Com cada dimarts, això sí, cada 15 dies,
tornem a comptar amb l'espai que fem en col·laboració
amb l'Associació Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona.
Avui amb la darrera entrega que tanca ja aquesta edició d'hivern del Ja Tardes.
I som de fet a les portes pràcticament, podríem dir, de l'estiu,
de la temporada estival i, home, voldríem no haver de parlar un any més
d'abandonaments de cara a aquesta època de l'any,
perquè moltes persones se'n van de vacances
i alguns s'obten per això, per abandonar el seu animal de companyia.
En volem parlar perquè, malauradament, encara és una qüestió que preocupa
i especialment els membres de la Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona,
però avui també parlaré més enllà d'això, Núria, de com fer-ho,
és a dir, si voleu endur-vos el vostre animal de companyia de vacances,
quines precaucions cal tenir, en fi, com s'ha de fer,
perquè no és el mateix pujar una persona a un avió
que pujar-hi, per exemple, un gos, un gat o qualsevol altre animal de companyia.
D'això hi ha més coses, també, perquè avui també tenim
unes jornades de teràpia amb animals que s'han fet recentment a Salou
i justament ens acompanya la persona responsable de aquestes jornades,
que és la veterinària Alexia Falcó, un dia més aquí amb nosaltres.
Alexia, que tal, bona tarda.
I a la Cristina, com sempre, i al José, que ens fan de mestres de cerimònia,
són dos dels voluntaris implicats a la protectora d'animals.
Bona tarda.
Bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Comencem per la teràpia amb animals d'animals?
Sí, potser sí.
Que es va fer no fa gaire, no?, aquí a Salou.
Com va anar Alexia?
Doncs bé, ens vam reunir el 3 i el 4 de juny a les sales de l'Ajuntament de Salou
i la veritat és que estem molt satisfets, molt contents.
Ha resultat molt bé, les ponències van tindre totes a un gran nivell
i el que volíem nosaltres, que és que es parli d'aquesta interacció
entre les persones i els animals, persones que ho necessiten i els animals.
En aquest cas, majoritàriament gossos, doncs ho vam aconseguir,
la gent va sortir satisfeta i nosaltres molt contents que se'n parli.
De què es tracta? Utilitzar els animals com a teràpia per a algun tipus de malalties?
Habitualment, els gossos s'utilitzen, tenim molt clar que qualsevol persona
que tingui una mascota a casa i gaudeixi d'ella ja obté un gran benefici.
Qualsevol persona que la tingui i gaudeixi, ja ve amb el paquet, aquest benefici de tenir-la.
Però hem vist que quan hi ha animals a prop i hi ha gossos, passen coses.
Passen coses, inclús a geriàtrics, on hi ha persones amb demències o Alzheimer molt afectats,
que es desenvolupa un ambient diferent a qualsevol altra activitat que es pugui plantejar.
I això és perquè està el gos.
Una vegada, estem parlant, podem parlar d'Alzheimer, podem parlar de paral·lisi cerebral, d'autisme,
cada cosa amb el seu nivell i amb el seu tipus de treball diferent, no?
Però en tots passen coses, en tots hi ha un ambient diferent per el fet d'estar aquest gos.
Però el gos no deixa de ser una eina, és el que procura aquest ambient especial,
però depèn dels professionals que treballen dia a dia amb aquestes persones
que es pugui treballar dintre d'aquest ambient una sèrie d'objectius que tenen per cada persona, no?
Objectius a nivell físic, objectius a nivell emocional,
doncs simplement que un avi que no parla, que recordi alguna cosa, que tingui algun moment d'alegria.
La veritat és que és un ambient molt especial el que es crea.
Són animals gossos, en aquest cas, ensinistrats?
Sí, estan ensinistrats, però els nostres gossos tenen un origen comú.
Els nostres gossos no són gossos criats per això.
Són gossos que han vingut de les protectores, que han vingut dels refugis,
són gossos com qualsevol els pot tenir a la seva casa.
Però sí, aquests en concret que van a llocs on hi ha persones molt assistides,
són una mica més especials, tenen moltes hores de treball a sobre
i molts ulls mirant-los, però són com qualsevol altre gos.
Estem parlant sempre d'interactuar amb gent molt gran?
Estàs parlant de geriàtrics o amb nens també?
