Fins demà!
Ser una ciutat molt lluny d'aquí, dolça i secreta,
on els anys d'alegria són breus com una nit.
On el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel, com el meu esperit.
En poques ocasions tenim aquí els ja tardes de presentar-vos
o de parlar amb formacions musicals que venen de Lleida.
Avui, però, tenim la gran sort de poder-ho fer.
Ens troben amb nosaltres els envers.
Tenim amb nosaltres l'Emilia i el Miquel.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
I és això que passa a Lleida, que sí que hi ha gent que es dedica a la música,
però no arribeu cap aquí, o és que no n'hi ha molta?
Doncs realment, sí que a Lleida, darrerament, sí que s'està produint molta música.
Hi ha bastants grups, sobretot molt joves, que estan fent música.
cap aquí a Tarragona, no sé, suposo que deu ser per qüestions de...
Doncs no sé per què no arriben,
però realment sí que hi ha molts grups a Lleida, ara joves, que estan sonant.
És bo saber que està...
Això que estan sortint moltes formacions.
Vosaltres, de fet, seríeu el paradigma de tot això, no?
Sou bastant... Sou molt joves.
Sí, sempre som joves.
I en Verz també és una formació jove, recent?
Sí, en Verz va néixer com a grup pròpiament dit,
és a dir, els quatre membres que som així fixes,
que som el José, el Marc, el Miquel i jo mateixa,
vam començar a treballar, ens hi vam posar a finals de 2008,
i hem estat treballant durant el 2009 i ara el 2010 per fer el disc.
Vull dir que sí que és jove, la formació.
El primer enregistrament dels en Verz es diu Com la veu de l'aigua,
i té molt a veure amb l'escriptor, el poeta,
possiblement és la faceta que li heu agafat,
Marius Torres.
Expliqueu-nos quatre coses de la figura de Marius Torres,
per als qui no el dominem.
Doncs, Marius Torres és un poeta del qual ara celebrem
el primer centenari del naixement, aquest any.
Aquest és l'any Marius Torres, poeta de Lleida, Lleida Tà.
Va morir molt jove, pocs anys, 32 anys, si no recordo malament.
Va produir, va escriure durant la Guerra Civil,
va estar retirat en un sanatori per tuberculosi,
i la seva poesia està molt marcada per tota aquesta malaltia,
i és un poeta molt clar, molt refinat, molt acurat, de detalls,
i tots els seus poemes són en vers, en rima,
i això és un poeta que ens agrada molt i que ha estat tovlar
i fer el disc monogràfic d'ell i descobrir-lo.
Com va anar? Us ho vam proposar?
És un disc per encàrrec?
O vau aportar vosaltres el projecte Aprofitant el centenari?
Com has dit, és un disc que se'ns va proposar de fer,
un monogràfic Marius Torres.
Nosaltres, quan vam rebre aquesta proposta,
vam acceptar, vam acceptar,
i vam anar tirant endavant en poemes de Marius Torres,
i anar composant temes,
fins que al final hem fet el disc complet.
La proposta és de l'Institut d'Estudis i Lerdencs,
que és l'institució que patrocina el projecte,
a la nostra discogràfica, que és Quadrant Rècords.
Coneixíeu ja l'obra de Marius Torres
o va ser una descoberta per a vosaltres?
Nosaltres ja havíem musicat Marius Torres
i ja ens coneixíem una mica la seva obra,
perquè el fet de musicar-lo comporta que te'l llegeixis.
Per tant, ja sabien, ja us havien escoltat
i ja van dir, va, vosaltres.
Sí.
Sí, sí, que fos així.
Què és conegut a Lleida, Marius Torres?
Home, és una de les figures que diuen,
a veure, és a Capdalt des de la literatura catalana,
però que també va quedar una mica a l'ombra, no?,
durant molt de temps.
Sí, ara s'està redescobrint.
Ara amb l'any Marius Torres s'han fet moltes edicions,
reedicions, edicions més completes de la seva obra,
amb pròlegs, doncs s'estan fent moltes coses ara.
