Un i lal, lal, lal, lal, lal, ho veig tu per la muntanya.
La manca de la malmà serà sempre a Catalunya.
Nostre viatge, l'altre joc i l'enfonsat,
allò pitonada de malmà, a Catalunya se'ls portes
per als valents catalans, als valents catalans.
La manca de la malmà, a Catalunya se'ls portes a Catalunya.
La nostra gesta...
I un dels actes que et comentàvem per avui mateix,
a les 10 de la nit del Passeig de les Palmeres,
a Banera, a Sant Búfala Marinada.
Un marc incomparable que jo crec que els companys i amics
de Búfala Marinada ja coneixen perfectament.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic el senyor Aldo Antolín,
al qual saludem.
Senyor Antolín, hola, bon dia.
Com està?
Molt bé, molt bé.
D'aquesta nit els tenim a Tarragona.
Jo no sé si ja estan de viatge, si estan a casa,
a quina hora sortiran...
Sortirem un parell d'hores abans de començar.
Ah, molt bé.
Si hem de començar a les 10, sortirem a les 8 o a les 7.
sortirem a les 7 i vindrem cap aquí a muntar tranquil·lament
tot l'equip i fer les proves pertinents.
Sí.
I després anem a sopar una miqueta i després a cantar.
I vinga, a posar la veu clara i a gaudir, no?, d'un bon espectacle.
Parli-nos una miqueta de com es va crear el Búfala Marinada,
aquest grup de veneres,
perquè té a veure també, directe o indirectament, amb el món de la ràdio.
No?
Sí, també, també.
Bueno, el grup de veneres es va formar...
Ha de ser...
Bueno, això és una segona marinada.
Una segona marinada.
Perquè una primera marinada ja estava formada.
Sí.
I els components que la portaven van decidir plegar.
Aleshores, nosaltres, l'Andreu i jo, vam poder continuar-ho.
i, bueno, ja fa 10 o 11 anys que anem junts una altra vegada
i 13 més que n'hi anàvem de l'altre,
doncs mira, i d'ací fa anys que anem...
Déu-n'hi-do.
Ara estàvem mirant la nostra petita història
que dintre de la pàgina d'internet
a la qual trobem el vostre grup de veneres.
Ens posa que va néixer l'any 1999.
Sí.
Així ha plogut una miqueta.
Sí, de segona vegada.
De segona vegada, molt ben aclarit.
I que els dos tenors es coneixerien al voltant dels anys 60
cantant en un programa de ràdio a Ràdio Sabadell.
A Ràdio Sabadell.
Per això jo deia que la ràdio també ha tingut aquí alguna cosa a veure.
Feien un programa que em deien a les tardes infantils
per Ràdio Sabadell
i allà ja ens vam conèixer amb l'Andreu
que ja ha plogut, ja fa temps.
Aleshores jo no cantava avaneres,
allòs jo anava amb orquestres i feia ballar la gent
i allà cantava melodi
i cantava una mica de cançó catalana, una mica de cada cosa.
Fantàstic.
I com es van decidir al final?
Doncs mira, Andreu, a mi m'agrada això de les avaneres,
a tu també, què et sembla si aquesta gent que...
No, no, l'Andreu allòs quan es va acabar l'etapa aquesta de ràdio
ell va tirar cap a una banda, jo me'n vaig anar cap a una altra
i ja ens vam desconnectar
i ell va anar amb un grup de avaneres
que es deia la marinada
i jo me'n vaig anar amb un altre grup de avaneres
que es deia Aires del Vallès.
Sí.
I allòs vam estar ell amb una banda i jo amb una altra
cantant avaneres fins que una vegada
vaig decidir jo que havia de deixar el grup d'Aires del Vallès
perquè amb el director no ens... no casàvem gaire.
Sí, jo que dius, no ens acabem d'entendre,
parlem tots dos el mateix i jo, m'ha de noia manera, no?
Ah, exacte.
I aleshores vaig decidir marxar
i bueno, vaig anar a veure els de marinada
perquè ja m'havien dit una altra vegada
amb una vegada que havíem coincidit
que si mai volia anar allà
que tenia les portes obertes
i vaig dir que doncs, bueno,
doncs ara potser és el moment d'anar-hi.