Amb nens, amb nens amb paràlisi cerebral, nens amb autisme,
amb qualsevol tipus de malaltia, disminució psíquica, disminució física...
Estem parlant que el gos és una medicina, entre cometes,
que no es pot receptar però que li va bé a tothom.
Portada en el moment adequat i en el punt adequat.
Jo havia sentit això també, ja diem, amb cavalls.
Sí, però imagina't, els cavalls van molt bé, va perfecte per unes coses,
però nosaltres no podem entrar un cavall a un geriàtric, en canvi,
ni a una persona molt gran no li podem posar sobre,
més que un gosset petit de 3 quilos.
Però el pot abraçar, el pot tocar, es pot estimular, pot parlar
i sobretot potser no recorda aquesta persona com es diu,
però sí que recordarà el gos que tenia quan era petit i li farà parlar.
A mi m'agradaria preguntar-te, Alexia, una mica
si ens podries explicar el perfil d'aquests gossos,
perquè fora de micros parlaven que gossos grans poden servir també per aquest tema.
Sí, sí, gossos grans, gossos petits...
Nosaltres no busquem una raça.
Si busquéssim una raça els aniríem a buscar un criador,
que els criéssim per nosaltres.
Però nosaltres preferim anar a buscar-los a un refugi
perquè allà hi ha de tot.
Busquem un individu, un individu que amb les seves característiques físiques,
la seva anatomia tan diferent, amb tants gossos diferents,
sigui petit o gros, la seva manera de tenir el pèl,
sigui llarg, curt, la seva combinació de colors, el seu caràcter,
doncs ens pugui servir per estimular d'una manera determinada.
No és igual l'estimulació que es pot fer a un centre de dia
que tenen malalts d'Alzheimer,
que li poses un gosset a la taula perquè aburdi i faci soroll i es mogui,
que a un centre amb discapacitat psíquica i física molt greu
que necessitem un gos molt poc invasiu,
que no faci soroll, que es mogui molt poc a poc,
que no faci estímuls ni moviments estranys.
És molt diferent.
I aquí podem necessitar un gos que un perfil perfecte seria un galgo,
un gos que gairebé es mou a càmera lenta.
En canvi, amb nens,
potser amb nens que necessiten moure's i tirar una pilota,
portaríem un labrador,
que pot cobrar, portar, jugar...
Busquem l'individu per aquella teràpia determinada.
No, jo, fora de micro,
estàvem parlant amb l'Alexia, del cas de la Simba, oi?
Samba.
Samba.
La Simba és una gosseta que van trobar abandonada en un contenidor,
o sigui, que per la persona que la tenia no tenia cap tipus de valor,
i en canvi esteu desenvolupant moltíssimes teràpies amb aquest gos,
no?
El canvi de perspectiva per una persona que la llença la bessura
i el valor que té per altres.
Aquest gos és particularment carismàtic per la seva història.
Nosaltres no sabem quants anys té aquest gos.
Aproximadament pensem que podia tindre 3 o 4 anys.
Va ser abandonada ja adulta, dintre d'un contenidor de la brossa.
Llavors, aquest gos participa en avis,
paràlisi cerebral, autisme, discapacitat física i psíquica greu.
O sigui, cada dia té els seus punts referents
on ha d'anar a passar una estona.
I què fa el gos? El gos fa de gos.
Doncs participa movent-se, participa abordant quan se li demana,
s'està quieta sobre la falda, el poden acariciar,
inclús el poden arribar a vestir,
si necessitem treballar la motricitat fina...
Podem fer moltes coses amb aquest gosset.
I, bé, sabent d'on ve, desperta moltíssim més,
molts sentiments que qualsevol altre, no?
De fet, cada un dels gossos que fan cap a la protectora
tenen al darrere una història.
I és per això també que serveix aquest programa,
perquè setmana a setmana us anem presentant
diferents gossos de la protectora que busca en casa.
El Max té uns 4 anys d'edat
i és un gos Golden Retriever mascle tranquil i molt carinyós.
Malauradament ja l'han abandonat dos cops,
com si fos una cosa que es llença.
Li encanta estar amb persones i especialment amb els nens.
Es porta molt bé amb altres gossos i és molt obedient.