Per l'any Marius Torres esperem, doncs,
que en vers també pugui contribuir una mica,
doncs, a donar una mica de veu al record de la seva figura,
doncs, perquè creiem que és un dels poetes captats
de la literatura catalana del segle XX.
diuen que la seva poesia també té certa musicalitat.
Sí.
No sé si vosaltres ho heu notat, això,
en el sentit que després posar-li música ha estat fàcil
o les cançons i els poemes ja portaven una sintonia acoplada.
És el codi d'Emilia abans,
que Marius Torres escrivia amb rima,
i això sí que facilita la tasca de musica a la poesia.
i el que intentem nosaltres, a part de buscar la musicalitat de la poesia,
és intentar plasmar la música en el context de la poesia, del poema que musiquem.
Sí, sí, intentem adequar-ho.
I sí, en aquest cas, Marius Torres ha facilitat molt la tasca
perquè és un poeta molt musical,
un poeta que sempre fa rima, que sempre fa escriure en vers,
paraules molt senzilles,
vull dir, tot construccions molt clares.
És un poeta absolutament clar i transparent i molt espiritual.
Gairebé ja fet com si fos una lletra d'una cançó, no?
Sí, sí, sí.
Hi ha cançons que queden molt quadrades, molt gràcies a ell.
Heu triat el tall número 9, el darrer, del treball discogràfic,
com la veu de l'aigua es diu Record d'una música.
Què té d'especial aquest tema?
Doncs mira, aquest és un tema, el tema més mediterrani potser del disc,
el tema de les cançons, la percussió, la guitarra espanyola
que fa així un ritme així bastant de tangos i no sé,
és un tema molt mediterrani, molt fresquet, molt, no sé, bastant positiu.
No ens agrada acabar els concerts amb aquesta cançó.
Potser és el més lluminós, perquè el que hem estat escoltant fins ara
té un punt de, com us diria, de melangia fins i tot, no?
Un punt de tranquil·litat.
Sí, sí, sí, correcte.
És que és un poeta que realment tenia molta nostàlgia,
perquè l'està retirat, l'està malalt,
tot això va provocar que fos un poeta molt nostàlgic
de la seva terra, de la situació.
Suposo que la seva situació personal allà de malaltia, de nostàlgia,
també reflectia una mica la situació del país, no?, a l'època.
Sí, sí, sí, la situació, evidentment, molt decadent de guerra
i, doncs, això sí que reflecteix en la seva obra,
una mica aquesta nostàlgia, aquesta decadència.
Com heu fet la tria dels poemes?
En aquest disc els hem composat tots i cadascú suposo que ha triat el seu mètode.
En el meu cas, els disc que més m'han agradat o que m'han suposat un...
m'han fet vindre una idea sobre com pot ser la cançó, són les que he triat.
Sí, ho ha fet en plan assembleari, eh? Quatre membres i cadascú ha...
No, bé, nosaltres el que fem, la nostra forma de treballar és,
cadascú ha tenit llibertat individual per escollir ell mateix els temes que l'ivoquessin,
cadascú feia la cançó, una primera, clar, un primer esquelet de la cançó
i, doncs, ho presentava i deia, mira, he fet aquesta cançó
i ara, entre tots, anem-la a vestir, fem els arranjaments,
això sí que és un treball totalment d'equip i totalment en equip,
perquè envers treballem amb equip, no hi ha cap jerarquia
i tots aportem idees i tot es discuteix i tot és prova
i és aquesta la manera de funcionar el nostre.
Heu mantingut l'estil, ho dic perquè sonen, a part d'aquesta que potser és el que deia l'Emília,
té un punt més mediterrani, més lleuger, més deixat anar,
sonen bastant a folk, les cançons.
No sé si ja és l'estil que fèieu, el que us anava bé,
o ha sigut Màrius Torres que us ha fet tirar cap a aquest estil musical.