I un dia amb una cantada vaig anar,
els vaig veure allà
i vaig parlar amb aquella gent
i em van dir que sí
i vaig entrar a formar part de marinada
junta amb l'Andreu.
Déu-n'hi-do.
I vam estar 13, 13 i escaig d'anys.
Aleshores aquella marinada es va desfer
i l'Andreu i jo vam continuar.
Fins ara, doncs, el grup
o els components que coneixem
han hagut més variacions dins del grup.
Continuen sent...
Dic que amb aquesta posterioritat
després d'aquests 13 anys,
després de començar, diguem,
el segon cicle del grup,
han hagut diversos canvis
a la gent que ha anat entrant i sortint
o sempre ha estat molt establert,
sempre ha estat molt concret per la gent?
No, això de les havaneres
és una cosa que...
anar sempre els mateixos
és molt complicat.
És molt complicat,
perquè no sé per què,
però, mira,
nosaltres, des que vam formar el grup,
hem anat...
L'Andreu i jo sempre hem sigut els mateixos,
els tenors,
i, sin embargo, els músics
sempre s'han anat canviant.
i, bueno,
ara portem quatre o cinc temporades,
que anem els mateixos,
anem bastant ben acoplats,
i, bueno...
Perquè deu ser un mal de cap, no?,
que un dels membres,
una vegada que més o menys
portes un camí fet,
i et diguin...
Ei,
el que hi ha de marxar, no?
A cada vegada que hi ha un membre nou,
resulta que tens que començar de zero,
una altra vegada.
Clar, perquè és una altra vegada
que agafes res...
Perquè a vegades trobes persones
que, per exemple,
que no venen de la rama de les habaneres.
Sí, clar.
I aleshores es tenen que incorporar,
posar tot el repertori que nosaltres portem,
se l'han d'aprendre,
l'han d'anar ensejant,
i sempre ensejant,
i sempre el mateix,
i és bastant ferragós.
Home, però també,
dintre del què,
podríem dir que també és bo,
perquè, mira, tens la memòria àgil.
Ah, això sí.
Sempre vas recordant, no?
Ah, això sí.
I fins i tot, moltes vegades,
jo que dius,
mira, aquesta cançó,
si no arriba a ser,
perquè l'estem tornant una altra vegada
a cantar per tu,
perquè et passis també
el què de la qüestió,
al millor no s'haguéssim recordat
mai més d'ella, no?
Segurament que no.
Perquè, esclar,
a habaneres n'hi ha una pila.
Sí.
I llavors n'hi ha que volen sentir
les habaneres clàssiques.
N'hi ha que volen sentir
habaneres noves.
i el Timora
no saps què fer, saps?
I és enrere,
ens vam trobar en un lloc,
que a la mitja part
va venir un senyor
i va dir,
escolti,
vostè,
diu,
canten molt bé,
ho fan molt bé,
però diu,
a mi m'agradaria
que vostès cantessin
més habaneres conegudes.
Bé,
això no és problema,
dic a la segona part
li cantarem
les habaneres conegudes.
i el Timora
quan vam acabar
va venir,
ens va felicitar,
va comprar un CD
i bueno,
res,
vam quedar amics.
Veus?
Però és complicat, eh?
Sí,
deu ser un mal d'etapa, eh?
I també una altra
de les coses
que també és complicada,
segons allà
on vas a cantar,
et trobes que hi ha
un públic que,
per exemple,
domina molt el castellà
i has de fer
un programa
carregat
sobre cançons
castellanes
i segons
el Montbas
hi ha català
i després carregues
sobre el català.
I tot i amb això,
a vegades,
no acaben
de quedar contents.
Perquè sempre trobes
aquell que diu
escolti,
i per què no canta aquesta?
I per què no canta l'altre?
I esclar,
totes no hi caben
en una cantada
de maneres.
A més,
gairebé
podríem dir
que és el que s'ha de dir,
no?
Perdoni'm,
però és que,
clar,
això comença a una hora
i s'ha d'acabar
a una altra hora.
No podem estar aquí
tota la nit?
No,
no podem.
Escolti,
diu aquesta,
per exemple,
poden anar a comprar
el CD
i et diuen
totes aquestes cançons
que han cantat
estan aquí al CD.
