logo

Arxiu/ARXIU 2010/JA TARDES 2010/


Transcribed podcasts: 243
Time transcribed: 5d 9h 30m 41s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

.
Ens hem passat tota la setmana anant per ruta a sort en aquesta població
i avui volem directament que ens donin les claus del municipi
i ho fem en conversa amb el seu alcalde.
Doncs sí, podem parlar amb l'alcalde de sort, l'Agustí López.
Agustí, molt bona tarda.
Bona tarda a tots.
Com esteu?
Bé, una mica molls i fa un hivern una mica diferent, però estem bé.
Això a tot arreu, Agustí, em sembla que compartim puja, no?
Tinc un poble del meu municipi que hi ha nevat 18 dies.
Seguits, allò sense parar?
No, no, un dia sí, l'altre no, però bé, bé, anem fent.
Home, és que ara aquests dies hem descobert, entre altres coses,
Agustí hem parlat de moltes coses,
però hem descobert també que tenia un municipi que és molt gran,
que és molt extens, amb moltes pedanies, no?
Bé, pedanies són poblets, sí, si ni vols dir pedanies,
tradicionalment es diuen pedanies, però són pobles.
Si ens n'anem, de sort que està a 700 metres d'alçada,
a Llesull, que està a 1.480 metres d'alçada,
i entre mig hi ha 14 poblets i 3 magies habitades.
Déu-n'hi-do, eh?
És a dir, que tenia una veritat molt àmplia de registres,
de coses per fi i per veure, eh?
Ens ha quedat molt d'atenció, aquesta setmana hem conegut,
ens ho deia la Joana Mas,
que es celebrarà aquest campionat del món d'aigües braves, no?
Que això es fa per primer cop a l'estat espanyol,
vull dir que és tota una sort, no?,
tenir aquest esdeveniment al vostre municipi?
Bé, la sort tenim el Noguera Pallaresa,
el riu Noguera Pallaresa,
que va ser el primer riu on van pirauar caiac d'aigües braves
a tota la península ibèrica,
estem parlant de finals dels 50,
els primers, diem, campions d'Espanya
de caiac d'aigües braves van ser a sort,
perquè van ser el primer lloc on es va pirauar,
també va ser el primer lloc on van començar
a baixar marques de rafting.
Llavors, el Noguera Pallaresa és un dels rius més...
bueno, tradicionals de pirauisme d'aigües braves
i, finalment, la Federació Internacional de Pirauisme
ens ha atorgat aquest campionat del món
de descents de caia,
que es fa entre el 7 i el 13 de juny d'enguany.
Això vol dir que la població, els habitants de sort,
viuen molt de cara al riu i també són forts esportius?
Com viviu vosaltres aquests esdeveniments esportius a gran escala?
Bueno, sort del pirauisme és, diem-ne,
el tren diferencial en quant esports, no?
O sigui, jo sempre dic que la canalla de sort
veuen la piraua al riu,
que la piraua al riu no és el mateix que piraua al segre
o piraua al cella,
això és molt diferent perquè és un riu brau,
encara estem a la part alta del Noguera Pallaresa,
alta mitja,
i que a tota Catalunya tu pots fer hockey patins,
pots fer bàsquet, pots fer futbol,
però dic sempre de broma que els nois de sort,
i les noies,
quan van a la universitat i els hi pregunten,
a Barcelona, i els hi pregunten,
quin esport fas tu?
I dic, caiac d'oigües braves,
impressiona més que no pas,
jo futbiteu, jo billar, jo bàsquet, no?
Es poden fer els xurros.
Hi ha un bon paquet de canalla
que fa pirauisme ja des de crios
i alguns tenim un equip que va a Granada,
que va al País Basc, a Piraguai,
i se'n va a França, no?
Molt bé,
vau ser també pròpia, Onés,
amb el tema del ràfting, no?
Perquè quan encara no se'n parlava,
home, quan se'n parlava a França i altres llocs,
aquí l'estat espanyol vol ser els primers
a portar barques d'aquestes de ràfting?