Ara, però, està molt trist perquè se sent una mica perdut
i espera que alguna família l'acolli definitivament
i li doni una oportunitat.
Després de conèixer un nou animal de la protectora,
un nou gos de la protectora,
també volíem seguir parlant una mica més d'aquesta terapia amb animals.
Diries, Àlexia, que per a aquelles persones
que no han tingut mai contacte amb animals,
creus que els és difícil entendre
que puguin ser tan terapèutics els animals de companyia?
A veure, els gossos no tenen per què agradar a tothom.
O sigui, no a tothom li agraden els gossos.
Però només el fet de parlar i dir,
és que no m'agrada el gos,
doncs i per què no li agrada aquest gos?
Doncs ja me l'emporto.
No és necessari que hi sigui allà.
És una cosa totalment voluntària,
però sabem què fan, fan parlar.
Ja ho he dit abans, un gos no es pot receptar.
Un gos ha de ser una cosa que la vols, que la necessites,
i és aquesta connexió el que fa que et puguis gaudir d'ella.
Per suposat que quan plantegem una sèrie d'usuaris
per una teràpia concreta,
n'hi ha alguns que de primer moment penses que aniran molt bé
i van molt bé, i n'hi ha d'altres que no.
I han de ser substituïts per uns altres.
O sigui, que per tothom no,
però per un 99,9% sí.
S'està utilitzant cada cop més
i s'està treballant i investigant
en el que és la teràpia amb animals
i cada cop hi ha més centres que us ho demanen?
Això ho intentem.
Això és la idea de fer aquestes jornades,
de posar-ho davant de la societat,
de parlar que els professionals s'hi estan implicant.
De fet, a aquestes jornades,
la participació més elevada no era de veterinaris com jo,
ni gent del món del gos,
eren psicòlegs, mestres, pedagogs.
O sigui, cada vegada,
i això és la contrastació més important ara,
és que els mateixos centres vulguin
posar-se al davant
i explicar la seva implicació
i la importància que té en el dia a dia
que puguin haver gossos als centres.
Potser la investigació més endavant
a la universitat arribarà i no tardarà massa.
Si algú ens escolta i t'interessa
en atraure una teràpia d'aquestes,
on s'ha d'adreçar?
On sou? Qui sou?
El més fàcil...
Ens podem buscar qualsevol gossera del contorno
que ens trobaran.
Per exemple, la gossera que ens ocupa, eh?
Sí, sí.
A la protectora d'animals i plantes.
Vull preguntar per nosaltres.
Nosaltres ens anomenem
el Proyecto Tanamigos.
Aquí dintre del Proyecto Tanamigos
hi ha molts projectes,
tant terapèutics com educatius,
i ens podem trobar a internet,
a la nostra pàgina,
que és www.tanamigos.es.
Allà podem trobar notícies
dels nostres afers.
Terapia amb animals era el tema
que volíem obrir avui al programa,
al molt més cap a luts,
però, clar, ja que és l'últim de la temporada
que donem vacances a tots els col·laboradors,
ja ho sabeu, durant la temporada d'estiu,
home, volíem tancar aquesta secció
donant alguns consells
per a totes aquelles persones
que teniu un animal de companyia
que voldríeu igualment fer vacances
perquè no es produeixin situacions d'aquelles
que malauradament són notícia
cada any, no, José,
d'abandonaments d'animals.
Efectivament.
Bé, nosaltres mai hem tingut
cap problema per marxar de vacances,
tenim gossa,
i, bé, pel cap mai se m'ha passat
el fet d'haver abandonat la meva gossa.
Bé, és que ho trobaria
alguna cosa lamentable.
Perquè val a dir que és que no cal, eh?
És que hi ha moltíssimes alternatives
cada cop més
per anar de vacances amb els animals.
Exacte, és que no és cap opció
abandonar el gos.
O sigui, jo,
és que no posaria ni com a opció.
A més, en aquest sentit,
bueno, avui en dia
podem trobar a internet
molts llocs on hi ha,
bueno, guies,
on t'informen
d'hotels,
de residències,
on poder deixar el gos.
Llavors, per mi,
ja no és cap excusa.
De fet,
la Fundació Agility,
a veure, no si volem fer publicitat,
però la Fundació...
Affinity.
Affinity, perdó.