Ah, no, home, no.
És impossible.
Tenim tres CD's,
si vol, eh?
Tenim tres CD's.
Sí, sí, sí.
Bueno,
tres ara,
però de l'altre grup
encara n'hi havia
cinc o sis més.
No,
tres més
o quatre més.
Quatre més.
Quatre més?
Quatre.
O sigui que són set ja
els CD's escogràfics
que tenen.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Estava pensant,
m'estava posant una miqueta
en el seu lloc
i és veritat, eh?
Senyors,
oients de Tarragona Ràdio,
si és el cas,
jo crec que els de Bufan
a la Marinada
no fa falta
que s'apropin
a demanar-los cap cançó
perquè ells
ja tenen ja tancat.
Sí, sí,
que es poden apropar,
així i tant.
No, no, no,
ells poden venir,
poden demanar
el que vulguin
i si nosaltres
ho tenim en programa
doncs no ho trobem.
Aleshores els diem
que vol que li canti aquesta?
Doncs prepari 25.000 euros
i fem una mica de broma
amb això
i ja està.
Algun dia,
mira que algun dia
no surti, eh?
Sí.
I que els deixin allà al sobre,
que hagin anat al banc
a buscar-los.
No, no,
no creo que caig
aquesta breva, no, eh?
Amb la crisi
i ara no.
Amb la crisi
que hi ha, mare meva.
Ho dius tu, ho dius tu.
També es nota molt
la crisi
a les avaneres o no?
Sí, que ens ho conèixem.
Sí, no?
Sí, sí.
Nosaltres sempre fèiem
decorant típic
un munt d'actuacions
i ara fem
poder la meitat.
Ostres.
Sí, sí, sí.
Ha baixat molt
perquè a més a més d'això
doncs
ara s'ha fet
una llei
que no sé de on ha sortit.
Una llei
que no sé de on ha sortit.
Que allòs
diuen
que els grups de veneres
tenim d'anar legalitzats,
que tenim que pagar
seguretat social,
que tenim que pagar
no sé què,
que tenim que pagar
no sé quantos,
que hem de ser del sindicat
i allòs,
si nosaltres
ja no podem apujar preus
perquè nosaltres
ja fa més de quatre anys
que anem amb els mateixos preus,
allòs hem de començar
a donar calés
per una banda
i calés per l'altra.
El primer lloc
hem de posar calés a sobre.
depèn de com.
Aquesta llei
s'ha fet
com totes les lleis
que fan
d'aquest país.
Sense preguntar
i sense informar-se.
Sempre les fan
mal fetes
i allòs saps
què ha passat?
Què?
Que hi ha
uns quants grups
que ens han legalitzat
i la majoria
que no s'han legalitzat.
Què passa?
Que continuen anant així.
Què passa?
Doncs passa el següent,
que nosaltres
hem d'anar
a uns preus
mínims,
per cobrir gastos
i els que van
sense legalitzar
van per sota preu
i guanyen més
que nosaltres.
Anant per sota preu
guanyen més
que nosaltres.
Però això no és just.
No és just.
Clar,
això jo crec que
la gent que contracta
ja ho tindria que saber,
no?
No,
la gent no ho sap.
La gent no ho sap això,
la majoria.
I aleshores
què passa?
A l'hora de contractar
has d'anar molt al tanto
i has de dir
aviam
que això
que ha de ser legal
o negre.
Aquest és un altre.
Perquè encara existeix.
Perquè ha acabat...
No ets tu
que ho dius,
t'ho diuen.
Sí, sí, sí.
I aleshores
això té el preu
de negre
o en blanc.
I tens uns lius
que és massa, eh?
I aleshores
costa molt
de cobrar,
també.
Molt, eh?
Costa molt
de cobrar
perquè
bueno,
costa molt.
Clar, clar.
Per dir-te
que algunes cantades
han trigat
bastant un any
a cobrar-les.
Un any
a cobrar-les.
Sí.
I aleshores,
a més d'això,
els pobres
que som jubilats
que ens paguen
una paga
d'aquestes
de misèria,
perquè és veritat.
perquè si jo
estic cobrant
600 euros
de paga
de jubilat,
a sobre
ens diuen
que ens han de treure
per cada bolo
de 25
a 30 euros.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
Per què vull anar
a cantar jo?