La veritat és que sí,
que l'any 87, 1987,
va baixar la primera barca de ràfting
pel Noguera-Pallaresa,
que de fet va ser el mateix Loter
o el mateix Javier Gabriel
que va anar al sud de França
i va dir, coi, aquesta barca,
jo em penso que el Noguera baixarà,
que l'aigua és la mateixa,
el Pirineu francès, que el Pirineu espanyol, no?
I a partir d'allí, doncs,
s'han creat diverses empreses,
o sigui, de fet,
els esports d'aventura a les comarques de Lleida
el 50% es fan a la nostra comarca
i un tant per cent molt elevat
és ràfting.
El que passa és que el ràfting,
per dir-ho d'alguna manera,
és un esport,
però, per dir-ho d'alguna manera,
és un esport turístic que et porten, no?
En canvi, la Piragua,
jo sempre dic que és la bicicleta del riu,
d'acord?
I el que és interessant, també,
és la importància del riu i del ràfting,
perquè a partir del 89, aproximadament,
una comarca que queia demogràficament,
a partir del 89,
quan la gent d'esports d'aventura
pot lligar a l'hivern neu
i a l'estiu ràfting,
o primavera i estiu ràfting,
és quan es comencen a fixar gent jove
i a partir d'aquí la demografia
ens comença a pujar.
És a dir, el 89 es dona el punt d'inflexió
de deixar de perdre població
i començar a pujar la població,
que és molt, molt, molt,
diem-ne, vinculat amb el ràfting.
De fet, també, el ràfting va suposar
que el Pallars Sobirà
sortís a la televisió molt
i que els nois, les noies de la comarca
entenguessin allò com un patrimoni,
perquè, clar, la televisió
i els mitjans de comunicació
tenen un gran poder a la nostra societat
i els nanos,
en lloc de dir
jo vull marxar de la comarca,
se'n van adonar que la seva comarca
tenia uns valors,
no solament de riu,
sinó al Parc Nacional
o al Parc Natural de la Pirineu,
un paisatge impressionant.
I bé, o sigui que els esports d'aventura,
d'alguna manera,
i paradoxalment,
han donat una espenta
molt important al Pallars Sobirà.
De fet, és aquesta oferta natural,
que ara fies esment, no?,
al riu i també a aquests dos parcs,
la que fa que la vostra comarca
sigui un atractiu,
no només per a aquells
a qui els agrada fer esport,
esport més professionalment,
sinó per a tota la família.
Bé, o sigui,
també és curiós
que arreu d'aquest Terridaneo,
ja fa una bona colla d'anys,
es començés amb l'ecomuseu
de l'Esbaisaneo,
una casa molt interessant d'esterri
que reprodueix les formes de viure
fins al segle XIX
i mitjans del segle XX
amb aquest record del Pirineu.
A veure d'això,
tots els ajuntaments,
doncs,
han seguit,
diem net,
treballant el seu patrimoni,
s'ha arreglat les eclèsies,
s'han arreglat molins,
molins també,
i molines,
que en diem,
que són acerradores hidràuliques
de fusta,
i concretament el nostre municipi,
que és un municipi
amb 2.500 habitants,
i que abans no ho he dit,
i al 105 km2
tenim 3 museus,
que és el tipus de turisme
que ve la gent,
si no van en ràftig,
doncs van amb la canalla
a fer turisme cultural,
que és senderisme,
senderisme,
i veure els museus,
i sobretot gastronomia.
Els 3 museus
en tenim una dalt a Llaçull,
sobre el museu del Pastor,
un altre al poble de Pujal,
a 1.150 metres d'alçada,
que recull les papillones
més importants del sud d'Europa,
que crec que és el museu
de l'epidocterologia
més interessant,
i un altre,
que és el camí
de la llibertat a sort,
que recull una mica
la història dels evadits
de la França
ocupada pels nazis,
perquè els tancaven
a la preució.