Mira, suposo que les idees et venen,
jo crec que la música ja és i és en l'aire i tu la captes com la captes
i llavors és l'aire folk que ens caracteritza potser nosaltres,
sense que ens agradin massa les etiquetes,
podríem dir que estem dintre d'un cercle de neu folk,
amb una tràctica intimista i...
Sí, sí.
Va ser que ja quadrava, eh?
Sí, sí, ja quadrava.
L'únic que, clar, que Màrius Torres, és el que he dit en alguna altra entrevista,
que Màrius Torres ha propiciat una mica que en vers acabés trobant una mica el seu so,
perquè en vers abans doncs estava buscant encara el seu so, no?
Estava buscant la seva manera de sonar, la seva personalitat una mica
i amb Màrius Torres sí que hem arribat una mica a definir-nos una mica més
i aquest to així una mica molt intimista, molt...
que les cançons intentem que siguin bastant emotives, bastant emocionants, no?
Intentem com moure cada cançó, cada cançó dintre d'una mica del seu estil,
però doncs totes aquestes característiques s'han anat definit molt
gràcies a agafar el Màrius Torres i música Màrius Torres.
Això en directe?
Ho heu defensat ja, la presentació?
Bé, la presentació...
Sí, hem tocat algunes cançons ja i presentem a Barcelona el disc el dia 29 d'abril
i bé, doncs serà una prova una mica de foc també perquè és un públic
amb el qual no hem tingut mai cap relació i ja a partir de llavors
ja tenim alguns concerts programats, esperem que ens en surtin més.
De moment el que ha sentit el públic ha tingut bona rebuda, sí.
Ideal, a més, aquest format així intimista, relaxat, tranquil,
per dur-lo a teatres, escenaris petits...
Sí.
Sí, de fet, és el que hem anat fent gairebé sempre.
Ara mateix no recordo una actuació en un escenari gran i...
No, música de cafè-teatre, bé, però ja et dic, hi ha hagut concerts i més...
Si més no, doncs sí que s'hi han posat unes 300 persones, potser.
vull dir que és cafè-teatre, però...
Però amb capacitat.
Sí, sí, hem fet concerts així bastant...
Doncs que pel ser la música que és, to, ha tingut bona rebuda a Lleida,
però clar, Lleida és la nostra ciutat i el que volem ara és sortir de Lleida
i anar tocant a diversos llocs de la geografia dels països catalans
i també, doncs, si es pogués per fora, doncs, seria fantàstic també.
Com la veu de l'aigua, intueixo que aquesta frase, el nom del disc, del CD,
l'heu tret també d'un poema de Màrius Torres, sí?
Sí, sí, com la veu de l'aigua és un vers del poema Vora la mar,
que és la cançó número 4,
i bé, doncs, és una mica il·lustratiu, realment, de moltes coses,
perquè l'aigua té una gran simbologia dintre de la poesia de Màrius Torres.
Sí, sí, ell utilitza temes així bastant recurrents,
com la vida, la mort, molts temes realment molt transcendentals.
No té gaires poemes que no tractin els grans temes, l'amor.
I llavors l'aigua surt allà, està com sempre present,
com una cosa així una mica subliminal, però sempre hi és, no?
Perquè la mateixa cançó a Malta, que és el poema més famós,
que ja va musicar el llac en la seva època,
corre les nostres ànimes com dos rius paral·lels, no?
Ell sempre està fent al·lusió a l'aigua com a la vida.
L'aigua és l'origen, tots venim de l'aigua, no?
I tots hem a parar al mar, que és la mort.
I una mica tota aquesta idea.
I llavors, com la veu de l'aigua és alhora també una referència
que per ell l'aigua és una mica la que li porta tots els records.
Segons diuen en aquest poema, llavors, en vers vol ser una mica
la veu del record de Marius Torres en aquest any.
I d'aquí al títol volem ser com la veu de l'aigua,
com la veu del record de la seva poesia i de la seva figura.
