora
tres quarts d'hora
li donarà una perspectiva
de la ciutat
del terenar de la ciutat
i també de la història
del nostre país
vull que estan
penso que quedarà
doncs
enamorat
de la nostra ciutat
d'aquests racons
de la nostra ciutat
doncs mira Joan
ja que heu tingut la gentilesa
d'acceptar la nostra invitació
i de participar
en aquest espai
que fem aquí
a Tarragona Ràdio
nosaltres ara
hem situat
hem posat nou boles
dins d'una mena
de bombo
casolà
que ens hem fet
són els nou números
les nou persones
que han participat
aquesta setmana
el Josep està
remenant les boles
hauries de dir prou
i tu escolliràs
el guanyador
quan diguis prou
el Pep agafarà un número
i després de les sis
després de la connexió
amb les notícies
doncs ja truparem
a la persona guanyadora
molt bé
doncs mira
ja et deus sentir
prou
ai
prou
no diguis el número
perquè si no
ja ho sabran
ja està
ja el tenim Joan
ja el tenim
ja està
molt bé
així deixem el suspens
fins a les sis
molt bé
Joan Valldaura
païen cap
moltes gràcies
en nom de Tarragona Ràdio
en nom de tot el ciutat de Tarragona
per haver-se oferit això
aquesta possibilitat
de conèixer una mica més a Cervera
i en fi
que tothom que vulgui
que s'escapi
que només és
a una horeta
no res
moltes gràcies
moltes gràcies a vosaltres
i benvinguts a la ciutat
una abraçada
i ell
què fas Pep
tens una bola a les mans
no és que ha sigut ell
que ha determinat
a qui anava a parar la sort
mira per Sara
al Facebook del Jatara
es diu
ja tenim guanyador
del concurs en ruta
s'endurà una nit d'hotel
per dues persones
amb esmorzar en quarts
a Cervera
ah ho has posat tu això no?
sí
ara et demanem permís
per si podem publicar el nom
ah sí sí
pregunta-li
perquè ja tenim el nom
ha sortit
atenció
el número
4
el número 4
això vol dir
la segona trucada
de dimarts
de dimarts
efectivament
i S
correspon a aquest número 4
a la Marc Oso
Marc bona tarda
ei Núria bona tarda
hola Marc bona tarda
bona tarda
què tal?
escolta Marc
què fas el dissabte?
a veure dia
espereixa-me'ho mirar
12
12 i 13
ah mira com ho sap
què fas aquell dissabte?
doncs me'n sembla
que m'ha tocat
anar a la Cervera
t'ha tocat anar cap a Cervera
la cuna de l'Estatut
no?
això
de la Generalitat
de la Generalitat
escolta'm una cosa
el cotxe el poses tu
sí
el cotxe el posaré ja
bueno però tens
mira habitació doble
ja has pensat
amb qui aniràs
ho tens clar?
sí sí
ja me n'anem a parella
molt bé
esmorzar inclòs
i escolta
que us ho passeu molt bé
que ja coneixeu Cervera
ja heu anat alguna vegada?
jo no hi he estat mai
i me fa il·lusió
a Camprodon
sí que hi havia estat
però bueno
ja no vaig poder
agafar línia
dic bueno
doncs provarem
a veure
és una miqueta sobre això
eh
mar, puc posar el teu nom
al Facebook o no?
avui hem estrenat un Facebook
i el Pep
del programa eh
i el Pep acaba
acaba de publicar
que ja tenim guanyador
però espera
demanar-li permís
diem que ets tu
la guanyadora o no?
sí, sí
escoltaré ja
com s'escriu Coso?
te dono la meva autorització
vinga
perfecte
com s'escriu Coso?
C-O-S-O
tot com sona?
mire com ho sap
mire totes les places de Braus
el Coso Taudí no?
la guanyadora és Marcoso
de 28 anys
com ho saps que té 28 anys?
no, 28 no, 35
però no posis l'edat
perquè has de posar l'edat
no m'ho has de posar més dades
Marcoso
fidel u i en 12 tardes
escolta'm
que tens Facebook?
no, jo no
no en tinc de Facebook
la guanyadora és la tarragonina Marcoso
això sí, eh
tarragonina
molt bé
Marcoso
doncs ja està Marc
escolta
te trucarem
si no avui
amb compte que
dilluns sí
que dilluns te truquem
ja per donar-te les dades
amb qui t'has de posar en contacte
i tot plegat
val?
molt bé
ja pots anar fent les maletes
això ja tingueu clar
bueno
encara no dona
esperarem una mica
escolta Marc
per cert
a la tornada
et demanarem que ens ho expliquis
d'aquí uns dies
quan tinguem 3 o 4
que hagin guanyat
i hagin tornat del viatge
us aplaguarem
perquè ens ho expliqueu
com ha anat
d'acord
fet
d'acord
vinga Marc
gràcies per participar
molt bé
moltes gràcies
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
i també n'hauríem d'agrair
la gentil·les de la païria de Cervera
per fer-nos aquest regal
que estan en tutel
a l'hostal
a la 2 Estrella Sabina
i també
a tots aquells que heu participat
a tots els que heu participat
ja sigui pel correu electrònic
o a través del telèfon del directe
home
insistiu la setmana vinent