La Guàrdia Civil,
quan marxaven els francesos,
els belges,
els americans,
s'escapaven dels nazis,
la Guàrdia Civil
els portava a sort,
i en presó
on van estar aquesta gent,
3.000 i pico evadits,
la tenim exacta,
i hem museografiat
el pas dels jueus,
dels aviadors alemanys
que tombaven
els alemanys,
ai,
els aviadors,
perdona,
belgues i canadencs,
i tenim aquests 3 museus,
senderisme,
bueno,
estem a 3 hores de Barcelona
i a 3 hores de Toulouse,
però tenim moltes petites cosetes,
el Pallars i sort
és la suma
de moltes petites cosetes
que intentem,
diem-ne,
revaloritzar.
Home,
també ens seduïu
i molt pel tema
del paladar,
perquè teniu
l'ovella xisqueta,
no?,
amb aquest ràl·li gastronòmic
de la Xicolla,
en fi,
home,
formatges artesans,
també,
no?
La girella?
Girella.
Girella,
no?
La girella,
la girella,
la girella,
boníssima.
L'únic embotit,
diem-ne,
a Catalunya i Espanya
que es fa amb carn de cordè
o xai,
que es diu
la Catalunya mediterrània,
que penso que hi ha
un embotit també
fet amb cordè
a les Illes Britàniques,
no sé ben bé on,
però és dels pocs embotits.
Tenim una estrella
michelin a sort,
cosa que a tota la província
de Lleida n'hi ha dos,
una a sort
i una a la seu d'orger.
Jo sempre dic
que si s'acaben fent les begueries,
les Terres de Lleida
quedaran sense cap estrella
michelin
perquè les dos
de les Terres de Lleida
les tenim al Pirineu,
us faig una mica de broma.
Com està, per cert?
Ara t'ho preguntarem,
a vostè, digues, digues.
Bé,
la gastronomia
és molt autèntica
i molts cuiners joves
han fet acadèmia,
per dir-ho d'una manera,
però no han abandonat pas
la seva tradició culinària,
coses tan curiós
és com ous amb mel,
que també,
doncs,
és a la Vall d'Àsua
on realment
és la part del municipi
més rural
del municipi de sort,
doncs,
encara pots trobar
diversos restaurants
que facin cunis farcit,
que facin ous amb mel
i, bé,
moltíssims plats
d'aquestos
també combinats
amb gastronomia
moderna
i gastronomia
d'acadèmia,
que dic jo, eh?
Has dit ous amb mel?
ous amb mel,
sí.
ous com ens els imaginem?
fregits d'ús...
un gust, doncs,
molt,
molt...
és diferent.
Ja, ja.
O magres
amb melada
és també magra,
vol dir cancel·lada
i pernil,
també cuites amb mel.
és curiós que amb aquest racó
del Pirineu,
i crec que no és l'únic,
es treballa molt
la cuina de la mel.
Molt bé.
I, bé,
i de formatgeria
és un parell, no?
Sí.
Al poble de sort,
una formatgeria
que té molta importància,
que fins i tot
exporta a Alemanya
i als Estats Units,
i al poblet del Tron,
a la Vall d'Àsua,
on el Jaume Cabré
situa les novel·les,
la novel·la de les veus
del Pamano,
al Tron i el Llesuí,
doncs,
hi ha una altra formatgeria.
També és molt interessant
aquest tipus de turisme,
muntat en base
a la novel·la
Les veus del Pamano
de Jaume Cabré,
que també se n'ha fet
una pel·lícula a TV3.
Les dues novel·les
de Maria Barbal,
la Pedra de Tartera
i Meli Mertgines,
doncs,
han muntat,
que és a la mateixa vall,
la Vall d'Àsua.
Curiosament,
els dos autors
han ambientat
les seves novel·les
en aquesta vall.
Fem també
uns itineraris turístics
molt interessants
de tipus cultural,
on caminant
es passeja
per els escenaris,
diguem-ne,
d'aquestes...
que aquestes novel·les,
doncs,
treballen.