Allà,
si s'entra a la web,
hi ha tot un mapa
amb una gran quantitat
de residències canines
on el gos estarà
correctament atès
i l'amo pot marxar
de vacances
amb total tranquil·litat.
Per tant,
una opció seria aquesta,
deixar-la en una residència?
Exacte.
Es pot deixar en una residència
i després,
cada cop més a Espanya,
els hotels ja accepten mascotes.
O sigui que,
ja sigui una casa rural,
un hotel,
un càmping,
es pot portar.
Simplement,
és preguntar-ho
o buscar l'opció
i ja està.
Es pot portar,
a vegades hi ha un suplement
en el preu,
però a vegades no.
És igualment,
passa igualment
o passa menys
el fet aquest
que dèiem abans,
que encara a la protectora
us arriben animals
abandonats
en època d'estiu.
Home,
en estiu,
la veritat...
I ara també,
eh?
Sí,
clar,
a partir que comença
el bon temps
sí que és veritat
que es nota
un augment
dels abandonaments.
Sí,
sí,
sí,
això és així.
Sí,
suposo que passa
a la de Tarragona
i malauradament
passa a tot arreu,
perquè,
a més,
tenim un estudi
de la Fundació Affinity,
com deien,
que tot just
ha fet públic
fa uns mesos,
que ens diu,
bueno,
no sé si,
aquí m'agradaria
formular una pregunta
i és que,
a veure si sabeu
quants gossos
es van abandonar
l'any 2009
a Catalunya.
No sé si en podeu
o si imagineu...
Durant tot l'any.
Durant tot l'any.
A Catalunya, eh?
jo sóc fatal
per les xifres,
no ho sé.
Bé,
ja us ho diré jo.
16.486.
A mi em sembla
una barbaritat.
Són molts,
molts.
I bé,
dir que Catalunya
està en segon lloc.
En primer lloc,
és la Andalusia
que, bueno,
se situaria
a 17.000
i una mica més.
En fi,
que, bueno,
no sé si aquestes xifres
faran reflexionar algú.
A mi,
a mi em farien reflexionar
i, bueno,
no sé,
en aquest sentit,
el que hem dit,
hi ha molts llocs,
moltes residències,
moltes cases rurals.
si venen a la protectora
els informarem
com no
d'on poden deixar
el seu gos,
el seu gat.
I fins i tot jo ara pensava
que, malauradament,
amb la situació
que tenim econòmica,
segur que si vols
deixar-li el gos
amb alguna persona,
potser,
no?,
com a treball extra,
segur que hi ha solucions.
Que te'l cuidarà
per un preu molt mòdic.
Exacte.
Alternatives,
està clar que ja
només cal buscar-les,
informar-se
o, bueno,
contemplar-les.
Com a...
quan...
Altre aspecte
que t'has de plantillar
quan vols viatjar
amb el teu gos
de vacances
és el tema
de la documentació,
que potser amb aquest tema
l'Alexi ens pot ajudar,
però, bueno,
quan marxes de vacances
el teu gos
ha de tenir
el passaport
d'animals europeu,
en regla.
Hi ha passaport d'animals, eh?
Sí, hi ha passaport d'animals
i, bueno,
la cartilla sanitària.
Són els únics requisits.
Sí,
la cartilla sanitària
al dia
és bastant lògic,
sobretot perquè
aquí a Catalunya
tenim una normativa
que no és la mateixa
que poden tenir a Navarra
o al País Basc
i convé tenir-ho
al màxim nivell
que no puguis tenir
cap problema.
Cartilla,
desparacitacions al dia
i si has de viatjar
a l'estranger
traur el passaport
al teu veterinari.
Totes aquests tràmits
te'ls arregla el veterinari.
Sí, és qüestió de demanar
al veterinari.
Com està el tema
de viatge ara
amb animals de companyia,
per exemple,
en tren,
en avió?
Perquè en tren
tinc entès
que si un passaport
és queixa
d'encarregar el portis
amb el transportí
en teoria
has de baixar,
no?,
del tren?
A veure,
no sé exactament
com està la cosa
però continua
a nivell de trens
continua a haver
problemes.
Sempre hi ha,
o sigui,
sempre si pots tenir opció
no el portis
amb el tren
que et pots trobar a terra.