Una aigua que vosaltres heu tenit amb unes gotes de tinta, no?
Perquè és la portada, la veureu de seguida,
d'aquest treball discogràfic, és una portada blava,
amb un got d'aigua, doncs això, en què s'hi es colen,
unes gotes de tinta i que va canviant de color també per dins, no?
El disc es pot trobar, doncs, si s'interessa a algú,
a la web de la nostra discogràfica, que és Quadrant Records.
La web és www.quadrantcorner.com,
quadrant, amb t, corner, punt com,
i allà, doncs, es pot comprar.
I si algú vol visitar el nostre MySpace per sentir també alguna mostra,
myspace.com barra en versos, en plural,
allà també hi ha l'agenda de concerts.
Per això no us he trobat, que jo us estava buscant ara
i dic, no pot ser que no tinguis MySpace, no pot ser.
Sí, tenim MySpace, que és myspace.com barra en versos,
i està en construcció en vers.cat, que serà la web,
però això aporta una mica més de temps per temes,
però està en construcció.
També tenim el Facebook, si qui es vulgui fer amic de Facebook,
també trobarà alguna mostra,
es pot comunicar amb nosaltres,
Twitter també,
però Facebook és en vers grup de música,
i no té més.
I llavors allà també hi ha els concerts i tot això.
Veig que esteu en plena expansió, eh?
Us ha vingut molt bé poder participar en aquest projecte, no?
Perquè representa com una mena de trampolí,
de tirar endavant, d'arrencada del grup.
Sí, sí.
Veiem com funciona, esperem que sí,
esperem que sigui això que has dit tu,
un trampolí per poder tirar endavant
i poder fer més projectes,
en el cas que se'ns proposi.
Esteu, teniu al cap ja cançons a vostres temes propis,
suposo que algun en deveu tenir,
però ara, des que esteu ja treballant d'aquesta manera professionalment,
esteu creant coses també pel vostre compte?
Bé, la filosofia del grup és que ja el grup neix en vers,
ja neix, el nom ja ho indique, no?,
per musicar versos,
i llavors nosaltres, o sigui,
nosaltres la considerem com a pròpia, aquesta música.
No, no, que ningú s'espanti
quan sent que fem poesia musical,
perquè no és una música,
no és una cosa friki, no?
No és, no, no,
tampoc fem cançó d'autor,
tampoc fem,
jo penso que hi ha moltes cançons
que les intentem fer molt nostres,
o sigui, que la gent les pugui escoltar
i no pensi, ah, mira, això és poesia musical.
No, que sentin i diuen,
ah, quina cançó m'agrada o no,
però que pensin, ah, quina cançó, no?
La idea és fer cançó,
és a dir, ja volem fer una cançó,
volem que la gent senti que són cançons,
que no és la cosa, a lo millor,
més forçada de ser poesia musical,
no volem fer cançons.
Sí, a vegades és veritat que...
Hi ha molts fragments instrumentals
a la nostra música,
llavors la idea és continuar per aquest camí,
perquè ens agrada molt el tema de música-poesia
i qui, doncs, no està descartat, clar,
fer coses també, doncs...
Lletres, lletres, és veritat,
la música és veritat que la poseu vosaltres.
Sí, sí, sí.
Bueno, projectes més immediats, suposo.
Tenia aquests concerts,
complia amb aquests directes
i que en surtin molts més, no?
Ara esteu en plena expansió del disc.
Aviam, aviam.
Sí, sí.
A de moment, doncs, això,
si en surtin algun festival,
alguna cosa, surten concerts,
i, doncs, això,
perquè el que més agrada als músics,
a part del disc,
que és una satisfacció,
és un orgull,
doncs poder tocar en directes,
sempre el millor, no?
Ara us demano una cosa
que potser us portarà una mica
de temps de reflexionar,
de revisar les lletres, eh?
Un vers,
algun vers d'una poesia
de Màrius Torres
que trobem en aquest treball,
que us agradi especialment.