Agustí,
com ho porteu,
el fet de tenir la...
home,
l'administració de la Loteria
més coneguda de l'Estat,
la Bruixa d'Or,
com us influencia,
això,
el fet que siguin allà?
Bé,
la Loteria,
doncs,
és un petit miracle,
jo sempre parlo
que el Xavier,
doncs,
és una persona
que ha sapigut
passar
l'administració
de la Loteria,
o sigui,
jo recordo
les administracions
de la Loteria
pintant darrere,
doncs,
un senyor sèrio
que no somreia,
que distribuïa
la Loteria,
diguem-neu,
un funcionari
de la Loteria,
sí,
sí,
sé parlar malament
dels funcionaris,
eh,
al contrari,
però en aquest cas,
sense un ànim
de fer negoci,
per dir-ho d'una manera,
no?
O sigui,
et dono,
et cobro
i retorno els diners
que t'han tocat
i ja està,
sense imaginació.
Aquest senyor,
doncs,
li ha posat imaginació,
intel·ligència,
cintura
i ha sapigut
deixar el tema
i ha convertit
un públic
de 2.500 habitants
en un lloc
on hi ha cuers
per aconseguir això.
La veritat
és que sort
es coneix
molt
pel piraguisme,
per la trobada
dels concos,
és a dir,
del soltesc
que va haver
a principis
dels anys 80
del segle passat.
És a dir,
sempre ha sigut
un escenari
per lo lluny
que estem de Barcelona
i per lo petitets
que som,
han sortit
per molt,
però la loteria
certament
doncs
ens ha col·locat
una miqueta més
el mapa,
no?,
el piraguisme,
les pistes d'esquí
que tenim
properes,
però certament
la loteria
doncs
com es viu?
Bé,
alguns veïns
ho poden viure
amb una certa
nosa perquè
no poden sortir
de casa,
però el que és cert
és que,
home,
que és un increment
de l'economia
de la comarca,
no?,
el novembre,
el novembre
eren vacances
a sort
perquè s'acabava
l'estiu
i encara no havia
començat la neu
i la gent
marxava de vacances,
sobretot els que
tenen negocis
particulars
i en aquests moments
del novembre
doncs és una temporada
semi-alta
a sort
perquè la gent
ve a comprar
loteria,
una cosa curiosa,
o sigui,
per tant,
no deixen de ser
un lloc singular,
no?,
un lloc amb un riu
on baixen ràftings
on hi haurà
250 piragüistes
de tot el món
piragüant ara
el juny,
eh?,
el campionat del món,
on hi ha un par,
on toquem
un tros de par nacional
d'aigües tortes
d'estadi
entre el municipi
de sort
i un bon sector
del Parc Natural
de la Pirineu
també,
on el que he dit
abans
és un punt
atractiu
i un punt,
doncs,
amb la suma
de moltes cosetes
i moltes...
molts atractius
i sobretot
s'hi viu bé
i té un bon clima.
Això és important,
que s'hi visqui bé.
Agustí,
parlant d'aquest campionat
del món
d'aigües braves
que es farà el juny,
estava pensant
que qui vulgui
acostar-s'hi
com a públic,
vull dir que està prou bé,
no?,
perquè tot al voltant
de la carretera
de la Noguera Pallaresa,
diguéssim,
és com un mirador natural,
no?,
vull dir que es pot mirar
des de dalt
i també a la zona
de l'Aiguarola,
al mateix municipi,
també,
és un estadi,
o sigui,
tenim...
hi ha un estadi,
diguem-ne,
de piragüisme
a la zona urbana
de Sort
i des de Llavorsí
fins a Sort
doncs es poden veure,
te pots apropar al riu
i veure les barques,
els caiacs
com baixaran
i com,
diguem-ne,
piragüistes
de 30 països
participaran
en aquest...
realment
és un bon espectacle.
Bé,
ja que hem parlat tantíssim
d'aquest apunt esportiu
que afegiu a Sort,
escolta,
com teniu aquesta candidatura
de Barcelona
i Pirineus Lleidatans
als Jocs del 2022?