Sí,
bueno,
a nosaltres ens ha passat
que segons
quins trens
fins i tot trens
que en teoria
es podrien portar,
bueno,
et busquen
les mil i una
que si no tens
la documentació
que si no portes
el morrió
els dius
però bueno,
aquest gos
no l'ha de portar,
no sí que l'ha de portar.
És a dir,
molt de la seva part
malauradament
no posen
per poder
portar el gos
als trens.
I en avió?
L'avió s'estressant
pel gos,
imagino,
clar,
perquè...
Bastant.
En avió
si el gos
pesa,
diré la xifra,
si el gos
pesa
menys de 7 quilos
pot anar,
diguéssim,
amb la persona
en cabina,
en cabina,
diguéssim.
Ah, sí,
amb el transportín?
Exacte,
amb un transportín.
Si és més gran,
si pesa més,
ja ha d'anar,
diguéssim,
amb les bodegues.
Acondicionat,
més o menys,
però ja ha viatjat
les bodegues.
Amb l'equipatge
i, bueno,
hem de tenir en compte
que si és un gos nerviós
o alguna cosa,
potser se li ha de donar
alguna medicació
perquè no passi malament
aquest viatge.
Bé,
hi ha alternatives,
però, és a dir,
no cal, en fi,
agafar un avió,
pots anar ben a la vora
que hi ha molts llocs
púdics per descobrir
per Catalunya,
no cal que voleu
anar lluny.
Jo voldria apuntar una cosa,
si s'ha de viatjar
amb gossos,
per nosaltres als veterinaris
a l'estiu veiem
bastants casos
de cops de calor,
que això és important
que es tingui en compte,
que el cop de calor
pot passar en un moment
que deixis el gos
tancat dintre el cotxe
i que és una situació greu
que el gos
pot entrar en xoc
i morir.
Ara parlem, doncs,
si et sembla,
dels símptomes
i què hem de fer
en un cas així,
que això és prou interessant,
és veritat,
malalties associades a l'estiu,
no ho no hi havíem pensat
i és interessant
tenir en compte.
Abans, però,
si ens ho permeteu,
us tornem a presentar
un altre dels animals
de la protectora
que busca en llarg.
La neu és una gosseta
molt bona i molt dolça.
És un mestís de xarpei,
però de tamany més petit,
blanqueta i dòcil.
Li agrada molt
estar envoltada de gent.
Els seus anteriors amos
la van abandonar
sense compassió
i ja porten molts mesos
darrere de les tanques
de la protectora.
Necessita una família
que li doni l'oportunitat
de tenir una vida millor.
El José abans parlava
de la xifra d'abandonaments.
Només una dada,
de seguida parlant
del que deia Mare,
de recomanacions sanitàries i tal,
però fent una mica
de regla de 3,
representaria quasi tu
47 gossos abandonats al dia
i també una vintena de gats,
malauradament els gats.
És a dir,
cada dia s'abandonen
uns 47 gossos de mitjana
en funció d'aquestes xifres
a nivell de Catalunya.
És molt preocupant.
En un dia com el d'avui
hi haurà 47 gossos
que passaran
al carrer abandonats,
sense cap propietari,
sense cap amo,
sense que ningú en pugui tenir cura.
D'aquí venen després
les massificacions també
que pateixen moltes protectores
quan ens trobem
en tants abandonaments.
Que més malauradament
es multipliquen,
com dèiem a l'estiu.
Doncs parlant de l'estiu,
ara l'Alexi,
la nostra veterinària,
ens deia a compte
amb algunes malalties
o algunes incidents
que hi poden passar
en la salut de l'animal
justament a l'estiu
i justament per causa de la calor.
Dius que cops de calor
us en trobeu molts?
Molts, molts no,
però algun.
I és realment una urgència
perquè el gos pot arribar a morir.
Això es produeix
quan deixes el gos al sol
o el deixes tancat
dintre el cotxe
sense prou ventilació
i que produeix
una pujada de temperatura
i el gos comença
a obrir la boca,
a no poder respirar
i acaba amb un síncope.
Quins són els símptomes?
El gos està gairebé inconscient?
Pot arribar a estar inconscient.
O sigui, s'assemblaria,
si tu el vejessis de fora,
diries aquest gos
està en un atac epilèptic.
Veuries aquest aspecte
de gos tirat a terra
amb com una mica
de convulsions.