Sí, un vers que ens agradi especialment.
Doncs...
Ves pensant, Miquel, eh?
Sí, sí, sí.
Doncs, a veure, no?
El mateix del títol,
clar, com la veu de l'aigua,
tu dius només un sol vers.
Bueno, si en vols fer un trosset de poesia,
ja m'està bé, sí.
No, no.
No, si no, a veure,
el més conegut,
doncs aquest de
Corren les nostres ànimes
com dos rius paral·lels,
és molt conegut, no?
Però és preciós.
O sigui, ell, en aquest poema, no?
Ell parla, doncs,
la seva relació amb la Ma Alta,
que és que, per qui no ho sàpigui,
no, cançó Ma Alta,
és cançó a una dona,
i li diu Ma Alta
perquè està bé malalta.
Ella era una malalta del sanatori,
també de tuberculosi,
està bé malalta de tuberculosi,
es van enamorar allà al sanatori,
la Mercè,
i llavors ell li fa aquesta cançó
i li diu, clar,
Corren les nostres ànimes
com dos rius paral·lels,
fem el mateix camí
sota els mateixos cels,
però què passa?
Que no podem acostar
les nostres vides calmes,
entre els dos hi ha una terra
de xiprés i de palmes,
hi ha una terra de vida,
estem entre la vida i la mort,
estem malalts,
estem els dos aquí patint,
i no podem,
i no podem,
doncs,
arribar, doncs,
a estar junts, no?
I a celebrar el nostre amor,
no?
Perquè estan els dos malalts allà
i, doncs,
és molt bonica aquesta comparació
que són dos rius paral·lels
però que no s'acaben de trobar,
potser es trobaran a la mar,
no?,
quan es morin,
però una mica,
aquesta cançó és molt,
nosaltres l'hem volgut fer,
és una de les cançons,
potser,
no, Miquel,
single,
potser un dels singles del disc.
Sí,
una que fem servir
més de presentació,
potser.
Sí, sí.
Miquel,
el teu vers.
El meu vers és que
escollir un vers és complicat,
jo escolliria,
potser,
la poesia que més significa per mi
és així un núvol es font,
és una poesia que tracta
el tema de la mort
amb una visió bastant positiva,
més tard,
potser seria massa tard,
així un núvol es font
i deixar el sal més blau,
així una fulla
pensa que es fa lliure quan cau,
i és una visió,
jo trobo,
molt optimista
de la mort,
que no deixa de ser
una cosa tràgica,
però
és mirar-ho
d'una manera diferent.
Déu-n'edó,
doncs,
jo espero que us vagi molt bé,
i per la feina
que ha fet
el que estem escoltant de fons,
vaja,
teniu totes les garanties
per seguir endavant
i espero sobretot
que ens permeti
això,
descobrir a Màrius Torres,
que ens agafin ganes
de llegir-lo.
Jo crec que ho hem aconseguit
amb aquestes
quatre versos
que m'heu dit
i una mica
explicant la seva vida,
la seva història,
davant amb ganes
de llegir-lo.
Emilia,
Miquel,
moltíssimes gràcies.
A tu,
a tu.
No podem acostar
les nostres vides calmes
entre els dos
hi ha una terra
de xipres i palmes
en els meandres rocs
de l'iris
verds de pau.
Sento com si em seguís
el teu batec suau.
En els meandres rocs
de l'iris
verds de pau.
Sento com si em seguís
el teu batec suau.
I escolto la tevaigua
tremolosa i amiga
de la zona a la mar
la nostra patria antiga
no podem acostar
les nostres vides calmes
entre els dos
i a una terra
de xipres i palmes.
En els meandres rocs
de l'iris
verds de pau.
Sento com si em seguís
el teu batec suau.
En els meandres rocs
de l'iris
verds de pau.
Sento com si em seguís
en el teu batec suau.
en els meandres rocs de l'iris
en el teu batec suau.
чески no com si em seguís
un dels tec
de mostres.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!