Bé,
jo em penso
i jo és que
ja tinc una certa edat
i porto uns certs anys
com a alcalde
i la veritat
és que parlo fa,
a mi em fa l'impressió
que ha creat
una certa
més il·lusió
diguem-ne
el Pirineu
que no passa
a la ciutat de Barcelona
i ens vam reunir
amb l'alcalde Areu
i vam dinar junts
els alcaldes del Pirineu
a Llebrocí
després de visitar
les pistes d'esquí d'espot.
Bé,
diguem-ne,
volant
la ciutat de Barcelona
el cotxe
el porten ells
però demanaríem
de coparticipar
en tot això.
Fa il·lusió,
la qüestió també
és aquesta,
que es compti
amb els ajuntaments
del Pirineu
i amb les poblacions
del Pirineu.
I una mica
el que li va dir
a l'alcalde Areu
és que
que Barcelona
no se'n recordés
tan sols del Pirineu
quan necessitava
la neu
per fer les Olimpíades
i que
d'alguna manera
li suggeria
que tot el turisme
de japonesos
i turisme cultural
que arriba
a Barcelona
doncs
seria interessant
rebotar-lo
entre cometes,
ja se m'entén,
rebotar-lo
cap a les zones
del Pirineu,
cap a Ripoll,
cap a la Seu,
cap a Sol,
cap a Font de Suèr,
cap a aquestes zones,
buscar elements
de col·laboració
no tan sols
perquè se'ns necessita
del Pirineu,
sinó també
afumir
que la ciutat de Barcelona
pot repartir joc
cap a l'interior
i molt concretament
cap al Pirineu.
Això passa per tenir
unes bones comunicacions?
És evident
que
no pot ser
que el moment
que estem
de Barcelona
a Sort
estiguem
tres hores,
cal
clarament
fer el túnel
de Comiols,
és a dir,
passar Comiols
a cota més baixa,
Comiols,
com tot sabeu,
és la carretera
que relaciona
la Noguera,
la comarca
de la Noguera,
és a dir,
Artesa de Segre
amb Trem,
i que és
el que podríem dir
l'eix dels Pirineus,
l'eix dels Pallars,
per específica més,
i bueno,
i després hi ha
la Nacional 260
o l'eix Pirinenc,
que és la carretera
que ve
de Navarra
per Haca
i llavors
a Catalunya
sempre
per la seu
per Pont de Soler,
de Pont de Soler
a Pobla,
de Pobla Sort,
de Sort de la seu
i de la seu
Puigcerdà
i cap a Portbou.
Hi ha dos
sectors
que ens calen molt
i que
s'ha d'apretar
a l'accelerador
que és
la carretera
de la Pobla
de Segura
a Pont de Soler,
és a dir,
concretament
de Gerallo
fins a Pont de Soler,
que s'han de fer
un paret de túnel
i condicionar
i arreglar
molt
la Nacional 260
entre la seu
d'Urgell
i la Població
de Sort.
Bueno,
doncs,
obres i treballs
que teniu
en previsió,
espero,
i a veure
si en poc temps
ja els podem
donar per fets.
Agustí,
una cosa
que li preguntem
a tots els alcaldes
que entrevistem
aquí setmana a setmana,
per aquell tarragoní
que pugi a Sort,
que li toqui
aquest fantàstic regal
de cap de setmana a Sort,
què ha de fer
per sentir-se
integrat
en la població?
No sé si aquí teniu
algun lloc
en concret
on vagi
tota la gent
de Sort
o alguna frase,
alguna expressió
típica,
alguna,
no ho sé,
alguna cosa
com a molt pròpia.
Bueno,
mai tant
que no s'hi trobi bé,
l'expressió
és el mai tant.
Mai tant,
ah,
sí,
mai tant
que no s'hi trobi bé,
o sigui,
per dir-ho d'una manera,
això sí,
ho diu
a Pallaresos,
saben de seguida
qui és,
no?
Què és?
Què farà bo?
Mai tant
que no faci.