O sigui,
un veterinari no,
però una altra persona
podria pensar
que té un atac
d'alguna cosa,
no?
I és un cop de calor.
S'ha de baixar la temperatura
ràpidament d'aquest animal
i portar-lo al veterinari.
Sí,
què és el primer
que podem fer?
Baixar la temperatura.
Amb aigua?
Aigua a tovalloles.
O sigui,
pensem que aquest gos
pot arribar a estar
a 39 o 40 de febre.
O sigui,
no és febre,
però és temperatura,
no?
Ha pujat la temperatura
i això pot fer-lo
entrar en xoc.
El que primer s'ha de fer
és rebaixar-li la temperatura,
mullar-lo,
mullar-lo fins que arribi
al veterinari
o portar-lo a urgències
que el medicarà adequadament
perquè aquest xoc
no es produeixi.
Si la temperatura
és molt alta,
no cal que sigui
molt de temps,
no?
L'exposició,
és a dir,
que en poc temps,
en alta temperatura
també pot passar,
no?
Sí,
sí,
pot passar.
Pot passar,
és la humitat,
és la temperatura
i l'estat d'aquest gos.
Perquè, clar,
potser serà un cadell
i és diferent
que un gos
de 40 quilos
o de 25.
O sigui,
és l'individu
en aquell moment,
en aquella temperatura
i en aquella estona
i potser no veigut
des de fa una estona.
un gos més hidratat
estarà en millors condicions
per suportar
aquesta calor
que un altre
que no ho està.
En aquest sentit
suposo que és com
les persones,
no?
Depèn de la persona
de l'estat
d'aquella persona
doncs, bueno,
li afectarà
més aviat
o més tard.
És que a les persones
també els passa.
Cada estiu
hi ha gent
que té un cop de calor.
Quines són les cures
que hauríem de fer
amb un gos
ara
de cara a preparar-lo
per l'estiu?
M'imagino
que amb els gos
més peluts
és una bona idea
de reparar-los?
Per mi no sempre ho és.
Jo per mi
és suficient
per un gos
que té pèl
pelar-li la panxeta.
Només pelar-li la panxa
que és on ell absorbeix
el fred
perquè sempre estan
estirats per terra
doncs seria suficient
i estèticament
al gos no li afecta
perquè hem de tindre en compte
que al gos li afecta
que el pelin.
O sigui,
no estàs gens content
habitualment.
Es troben com a despullats,
no?
Amb els gossos
no sé,
però jo he vist fotografies
de gats
gats d'aquests
perces peludets
allò
que els acaben de passar
a la moto
i són fatals
que no saben
ni com aixecar-se.
Per ells el pèl
significa coses
el seu llenguatge corporal
depèn del pèl
i tu
despulles un gat
o despulles un gos
i li treus
part de la seva llenguatge,
no?
No pot
posar
el pèl de punta.
No pot amenaçar ningú.
Perquè el pèl
per un gos
significa ser més gros.
Si es posa estirat
i posa el pèl de punta
diu
es fa més valent, no?
Imagina't,
l'hem pelat
i l'hem despullat.
Però bueno,
si volem refrescar-lo,
sí que és veritat
que evita paràssids,
fa més fàcil la neteja,
però bueno,
no sempre és la millor opció.
La llengua del gos
serveix per
refrigerar el cos?
No sé si dic una animalada,
però...
Sí, a veure,
el gos no té glàndules
com les nostres.
Només té glàndules sudoríperes,
glàndules com les que
nosaltres imaginem
les plantes dels peus.
El reste del cos
no és una pell glandular
com la nostra.
I sí,
dissipa calor.
Amb el jadeo
dissipa calor.
I si no,
amb la manguera,
una mica.
A veure,
cuidar-lo
per a la calor,
pot ser tenir-lo,
l'expulsa,
les paparres,
el tema parasitari
és molt important.
I després,
tenir-lo ben hidratat,
no deixar-lo mai
al cotxe
sense vigilància,
no deixar-lo lligat
a cap puesto
que ell no es pugui posar
a la sombra,
perquè ell és llest
per a la naturalitat.
Es canviarà de lloc
si troba que no està a gust,
però si no es pot mor,
està a un balcó,
ha de tenir lloc
on amagar-se.