És el que ho sé.
Si una banda
m'ho donen
i per l'altra
m'ho han de treure
per això
no val la pena.
Dius, a veure,
m'agrada cantar
i m'assento molt bé
molt a gust
però, bueno,
també és una miqueta
per guanyar la vida.
Tampoc.
Almenys
és una petita ajuda
que tenim
amb els jubilats.
Però què volen?
Ensorran-se?
És que...
No ho sé.
Jo crec que es fan les coses.
Et vaig dir
una cosa molt forta, eh?
Digue'm.
Jo em fa l'efecte
que els governants
que tenim aquí a Catalunya
el que van
és per ensorrar Catalunya, eh?
Home, jo espero que no,
si no malament.
Doncs jo crec que sí, eh?
Perquè fixa't tu
que la majoria
de petites empreses
s'han anat a norris ja, eh?
Sí.
I que no em diguin
que és de la crisi, no?
No.
Són ells
Són ells
que amb els impostos
ens estan ensorrant.
Sí, sí, sí,
és molt complicat.
Perquè una petita empresa
li comenta...
Aviam,
hi ha una crisi,
però ells
no han baixat els impostos.
Com volen
que el país
tiri endavant?
Sí.
Va.
Si abans teníem
mil empreses,
ara n'hi ha
tres centes
o dues centes
i aquestes
tenen que mantenir
els jubilats,
és impossible.
No, no, que va, que va.
Arribarà un moment
que s'acabarà.
I depèn de com
el jubilat,
ni la família en si,
ni a ningú gairebé,
ni a ningú.
És una pena
que aquest país
vagi fins, eh?
És una pena, eh?
El que passa
que depèn de com
es fan coses
sense preguntar
els afectats directament,
no?
Aquest dia
em van dir un senyor,
em va dir una paraula
que em va deixar
de pasta de merenga, eh?
Em va dir, diu,
diu,
Catalunya és un gueto nazi.
És un gueto nazi?
Sí, un gueto nazi.
Diu,
tu surts de Catalunya
i no passa
el que ens passa aquí.
Això és molt dur, eh?
Sí.
És molt dur.
Sí, sí, sí.
I jo vaig quedar
molt ressentit, eh?
Perquè jo soc molt
catalanista.
Sí.
I, bueno,
quan em va dir això
em va coure bastant.
Som a clau,
lògic.
Això no és l'opinió
d'un senyor, eh?
Perquè això
és l'opinió
que està corrent, eh?
Sí, sí,
desgraciadament també, eh?
Desgraciadament
està corrent
aquesta opinió, eh?
I depèn
de quins personatges
els hi donen la raó.
Que aquí és on ve el problema,
també, no?
I precisament
algun d'aquests
que et diuen això
no són ni catalans, eh?
Són de fora, eh?
Ojo, eh?
Però mirem potser
des d'una altra perspectiva.
I estan guanyant-se
la vida aquí,
a casa nostra, eh?
No, no, que no.
Que aquí, que no,
i no sé,
jo aquest país
no l'entenc, eh?
Però fem una cosa,
anem a parlar
de coses positives.
Sí, parlem, parlem.
No, no,
anem a parlar
de l'Avanera
i anem a parlar
de coses bones.
Perquè aquesta nit
us tenim aquí a Tarragona,
canseu de cantar avaneres,
canseu de posar
la carn de gallina.
Hem de fer
posar la gent de peu.
I tant.
I que paguin tots
25.000 euros.
De broma, eh?
De broma, eh?
Home, que tots demanin coses.
Que demanin CDs.
El que vulguin,
menys calés,
perquè calés no en tenim.
Estem en crisi.
Que demanin
i comprin molts dels CDs.
Que ho portaran, no?
Ho portaran CDs.
Sí, sempre em porten.
I el que dius,
per portar-me de record,
m'agafem avui a portar
la bufala marinada
cap a casa.
Un record.
Ho poden fer,
ho poden fer tranquil·lament.
Ho poden fer tranquil·lament, sí.
Com serà aquesta nit l'actuació?
A veure,
parlem-ne d'aquesta nit.