Què es curarà,
aquest home?
Mai tant
que no es curi,
si fa bona cara.
Ah, seriós com un bal, bal.
És una frase
molt nostra
i que quan la dius fora
i que
estic dos dies
a Barcelona
ningú m'entén,
no?
I bé,
home,
s'ha de visitar
el Noguera Pallaresa,
s'ha d'anar a veure
el bus
del general Morag
és a Sort
que
que la seva dona
era filla de Sort
i sobretot
diia això,
si li diuen vostè
vostè es troba bé,
mai tant
que no em troba bé
a Sort, eh?
Seria com un
Déu Manguart
o alguna cosa així, no?
Podria ser, sí.
Fins i tot
una botiga
es diu
mai tant.
Ah, mira.
Ah, que xulo,
molt bé,
molt bé,
perquè així ja
el tarragoni
que li toqui
i si diu això
ja passarà desapercebut,
estarà integrat
des del primer moment.
Aquest home espatllarés, tu.
Molt bé.
Doncs a veure, Agustí,
que arriba al final
de l'entrevista
i arriba
quan en necessitem
per fer demà innocent.
Per saber
qui dels avui
12 concursants
que han participat
durant tota la setmana,
a veure qui s'emporta
aquest cap de setmana
a Sort.
Recordem
l'hotel P6,
l'anit d'hotel
per dues persones
a l'esmorzar.
Bon t'hivern,
bon t'hivern i ben fred.
A més a més,
bueno,
hotel, apartament,
cafeteria,
en fi,
s'ha fet
tota una institució,
no, l'hotel?
Sí, sí,
crec que és el més antic
de la població,
no, crec, no, segur.
I després
el descens de ràfting
amb Robert River,
també,
que són una de les empreses
de ganes.
Sí, és una de les quatre
empreses de ràfting
de la vila de Sort.
I a més a més,
recordem també
entrades per la persona
que mira la llibertat,
vull dir que és un bon premi,
eh?
Jo,
jo ho estic,
tinc un bombo aquí,
és a dir,
un bombo així,
tipus bingo,
que el farem rodar,
llavors,
quan tu em diguis prou,
jo pararé
i treuré una bola.
Ara ho començaré
a fer rodar
i tu ho diràs, eh?
Prou.
Quina emoció,
quina emoció.
De l'1 al 12,
quin número toca?
Doncs mira,
el número 4.
El número 4,
que correspon
al Juan José Bocero,
que va trucar dimarts,
va ser dels mes matiners.
Doncs ara ens posem
en contacte
amb el Juan José
i en directe
el saludarem
i li donarem
la bona notícia.
Agustí,
i si ell vol
que l'alcalde
li faci
la visita turística,
estic a la seva disposició.
Ho dius de veritat,
doncs estarà encantadíssim.
I tant,
i tant,
ho he fet més d'una vegada.
Estarà encantadíssim,
ja us posarem en contacte,
doncs,
i tant.
A través de l'Ajuntament
o a través de l'Hotel Pesets,
que em coneixen prou,
mai tant que no em coneguin,
doncs ell es posa amb mi
i jo li faig
la visita turística i cultural,
l'explicació de la història
i de cada un
dels tallets
més interessants
de la vila
i, si cal,
del municipi.
Molt bé.
Agustí,
moltes gràcies,
alcalde.
I, per cert,
la setmana que ve
continuarem a vostre municipi,
perquè la setmana que ve
coneixerem la Vall d'Àsua
i el Valllliu,
parlarem d'aquestes rutes literàries
i d'avui en set parlarem,
entrevistarem el regidor de cultura,
el Josep Colom.
I aquest és un músic important, eh?
Sí, ja m'ho han dit,
ja m'ho han dit,
ja m'ho han dit que sí,
que l'home té teca, eh?
Bé, gràcies a tots
per escoltar aquest petit rotllo, eh?
No, i ara,
moltíssimes gràcies, Agustí López.
Una abraçada.
Bona tarda, igualment.
Bona tarda.