I si fa viatges
amb la família,
doncs parar
cada hora,
horeta i mitja,
baixar,
que es tirin les camis,
donar-li aigua.
Per les paparres,
hi ha unes pastilles,
són efectives,
són efectives,
funcionen o no?
A veure,
els antiparasitaris,
els antiparasitaris
en general
ara estan molt avançats
i tots funcionen
més o menys bé.
El que s'ha de tenir
molt en compte
és què li poses
i el temps
que té de funcionament,
diguem,
si són tres setmanes,
si seran quatre,
no és igual un collà
que una pipeta
que una pastilla,
hem de buscar exactament
quin és el problema
que tenim.
No tot va bé per tot,
sinó que hem de buscar
el problema principal
que tenim
i com volem tractar-ho.
Però generalment
els productes d'avui en dia
que estan comercialitzats
estan bastant avançats
i funcionen.
Digues, digues, digues.
Jo volia dir que
per la gent que té gossos
segur que els sona
el de la leismania,
que ara m'imagino
que en època d'estiu
potser hi ha més mosquits
d'aquests
que transmeten
aquesta malaltia.
No sé si, Alexi,
ens podries explicar una mica.
A veure, la leismania
és un tipus de mosquit
que aquí, per desgràcia,
en tenim quasi bé tot l'any.
I el que passa
és que potser a l'estiu
és quan els problemes
de pell
es desencadenen més
i potser piquen més.
Jo sí que diria
que una zona com la nostra,
que és el que veterinaris
diem endèmica,
o sigui que sempre n'hi ha
de leismania,
doncs s'ha de tenir
una cura especial.
és posar productes antiparasitaris bons
per evitar aquestes picades
i, sobretot,
fer anualment,
jo recomano fer anualment
cap allà al mes d'octubre
quan ha passat l'estiu,
fer una analítica de control.
Encara que no puguin haver símptomes,
doncs ho podem agafar molt a punt
i aquesta malaltia
mai serà un problema.
Si l'agafem a temps
abans que els òrgans interns
estiguin molt afectats,
doncs aquesta malaltia
pot tenir cura
i inclús pot arribar
a fer una vida perfectament normal.
Això es transmet a les persones?
Sí.
La leismania és transmissible.
En el cas de les persones
és totalment diferent
al cas del gos.
La malaltia de la leismania
en una persona
sempre hem de suposar
que aquesta persona
està immunodeprimida
o és un nen.
O sigui que sempre
està relacionada
amb el sistema immunitàri
de la persona.
I en el cas del gos,
no.
En el cas del gos
ho agafen molt fàcilment
i la seva cura
en compte que les persones
és al 100%,
en el gos
es cronifica.
Es cronifica
i si no s'agafa
al primer moment,
doncs els òrgans
acaben afectats.
Però, bueno,
nosaltres ja
la protectora
és veritat
que tenim alguns gossos
amb leismania,
però tractant
vull dir,
no ha de tenir cap problema,
no?
Tractat
seguint la medicació
que és una pastilla
al dia
no ha de tenir cap problema.
A vegades la gent
té por d'adoptar
un gos amb leismania.
que no la tingui.
Depèn de les seves analítiques.
O sigui,
avui en dia
els veterinaris
ja estem molt acostumats
a veure aquesta malaltia
de totes les seves formes
i la podem reconèixer
fins i quan encara
no sembla
que sigui una leismania.
I amant és un anàlisi
quan sospites només,
no?
Abans ens arribaven els gossos
que eren gossos
com els que sortien
a les fotografies
dels llibres de dermatologia.
Què dius?
Aquesta foto és de llibre.
Aquest gos té leismania
no cal que fem anàlisi.
Però ara ja
comences a detectar-ho
abans que això passi.
I en aquest cas
és el que dius.
Els gossos
tenen una supervivència total.
Tornant als consells
de cara a l'estiu,
ara me queden
un parell de preguntes
per fer-vos,
però si us sembla,
abans us recomanem
o us presentem encara
un altre dels animals
de la protectora
que necessiten
trobar una família.
La Diana i el Willy
són dos pointers
que tenen un any d'edat.
Són gossos
d'algun caçador
que els va abandonar
a la seva sort
a l'aeroport de Reus.