Bé, aquesta nit,
intentarem
de fer una actuació
d'aquelles
que són sonades,
d'aquelles
que el públic
marxa molt content
i, si logrem això,
aquesta haurà
d'estar a la meta
del grup marinada.
I estaran satisfets, no?
Que la gent marxi
si estàs feta
i contenta
i que un altre any,
si ens torneu a llogar,
vol dir que
m'ha agradat.
Estava pensant ara
que comentava això,
que no és la primera
vegada que jo parlo
amb el senyor
Aldo Antolín.
No.
Ah, que no?
No, no, no.
La segona o fins i tot
la tercera vegada
que ja visiten Tarragona
per les festes
de Sant Magí.
Sí, la segona
o la tercera vegada.
Sí, jo també estava per aquí, eh?
Jo dic, oi,
és que aquest senyor
me sona moltíssim, eh?
Aquest nom.
Sembla que
els d'aquí o Bellesa
ens estem
tornant
mig tarragonins, ja.
Home, clar,
és que tenim
una estima especial.
Ja, ja, ja.
Venim més cap a aquesta banda
que no pas cap a la Costa Brava.
Doncs allà
s'ha d'estirar les orelles
a més d'un, eh?
No, allà el que passa
és que, bueno,
hi ha els de sempre
i aquests són els que dominen.
Ai,
ai, que hem tocat.
Hem tocat.
Hem tocat.
Jo li preparo el xec
dels 25.000 euros.
Home,
la de la vella Lola
s'ha de cantar, no?
Hem de treure el mocador, no?
La vella Lola
s'ha de treure el mocador
i hem de fer un sorteig.
De què sorteig?
A veure, a veure,
a veure, explica'm això.
Oh, bueno,
farem un sorteig
que la senyora o senyoreta
que s'aludi amb el mocador més gran
o més petit.
Cuidado.
Compte.
Han de portar els dos mocadors.
No valen banderes.
No, no.
Allò que dius,
però mira,
perquè sigui més gran,
no entondo, no.
No poden fer ni banderes,
ni cobrellits,
ni tovalles,
això no val.
Ni hi ha en sols.
D'acord.
Mocador de coll,
mocador de fer farcells,
també val, eh?
D'acord, d'acord.
I allòs,
la senyora
que quan acabem de cantar
la vella Lola
es presenti davant de la tarima,
allà on som nosaltres,
amb el mocador més gran,
doncs el medirem
i la que guanyi
se li farà entrega
d'un caset
de les nostres habaneres.
Déu-n'hi-do.
És a dir,
que em regal inclòs, eh?
Em regal.
És a dir,
que sempre tenen la sorpresa
que amb el buf a la vanillada,
amb el grup d'habaneres,
que aquesta nit a les 10
tindrem al passeig de les Palmeres.
Doncs mira,
a més a més,
no només sortirà
amb un bon rebus de boca,
perquè el ron cremat
crec que tampoc fallarà, no?
No.
Bé,
suposo que faran ron cremat.
Home.
I que el fàgim ben cremat.
I ben calentet.
I ben calentet.
I que bufi bé.
I que quedi com un xerotet.
Oh, oh.
Ah, que bo,
és bo,
és molt bo.
Ben cremat,
és molt bo.
A més,
aquesta combinació...
Com que ha marxat
tot l'alcohol,
no fa mal a ningú.
Exacte.
Exacte.
A més a més,
depèn de com vagi aquesta nit,
que espero que tenim bon temps,
encara que els senyors del temps
sempre ens diuen
que ho han anunciat,
que tindrem un dia així
una mica tocat.
Ah, ja, ja.
Jo espero que no,
toco fusta.
Aviam si quan ve la marinada
bufa i s'ho emporta tot.
A veure si és veritat.
Vinguin ja aquesta tarda
o vinguin ara,
si volen, eh?
I comencin a bufar,
comencin a bufar.
No podem ara
perquè ara estem tots
escampats un per aquí,
un per allà.
Me catxin.
I ara em faries un mal de cap
de tornar-los a juntar tots.
De localitzar-los.
Sí.
perquè ara mateix
quants són?
Cinc, no, el grup?
No, quatre, quatre.
Quatre?
Quatre.
És que està mirant una fotografia.
Una acordonista,
una guitarra,
i llavors cantem a tres veus.
Molt bé.
Perquè la guitarra també canta.
Ah, perfecte.
Sí, sí, sí.
I les cançons,
més o menys que comentàvem,
m'he fet ressò de la Villalola
perquè potser és la més coneguda.
No, la Villalola,
el meu avi.
Ah, això és el que no va dir.
Després us farem
farem un repertori ben variat.
Farem avaneres,
farem balsets mariners,
farem balades,
farem sardanes,
farem cançons de conya marineres,
i bueno, ja està.
Amb tot això
ja s'haurà passat una hora i mitja
tranquil·lament.
Sí, sí.
I avui us tenim aquí a Tarragona,
però de cara a cap de setmana,
de cara a properes dates,
per on es va llogar
el grup de barineres
a la marinada?
Com ho tenim?
Alguna data més
per concretar
allò que dius,
doncs el dia 19 avui
perquè estem aquí a Tarragona,
però aquest cap de setmana
estarem a on?
Cap a on marxem?
No, ara aquest agost
nosaltres tanquem ja avui.
Ah, ja es tanca.
Avui tanquem avui
perquè volem fer almenys
quatre dies de vacances.
D'acord.
I alléssores
ja passem al setembre.
D'acord.
Setembre anirem
cap a Sabadell,
després anirem,
tornem a venir
cap aquí a Tarragona.
Sí, a Terrafarta,
estic veient el dia 11
de setembre.
Després baixem avall,
cap a...
Puig Pelat,
estic veient també per aquí,
el 2 a 10.
Sí, sí, sí.
Jo vaig llegint l'agenda,
eh?
Vaig anant amb cap d'ull.
El dia 11 en tenim dues.
Tenim la d'aquí,
de Torreforta,
i després baixant avall
en tenim una altra.
d'acord.
No me l'acabo de trobar,
però bueno,
que es poden anar seguint
i que tornarem una altra vegada
a les nostres contrades,
que sempre estem contents
de rebre-us, eh?
Vaja que sí,
nosaltres també.
Molt bé.
i hi ha un tema,
que és el que ens has posat ara fa un momentet,
Catalans a la Càrria,
que hi ha un trosset que hem modificat una mica la lletra,
perquè la Sardana no parla de Tarragona,
i nosaltres volem que parli de Tarragona
i ja ho hem arreglat
perquè sigui així.
Ai, no sé si anava a fer,
i s'anava a gosar de demanar,
a veure si me la podria cantar una miqueta,
com té la veu?
Mai, ara...
No?
Hauríem d'esperar fins a la tarda?
Ho heu d'esperar, ho heu d'esperar.
No pot ser.
Ara que m'ha desdallat.
La manera aquesta que parla d'això,
diu, i si és per la Costa Brava.
Sí.
No hi ha res més bonic.
I nosaltres,
a més de la Costa Brava,
ho hem canviat.
Costa Dourada.
Pots suspensius.
No ho facis,
no ho facis dir ara això.
No hi dir res, no hi dir res.
Que la gent digui,
aviam que diran,
aviam que diran,
això és el que millor.
Doncs això,
que s'apropin aquesta nit,
millor dit,
a partir de les 10,
que els estaran esperant.
Han fet una modificació,
una modificació que us agradarà molt.
Molt bé, molt bé.
Ja us asseguro jo que us agradarà.
Fantàstic.
Doncs, senyor Aldalzalín,
moltíssimes gràcies
per rebre'ns de nou a casa seva.
Molt bé.
Gràcies per parlar,
per estar amb nosaltres
durant aquest matí de Sant Magí.
Que vagi molt bé aquesta nit.
I el que dèiem,
que d'aquí a poc,
jo crec que tornem a parlar un altre cop, eh?
Doncs sí.
Perquè a dia 11
tornem a estar aquí,
per Tarragona.
Ah, exacte.
Moltes gràcies.
I bon dia.
Aquí de vosaltres.
Adéu, bon dia.
Adéu, ciao.
Gràcies.
Adéu, adéu.
Béu, adéu, adéu, adéu, adéu.
Terres altes de l'altària,
i ells hem sempre a vigilar.
Adéu, adéu.