Són animals
extremadament carinyosos
i molt agraïts,
molt tranquils
i sociables
també amb altres gossos.
Van arribar
molt primets i exhausts.
De la mateixa manera
que van arribar
a la protectora junts,
seria molt interessant
que algú
els donés una oportunitat
també a tots dos plegats.
Parlàvem amb l'Alexia,
la nostra veterinària,
sobre les cures
que hem de tenir
amb els animals
ara de cara a l'estiu.
no sé si la dieta
dels gossos
o dels gats
ha de canviar
durant aquesta època.
Mentre no vagi a pitjor,
que és el que podria passar,
o sigui,
l'habitual
és que el gos
tingui que menjar
gairebé el mateix,
sempre igual.
El que passa
és que a l'estiu
fem cosetes diferents
i pot entrar una mica
la combinació aquesta
de
ara li dono una mica d'aquí,
ara anem a sopar fora
i li dono una mica d'aquí,
no dinar a la seva hora,
no sopar a la seva hora.
A veure,
el millor per al gos
és la rutina de sempre.
L'ho de sempre,
no hem de tenir en compte
com passa amb les persones
amb aliments més frescos
i tot això.
No,
perquè el més recomanable
és el pinso sec,
que ho mengi,
el que no es menja
en un quart d'hora,
treure-li,
això sí,
no deixar-li allà,
el que no s'ha menjat
en un quart d'hora,
l'endemà,
o sigui,
no hauríem de deixar el pinso.
I l'aigua sempre,
i si s'ha de renovar
tres vegades al dia,
perquè és estiu,
doncs tres vegades al dia,
però la dieta
hauria de ser la mateixa.
els extres,
què pot passar a l'estiu,
què ens passa a tots,
que si el geladet,
que si el postre,
que si ara això,
el gos no ho ha de fer.
Jo volia,
abans de deixar el tema
de l'estiu,
recomana unes pàgines web
que jo sempre consulto
abans de marxar
de vacances amb la gossa,
que és la pàgina web,
el portal toprural.com,
que aquí hi ha moltes
masies,
cases rurals,
on es poden portar els gossos,
acceptamperros.com,
a veure,
toprural.com,
acceptamperros.com,
és que no té pàrdoa,
és que clar,
acceptamperros,
que bo.
todoperros.com,
i després el booking,
la pàgina www.booking.com,
aquí també hi ha
la possibilitat
de marcar la casella
per portar el gos,
diguéssim,
buscar un hotel
on acceptin gossos.
Mira,
el Tèm ja ja sé posar.
Jo no feixeré una,
s'admiten mascotes.com.
Molt bé, perfecte.
També, també,
és que és molt fàcil.
Ho hem de complementar, no?
Perfecte.
És molt fàcil de trobar,
no, avui en dia?
Poses a la xarxa.
A internet,
avui en dia està tot,
o sigui,
només cal buscar una miqueta
i ja està.
Com ha sigut la vostra mascota?
Jaisa.
Viatjarà la Jaisa aquest estiu?
Viatjarà, viatjarà.
No gaire lluny,
per això.
Vosaltres també, no?
Sí, espero que sí.
Doncs escolteu-me,
Jose, Cristina,
moltes gràcies
per acompanyar-nos
en aquesta temporada
i, en fi,
ja sabeu que en aquesta temporada
aquesta setmana,
però, vaja,
la vinent
esperem comptar
també amb vosaltres.
Després de Santa Tecla,
serà això ja.
Us desitgem molt bon estiu
a tots els amics
de la Protectora.
Nosaltres agrair-vos
l'oportunitat
d'haver-nos deixat
aquest espai
per parlar de la Protectora.
Hi ha molts temes,
esperem continuar
participant amb vosaltres
i, simplement,
dir que a Santa Tecla
també la Protectora
participarà a les festes
amb un dinar popular.
Ah, doncs, mira,
ja ens trobarem abans.
Per Santa Tecla
ja esteu convocats
per entrevistes.
És en primícia, eh?
O sigui, ho acabem de dir aquí.
Teniu el privilegi.
Doncs mira,
ja ens apuntem a l'agenda.
Parlarem al setembre.
Gràcies a la foc
o veterinària.
Gràcies també un dia més
per acompanyar-nos
i també ens retrobem
a la propera temporada.
Molt bé, gràcies a valtros.